Imprimir aquest article - Raco

122
El Mapa de la Regió Primera a escala 1: 100.000 (1885-1888)
Immediatament devia començar l’aixecament del full primer o de la rodalia de
Barcelona, atès que en les llibretes de camp d’Almera consten deu excursions fetes
l’any 1885; la primera (23 de gener) a Cerdanyola, Sant Cugat i el Papiol. Després
seguirien 22 excursions durant l’any econòmic 1886-87 i 35 durant el període 1887-88.
La majoria de sortides les va fer Almera acompanyat per un mosso; més rarament per
Bofill (set excursions, en una de les quals s’hi afegí el diputat Francesc de P. Benessat),
i alguna amb Eugeni Aulet. Altres ajudants citats en la nota de despeses de 1886 són
Josep Rius, Joan Comellas i Francesc Raventós, als quals es varen pagar jornals per
valor de 115 pessetes. Al mes d’abril de 1888 Almera comença a sovintejar les excursions
amb Bofill a la part de Martorell, Ullastrell, Garraf i Brugués.
Les descripcions de camp d’Almera són més escrites que no pas gràfiques; de
fet els gràfics són molt escassos a les seves llibretes de camp, i la majoria dels
d’aquests primers anys són esquemes hidrogràfics, cosa que reflecteix la preocupació
per corregir la base topogràfica existent, derivada del mapa de Coello, i la
manca de col·laborador topògraf (Brossa no entrà en escena fins al moment de
gravar el mapa en pedra).
La preocupació per resoldre amb garanties la classificació petrogràfica de les roques
i la classificació dels fòssils data d’aquests primers anys. En un viatge al Rosselló i la
Cerdanya entre el 30/08 i el 5/09/1886, Almera i Bofill visitaren el laboratori de Banyuls
de la Marenda. 4 L’any següent Almera es desplaçà a Lequeitio per tal d’entrevistar-se
amb el petrògraf Ramón Adán de Yarza (22-27/08/87); 5 poc després (octubre) realitzà
les primeres despeses en material per a realitzar seccions primes de roques: tres discos
d’esmeril i bàlsam del Canadà; les preparacions les va fer el Dr. Pere Marcer, professor
del Seminari (Adán de Yarza, 1899). La col·laboració amb Yarza, que es mantindria en
anys successius, permeté elaborar una memòria dedicada a les roques ígnies datada el
10/12/1887, que es conserva manuscrita a l’arxiu de la corporació, i dos treballs que es
publicarien en anys successius. 6 D’altra banda, Almera començà a trametre
fòssils als seus col·legues de la Société Géologique, els primers (febrer de 1888) a
l’especialista en faunes paleozoiques Charles Barrois, a Lille.
El 25 de març de 1886 es presentà a la Diputació una cartografia parcial manuscrita:
Secció primera o Mola de Begues amb memòria explicativa, i un primer
justificant de despeses per valor de 1.417 pessetes. El mapa sencer quedà enllestit a
finals de 1887; aleshores s’envià a la Diputació un manuscrit geològic sobre un
mapa geogràfic litografiat per Brossa; però no per això s’hi deixà de treballar, fins
4 Es publicà la ressenya d’aquest viatge a La Veu del Montserrat entre el 16 de juny i el 29 de desembre
de 1888, amb data de 20/02/88, i una nota tècnica a Crónica Científica, 11(1889): 241-246.
5 Segons una carta de Torras i Bages a Collell, el viatge el va fer acompanyat de Ricard Cortés, un altre
prevere integrant de la Penya dels Minyons: no se si sabs que lo Ricardo y lo Almera avuy o dema han
de sortir a fer una petita expedició per las Vascongadas; més sembla que será curta (carta de 22/08/1887
citada a: Valls Julià, 1982).
6 Región primera o de contornos de la capital. Sección primera [Massís de Collserola]. Orografíahidrografía-rocas
hipogénicas. Mss 70 p, AHDB. Posteriorment Almera publicà un treball
sobre les roques eruptives (1891-92) i Yarza trameté tardanament una memòria a l’Acadèmia de
Ciències (1898).