Imprimir aquest article - Raco

136
Llegida a l’Acadèmia de Ciències el 30/06/1892, es publicà sota el títol
Descripción de los terrenos pliocénicos de la Cuenca del Bajo Llobregat y Llano de
Barcelona […] con un apéndice sobre el Plioceno del Bajo Ampurdán, amb data de
1894, formant part del tercer volum de les Memòries de l’Acadèmia de Ciències, 22
a la casa Henrich i Cia, a la qual s’abonaren 397 pessetes per la impressió. Tracta
de la part geològica: introducció històrica, descripció dels terrenys i afloraments;
taula estratigràfica, més un apèndix sobre el Pliocè empordanès segons Vidal i la
llista d’espècies de la col·lecció Chia classificades per Almera i Bofill; consta de
108 pàgines. Fou presentada a la Societat Geològica de França per Collot, qui en
resumí l’estratigrafia:
La sèrie débute par un conglomérat, se continue par des couches à Congéries et
Cardium caspiques, qui passen à leur tour aux marnes bleues plaisenciennes; la partie
supérieure du pliocène est plus sableuse, riche en Pectinidés et contient une importante
flore à afinités canariennes. Le Pliocène supérieur est représenté par des argiles
jaunes à Hippopotamus major. Comme à Bollène, le Pliocène est discordant dans son
ensemble avec le Miocène (Collot, 1892).
Estant la memòria en premsa, Almera declara seguir treballant-hi i que l’havien
d’acompanyar les làmines i el mapa paleogeogràfic. 23 No obstant, la segona part,
exclusivament paleontològica, amb els catàlegs de fauna i flora fòssils i les làmines,
no apareixeria fins al cap de quinze anys, paginada a continuació de la primera. 24
El sector de Marmellar (1894-95)
El 10 de Març de 1894 Almera preveu acabar i publicar la primitiva “regió
segona”, formada pels sectors del Garraf i de Vilanova, a falta únicament d’un petit
angle a l’oest del segon:
Falta ahora para terminar esta seccion la pequeña fraccion del angulo NO de la
misma la cual así que sea terminada permitirá la publicación, unida con la precedente
de la mole de Garraf y de Begas de una 2ª hoja por el estilo y extension de la de contornos
de la capital. (Almera: Ofici al President de la Diputació, 13/03/94, AHDB).
Per tal de gravar aquest racó (Sector de Marmellar), que no cabia a la pedra de
Vilafranca, Brossa emprà una pedra addicional de 16x21 cm. Finalment, el 12/3/95
se’n pogué presentar a la Diputació la topografia que comprenia l’escarpada zona de
Castellví de la Marca a Foix, tocant la província de Tarragona. 25 La geologia es va fer
durant l’any 95. No obstant, en excedir la regió segona les dimensions previstes, no
se’n pogué mantenir el disseny, i calgué canviar el projecte d’edició.
22 Dins: MemRACAB, 3: 1-102. Resum a: BolRACAB, 1(3), p. 58 (juliol 1892). Altres resums: per Bofill:
BolRACAB, 1(5): 102-103 (gener-març 1893); per Collot: BullSGF, 22: 678 i CXXXI.
De l’apèndix del Pliocè empordanès se’n va fer una tirada apart: Almera, 1894: El pliocénico de la
provincia de Gerona, Henrich y Cia, 16 p.
23 Almera: ofici de 15/03/94 al President de la Diputació (AHDB).
24 Es tracta de la memòria “Catálogo de la fauna y flora fósiles contenidas en estos depósitos y determinación
de la edad de cada uno de sus tramos”. MemRACAB, 3: 109-356, 28 láms.
25 Aquest fragment porta data de gravat: 19/12/1894. S’en conserva una còpia, unida al mapa de
Vilanova, al MGSB, i una altra (10,5x21,5) amb la toponímia manuscrita en vermell.