Imprimir aquest article - Raco

156
Visitants il·lustres (1904-1910)
Després de la Reunió Extraordinària de la Societat Geològica de França, se succeïren
les visites de notables geòlegs europeus a les àrees cartografiades. Així, el
9/11/1903, M. Bergen visità els afloraments del Papiol amb Almera, segons consta en
la llibreta de camp núm. 20.
L’any 1904, Bergeron i Almera intentaren explicar les suposades superposicions
anormals dels nivells paleozoics mitjançant la tectònica tangencial, aleshores una novetat
procedent dels estudis alpins. Presentaren sengles notes a les Acadèmies de Ciències
de París i Barcelona, on Almera la va llegir el 28/02 i 9/03/1905. Es publicà al Butlletí
de la Societat Geològica de França, i en versió bilingüe a les Memòries de l’Acadèmia.
El juny de 1905, Dr. Rudolf Hoernes, de Viena, viatjà a Barcelona amb la finalitat de
reconèixer el terciari català. Almera li ensenyà en primer lloc les col·leccions del mapa:
Desde luego fui recibido de la manera más amistosa y cordial que imaginar
pudiera, por parte del eminente geólogo […] que en sus investigaciones geológicas
por Cataluña ha hecho un estudio acabado y completo de dicha región. Este señor
tuvo la amabilidad de mostrarme la rica colección geologica que he revisado en el
Seminario […] [al inspeccionar la cual] pude orientarme perfectamente acerca de
cuanto yo luego debia investigar sobre el terreno; respecto de lo cual he de consignar
el modo atento con que dicho señor me facilitó la realización de mis excursiones,
puesto que unas veces me acompañó personalmente y otras me hizo acompañar por
su ayudante el Sr. Faura y sus discípulos. (Hoernes, 1907).
Almera l’acompanyà a l’Eocè de la comarca de Vic (excursió a Vilatorta,
Fàbregues i Osormort, 5/06/05), a Montserrat i al Pliocè inferior del Papiol, –yacimientos
que de ningún modo pueden considerarse pontienses– al tall de Sant Pau
d’Ordal (me cabe la satisfacción de poder afirmar que he encontrado perfectamente
acordes la descripción hecha por dicho autor [Almera] i la realidad, respecto á la
constitucion de este importante perfil); el diumenge, 28 de maig a Montcada, amb
Font i Sagué i una nombrosa concurrència –probablement deixebles d’aquest als
Estudis Universitaris Catalans–; d’altra banda, Faura l’acompanyà a Montjuïc, on
observà la coincidència faunística amb els jaciments del Penedès amb Pereirœa. 75
Altres il·lustres que probablement visitaren els autors i les col·leccions del mapa, però
que no deixaren tanta petja, foren: Depéret, qui en carta a Bofill 20/12/04 diu que ha estat
a Barcelona; Édouard Harlé, en una carta a Almera 12/12/1908 sobre la mandíbula
de Montcada i l’Elephas de les Corts declara haver estat a Barcelona, i Adolf Wurm,
qui en una carta a Almera de 10/04/13 assegura haver estat a Pallejà tres anys abans.
Projecte de fulls i desenvolupament dels treballs (1905-1906)
L’extensió que havien de tenir els dos fulls de llevant no es comença a concretar
fins al 9/09/1905. Un cop acabats el massís del Montnegre i el Baix Tordera fins als
límits provincials, es decidí incloure el vessant Sud del Montseny:
75 Almera, J., 1907: “Extracto de una memoria titulada ‘Un reconocimiento de los terrenos terciarios de
las comarcas occidentales bañadas por el Mediterráneo’, presentada a la Academia Imperial de Ciencias
de Viena, tomo CXIV, parte I (año 1906) por el Dr. Rodolfo Hörnes” MemRACAB, 6(11): 135-140.