Imprimir aquest article - Raco

INTRODUCCIÓ
119
Els cinc fulls del mapa Topogràfic i Geològic de la província de Barcelona a
l’escala 1:40.000, realitzats i publicats entre 1891 i 1915 pel geòleg Jaume Almera i
Comas [1845-1919], el malacòleg Artur Bofill i Poch [1844-1929] i el gravador-topògraf
Eduard Brossa i Trullàs [1848-1924] (Fig. 1) gràcies a una subvenció de la
Diputació provincial, primera cartografia geològica sobre base topogràfica feta a
Espanya, han estat assenyalats com una obra insigne de la cartografia catalana (Montaner,
2000). No obstant l’alta consideració que d’aquesta obra es té en els medis
geològics i geogràfics, no havia estat objecte d’estudi fins que en un article anterior
(Aragonès, 1998) ens vàrem ocupar del primer full i les seves versions a escales diferents.
És curiós que la personalitat i la trajectòria dels autors i fins i tot la història del
museu i laboratori almerià hagin atret més l’interès dels investigadors que no pas
l’obra, que és en definitiva allò que els ha transcendit, condicionant d’una o altra manera
el desenvolupament posterior de les disciplines científiques involucrades. 1 Un article
monogràfic (Santanach, 1996) i uns breus comentaris favorables en el si d’estudis més
generals (Solé 1945, Solé, 1947, Llopis, 1947, Fallot, 1949) és tota la bibliografia
Fig. 1. Galeria de retrats: Almera, director i geòleg (centre), Bofill, co-director (esquerra) i Brossa,
topògraf i litògraf (dreta).
Fig. 1 Gallery of portraits: Almera, director and geologist (centre); Bofill, assistant manager (left);
Brossa, engraver and topography-maker (right).
1 La personalitat del Dr. Almera ha estat evocada en no menys de 25 escrits, entre els quals una tesi doctoral,
cinc articles commemoratius i onze necrològiques. La tesi de Valls Julià (Valls, 1983; Nicolau i
Valls 1987), basada en el fons documental del Museu del Seminari, segueix essent el treball de la referència;
amb els matisos i complements afegits per Gómez-Alba (1995); Bada, Reguant i Santanach, 1996
(Batallèria, 6: 79-89), Muñoz (1997, inèdit) i Romà Casanovas, 2002 (Muntanya, 839: 3-6). Sobre la
seva obra, ultra l’esmentat article de Santanach sobre el Mapa geològic, es pot consultar la bibliografia
comentada per Valls Julià (1975). Bofill i Brossa, en canvi, són dues figures gairebé oblidades: tan sols
un escrit sobre l’obra del segon ha aparegut en els darrers 70 anys (Montaner, 1991). Sobre Bofill es pot
consultar la revista Ibérica, 12(626): 274-76, i la nòmina de l’Acadèmia de Ciències, 1929-30, p. 67-85.
Sobre el Museu Geològic del Seminari, vegeu Via, 1975.