Imprimir aquest article - Raco

166
d’acord amb el diputat crític, ja que en la seva opinió era una despesa, i com a tal hauria
d’estar sotmesa a règim pressupostari. Benet i Colom negà que es pogués subjectar a
pressupost, ja que era un treball científic. Seguidament rectificaren els crítics Ferrer,
Vidal, Soler i Malla. Encara intervingueren Garriga (en el sentit del Sr. Malla), Casassa
i Espinós (en sentit contrari). La Comissió de Foment no va admetre l’esmena. Posada a
discussió, el Sr. Vidal i Valls recordà que Jacint de Moulin havia fet pressupost. Insistí
Bohigas que no era exigible; Benet assegurà que no tenia constància del pressupost de
Moulin, i Sandiumenge que no es debatia una esmena sinó una addició al dictamen.
Posada a discussió, es va desestimar l’esmena i es va aprovar el dictamen. 105 Almera es
va assabentar pels diaris de la discussió, i seguidament escrigué a Benet i Colom,
al·legant que era una utopia pretender calcular no ya aproximadamente, pero ni siquiera
remotamente … el cost final de l’obra. 106 L’any 1901 la Diputació desestimà afegir al
pressupost de 1902 la quantitat de 2.500 pessetes que Almera havia demanat per tal de
publicar la memòria de la reunió extraordinària de la Societat Geològica de França, malgrat
que inicialment havia donat a entendre que veia amb bons ulls aquesta publicació 107
i sabent que Almera n’havia acabat la traducció castellana: 108
Por ahora no se estima conveniente consignar cantidad alguna para la publicación
de la traducción de la parte referente a esta provincia de la memoria de la
sociedad geológica de Francia, dandose expresivas gracias al mentado Dr. Almera
por dicha traduccion y comuníquesele el presente acuerdo… (Ofici al Dr. Almera,
21/10/1901, MGSB).
Els debats a la Diputació sobre el Mapa prosseguiren en anys successius. En la Sessió
Pública Ordinària de 13 d’octubre de 1903, el diputat Sr. Morros impugnà el dictamen,
al·legant que les inversions pujaven ja a 119.750 ptes., i que el mapa duraria molts
anys; per tal de no gravar tant el pressupost proposà rebaixar l’assignació a 2.000 ptes.
anuals. El Sr. Benet al·legà que la rebaixa no faria sinó retardar l’acabament de l’obra;
Morros, que s’hauria de fixar un termini; Benet, que la intervenció d’un paràmetre
desconegut (la geologia) ho impedia; que la partida era per a material i no per a sous.
Finalment, s’aprovà el dictamen amb el vot en contra del Sr. Morros. 109
L’any següent fou el Sr. Coderch qui impugnà el dictamen, preguntant quantes subvencions
serien necessàries encara per a acabar l’obra; respongué el Sr. Benet que no
era possible saber-ho. Finalment s’aprovà amb els vots en contra dels Srs. Coderch i
Morros. Des d’aleshores, l’aprovació dels dictàmens no fou automàtica, sinó que solien
quedar sobre la mesa en primera instància a petició d’algun diputat (1906, 1909). 110
105 Diputació de Barcelona: Acta de la SPO de 11/04/1899 (AHDB).
106 Almera: Carta a Benet i Colom, 14/04/1899 (AHDB). Reproducció: Annex 6, núm. 7.
107 Ofici al Dr. Almera, 20/11/1900 (MGSB).
108 Almera: Ofici al President de la Diputació, 25/09/1901 (AHDB).
109 Diputació de Barcelona: Acta de la SPO de 13/10/1903 (AHDB).
110 Entre els diputats citats en el present capítol, hem identificat en el fitxer de l’AHDB els següents:
Benet i Colom, Francesc (Diputat per Granollers, 1892-1905); Buïgas i Montravé, Gaietà (Diputat per
Vic i Berga, 1892-1901); Casassa i Xarrié, Josep (Diputat per Barcelona, 1898-1903); Coderch i Manau,
Joaquim (Diputat per Mataró i Arenys, 1905-1909); Espinós i Stocklein, Josep (Diputat per Barcelona,
1892-1905; President entre 1903-1905); Ferrer i Vidal, Josep (?); Garriga i Miquel, Jaume (Diputat per
Barcelona, Hospital-Drassanes, 1898-1902); Malla i Grané, Santiago (Diputat per Granollers entre 1892
i 1901); Morros i Roger, Jaume (Diputat per Barcelona, 1903-1907); Sandiumenge, Magí (Diputat per
Vilanova i Sant Feliu, 1898-1903); Vidal i Valls, Joan (Diputat per Terrassa i Sabadell entre 1896 i 1905).
En cursiva, els partidaris de continuar l’obra del Mapa en la mateixa forma.