Imprimir aquest article - Raco
Imprimir aquest article - Raco Imprimir aquest article - Raco
264 Instruments científics Les úniques adquisicions de què tenim constància daten de 1890-91: un microscopi i una lent Stanhope 10 comprats per 56 pessetes a l’òptic Rosselló, i un hipsòmetre que facturà el Sr. Aulet per 75 pessetes (exercici 90-91); 11 en l’exercici següent es justificà una altra factura de Rosselló per material no especificat, de 55 pessetes. Entre la relació dels materials que s’havien de retornar a la Diputació 12 de novembre de 1915 figuraven els instruments següents: – Un microscopi senzill. – Un microscopi petrogràfic. – Un baròmetre aneroide. – Un hipsòmetre. – Una brúixola de geòleg. En una carta d’1/12/1915 el director de la Biblioteca de Catalunya reclama a Jaume Almera l’hipsòmetre, l’aneroide i la brúixola, que no s’havien rebut encara, res no diu en canvi dels microscopis, que ja l’hi devien haver arribat. En els inventaris del Servei Geològic de 1924 consten “un aneroide inservible”, i “una brúixola amb clinòmetre”; en canvi no hi ha cap referència als microscopis ni a l’hipsòmetre. No sabem, doncs, si els instruments tornaren al Servei Geològic ni, si aquest fos el cas, el destí que se’ls va donar. Pedres litogràfiques Entre 1887 i 1908 Brossa gravà no menys de 24 pedres amb la topografia i toponímia dels fulls, de les quals quinze corresponen als tres primers fulls. Aquestes es trameteren a la Diputació el dia 18 de febrer de 1901, i eren les següents: Topografia Hidrografia Toponímia Descripció Mides (cm) Mides (cm) Mides (cm) Descripció Barcelona i rodalia 65x80 65x78 65x78 Barcelona i rodalia Vallirana 43x54 - 43x53 Vallirana (trencada) Vilafranca i Vilanova 44x60 - 38x48 Vilafranca i Vilanova 47x55 L’Arbós Mas Fonoll (Pontons) 16x21 - Martorell 38x49 - 44x60 St. Sadurní-Martorell St Quintí i S. Sadurní 34x43 - 54x70 La Llacuna-Torrelles La Llacuna 32x41 - Badalona - - 22x27 Badalona Taula A5.1. Relació de pedres litogràfiques dipositades a la Diputació el 18/02/1901 (AHDB). Provisionalment quedaren dipositades a la Casa dels Canonges. De les que formaren els fulls quart i cinquè no en tenim cap relació; però segons les litografies impreses que hem pogut veure serien vuit, sense comptar les de la toponímia (Fig. 18, p.158). Aquestes no es mogueren aparentment de la casa editorial Henrich. 10 Probablement, un microscopi senzill o lupa per a l’observació directa, al que la lent Stanhope permetia obtenir de 3 a 20 augments. 11 Segons les notes d’Almera, l’hipsòmetre va ésser transferit del Seminari a la Diputació. (Llibreta núm. 8, Fons Almera, MGSB).
La ponència creada per estudiar les relacions entre els serveis Geogràfic i Geològic va estimar convenient que es dipositessin les pedres a l’annex del laboratori d’Estudis Superiors de Química, cosa que va ser acordada per l’Institut en data 25/10/1916; però que probablement no es va portar a terme. La ponència del Mapa Geològic, reunida el 25/04/1919 acordà demanar les pedres matrius: 2. Sol·licitar de la Diputació l’entrega de les pedres matrius; aixís també les que encar se guarden a ca’l Henrich de les ultimament publicades; per a esser guardades en forma acondicionada a l’esguard [sic] dels agents meteorològics en la dependencia del Servei del Mapa Geológic de Catalunya en el Museu. Fou aprovat. […] 11. Construir un moble especial per a guardar les pedres matrius del Mapa Geològic de Catalunya. Posar-ho a la aprobació de la Junta tant prompte s’hagin rebut. (Acta de la reunió de 25/04/1919, Fons Faura, MGSB). Les 16 pedres existents a la Casa dels Canonges foren traslladades el 7/07/1919 a la casa Henrich per tal de revisar-les, imprimint-se aleshores unes proves a fi d’apreciar-ne l’estat de conservació. 