Imprimir aquest article - Raco

172
Se rodee de elemento joven para el caso de que el gran geólogo no pudiera seguir
su obra, estos discipulos, adiestrados por aquel, podrian concluirla. El Sr. Duran y
Ventosa da cuenta de que hizo una visita al Dr. Almera y éste le manifestó que ahora
estavan impriméndose dos mapas a diez y ocho tintas, trabajo sumamente delicado y
de gran complicacion que seguramente no terminaria hasta fines de año. Dice que el
propio Dr. Almera le comunicó que trabaja con jóvenes entusiastas a quienes procura
inculcar la aficion a estas faenas, para el caso de que el se viera imposibilitado de
terminar la obra emprendida. (Diputació de Barcelona: acta de la Sessió de
2/07/1912, AHDB).
Renúncia del Dr. Almera i traspàs del Mapa a l’IEC (1914-1915)
El mateix dia que va presentar a la Diputació l’edició dels fulls 4rt i 5è
(12/8/1914), el Dr. Almera, que ja tenia 70 anys, donà per acabada la seva participació
en la tasca del Mapa Geològic, suggerint el Dr. Faura com a continuador. A l’efecte
trameté un escrit al President de la Diputació en el que proposà de passada reunir de
les col·leccions del Mapa en un local a propòsit.
Ab aquesta ocasió, crec oportú cridar la atenció sobre la gran conveniència de
reunir y colocar ordenadament en un lloc públic los exemplars de rocas, minerals y
fóssils, classificats degudament, que s’ha recullit durant aquestos trenta anys y han
servit per a la confecció científica de las cinc Fullas publicadas, ab lo fi de poder
servir en tot temps de consulta als geólecs nostres y als extrangers que visiten el país
per a conèixer les suas riquesas científicas-naturals (Almera: escrit al president de la
Diputació, 12/08/1914, AHDB).
Reunida la Comissió d’Instrucció Pública i Belles Arts el 24 d’octubre, va acceptar
la proposta del Dr. Almera, acordà agrair-li la seva profitosa tasca, manifestar el
sentiment perquè no podia acabar la publicació dels altres fulls; acceptà l’oferiment
de reunir les roques, minerals i fòssils, indicant que per a aquesta tasca es posés
d’acord amb la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, cosa que la
Diputació aprovà en la immediata sessió pública del dia 27.
En la sessió de la Secció de Ciències de 4 de novembre, es va donar compte de la
comunicació de la Diputació amb la renúncia del Dr. Almera i la proposta a favor de
Faura, disposant que la continuació del Mapa i el Museu Geològic es fessin sota la
inspecció d’aquell Institut, el qual acordà fer-se càrrec dels dos projectes en sessió del
dia 18. El 16 de desembre es nomenà Faura director tècnic de l’organització del Mapa,
cosa que aquest acceptà l’11 de gener següent, presentant un informe on s’exposava el
pla per a la continuació del mapa de la província. Pocs dies després l’IEC va adoptar
alguns acords delegant en el Sr. Bofill i Pichot per a portar a terme el nou pla, i l’1 de
març comunicà a la Diputació l’acceptació de l’encàrrec : 116
Se continuen els traballs del Mapa geològic de Catalunya, donant-los una
organització, ja no lligada a una obra personal, que els anys y altres circumstancies
poden interrompre, sinó plenament oficial, assegurant-ne la duració fins a la fi. (La
Veu de Catalunya, 13/03/1915)
116 Faura, 1925: Reseña histórica del Servicio de los Mapas geológico y agronómico de Cataluña,
pp. 7-8 (MGSB).