Imprimir aquest article - Raco

Síntesi. La taula III i la figura 23 representen l’evolució de les despeses, agrupades
per àrees de treball. Amb el temps, la distribució de les despeses varià, com és
lògic, depenent de l’evolució dels treballs: les de geologia de camp foren més elevades
durant els períodes 1891-94 i 1903-04, davallant a partir d’aquest exercici; en
canvi, les de topografia i gravat – el capítol més important - assoliren màxims els anys
1895-99, 1902-03, 1905 i 1911. La impressió simultània de dos fulls gravà especialment
els capítols de tasques auxiliars els anys 1901 i 1915.
Estructura. Com es pot veure a la taula VII, Almera i Brossa consumien gairebé
a parts iguales el 90% de la subvenció. El primer capítol era el de topografia i gravat:
Brossa s’emportà gairebé el 46% del pressupost. Les despeses editorials (fulls,
opuscles i reprografia) representaren tan sols el 6,52%, i quantitats molt inferiors es
destinaren a la compra de material inventariable (2,31%) i material científic i preparació
de roques (0,54%).
DISCUSSIÓ
Geologia
183
La solvència de la geologia almeriana ja havia estat reconeguda pels col·legues
agrupats al voltant de la Société Géologique de France, especialment arran de la
visita que aquella societat va girar als tres primers fulls l’any 1898. Mig segle després,
Solé opinava que havia suportat bé el pas del temps i que continuava vigent en
gran part:
Su mapa geológico es un prodigio de exactitud y minuciosidad, representando
con escrupulosidad no superada tampoco, los más pequeños afloramientos geológicos,
hasta el punto que los mapas que posteriormente se han publicado de la provincia
de Barcelona apenas han hecho que modernizar la interpretación anticuada,
propia de la época del Dr. Almera, respetando casi totalmente el trazado de los
afloramientos. Pero Almera no se limitó a hacer únicamente el mapa. Casi todos los
terrenos comprendidos en la zona por él estudiada fueron objeto de sendas monografías
[…] Gracias a la labor de Almera, principalmente, la parte meridional de
la provincia de Barcelona es la región de España mejor conocida geológicamente
(Solé, 1945).
Les exhaustives exploracions de camp, fetes amb minuciositat i perseverança, són
el primer factor que explica la bondat dels resultats obtinguts. Segons Noel Llopis, el
detallisme amb què s’havia fet el mapa li permetia superar totes les crítiques:
Las 4 hojas del mapa […] constituyen una obra monumental casi no superada.
Inauguró en España la formación de los mapas geológicos a gran escala […] Su obra
no puede ser bien ponderada. Relacionado con las figuras más destacadas de su
época en el campo geológico europeo, sentó las bases concretas para el conocimiento
estratigráfico de los Catalánides. Podrán pasar años y cambiar los métodos y las
ideas, pero ningún geólogo podrà pasar por los Catalánides sin recordar la figura del
gran maestro (Llopis, 1947).