Imprimir aquest article - Raco

More documents

Recommendations

Info

124 Fig. 2. Les dues primeres versions del full primer, o de la rodalia de Barcelona. A, edició de 1888 a escala 1:100.000; B, edició de 1891 a 1:40.000 i corbes de nivell cada 5 metres. Fig. 2. Early issues of the Barcelona Geological Map. Scales of 1:40.000 (1888, A); and of 1:100.000 (1891, B); this one with level curves at intervals of 5 meters. A B
tan sols com a executor i litògraf– s’encarregà d’aplegar la cartografia existent, en primer lloc la del litoral barceloní, publicada per la Marina a una escala propera a l’1:100.000 (1888-89), probablement la de Rovira i Ropertó a 1:40.000 (1881, molt divulgada durant l’Exposició) i la del Pla del Delta, aleshores en curs. En l’ofici al President de 31/04/92, Almera declara comparar, corregir i completar la part feta pel delineant a l’escala 1:100.000. A la pràctica és més una síntesi cartogràfica que no pas un aixecament de cap i de nou. Landerer ho explica així: …en la imposibilidad de llevar á cabo un trabajo astronómico que hubiera exigido desmesurado tiempo, prefirió [Almera] aprovechar para el punto denominado la Morella, las coordenadas y altitud determinadas por aquel Instituto [Geográfico]; para el faro del puerto de Barcelona y montes del litoral, las de la Comisión Hidrográfica, y servirse para el llano del Llobregat del plano levantado por D. Pedro [García] Faria, resolviéndose a hacer levantar el de lo restante de la región. Del conjunto ha resultado una representación gráfica tan exacta como puede apetecerse […] Es un trabajo material que hace mucho honor al artista D. Eduardo Brossa que lo ha ejecutado (Landerer, 1891). Una part del topogràfic, a falta de l’esquerra del Besós, es va presentar a la Diputació el 12/03/1889, i al cap d’un any es presentà ja la topografia acabada (1/03/1890). Segons Almera, el mapa era del tot original, atès que no s’havia pogut aprofitar res dels preexistents. El treball del geòleg se centrà ara en la datació dels terrenys mitjançant la recerca de fòssils, els quals es trametien als especialistes estrangers per a que els classifiquessin. Un cop localitzat el jaciment (Can Albareda, Can Ubac de Rubí, El Papiol, Castellbisbal, Mas Rampinyo entre d’altres), Almera en confiava l’explotació als mossos a canvi d’un jornal de 4 pessetes més despeses; una pràctica que es mantindrà al menys fins a finals de segle. Des de gener de 1891, el gracienc Martí és el mosso més citat: inicialment se li va encarregar la cerca de fulles pliocenes, després va treballar als jaciments de Montcada, Mas Rampinyo, Pallejà, Gràcia i Esplugues, alternant amb sortides al Garraf. Altres mossos que Almera cita en les seves notes foren Masferrer, que s’encarregà del jaciment de Can Ubach de Rubí (febrer-març del 91) i el jove Xarau, qui treballà també a Can Albareda. L’activitat dels mossos fou especialment intensa l’any 91, amb 72 dies de camp. Entre les peces recuperades, assenyalem l’extracció (el 24 d’abril de 1890) d’una mandíbula i ossos de Rhinoceros que Almera havia descobert a Rubí el 30 de gener; de la qual se n’enviarien rèpliques de guix a Gaudry. A falta de les dades del segon semestre de 1890, hem comptat no menys de 37 enviaments de material als especialistes: 10 al marquès de Saporta (plantes), 7 a Barrois; 8 5 a Gaudry (mamífers); 3 a Adán de Yarza (petrografia); 2 a Carez, Cotteau (equínids) i Kilian; 1 a Gourdon i a Bergeron, més 4 de no concretats. És de notar la participació d’alguns d’ells en les excursions: Escot 9 visità amb Almera Vallcarca, Bruguers i El Papiol entre el 7 i el 10 d’abril de 1890, Montcada el 6 de juny de 1890 i el 27 d’abril de 1891 i Santa Creu i el Papiol (28/04/91); Yarza estigué a Pedralbes i Vallvidrera entre el 13 i 14 de juny de 1890. A mesura que anaven arribant les determinacions, Almera les comunicà a l’Acadèmia de Ciències, i de vegades a la premsa d’informació general. 8 Barrois va desviar ocasionalment fòssils a altres especialistes: així, els graptolits a Lapworth i els ostràcodes a Rupert Jones. 9 Mr. Escot era ajudant de Barrois, qui va determinar els fòssils paleozoics. Sobre les visites d’Escot a Barcelona i la història del jaciment paleozoic de Can Puig, vegeu Abad, Calzada i Royo, 2000. 125
Page 1 and 2: Treb. Mus. Geol. Barcelona, 13: 115
