Imprimir aquest article - Raco

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 13: 115-280 (2005)
El mapa geològic i topogràfic de la província de
Barcelona: la sèrie 1:40.000 (1888-1914)
Enric ARAGONÈS*
ABSTRACT
ARAGONÈS, E. The geological and topographic map of Barcelona province:
1:40.000 serie (1888-1914).
Topographic and geologic mapping of the province of Barcelona is studied.
This cartography was carried out by Jaume Almera, geologist, and Eduard Brossa,
engraver and topographer, thanks to subsidies from the regional council. Made with
exceptional detail for its time and presented in an unusual, magnificent lay out, the
map was unanimously praised from the onset. The geological part, by Almera, is of
high quality due to the rigorous stratigraphic and petrologic work which was
supported by several European specialists, and also to the thorough follow-up of the
outcrops in the field. Although it more than fulfils its objective as a support to
geology, the topography is only approximate because it was based on only a few
geodetic points; it lacked both a previous revision and a standard procedure for
drawing level curves.
The map management can be exclusively credited to Almera. Bofill was the
theoretical co-director on behalf of the council, but he never acted as such; his
participation was limited to beginning a sheet of the map but this progressed no
further. The council approved all Almera’s decisions until 1899 when some discrepant
voices were first heard. Around 1909, coinciding with a moment of politic and
social change, institutional support for the work dwindled and both work and
subventions decreased dramatically. This meant the publication of the last two map
sheets was drastically delayed. Brossa depended directly on Almera who he billed
for his work. Other collaborations were marginal, though two students should be
mentioned: Norbert Font i Sagué, who drew fossils to illustrate some of Almera’s
papers and excavated a pair of fossil vertebrates; and Marià Faura i Sans, who
revised the Palaeozoic fauna and the petrology of rocks. Moreover, both of them
made a few field trips, but only occasionally accompanied Almera.
* Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Av. Diagonal, 523-525. E-08029 Barcelona.
E-mail: aearava@gencat.net

116
The work did not develop from an initial plan but from a single sheet which was
an enlargement of a previous map on a scale of 1:100.000. The project was defined
over time; the sheets of the map were formatted around 1895, and its definitive
distribution did not take shape until 1905. For this reason, Almera stated, on request
from the council, that it was not possible to create a budget or fix terms. The Map
went no further than the initial stages. In 1914, after publishing five sheets of the
map, Almera decided not to continue and proposed Faura i Sans as successor. The
council then decided to transfer administration of the project to the Institut
d’Estudis Catalans, the research centre of the new regional government. The mapped
surface was around 2,500 Km 2, almost 1/3 of the surface of the province,
corresponding to the coast and areas close to Barcelona. It is no surprise that Almera
began with the nearest, best communicated and better known localities from a
topographic point of view. These areas were also the most interesting because of
their geology and the fossils contained therein. Almera does not appear to have had
a plan to continue the map to the NW either in the continental Paleogene or in the
pre-Pyrenean Mesozoic.
Almera and Brossa’s Map largely influenced the future of Catalan geology,
whose history would probably have differed considerably without this precedent. At
the same time, it constitutes a very solid base for what we refer to today as the
Metropolitan Area of Barcelona, taken into account in all later geological mapping.
Furthermore, it established a tradition of geological studies within the Catalan
administrative institutions which continues today. Finally, it indirectly contributed
to the Museu Martorell and the Museu del Seminari becoming the centres of
long-standing geologic investigation that we know today.
Key words: History of science, 19th-20th Centuries, Geology, Cartography,
Spain, Catalonia, Barcelona, Almera.
RESUMEN
Se estudia el proceso de cartografía topográfica y geológica de la provincia de
Barcelona a escala 1:40.000, realizado por el geólogo Jaume Almera y el artista grabador
Eduard Brossa gracias a las subvenciones de la Diputación provincial. Con un
detalle excepcional para la época, presentado en un formato inusual y magníficamente
ejecutado por el grabador Brossa, el Mapa fue unánimemente elogiado desde
la aparición de la primera hoja. La parte geológica, obra personal de Almera, es de
gran calidad gracias a un riguroso trabajo estratigráfico y petrológico llevado a cabo
con ayuda de destacados especialistas europeos, así como a un minucioso control en
el campo de los afloramientos por parte de Almera y sus ayudantes. La topografía de
base, si bien cumplió con creces su papel como soporte de la geología, es tan sólo
aproximada, puesto que se basa en los pocos vértices existentes en la época, carece
de replanteo previo y adolece de falta de un procedimiento regular para el trazado de
las curvas de nivel.
La dirección de la obra se debe considerar exclusiva del Dr. Almera. Bofill, teórico
codirector ante la Diputación, nunca actuó como tal y su participación se limitó
a empezar una hoja que abandonó poco después. La Diputación aceptó todas las
decisiones de Almera, al menos hasta 1899, momento en que empezaron a surgir
voces discrepantes entre los diputados; hacia 1909, momento de cambios políticos
y sociales, disminuyó el soporte institucional a la obra del Mapa y las subvenciones
quedaron drásticamente reducidas, cosa que retrasó la publicación de las dos últimas

117
hojas. El litógrafo (y topógrafo en funciones) Brossa dependía directamente del
Dr. Almera, a quien facturaba sus trabajos de campo y gabinete. Otras intervenciones
deben considerarse como meramente marginales: Norbert Font i Sagué dibujó
láminas de fósiles para las publicaciones de Almera alrededor de 1892; realizó algunas
salidas al campo hacia 1900 y excavó un par de vertebrados fósiles (1901,
1905). Mayor fue la implicación de Marià Faura i Sans: tras salir esporádicamente
al campo entre 1907 i 1911 revisó las faunas paleozoicas y la petrología ígnea y
metamórfica en su etapa de estudiante en Madrid (1909-1912).
La obra, iniciada sin proyecto a partir de la ampliación de la primera y única
hoja publicada a 1:100.000, fue tomando forma a medida que avanzaba: el formato
de las hojas quedó definido hacia 1895, mientras que su definitiva distribución no
se consolidó antes de 1905; de ahí que Almera contestara a los requerimientos de la
Diputación que era de todo punto imposible fijar unos plazos y aventurar un presupuesto.
El mapa no pasó de los primeros estadios: en 1914, después de dar cinco
hojas a la imprenta, Almera renunció a continuar, proponiendo entonces a Marià
Faura i Sans como sucesor; en este punto la Diputación optó por traspasar la gestión
de la obra al Institut d’Estudis Catalans, organismo dependiente de la recién
creada Mancomunitat de Catalunya. En total se cartografiaron unos 2.500 Km 2 (un
tercio, aproximadamente de la superficie provincial), que corresponden a las comarcas
costeras de los alrededores de la capital. Resulta comprensible que Almera
empezara por las zonas más próximas, mejor comunicadas y más conocidas, que
también resultaron ser las más variadas geológicamente y las más interesantes desde
el punto de vista de las faunas fósiles. No parece en cambio que hubiera planificado
la continuación del mapa en terrenos del Paleógeno continental que ocupan el
centro de la provincia, ni tampoco en el Mesozoico prepirenaico que constituye su
parte más septentrional.
El Mapa de Almera y Brossa influenció en gran medida el futuro desarrollo de
la geología catalana, cuya historia seria probablemente muy distinta de no haber
contado con tal precedente. Por una parte, constituyó una base muy firme para el
conocimiento de lo que hoy denominamos Area o Eje Metropolitano de Barcelona,
y como tal ha sido tenida muy en cuenta en toda la cartografía posterior. Por otra,
inició una larga tradición de los estudios geológicos en el seno de las administraciones
catalanas que ha llegado hasta nuestros días. Finalmente, de manera indirecta,
contribuyó a hacer de los Museos Martorell y del Seminario los dos centros museísticos
y de investigación geológica de gran tradición que hoy conocemos.
Palabras clave: Historia de la ciencia, Siglos XIX-XX, Geología, Cartografía,
España, Cataluña, Barcelona, Almera.
RESUM
S’estudia l’aixecament topogràfic i geològic de la província de Barcelona a
l’escala 1:40.000, portat a terme per Jaume Almera i Eduard Brossa gràcies a les subvencions
de la Diputació provincial. L’obra, iniciada sense projecte a partir de l’ampliació
del full primer, que inicialment havia de ser únic a aquella escala, es va anar
definint a mesura que anava progressant: el format dels fulls es va definir cap a 1895,
mentre que la distribució definitiva no va quedar perfilada fins 1905. L’any 1914,
havent publicat cinc fulls del Mapa, Almera renuncià a continuar, proposant Faura
com a successor, i la Diputació aprofità per traspassar la gestió a l’Institut d’Estudis
Catalans, òrgan depenent de l’acabada de crear Mancomunitat de Catalunya.

