Imprimir aquest article - Raco

Reducció de la subvenció anual (1909)
Havent sol·licitat Almera la quantitat de costum per a l’exercici de 1909
(15/09/1908), quedà el dictamen sobre la taula a petició del Sr. Gubern; 111 fou retirat
per la Comissió el 13 d’octubre. Finalment es pressupostaren 5.000 pessetes, que
Almera, en un ofici de 22/03/1909, considerà insuficients, i demanà que es restablís
la subvenció habitual, cosa que fou informada negativament i desestimada en conseqüència.
La rebaixa comportà un alentiment dels treballs:
La obra del levantamiento del Mapa Geológico […] ha tenido que sufrir este año
un paréntesis en su realización, debido á lo exiguo de la subvencion en el presupuesto
consignada. No obstante, las dos hojas (4ª y 5ª) en las que se viene a la vez trabajando
con el fin de poderlas publicar simultaneamente […] tocan ya á su término,
pues no solamente estan finidos los trabajos de campo, sino tambien la difícil y
entretenida labor del grabado de las mismas […] Está trabajando ahora el litografograbador
en litografiar las vias de comunicación, los nombres de los pueblos y de las
casas, así como los de los accidentes topográficos. Terminado este trabajo de
litografia de la parte geográfica, débese empezar inmediatamente el de la parte
geológica […] (Almera: ofici de 20/08/1909, AHDB).
Preveient la compra del paper i les despeses de publicació, Almera demanà per al
1910 la quantitat de 10.000 pessetes, que el dictamen va rebaixar a 7.500 (la SPO de
15 d’octubre acordà prescindir del dictamen, atès que el pressupost ja havia estat
aprovat). És per això que per al 1911 sol·licità que es consignessin 5.000 pessetes
addicionals en el pressupost extraordinari, amenaçant amb suspender los trabajos de
impresion de los colores en dichas hojas y terminarlas por completo; 112 però el dictamen
de la Comissió les deixà en 2.500, i així s’aprovà en la sessió de 31 de gener.
Projecte d’un mapa agronòmic de Catalunya (1909)
L’arribada dels catalanistes a la Diputació permeté superar l’estret marc provincial.
En són un reflex els articles que els Srs. Novellas, Laforga i Bulbena publicaren
a la Veu de Catalunya entre novembre de 1908 i gener de 1909 en els que
assenyalaven la importància i necessitat del mapa agronòmic. El prevere Marià Faura
i Sans, col·laborador d’Almera i distingit espeleòleg, aleshores estudiant a Madrid,
respongué amb un projecte d’escala i abast molt diferents del Mapa que s’estava
elaborant. El qual s’havia demostrat útil, però era només el primer pas per a fer
l’agronòmic, no se sabia quan es podria acabar, i a més, el seu abast territorial era per
força limitat:
Importància [de la geologia] que ha sigut equilatada en la producció vinícola del
Penadés, fonamentats en el mapa geològich del doctor Almera; y és llastimosament
sensible que altres comarques que tenen un tresor extraordinari en el seu terrer, restin
pobres pèr mancalshi un mapa que’ls senyali les extensions propies pera determinades
plantacions (Faura, 1909, article II).
111 Gubern i Fàbregas, Santiago; fou diputat per Barcelona (Parc i Nord) entre 1907 i 1911.
112 Almera: Ofici al president de la Diputació, 19/01/1911 (AHDB).
167