Imprimir aquest article - Raco

La ponència creada per estudiar les relacions entre els serveis Geogràfic i Geològic va
estimar convenient que es dipositessin les pedres a l’annex del laboratori d’Estudis Superiors
de Química, cosa que va ser acordada per l’Institut en data 25/10/1916; però que probablement
no es va portar a terme.
La ponència del Mapa Geològic, reunida el 25/04/1919 acordà demanar les pedres matrius:
2. Sol·licitar de la Diputació l’entrega de les pedres matrius; aixís també les que encar se
guarden a ca’l Henrich de les ultimament publicades; per a esser guardades en forma acondicionada
a l’esguard [sic] dels agents meteorològics en la dependencia del Servei del Mapa
Geológic de Catalunya en el Museu. Fou aprovat. […]
11. Construir un moble especial per a guardar les pedres matrius del Mapa Geològic de
Catalunya. Posar-ho a la aprobació de la Junta tant prompte s’hagin rebut. (Acta de la reunió
de 25/04/1919, Fons Faura, MGSB).
Les 16 pedres existents a la Casa dels Canonges foren traslladades el 7/07/1919 a la casa
Henrich per tal de revisar-les, imprimint-se aleshores unes proves a fi d’apreciar-ne l’estat de
conservació. 12 Les proves impreses de les pedres dels cinc fulls, així com algunes còpies de
la topografia dels fulls 4 (4 exemplars) i 5 (6 exemplars), foren lliurades per Brossa el 19/04/21
al Servei Geològic. 13
Les pedres no consten entre els materials del Servei Geològic retornats a la Junta l’any
1924. Probablement la darrera referència que en tenim és la proposta de Pau Vila de crear un
arxiu cartogràfic amb els materials del Mapa, incloses les pedres litogràfiques:
El menys que es pot fer ara en el cas d’Eduard Brossa és aplegar les pedres litogràfiques, recollir
els esbossos, adquirir l’instrumental i llibres que hagués utilisat, i iniciar amb aquests materials
un arxiu cartogràfic al costat del Servei del Mapa, que està a càrrec de l’Institut d’Estudis
Catalans, perquè serveixi de “primera pedra” a l’obra cartogràfica que ha d’emprendre resoludament
el govern de Catalunya. (Pau Vila: “Eduard Brossa”, article a La Publicitat, 8/01/1933)
És probable, doncs, que desapareguessin amb la casa editora.
Fons editorial
A mesura que s’anaven publicant fulls i memòries s’acumulava un fons de publicacions a
la Diputació amb el romanent de les tirades, després de procedir al repartiment institucional.
La documentació conservada a l’expedient del Mapa permet saber tant els destinataris del
repartiment com la quantitat d’exemplars ingressada a l’arxiu provincial:
a) Mapes geològics. Les tirades eren de 1000 exemplars, excepte la dels fulls 4rt i 5è, que
es va repetir. Segons s’havia convingut, els autors del Mapa se’n reservaven 400 per atendre
les necessitats d’intercanvi científic, i els altres 600 eren tramesos a la Diputació, la qual procedia
a distribuir-ne una part entre els diputats, altres institucions i personalitats destacades, i
la resta ingressava a l’arxiu.
Poc després de morir Almera, el llibreter a qui confiava la venda dels mapes proposà a la
Diputació comercialitzar una part del dipòsit institucional:
Essent impossible, a conseqüència de la mort del senyor Canonge Almera (qacs) l’adquisició
de les fulles del Mapa geològic de la provincia de Barcelona que dit senyor me proporcionaba,
i constantme que la Diputació te existencia de les mateixes, desitjaria qu’es prengués
l’acort de constituir un depósit de dites fulles en el meu establiment de llibreria en les mateixes
condicions en que el tenia el mentat Dr. Almera. Dit senyor havia senyalat els preus
següents: 1ª fulla, 7 p; 2ª: 8 p.; 3ª: 6 p; 4ª: 6 p; 5ª: 8 p. I concedia una bonificació de 20 per
cent per a la venda. (Carta de Puig i Alfonso al President de la Diputació, 12/05/1919, AHDB).
12 Faura, M., 1920: Treballs fets durant l’any 1919. Mecanoscrit 5 p (MGSB).
13 Faura, M., 1922. Mapa geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any econòmic 1921-22.
Mecanoscrit 8 p (MGSB).
265