118
Amb un detall excepcional per a l’època, presentat en un format inusual i magníficament
executat per Brossa, el Mapa rebé elogis unànimes des del primer
moment. La part geològica, deguda a Almera, es de gran qualitat gràcies a un rigorós
treball estratigràfic i petrològic que comptà amb el suport de destacats especialistes
europeus, i també a un minuciós seguiment de camp dels afloraments per part
d’Almera i els seus ajudants. La cartografia de base, tot i que acomplí amb escreix
el seu paper de suport de la geologia, és només aproximada, perquè no es basa en
un replantejament topogràfic previ ni en un procediment regular per al traçat de corbes
de nivell. La Diputació donà per bones totes les decisions d’Almera, si més no
fins a 1899, quan es començaren a sentir veus discrepants entre els diputats; cap a
1909, coincidint amb un moment de canvi polític i social, minvà el suport institucional
a l’obra i les subvencions es varen reduir dràsticament, cosa que va retardar
la publicació dels dos darrers fulls.
L’obra del Mapa es pot considerar responsabilitat exclusiva del Dr. Almera;
Bofill, teòric codirector davant la Diputació, no va actuar mai com a tal i la seva
participació es va limitar a començar un full del Vallès que no va prosperar. Brossa
depenia directament del Dr. Almera, a qui facturava els treballs de camp. La intervenció
de Font i Faura fou molt marginal, gairebé anecdòtica. Un Font i Sagué estudiant
intervingué en una primera etapa com a dibuixant de fòssils (1890-92) i en
algunes sortides de camp (1899-1900); després tan sols en algunes extraccions de
vertebrats (1901, 1905). Faura sortí al camp esporàdicament entre 1907 i 1911; des
de 1909, estant a Madrid com a estudiant, revisà la petrologia, així com les faunes
del Paleozoic català, treball que va llegir com a tesi doctoral l’any 1912 a la
universitat central.
El desenvolupament de l’obra no parteix d’un planejament inicial, sinó que es
va anar definint per tempteigs successius a mesura que avançava, sense cap previsió
de temps; d’aquí que Almera afirmés, a requeriment de la Diputació, que no era possible
fer pressupost ni fixar terminis. El treball no va passar de les primeres fases:
uns 2.500 Km 2 corresponents a les comarques més properes a la costa. No ha d’estranyar
que Almera comencés pels terrenys més immediats, més ben comunicats i
més ben coneguts des del punt de vista topogràfic, i deixés per als seus
successors la resta de la província, per a la qual, d’altra banda no sembla que hagués
fet cap pla de treball.
L’obra del Mapa influencià en gran mesura el futur de la geologia catalana, la
història de la qual seria probablement ben diferent sense aquell precedent. D’una
banda, constituí una base solidíssima per al coneixement del que avui en diem Àrea
o Eix Metropolità, tinguda molt en compte en totes les cartografies geològiques posteriors.
De l’altra, inicià la tradició que ha arribat fins avui d’incorporar els estudis
geològics en el si de les administracions catalanes. Finalment, de manera indirecta,
contribuí a fer dels Museus Martorell i del Museu Geològic del Seminari els dos
centres museístics i d’investigació geològica de gran tradició que avui coneixem.
Paraules clau: Història de la ciència, Segles XIX-XX, Geologia, Cartografia,
Espanya, Catalunya, Barcelona, Almera.

INTRODUCCIÓ
119
Els cinc fulls del mapa Topogràfic i Geològic de la província de Barcelona a
l’escala 1:40.000, realitzats i publicats entre 1891 i 1915 pel geòleg Jaume Almera i
Comas [1845-1919], el malacòleg Artur Bofill i Poch [1844-1929] i el gravador-topògraf
Eduard Brossa i Trullàs [1848-1924] (Fig. 1) gràcies a una subvenció de la
Diputació provincial, primera cartografia geològica sobre base topogràfica feta a
Espanya, han estat assenyalats com una obra insigne de la cartografia catalana (Montaner,
2000). No obstant l’alta consideració que d’aquesta obra es té en els medis
geològics i geogràfics, no havia estat objecte d’estudi fins que en un article anterior
(Aragonès, 1998) ens vàrem ocupar del primer full i les seves versions a escales diferents.
És curiós que la personalitat i la trajectòria dels autors i fins i tot la història del
museu i laboratori almerià hagin atret més l’interès dels investigadors que no pas
l’obra, que és en definitiva allò que els ha transcendit, condicionant d’una o altra manera
el desenvolupament posterior de les disciplines científiques involucrades. 1 Un article
monogràfic (Santanach, 1996) i uns breus comentaris favorables en el si d’estudis més
generals (Solé 1945, Solé, 1947, Llopis, 1947, Fallot, 1949) és tota la bibliografia
Fig. 1. Galeria de retrats: Almera, director i geòleg (centre), Bofill, co-director (esquerra) i Brossa,
topògraf i litògraf (dreta).
Fig. 1 Gallery of portraits: Almera, director and geologist (centre); Bofill, assistant manager (left);
Brossa, engraver and topography-maker (right).
1 La personalitat del Dr. Almera ha estat evocada en no menys de 25 escrits, entre els quals una tesi doctoral,
cinc articles commemoratius i onze necrològiques. La tesi de Valls Julià (Valls, 1983; Nicolau i
Valls 1987), basada en el fons documental del Museu del Seminari, segueix essent el treball de la referència;
amb els matisos i complements afegits per Gómez-Alba (1995); Bada, Reguant i Santanach, 1996
(Batallèria, 6: 79-89), Muñoz (1997, inèdit) i Romà Casanovas, 2002 (Muntanya, 839: 3-6). Sobre la
seva obra, ultra l’esmentat article de Santanach sobre el Mapa geològic, es pot consultar la bibliografia
comentada per Valls Julià (1975). Bofill i Brossa, en canvi, són dues figures gairebé oblidades: tan sols
un escrit sobre l’obra del segon ha aparegut en els darrers 70 anys (Montaner, 1991). Sobre Bofill es pot
consultar la revista Ibérica, 12(626): 274-76, i la nòmina de l’Acadèmia de Ciències, 1929-30, p. 67-85.
Sobre el Museu Geològic del Seminari, vegeu Via, 1975.

120
existent sobre aquesta important obra cartogràfica. El qualificatiu admirable presideix
tota referència al Mapa, des que Pau Vila li va aplicar per primera vegada, ara fa més
de set dècades (així en Solé 1945 i Montaner 2003).
En aquest estudi hem tractat d’esbrinar el mètode i els mitjans emprats per Almera
i Brossa en l’aixecament cartogràfic, mitjançant la reconstrucció de tot el procés.
Només així es podrà apreciar el valor que té aquesta magna obra, una vegada situada
en el context de la seva època, en la transició del segle XIX al XX, convençuts que aquesta
aproximació serà el millor monument que es pot aixecar als que la varen fer possible.
Per tal d’assolir els objectius proposats, hem explorat diversos arxius a la recerca de
documentació inèdita i hem creuat les dades obtingudes amb les ja publicades.
El mètode de treball ha estat el següent:
1. S’ha aplegat la informació impresa: d’una part la bibliografia referent al mapa
i als seus autors; de l’altra, els treballs publicats per aquests, fossin monogràfics
o inserits en diversos periòdics científics: la Crònica Científica, el Butlletí i les
Memòries de l’Acadèmia de Ciències, el Butlletí de la Societat Geològica de França,
el de la Institució Catalana d’Història Natural, i d’altres. La relació de tots aquests
treballs, que de fet constitueixen una mena de memòria dispersa del Mapa, no baixa
de les 150 referències, i es pot consultar a l’Annex 1.
2. S’han explorat diversos arxius a la recerca de material inèdit. La nòmina de
documents consultats es pot veure a l’Annex 2. Els arxius són els que segueixen:
– Arxiu Històric de Catalunya (AHC). S’ha consultat l’epistolari Prat de la Riba
en busca de correspondència amb Almera i Faura.
– Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (AHDB). S’ha buidat l’expedient
del Mapa Geològic (lligalls 2280 i 3392). També el lligall 3725, del Mapa
Geogràfic, i les actes d’algunes sessions públiques.
– Biblioteca de Catalunya (BC). S’han completat els inventaris de la biblioteca formada
per Almera per compte de la Diputació mitjançant una consulta als llibres de
registre. S’ha comprovat la presència de les peces en el catàleg manual; les existències
s’han consultat en sala per tal de descriure-les i veure’n l’estat actual. S’ha
consultat també la correspondència de Faura amb la direcció de la Biblioteca.
– Centre Excursionista de Catalunya (CEC). A la cartoteca d’aquesta entitat
s’han vist les proves topogràfiques dels mapes, dedicades per Brossa, que s’hi
conserven.
– Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). S’ha consultat a la Cartoteca de Catalunya
la cartografia inèdita de Brossa que s’hi conserva, procedent del antic Servei
Cartogràfic de la Diputació, i les seves llibretes de camp (lligall SC-LC-1).
– Institut d’Estudis Catalans (IEC). S’han vist les actes dels primers anys d’activitat
de la Secció de Ciències i s’ha explorat l’epistolari.
– Museu de Geologia de Barcelona (MGB). S’han examinat les col·leccions de
roques i làmines primes i la documentació annexa; s’ha vist la documentació
referent a les col·leccions paleontològiques.
– Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB). S’ha descrit la cartografia
inèdita d’Almera i Brossa, procedent de l’antic Institut Geològic de la
Diputació. S’han buidat els fons Almera i Faura que s’hi conserven.
– Museu de Zoologia de Barcelona. A la biblioteca del Museu s’ha consultat
l’epistolari Bofill, que forma part del Fons Documental de la Junta de Ciències
Naturals (FDJCN) de Barcelona que s’hi conserva.

