Imprimir aquest article - Raco
Imprimir aquest article - Raco Imprimir aquest article - Raco
260 Brossa: Minutes topogràfiques de camp Falten les minutes compreses entre gener de 1893 i octubre de 1896, que corresponen al sector Vilanova-Vilafranca i a una part del de Martorell-Sant Sadurní; no es troben ni al Seminari ni a la Cartoteca de Catalunya. Almera-Brossa: Mapes manuscrits, litografies i proves d’impremta No és possible saber la totalitat de material cartogràfic inèdit que no s’ha conservat; únicament aquella part de la qual ens consta l’existència: a) Mapes presentats a la Diputació. No es conserven a l’arxiu provincial, potser perquè foren retornats als autors; però no es troben entre allò que ha sobreviscut del “Fons Brossa”. Descartant les proves d’impressió, que podrien no ésser diferents dels fulls definitius, hem trobat a faltar els següents mapes, per ordre de presentació: – 2/07/1890. Almera-Brossa: Geològic manuscrit de la regió primera sobre topografia litografiada – 12/03/1892. Brossa: Manuscrit topogràfic del Garraf – 15/03/1896. Brossa: Topografia del Garraf septentrional i correccions a la regió primera (litografia?) – 19/03/1898. Brossa: Topografia dels termes de St. Quintí, Fontrubí, Foix i la Llacuna (manuscrit?) – 19/03/1899. Brossa: Topografia del sector de la Llacuna (litografia?) b) Proves d’impremta presentades al Servei Geològic. Litografies de totes les pedres gravades, així com exemplars topogràfics, sense geologia (4 del full IV i 6 del full V), lliurades per Brossa el 19/04/21 al Servei Geològic (Faura, memòria 1921-22), foren retornades a la Junta l’any 1924, i degueren passar al Servei Geogràfic. La major part d’aquest material, excepte, potser, les proves del full primer, un topogràfic del full quart i dues seccions del full cinquè, existents avui al MGSB, no s’ha conservat. Llibretes del Dr. Almera Falten les següents: – núm. 6 (del 7/89 al 1/90, rodalia de Barcelona i Garraf) – núm. 12 (3/94 al 9/95, Baix Penedès) – núm. 14 (4/96 a 30/97, Alt Penedès). Només se’n conserven les tapes i part de l’índex – núm. 19 (2/03 al 9/03, Maresme i Plana de Vic). Almera va fer constar que la va perdre entre Vilatorta i Granollers de la Plana el dia 22/09/1903. Almera: notes de despeses No totes s’han conservat: – Es troben a faltar a l’expedient del mapa (AHDB) les notes següents: 1887-88; 1888-89; 1897-98; 1907; 1909; 1914. Segons hem pogut esbrinar en els lligalls de Pressupostos, tota la documentació econòmica passava al Govern Civil de la província; però en l’arxiu d’aquesta institució ens han assegurat que no conserven res de l’època. – En el Fons Almera hi hauria d’haver una carpeta amb tots els justificants, a la que fa referència el testament. Però tan sols hi hem vist el justificant de 1885, que es troba entre la correspondència mantinguda amb la Diputació.
Correspondència del Dr. Almera L’epistolari del Dr. Almera, que es conserva a l’Arxiu del Museu Geològic del Seminari, és amb tota seguretat incomplet, atès que, com a mínim, hauria de contenir cartes dels següents especialistes que col·laboraren en algun moment en les tasques del Mapa: – Bellardi, Luigi [1818-1889] – Bittner, Alexander [1850-1902], Viena. Col·laborà en els fulls I i II (1891-97) – Boussac, Jean [1885-1916]. Consta com a col·laborador en el full V. – Cotteau, Honoré Gustave [1818-1894]. Col·laborà en el full I (1891) – Locard, Arnould [1841-1904], Lyon. Classificà els mol·luscs de la cova de Gràcia – Loriol, Perceval de [1828-1908], Ginebra. Sobre faunes juràssiques. – Mojsisovics, Johann August [1839-1907], Viena. Revisà les faunes triàsiques. Són molt incomplets els conjunts de cartes que s’han conservat de: – Adán de Yarza, petrògraf col·laborador en tots els fulls – Bofill (co-director del Mapa). Memòries No hem aconseguit localitzar, en tot o en part, els treballs següents: ALMERA, J., i BOFILL, A., 1889. Proyecto para instalar en el Parque las reproducciones de los grandes mamíferos que vivieron y poblaron antes que nuestra especie este país, al estilo de los jardines de Syderham en Londres. 