Page 3 and 4: 117 hojas. El litógrafo (y topógr
Page 5 and 6: INTRODUCCIÓ 119 Els cinc fulls del
Page 7 and 8: 121 - Reial Acadèmia de Ciències
Page 9: a l’estiu del 88, data en que es
Page 13 and 14: tiene para el artista la ventaja de
Page 15 and 16: Montjuich y S. Pere Mártir y el co
Page 17 and 18: L’octubre del 93 començà Almera
Page 19 and 20: 133 Consten, en efecte, en els just
Page 21 and 22: 135 de la Diputació. Aquesta memò
Page 23 and 24: EDICIÓ DELS TRES PRIMERS FULLS (18
Page 25 and 26: Impressió del full segon (1897) El
Page 27 and 28: Fig. 9. Dibuixos de Font i Sagué p
Page 29 and 30: La corporació els examinà amb sat
Page 31 and 32: per Almera a la Diputació, amb la
Page 33 and 34: Acabament del full tercer (1898-99)
Page 35 and 36: 149 A B Fig. 13. Fulls del mapa pub
Page 37 and 38: FULLS QUART I CINQUÈ (1900-1915) D
Page 39 and 40: (1904-1905) va fer una excursió de
Page 41 and 42: 155 l’escala habitual; però fina
Page 43 and 44: 157 Para ello es preciso estudiar e
Page 45 and 46: Almera havia estudiat els sediments
Page 47 and 48: A punt d’entrar en màquines es r
Page 49 and 50: del’Home, amb els meridians de Ca
Page 51 and 52: Fig. 19. Fulls IV (dreta) i V (esqu
Page 53 and 54: Reducció de la subvenció anual (1
Page 55 and 56: 169 Fig. 20. El Museu d’Història
Page 57 and 58: Intervenció de l’Institut d’Es
Page 59 and 60: El nomenament de Faura es va fer ef
Page 61 and 62:
175 pertanyents al Seminari ab los
Page 63 and 64:
Despeses Les despeses de cada any e
Page 65 and 66:
Despeses declarades. Les despeses s
Page 67 and 68:
a partir d’unes 150 pessetes/mes,
Page 69 and 70:
Síntesi. La taula III i la figura
Page 71 and 72:
més extensa: Escot (1890-91) inter
Page 73 and 74:
187 qualitat que desaparegué l’a
Page 75 and 76:
Full III Full V (1900) (1913) e3 Ca
Page 77 and 78:
Full I Fulls IV i V 1:100.000 1:40.
Page 79 and 80:
fulles publicades, les quals malgra
Page 81 and 82:
alguns treballs de camp entre 1891
Page 83 and 84:
197 Tenint en compte que el mapa pr
Page 85 and 86:
199
Page 87 and 88:
201 El Mapa havia de servir de base
Page 89 and 90:
203 També el mètode de treball ev
Page 91 and 92:
Casanovas, S., 1989. “La bibliote
Page 93 and 94:
Valls Julià, J., 1975. Aproximaci
Page 95 and 96:
por / el Canónigo Dr. D. Jaime Alm
Page 97 and 98:
211 ALMERA. J., 1890. [Descubrimien
Page 99 and 100:
ALMERA, J. [i BARROIS, Ch.], 1891.
Page 101 and 102:
ALMERA, J., 1895: [Sucinta exposici
Page 103 and 104:
ALMERA, J., 1914. “Descubrimiento
Page 105 and 106:
Coneixem molt per sobre el contingu
Page 107 and 108:
MAPES Brossa: Minutes topogràfique
Page 109 and 110:
223 relleu ombrejat a l’aquarel·
Page 111 and 112:
Montseny i Alt Vallès - Montmeló:
Page 113 and 114:
Llibreta núm. 22: del 11/10/05 al
Page 115 and 116:
ALMERA, J., 1914? Full 5. Breu expl
Page 117 and 118:
(21/11). Els resultats han estat di
Page 119 and 120:
Taula A3.1. Espècies paleozoiques
Page 121 and 122:
Terme Localitat Espècies (indiv. n
Page 123 and 124:
Terme/jaciment Burdig. Helvec. Tort
Page 125 and 126:
Pel que fa referència a l’exposi
Page 127 and 128:
Tipus Instal·lació a l’Escola I
Page 129 and 130:
Núm. bloc Núm. museu Blocs teòri
Page 131 and 132:
) Làmines primes. Es conserven, am
Page 133 and 134:
c) Trameses de la Diputació. El di
Page 135 and 136:
Les gestions varen donar fruit, at
Page 137 and 138:
CALDERÓN, S., 1892. “Les inclusi
Page 139 and 140:
BARROIS, CH., 1882. Recherches sur
Page 141 and 142:
SERRES, M. DE, 1829. Géognosie des
Page 143 and 144:
COSSMANN, A.E.M., 1895-1906. Mollus
Page 145 and 146:
Hemeroteca Annuaire géologique uni
Page 147 and 148:
Correspondència del Dr. Almera L
Page 149 and 150:
MAURETA, J., i THOS, S., 1881. Desc
Page 151 and 152:
La ponència creada per estudiar le
Page 153 and 154:
Acordada la dissolució del Servei
Page 155 and 156:
Al fin despues de tres años de asi
Page 157 and 158:
Este descubrimiento me ha obligado
Page 159 and 160:
Castellvi de la Marca constituida p
Page 161 and 162:
mitad inferior de húmero del Acero
Page 163 and 164:
16ª. 0’65 x 0’78 - Hidrografia
Page 165 and 166:
y tenerlos por tanto siempre á man
Page 167 and 168:
281
Page 169 and 170:
283
Page 171:
285
show all

Imprimir aquest article - Raco

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?