12 Les proves impreses de les pedres dels cinc fulls, així com algunes còpies de la topografia dels fulls 4 (4 exemplars) i 5 (6 exemplars), foren lliurades per Brossa el 19/04/21 al Servei Geològic. 13 Les pedres no consten entre els materials del Servei Geològic retornats a la Junta l’any 1924. Probablement la darrera referència que en tenim és la proposta de Pau Vila de crear un arxiu cartogràfic amb els materials del Mapa, incloses les pedres litogràfiques: El menys que es pot fer ara en el cas d’Eduard Brossa és aplegar les pedres litogràfiques, recollir els esbossos, adquirir l’instrumental i llibres que hagués utilisat, i iniciar amb aquests materials un arxiu cartogràfic al costat del Servei del Mapa, que està a càrrec de l’Institut d’Estudis Catalans, perquè serveixi de “primera pedra” a l’obra cartogràfica que ha d’emprendre resoludament el govern de Catalunya. (Pau Vila: “Eduard Brossa”, article a La Publicitat, 8/01/1933) És probable, doncs, que desapareguessin amb la casa editora. Fons editorial A mesura que s’anaven publicant fulls i memòries s’acumulava un fons de publicacions a la Diputació amb el romanent de les tirades, després de procedir al repartiment institucional. La documentació conservada a l’expedient del Mapa permet saber tant els destinataris del repartiment com la quantitat d’exemplars ingressada a l’arxiu provincial: a) Mapes geològics. Les tirades eren de 1000 exemplars, excepte la dels fulls 4rt i 5è, que es va repetir. Segons s’havia convingut, els autors del Mapa se’n reservaven 400 per atendre les necessitats d’intercanvi científic, i els altres 600 eren tramesos a la Diputació, la qual procedia a distribuir-ne una part entre els diputats, altres institucions i personalitats destacades, i la resta ingressava a l’arxiu. Poc després de morir Almera, el llibreter a qui confiava la venda dels mapes proposà a la Diputació comercialitzar una part del dipòsit institucional: Essent impossible, a conseqüència de la mort del senyor Canonge Almera (qacs) l’adquisició de les fulles del Mapa geològic de la provincia de Barcelona que dit senyor me proporcionaba, i constantme que la Diputació te existencia de les mateixes, desitjaria qu’es prengués l’acort de constituir un depósit de dites fulles en el meu establiment de llibreria en les mateixes condicions en que el tenia el mentat Dr. Almera. Dit senyor havia senyalat els preus següents: 1ª fulla, 7 p; 2ª: 8 p.; 3ª: 6 p; 4ª: 6 p; 5ª: 8 p. I concedia una bonificació de 20 per cent per a la venda. (Carta de Puig i Alfonso al President de la Diputació, 12/05/1919, AHDB). 12 Faura, M., 1920: Treballs fets durant l’any 1919. Mecanoscrit 5 p (MGSB). 13 Faura, M., 1922. Mapa geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any econòmic 1921-22. Mecanoscrit 8 p (MGSB). 265
- Page 99 and 100: ALMERA, J. [i BARROIS, Ch.], 1891.
- Page 101 and 102: ALMERA, J., 1895: [Sucinta exposici
- Page 103 and 104: ALMERA, J., 1914. “Descubrimiento
- Page 105 and 106: Coneixem molt per sobre el contingu
- Page 107 and 108: MAPES Brossa: Minutes topogràfique
- Page 109 and 110: 223 relleu ombrejat a l’aquarel·
- Page 111 and 112: Montseny i Alt Vallès - Montmeló:
- Page 113 and 114: Llibreta núm. 22: del 11/10/05 al
- Page 115 and 116: ALMERA, J., 1914? Full 5. Breu expl
- Page 117 and 118: (21/11). Els resultats han estat di
- Page 119 and 120: Taula A3.1. Espècies paleozoiques
- Page 121 and 122: Terme Localitat Espècies (indiv. n
- Page 123 and 124: Terme/jaciment Burdig. Helvec. Tort
- Page 125 and 126: Pel que fa referència a l’exposi
- Page 127 and 128: Tipus Instal·lació a l’Escola I
- Page 129 and 130: Núm. bloc Núm. museu Blocs teòri
- Page 131 and 132: ) Làmines primes. Es conserven, am