1 Tot i que aparentment no està directament relacionada amb el Mapa, deriva del descobriment dels grans mamífers en els primers anys de les tasques de cartografia. FAURA, M., 1913. Prodromus Paleozoicus Florae et Faunae cataloniae. En l’exemplar –únic– que s’ha conservat a l’Acadèmia de Ciències els fòssils no estan figurats. Cosa que Almera assegura en la descripció que fa del treball, si no per a tots els fòssils, sí per a la majoria. BROSSA, E., 1917. Consta que va escriure una memòria, que se conserva inédita, sobre los métodos seguidos en la zona por él mapada, digna de verdadero encomio. 2 Aquesta és l’única noticia que tenim d’aquesta memòria, que devia passar al Servei Geogràfic. ALMERA, J., ca.1919. Moluscos miocénicos de Cataluña. Entre els acords presos per la ponència del Mapa Geològic, reunida el 25/04/1919 llegim: 5. Sol·licitar al Institut d’Estudis Catalans […] l’original d’una memòria inèdita escrita per el Dr. Almera per a que dits treballs pugin formar part de les publicacions del nostre Museu, i també: 14. Publicació de la voluminosa monografía pòstuma sobre els Mol·luscs miocènics de Catalunya. Posar-ho en coneixement de la comissió de Publicacions tant prompte estigui ordenat, previa la revisió per a entregarlho a la imprempta. No sembla, però, que es fes cap actuació posterior en aquest sentit; entre els materials retornats per Faura a la Junta no figura aquest treball, que podria haver quedat arxivat a l’Institut. 3 1 Consta en la correspondència d’Almera amb la Junta de Ciències. (Fons Almera, MGSB). 2 Faura: 1925: Reseña histórica del Servicio de los Mapas geológico y agronómico de Cataluña, Mecanoscrit 26 p (Llegat Faura, MGSB). 3 Al MGSB hi ha un fitxer de 79 gèneres de gasteròpodes miocènics, manuscrit per Almera; alguns revisats per Bataller. Molt probablement fou el material que serví de base per a la redacció de la memòria desapareguda. D’altra banda, hi ha un voluminós treball de Faura sobre mol·luscs neògens, que podria haver integrat el del Dr. Almera. 261
- Page 95 and 96: por / el Canónigo Dr. D. Jaime Alm
- Page 97 and 98: 211 ALMERA. J., 1890. [Descubrimien
- Page 99 and 100: ALMERA, J. [i BARROIS, Ch.], 1891.
- Page 101 and 102: ALMERA, J., 1895: [Sucinta exposici
- Page 103 and 104: ALMERA, J., 1914. “Descubrimiento
- Page 105 and 106: Coneixem molt per sobre el contingu
- Page 107 and 108: MAPES Brossa: Minutes topogràfique
- Page 109 and 110: 223 relleu ombrejat a l’aquarel·
- Page 111 and 112: Montseny i Alt Vallès - Montmeló:
- Page 113 and 114: Llibreta núm. 22: del 11/10/05 al
- Page 115 and 116: ALMERA, J., 1914? Full 5. Breu expl
- Page 117 and 118: (21/11). Els resultats han estat di
- Page 119 and 120: Taula A3.1. Espècies paleozoiques
- Page 121 and 122: Terme Localitat Espècies (indiv. n
- Page 123 and 124: Terme/jaciment Burdig. Helvec. Tort
- Page 125 and 126: Pel que fa referència a l’exposi
- Page 127 and 128: Tipus Instal·lació a l’Escola I
- Page 129 and 130: Núm. bloc Núm. museu Blocs teòri
- Page 131 and 132: ) Làmines primes. Es conserven, am
- Page 133 and 134: c) Trameses de la Diputació. El di
- Page 135 and 136: Les gestions varen donar fruit, at
- Page 137 and 138: CALDERÓN, S., 1892. “Les inclusi
- Page 139 and 140: BARROIS, CH., 1882. Recherches sur
- Page 141 and 142: SERRES, M. DE, 1829. Géognosie des
- Page 143 and 144: COSSMANN, A.E.M., 1895-1906. Mollus
- Page 145: Hemeroteca Annuaire géologique uni
- Page 149 and 150: MAURETA, J., i THOS, S., 1881. Desc
- Page 151 and 152: La ponència creada per estudiar le
- Page 153 and 154: Acordada la dissolució del Servei
- Page 155 and 156: Al fin despues de tres años de asi
- Page 157 and 158: Este descubrimiento me ha obligado
