Imprimir aquest article - Raco

154
tota la comarca, hi havia pissarres cambrianes i silurianes; calcàries devonianes i
pissares carboníferes o del Culm:
He logrado reconocer de un modo cierto la presencia del Silúrico superior por
medio del descubrimiento de sus fósiles característicos ó sean los Graptolites del tipo
Monograptus en S. Pedro de Riu, en Sta. Susana, en S. Ginés de Palafolls y en Malgrat;
y el Culm ó Carbonífero inferior por la presencia de las lidianas, la grauwaka y
las impresiones de plantas de los generos Lepidodendron, Calamites, etc. en S. Pedro
de Riu, de modo que el conjunto viene á ser una reproduccion de los terrenos paleozoicos
de los contornos de la capital, de tal suerte que hubieran sido dificilisimos los
trabajos de clasificacion de tales terrenos, á no haber precedido los de esta comarca
de Barcelona. (Almera: ofici al President de la Diputació, 5/12/1904, AHDB).
Cartografia d’un sector de la plana de Vic (1902-05)
Aquest estudi, que no forma part de la sèrie 1:40.000, està relacionat amb l’exdiputat
Francesc de P. Benessat 68. De fet, es tracta de l’estudi geològic de la rodalia de
St. Julià de Vilatorta, on hi havia una font bicarbonatada-càlcica-magnèsica que el Dr.
Benessat havia analitzat uns anys abans. Tant l’estudi geològic, que Almera portà a
terme entre setembre de 1902 i octubre de 1904, com l’aixecament topogràfic, realitzat
per Brossa a l’escala habitual (1:20.000), es varen carregar al pressupost del Mapa.
Consta la presència d’Almera a l’àrea el 22/09/03, dia en què va perdre la llibreta
núm. 19 entre Vilatorta i Granollers de la Plana. Estudià les roques eruptives de la
rodalia de St. Sadurní d’Osormort, enviant les mostres al petrògraf Adán de Yarza;
havent comprovat a Sta. Susanna que l’edat del granit era post-carbonífera, conclogué
que els dics que el tallen són més recents encara; notà que les pegmatites travessaven
les capes més antigues del Trias al Pla de la Calma, i que el quars era encara posterior.
El 19/05/1905 comunicà a l’Acadèmia el descobriment de colònies de briozous en el
nummulític de St. Julià de Vilatorta; estudiats pel prof. Neviani, donaren tres espècies
noves. 69 La geologia es dibuixà sobre un transparent a escala 1:20.000; 70 el 30 de juny
es presentà el mapa a l’Acadèmia de Ciències.
Francesc Benessat i J.M. Bofill 71, de la casa “El Solà” s’oferiren a sufragar les
despeses de topografia i gravat del mapa. Almera proposà primer publicar-lo a
67 Almera, 1904: “Una playa de cuaternario antiguo en el llano de Vilasar”. MemRACAB, 4(39):
515-523; resums a BolRACAB, 2(6),p. 191 i 200; id.: [Nota sobre rocas ígneas y presencia del Silúrico
superior con graptolites en Sta. Susana], BolRACAB, 2(7), p. 273.
68 Francesc de Paula Benessat (†1910), farmacèutic i naturalista sabadellenc. Com a diputat provincial
havia estat, amb Ramon Rocafort, J. A. Benach i J. E. Manfredi, un dels promotors de la continuació de
la cartografia geològica, proposta feta a la Diputació el 14/01/1884.
69 Almera, 1905: “Sobre el descubrimiento de varias colonias de Briozoos en las capas nummulíticas al
pie del castillo de San Julián de Vilatorta”. BolRACAB, 2(8), p. 349.
70 Existeix al Museu del Seminari: Vilatorta ó entre Vich y las Guillerias 1:20.000; paper-tela 50x56 amb
la topografia (corbes, toponímia, hidrografia) i els contactes geològics superposats.
71 J.M. Bofill i Pichot, metge (deixeble de Ramón i Cajal i de Joan Cadevall) i entomòleg. Fou membre
de la Reial Acadèmia de Ciències i de la Institució Catalana d’Història Natural, entitat que presidiria
abans de passar a la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans el 14/02/1911. La vinculació de
la ICHN a l’IEC, la publicació dels fulls 4 i 5 en català i el traspàs del mapa geològic de la Diputació a
l’IEC s’han d’atribuir al seu treball al front de la Secció de Ciències de l’Institut (Camarasa, 2000).