Imprimir aquest article - Raco

Despeses
Les despeses de cada any eren comunicades al President de la Diputació en un
escrit signat per Almera, de vegades conjuntament amb Bofill. 121 La Diputació les
aprovava previ dictamen favorable de la comissió corresponent. Amb una sola excepció
(curs 1890-91), les despeses justificades cobrien la totalitat de la subvenció concedida.
En aquest cas únicament es justificaren 5.002,74 pessetes sobre les 7.500;
Almera sol·licità aleshores l’escreix de 2.497,26 pessetes a títol d’indemnització, cosa
que la Diputació aprovà. 122
En cada justificant apareixen detallats els dies de camp agrupats per mesades, amb
la relació de llocs visitats i la quantitat atribuïda a cada mes en concepte de despeses
de camp i de gabinet. Al final s’hi detallen les factures pagades; la majoria de les
quals corresponen als treballs de topografia i gravat d’Eduard Brossa. Aquesta manera
de presentar els comptes no dóna una bona informació de quines eren les despeses
no facturades (de camp, de gabinet, assistència a congressos); sortosament les llibretes
de camp d’Almera, on el canonge anotava amb cura els pagaments, han estat molt
útils per a entendre com s’aplicaven aquests recursos (taula III).
Retencions i pèrdues. A partir de l’exercici 92/93 la Diputació aplicà una petita
retenció autoritzada per l’Estat de l’1%, que s’incrementà a partir del 98/99 en carregar
la Corporació el 40% sobre aquella; després de 1901 aquest percentatge passà al
20% i la retenció total s’estabilitzà al nivell de l’1,2%.
Despeses justificades. Una part important de la despesa era justificada presentant
les factures corresponents.
– Treballs de topografia i gravat (Brossa). En els 22,5 exercicis que tenim documentats,
Brossa va justificar 72.616,1 pessetes, cosa que fa una mitjana de 3.227,38
pessetes/any. Suposant que es mantingués aquesta mitjana durant les cinc anualitats
de què no tenim informació, i sense comptar el que hagués pogut percebre abans de
1888, es pot estimar en 88.753 pessetes la despesa en topografia i litografia.
– Altres treballs d’edició. La impressió dels fulls geològics i l’edició dels opuscles,
inclosa la reproducció dels fòssils (en gravat o bé en fotografia) segueix en
importància. A falta de les dades d’alguns exercicis, entre els quals 1888 i 1897, hem
comptat 10.350 pessetes per aquest concepte (taula IV).
– Material inventariable. Aquí hem de diferenciar dues partides: els llibres (ens
consten 3.700 pessetes invertides, a falta de dades d’alguns exercicis, taula V), i el
material científic, al qual no es destinarien més de 200 pessetes (un microscopi, un
hipsòmetre, una lent), més el que pogués costar un microscopi petrogràfic, la compra
del qual no ha quedat documentada. El gruix d’aquesta despesa és anterior a 1894.
– Treballs de laboratori. Petites quantitats facturades donen fe dels treball de confecció
de preparacions microscòpiques, obtenció de rèpliques de fòssils, etc. (làmines primes,
reproducció de fòssils, etc.), però no son significatives, atès que la majoria dels pagaments
es varen abonar sense factura i s’afegiren al capítol de les despeses declarades.
121 La majoria d’aquests documents existeixen a l’expedient del Mapa que es conserva Arxiu Històric de
la Diputació, per bé que alguns no hi són i les còpies que Almera en conservava s’han extraviat.
122 Ofici de la Diputació, 21/07/1892, MGSB.
177