Imprimir aquest article - Raco

L’octubre del 93 començà Almera a fer excursions sistemàtiques a Vilanova i
Cubelles, alternant-les amb visites als jaciments pliocens del Baix Llobregat, almenys
fins a l’estiu del 94, moment en què els treballs arribaren fins al límit amb la província
de Tarragona. No tenim dades del número d’excursions realitzades per Almera i
els mossos en aquest període. A més dels terrenys cretàcics i miocènics ja estudiats al
Garraf, Almera tingué ocasió d’estudiar el Miocè salobre de la conca de Vilanova i
Cubelles, fins aleshores desconegut:
Este descubrimiento me ha obligado á reiterar las excursiones á dicha comarca
á fin de reconocer todos los rincones de la mole cretácea en los que podia hallarse
aquella formación encajonada, y seguir la especie de fiords geológicos que forma
entre las rocas neocomicas desde las cercanías de Ribas de Sitges á las de Cubellas.
(Almera: ofici al President de la Diputació, 15/03/1894).
La topografia es gravà sobre una pedra de 44x60 cm. El 15 de març del 94 Almera
en presentà una prova pràcticament acabada, a falta únicament de l’angle noroccidental,
amb el títol: Topografia de Vilanova, Vilafranca y sus alrededores por Ed.
Fig. 5. Detall del manuscrit del mapa geològic de Vilafranca (fig 4, A), on s’observa el finíssim traçat de
les corbes de nivell de 5 en 5 metres (Brossa), i la precisió dels contactes geològics (línies més gruixudes)
dibuixats per Almera. Amb permís del Museu Geològic del Seminari de Barcelona.
Fig. 5. Detail of the manuscript map of Vilafranca (fig.4, A), in which we see the fine tracing of the
5-meters level curves (by Brossa), and the accurate drawing of the geological contacts (by Almera).
Courtesy of the Museu Geològic del Seminari de Barcelona.
131