- Page 159 and 160: Castellvi de la Marca constituida p
- Page 161 and 162: mitad inferior de húmero del Acero
- Page 163 and 164: 16ª. 0’65 x 0’78 - Hidrografia
- Page 165 and 166: y tenerlos por tanto siempre á man
- Page 167 and 168: 281
- Page 169 and 170: 283
- Page 171: 285
Correspondència del Dr. Almera<br />
L’epistolari del Dr. Almera, que es conserva a l’Arxiu del Museu Geològic del Seminari,<br />
és amb tota seguretat incomplet, atès que, com a mínim, hauria de contenir cartes dels següents<br />
especialistes que col·laboraren en algun moment en les tasques del Mapa:<br />
– Bellardi, Luigi [1818-1889]<br />
– Bittner, Alexander [1850-1902], Viena. Col·laborà en els fulls I i II (1891-97)<br />
– Boussac, Jean [1885-1916]. Consta com a col·laborador en el full V.<br />
– Cotteau, Honoré Gustave [1818-1894]. Col·laborà en el full I (1891)<br />
– Locard, Arnould [1841-1904], Lyon. Classificà els mol·luscs de la cova de Gràcia<br />
– Loriol, Perceval de [1828-1908], Ginebra. Sobre faunes juràssiques.<br />
– Mojsisovics, Johann August [1839-1907], Viena. Revisà les faunes triàsiques.<br />
Són molt incomplets els conjunts de cartes que s’han conservat de:<br />
– Adán de Yarza, petrògraf col·laborador en tots els fulls<br />
– Bofill (co-director del Mapa).<br />
Memòries<br />
No hem aconseguit localitzar, en tot o en part, els treballs següents:<br />
ALMERA, J., i BOFILL, A., 1889. Proyecto para instalar en el Parque las reproducciones de los<br />
grandes mamíferos que vivieron y poblaron antes que nuestra especie este país, al estilo<br />
de los jardines de Syderham en Londres. 1 Tot i que aparentment no està directament relacionada<br />
amb el Mapa, deriva del descobriment dels grans mamífers en els primers anys de<br />
les tasques de cartografia.<br />
FAURA, M., 1913. Prodromus Paleozoicus Florae et Faunae cataloniae. En l’exemplar –únic–<br />
que s’ha conservat a l’Acadèmia de Ciències els fòssils no estan figurats. Cosa que<br />
Almera assegura en la descripció que fa del treball, si no per a tots els fòssils, sí per a la<br />
majoria.<br />
BROSSA, E., 1917. Consta que va escriure una memòria, que se conserva inédita, sobre los<br />
métodos seguidos en la zona por él mapada, digna de verdadero encomio. 2 Aquesta és<br />
l’única noticia que tenim d’<strong>aquest</strong>a memòria, que devia passar al Servei Geogràfic.<br />
ALMERA, J., ca.1919. Moluscos miocénicos de Cataluña. Entre els acords presos per la ponència<br />
del Mapa Geològic, reunida el 25/04/1919 llegim:<br />
5. Sol·licitar al Institut d’Estudis Catalans […] l’original d’una memòria inèdita escrita<br />
per el Dr. Almera per a que dits treballs pugin formar part de les publicacions del nostre<br />
Museu, i també:<br />
14. Publicació de la voluminosa monografía pòstuma sobre els Mol·luscs miocènics de<br />
Catalunya. Posar-ho en coneixement de la comissió de Publicacions tant prompte estigui<br />
ordenat, previa la revisió per a entregarlho a la imprempta.<br />
No sembla, però, que es fes cap actuació posterior en <strong>aquest</strong> sentit; entre els materials<br />
retornats per Faura a la Junta no figura <strong>aquest</strong> treball, que podria haver quedat arxivat a<br />
l’Institut. 3<br />
1 Consta en la correspondència d’Almera amb la Junta de Ciències. (Fons Almera, MGSB).<br />
2 Faura: 1925: Reseña histórica del Servicio de los Mapas geológico y agronómico de Cataluña,<br />
Mecanoscrit 26 p (Llegat Faura, MGSB).<br />
3 Al MGSB hi ha un fitxer de 79 gèneres de gasteròpodes miocènics, manuscrit per Almera; alguns<br />
revisats per Bataller. Molt probablement fou el material que serví de base per a la redacció de la memòria<br />
desapareguda. D’altra banda, hi ha un voluminós treball de Faura sobre mol·luscs neògens, que podria<br />
haver integrat el del Dr. Almera.<br />
261