121
– Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). S’ha consultat el
catàleg de l’arxiu, així com els expedients acadèmics d’Almera i Bofill i les
actes manuscrites de les sessions.
3. El pas següent ha estat creuar totes les dades, per tal d’elaborar una successió
cronològica dels esdeveniments tant completa com ha estat possible.
4. A continuació s’ha efectuat una síntesi temàtica, a la recerca dels criteris que
varen presidir la confecció del mapa i la seva variació en el temps; els mitjans humans
i econòmics emprats i les relacions amb la Diputació.
5. Finalment s’han contrastat els resultats obtinguts amb els coneixements que es
tenien de l’obra.
CARTOGRAFIA I AMPLIACIÓ DE LA REGIÓ PRIMERA (1884-1891)
Represa d’un projecte antic (1884)
L’interès de la Diputació de Barcelona en subvencionar un mapa geològic provincial
neix amb les propostes de l’enginyer francès Jacint de Moulin i Temblech [1822-
1870], els anys 1867 i 1868. Moulin, que havia col·laborat amb Felip Bauzà al
despatx provincial de l’administració minera, presentà un esbós de mapa geològic
sobre cartografia antiga i oferí aixecar un nou mapa sobre la cartografia de Coello
(1862) ampliada a l’escala 1:100.000, a canvi d’una subvenció anual. La idea, inicialment
desestimada, fou acollida per la Diputació revolucionària de 1868 i Moulin
hi començà a treballar, però morí poc després (1870), deixant alguns materials manuscrits:
un esborrany geològic previ, un mapa geogràfic de base, un quadern de notes,
un mapa geològic parcial i un perfil; materials que quedaren dipositats als arxius
provincials, més una col·lecció de roques i alguns llibres (Aragonès 1992).
Catorze anys després, la Diputació, instada per alguns diputats i sensibilitzada per la
crisi de la vinya (la fil·loxera, procedent de França, amenaçava el Maresme), decidí continuar
aquella cartografia com a pas previ per a la realització d’un mapa agronòmic
(19/10/1884), comptant amb l’oferta del geòleg, acadèmic i professor del Seminari,
Jaume Almera i Comas i del malacòleg Artur Bofill i Poch, col·laborador seu, expressada
el 2 de juliol anterior. 2 Ambdós portaven a terme una obra de gran abast sobre els
mol·luscs neògens, i Almera havia publicat ja un primer estudi sobre la geologia de la
rodalia de Barcelona que li valgué l’ingrés a l’Acadèmia de Ciències. 3 La Diputació
acceptà la proposició el 13/01/1885, destinant-hi 1.500 pessetes per començar, i demanà
pressupost, qüestió a la que Almera va respondre que la complexitat dels treballs no permetia
aventurar el cost ni els terminis de realització l’obra (ofici de 25/03/1886, AHDB).
2 Els termes de l’oferta incloïen la renúncia a qualsevol remuneració pel treball, i les condicions
següents: lliurar a la Diputació els materials recollits i els originals (gràfics i descripcions) i dirigir
l’execució de les làmines i texts; la Diputació havia de finançar les despeses materials, facilitar un delineant
i entregar als autors 400 exemplars de tot allò que es publiqués.
3 Almera, J., 1880: De Montjuich al Papiol a través de las épocas geológicas. Publ. Imprenta de la
Librería Religiosa, Barcelona (memòria llegida en l’acte de recepció a la Real Acadèmia de Ciencies el
20 de desembre de 1879). També havia publicat: “El Plioceno de la villa de Gracia (Mioplioceno de
Tournouer)” a Crónica Científica, 2(1979): 557-561; i “La presencia del mamut (Elephas primigenius
CUV) en las riberas del Bajo Llobregat”, a Crónica Científica, 6 (1883): 362-363 i al Diario de Barcelona.

122
El Mapa de la Regió Primera a escala 1: 100.000 (1885-1888)
Immediatament devia començar l’aixecament del full primer o de la rodalia de
Barcelona, atès que en les llibretes de camp d’Almera consten deu excursions fetes
l’any 1885; la primera (23 de gener) a Cerdanyola, Sant Cugat i el Papiol. Després
seguirien 22 excursions durant l’any econòmic 1886-87 i 35 durant el període 1887-88.
La majoria de sortides les va fer Almera acompanyat per un mosso; més rarament per
Bofill (set excursions, en una de les quals s’hi afegí el diputat Francesc de P. Benessat),
i alguna amb Eugeni Aulet. Altres ajudants citats en la nota de despeses de 1886 són
Josep Rius, Joan Comellas i Francesc Raventós, als quals es varen pagar jornals per
valor de 115 pessetes. Al mes d’abril de 1888 Almera comença a sovintejar les excursions
amb Bofill a la part de Martorell, Ullastrell, Garraf i Brugués.
Les descripcions de camp d’Almera són més escrites que no pas gràfiques; de
fet els gràfics són molt escassos a les seves llibretes de camp, i la majoria dels
d’aquests primers anys són esquemes hidrogràfics, cosa que reflecteix la preocupació
per corregir la base topogràfica existent, derivada del mapa de Coello, i la
manca de col·laborador topògraf (Brossa no entrà en escena fins al moment de
gravar el mapa en pedra).
La preocupació per resoldre amb garanties la classificació petrogràfica de les roques
i la classificació dels fòssils data d’aquests primers anys. En un viatge al Rosselló i la
Cerdanya entre el 30/08 i el 5/09/1886, Almera i Bofill visitaren el laboratori de Banyuls
de la Marenda. 4 L’any següent Almera es desplaçà a Lequeitio per tal d’entrevistar-se
amb el petrògraf Ramón Adán de Yarza (22-27/08/87); 5 poc després (octubre) realitzà
les primeres despeses en material per a realitzar seccions primes de roques: tres discos
d’esmeril i bàlsam del Canadà; les preparacions les va fer el Dr. Pere Marcer, professor
del Seminari (Adán de Yarza, 1899). La col·laboració amb Yarza, que es mantindria en
anys successius, permeté elaborar una memòria dedicada a les roques ígnies datada el
10/12/1887, que es conserva manuscrita a l’arxiu de la corporació, i dos treballs que es
publicarien en anys successius. 6 D’altra banda, Almera començà a trametre
fòssils als seus col·legues de la Société Géologique, els primers (febrer de 1888) a
l’especialista en faunes paleozoiques Charles Barrois, a Lille.
El 25 de març de 1886 es presentà a la Diputació una cartografia parcial manuscrita:
Secció primera o Mola de Begues amb memòria explicativa, i un primer
justificant de despeses per valor de 1.417 pessetes. El mapa sencer quedà enllestit a
finals de 1887; aleshores s’envià a la Diputació un manuscrit geològic sobre un
mapa geogràfic litografiat per Brossa; però no per això s’hi deixà de treballar, fins
4 Es publicà la ressenya d’aquest viatge a La Veu del Montserrat entre el 16 de juny i el 29 de desembre
de 1888, amb data de 20/02/88, i una nota tècnica a Crónica Científica, 11(1889): 241-246.
5 Segons una carta de Torras i Bages a Collell, el viatge el va fer acompanyat de Ricard Cortés, un altre
prevere integrant de la Penya dels Minyons: no se si sabs que lo Ricardo y lo Almera avuy o dema han
de sortir a fer una petita expedició per las Vascongadas; més sembla que será curta (carta de 22/08/1887
citada a: Valls Julià, 1982).
6 Región primera o de contornos de la capital. Sección primera [Massís de Collserola]. Orografíahidrografía-rocas
hipogénicas. Mss 70 p, AHDB. Posteriorment Almera publicà un treball
sobre les roques eruptives (1891-92) i Yarza trameté tardanament una memòria a l’Acadèmia de
Ciències (1898).

