Imprimir aquest article - Raco

tiene para el artista la ventaja de permitirle trabajar con mayor holgura y comodidad
á causa del facil manejo de las piedras y para la Diputacion ser mas economicas por
sus menores dimensiones y menos expuestas a la fractura. (Almera: Ofici al President
de la Diputació, 11/03/1893, AHDB).
Quan s’acabés la topografia d’una part, sector o secció del mapa s’hi traslladarien
els contactes geològics. La proposta va ser acceptada per la Corporació provincial el
23/6/1893.
El Massís del Garraf (1991-93)
Acabada l’ampliació del mapa geològic i topogràfic de la Regió Primera, es va fer un
tímid intent, que no va prosperar, d’aixecar dos mapes alhora. Després d’un període d’excursions
conjuntes amb Bofill al Garraf (regió segona), Almera seguí treballant a aquest
massís, mentre que Bofill passà a treballar en solitari a la Serralada Prelitoral, al Nord de
Barcelona, en la que anomenaren “regió tercera”. Com es pot veure, els ordinals no corresponen
als dels fulls que es publicarien més endavant: la “regió segona” comprenia
aleshores l’espai entre la “primera” i la província de Tarragona al S del paral·lel de l’Ordal.
Aquest full es va dividir en dos sectors de treball, el primer dels quals comprenia el massís
del Garraf entre el litoral, el paral·lel que passa per l’església de Lavern i la roca de Can
Casas (Vallirana), i els meridians de Vallbona de Garraf i de Vilanoveta de Sitges:
Como tiene que preceder al mapa geológico el topográfico, del cual carece la
provincia, y singularmente respecto a la despoblada mole de Garraf, se ha tenido que
empezar la region Segunda ó del O de la 1ª por esta accidentada comarca enteramente
desconocida é inexactamente representada en todos los mapas publicados.
(Almera: Ofici al President de la Diputació, 12/03/92, AHDB).
Brossa treballà en l’aixecament d’aquest sector entre desembre del 91 i gener
del 93. 11 Al camp dibuixava les minutes sobre cartolines de 18x11,5 cm: assenyalava
uns punts de referència i traçava les corbes de nivell a llapis (Fig. 3A). Després
confegia sectors d’uns 25 Km 2 a l’escala 1:40.000 sobre paper transparent (Fig. 3B),
els quals passava al geòleg per a que hi tracés els contactes. 12 El 12/3/92 ja es pogué
presentar a la Diputació un primer manuscrit topogràfic:
Como notará V.E. por el borrador adjunto está ya recorrida y estudiada esta mole
montañosa y sobre este trabajo detallado y hecho con toda conciencia cuando se haya
grabado podrá ahora trazarse también detallada y exactamente la parte geológica, ya
toda ella descifrada. (Almera: Ofici al President de la Diputació, 12/03/92, AHDB).
El mateix Brossa gravà les corbes de nivell sobre una pedra de 43x54 cm que anomenà
“Vallirana”; amb els complements hidrogràfics i toponímics s’imprimiren alguns exemplars
d’un mapa topogràfic completament acabat, probablement destinat als excursionistes.
Els que hem vist, litografiats en colors sobre fulls de 61x51 cm
(Fig. 4B), porten el rètol: De Vallirana, Ordal y Lavern al litoral, Topografía hecha por
Ed. Brossa utilizando los puntos de la Morella, Montgrós, Montmell, S. Geroni,
11 Algunes minutes topogràfiques s’han conservat al lligall De Vallirana Ordal y Lavern al litoral
(desembre de 1891 a gener de 1893) a la Cartoteca de Catalunya.
12 N’han quedat dos fragments: els de Ribes de Sitges i Canyelles (MGSB).
127