Imprimir aquest article - Raco

La corporació els examinà amb satisfacció i els retornà a l’autor. Faltava encara
l’extrem nordoccidental entre Miralles, Foix, la Llacuna i el límit provincial, però la
visita de la Societat Geològica de França ho ajornà fins a l’any vinent.
Almera descobrí la fauna triàsica de Foix (Myophoria, Lingula), i un Cretaci?
semblant al del Garraf i discordant sobre el Trias, amb fauna diferent que no va poder
determinar. Han començat els treballs per a acabar el triangle restant fins al límit
provincial (La Llacuna, Bellprat i Pontons). Ha trobat fauna salobre a la calcària
supratriàsica (paleocena?). S’ha confirmat la presència de l’Acerotherium a Rubí per
un os trobat a les capes lignitíferes de Subirats, recollit pel diputat Marc Mir i classificat
per Gaudry (Almera, in: BolRACAB, 1(26): 535-537).
El 2 de juliol demanà Almera a la Diputació un salconduit expedit a favor de
Brossa i d’ell mateix, en vista de los repetidos interrogatorios, molestias y agresiones
a veces de parte de propietarios por un lado y de individuos de institutos armados por
otro. Certificat que es va expedir en data 30 de juliol. 42
A finals de juliol, Brossa féu arribar a Almera el seu malestar perquè durant vuit
mesos no havia cobrat i acreditava ja l’apreciable quantitat de 8.080 pessetes. 43 El
primer d’agost la Diputació aportà 5.000 pessetes, de les quals 4.500 en deute de
l’Ajuntament; Brossa acceptà 2.000 pessetes en paper pel seu valor nominal, és a dir,
perdent-hi 55 pessetes per cada obligació de 500; però el deute no es poder eixugar
fins a la dotació extraordinària de 1901.
Visita de la Societat Geològica de França (1898)
L’extraordinària qualitat de l’obra geològica d’Almera i el detall de la seva cartografia,
així com les relacions que mantenia amb els més conspicus geòlegs francesos,
unides a la vigència dels treballs realitzats anys enrere per Vidal als Pirineus,
pesaren decisivament en la decisió de la Societat Geològica de França de celebrar una
de les seves reunions extraordinàries a Catalunya. Com va fer notar Gaudry al president
de la Societat, el país havia estat molt ben estudiat. En opinió del president
Bergeron, Catalunya, gràcies als treballs dels geòlegs catalans, havia esdevingut clàssica
per a la geologia de la conca mediterrània (Aragonès, 1999).
El mes de maig Almera, Vidal i Bofill començaren a preparar la reunió. Després de
la inauguració el 28 de setembre, en la que Almera prometé visitar un museu geològic
i paleontològic natural, i fins al 9 d’octubre, es varen fer excursions per la rodalia de
Barcelona, Montserrat, Cardona, el massís del Garraf i el Penedès. L’àrea cartografiada
42 Els incidents dels naturalistes amb propietaris i amb individus dels cossos armats no eren, doncs, excepcionals.
N’han trascendit dos: el que segons la Crónica científica, 3(1890), p. 102, succeí “a un company
de la redacció” quan algú li va aviar els gossos, i el que Mn. Sabaté atribuia al Dr. Almera: Parece que
otro dia iba de campo por el Penedés, estudiando la geología de una zona, en concreto un barranco, cuando
le sorprendió la Guardia Civil, que le preguntaron qué hacia allí. Què n’heu de fer! Respondió, por lo
cual le detuvieron y llevaron a la Masía Guineu; los propietarios de la casa eran muy amigos suyos y le
reconocieron, con lo que fue dejado en libertad (Valls, 1983); això s’hauria esdevingut pels volts de 1895.
Però sabent que Almera sempre portava sotana, l’anècdota sembla bastant inversemblant; no ho seria en
canvi en el cas d’un paisà com Brossa, que també hagué de treballar a la mateixa zona.
43 Brossa: Carta a Almera, 26/07/98 (MGSB). Vegeu-ne la transcripció a l’Annex 6, núm. 5.
143