Imprimir aquest article - Raco

160
es decidí desplaçar-lo cap a ponent, per tal d’incloure-hi el vessant occidental de la
vall, amb l’argument que convenia a la distribució general i enriquia la gamma de
terrenys del full 5è:
Examinada la manera como quedaba el resto de la Provincia por el lado occidental
y la superficie que abarcaba hasta sus confines con la de Tarragona, he visto
que convenia ampliar algo mas esta hoja, á fin de conseguir que al final del trabajo
total, no quede espacio ó punta alguna de la Provincia, que no pueda quedar comprendida
en la última hoja. Por otra parte desde el punto de vista geologico es tambien
muy conveniente añadir á esta hoja la faja lateral del O del Congost arriba
indicada, porque con ello se consigue hacer entrar en la misma una gran porcion de
terreno ecocenico lacustre y marino que es la continuacion del de la plana de Vich y
que se puedan ver sus relaciones con el trias sobre el cual aquel descansa. (Almera:
Ofici al President de la Diputació, 15/09/1908, AHDB).
La cartografia de la franja afegida es va fer durant els anys 1907-1908. Les minutes
topogràfiques es conserven al MGSB. 84
Entre juliol de 1907 i maig de 1908 Almera solia sortir al camp, preferentment al
Congost, en companyia del seminarista Marià Faura i Sans i d’altres excursionistes
com Coromines, Tomàs, Wynn i Santamans. 85 Un dels resultats d’aquestes excursions
fou el descobriment de la flora triàsica del Figueró en una pedrera del terme de Montmany
86 i dels briozous eocènics, l’estudi dels quals fou confiat a Ferdinand Canu. 87
Entre agost i setembre de 1908 Almera estudià l’estratigrafia de Bertí i treballà en al
llegenda del mapa. Llegí a l’acadèmia una memòria sobre l’extensió del Culm, i una
síntesi sobre l’evolució paleogeogràfica. 88
Proves de topografia dels fulls 4rt i 5è (1909)
Es construí un mosaic de la regió 4ª, a falta encara d’un petit sector al N de Breda
i Hostalric, amb les litografies sectorials corresponents: Tordera (23,5x47 cm), Breda
(32,7x30,5 cm) i Arenys (33x36? cm); porta una cartel·la manuscrita: Region cuarta
o del río Tordera al Litoral. 89
84 Minutes a: Región sexta al Este (nov. 8-febrer 1909) MGSB i Ultimas de la región Quinta (id).
85 Probablement, tots ells membres de la Institució Catalana d’Història Natural. Si més no, Llorenç Tomàs
[ca.1870-1916], advocat i mineralogista que presidiria la institució i substituiria Font i Sagué als Estudis
Universitaris Catalans; se li atribueix la instal·lació de les col·leccions de la Diputació a la Universitat
Industrial (1912) i és conegut pel treball “Els minerals de Catalunya” que es va publicar pòstumament.
Frederic Wynn i Ellis (?-1932), també era membre de la Institució, de la que fou conseller i vicesecretari,
força actiu fins 1914; estava vinculat a la Garriga (Dades extractades de CAMARASA, J.M., 2000).
86 Almera, 1909: “Descubriment de una de las antigues floras triássicas al Nort de Barcelona”. Butlletí
de la Institució Catalana d’Història Natural, 6(2): 11-14.
87 En resultarien els treballs: Canu, F., 1913: “Bryozoaires fossiles des terrains éocènes du Pla de la
Gàrgara, près Aiguafreda (Lutétien)”. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 10(7): 102-
105; i Faura, M., i Canu, F., 1916: “Sur les bryozoaires des terrains tertiaires de la Catalogne” Treballs
de la Institució Catalana d’Història Natural: 59-193.
88 Almera, J., 1908: “Sobre la extensión del Culm en el NE de la provincia de Barcelona y sus relaciones
con el aluvión del Vallés”. BolRACAB, 2(10): 509, i Almera, 1909: “Ensayo de una síntesis de la
evolución geológica de la comarca de Barcelona”, MemRACAB, 8(4): 41-53.
89 Existeix al MGSB, amb la toponímia manuscrita en negre.