a l’estiu del 88, data en que es procedí a editar-lo. Ja imprès (Fig. 2A), fou exhibit
al Congrés Geològic Internacional de Londres, al que Almera i Bofill assistiren
comissionats per la Diputació entre el 12 i el 22 de setembre d’aquell any; constituí
una excel·lent targeta de presentació per als autors i propicià la intervenció d’alguns
dels millors especialistes estrangers en la confecció dels fulls que seguirien. 7
(Aragonès, 1998)
L’aixecament del full costà a la Diputació 4.500 pessetes en concepte de despeses
de camp (viatges extraordinaris inclosos), abonades amb càrrec als pressupostos ordinaris
fins l’estiu de 1888; més 5.000 pessetes per despeses editorials que es carregaren
al pressupost extraordinari del següent exercici.
Començament dels estudis a la Regió Segona (1888-89)
Just després d’assistir al Congrés de Londres, Almera consignà en el seu quadern
de camp el començament dels treballs a la Regió Segona, situada a ponent de la
primera, amb la idea d’efectuar-ne l’aixecament a 1:100.000. Ho prova un ofici de
12/3/89, en el que Almera demanà, apart de la quantitat extraordinària destinada a la
ampliació del full primer, l’habitual de 2.500 pessetes per tal de continuar treballant
a aquella escala. L’excursió inaugural es va fer a Castellví de Rosanes, i les que
seguiren es varen fer totes entre Gelida i Vallirana en companyia de Bofill. Una d’elles
fou sufragada pel patrici Eusebi Güell (19/07/89, a Garraf i la Pleta). Almera seguia
revisant la cartografia, aixecant esquemes aproximats de la xarxa hidrogràfica, però
sense cap suport geodèsic ni topogràfic (en una excursió a Begas, la Morella i Jafre,
el 6/05/89 consigna: la hidrografia y orografia está equivocada en el mapa de Coello).
No obstant, a partir de gener de 1889 començaren a intercalar les sortides per a la
revisió i ampliació del full primer, que es varen fer cada cop més freqüents, fins que
les del Garraf quedaren pràcticament abandonades.
Ampliació i revisió del Mapa de la Regió Primera (1888-1891)
Sense esperar l’edició del mapa de la Regió Primera, Almera havia sol·licitat a
la Diputació poder ampliar-lo a escala doble, al·legant que l’1:100.000 no permetia
representar tots els accidents topogràfics i geològics (12/11/87). Desprès de considerar
la possibilitat de publicar-lo a 1:25.000, Almera es decidí per l’escala
1:40.000, en funció de l’àrea i de la mida de les pedres litogràfiques. El suggeriment
fou assumit, i la Diputació aprovà a l’efecte un pressupost que havia de ser extraordinari
per tal de cobrir les despeses d’ampliació del full ja publicat (9/05/88)
(Aragonès, 1998).
La nova escala de treball exigia una base topogràfica molt més acurada y detallada
que la de Coello. Brossa –que no figura a la cartel·la del mapa com a topògraf, sinó
7 Consta, al final de la llibreta de camp núm. 5 d’Almera, que entre els que varen rebre el mapa a Londres
hi havia Barrois, Capellini, Carez, Choffat, Delgado, Gaudry, Geikie, Gosselet, Lapparent, Macpherson,
Margerie, Renevier i Vilanova. A més, Almera l’envià, entre d’altres, a Adán de Yarza, Caralp, Depéret,
Dollfus, Douvillé, Escot, Jentszch, Landerer, Ropley, Saporta, Thos, Vézian i Vidal.
123

124
Fig. 2. Les dues primeres versions del full primer, o de la rodalia de Barcelona. A, edició de 1888 a
escala 1:100.000; B, edició de 1891 a 1:40.000 i corbes de nivell cada 5 metres.
Fig. 2. Early issues of the Barcelona Geological Map. Scales of 1:40.000 (1888, A); and of 1:100.000
(1891, B); this one with level curves at intervals of 5 meters.
A
B

tan sols com a executor i litògraf– s’encarregà d’aplegar la cartografia existent, en
primer lloc la del litoral barceloní, publicada per la Marina a una escala propera a
l’1:100.000 (1888-89), probablement la de Rovira i Ropertó a 1:40.000 (1881, molt
divulgada durant l’Exposició) i la del Pla del Delta, aleshores en curs. En l’ofici al
President de 31/04/92, Almera declara comparar, corregir i completar la part feta pel
delineant a l’escala 1:100.000. A la pràctica és més una síntesi cartogràfica que no
pas un aixecament de cap i de nou. Landerer ho explica així:
…en la imposibilidad de llevar á cabo un trabajo astronómico que hubiera exigido
desmesurado tiempo, prefirió [Almera] aprovechar para el punto denominado la Morella,
las coordenadas y altitud determinadas por aquel Instituto [Geográfico]; para el faro del
puerto de Barcelona y montes del litoral, las de la Comisión Hidrográfica, y servirse
para el llano del Llobregat del plano levantado por D. Pedro [García] Faria, resolviéndose
a hacer levantar el de lo restante de la región. Del conjunto ha resultado una representación
gráfica tan exacta como puede apetecerse […] Es un trabajo material que
hace mucho honor al artista D. Eduardo Brossa que lo ha ejecutado (Landerer, 1891).
Una part del topogràfic, a falta de l’esquerra del Besós, es va presentar a la
Diputació el 12/03/1889, i al cap d’un any es presentà ja la topografia acabada
(1/03/1890). Segons Almera, el mapa era del tot original, atès que no s’havia pogut
aprofitar res dels preexistents.
El treball del geòleg se centrà ara en la datació dels terrenys mitjançant la recerca
de fòssils, els quals es trametien als especialistes estrangers per a que els classifiquessin.
Un cop localitzat el jaciment (Can Albareda, Can Ubac de Rubí, El Papiol, Castellbisbal,
Mas Rampinyo entre d’altres), Almera en confiava l’explotació als mossos a canvi d’un
jornal de 4 pessetes més despeses; una pràctica que es mantindrà al menys fins a finals
de segle. Des de gener de 1891, el gracienc Martí és el mosso més citat: inicialment se
li va encarregar la cerca de fulles pliocenes, després va treballar als jaciments de Montcada,
Mas Rampinyo, Pallejà, Gràcia i Esplugues, alternant amb sortides al Garraf.
Altres mossos que Almera cita en les seves notes foren Masferrer, que s’encarregà del
jaciment de Can Ubach de Rubí (febrer-març del 91) i el jove Xarau, qui
treballà també a Can Albareda. L’activitat dels mossos fou especialment intensa l’any
91, amb 72 dies de camp. Entre les peces recuperades, assenyalem l’extracció (el 24
d’abril de 1890) d’una mandíbula i ossos de Rhinoceros que Almera havia descobert a
Rubí el 30 de gener; de la qual se n’enviarien rèpliques de guix a Gaudry. A falta de les
dades del segon semestre de 1890, hem comptat no menys de 37 enviaments de material
als especialistes: 10 al marquès de Saporta (plantes), 7 a Barrois; 8 5 a Gaudry
(mamífers); 3 a Adán de Yarza (petrografia); 2 a Carez, Cotteau (equínids) i Kilian; 1 a
Gourdon i a Bergeron, més 4 de no concretats. És de notar la participació d’alguns d’ells
en les excursions: Escot 9 visità amb Almera Vallcarca, Bruguers i El Papiol entre el 7
i el 10 d’abril de 1890, Montcada el 6 de juny de 1890 i el 27 d’abril de 1891 i Santa
Creu i el Papiol (28/04/91); Yarza estigué a Pedralbes i Vallvidrera entre el 13 i 14 de
juny de 1890. A mesura que anaven arribant les determinacions, Almera les comunicà
a l’Acadèmia de Ciències, i de vegades a la premsa d’informació general.
8 Barrois va desviar ocasionalment fòssils a altres especialistes: així, els graptolits a Lapworth i els
ostràcodes a Rupert Jones.
9 Mr. Escot era ajudant de Barrois, qui va determinar els fòssils paleozoics. Sobre les visites d’Escot a
Barcelona i la història del jaciment paleozoic de Can Puig, vegeu Abad, Calzada i Royo, 2000.
125

