Imprimir aquest article - Raco

Imprimir aquest article - Raco Imprimir aquest article - Raco

tmgb.museucienciesjournals.cat
from tmgb.museucienciesjournals.cat More from this publisher
10.04.2013 Views

152 cosa que es va fer per aquest ordre: 1) la serra de Llevant, 2) la vall de la Tordera, 3) el Montseny i 4) el Vallès. Probablement per estalviar temps no es varen imprimir mapes parcials sobre els quals traçar-hi a mà la geologia (altrament haguessin estat presentats a la Diputació, com es va fer en els fulls de ponent); en canvi en aquesta nova etapa únicament es presentaren les proves d’impressió dels fulls definitius. Massís del Montnegre (1900-1905) Brossa començà l’aixecament topogràfic a principis de 1900 61 i Almera les excursions a la franja costanera el mes de maig, arribant fins a Mataró. Al mes d’octubre anota solemnement en la llibreta el començament de las excursiones y trabajos de campo para la 4ª hoja. Notem, doncs, que el full inicialment previst com a quart no era el que es publicà finalment amb aquest número. A partir de l’abril de 1901 trobem Brossa treballant en el sector central de Montnegre-Corredor, que devia d’anar de Mataró fins aproximadament a Canet; hi treballà fins a l’abril de 1902. 62 Es gravà un mapa entre Montgat i Mataró en dues pedres: una al S d’Argentona (Sector de Mataró, 39x25.5 cm) i una altra al N (38x29, parcialment); mapa que es presentà a la Diputació el 30/09/1903 (Fig. 15). 63 L’estudi del massís granític es presentava dificultós, tant per la seva accidentada topografia com per la complicada estructura geològica. Per força, les roques s’havien d’estudiar al microscopi, cosa que exigí un esforç en la preparació de seccions primes al laboratori. Consten despeses per esmeril i planxes de ferro (24,80 pessetes), i retribucions als laborants (entre els quals un tal Ribas) per 27 pessetes, entre 1901 i 1902. L’aparent homogeneïtat dels terrenys no corresponia a la realitat: Pues á pesar de que a primera vista se presenta uniforme su constitucion geologica, se ve con todo ser todo lo contrario al recorrerla, á causa de la multitud de grietas y fisuras abierta de antiguo en la misma, ocupadas posteriormente por erupciones porfidicas, granuliticas y sieniticas venidas á la superficie del interior de la corteza terrestre en estado de fusión. (Almera: Ofici de 30/09/1902, AHDB). Sector de Malgrat i Hostalric (1902-05) Els treballs topogràfics començaren el juny de 1902 i es perllongaren fins a començaments de 1905. 64 El 3/10/1903 treballava Brossa el mapa comprès entre els meridians de Montgat i Olzinelles; aleshores Almera es disposava a començar la cartografia geològica d’aquest sector, 65 comptant de nou amb la col·laboració de Martí i fill, que exploraren el Montnegre entre octubre i novembre de 1903, i Santa Susanna entre juliol i octubre de 1904; també la de Font i Sagué, que entre novembre i gener 61 Minutes de Brossa: Región Quinta (CCICC) 62 Minutes de Brossa: Levante (títol original) Región Quinta del Litoral (CCICC) 63 N’hi ha un exemplar al Seminari: litografia (corbes de nivell) i manuscrit: hidrografia en blau, toponímia en sèpia; contactes en vermell. 64 Minutes de Brossa al lligall Región Cuarta (CCICC) 65 Almera: ofici al President de la Diputació, 3/10/1903.

(1904-1905) va fer una excursió de Blanes a Palafolls, Tordera i l’Empalme i excavà un os d’Elephas a Arenys en quaternari argilós. Prosseguiren els estudis petrogràfics gràcies al laborant Riba, preparador, a qui es pagaren 10 pessetes l’octubre de 1903. El 5 d’octubre de 1904 s’havia enllestit la regió de muntanyes dels termes de Calella, Pineda, Malgrat, Orsavinyà, Sant Pere del Riu, Hostalric i Tordera, amb la qual cosa quedava acabada la complicada y no menos accidentada mole granítica y paleozoica de Montnegre. Aleshores es preveia ultimar els fulls i lliurar-los a l’impressor l’any vinent. La geologia de camp es dibuixà sobre un transparent a escala 1:20.000 i els contactes a 1:40.000 sobre una litografia de 26x48 cm. 66 Entre els descobriments geològics d’Almera: una platja quaternària de Vilassar (comunicada a l’Acadèmia de Ciències el 15/06/1903, poc després que Depéret publiqués la primera descripció d’una d’aquestes platges a França) i el Paleozoic de St Pere de Riu i Sta. Susanna, en el que identificà el Silurià superior amb graptòlits i plantes (comunicació del 30/6/1904). 67 A més del granit, travessat per pòrfids com a 153 Fig. 15. Mapa topogràfic parcial a escala 1:40.000 (litografia) format amb les pedres de Mataró i Argentona, presentat a la Diputació en data 30/09/1903. Reproducció facilitada per l’Arxiu Històric de la Diputació. Fig. 15. Topographic map on a scale of 1:40.000 (litograph of the Mataró and Argentona stones). Submitted to the deputies of the Barcelona province in 30/09/1903. Courtesy of the Arxiu Històric de la Diputació. 66 Existeixen al Museu del Seminari les minutes geològiques de Malgrat, Canet, la Batllòria, Vallgorguina, Arenys, Montnegre que abasten la zona al S de la Tordera, entre la boca del riu i Calella; i l’esborrany Estremo oriental de la provincia de Barcelona 1/40.000. Dbre 1907 (títol manuscrit; contactes geològics en vermell sobre topografia impresa).

