Imprimir aquest article - Raco

tan sols com a executor i litògraf– s’encarregà d’aplegar la cartografia existent, en
primer lloc la del litoral barceloní, publicada per la Marina a una escala propera a
l’1:100.000 (1888-89), probablement la de Rovira i Ropertó a 1:40.000 (1881, molt
divulgada durant l’Exposició) i la del Pla del Delta, aleshores en curs. En l’ofici al
President de 31/04/92, Almera declara comparar, corregir i completar la part feta pel
delineant a l’escala 1:100.000. A la pràctica és més una síntesi cartogràfica que no
pas un aixecament de cap i de nou. Landerer ho explica així:
…en la imposibilidad de llevar á cabo un trabajo astronómico que hubiera exigido
desmesurado tiempo, prefirió [Almera] aprovechar para el punto denominado la Morella,
las coordenadas y altitud determinadas por aquel Instituto [Geográfico]; para el faro del
puerto de Barcelona y montes del litoral, las de la Comisión Hidrográfica, y servirse
para el llano del Llobregat del plano levantado por D. Pedro [García] Faria, resolviéndose
a hacer levantar el de lo restante de la región. Del conjunto ha resultado una representación
gráfica tan exacta como puede apetecerse […] Es un trabajo material que
hace mucho honor al artista D. Eduardo Brossa que lo ha ejecutado (Landerer, 1891).
Una part del topogràfic, a falta de l’esquerra del Besós, es va presentar a la
Diputació el 12/03/1889, i al cap d’un any es presentà ja la topografia acabada
(1/03/1890). Segons Almera, el mapa era del tot original, atès que no s’havia pogut
aprofitar res dels preexistents.
El treball del geòleg se centrà ara en la datació dels terrenys mitjançant la recerca
de fòssils, els quals es trametien als especialistes estrangers per a que els classifiquessin.
Un cop localitzat el jaciment (Can Albareda, Can Ubac de Rubí, El Papiol, Castellbisbal,
Mas Rampinyo entre d’altres), Almera en confiava l’explotació als mossos a canvi d’un
jornal de 4 pessetes més despeses; una pràctica que es mantindrà al menys fins a finals
de segle. Des de gener de 1891, el gracienc Martí és el mosso més citat: inicialment se
li va encarregar la cerca de fulles pliocenes, després va treballar als jaciments de Montcada,
Mas Rampinyo, Pallejà, Gràcia i Esplugues, alternant amb sortides al Garraf.
Altres mossos que Almera cita en les seves notes foren Masferrer, que s’encarregà del
jaciment de Can Ubach de Rubí (febrer-març del 91) i el jove Xarau, qui
treballà també a Can Albareda. L’activitat dels mossos fou especialment intensa l’any
91, amb 72 dies de camp. Entre les peces recuperades, assenyalem l’extracció (el 24
d’abril de 1890) d’una mandíbula i ossos de Rhinoceros que Almera havia descobert a
Rubí el 30 de gener; de la qual se n’enviarien rèpliques de guix a Gaudry. A falta de les
dades del segon semestre de 1890, hem comptat no menys de 37 enviaments de material
als especialistes: 10 al marquès de Saporta (plantes), 7 a Barrois; 8 5 a Gaudry
(mamífers); 3 a Adán de Yarza (petrografia); 2 a Carez, Cotteau (equínids) i Kilian; 1 a
Gourdon i a Bergeron, més 4 de no concretats. És de notar la participació d’alguns d’ells
en les excursions: Escot 9 visità amb Almera Vallcarca, Bruguers i El Papiol entre el 7
i el 10 d’abril de 1890, Montcada el 6 de juny de 1890 i el 27 d’abril de 1891 i Santa
Creu i el Papiol (28/04/91); Yarza estigué a Pedralbes i Vallvidrera entre el 13 i 14 de
juny de 1890. A mesura que anaven arribant les determinacions, Almera les comunicà
a l’Acadèmia de Ciències, i de vegades a la premsa d’informació general.
8 Barrois va desviar ocasionalment fòssils a altres especialistes: així, els graptolits a Lapworth i els
ostràcodes a Rupert Jones.
9 Mr. Escot era ajudant de Barrois, qui va determinar els fòssils paleozoics. Sobre les visites d’Escot a
Barcelona i la història del jaciment paleozoic de Can Puig, vegeu Abad, Calzada i Royo, 2000.
125