126
Es comprà algun material bàsic de laboratori: un microscopi senzill, una lent
Stanhope, un hipsòmetre. S’invertiren 163 pessetes en la tasca de fer motlles de fòssils,
i continuaren els treballs de preparació de roques: entre 1889 i 1890 es varen abonar
167 pessetes per preparaciones de rocas locales y compra de exóticas según fra.; l’any
següent es varen pagar al Dr. Marcer 76 ptes. per la tasca de fer 38 preparacions.
El 12 de juliol de 1890 Almera presentà un manuscrit del mapa geològic sobre
topografia litografiada. La correcció de proves, distribució de colors i impressió de la
llegenda va ocupar els mesos de juliol, agost i setembre d’aquell any; el tiratge es va
fer a la casa Henrich i Cia, en un full de 104x72 cm, amb els laterals ocupats per la
llegenda de colors i una memòria explicativa. El 24 d’octubre de 1891 es presentà a
la Diputació l’edició acabada (Fig. 2B), la qual fou molt ben acollida tant per la corporació
provincial com per la comunitat científica. 10 El Sr. Brossa rebé 2.990 pessetes
en concepte de treballs de delineació i gravat, incloses les tres pedres emprades
(topografia, toponímia i contactes). El paper costà 210 pessetes, i la impressió 776,
segons factures de la casa Henrich carregades a l’exercici 1891-92.
ANTIGUES REGIONS SEGONA I TERCERA (1891-1895)
Proposta per a continuar la cartografia a l’escala 1:40.000
La continuació de la cartografia a 1:40.000 fou suggerida de forma implícita per
Almera en ofici del primer de març de 1890 al President de la Diputació:
No dudo que preferirá esta ilustrada Corporación […] que al mapa geológico
acompañe el topográfico exactamente levantado, á que sobre éste mal ejecutado, se
tracen como realmente debería hacerse en caso contrario los límites de las formaciones
geologicas sin casar con la hidrografía y orografia. En vista de ello me permito
exponer á VE la conveniencia de seguir consignando en el presupuesto de los
años próximo y sucesivos la misma cantidad que en los años últimos […] (Ofici al
President, 1/04/90, AHDB).
La concessió de la mateixa quantitat (7.500 pessetes anuals) l’11 de març de 1891
fou interpretada com l’anuència a seguir treballant a l’escala de detall. Més endavant,
per raons pràctiques d’utilitat, comoditat i economia, proposà Almera que, a diferencia
del primer full, que es va gravar d’un cop en una sola pedra, es treballaria ara per
sectors reduïts, amb la idea d’anar-los publicant a mesura que es completessin les
planxes de zinc:
A diferencia del procedimiento seguido en la Region primera, que se estudió,
grabó y publicó de una vez íntegra y en una sola piedra, he juzgado mas conveniente
por utilidad, comodidad y economia, grabar y presentar de ahí en adelante los estudios
por secciones mas reducidas y darlas al público cuando haya suficiente superficie
estudiada para poder llenar una plancha de zinc, pues esto ademas de permitirlo
la facilidad con que se hacen por los procedimientos modernos los transportes de las
piedras sobre las planchas para proceder a la impresión del conjunto de la Hoja,
10 Vegeu els elogis rebuts de Barrois, Collot, Landerer, MacPherson, Mallada i Solano de Eulate a
Aragonès (1998).

tiene para el artista la ventaja de permitirle trabajar con mayor holgura y comodidad
á causa del facil manejo de las piedras y para la Diputacion ser mas economicas por
sus menores dimensiones y menos expuestas a la fractura. (Almera: Ofici al President
de la Diputació, 11/03/1893, AHDB).
Quan s’acabés la topografia d’una part, sector o secció del mapa s’hi traslladarien
els contactes geològics. La proposta va ser acceptada per la Corporació provincial el
23/6/1893.
El Massís del Garraf (1991-93)
Acabada l’ampliació del mapa geològic i topogràfic de la Regió Primera, es va fer un
tímid intent, que no va prosperar, d’aixecar dos mapes alhora. Després d’un període d’excursions
conjuntes amb Bofill al Garraf (regió segona), Almera seguí treballant a aquest
massís, mentre que Bofill passà a treballar en solitari a la Serralada Prelitoral, al Nord de
Barcelona, en la que anomenaren “regió tercera”. Com es pot veure, els ordinals no corresponen
als dels fulls que es publicarien més endavant: la “regió segona” comprenia
aleshores l’espai entre la “primera” i la província de Tarragona al S del paral·lel de l’Ordal.
Aquest full es va dividir en dos sectors de treball, el primer dels quals comprenia el massís
del Garraf entre el litoral, el paral·lel que passa per l’església de Lavern i la roca de Can
Casas (Vallirana), i els meridians de Vallbona de Garraf i de Vilanoveta de Sitges:
Como tiene que preceder al mapa geológico el topográfico, del cual carece la
provincia, y singularmente respecto a la despoblada mole de Garraf, se ha tenido que
empezar la region Segunda ó del O de la 1ª por esta accidentada comarca enteramente
desconocida é inexactamente representada en todos los mapas publicados.
(Almera: Ofici al President de la Diputació, 12/03/92, AHDB).
Brossa treballà en l’aixecament d’aquest sector entre desembre del 91 i gener
del 93. 11 Al camp dibuixava les minutes sobre cartolines de 18x11,5 cm: assenyalava
uns punts de referència i traçava les corbes de nivell a llapis (Fig. 3A). Després
confegia sectors d’uns 25 Km 2 a l’escala 1:40.000 sobre paper transparent (Fig. 3B),
els quals passava al geòleg per a que hi tracés els contactes. 12 El 12/3/92 ja es pogué
presentar a la Diputació un primer manuscrit topogràfic:
Como notará V.E. por el borrador adjunto está ya recorrida y estudiada esta mole
montañosa y sobre este trabajo detallado y hecho con toda conciencia cuando se haya
grabado podrá ahora trazarse también detallada y exactamente la parte geológica, ya
toda ella descifrada. (Almera: Ofici al President de la Diputació, 12/03/92, AHDB).
El mateix Brossa gravà les corbes de nivell sobre una pedra de 43x54 cm que anomenà
“Vallirana”; amb els complements hidrogràfics i toponímics s’imprimiren alguns exemplars
d’un mapa topogràfic completament acabat, probablement destinat als excursionistes.
Els que hem vist, litografiats en colors sobre fulls de 61x51 cm
(Fig. 4B), porten el rètol: De Vallirana, Ordal y Lavern al litoral, Topografía hecha por
Ed. Brossa utilizando los puntos de la Morella, Montgrós, Montmell, S. Geroni,
11 Algunes minutes topogràfiques s’han conservat al lligall De Vallirana Ordal y Lavern al litoral
(desembre de 1891 a gener de 1893) a la Cartoteca de Catalunya.
12 N’han quedat dos fragments: els de Ribes de Sitges i Canyelles (MGSB).
127

128
Fig. 3. Dues mostres del treball topogràfic de Brossa. A, minuta de camp dibuixada a una escala aproximada
1:18.000; B, esborrany fragmentari dibuixat a 1:40.000.
Fig. 3. Examples of the topographical work of Brossa. A, Field sketch on a scale of 1:18.000; B, and
partial manuscript on a scale of 1:40.000.
A
B

Montjuich y S. Pere Mártir y el contorno del litoral determinados por la Comisión Hidrogràfica.
13 El mapa es va presentar a la Diputació el dia 11 de març de 1893; l’ofici de presentació
assegura que Brossa hi treballà part de 1891 i d’aleshores fins a la data. Sobre la
base de les dades topogràfiques de la Comisió Hidrogràfica de la Marina, Eduard Brossa
havia bastit un mapa nou del Garraf, mai no realitzat abans a aquella escala:
La parte topográfica de este plano es completamente original, pues ni la orografia,
ni la hidrografia de esta mole (de Ordal a Garraf) habían sido hasta aquí objeto de las
tareas de ningún autor, ya que todo lo que está publicado, además de ser en escala
mucho menor, es no sólo deficiente, sino sobremanera inexacto. (Almera, ofici el
President de la Diputació, 11/03/93, AHDB).
A B
Fig. 4. Mapes inèdits de l’anomenada “Regió Segona”, a escala 1:40.000. A, mapa geològic manuscrit
del sector de Vilanova i Vilafranca (tinta i aquarel·la sobre topografia litografiada 1894). B, mapa
topogràfic del massís del Garraf (litografia a 3 tintes, 1893); Exemplars reproduïts amb el consentiment
del Museu Geològic del Seminari i del Centre Excursionista de Catalunya, respectivament.
Fig. 4. Unpublished maps of the so-called “Second Region”. A, Geological map of the Vilanova-
Vilafranca zone (ink and watercolor on a litograph, 1894). B, Topographic map of the Garraf Massif
(3 colors-litograph, 1893). Courtesy of the Museu Geològic del Seminari and Centre Excursionista de
Catalunya.
13 Tan sols en coneixem dues còpies: una al CEC, dedicada per l’autor a Artur Osona (Ribas, 1932; catalogada
per Montaner, 1991 amb el núm. 8), i un exemplar fragmentari al MGSB. El manuscrit presentat
a la Diputació no l’hem pogut localitzar.
129