- Page 133 and 134: c) Trameses de la Diputació. El di
- Page 135 and 136: Les gestions varen donar fruit, at
- Page 137 and 138: CALDERÓN, S., 1892. “Les inclusi
- Page 139 and 140: BARROIS, CH., 1882. Recherches sur
- Page 141 and 142: SERRES, M. DE, 1829. Géognosie des
- Page 143 and 144: COSSMANN, A.E.M., 1895-1906. Mollus
- Page 145 and 146: Hemeroteca Annuaire géologique uni
- Page 147 and 148: Correspondència del Dr. Almera L
- Page 149: MAURETA, J., i THOS, S., 1881. Desc
- Page 153 and 154: Acordada la dissolució del Servei
- Page 155 and 156: Al fin despues de tres años de asi
- Page 157 and 158: Este descubrimiento me ha obligado
- Page 159 and 160: Castellvi de la Marca constituida p
- Page 161 and 162: mitad inferior de húmero del Acero
- Page 163 and 164: 16ª. 0’65 x 0’78 - Hidrografia
- Page 165 and 166: y tenerlos por tanto siempre á man
- Page 167 and 168: 281
- Page 169 and 170: 283
- Page 171: 285
264<br />
Instruments científics<br />
Les úniques adquisicions de què tenim constància daten de 1890-91: un microscopi i una<br />
lent Stanhope 10 comprats per 56 pessetes a l’òptic Rosselló, i un hipsòmetre que facturà el Sr.<br />
Aulet per 75 pessetes (exercici 90-91); 11 en l’exercici següent es justificà una altra factura de<br />
Rosselló per material no especificat, de 55 pessetes.<br />
Entre la relació dels materials que s’havien de retornar a la Diputació 12 de novembre de<br />
1915 figuraven els instruments següents:<br />
– Un microscopi senzill.<br />
– Un microscopi petrogràfic.<br />
– Un baròmetre aneroide.<br />
– Un hipsòmetre.<br />
– Una brúixola de geòleg.<br />
En una carta d’1/12/1915 el director de la Biblioteca de Catalunya reclama a Jaume<br />
Almera l’hipsòmetre, l’aneroide i la brúixola, que no s’havien rebut encara, res no diu en canvi<br />
dels microscopis, que ja l’hi devien haver arribat. En els inventaris del Servei Geològic de<br />
1924 consten “un aneroide inservible”, i “una brúixola amb clinòmetre”; en canvi no hi ha cap<br />
referència als microscopis ni a l’hipsòmetre. No sabem, doncs, si els instruments tornaren al<br />
Servei Geològic ni, si <strong>aquest</strong> fos el cas, el destí que se’ls va donar.<br />
Pedres litogràfiques<br />
Entre 1887 i 1908 Brossa gravà no menys de 24 pedres amb la topografia i toponímia dels<br />
fulls, de les quals quinze corresponen als tres primers fulls. Aquestes es trameteren a la<br />
Diputació el dia 18 de febrer de 1901, i eren les següents:<br />
Topografia Hidrografia Toponímia<br />
Descripció Mides (cm) Mides (cm) Mides (cm) Descripció<br />
Barcelona i rodalia 65x80 65x78 65x78 Barcelona i rodalia<br />
Vallirana 43x54 - 43x53 Vallirana (trencada)<br />
Vilafranca i Vilanova 44x60 - 38x48 Vilafranca i Vilanova<br />
47x55 L’Arbós<br />
Mas Fonoll (Pontons) 16x21 -<br />
Martorell 38x49 - 44x60 St. Sadurní-Martorell<br />
St Quintí i S. Sadurní 34x43 -<br />
54x70 La Llacuna-Torrelles<br />
La Llacuna 32x41 -<br />
Badalona - - 22x27 Badalona<br />
Taula A5.1. Relació de pedres litogràfiques dipositades a la Diputació el 18/02/1901 (AHDB).<br />
Provisionalment quedaren dipositades a la Casa dels Canonges. De les que formaren els<br />
fulls quart i cinquè no en tenim cap relació; però segons les litografies impreses que hem pogut<br />
veure serien vuit, sense comptar les de la toponímia (Fig. 18, p.158). Aquestes no es mogueren<br />
aparentment de la casa editorial Henrich.<br />
10 Probablement, un microscopi senzill o lupa per a l’observació directa, al que la lent Stanhope permetia<br />
obtenir de 3 a 20 augments.<br />
11 Segons les notes d’Almera, l’hipsòmetre va ésser transferit del Seminari a la Diputació. (Llibreta<br />
núm. 8, Fons Almera, MGSB).
Change language