Imprimir aquest article - Raco

Pel que fa referència a l’exposició pública d’exemplars, i a pesar del poc espai de què
hom pot disposar, ha pogut ésser exposada una part de les col·leccions del Dr. Almera, que
hem portat al Museu procedents de Can Batlló; estan ordenats i disposats en sèries en les corresponents
vitrines […] també els restes del quaternari de Gràcia, Montcada, etc (Faura:
Memòria anual 1920-21).
3. Aptià i Terciari (mol·luscs, plantes, polípers) (1923). El 23/03/1923 Faura comunicà
que allò que de les col·leccions quedava encara al Seminari estava preparat per al trasllat; 4
el qual es va fer efectiu durant el mes d’abril de 1923: 2.204 espècies de mol·luscs, polípers
i plantes, des de l’Aptià fins al Quaternari. Del trasllat se’n va encarregar Mn. Sabaté, sota
la supervisió de Faura. 5 D’aquesta tramesa n’ha quedat un catàleg manuscrit 6 de 131
pàgines, i breu resum de 6 pàgines que redueix a grans xifres els fòssils traspassats (Taula
A3.2). És a partir del primer que s’han elaborat les taules A3.3 (Aptià), A3.4 (Paleogen) i
A3.5 (Neogen).
Conservació, revisions i estat actual
Acompanya les col·leccions un catàleg antic de l’època del Servei del Mapa: un cedulari
retolat “Museu Geològic de Catalunya”, classificat per espècies i per jaciment. Posteriorment,
Marcet va fer un fitxer per jaciments i un altre per número d’exemplar; en aquest els de la
col·lecció Almera tenen números posteriors als de la col·lecció Vidal, compresos entre el
14.000 i el 19.000.
Segons comunicació oral del conservador Dr. Jaume Gallemí, els invertebrats han estat
revisats per:
– Lambert (equínids), revisió publicada entre 1927 i 1928. 7
– D. Serrette revisà els bivalves del Plio-Pleistocè durant els anys cinquanta; revisió que
quedà inèdita
– Ricard Martínez revisà els ammonits del Garraf (inèdita).
– M.J. Marquina (1979) els gasteròpodes pliocènics de Molins de Rei (tesina inèdita de la
Universitat de Barcelona).
– Jordi Batllori (1994) va fer una tesi sobre els mol·luscs del Pliocè.
– Actualment, J.E. Moreno revisa els ammonits del Garraf.
Els vertebrats són probablement el grup més revisat: els ratadors per Bataller (1938); els
quelonis per Bergougnioux (1957)i per E. Jimènez (id, treball inèdit parcialment citat per N.
Lòpez 1977). L’any 1992 foren revisats per Gómez-Alba en la seva tesi doctoral (Taules
A3.6 i A3.7).
4 Junta de Ciències, Acta A4, p. 44.
5 A sol·licitud de Faura la Junta acordà gratificar-lo amb una quantitat equivalent “a tres mesades
d’auxiliar de Museu, més 125 pessetes per despeses de viatges i 22 per transport de material (672 pessetes)
[“Colección del mapa Geològic (ex col. Almera) 1917-1923”, en Gomez Alba, 1997, p. 239-224,
amb la transcripció dels documents de la Junta que fan al cas].
6 Complement de la Col·lecció de fóssils recullits en les tasques de confecció del Mapa Geològic de la
província de Barcelona per el Dr. D. Jaume Almera Prev. Canonge-Degá traslladats al Museu de
Catalunya. Barcelona 27 de març de 1923. Manuscrit de 131 pp al Museu Geològic del Seminari. N’hi
ha un exemplar fotocopiat al Museu de Geologia de Barcelona.
7 Lambert, 1927-28. “Revision des échinidés fossiles de la Catalogne”. Memòries del Museu de Ciències
Naturals de Barcelona, I(1-2), sèrie geològica, 62+102 pàg; 8+4 làm.
239