Imprimir aquest article - Raco

144
fins aleshores, i especialment les dues “regions” publicades foren visitades exhaustivament
pels expedicionaris gràcies a les facilitats que oferia la xarxa ferroviària; també
veieren les col·leccions paleontològiques dels museus barcelonins, entre les quals la del
Mapa Geològic que es conservava provisionalment al Museu del Seminari.
Data Excursió/visita Full
Taula I. Excursions de la Societat Geològica de França a l’àrea cartografiada.
Lectura Compte
Rendu
28/09 A Sants i Montjuïc 1 Montserrat, 29/09
29/09 A Olesa, la Puda i Monistrol 1 Montserrat, 29/09
1/10 A Montcada i Cerdanyola 1 Barcelona, 3/10
2/10 Col·lecció del Mapa Geològic (MGSB) – –
2/10 A Vallcarca 1 Barcelona, 3/10
3/10 A Vallvidrera, Tibidabo i Esplugues 1 Barcelona, 3/10
4/10 A Castellbisbal i el Papiol 1 Vilafranca, 7/10
5/10 A Gavà, Bruguers i Vallirana 1-2 Vilafranca, 7/10
6/10 A Castelldefels i el Garraf 2 Vilafranca, 7/10
7/10 De Vilanova als Monjos 2 Vilafranca, 7/10
8/10 A Castellví de la Marca i St. Pau d’Ordal 2-3 Barcelona, 9/10
La discussió científica dels resultats obtinguts per Almera –Vidal féu notar en el
curs de la reunió l’honor que representava per al Dr. Almera el fet que la Societat revisés
i discutís els seus treballs sobre el terreny– palesà la solidesa de l’obra almeriana, per bé
que assenyalà alguns punts no del tot aclarits encara, com l’edat de la dolomia negra del
Garraf, a causa de la manca de proves paleontològiques, i la de la granulita del Papiol,
aparentment post-aquitaniana. D’altres qüestions, com l’estratigrafia del Trias i l’edat
de les evaporites de Cardona, foren debatudes a les sessions sense que s’aconseguís un
acord unànime, degut a la resistència d’alguns elements a reconsiderar les seves idees.
La reunió es desenvolupà satisfactòriament per a la Société, segons expressaren Dollfus
i Bergeron, qui declarà públicament en la sessió de 7/11 a París que Almera havia fet de
Barcelona un veritable centre geològic. L’esdeveniment constatà la maduresa de la
geologia catalana de l’època i contribuí a consagrar com a clàssics alguns dels afloraments
més interessants estudiats pel Dr. Almera; constituí un veritable èxit per als
organitzadors i consolidà les bones relacions existents entre els geòlegs catalans i
francesos. En la història de la geologia catalana aquest esdeveniment ha quedat com una
fita memorable, no superada encara (Aragonés, 1999).
La reunió fou seguida puntualment per la premsa gràcies a les informacions
diàries facilitades per Bofill, qui en va comunicar un compte-rendu abreujat a la
Société i a l’Acadèmia de Ciències. 44 La publicació de les memòries fou anunciada
44 [Bofill, 1898]: “Reunion estraordinaria de la Sociedad Geológica de Francia en Barcelona” 10 articles
I-X publicats a Diario de Barcelona, setembre 29; octubre dies 1, 2, 4, 6, 9, 11, 12, 15, 18; [Bofill, 1998]:
“Reunión extraordinaria de la Sociedad Geológica de Francia en Barcelona desde el miércoles 28 de septiembre
al sábado 8 de octubre de 1898” BolRACAB, 1(22): 455-468. Traducció francesa: Compte-Rendu
sommaire des Séances de la Société Géologique de France, 14: 83-102.