10.04.2013 Views

Imprimir aquest article - Raco

Imprimir aquest article - Raco

Imprimir aquest article - Raco

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

117<br />

hojas. El litógrafo (y topógrafo en funciones) Brossa dependía directamente del<br />

Dr. Almera, a quien facturaba sus trabajos de campo y gabinete. Otras intervenciones<br />

deben considerarse como meramente marginales: Norbert Font i Sagué dibujó<br />

láminas de fósiles para las publicaciones de Almera alrededor de 1892; realizó algunas<br />

salidas al campo hacia 1900 y excavó un par de vertebrados fósiles (1901,<br />

1905). Mayor fue la implicación de Marià Faura i Sans: tras salir esporádicamente<br />

al campo entre 1907 i 1911 revisó las faunas paleozoicas y la petrología ígnea y<br />

metamórfica en su etapa de estudiante en Madrid (1909-1912).<br />

La obra, iniciada sin proyecto a partir de la ampliación de la primera y única<br />

hoja publicada a 1:100.000, fue tomando forma a medida que avanzaba: el formato<br />

de las hojas quedó definido hacia 1895, mientras que su definitiva distribución no<br />

se consolidó antes de 1905; de ahí que Almera contestara a los requerimientos de la<br />

Diputación que era de todo punto imposible fijar unos plazos y aventurar un presupuesto.<br />

El mapa no pasó de los primeros estadios: en 1914, después de dar cinco<br />

hojas a la imprenta, Almera renunció a continuar, proponiendo entonces a Marià<br />

Faura i Sans como sucesor; en este punto la Diputación optó por traspasar la gestión<br />

de la obra al Institut d’Estudis Catalans, organismo dependiente de la recién<br />

creada Mancomunitat de Catalunya. En total se cartografiaron unos 2.500 Km 2 (un<br />

tercio, aproximadamente de la superficie provincial), que corresponden a las comarcas<br />

costeras de los alrededores de la capital. Resulta comprensible que Almera<br />

empezara por las zonas más próximas, mejor comunicadas y más conocidas, que<br />

también resultaron ser las más variadas geológicamente y las más interesantes desde<br />

el punto de vista de las faunas fósiles. No parece en cambio que hubiera planificado<br />

la continuación del mapa en terrenos del Paleógeno continental que ocupan el<br />

centro de la provincia, ni tampoco en el Mesozoico prepirenaico que constituye su<br />

parte más septentrional.<br />

El Mapa de Almera y Brossa influenció en gran medida el futuro desarrollo de<br />

la geología catalana, cuya historia seria probablemente muy distinta de no haber<br />

contado con tal precedente. Por una parte, constituyó una base muy firme para el<br />

conocimiento de lo que hoy denominamos Area o Eje Metropolitano de Barcelona,<br />

y como tal ha sido tenida muy en cuenta en toda la cartografía posterior. Por otra,<br />

inició una larga tradición de los estudios geológicos en el seno de las administraciones<br />

catalanas que ha llegado hasta nuestros días. Finalmente, de manera indirecta,<br />

contribuyó a hacer de los Museos Martorell y del Seminario los dos centros museísticos<br />

y de investigación geológica de gran tradición que hoy conocemos.<br />

Palabras clave: Historia de la ciencia, Siglos XIX-XX, Geología, Cartografía,<br />

España, Cataluña, Barcelona, Almera.<br />

RESUM<br />

S’estudia l’aixecament topogràfic i geològic de la província de Barcelona a<br />

l’escala 1:40.000, portat a terme per Jaume Almera i Eduard Brossa gràcies a les subvencions<br />

de la Diputació provincial. L’obra, iniciada sense projecte a partir de l’ampliació<br />

del full primer, que inicialment havia de ser únic a aquella escala, es va anar<br />

definint a mesura que anava progressant: el format dels fulls es va definir cap a 1895,<br />

mentre que la distribució definitiva no va quedar perfilada fins 1905. L’any 1914,<br />

havent publicat cinc fulls del Mapa, Almera renuncià a continuar, proposant Faura<br />

com a successor, i la Diputació aprofità per traspassar la gestió a l’Institut d’Estudis<br />

Catalans, òrgan depenent de l’acabada de crear Mancomunitat de Catalunya.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!