Imprimir aquest article - Raco

EDICIÓ DELS TRES PRIMERS FULLS (1895-1900)
Redefinició de la Regió Segona, i nou projecte d’edició
137
La intenció de publicar un full format amb els dos mapes de Garraf i Vilanova es va
desestimar a causa que els treballs topogràfics revelaren una extensió més gran que l’esperada
pel cantó de Foix i Pontons, de manera que no hauria estat possible imprimir tot
el full en una sola planxa de zinc perquè no hi havia màquines que ho permetessin. No
hi havia altra solució que dividir-lo en dos per a la impressió. Cosa que Almera proposà
el mes de març de 1895, alhora que s’ampliaria l’extensió de la superfície cartografiada
cap al nord fins a l’alçada del paral·lel 41º30’, el mateix que limitava al N el primer full:
Debiendo por tanto necesariamente dividir lo que está ya terminado entre dos
planchas para su impresión creo no se ocultará á VE la ventaja que se reportaria así
economica como tipograficamente en demorar la impresion hasta tener concluida la
zona comprendida entre la parte terminada que tiene VE á la vista y el paralelo del
límite N de la hoja de contornos de Barcelona, que en el plano presentado está en
blanco, y dividiendola entonces por mitad, proceder á la impresión simultánea de dos
hojas mas regulares y parecidas en extensión á la de los alrededores de esta capital.
(Almera: Ofici al President de la Diputació, 12/03/95, AHDB).
D’altra banda, trobem Brossa treballant entre gener i març de 1895 en l’anomenat
“Meridià de Matas”, situat a llevant de la regió primera; 26 possible indici d’un primer
plantejament seriós de distribució de fulls. Provisionalment es fixaren com límits del
nou full segon l’occidental del full primer i el meridià de la Granada, que no havien
de ser encara els de l’edició definitiva:
La conveniencia de dar a la estampa este mapa en hojas de contornos regulares,
en cuanto sea posible, como se hace en el Estranjero y en España […] ha exigido que
una vez terminados los trabajos topográficos y geológicos desde el paralelo de Ordal
hacia el S se continuaran los mismos desde el mismo paralelo hacia el N entre los
meridianos de Martorell y de la Granada para poder terminar cuanto antes una
segunda hoja que tuviese de N a S por límites el mar y el paralelo límite de la
primera, y de E a O el límite occidental de esta y el meridiano de la Granada de tal
suerte que vengan a casar perfectamente en sus límites comunes dichas dos hojas.
(Almera: Ofici al President de la Diputació, 15/03/1896, AHDB).
Cartografia de l’Alt Penedès (1895-1897)
Per a l’aixecament topogràfic necessità Brossa emprar gairebé tot l’any 1895, el
96 i part del 97, 27 i dues pedres: una de 38x49 cm per la rodalia de Martorell –inclosa
una franja ja publicada en el full primer, en la que va fer-hi nombroses
rectificacions– i una altra de 34x43 per al sector comprès entre Sant Quintí i Sant
Sadurní. Per a la primera, corresponent a una zona molt accidentada, no va poder
aprofitar la cartografia del projecte de ferrocarril de St. Sadurní a Igualada:
26 Minutes topogràfiques als lligalls: Región sexta entre S. Llorens i Moncada, (sector Mollet-La
Conreria-Alella) i Regió quinta, (sector Vallromanes, Alella, Matas) (MGSB).
27 Minutes topogràfiques al lligall S. Sadurní y vecindades del Noya (setembre 1896 a març 1897) (CCICC).