Imprimir aquest article - Raco

133
Consten, en efecte, en els justificants tramesos a la Diputació, nombroses
excursions geològiques a la Serralada Prelitoral entre el Congost i el Llobregat,
de novembre del 1891 a juny de 1894. Les llibretes d’Almera ho expliquen amb
més detall: Després d’una primera excursió conjunta (1/11/91) a l’Ametlla, el
Figueró i Aiguafreda, Bofill va fer un seguit d’excursions en solitari: 5 al Congost
en el que quedava d’any, 27 a Bigues, Sant Feliu, Caldes, Castellar, Sant Llorenç,
Vacarisses, Olesa, Monistrol i Collbató durant el primer semestre de 1892 i 23 a
les localitats ja visitades fins a l’estiu de 1893, moment en què cessa la seva activitat
de camp. El juny de 1893 Almera li abonà els “jornals” de 30 dies que havien
quedat pendents: 305 pessetes, i amb aquesta liquidació s’acaben les referències
al full del Vallès, que no reprendria fins al cap de 20 anys el successor d’Almera,
Faura i Sans. Al mateix temps cessa la implicació efectiva de Bofill en els treballs
de camp del Mapa. Malauradament no s’han conservat les notes de camp de
Bofill; d’altra banda, no sembla que Brossa portés a terme aleshores cap activitat
en aquest sector del Vallès.
Bofill es va dedicar molt especialment a diferenciar el Trias del Garumnià, dos
trams vermells superposats que es podrien confondre, entre el Congost i el Llobregat:
Al practicar los estudios para llevar á término la hoja geológica y topográfica del
medio y alto Vallés, á la escala 1:40.000 […] me dediqué asiduamente á la inspección
del trias, que en una dirección sensiblemente de NE á SO he observado entre el
Congost […] y el Sot del Canyet (Bofill, 1893b).
Fruit important del reconeixement va ésser el descobriment de fauna del Muschelkalk,
cosa que Bofill comunicà a l’Acadèmia el dia 14 d’abril de 1893:
Da cuenta del descubrimiento por él efectuado en dicho Triásico, del que no
existían documentos paleontológicos, de varios yacimientos fosilíferos. Presentó varios
ejemplares de bellos Ammonítidos, de cuya importante familia no se habían encontrado
representantes en el Trias de nuestra comarca, procedentes de un rico
yacimiento cerca de Sant Pere Sacama hacia la estación de Olesa, una gran placa
con un numeroso grupo de Natica gregaria de Can Castelló de Valldeneu, cerca del
Congost, y varias otras especies, entre ellas la Spiriferina mentzeli, que pone fuera
de duda la presencia del Muschelkalk en diversos puntos del alto Vallés. (Actes
RACAB, 14/4/1893, Arxiu RACAB).
Segons l’advocat i naturalista terrassenc Domènec Palet i Barba (1896b), Bofill
intentava també precisar l’edat del conglomerat de Sant Llorenç del Munt.
Palet era deixeble d’Odón de Buen i amic de Bofill. 21 L’any 1890 havia descobert
en aquell sector del Vallès, juntament amb el Dr. Cadevall, restes de
mamífers atribuïdes inicialment a una espècie de rinoceròtids (Paleotherium), en les
que Depéret identificà l’Hippopotamus major i el cavall característic del Pliocè
Hipparion gracile (Almera, in: BolRACAB, 1(5): 105-109). Després de donar
compte de la troballa a l’Acadèmia, Almera l’instà a estudiar el context del jaciment,
a fin de incluir una y otro (memòria i mapa) en el notable trabajo que a la
sazón se preparaba (sobre el Pliocè):
21 Domènech Palet i Barba, aleshores jove advocat, s’interessà després per la espeleologia de St. Llorenç
del Munt; l’any 96 va fer-hi expedicions amb Font i Sagué (Egara, 199, 13/09/1896) i va publicar-ne els
resultats (Egara, 200-203, setembre-octubre de 1896).