152<br />

cosa que es va fer per <strong>aquest</strong> ordre: 1) la serra de Llevant, 2) la vall de la Tordera, 3)<br />

el Montseny i 4) el Vallès. Probablement per estalviar temps no es varen imprimir<br />

mapes parcials sobre els quals traçar-hi a mà la geologia (altrament haguessin estat<br />

presentats a la Diputació, com es va fer en els fulls de ponent); en canvi en <strong>aquest</strong>a<br />

nova etapa únicament es presentaren les proves d’impressió dels fulls definitius.<br />

Massís del Montnegre (1900-1905)<br />

Brossa començà l’aixecament topogràfic a principis de 1900 61 i Almera les excursions<br />

a la franja costanera el mes de maig, arribant fins a Mataró. Al mes d’octubre<br />

anota solemnement en la llibreta el començament de las excursiones y trabajos de<br />

campo para la 4ª hoja. Notem, doncs, que el full inicialment previst com a quart no<br />

era el que es publicà finalment amb <strong>aquest</strong> número.<br />

A partir de l’abril de 1901 trobem Brossa treballant en el sector central de Montnegre-Corredor,<br />

que devia d’anar de Mataró fins aproximadament a Canet; hi treballà<br />

fins a l’abril de 1902. 62 Es gravà un mapa entre Montgat i Mataró en dues pedres: una<br />

al S d’Argentona (Sector de Mataró, 39x25.5 cm) i una altra al N (38x29, parcialment);<br />

mapa que es presentà a la Diputació el 30/09/1903 (Fig. 15). 63<br />

L’estudi del massís granític es presentava dificultós, tant per la seva accidentada<br />

topografia com per la complicada estructura geològica. Per força, les roques s’havien<br />

d’estudiar al microscopi, cosa que exigí un esforç en la preparació de seccions primes<br />

al laboratori. Consten despeses per esmeril i planxes de ferro (24,80 pessetes), i retribucions<br />

als laborants (entre els quals un tal Ribas) per 27 pessetes, entre 1901 i 1902.<br />

L’aparent homogeneïtat dels terrenys no corresponia a la realitat:<br />

Pues á pesar de que a primera vista se presenta uniforme su constitucion geologica,<br />

se ve con todo ser todo lo contrario al recorrerla, á causa de la multitud de<br />

grietas y fisuras abierta de antiguo en la misma, ocupadas posteriormente por erupciones<br />

porfidicas, granuliticas y sieniticas venidas á la superficie del interior de la<br />

corteza terrestre en estado de fusión. (Almera: Ofici de 30/09/1902, AHDB).<br />

Sector de Malgrat i Hostalric (1902-05)<br />

Els treballs topogràfics començaren el juny de 1902 i es perllongaren fins a<br />

començaments de 1905. 64 El 3/10/1903 treballava Brossa el mapa comprès entre els<br />

meridians de Montgat i Olzinelles; aleshores Almera es disposava a començar la cartografia<br />

geològica d’<strong>aquest</strong> sector, 65 comptant de nou amb la col·laboració de Martí i<br />

fill, que exploraren el Montnegre entre octubre i novembre de 1903, i Santa Susanna<br />

entre juliol i octubre de 1904; també la de Font i Sagué, que entre novembre i gener<br />

61 Minutes de Brossa: Región Quinta (CCICC)<br />

62 Minutes de Brossa: Levante (títol original) Región Quinta del Litoral (CCICC)<br />

63 N’hi ha un exemplar al Seminari: litografia (corbes de nivell) i manuscrit: hidrografia en blau, toponímia<br />

en sèpia; contactes en vermell.<br />

64 Minutes de Brossa al lligall Región Cuarta (CCICC)<br />

65 Almera: ofici al President de la Diputació, 3/10/1903.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!