168 El mateix Faura exposaria posteriorment amb detall la utilitat dels tres primers fulls del mapa provincial: Han servit moltíssim per ampliar la xarxa de carreteres provincials, per a fixar els termes d’alguns ajuntaments; i, sobretot per als agricultors han sigut de grans utilitats, car a En Marc Mir, de gloriosa remembrança li serviren per a implantar les varietats de ceps americans en els terrenys a propòsit per a quiscuna d’elles, i, actualment, en sa ratificació, l’Estació Enològica de Vilafranca hi estampa els fruits d’aquella distribució vitícola per tot el Penedès (Faura, 1914). El nou mapa, que serà la riquesa y salvació de nostra renaixenta Patria, el podrien finançar les diputacions (reconexent la tutela que exerceixen avui quiscuna en la seva provincia y demà mancomunades, no deixeràn d’esmersarhi la seva influència econòmica) amb ajut dels Ajuntaments importants. Les seves característiques haurien de ser les següents: Convé que es fassi a una escala regular y suficient. L’escala més proporcionada y més fácil pera les deduccions de càlculs […] és la de 1 per 100.000 […] la part geogràfica deuria ser lo més perfecta possible […] Aquesta secció se pot dir que ja n’és casi feta, reunint les moltes cartes geogràfiques parcials existents […] Sobre l’esquelet de la carta geogràfica de Catalunya, ab colors variats i de tòns clars, s’hi senyalarien els elements geològichs del nostre terrer, prescindint dels nivells de quiscun dels pisos, ja que amb <strong>aquest</strong>s n’hi hà lo suficient; a més, se deurien fer constar els anticlinals y sinclinals graduats, y fins les falles. Es essencial fer la part orogràfica ab unes curves de nivell que variessin de 25 metres respectivament, indicant els cingles y les planuries (Faura, 1909, <strong>article</strong> I). És justament <strong>aquest</strong> projecte el que acabaria adoptant la Mancomunitat a partir de 1919, sota la presidència de Puig, després de no poques vacil·lacions, i en el que participaria Faura de manera destacada. L’afer de la ubicació de les col·leccions (1910-1912) Per iniciativa d’Artur Bofill, que dirigia el Museu Martorell des de 1891, s’havia format (1906) la Junta Municipal de Ciències, que agrupava els museus de la ciutat; Almera i Cadevall en formaren part fins que l’any 1909 foren substituïts per Fontseré i Vidal; hi havia també Font i Sagué, que desaparegué el 19/04/1910, i Odón de Buen. Com ha explicat Gómez-Alba (1992), havent sortit Almera de la Junta i als pocs mesos de la desaparició de Font i Sagué, Fontserè va fer notar que els llibres i exemplars del mapa Geològic passaven a formar part de la biblioteca i Museu del Seminari (Fig. 20), […] caso verdaderamente anómalo […] siendo así que corresponde á la Diputacion Provincial, y en defecto de esta al Ayuntamiento, por poseer este una Institución, en donde tendrian perfecta cabida los referidos libros y fósiles y podrian utilizarse libremente por los visitantes, cuyas ventajas no ofrece el Seminario. (Acta de la Junta de Ciències Naturals, 12/08/10, in: Gómez-Alba 1997, p. 240). Tot seguit (29/9/1910) l’alcalde de Barcelona, Josep Roig i Bergadà, reclamà per ofici a la Diputació el traspàs al Museu Martorell de les col·leccions del Mapa Geològic: es proposava que els exemplars quedessin a cura del director del Museu; anàlogament, les obres de consulta comprades amb càrrec a la Diputació podrien passar a la biblioteca del centre:
169 Fig. 20. El Museu d’Història Natural del Seminari de Barcelona, seu factícia del Mapa Geològic. A, sala on s’exhibien les col·leccions, en una fotografia publicada l’any 1912; B, Gabinet de treball del Dr. Almera, dibuix de l’autor a partir d’una fotografia de 1919?; C, plànol de les dues dependències del Museu, segons un dibuix inèdit de Bataller (ca.1930, MGSB). Fig. 20. The Natural History Museum of the Seminary of Barcelona, the center where the geological map was made. A, Show room, in which the collections of the map were displayed, together wich other materials (foto published in 1912); B, Almera’s work cabinet (author’s drawing after a photo taken around 1919); C, Plan of the whole Museum, from a drawing by Bataller (ca. 1930, MGSB). B A A C
- Page 1 and 2:
Treb. Mus. Geol. Barcelona, 13: 115
- Page 3 and 4: 117 hojas. El litógrafo (y topógr
