Imprimir aquest article - Raco

242
Traspàs als museus de la Junta de Ciències
Un cop constituïda la Junta Mixta de Ciències, les col·leccions de la Diputació foren
traslladades al Museu de Catalunya. L’octubre de 1918 Faura va informar a la Junta que
s’havien traslladat al Museu les col·leccions de minerals i roques dels Srs. Moragas i Almera,
de propietat provincial. 14 No obstant, l’ingrés d’aquesta darrera no està documentat en el llibre
de registre de Petrologia del Museu fins al 23/03/1922, data en el que figura com a
“Donatiu Almera”; pel que sembla, abans de 1922 els ingressos no quedaven enregistrats.
Les peces, a més del número de registre, que va del 3377 al 3911, porten un número de
bloc (que és el que figura a les etiquetes i a les preparacions), que va de l’1 al 518. La inscripció
al registre segueix el mateix ordre dels blocs. Completen la col·lecció 46 mostres numerades
entre el 3913 i el 3958, sense número de bloc, ingressades en la mateixa data; i un segon
“donatiu Almera” que consta de 158 mostres numerades 5981-6138, també sense número de
bloc, ingressat en data 1/02/1924.
Apunt que figura al llibre de registre Núm. museu Mostres Núm. bloc Data d’ingrès
70. Donativo del Dr. D. Jaime Almera
(Mapa geológico de Cataluña)
La majoria d’aquestes roques varen aparèixer, amb el número corresponent, en dos
treballs de San Miguel dedicats a les roques de la província i publicats entre 1929 i 1930.
Aquest autor considerà com a “Col·lecció Almera” tant la col·lecció estricta del Mapa com el
segon “Donatiu Almera”. 15
Composició
3377-3912 516 1-519 23/03/1922
3913-3958 45 –
101. Donativo del Dr. D. Jaime Almera 5981-6138 158 – 1/02/1924
Taula A3.9. Dades de la col·lecció Almera i extensions.
Font: Llibre de registre del Museu de Geologia de la Ciutadella.
En sentit estricte, la Col·lecció del Mapa provincial, anomenada “Col·lecció Almera”, és
la ingressada el 23/3/1922 (Taula A3.10). Els números de bloc correlatius segueixen la
mateixa progressió dels treballs de camp entre el començament del sector de Badalona (1900)
i els treballs de camp del Montseny (1906), tal i com es por comprovar en les llibretes
d’Almera; amb les soles excepcions de les mostres de Caldes de Montbui, que no corresponen
a treballs fets en aquest període i que deuen procedir d’anteriors treballs, i de l’apèndix miscel·lani,
que podria correspondre a mostres de comprovació, recollides tardanament en l’època
en què Faura va estudiar les mostres. Es pot, per tant, saber amb alguna aproximació les dates
de recollida de les mostres, segons la taula següent:
14 Faura, 20/01/1925: Reseña histórica del Servicio de los Mapas geológico y agronómico de Cataluña.
Mecanoscrit 26 p. (MGSB).
15 San Miguel de la Cámara, M, 1929: Catálogo de las rocas eruptivas de la provincia de Barcelona
que forman parte de la colección de rocas del Museo de Geología de Barcelona. Diputación de
Barcelona, Publicaciones del Instituto Geológico-topográfico, I. 68 p. Id, 1930. Catálogo de las rocas
metamórficas de la provincia de Barcelona que forman parte de la colección de rocas del Museo de
Geología de Barcelona. Diputación de Barcelona, Publicaciones del Instituto Geológico-topográfico,
III. 40 p, 4 làm.