Imprimir aquest article - Raco

192
tot i que teòricament estava des de 1870 en curs el mapa d’Espanya a l’1:50.000, la cartografia
de Brossa és 35 anys anterior a la publicació dels primers fulls de la rodalia de
Barcelona corresponents a aquell projecte. 126 I hauria de passar un segle sencer per tal
que els topogràfics igualessin l’equidistància entre corbes de 5 m, tot un encert per a una
bona interpretació de la morfologia del terreny, en opinió de Solé (1945).
No obstant, ja els mateixos contemporanis expressaren els primers dubtes sobre la
precisió i qualitat de la base topogràfica. Landerer, per exemple, qui en una carta de
desembre de 1900 insinuà que no s’havia emprat cap mena de projecció cartogràfica.
En el moment del traspàs del mapa a l’Institut d’Estudis Catalans, la topografia
de Brossa fou objecte d’un dictamen demolidor per part del Director del Servei
Cartogràfic de la Mancomunitat, Sr. Rivera:
Des del punt de vista exclusivament cartogràfic i topogràfic, resulta un treball
molt ben dibuixat, i detalladíssim per la seva escala pero en canvi no ofereix cap
garantia de precisió, tant en el conjunt de la representació de la planimetria com en
la figuració del relleu del terreny per medi de curvas de nivell.
Per el traçat general del mapa, no s’ha seguit cap sistema de projecció geografica,
i si bé no era indispensable del tot, a causa de la poca extensió de cada fulla relativament
a l’escala, no es veu que en el conjunt de les publicades s’hagi tingut en
compte la convergència de meridians i diferents valors dels arcs de paralel segons la
latitut geogràfica. Per a la divisió en fulles no s’ha fet cap calcul ni seguit un criteri
fixe respecte al seu format, semblant haver-se inspirat en el sistema seguit per a les
fulles hidrogràfiques de la costa de la marina, en les quals essent la linia de costa lo
més important, los fulls han procurat adaptarse lo més posible a ella.
Respecte a triangulacions geodèsiques i topogràfiques tampoc s’ha calculat res,
empleant solament els pocs vertics geodesics de 1er ordre de l’Institut Geogràfic, i els
més nombrosos de la xarxa de la Marina, fixant des de ells, gràficament només,
alguns punts importants de referència.
Per a l’aixecament topografic de la planimetria i relleu del terreny, no s’ha seguit
cap procediment regular, i no s’ha fet més que corquisar-lo, medint las distancies a
passos, i a voltes amb cinta prenent les orientacions amb una senzilla brújula de má,
i les altituts amb un baròmetre. Les curves de nivell han sigut traçades a ull, sense
determinar cap desnivell ni calcular els punts de pas d’elles, de manera que no serveixen
per a fixar la altitud dels diferents punts del terreny, sinó solament per a donar
una idea aproximada de les formes aparents d’aquest.
Això ha sigut causa de la falta de coneixements tecnics del dibuixant topògraf,
resultant sorprenent com aquest que no es més que un topògraf-grabador, amb aparells
rudimentaris i amb molt escassa consignació hagi pogut portar a terme les cinc
126 Quan es va decidir ampliar el full primer (1888), Pere Garcia Faria aixecava el topogràfic del Delta
del Llobregat i Pla de Barcelona. Apart dels plànols de la ciutat, tan sols hi havia un mapa previ: el del
Pla de Barcelona de Rovira a 1:40.000, sense corbes de nivell, publicat l’any 1881 i difós durant
l’Exposició Internacional. En el moment en què es decidí continuar la cartografia a l’escala de detall
(1892) s’havien publicat els primers mapes topogràfics, tots d’origen militar: el mapa de Catalunya a
1:200.000, el de la costa a 1:95.000 aixecat per la Marina i el de les Guilleries a 1:50.000 amb corbes de
nivell. Hi havia també un mapa del projecte de ferrocarril d’Igualada a Sant Sadurní a la mateixa escala,
però molt imperfecte; la immensa majoria del territori no s’havia cartografiat al detall. Els treballs
topogràfics del mapa estatal a Catalunya no es varen iniciar fins 1911 i el primer full no es publicaria fins
1918 (Montaner, 1998).