Imprimir aquest article - Raco

More documents

Recommendations

Info

220 – Vegetals/paper: 58 fragments del mapa de J. Almera (base topogràfica). – Fotocòpies [litografies?] anotades: 16 fragments del mapa de J. Almera (base topogràfica). – Proves d’impressió: 49 proves dels fulls (mapa geològic i base topogràfica) de l’obra d’Almera. Diferències de criteri entre el professor coordinador i l’Institut van fer que no s’arribés a cap acord, i el fons va seguir a la Facultat. Anys després jo mateix vaig tenir ocasió de veure el fons de cartografia, i entre els manuscrits fragmentaris hi vaig remarcar l’existència d’un mapa geològic manuscrit sencer i acabat: el de la rodalia de Vilanova i Vilafranca, a 1:40.000. Passats alguns anys, tot el fons cartogràfic de l’Institut Geològic Provincial fou dipositat en dues trameses al Museu del Seminari de Barcelona, on es conserva actualment. Situació actual La documentació inèdita que fa referència al Mapa es troba dispersa en arxius diversos, com a resultat de l’atzarosa història posterior. a) Arxiu de la Diputació de Barcelona (AHDB). Expedient del mapa Geològic (1884- 1919) És la peça fonamental per a reconstruir la història del Mapa Geològic. Està format per tres peces distribuïdes en dos lligalls: 2280 i 3392. Conté els informes del Dr. Almera, tres mapes inèdits (dos de geològics i un topogràfic parcial), la majoria de les notes de despeses i els dictàmens de la Comissió encarregada. D’altra banda, els llibres d’actes de les sessions permeten seguir les discussions que en ocasions tingueren lloc entre els diputats a propòsit del Mapa Geològic. b) Arxiu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (ARACAB). En l’arxiu d’<strong>aquest</strong>a institució es conserven materials derivats de l’activitat acadèmica dels dos responsables del Mapa, les actes manuscrites de les sessions que registren les lectures i altres intervencions d’Almera i Bofill, moltes de les memòries manuscrites llegides per Almera i Bofill, i resum de les memòries fet pel mateix Almera, al seu expedient personal. c) Arxiu Històric i Biogràfic del Museu del Seminari de Barcelona (MGSB). Conserva fons de procedència diversa: – Fons Almera. Es conserva al Museu del Seminari des d’una data no precisada. Inclou la majoria de llibretes de camp, l’epistolari científic i les comunicacions de la Diputació. – Fons Faura. Llegat pels volts de 1974. Conté l’epistolari, documents relatius al Servei Geològic de la Mancomunitat, treballs inèdits, documents personals i reculls documentals. – Fons de l’Institut Geològic Provincial. Dipositat en diverses etapes, procedent de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. Conté gran part de l’arxiu del Servei Geològic de la Mancomunitat, inclòs el fons històric (Moulin) i bona part del seu fons de cartografia. d) Cartoteca de Catalunya de l’Institut Cartogràfic (CCICC). Conserva l’arxiu de l’antic Servei Cartogràfic de Diputació, en el qual hi ha materials procedents del Servei Geogràfic de la Mancomunitat, que inclouen una part del fons Brossa: part de les minutes de camp, els originals del full sisè del Mapa i un mapa de distribució dels fulls. e) Altres. Materials complementaris es poden trobar en els arxius següents: – Arxiu de la Biblioteca de Catalunya. Registre dels llibres ingressats i correspondència amb Faura. – Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Prat de la Riba: correspondència amb Almera i Faura. – Cartoteca del Centre Excursionista de Catalunya (CCEC). Hi ha proves d’impremta dels fulls topogràfics dedicades per Brossa al Centre i Artur Osona. – Fons de la Junta de Ciències (FJCNB), avui al Museu de Ciències Naturals (Zoologia). Inclou l’epistolari científic d’Artur Bofill i altres documents personals seus. – Museu de Geologia de Barcelona (MGB). El llibre de registre de les col·leccions de petrografia; la nòmina dels fòssils traslladats l’any 1923; els catàlegs de les col·leccions.
