Imprimir aquest article - Raco
Imprimir aquest article - Raco Imprimir aquest article - Raco
152 cosa que es va fer per aquest ordre: 1) la serra de Llevant, 2) la vall de la Tordera, 3) el Montseny i 4) el Vallès. Probablement per estalviar temps no es varen imprimir mapes parcials sobre els quals traçar-hi a mà la geologia (altrament haguessin estat presentats a la Diputació, com es va fer en els fulls de ponent); en canvi en aquesta nova etapa únicament es presentaren les proves d’impressió dels fulls definitius. Massís del Montnegre (1900-1905) Brossa començà l’aixecament topogràfic a principis de 1900 61 i Almera les excursions a la franja costanera el mes de maig, arribant fins a Mataró. Al mes d’octubre anota solemnement en la llibreta el començament de las excursiones y trabajos de campo para la 4ª hoja. Notem, doncs, que el full inicialment previst com a quart no era el que es publicà finalment amb aquest número. A partir de l’abril de 1901 trobem Brossa treballant en el sector central de Montnegre-Corredor, que devia d’anar de Mataró fins aproximadament a Canet; hi treballà fins a l’abril de 1902. 62 Es gravà un mapa entre Montgat i Mataró en dues pedres: una al S d’Argentona (Sector de Mataró, 39x25.5 cm) i una altra al N (38x29, parcialment); mapa que es presentà a la Diputació el 30/09/1903 (Fig. 15). 63 L’estudi del massís granític es presentava dificultós, tant per la seva accidentada topografia com per la complicada estructura geològica. Per força, les roques s’havien d’estudiar al microscopi, cosa que exigí un esforç en la preparació de seccions primes al laboratori. Consten despeses per esmeril i planxes de ferro (24,80 pessetes), i retribucions als laborants (entre els quals un tal Ribas) per 27 pessetes, entre 1901 i 1902. L’aparent homogeneïtat dels terrenys no corresponia a la realitat: Pues á pesar de que a primera vista se presenta uniforme su constitucion geologica, se ve con todo ser todo lo contrario al recorrerla, á causa de la multitud de grietas y fisuras abierta de antiguo en la misma, ocupadas posteriormente por erupciones porfidicas, granuliticas y sieniticas venidas á la superficie del interior de la corteza terrestre en estado de fusión. (Almera: Ofici de 30/09/1902, AHDB). Sector de Malgrat i Hostalric (1902-05) Els treballs topogràfics començaren el juny de 1902 i es perllongaren fins a començaments de 1905. 64 El 3/10/1903 treballava Brossa el mapa comprès entre els meridians de Montgat i Olzinelles; aleshores Almera es disposava a començar la cartografia geològica d’aquest sector, 65 comptant de nou amb la col·laboració de Martí i fill, que exploraren el Montnegre entre octubre i novembre de 1903, i Santa Susanna entre juliol i octubre de 1904; també la de Font i Sagué, que entre novembre i gener 61 Minutes de Brossa: Región Quinta (CCICC) 62 Minutes de Brossa: Levante (títol original) Región Quinta del Litoral (CCICC) 63 N’hi ha un exemplar al Seminari: litografia (corbes de nivell) i manuscrit: hidrografia en blau, toponímia en sèpia; contactes en vermell. 64 Minutes de Brossa al lligall Región Cuarta (CCICC) 65 Almera: ofici al President de la Diputació, 3/10/1903.
