Imprimir aquest article - Raco

del’Home, amb els meridians de Caritg a llevant i de Fabra/Rodós a ponent); 95 i De la
regió dels Fays i Vallés occidental, 1:20.000, (dibuix de 38x29 sobre paper de 50x33). 96
En la llibreta de camp del Dr. Almera hi trobem una excursió a Aiguafreda i al Pla
de la Gàrgara, amb una secció estratigràfica, i una altra a Aiguafreda i Tagamanent
(24/04 i 20/05/1912, respectivament); així com sortides de Faura a Aiguafreda i
Valldeneu, (14/05 i 10/06/1913). 97 Consta, d’altra banda, en una relació d’excursions
fetes durant 1912, que Faura estudiava entre Caldas, Sant Feliu de Codines i Castelltersol
la hidrologia de la vall que aflueix a St. Miquel del Fai, per encàrrec de la Central
Elèctrica de Daví, cosa que s’adiu amb el segon dels mapes abans esmentats. 98
Després d’aquestes activitats, els treballs del full sisè no es reprendrien fins a la
redacció del nou projecte de mapa, estès ara a tot el país, per primera vegada amb un
projecte de distribució de fulls i que obligava al replantejament previ dels treballs
topogràfics. Projecte que fou efímer, atès que aviat s’abandonà l’escala 1:40.000 per
tornar a la 1:100.000 original. És per això que el full sisè no s’acabaria mai.
Edició dels fulls 4rt i 5è (1913-14)
L’any 12 prosseguiren els treballs d’edició, i el 27/02/1913 presentà Almera a
l’Acadèmia les proves dels fulls 4 i 5, juntament amb preparacions de roques ígnies
de 47 localitats. 99 El 12 d’agost de 1914, trametè 1200 exemplars de cada full (600 en
paper de registre i 600 en paper més prim, ja que els primers no eren prou correctes.
El 30 de desembre presentà a l’Acadèmia el full 4, i demostrà que la vall de la Tordera
era, com el Vallès, una vall d’enfonsament. 100
En dos articles a la Veu de Catalunya amb motiu de l’aparició dels fulls, Faura va
fer notar la utilitat que havien tingut els fulls publicats, i afirmà que
Amb aquestes cinc fulles resta terminada tota la costa de la provincia de
Barcelona, deixant el Dr. Almera […] ben afermats els fonaments de aquella obra
monumental amb que immortalitzarà la Història de Catalunya (Faura, 1914).
Almera rebé, un cop més, les felicitacions dels seus col·legues francesos. En
opinió de Depéret, c’est une des cartes les plus remarquables qu’ai vu; per Louis
Gentil, l’Espagne peut être fière d’avoir un savant comme vous, et nous d’avoir, de
l’autre côté de la frontière, un confrère dont les beaux travaux sont en si parfaite
harmonie avec les nôtres. Paul Choffat, que casualment cartografiava un àrea geològicament
semblant a la mateixa escala de treball de 1:20.000, agraí la tramesa del mapa,
que li serviria de model de cara a la publicació del seu. 101
95 Còpies al Museu del Seminari, amb la toponímia manuscrita.
96 D’aquest se’n va fer una versió posterior amb els límits regularitzats: De la Regió dels Fays i Vallés
Occidental fet en 1915 per E. Brossa y entregà en Janer 1916. 1:20.000, 49,5x25 (Còpies en paper, MGSB).
97 Almera: Llibreta nº 25 (MGSB).
98 Faura: Relació d’excursions (MGSB).
99 Dos anys més tard es publicà la memòria: Almera, 1915: “Algo sobre las rocas eruptivas del NE de
Barcelona”, dins: MemRACAB, 11(25): 330-331; resums a BolRACAB, 3(5): 321 i 330-331.
100 Almera, J., 1915: “Hoja 4ª del mapa geológico de la provincia de Barcelona o del Bajo Vizcondado.
Descripción físico-geológica del Bajo Vizcondado (Tordera) y sus valles de hundimiento y erosión”.
MemRACAB, 11(22): 365-371. Resums a BolRACAB, 3(6), p. 457, i 3(7), p. 533.
101 Cartes a Almera (MGSB): Depéret, 15/03/1915; Choffat, 16/08/1915; Gentil, 11/02/1916.
163