Imprimir aquest article - Raco

120
existent sobre aquesta important obra cartogràfica. El qualificatiu admirable presideix
tota referència al Mapa, des que Pau Vila li va aplicar per primera vegada, ara fa més
de set dècades (així en Solé 1945 i Montaner 2003).
En aquest estudi hem tractat d’esbrinar el mètode i els mitjans emprats per Almera
i Brossa en l’aixecament cartogràfic, mitjançant la reconstrucció de tot el procés.
Només així es podrà apreciar el valor que té aquesta magna obra, una vegada situada
en el context de la seva època, en la transició del segle XIX al XX, convençuts que aquesta
aproximació serà el millor monument que es pot aixecar als que la varen fer possible.
Per tal d’assolir els objectius proposats, hem explorat diversos arxius a la recerca de
documentació inèdita i hem creuat les dades obtingudes amb les ja publicades.
El mètode de treball ha estat el següent:
1. S’ha aplegat la informació impresa: d’una part la bibliografia referent al mapa
i als seus autors; de l’altra, els treballs publicats per aquests, fossin monogràfics
o inserits en diversos periòdics científics: la Crònica Científica, el Butlletí i les
Memòries de l’Acadèmia de Ciències, el Butlletí de la Societat Geològica de França,
el de la Institució Catalana d’Història Natural, i d’altres. La relació de tots aquests
treballs, que de fet constitueixen una mena de memòria dispersa del Mapa, no baixa
de les 150 referències, i es pot consultar a l’Annex 1.
2. S’han explorat diversos arxius a la recerca de material inèdit. La nòmina de
documents consultats es pot veure a l’Annex 2. Els arxius són els que segueixen:
– Arxiu Històric de Catalunya (AHC). S’ha consultat l’epistolari Prat de la Riba
en busca de correspondència amb Almera i Faura.
– Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (AHDB). S’ha buidat l’expedient
del Mapa Geològic (lligalls 2280 i 3392). També el lligall 3725, del Mapa
Geogràfic, i les actes d’algunes sessions públiques.
– Biblioteca de Catalunya (BC). S’han completat els inventaris de la biblioteca formada
per Almera per compte de la Diputació mitjançant una consulta als llibres de
registre. S’ha comprovat la presència de les peces en el catàleg manual; les existències
s’han consultat en sala per tal de descriure-les i veure’n l’estat actual. S’ha
consultat també la correspondència de Faura amb la direcció de la Biblioteca.
– Centre Excursionista de Catalunya (CEC). A la cartoteca d’aquesta entitat
s’han vist les proves topogràfiques dels mapes, dedicades per Brossa, que s’hi
conserven.
– Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). S’ha consultat a la Cartoteca de Catalunya
la cartografia inèdita de Brossa que s’hi conserva, procedent del antic Servei
Cartogràfic de la Diputació, i les seves llibretes de camp (lligall SC-LC-1).
– Institut d’Estudis Catalans (IEC). S’han vist les actes dels primers anys d’activitat
de la Secció de Ciències i s’ha explorat l’epistolari.
– Museu de Geologia de Barcelona (MGB). S’han examinat les col·leccions de
roques i làmines primes i la documentació annexa; s’ha vist la documentació
referent a les col·leccions paleontològiques.
– Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB). S’ha descrit la cartografia
inèdita d’Almera i Brossa, procedent de l’antic Institut Geològic de la
Diputació. S’han buidat els fons Almera i Faura que s’hi conserven.
– Museu de Zoologia de Barcelona. A la biblioteca del Museu s’ha consultat
l’epistolari Bofill, que forma part del Fons Documental de la Junta de Ciències
Naturals (FDJCN) de Barcelona que s’hi conserva.