130
Per la seva banda, Almera inicià les excursions el novembre de 1891, que es perllongaren
fins al mes de juny de 1893, a raó d’unes 30-33 anuals; 14 mentre que els
mossos seguien emprant-hi uns 50-55 dies cada any. La tasca que de traçar els contactes
geològics es va fer durant 1892 i part de 1893. Després, la geologia es traslladà
a una còpia litografiada del topogràfic; aquest esborrany es presentà a la Diputació
(11/3/93) i a l’Acadèmia de Ciències (26/5/93). 15 Hi constaven el Juràssic superior
–identificat amb fòssils classificats per Choffat–; el Cretaci infraaptià –en dues formacions
gens fàcils de separar: lacustre i marina litoral–; els aluvions infrahelvecians
de l’interior del massís i l’Helvecià superior marí de Ribes i l’Ordal:
Manifestó […] que habia reconocido el helvético superior marino en Ribas de
Sitges y en Ordal, y el aluvión infra-helvético en el corazón de la misma mole, ó sea
entre Jafre y Arbossá; que en el Cretáceo había reconocido un nivel inferior al
urgoáptico, dividido en dos formaciones, una lacustre, sostenida directamente por la
dolomía, que atribuía también al período Cretáceo, y otra, marina litoral, que alterna
en parte con el lacustre y que, por su fauna, ambas corresponden, al parecer, á la
formación infra-cretácea lacustre de la region superior del Jura, estudiada por MM.
Loriol i Jacquard. (Almera, in: BolRACAB, 1(8): 147-150).
El Sector de Vilanova (1893-1895)
El següent sector a cartografiar fou el de Vilanova i Vilafranca, que ocupà a
Brossa l’any 93 i part del 94. En aquest cas, els únics suports geodèsics utilitzables, a
més dels documents de la Comissió Hidrogràfica de la Marina, eren els vèrtexs
de Montserrat, Montmell i Montgròs; no es va poder comptar amb mapes previs, de
manera que el topògraf va haver de recórrer tots els accidents del terreny:
Ha debido hacer el topógrafo numerosas y repetidas excursiones al campo y
luego entregarse á un trabajo paciente y detenido de delineación y grabado en la
piedra, como lo indica la multitud y variedad de curvas de nivel que han sido necesaria
para dejar como fotografiado el país, no menos que los planos de las poblaciones,
la indicación de los mansos y caseríos, las vías de comunicación hasta las
mas secundarias, los límites verdaderos de la Provincia, etc. (Almera: Ofici al
President de la Diputació, 15/03/1894, AHDB).
14 El Dr. Pere Marcer, que col·laborà amb Almera en la realització de làmines primes de roques, si més no
durant l’exercici de 1890-91, ens ha deixat un testimoni dels costums del canonge durant l’elaboració del mapa:
Madrugaba siempre después de pocas horas de descanso; muy frecuentemente tomaba uno de los primeros
trenes para ir al lugar que se había propuesto estudiar; llegado a él, examinaba atentamente los estratos,
subiendo las cuestas y bajando a los barrancos, llevándose ejemplares de rocas sedimentarias y eruptivas,
fósiles y minerales. Ya adelantado el día y bajo un sol abrasador, en verano, fatigado y sudoroso, entraba en
algún templo o capilla para celebrar el Santo Sacrificio de la Misa, y después tomaba el desayuno, concluido
el cual proseguía su ardua jornada, hasta que muy avanzada la tarde regresaba a nuestra ciudad. Entonces,
después de algún descanso, era de verle salir de su casa, encaminarse al Seminario y encerrarse en su gabinete
para examinar el material cienttífico que había traído el mismo día o en otros anteriores (Marcer, 1924).
15 A l’Arxiu de l’Acadèmia es conserva el manuscrit de la comunicació: Sobre el mapa topografico-geologico
de la región comprendida entre el paralelo de Vallirana, Ordal y Labern y el litoral, [referència
116.15 (CF58)]. Es publicà íntegre: “Presentación del mapa topográfico y del geológico en bosquejo de
la mole de Begas” a BolRACAB 1(8): 147-150 (oct. 1893), de la que se’n va fer una tirada apart.
Prèviament, s’havia publicat resumida a BolRACAB, 1(7): 121 (jul-set).

L’octubre del 93 començà Almera a fer excursions sistemàtiques a Vilanova i
Cubelles, alternant-les amb visites als jaciments pliocens del Baix Llobregat, almenys
fins a l’estiu del 94, moment en què els treballs arribaren fins al límit amb la província
de Tarragona. No tenim dades del número d’excursions realitzades per Almera i
els mossos en aquest període. A més dels terrenys cretàcics i miocènics ja estudiats al
Garraf, Almera tingué ocasió d’estudiar el Miocè salobre de la conca de Vilanova i
Cubelles, fins aleshores desconegut:
Este descubrimiento me ha obligado á reiterar las excursiones á dicha comarca
á fin de reconocer todos los rincones de la mole cretácea en los que podia hallarse
aquella formación encajonada, y seguir la especie de fiords geológicos que forma
entre las rocas neocomicas desde las cercanías de Ribas de Sitges á las de Cubellas.
(Almera: ofici al President de la Diputació, 15/03/1894).
La topografia es gravà sobre una pedra de 44x60 cm. El 15 de març del 94 Almera
en presentà una prova pràcticament acabada, a falta únicament de l’angle noroccidental,
amb el títol: Topografia de Vilanova, Vilafranca y sus alrededores por Ed.
Fig. 5. Detall del manuscrit del mapa geològic de Vilafranca (fig 4, A), on s’observa el finíssim traçat de
les corbes de nivell de 5 en 5 metres (Brossa), i la precisió dels contactes geològics (línies més gruixudes)
dibuixats per Almera. Amb permís del Museu Geològic del Seminari de Barcelona.
Fig. 5. Detail of the manuscript map of Vilafranca (fig.4, A), in which we see the fine tracing of the
5-meters level curves (by Brossa), and the accurate drawing of the geological contacts (by Almera).
Courtesy of the Museu Geològic del Seminari de Barcelona.
131

132
Brossa, basada en los vértices de la Morella, Montmell y otros del litoral verificados
por la Comisión Hidrográfica, 1894, en un full de 41x51 cm. 16 En l’ofici de presentació,
Almera diu que Brossa –qualificat per primera vegada de topògraf– espera
acabar l’angle NO per tal de publicar un segon full.
L’octubre del 94 s’estava dibuixant el mapa entre Vilafranca, Torrelles, Foix,
Pontons, St. Martí Sarroca i Marmellà. Per aquella època el Sr. Ramón Reventós,
Director de Camins i Canals, s’oferí per a entregar cada 15 dies el plànol d’un
municipi, oferta que no sabem si va contribuir a l’aixecament topogràfic:
[…] con toda exactitud y detalles como V. necesite, por poco que pueda
recompensar V. mis trabajos; pues no me mueve á dar este paso la idea de lucro
sino la de ayudar a V. y al señor Brossa á cumplir lo mas pronto posible el
compromiso científico en que los veo empeñados. (Carta de R. Reventós a Almera,
oct. 1894, MGSB)
La part geològica es portà a terme, com era costum, a mesura que s’havien pogut
aprofitar els esborranys topogràfics, de manera que en acabar el gravat s’hi poguessin
dibuixar els contactes (Figs. 4A i 5). 17 No va resultar fàcil distingir l’Helvecià del Tortonià,
ni la cartografia dels afloraments miocens aïllats entre el Quaternari. Els descobriments
fets per Almera foren comunicats a l’Acadèmia de Ciències: el 19/1/95 llegí
una nota sobre el Tortonià de les conques de Vilanova i del Penedés, amb algunes consideracions
paleogeogràfiques (que estigueren ocupades per aigües salobres més o
menys tranquil·les i comunicades amb el mar). 18 En una altra nota (28/06/95)
tractà els trams de l’infracretaci del SO de la província. 19
La Regió Tercera, o “full del Vallès” (1891-1894)
En l’ofici de 13/03/94 Almera dóna per acabada la regió segona i fa referència a una
regió tercera, sense cap indicació geogràfica, en la que s’havia començat a treballar. En
més d’una ocasió Artur Bofill havia donat a entendre que efectuava treballs per al Mapa
Geològic en aquell mateix sector de la Prelitoral, i que s’encarregava de formar el full
del Vallès alt i Mitjà, al Nord de la Regió Primera; l’any 1893, a propòsit de la troballa
d’un suposat Hipparion a la Garriga 20 declara tenir avançats aquests treballs:
Teniendo ya adelantados los trabajos de la hoja del mapa geológico del medio y
alto Vallés, que por encargo de la Exma. Diputacion Provincial de Barcelona estoy
llevando a cabo, habia de interesarme este hallazgo […] (Bofill, 1893a).
16 N’hi ha un exemplar al CEC (Catàleg de Montaner 1991, núm. 6) i un altre al Seminari, amb toponímia,
vies de comunicació i hidrografia manuscrites. Porta data de començament del gravat: 30/05/93.
17 Aquest esborrany amb la geologia manuscrita sobre litografia existeix al MGSB. Porta a ponent
l’afegitó de Marmellar.
18 Nota o sucinta exposición del piso Tortonense del Panadés. Es conserva l’original de la comunicació
a l’Arxiu de l’Acadèmia, ref. 116.2(CF 58). Es publicà, amb una descripció de la fauna salobre signada
per Almera i Bofill i amb dues làmines dibuixades per Font i Sagué, a MemRACAB, 3: 1-16. N’hi ha un
resum a BolRACAB 1(12-13), p. 201, i un altra dins la memòria del secretari, a BolRACAB, 14.
19 Es publicà en forma resumida: BolRACAB 12-13 (juny 95) i BolRACAB, 14.
20 Bofill hagué de refutar aquesta determinació d’Odón de Buen feta sobre restes trobades en al·luvions
quaternaris i publicada als Anales de la Sociedad Española de Historia Natural (BolRACAB, 1: 109-111).