- Page 5 and 6: INTRODUCCIÓ 119 Els cinc fulls del
- Page 7 and 8: 121 - Reial Acadèmia de Ciències
- Page 9 and 10: a l’estiu del 88, data en que es
- Page 11 and 12: tan sols com a executor i litògraf
- Page 13 and 14: tiene para el artista la ventaja de
- Page 15 and 16: Montjuich y S. Pere Mártir y el co
- Page 17 and 18: L’octubre del 93 començà Almera
- Page 19 and 20: 133 Consten, en efecte, en els just
- Page 21 and 22: 135 de la Diputació. Aquesta memò
- Page 23 and 24: EDICIÓ DELS TRES PRIMERS FULLS (18
- Page 25 and 26: Impressió del full segon (1897) El
- Page 27 and 28: Fig. 9. Dibuixos de Font i Sagué p
- Page 29 and 30: La corporació els examinà amb sat
- Page 31 and 32: per Almera a la Diputació, amb la
- Page 33 and 34: Acabament del full tercer (1898-99)
- Page 35 and 36: 149 A B Fig. 13. Fulls del mapa pub
- Page 37 and 38: FULLS QUART I CINQUÈ (1900-1915) D
- Page 39 and 40: (1904-1905) va fer una excursió de
- Page 41 and 42: 155 l’escala habitual; però fina
- Page 43 and 44: 157 Para ello es preciso estudiar e
- Page 45 and 46: Almera havia estudiat els sediments
- Page 47 and 48: A punt d’entrar en màquines es r
- Page 49 and 50: del’Home, amb els meridians de Ca
- Page 51 and 52: Fig. 19. Fulls IV (dreta) i V (esqu
- Page 53: Reducció de la subvenció anual (1
- Page 57 and 58: Intervenció de l’Institut d’Es
- Page 59 and 60: El nomenament de Faura es va fer ef
- Page 61 and 62: 175 pertanyents al Seminari ab los
- Page 63 and 64: Despeses Les despeses de cada any e
- Page 65 and 66: Despeses declarades. Les despeses s
- Page 67 and 68: a partir d’unes 150 pessetes/mes,
- Page 69 and 70: Síntesi. La taula III i la figura
- Page 71 and 72: més extensa: Escot (1890-91) inter
- Page 73 and 74: 187 qualitat que desaparegué l’a
- Page 75 and 76: Full III Full V (1900) (1913) e3 Ca
- Page 77 and 78: Full I Fulls IV i V 1:100.000 1:40.
- Page 79 and 80: fulles publicades, les quals malgra
- Page 81 and 82: alguns treballs de camp entre 1891
- Page 83 and 84: 197 Tenint en compte que el mapa pr
- Page 85 and 86: 199
- Page 87 and 88: 201 El Mapa havia de servir de base
- Page 89 and 90: 203 També el mètode de treball ev
- Page 91 and 92: Casanovas, S., 1989. “La bibliote
- Page 93 and 94: Valls Julià, J., 1975. Aproximaci
- Page 95 and 96: por / el Canónigo Dr. D. Jaime Alm
- Page 97 and 98: 211 ALMERA. J., 1890. [Descubrimien
- Page 99 and 100: ALMERA, J. [i BARROIS, Ch.], 1891.
- Page 101 and 102: ALMERA, J., 1895: [Sucinta exposici
- Page 103 and 104: ALMERA, J., 1914. “Descubrimiento
- Page 105 and 106:
Coneixem molt per sobre el contingu
- Page 107 and 108:
MAPES Brossa: Minutes topogràfique
- Page 109 and 110:
223 relleu ombrejat a l’aquarel·
- Page 111 and 112:
Montseny i Alt Vallès - Montmeló:
- Page 113 and 114:
Llibreta núm. 22: del 11/10/05 al
- Page 115 and 116:
ALMERA, J., 1914? Full 5. Breu expl
- Page 117 and 118:
(21/11). Els resultats han estat di
- Page 119 and 120:
Taula A3.1. Espècies paleozoiques
- Page 121 and 122:
Terme Localitat Espècies (indiv. n
- Page 123 and 124:
Terme/jaciment Burdig. Helvec. Tort
- Page 125 and 126:
Pel que fa referència a l’exposi
- Page 127 and 128:
Tipus Instal·lació a l’Escola I
- Page 129 and 130:
Núm. bloc Núm. museu Blocs teòri
- Page 131 and 132:
) Làmines primes. Es conserven, am
- Page 133 and 134:
c) Trameses de la Diputació. El di
- Page 135 and 136:
Les gestions varen donar fruit, at
- Page 137 and 138:
CALDERÓN, S., 1892. “Les inclusi
- Page 139 and 140:
BARROIS, CH., 1882. Recherches sur
- Page 141 and 142:
SERRES, M. DE, 1829. Géognosie des
- Page 143 and 144:
COSSMANN, A.E.M., 1895-1906. Mollus
- Page 145 and 146:
Hemeroteca Annuaire géologique uni
- Page 147 and 148:
Correspondència del Dr. Almera L
- Page 149 and 150:
MAURETA, J., i THOS, S., 1881. Desc
- Page 151 and 152:
La ponència creada per estudiar le
- Page 153 and 154:
Acordada la dissolució del Servei
- Page 155 and 156:
Al fin despues de tres años de asi
- Page 157 and 158:
Este descubrimiento me ha obligado
- Page 159 and 160:
Castellvi de la Marca constituida p
- Page 161 and 162:
mitad inferior de húmero del Acero
- Page 163 and 164:
16ª. 0’65 x 0’78 - Hidrografia
- Page 165 and 166:
y tenerlos por tanto siempre á man
- Page 167 and 168:
281
- Page 169 and 170:
283
- Page 171:
285