Imprimir aquest article - Raco

(1904-1905) va fer una excursió de Blanes a Palafolls, Tordera i l’Empalme i excavà
un os d’Elephas a Arenys en quaternari argilós. Prosseguiren els estudis petrogràfics
gràcies al laborant Riba, preparador, a qui es pagaren 10 pessetes l’octubre de 1903.
El 5 d’octubre de 1904 s’havia enllestit la regió de muntanyes dels termes de Calella,
Pineda, Malgrat, Orsavinyà, Sant Pere del Riu, Hostalric i Tordera, amb la qual
cosa quedava acabada la complicada y no menos accidentada mole granítica y paleozoica
de Montnegre. Aleshores es preveia ultimar els fulls i lliurar-los a l’impressor
l’any vinent. La geologia de camp es dibuixà sobre un transparent a escala 1:20.000 i
els contactes a 1:40.000 sobre una litografia de 26x48 cm. 66
Entre els descobriments geològics d’Almera: una platja quaternària de Vilassar
(comunicada a l’Acadèmia de Ciències el 15/06/1903, poc després que Depéret
publiqués la primera descripció d’una d’aquestes platges a França) i el Paleozoic de
St Pere de Riu i Sta. Susanna, en el que identificà el Silurià superior amb graptòlits i
plantes (comunicació del 30/6/1904). 67 A més del granit, travessat per pòrfids com a
153
Fig. 15. Mapa topogràfic parcial a
escala 1:40.000 (litografia) format
amb les pedres de Mataró i
Argentona, presentat a la Diputació
en data 30/09/1903. Reproducció
facilitada per l’Arxiu Històric de la
Diputació.
Fig. 15. Topographic map on a
scale of 1:40.000 (litograph of the
Mataró and Argentona stones).
Submitted to the deputies of the
Barcelona province in 30/09/1903.
Courtesy of the Arxiu Històric de
la Diputació.
66 Existeixen al Museu del Seminari les minutes geològiques de Malgrat, Canet, la Batllòria,
Vallgorguina, Arenys, Montnegre que abasten la zona al S de la Tordera, entre la boca del riu i Calella;
i l’esborrany Estremo oriental de la provincia de Barcelona 1/40.000. Dbre 1907 (títol manuscrit;
contactes geològics en vermell sobre topografia impresa).