Imprimir aquest article - Raco

194
(carta a Almera de 29/12/1891; MGSB), Collot 1892 (Elle est très soigneusement
étudiée par l’auteur et très bien executée par un lithographe espagnol,
E. Brosa), Barrois 1892 (Belle carte […] document précieux). Segons Prudent
1904, Il a fait faire [Almera] des levés, excellents dans le détail, par Mr. Eduardo
Brosa, lithographe et très bon graveur, doublé d’un topographe ingénieux et
consciencieux.
Pau vila contraposà la claretat del mapa de Brossa a la confusió de la cartografia
oficial a 1:50.000:
En el full d’en Brossa hom veu el relleu, es copsa al cop d’ull la hidrografia i els
nuclis de població es mostren en llur emplaçament, en el full del Instituto (419,
Vilafranca) els signes convencionals de la vegetació empastifen el mapa […] en el full
d’en Brossa, malgrat el convencionalisme topogràfic, la realitat hi és representada
exactament, en miniatura (Vila, 1934).
Per Solé, La parte topográfica, tanto en esta hoja [Primera, 1891] como en las
cuatro que siguieron, es una verdadera filigrana de grabado que no ha sido superada
en la técnica cartográfica española, sin duda por no haberse dado la feliz
coincidencia de reunir en una misma persona las técnicas topográfica y litográfica
(Solé, 1945).
Brossa, que era litògraf d’ofici, excel·lí en aquesta tècnica, segons es pot comprovar
pels resultats obtinguts. 129 De fet, tant sols un dels fulls es va imprimir
directament de la pedra: la primera versió de Regió primera; per als fulls successius,
de grans dimensions, es varen emprar les planxes de zinc; però el gravat en
pedra es mantingué com un pas intermedi. En aquest cas se seguia el procediment
següent: amb les dades de camp Brossa muntava mapes parcials (a partir de 1898
a l’escala 1:20.000), generalment en paper transparent, sobre el qual el geòleg
havia de traçar els contactes litològics en tinta vermella. Aquestes topografies parcials
eren traslladades a la pedra per a formar mapes sectorials, amb els quals es
formaven les planxes de zinc necessàries per a l’edició en colors. La casa impressora
Henrich i Cia va haver de superar les dificultats d’imprimir a divuit tintes,
cosa que no sempre va aconseguir: calgué repetir les tirades dels fulls IV i V per
mala coincidència dels colors.
Una obra molt personal
Malgrat que davant la Diputació la responsabilitat del Mapa era compartida amb
Bofill, a la pràctica el control de l’obra fou assumit des del primer moment i de manera
absoluta per Almera; la participació del segon va ser molt marginal: es va limitar a fer
129 Brossa va començar d’aprenent; després de treballar uns anys com a oficial, s’establí per compte
propi cap a 1873, especialitzant-se aleshores en el gravat cartogràfic. En catàleg de Montaner (1981)
figuren quatre edicions del mapa de carreteres de la província de Barcelona a l’escala 1: 360.000 (1875?,
1879, 1881, post-1881) i un de Catalunya a 1:340.000 (del que faria diverses versions) anteriors a la participació
en el mapa geològic provincial. En tots aquests mapes, derivats de la cartografia preexistent, el
relleu s’expressa mitjançant normals; també en les proves del primer mapa geològic-topogràfic (1887);
en l’edició definitiva del qual apareixen uns afegitons en els que per primera vegada les corbes de nivell
substitueixen les “hachures”.