(1904-1905) va fer una excursió de Blanes a Palafolls, Tordera i l’Empalme i excavà un os d’Elephas a Arenys en quaternari argilós. Prosseguiren els estudis petrogràfics gràcies al laborant Riba, preparador, a qui es pagaren 10 pessetes l’octubre de 1903. El 5 d’octubre de 1904 s’havia enllestit la regió de muntanyes dels termes de Calella, Pineda, Malgrat, Orsavinyà, Sant Pere del Riu, Hostalric i Tordera, amb la qual cosa quedava acabada la complicada y no menos accidentada mole granítica y paleozoica de Montnegre. Aleshores es preveia ultimar els fulls i lliurar-los a l’impressor l’any vinent. La geologia de camp es dibuixà sobre un transparent a escala 1:20.000 i els contactes a 1:40.000 sobre una litografia de 26x48 cm. 66 Entre els descobriments geològics d’Almera: una platja quaternària de Vilassar (comunicada a l’Acadèmia de Ciències el 15/06/1903, poc després que Depéret publiqués la primera descripció d’una d’aquestes platges a França) i el Paleozoic de St Pere de Riu i Sta. Susanna, en el que identificà el Silurià superior amb graptòlits i plantes (comunicació del 30/6/1904). 67 A més del granit, travessat per pòrfids com a 153 Fig. 15. Mapa topogràfic parcial a escala 1:40.000 (litografia) format amb les pedres de Mataró i Argentona, presentat a la Diputació en data 30/09/1903. Reproducció facilitada per l’Arxiu Històric de la Diputació. Fig. 15. Topographic map on a scale of 1:40.000 (litograph of the Mataró and Argentona stones). Submitted to the deputies of the Barcelona province in 30/09/1903. Courtesy of the Arxiu Històric de la Diputació. 66 Existeixen al Museu del Seminari les minutes geològiques de Malgrat, Canet, la Batllòria, Vallgorguina, Arenys, Montnegre que abasten la zona al S de la Tordera, entre la boca del riu i Calella; i l’esborrany Estremo oriental de la provincia de Barcelona 1/40.000. Dbre 1907 (títol manuscrit; contactes geològics en vermell sobre topografia impresa).
- Page 1 and 2: Treb. Mus. Geol. Barcelona, 13: 115
- Page 3 and 4: 117 hojas. El litógrafo (y topógr
- Page 5 and 6: INTRODUCCIÓ 119 Els cinc fulls del
- Page 7 and 8: 121 - Reial Acadèmia de Ciències
- Page 9 and 10: a l’estiu del 88, data en que es
- Page 11 and 12: tan sols com a executor i litògraf
- Page 13 and 14: tiene para el artista la ventaja de
- Page 15 and 16: Montjuich y S. Pere Mártir y el co
- Page 17 and 18: L’octubre del 93 començà Almera
- Page 19 and 20: 133 Consten, en efecte, en els just
- Page 21 and 22: 135 de la Diputació. Aquesta memò
- Page 23 and 24: EDICIÓ DELS TRES PRIMERS FULLS (18
- Page 25 and 26: Impressió del full segon (1897) El
- Page 27 and 28: Fig. 9. Dibuixos de Font i Sagué p
- Page 29 and 30: La corporació els examinà amb sat
- Page 31 and 32: per Almera a la Diputació, amb la
- Page 33 and 34: Acabament del full tercer (1898-99)
- Page 35 and 36: 149 A B Fig. 13. Fulls del mapa pub
- Page 37: FULLS QUART I CINQUÈ (1900-1915) D
- Page 41 and 42: 155 l’escala habitual; però fina
- Page 43 and 44: 157 Para ello es preciso estudiar e
- Page 45 and 46: Almera havia estudiat els sediments
- Page 47 and 48: A punt d’entrar en màquines es r
- Page 49 and 50: del’Home, amb els meridians de Ca
- Page 51 and 52: Fig. 19. Fulls IV (dreta) i V (esqu
- Page 53 and 54: Reducció de la subvenció anual (1
- Page 55 and 56: 169 Fig. 20. El Museu d’Història
- Page 57 and 58: Intervenció de l’Institut d’Es
- Page 59 and 60: El nomenament de Faura es va fer ef
- Page 61 and 62: 175 pertanyents al Seminari ab los
- Page 63 and 64: Despeses Les despeses de cada any e
- Page 65 and 66: Despeses declarades. Les despeses s
- Page 67 and 68: a partir d’unes 150 pessetes/mes,
- Page 69 and 70: Síntesi. La taula III i la figura
- Page 71 and 72: més extensa: Escot (1890-91) inter
- Page 73 and 74: 187 qualitat que desaparegué l’a
- Page 75 and 76: Full III Full V (1900) (1913) e3 Ca
- Page 77 and 78: Full I Fulls IV i V 1:100.000 1:40.