MAPES Brossa: Minutes topogràfiques de camp (Fitxes manuscrites a llapis i tinta sobre cartolines de 18 x 11,5 cm ) De Vallirana Ordal y Lavern al litoral (1/12/1891 a 1/01/1893). (CCICC) S. Sadurní y vecindades del Noya, de 30/09/1896 a 11/03/1897 (entre Sant Sadurní i Sant Quintí de Mediona). (CCICC) Llacuna, de l’11/11/1897 al 7/07/1899 (entre Capellades, la Panadella, Montagut i Pontons). (CCICC) Excursiones del 41º30’ al paralelo de San Geroni (Montserrat) é inmediatas. Entre Martorell, el Bruc, la Panadella i Sant Magí de la Brufaganya; del 20/11/95 al 21/01/98. (MGSB) Región cuarta (Entre Canet, Breda, Hostalric i Malgrat; del 28/6/1902 a 11/02/1905) (CCICC) De puntos diseminados entre Cánovas y Hostalrich –de la Quinta y la Cuarta- (entre Hostalric, Cànoves i Tagamanent; del 13/04/1905 a 20/04/1910). (CCICC) Región Quinta (2/1899 a 6/1901); Levante (títol original) o Región Quinta del Litoral (títol afegit), (Entre Mataró, Llinàs, Granollers i Badalona; de 21/01/1894 a 7/11/1903) (CCICC) Ultimas de la Region Quinta (Sector del Congost; del 12/01/1907 a 8/02/09) (MGSB) Región sexta al Este (Entre Castelltersol, Aiguafreda, Llissà i Caldes 1/03/1900 a 18/12/1911) (MGSB) Región sexta entre S. Llorens y Moncada (entre Sabadell, Montmeló, Alella i Montcada, del 28/3/1894 a 30/08/1912) (MGSB) Brossa: mapes manuscrits (Tinta i aquarel·la sobre paper o paper-tela) [Mapa manuscrit de la rodalia de Barcelona, Escala 1: 100.000, ca.1885?]. Mss sobre papertela quadriculat, ampliació del mapa de Coello. Conté la hidrografia, línia de costa, toponímia i camins principals. Reproduït a: Aragonès, 1998, fig. 1. L’autoria de Brossa és incerta. (MGSB) [Fragment del Gros]. Mapa manuscrit a escala 1:20.000, sobre paper-tela. 8,7x14,5 cm. (MGSB) [De Cardedeu a Llinàs i Cànoves]: Mapa manuscrit a escala 1:20.000, sobre paper-tela. 23,5x35,2 cm. (MGSB) [Esquema cartogràfic entre Seva i Collformic]. Conté només la xarxa hidrogràfica i els camins. Original manuscrit sobre paper-ceba, 50x48 cm (MGSB) [Rodalies de Tona], 1:25.000. 26,5x17. Esquema cartogràfic manuscrit sobre paper. Sense corbes de nivell. Amb una quadrícula entre Hostalets i el Ballú. (MGSB) Distribución muy aproximada de las hojas del Mapa Geológico (títol manuscrit, per Faura?). Manuscrit (llapis blau) sobre el Mapa de la provincia de Barcelona con sus vias de comunicación, de Brossa, escala 1:350.000, de 1881. (CCICC) Brossa: còpies de treball (proves, mosaics, esborranys) (Litografies a una tinta amb manuscrit eventualment superposat. Escala 1:40.000). 221 Topografía de las Regiones segunda y Tercera menos la tira de Vallirana á Torre barona que está en la perfeccionada del E. Llobregat, mía. Projecte d’edició. Mosaic format amb les litografies dels mapes parcials, amb alguns topònims manuscrits. Al verso porta un títol mss. per Brossa. S’han traçat, en llapis, els límits de la regió segona. [Escala 1:40.000] 122x83 cm. (MGSB) Consta dels fragments següents:
Page 1 and 2:
Treb. Mus. Geol. Barcelona, 13: 115
Page 3 and 4:
117 hojas. El litógrafo (y topógr
Page 5 and 6:
INTRODUCCIÓ 119 Els cinc fulls del
Page 7 and 8:
121 - Reial Acadèmia de Ciències
Page 9 and 10:
a l’estiu del 88, data en que es
Page 11 and 12:
tan sols com a executor i litògraf
Page 13 and 14:
tiene para el artista la ventaja de
Page 15 and 16:
Montjuich y S. Pere Mártir y el co
Page 17 and 18:
L’octubre del 93 començà Almera
Page 19 and 20:
133 Consten, en efecte, en els just
Page 21 and 22:
135 de la Diputació. Aquesta memò
Page 23 and 24:
EDICIÓ DELS TRES PRIMERS FULLS (18