133
Consten, en efecte, en els justificants tramesos a la Diputació, nombroses
excursions geològiques a la Serralada Prelitoral entre el Congost i el Llobregat,
de novembre del 1891 a juny de 1894. Les llibretes d’Almera ho expliquen amb
més detall: Després d’una primera excursió conjunta (1/11/91) a l’Ametlla, el
Figueró i Aiguafreda, Bofill va fer un seguit d’excursions en solitari: 5 al Congost
en el que quedava d’any, 27 a Bigues, Sant Feliu, Caldes, Castellar, Sant Llorenç,
Vacarisses, Olesa, Monistrol i Collbató durant el primer semestre de 1892 i 23 a
les localitats ja visitades fins a l’estiu de 1893, moment en què cessa la seva activitat
de camp. El juny de 1893 Almera li abonà els “jornals” de 30 dies que havien
quedat pendents: 305 pessetes, i amb aquesta liquidació s’acaben les referències
al full del Vallès, que no reprendria fins al cap de 20 anys el successor d’Almera,
Faura i Sans. Al mateix temps cessa la implicació efectiva de Bofill en els treballs
de camp del Mapa. Malauradament no s’han conservat les notes de camp de
Bofill; d’altra banda, no sembla que Brossa portés a terme aleshores cap activitat
en aquest sector del Vallès.
Bofill es va dedicar molt especialment a diferenciar el Trias del Garumnià, dos
trams vermells superposats que es podrien confondre, entre el Congost i el Llobregat:
Al practicar los estudios para llevar á término la hoja geológica y topográfica del
medio y alto Vallés, á la escala 1:40.000 […] me dediqué asiduamente á la inspección
del trias, que en una dirección sensiblemente de NE á SO he observado entre el
Congost […] y el Sot del Canyet (Bofill, 1893b).
Fruit important del reconeixement va ésser el descobriment de fauna del Muschelkalk,
cosa que Bofill comunicà a l’Acadèmia el dia 14 d’abril de 1893:
Da cuenta del descubrimiento por él efectuado en dicho Triásico, del que no
existían documentos paleontológicos, de varios yacimientos fosilíferos. Presentó varios
ejemplares de bellos Ammonítidos, de cuya importante familia no se habían encontrado
representantes en el Trias de nuestra comarca, procedentes de un rico
yacimiento cerca de Sant Pere Sacama hacia la estación de Olesa, una gran placa
con un numeroso grupo de Natica gregaria de Can Castelló de Valldeneu, cerca del
Congost, y varias otras especies, entre ellas la Spiriferina mentzeli, que pone fuera
de duda la presencia del Muschelkalk en diversos puntos del alto Vallés. (Actes
RACAB, 14/4/1893, Arxiu RACAB).
Segons l’advocat i naturalista terrassenc Domènec Palet i Barba (1896b), Bofill
intentava també precisar l’edat del conglomerat de Sant Llorenç del Munt.
Palet era deixeble d’Odón de Buen i amic de Bofill. 21 L’any 1890 havia descobert
en aquell sector del Vallès, juntament amb el Dr. Cadevall, restes de
mamífers atribuïdes inicialment a una espècie de rinoceròtids (Paleotherium), en les
que Depéret identificà l’Hippopotamus major i el cavall característic del Pliocè
Hipparion gracile (Almera, in: BolRACAB, 1(5): 105-109). Després de donar
compte de la troballa a l’Acadèmia, Almera l’instà a estudiar el context del jaciment,
a fin de incluir una y otro (memòria i mapa) en el notable trabajo que a la
sazón se preparaba (sobre el Pliocè):
21 Domènech Palet i Barba, aleshores jove advocat, s’interessà després per la espeleologia de St. Llorenç
del Munt; l’any 96 va fer-hi expedicions amb Font i Sagué (Egara, 199, 13/09/1896) i va publicar-ne els
resultats (Egara, 200-203, setembre-octubre de 1896).

134
D. Domingo Palet […] que con motivo de ser vecino de Tarrasa, á instancias
mias, y deseando coadyuvar á las elevadas miras de VE, graciosamente se ha tomado
en estudiar, y describir tan minuciosamente aquel cacho de terreno de la provincia
(Almera: Ofici el President de la Diputació, 31/03/97, AHDB).
El mapa de Palet (Fig. 6) fou presentat per Almera a la Diputació, juntament amb
la seva primera part del terrenys pliocènics, el 12/3/95. Posteriorment s’edità l’opuscle
per la casa Henrich, amb data de 1896 però amb un pròleg de l’autor datat el mes
d’agost de 1894.
La memòria del Pliocè (1894)
L’aparició de la memòria dels terrenys pliocènics del Baix Llobregat (Fig. 7) inaugurà
una sèrie de publicacions fetes a despeses del Mapa Geològic o parcialment subvencionades.
En general se seguia el procediment d’incrementar en un miler
d’exemplars les tirades de l’Acadèmia de Ciències; l’escreix es posava a Disposició
Fig. 6. Esquema geològic de la rodalia de Terrassa, per Domènec Palet i Barba, publicat el 1895 a una
escala aproximada 1:15.000.
Fig. 6. Geological sketch of the Terrassa neighbourhood, by Domènec Palet i Barba, on a scale of
approximately 1:15.000 (1895).

135
de la Diputació. Aquesta memòria, única que porta al frontispici el rètol Mapa
geológico y topográfico de la provincia de Barcelona, havia de ser la primera d’una
sèrie que no tingué continuïtat:
Publicado ya este fragmento de Mapa detallado […] procede ahora publicar también
las descripciones documentadas y detalladas por medio de cortes geológicos y
de los datos paleontológicos que contiene, empezando por aquella entidad (sistema
pliocénico), cuya representación dentro de la provincia está comprendida en dicha
Hoja (Almera, pròleg in: MemRACAB, 3: 1-102).
En la confecció d’aquest treball fou vital el concurs del mosso Martí, que treballà
en els jaciments pliocènics des de 1891; del laborant Solanich (que cobrà 10 pessetes,
potser per preparar els exemplars), del dibuixant Subietas, que reconstruí el paisatge
de l’època, i també la d’un jove Font i Sagué, que dibuixà les làmines de fòssils (les
13 primeres van signades per ell, fig. 8). A Font se li abonaren 27 pessetes en diversos
pagaments durant el curs 1892-93, una factura de 50 el curs següent, i una altra
de 336 el curs 94-95. El senyor Danesi de Roma cobrà 145 pessetes per les reproduccions
fotogràfiques.
Fig. 7. Portada de la memòria sobre els terrenys pliocènics, única publicació en la que consta explícitament
l’adscripció a l’obra del Mapa provincial.
Fig. 7. Title page of the report on the Pliocene, a single issue entitled “Mapa Geologico de la
provincia de Barcelona.
Fig. 8. Làmina dibuixada per Norbert Font i Sagué (gasteròpodes) per a la descripció dels terrenys
pliocènics d’Almera.
Fig. 8. Drawing by Norbert Font i Sagué (gastropoda), for Almera’s Pliocene description.

136
Llegida a l’Acadèmia de Ciències el 30/06/1892, es publicà sota el títol
Descripción de los terrenos pliocénicos de la Cuenca del Bajo Llobregat y Llano de
Barcelona […] con un apéndice sobre el Plioceno del Bajo Ampurdán, amb data de
1894, formant part del tercer volum de les Memòries de l’Acadèmia de Ciències, 22
a la casa Henrich i Cia, a la qual s’abonaren 397 pessetes per la impressió. Tracta
de la part geològica: introducció històrica, descripció dels terrenys i afloraments;
taula estratigràfica, més un apèndix sobre el Pliocè empordanès segons Vidal i la
llista d’espècies de la col·lecció Chia classificades per Almera i Bofill; consta de
108 pàgines. Fou presentada a la Societat Geològica de França per Collot, qui en
resumí l’estratigrafia:
La sèrie débute par un conglomérat, se continue par des couches à Congéries et
Cardium caspiques, qui passen à leur tour aux marnes bleues plaisenciennes; la partie
supérieure du pliocène est plus sableuse, riche en Pectinidés et contient une importante
flore à afinités canariennes. Le Pliocène supérieur est représenté par des argiles
jaunes à Hippopotamus major. Comme à Bollène, le Pliocène est discordant dans son
ensemble avec le Miocène (Collot, 1892).
Estant la memòria en premsa, Almera declara seguir treballant-hi i que l’havien
d’acompanyar les làmines i el mapa paleogeogràfic. 23 No obstant, la segona part,
exclusivament paleontològica, amb els catàlegs de fauna i flora fòssils i les làmines,
no apareixeria fins al cap de quinze anys, paginada a continuació de la primera. 24
El sector de Marmellar (1894-95)
El 10 de Març de 1894 Almera preveu acabar i publicar la primitiva “regió
segona”, formada pels sectors del Garraf i de Vilanova, a falta únicament d’un petit
angle a l’oest del segon:
Falta ahora para terminar esta seccion la pequeña fraccion del angulo NO de la
misma la cual así que sea terminada permitirá la publicación, unida con la precedente
de la mole de Garraf y de Begas de una 2ª hoja por el estilo y extension de la de contornos
de la capital. (Almera: Ofici al President de la Diputació, 13/03/94, AHDB).
Per tal de gravar aquest racó (Sector de Marmellar), que no cabia a la pedra de
Vilafranca, Brossa emprà una pedra addicional de 16x21 cm. Finalment, el 12/3/95
se’n pogué presentar a la Diputació la topografia que comprenia l’escarpada zona de
Castellví de la Marca a Foix, tocant la província de Tarragona. 25 La geologia es va fer
durant l’any 95. No obstant, en excedir la regió segona les dimensions previstes, no
se’n pogué mantenir el disseny, i calgué canviar el projecte d’edició.
22 Dins: MemRACAB, 3: 1-102. Resum a: BolRACAB, 1(3), p. 58 (juliol 1892). Altres resums: per Bofill:
BolRACAB, 1(5): 102-103 (gener-març 1893); per Collot: BullSGF, 22: 678 i CXXXI.
De l’apèndix del Pliocè empordanès se’n va fer una tirada apart: Almera, 1894: El pliocénico de la
provincia de Gerona, Henrich y Cia, 16 p.
23 Almera: ofici de 15/03/94 al President de la Diputació (AHDB).
24 Es tracta de la memòria “Catálogo de la fauna y flora fósiles contenidas en estos depósitos y determinación
de la edad de cada uno de sus tramos”. MemRACAB, 3: 109-356, 28 láms.
25 Aquest fragment porta data de gravat: 19/12/1894. S’en conserva una còpia, unida al mapa de
Vilanova, al MGSB, i una altra (10,5x21,5) amb la toponímia manuscrita en vermell.

