Imprimir aquest article - Raco

138
[…] à pesar de estar confeccionado dicho plano á escala bastante grande y con
curvas de nivel, pues falla la exactitud á pocos pasos del trazado de la via y es en
extremo deficiente. Por lo que ha debido efectuarse al igual de las demas regiones
estudiadas un trabajo completamente independiente de todo lo hasta el presente
publicado y enteramente original en sus detalles topográficos e hidrográficos.
(Almera: Ofici al President de la Diputació, 15/03/1896, AHDB)
Almera i el mosso Martí treballaren entre l’estiu de 1895 i finals de 1896 en
l’aixecament geològic d’aquest quadrant. També visità Almera nombrosos afloraments
de fora, tant de les àrees ja cartografiades com de les situades al Nord, probablement
a efectes de la comparació de terrenys triàsics, cretacis i miocènics.
S’han conservat alguns dels esborranys geològics de camp sobre fragments
topogràfics originals a 1:40.000. 28 Els descobriments més rellevants des del punt
de vista geològic foren comunicats a l’Acadèmia: la troballa de l’Haliterium
(H. fossile, segons Dépéret) a Subirats en el Tortonià o Miocè superior, 29 els talls
geològics del Penedès, identificant el Burdigalià, a més del Tortonià i l’Helvecià,
cosa que implicava un registre continu comparable al de les conques del Roina i de
Viena; les faunes de cefalòpodes de l’Aptià-Albià trobades a Olèrdola, Castellet i
Castellví de la Marca, estudiades pels Drs. Paquier i Kilian, i la flora helveciana
de Gelida. 30
El 15 de març del 96 quedà enllestida la topografia de la part septentrional del
massís del Garraf, i esbossada la geologia en gran part entre l’Anoia i el límit de la
primera regió, a més d’una franja revisada del full primer:
Ha sido preciso este año añadir una estrecha zona de terreno, al O de la hoja
primera, que fiados en los datos publicados por la Comisión Hidrográfica de la Marina
é Instituto Geográfico y Estadístico, en la fecha de los estudios de la misma, había
sido preterida, y hacer en consecuencia correcciones muy extensas en la topografía
de las partes contiguas de las cuales alguna ha alcanzado hasta el cauce del río
Llobregat. (Almera: Ofici al President de la Diputació, 15/03/1896, AHDB).
Seguidament, entre l’abril i l’agost, Almera traçà els contactes geològics; quedaven
per estudiar encara els terrenys al nord de l’Anoia. El 22/3/97 presentà a la
Diputació el mapa entre l’Anoia i Sant Quintí de Mediona, que comprenia únicament
terrenys tortonians, bé que en fàcies diferents, restant encara inacabades les
pedres de la hidrografia i la toponímia dels dos darrers sectors. La principal troballa
geològica fou la identificació del Burdigalià –desconegut fins aleshores: es creia
que el Miocè començava amb les capes de Pereiræa gervaisi– al SO de la província.
Posteriorment arribaren els treballs encomanats a De Angelis sobre antozous i
briozous fòssils del Miocè (29/12/97 i 29/1/98), que Almera publicà després de
traduir-los del llatí. 31
28 Al MGSB es conserven aquestes minutes geològiques sobre paper-tela transparent (vegeu Annex 2).
29 Comunicada 30/04/96. El manuscrit Sobre la serie de mamíferos fósiles descubiertos en Cataluña
existeix a l’Arxiu de l’Acadèmia, referència 122.3 (DF59). Es publicà a MemRACAB 2(10): 251-257
(numerades per error 351-357), i resumida a BolRACAB, 14 p. 242 i 15, 269. Almera presentà aquesta
comunicació a un congrés a Fribourg (Suisse).
30 La nota sobre perfils geològics del Penedès i el descobriment del Burdigalià es publicà
dins: MemRACAB, 1(20): 349-408. N’hi ha dos resums: BolRACAB, 14, p. 246, i 15, i BullSGF, 24:
1126-1127.
31 De Angelis, 1899, in: MemRACAB, 3(3); 31 p.