Page 25 and 26:
Impressió del full segon (1897) El
Page 27 and 28:
Fig. 9. Dibuixos de Font i Sagué p
Page 29 and 30:
La corporació els examinà amb sat
Page 31 and 32:
per Almera a la Diputació, amb la
Page 33 and 34:
Acabament del full tercer (1898-99)
Page 35 and 36:
149 A B Fig. 13. Fulls del mapa pub
Page 37 and 38:
FULLS QUART I CINQUÈ (1900-1915) D
Page 39 and 40:
(1904-1905) va fer una excursió de
Page 41 and 42:
155 l’escala habitual; però fina
Page 43 and 44:
157 Para ello es preciso estudiar e
Page 45 and 46:
Almera havia estudiat els sediments
Page 47 and 48:
A punt d’entrar en màquines es r
Page 49 and 50:
del’Home, amb els meridians de Ca
Page 51 and 52:
Fig. 19. Fulls IV (dreta) i V (esqu
Page 53 and 54:
Reducció de la subvenció anual (1
Page 55 and 56: 169 Fig. 20. El Museu d’Història
Page 57 and 58: Intervenció de l’Institut d’Es
Page 59 and 60: El nomenament de Faura es va fer ef
Page 61 and 62: 175 pertanyents al Seminari ab los
Page 63 and 64: Despeses Les despeses de cada any e
Page 65 and 66: Despeses declarades. Les despeses s
Page 67 and 68: a partir d’unes 150 pessetes/mes,
Page 69 and 70: Síntesi. La taula III i la figura
Page 71 and 72: més extensa: Escot (1890-91) inter
Page 73 and 74: 187 qualitat que desaparegué l’a
Page 75 and 76: Full III Full V (1900) (1913) e3 Ca
Page 77 and 78: Full I Fulls IV i V 1:100.000 1:40.
Page 79 and 80: fulles publicades, les quals malgra
Page 81 and 82: alguns treballs de camp entre 1891
Page 83 and 84: 197 Tenint en compte que el mapa pr
Page 85 and 86: 199
Page 87 and 88: 201 El Mapa havia de servir de base
Page 89 and 90: 203 També el mètode de treball ev
Page 91 and 92: Casanovas, S., 1989. “La bibliote
Page 93 and 94: Valls Julià, J., 1975. Aproximaci
Page 95 and 96: por / el Canónigo Dr. D. Jaime Alm
Page 97 and 98: 211 ALMERA. J., 1890. [Descubrimien
Page 99 and 100: ALMERA, J. [i BARROIS, Ch.], 1891.
Page 101 and 102: ALMERA, J., 1895: [Sucinta exposici
Page 103 and 104: ALMERA, J., 1914. “Descubrimiento
Page 105: Coneixem molt per sobre el contingu
Page 109 and 110: 223 relleu ombrejat a l’aquarel·
Page 111 and 112: Montseny i Alt Vallès - Montmeló:
Page 113 and 114: Llibreta núm. 22: del 11/10/05 al
Page 115 and 116: ALMERA, J., 1914? Full 5. Breu expl
Page 117 and 118: (21/11). Els resultats han estat di
Page 119 and 120: Taula A3.1. Espècies paleozoiques
Page 121 and 122: Terme Localitat Espècies (indiv. n
Page 123 and 124: Terme/jaciment Burdig. Helvec. Tort
Page 125 and 126: Pel que fa referència a l’exposi
Page 127 and 128: Tipus Instal·lació a l’Escola I
Page 129 and 130: Núm. bloc Núm. museu Blocs teòri
Page 131 and 132: ) Làmines primes. Es conserven, am
Page 133 and 134: c) Trameses de la Diputació. El di
Page 135 and 136: Les gestions varen donar fruit, at
Page 137 and 138: CALDERÓN, S., 1892. “Les inclusi
Page 139 and 140: BARROIS, CH., 1882. Recherches sur
Page 141 and 142: SERRES, M. DE, 1829. Géognosie des
Page 143 and 144: COSSMANN, A.E.M., 1895-1906. Mollus
Page 145 and 146: Hemeroteca Annuaire géologique uni
Page 147 and 148: Correspondència del Dr. Almera L
Page 149 and 150: MAURETA, J., i THOS, S., 1881. Desc
Page 151 and 152: La ponència creada per estudiar le
Page 153 and 154: Acordada la dissolució del Servei
Page 155 and 156: Al fin despues de tres años de asi
Page 157 and 158:
Este descubrimiento me ha obligado
Page 159 and 160:
Castellvi de la Marca constituida p
Page 161 and 162:
mitad inferior de húmero del Acero
Page 163 and 164:
16ª. 0’65 x 0’78 - Hidrografia
Page 165 and 166:
y tenerlos por tanto siempre á man
Page 167 and 168:
281
Page 169 and 170:
283
Page 171:
285
show all

Imprimir aquest article - Raco

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?