Imprimir aquest article - Raco

148
D’altra banda, una segona edició permetria actualitzar la part geològica, sobre la
que Almera no havia cessat d’incrementar els coneixements: la troballa d’una fauna
del Silurià inferior a Montcada posterior a la grauvaca (4/11/1891), l’estratigrafia
del Pliocè (1894) i la del Quaternari del Delta del Llobregat (1895); a més de les
aportacions dels seus col·laboradors (les memòries paleontològiques de De Angelis,
la petrogràfica de Yarza i les discussions de la Reunió Extraordinària . 57 També
permetria actualitzar la gamma de colors, que en el full segon era la recomanada pels
organismes geològics internacionals. D’aquesta manera, el full primer, que en principi
era extraordinari, quedaria integrat a la sèrie 1:40.000.
En l’ofici que Almera trameté a la Diputació informant de la reunió de la Societat
Geològica de França proposà la reedició:
Corregida y adicionada con una faja en la parte oriental, á fin de hacer entrar en
ella los dos manchones de terrenos triasicos y paleozoicos de Mongat, que constituyen
el mojón mas oriental que ha quedado en el pais de la extension de estas capas
que un dia cubrieron todos nuestros contornos, para lo cual contamos todavia con la
existencia de las piedras del grabado, de la Hidrografia y de la nomenclatura.
(Almera, ofici al President de la Diputació, 19/03/1899, AHDB).
La proposició fou aprovada en la Sessió Pública Ordinària del 5 d’abril, no sense
discussió. Entre juliol del 99 i el de 1900, Almera es dedicà gairebé en exclusiva a
revisar el mapa i a cartografiar el bocí de Badalona. Consta que en alguna de les sortides
el va acompanyar Font i Sagué: a Santa Creu i Montalegre (22, 26 de febrer de
1900, a Montcada el 8 de març; el mes de juliol a Santa Creu, el Papiol i Badalona,
amb el mosso Martí; l’11 d’agost a Can Cuyàs de Sant Feliu. Ramon Nonat Comas
s’havia fet ressò de la col·laboració de Font a la premsa:
Donen idea de son treball constant […] algunes excursions fetes com á ajudant
del Dr. Almera, pera comprobar definitivament la formació del territori d’algun
indret que deu comtar en lo mapa geológich que á cárrec de l’Excma. Diputació
provincial s’està publicant […] (Comas, 1900).
Com a resultat de la revisió, es produïren nous descobriments que varen fer
rectificar els límits dels terrenys:
Ultimamente, en este curso, con ocasion de verme obligado á recorrer de nuevo
esta mole con el fin de comprobar unos límites y de rectificar otros de los diversos
terrenos en ella contenidos, en atención a las observaciones hechas por los dignos y
sabios miembros de la Sociedad Geológica de Francia […] he descubierto varios
otros yacimientos […] que me han hecho modificar y rectificar los límites que había
atribuído, en la primera edición de la hoja 1ª de esta provincia, á los diversos tramos
silúricos en ella reconocidos, según se podrá ver en la 2ª edicion de dicha hoja […]
que està en curso de publicación (Almera, a Memorias RACAB, 4[21]: 291-299).
Les noves troballes foren presentades a l’Acadèmia: els exemplars de graptòlits
del Silurià, estudiats per Barrois, revelaven la presència de quatre horitzons: el Llandoverià
a Sta. Creu d’Olorde; el Tarannon a Cervelló, el Wenlockià a Gràcia, i el
Ludlovià a Cervelló (memòria llegida el 30/5/1900). 58 Una excursió per estudiar les
relacions entre els grups de Montgat i Vallcarca, com a suplement a les de la Reunió
57 Vegeu les referències d’aquests treballs a l’Annex I.
58 Almera, 1902: “Mas graptolites en la mole del Tibidabo”. MemRACAB, 4(21): 291-299.