Imprimir aquest article - Raco

FULLS QUART I CINQUÈ (1900-1915)
De l’estratigrafia a la petrologia
151
Amb la publicació dels tres primers fulls, quedava completada la fila més meridional
del mapa. Seguidament es començà la segona fila, al nord de la primera i a l’est
del meridià de Granollers, que s’havia adoptat com a eix director vertical probablement
l’any 1895, quan Brossa efectuà alguns treballs topogràfics al sector d’Alella i
Vallromanes. Essent els terrenys gairebé del tot granítics, l’estudi geològic d’aquests
fulls plantejava problemes ben diferents dels dels fulls ja cartografiats: la petrologia
de les roques ígnies i metamòrfiques ocupà el lloc de la paleontologia en la caracterització
de les unitats cartografiables.
La superfície a estudiar inicialment, compresa entre el meridià de Granollers i el
límit provincial, havia de quedar dividida en dos fulls:
Estas abarcan el espacio que media entre el meridiano de Montgat-Granollers y
el de la desembocadura del Tordera por el termino de la Provincia por el lado de
Levante y todo el espacio que permita la máquina impresora entre el litoral y el interior
o Vallés. (Almera: Ofici 30/09/1902 al President de la Diputació, AHDB).
Pel que fa al desenvolupament de la cartografia, s’introduí una novetat interessant:
l’objectiu no era anar omplint sectors de fulls, sinó estudiar les unitats geològiques,
7 6
5
4
III
3
II
2
Fig. 14. Distribució de les pedres litogràfiques sectorials dels tres primers fulls. 1, Barcelona; 2, Garraf;
3, Vilanova-Vilafranca; 4, Pontons; 5, Martorell; 6, Sant Sadurní-Torrelles de Foix; 7, Ancosa; 8, Franja
afegida; 9, Badalona.
Fig. 14. Distribution of the lithographic stones of the sheets I-III. 1, Barcelona; 2, Garraf; 3, Vilanova-
Vilafranca; 4, Pontons; 5, Martorell; 6, Sant Sadurní-Torrelles de Foix; 7, Ancosa; 8, Additional strip;
9, Badalona.
8
1
I
9