Imprimir aquest article - Raco

121
– Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). S’ha consultat el
catàleg de l’arxiu, així com els expedients acadèmics d’Almera i Bofill i les
actes manuscrites de les sessions.
3. El pas següent ha estat creuar totes les dades, per tal d’elaborar una successió
cronològica dels esdeveniments tant completa com ha estat possible.
4. A continuació s’ha efectuat una síntesi temàtica, a la recerca dels criteris que
varen presidir la confecció del mapa i la seva variació en el temps; els mitjans humans
i econòmics emprats i les relacions amb la Diputació.
5. Finalment s’han contrastat els resultats obtinguts amb els coneixements que es
tenien de l’obra.
CARTOGRAFIA I AMPLIACIÓ DE LA REGIÓ PRIMERA (1884-1891)
Represa d’un projecte antic (1884)
L’interès de la Diputació de Barcelona en subvencionar un mapa geològic provincial
neix amb les propostes de l’enginyer francès Jacint de Moulin i Temblech [1822-
1870], els anys 1867 i 1868. Moulin, que havia col·laborat amb Felip Bauzà al
despatx provincial de l’administració minera, presentà un esbós de mapa geològic
sobre cartografia antiga i oferí aixecar un nou mapa sobre la cartografia de Coello
(1862) ampliada a l’escala 1:100.000, a canvi d’una subvenció anual. La idea, inicialment
desestimada, fou acollida per la Diputació revolucionària de 1868 i Moulin
hi començà a treballar, però morí poc després (1870), deixant alguns materials manuscrits:
un esborrany geològic previ, un mapa geogràfic de base, un quadern de notes,
un mapa geològic parcial i un perfil; materials que quedaren dipositats als arxius
provincials, més una col·lecció de roques i alguns llibres (Aragonès 1992).
Catorze anys després, la Diputació, instada per alguns diputats i sensibilitzada per la
crisi de la vinya (la fil·loxera, procedent de França, amenaçava el Maresme), decidí continuar
aquella cartografia com a pas previ per a la realització d’un mapa agronòmic
(19/10/1884), comptant amb l’oferta del geòleg, acadèmic i professor del Seminari,
Jaume Almera i Comas i del malacòleg Artur Bofill i Poch, col·laborador seu, expressada
el 2 de juliol anterior. 2 Ambdós portaven a terme una obra de gran abast sobre els
mol·luscs neògens, i Almera havia publicat ja un primer estudi sobre la geologia de la
rodalia de Barcelona que li valgué l’ingrés a l’Acadèmia de Ciències. 3 La Diputació
acceptà la proposició el 13/01/1885, destinant-hi 1.500 pessetes per començar, i demanà
pressupost, qüestió a la que Almera va respondre que la complexitat dels treballs no permetia
aventurar el cost ni els terminis de realització l’obra (ofici de 25/03/1886, AHDB).
2 Els termes de l’oferta incloïen la renúncia a qualsevol remuneració pel treball, i les condicions
següents: lliurar a la Diputació els materials recollits i els originals (gràfics i descripcions) i dirigir
l’execució de les làmines i texts; la Diputació havia de finançar les despeses materials, facilitar un delineant
i entregar als autors 400 exemplars de tot allò que es publiqués.
3 Almera, J., 1880: De Montjuich al Papiol a través de las épocas geológicas. Publ. Imprenta de la
Librería Religiosa, Barcelona (memòria llegida en l’acte de recepció a la Real Acadèmia de Ciencies el
20 de desembre de 1879). També havia publicat: “El Plioceno de la villa de Gracia (Mioplioceno de
Tournouer)” a Crónica Científica, 2(1979): 557-561; i “La presencia del mamut (Elephas primigenius
CUV) en las riberas del Bajo Llobregat”, a Crónica Científica, 6 (1883): 362-363 i al Diario de Barcelona.