Imprimir aquest article - Raco

220
– Vegetals/paper: 58 fragments del mapa de J. Almera (base topogràfica).
– Fotocòpies [litografies?] anotades: 16 fragments del mapa de J. Almera (base topogràfica).
– Proves d’impressió: 49 proves dels fulls (mapa geològic i base topogràfica) de l’obra
d’Almera.
Diferències de criteri entre el professor coordinador i l’Institut van fer que no s’arribés a
cap acord, i el fons va seguir a la Facultat. Anys després jo mateix vaig tenir ocasió de veure
el fons de cartografia, i entre els manuscrits fragmentaris hi vaig remarcar l’existència d’un
mapa geològic manuscrit sencer i acabat: el de la rodalia de Vilanova i Vilafranca, a 1:40.000.
Passats alguns anys, tot el fons cartogràfic de l’Institut Geològic Provincial fou dipositat
en dues trameses al Museu del Seminari de Barcelona, on es conserva actualment.
Situació actual
La documentació inèdita que fa referència al Mapa es troba dispersa en arxius diversos,
com a resultat de l’atzarosa història posterior.
a) Arxiu de la Diputació de Barcelona (AHDB). Expedient del mapa Geològic (1884-
1919) És la peça fonamental per a reconstruir la història del Mapa Geològic. Està format per
tres peces distribuïdes en dos lligalls: 2280 i 3392. Conté els informes del Dr. Almera, tres
mapes inèdits (dos de geològics i un topogràfic parcial), la majoria de les notes de despeses
i els dictàmens de la Comissió encarregada. D’altra banda, els llibres d’actes de les sessions
permeten seguir les discussions que en ocasions tingueren lloc entre els diputats a propòsit
del Mapa Geològic.
b) Arxiu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (ARACAB). En l’arxiu
d’aquesta institució es conserven materials derivats de l’activitat acadèmica dels dos responsables
del Mapa, les actes manuscrites de les sessions que registren les lectures i altres intervencions
d’Almera i Bofill, moltes de les memòries manuscrites llegides per Almera i Bofill,
i resum de les memòries fet pel mateix Almera, al seu expedient personal.
c) Arxiu Històric i Biogràfic del Museu del Seminari de Barcelona (MGSB). Conserva
fons de procedència diversa:
– Fons Almera. Es conserva al Museu del Seminari des d’una data no precisada. Inclou la
majoria de llibretes de camp, l’epistolari científic i les comunicacions de la Diputació.
– Fons Faura. Llegat pels volts de 1974. Conté l’epistolari, documents relatius al Servei
Geològic de la Mancomunitat, treballs inèdits, documents personals i reculls documentals.
– Fons de l’Institut Geològic Provincial. Dipositat en diverses etapes, procedent de la
Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. Conté gran part de l’arxiu del
Servei Geològic de la Mancomunitat, inclòs el fons històric (Moulin) i bona part del
seu fons de cartografia.
d) Cartoteca de Catalunya de l’Institut Cartogràfic (CCICC). Conserva l’arxiu de l’antic
Servei Cartogràfic de Diputació, en el qual hi ha materials procedents del Servei Geogràfic de
la Mancomunitat, que inclouen una part del fons Brossa: part de les minutes de camp, els originals
del full sisè del Mapa i un mapa de distribució dels fulls.
e) Altres. Materials complementaris es poden trobar en els arxius següents:
– Arxiu de la Biblioteca de Catalunya. Registre dels llibres ingressats i correspondència
amb Faura.
– Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Prat de la Riba: correspondència amb Almera i Faura.
– Cartoteca del Centre Excursionista de Catalunya (CCEC). Hi ha proves d’impremta
dels fulls topogràfics dedicades per Brossa al Centre i Artur Osona.
– Fons de la Junta de Ciències (FJCNB), avui al Museu de Ciències Naturals (Zoologia).
Inclou l’epistolari científic d’Artur Bofill i altres documents personals seus.
– Museu de Geologia de Barcelona (MGB). El llibre de registre de les col·leccions de
petrografia; la nòmina dels fòssils traslladats l’any 1923; els catàlegs de les col·leccions.