Imprimir aquest article - Raco

Acabament del full tercer (1898-99)
Després de treballar-hi Brossa des del desembre de 1898, la topografia de l’extrem
occidental que faltava per a completar el sector de la Llacuna quedà acabada el 19 de
març de 1899 49, data en què fou presentada a la Diputació, alhora que es donava compte
de la troballa de l’Acerotherium i s’advertia que el full primer s’havia exhaurit. 50
Almera dedicà tot aquell any a l’estudi de la banda de terrenys triàsics, garumnians
i eocènics de la Llacuna, Capellades, Orpí, Pontils, Sant Magí, Bellprat, etc., localitats
que visità entre novembre del 98 i febrer del 99; seguidament revisà els
afloraments de Torrelles, Pontons i Mas Fonoll, amb la participació de Font i Sagué i
el mosso Martí. El 30/06/1899 presentà Almera a l’Acadèmia una estratigrafia del
Trias de la Llacuna, demostrant la presència de tres nivells de guixos, l’existència del
tercer membre triàsic i l’absència de l’infralias, contra el que alguns pretenien. 51
L’existència del Keuper fou donada a conèixer a la Societat Geològica de França. 52
Els originals manuscrits, que s’han conservat, revelen un canvi important en la forma
de treballar: des d’ara les bases topogràfiques es lliuraran al geòleg no a l’escala de la
publicació, sinó a escala doble (1:20.000), per tal d’ésser reduïdes posteriorment. 53
Una prova impresa del full 3r fou presentada a l’Acadèmia (20/5/1900): a més dels
terrenys infracretacis hi havia el Trias, molt desenvolupat, el Juràssic superior a Sant
Quintí, l’Eocè lacustre al Sot de Miralles; la calcària d’alveolines a Pontons i St. Magí;
les capes de Cerithium i Turritella a Orpinell; les fàcies marines amb nummulits a Bellprat;
el conglomerat supranummulític a Queralt, i l’Oligocè lacustre a la Segarra. 54
Revisió del full de Barcelona (1900)
És probable que en el moment de decidir els límits definitius del full segon ja
s’hagués projectat una segona edició del full primer amb els límits desplaçats cap a
llevant. Amb la tria del límit nord del full primer com a paral·lel de referència per a
la distribució dels fulls del Mapa, quedava per completar la cartografia al sud d’aquella
línia un triangle comprès entre el límit oriental i el mar; que des del punt de vista
geològic tenia l’interès de presentar els únics afloraments triàsics de la Serralada
Litoral. Almera i Brossa, que ja havien trepitjat aquest sector l’any 95, hi treballaren
just abans de la reunió extraordinaria, entre juliol i setembre del 98. 55 Per a
l’ampliació del sector de Badalona i Montgat fou necessari que Brossa gravés una
pedra de 22x27 cm. 56
49 S’han conservat les minutes topogràfiques al lligall Llacuna (CCICC).
50 Almera: ofici de 19/03/99 al President de la Diputació (AHDB).
51 Almera: “Sobre el descubrimiento de la fauna de St. Cassien en el Trias de nuestra provincia”.
BolRACAB, 1: 538-541. S’en conserva el manuscrit a l’Arxiu de l’Acadèmia: 116.5(CF 60).
52 Almera: “Sur le Keuper de la province de Barcelone”, BullSGF, 27: 787-788.
53 S’han conservat les minutes geològiques d’Almera, sectors d’Ancosa (31x31 cm) i la Llacuna
(53,5x49), manuscrites sobre paper-tela (MGSB).
54 BolRACAB, 1(29): 610-611.
55 Minutes topogràfiques entre agost i octubre de 1898 a: Región sexta entre S. Llorens y Moncada (MGSB).
56 Es conserva una prova d’aquest sector al Museu del Seminari (topografia litografiada i contactes en
tinta vermella), amb un retall afegit que va fins a la riera d’Alella i el mar.
147