Imprimir aquest article - Raco

246
ANNEX 4. BIBLIOTECA
Formació
Durant els primers anys del Mapa, Almera formà una petita biblioteca complementària de
la que ja disposava al Museu del Seminari, que ell mateix havia format anys enrera. La
procedència dels llibres era diversa:
a) Adquisicions i transferències. Pels justificants presentats a la Diputació sabem que
Almera va comprar llibres per un valor no inferior a 3.700 pessetes a diverses llibreries de
Barcelona, París i Berlín. La majoria d’adquisicions són anteriors a 1892; posteriorment, les
quantitats destinades a la compra de llibres foren relativament minses (vegeu taula V, p. 180).
Les notes de despeses no especifiquen els títols adquirits, sinó de manera excepcional: tan
sols s’hi esmenten els volums 16 a 20 de les Memoires de Paléontologie (1908-1912) i el
Bulletin de la Société Géologique (errada?) de 1913. A manca de les factures, que no s’han
conservat, hem espigolat algunes notícies entre les llibretes de camp i notes soltes de l’arxiu
Almera. Per aquesta via sabem que l’any 1888 es compraren el Manuel de Fischer (36,50 pessetes),
els gasteròpodes de Hoernes (tres parts, per 23,50 pessetes) i els tres primers volums de
l’Annuaire géologique (32,15 pessetes); que el 1890 la casa Dagincourt serví l’Stopanni per
70,95 pessetes; que els darrers volums de les Mémoires de Paléontologie costaren 21,40 pessetes
cadascun a la Librairie Médicale et Scientifique de París; i que poc abans de la devolució
a la Diputació (1914) la casa Verdaguer justificà 23 i 26 pessetes, respectivament, pel De
Launay i un dels volums de la Face de la Terre.
És gairebé segur que alguns dels llibres foren adquirits poc després que determinats especialistes
els recomanessin a Almera: és el cas del Goldfuss i l’Agassiz, recomanats per
Bergeron (2/07/89), i del vol XI de l’expedició del Challenger, recomanat per Schrodt
(7/07/95). Pel que fa a les obres de Cossmann, es podrien haver comprat després que aquest
autor les oferís personalment a Almera l’any 1902.
No tots els llibres es compraren de nou: n’hi ha que tenen marques de propietaris anteriors:
Franz de Hauer (estudi d’Almadén dedicat per Barrande); Rouault (volum de les Azores
dedicat per Mayer); W. A. Voster, propietari de les obres de Massalongo; E. de Brimont, que
va fer relligar la Géognosie de des Serres; probablement també era de segona mà el Weinkauff,
venut a la llibreria Loescher de Torí. Algun conserva anotada la topografia d’una antiga biblioteca
(Benoist; els ossemens de Serres). D’altra banda, ens consta que Almera en transferí
alguns que eren de propietat del Seminari: si més no el Cuvier, que segons una anotació de
1891 passà a la Diputació, i que aquesta s’havia de fer càrrec de l’enquadernació dels 10
volums del text (operació documentada l’any 1877); però podrien ser més. 1
b) Publicacions derivades de l’assistència als Congressos geològics. Inclouen els volums
de comunicacions, les guies d’excursions, i en alguns casos guies turístiques que es compraren
com una despesa més del viatge. 2
1 Almera podria haver transferit també algun llibre de la seva propietat a la Biblioteca de Catalunya: és el cas
de la monumental obra Molluschi Terziari dei Piemonte, de Bellardi-Sacco (30 t en 12 volums), enregistrada
el 25/09/1916 amb el número R 39648: consta com a adquirida a la llibreria Verdaguer per 458 pessetes,
però sembla procedent de la biblioteca particular del canonge, que n’era subscriptor, atès que està relligada
al estil luxós del Seminari i que el seu exemplar no es troba entre els que va llegar al Museu ni entre els de
la Diputació. Hi ha també una col·lecció del Bulletin de la Société Géologique de France (R 43859,
29/11/1917): la segona sèrie íntegra, entre 1843 i 1872 (29 t + 2 d’índexs), que consta al llibre de registre
com de procedència almeriana; en aquest cas no queda clar si es tracta d’un donatiu o d’una adquisició.
2 Almera conservà els de la novena sessió (Viena, 1903; dos volums relligats per l’estil), que llegà al
Museu del Seminari, on es troben avui, al costat d‘un volum de la tercera sessió (Berlín, 1885, a la que
no assistí) i del d’un la primera (París, 1878).