- Page 79 and 80: fulles publicades, les quals malgra
- Page 81 and 82: alguns treballs de camp entre 1891
- Page 83 and 84: 197 Tenint en compte que el mapa pr
- Page 85 and 86: 199
- Page 87 and 88: 201 El Mapa havia de servir de base
152<br />
cosa que es va fer per <strong>aquest</strong> ordre: 1) la serra de Llevant, 2) la vall de la Tordera, 3)<br />
el Montseny i 4) el Vallès. Probablement per estalviar temps no es varen imprimir<br />
mapes parcials sobre els quals traçar-hi a mà la geologia (altrament haguessin estat<br />
presentats a la Diputació, com es va fer en els fulls de ponent); en canvi en <strong>aquest</strong>a<br />
nova etapa únicament es presentaren les proves d’impressió dels fulls definitius.<br />
Massís del Montnegre (1900-1905)<br />
Brossa començà l’aixecament topogràfic a principis de 1900 61 i Almera les excursions<br />
a la franja costanera el mes de maig, arribant fins a Mataró. Al mes d’octubre<br />
anota solemnement en la llibreta el començament de las excursiones y trabajos de<br />
campo para la 4ª hoja. Notem, doncs, que el full inicialment previst com a quart no<br />
era el que es publicà finalment amb <strong>aquest</strong> número.<br />
A partir de l’abril de 1901 trobem Brossa treballant en el sector central de Montnegre-Corredor,<br />
que devia d’anar de Mataró fins aproximadament a Canet; hi treballà<br />
fins a l’abril de 1902. 62 Es gravà un mapa entre Montgat i Mataró en dues pedres: una<br />
al S d’Argentona (Sector de Mataró, 39x25.5 cm) i una altra al N (38x29, parcialment);<br />
mapa que es presentà a la Diputació el 30/09/1903 (Fig. 15). 63<br />
L’estudi del massís granític es presentava dificultós, tant per la seva accidentada<br />
topografia com per la complicada estructura geològica. Per força, les roques s’havien<br />
d’estudiar al microscopi, cosa que exigí un esforç en la preparació de seccions primes<br />
al laboratori. Consten despeses per esmeril i planxes de ferro (24,80 pessetes), i retribucions<br />
als laborants (entre els quals un tal Ribas) per 27 pessetes, entre 1901 i 1902.<br />
L’aparent homogeneïtat dels terrenys no corresponia a la realitat:<br />
Pues á pesar de que a primera vista se presenta uniforme su constitucion geologica,<br />
se ve con todo ser todo lo contrario al recorrerla, á causa de la multitud de<br />
grietas y fisuras abierta de antiguo en la misma, ocupadas posteriormente por erupciones<br />
porfidicas, granuliticas y sieniticas venidas á la superficie del interior de la<br />
corteza terrestre en estado de fusión. (Almera: Ofici de 30/09/1902, AHDB).<br />
Sector de Malgrat i Hostalric (1902-05)<br />
Els treballs topogràfics començaren el juny de 1902 i es perllongaren fins a<br />
començaments de 1905. 64 El 3/10/1903 treballava Brossa el mapa comprès entre els<br />
meridians de Montgat i Olzinelles; aleshores Almera es disposava a començar la cartografia<br />
geològica d’<strong>aquest</strong> sector, 65 comptant de nou amb la col·laboració de Martí i<br />
fill, que exploraren el Montnegre entre octubre i novembre de 1903, i Santa Susanna<br />
entre juliol i octubre de 1904; també la de Font i Sagué, que entre novembre i gener<br />
61 Minutes de Brossa: Región Quinta (CCICC)<br />
62 Minutes de Brossa: Levante (títol original) Región Quinta del Litoral (CCICC)<br />
63 N’hi ha un exemplar al Seminari: litografia (corbes de nivell) i manuscrit: hidrografia en blau, toponímia<br />
en sèpia; contactes en vermell.<br />
64 Minutes de Brossa al lligall Región Cuarta (CCICC)<br />
65 Almera: ofici al President de la Diputació, 3/10/1903.