EDICIÓ DELS TRES PRIMERS FULLS (1895-1900)
Redefinició de la Regió Segona, i nou projecte d’edició
137
La intenció de publicar un full format amb els dos mapes de Garraf i Vilanova es va
desestimar a causa que els treballs topogràfics revelaren una extensió més gran que l’esperada
pel cantó de Foix i Pontons, de manera que no hauria estat possible imprimir tot
el full en una sola planxa de zinc perquè no hi havia màquines que ho permetessin. No
hi havia altra solució que dividir-lo en dos per a la impressió. Cosa que Almera proposà
el mes de març de 1895, alhora que s’ampliaria l’extensió de la superfície cartografiada
cap al nord fins a l’alçada del paral·lel 41º30’, el mateix que limitava al N el primer full:
Debiendo por tanto necesariamente dividir lo que está ya terminado entre dos
planchas para su impresión creo no se ocultará á VE la ventaja que se reportaria así
economica como tipograficamente en demorar la impresion hasta tener concluida la
zona comprendida entre la parte terminada que tiene VE á la vista y el paralelo del
límite N de la hoja de contornos de Barcelona, que en el plano presentado está en
blanco, y dividiendola entonces por mitad, proceder á la impresión simultánea de dos
hojas mas regulares y parecidas en extensión á la de los alrededores de esta capital.
(Almera: Ofici al President de la Diputació, 12/03/95, AHDB).
D’altra banda, trobem Brossa treballant entre gener i març de 1895 en l’anomenat
“Meridià de Matas”, situat a llevant de la regió primera; 26 possible indici d’un primer
plantejament seriós de distribució de fulls. Provisionalment es fixaren com límits del
nou full segon l’occidental del full primer i el meridià de la Granada, que no havien
de ser encara els de l’edició definitiva:
La conveniencia de dar a la estampa este mapa en hojas de contornos regulares,
en cuanto sea posible, como se hace en el Estranjero y en España […] ha exigido que
una vez terminados los trabajos topográficos y geológicos desde el paralelo de Ordal
hacia el S se continuaran los mismos desde el mismo paralelo hacia el N entre los
meridianos de Martorell y de la Granada para poder terminar cuanto antes una
segunda hoja que tuviese de N a S por límites el mar y el paralelo límite de la
primera, y de E a O el límite occidental de esta y el meridiano de la Granada de tal
suerte que vengan a casar perfectamente en sus límites comunes dichas dos hojas.
(Almera: Ofici al President de la Diputació, 15/03/1896, AHDB).
Cartografia de l’Alt Penedès (1895-1897)
Per a l’aixecament topogràfic necessità Brossa emprar gairebé tot l’any 1895, el
96 i part del 97, 27 i dues pedres: una de 38x49 cm per la rodalia de Martorell –inclosa
una franja ja publicada en el full primer, en la que va fer-hi nombroses
rectificacions– i una altra de 34x43 per al sector comprès entre Sant Quintí i Sant
Sadurní. Per a la primera, corresponent a una zona molt accidentada, no va poder
aprofitar la cartografia del projecte de ferrocarril de St. Sadurní a Igualada:
26 Minutes topogràfiques als lligalls: Región sexta entre S. Llorens i Moncada, (sector Mollet-La
Conreria-Alella) i Regió quinta, (sector Vallromanes, Alella, Matas) (MGSB).
27 Minutes topogràfiques al lligall S. Sadurní y vecindades del Noya (setembre 1896 a març 1897) (CCICC).

138
[…] à pesar de estar confeccionado dicho plano á escala bastante grande y con
curvas de nivel, pues falla la exactitud á pocos pasos del trazado de la via y es en
extremo deficiente. Por lo que ha debido efectuarse al igual de las demas regiones
estudiadas un trabajo completamente independiente de todo lo hasta el presente
publicado y enteramente original en sus detalles topográficos e hidrográficos.
(Almera: Ofici al President de la Diputació, 15/03/1896, AHDB)
Almera i el mosso Martí treballaren entre l’estiu de 1895 i finals de 1896 en
l’aixecament geològic d’aquest quadrant. També visità Almera nombrosos afloraments
de fora, tant de les àrees ja cartografiades com de les situades al Nord, probablement
a efectes de la comparació de terrenys triàsics, cretacis i miocènics.
S’han conservat alguns dels esborranys geològics de camp sobre fragments
topogràfics originals a 1:40.000. 28 Els descobriments més rellevants des del punt
de vista geològic foren comunicats a l’Acadèmia: la troballa de l’Haliterium
(H. fossile, segons Dépéret) a Subirats en el Tortonià o Miocè superior, 29 els talls
geològics del Penedès, identificant el Burdigalià, a més del Tortonià i l’Helvecià,
cosa que implicava un registre continu comparable al de les conques del Roina i de
Viena; les faunes de cefalòpodes de l’Aptià-Albià trobades a Olèrdola, Castellet i
Castellví de la Marca, estudiades pels Drs. Paquier i Kilian, i la flora helveciana
de Gelida. 30
El 15 de març del 96 quedà enllestida la topografia de la part septentrional del
massís del Garraf, i esbossada la geologia en gran part entre l’Anoia i el límit de la
primera regió, a més d’una franja revisada del full primer:
Ha sido preciso este año añadir una estrecha zona de terreno, al O de la hoja
primera, que fiados en los datos publicados por la Comisión Hidrográfica de la Marina
é Instituto Geográfico y Estadístico, en la fecha de los estudios de la misma, había
sido preterida, y hacer en consecuencia correcciones muy extensas en la topografía
de las partes contiguas de las cuales alguna ha alcanzado hasta el cauce del río
Llobregat. (Almera: Ofici al President de la Diputació, 15/03/1896, AHDB).
Seguidament, entre l’abril i l’agost, Almera traçà els contactes geològics; quedaven
per estudiar encara els terrenys al nord de l’Anoia. El 22/3/97 presentà a la
Diputació el mapa entre l’Anoia i Sant Quintí de Mediona, que comprenia únicament
terrenys tortonians, bé que en fàcies diferents, restant encara inacabades les
pedres de la hidrografia i la toponímia dels dos darrers sectors. La principal troballa
geològica fou la identificació del Burdigalià –desconegut fins aleshores: es creia
que el Miocè començava amb les capes de Pereiræa gervaisi– al SO de la província.
Posteriorment arribaren els treballs encomanats a De Angelis sobre antozous i
briozous fòssils del Miocè (29/12/97 i 29/1/98), que Almera publicà després de
traduir-los del llatí. 31
28 Al MGSB es conserven aquestes minutes geològiques sobre paper-tela transparent (vegeu Annex 2).
29 Comunicada 30/04/96. El manuscrit Sobre la serie de mamíferos fósiles descubiertos en Cataluña
existeix a l’Arxiu de l’Acadèmia, referència 122.3 (DF59). Es publicà a MemRACAB 2(10): 251-257
(numerades per error 351-357), i resumida a BolRACAB, 14 p. 242 i 15, 269. Almera presentà aquesta
comunicació a un congrés a Fribourg (Suisse).
30 La nota sobre perfils geològics del Penedès i el descobriment del Burdigalià es publicà
dins: MemRACAB, 1(20): 349-408. N’hi ha dos resums: BolRACAB, 14, p. 246, i 15, i BullSGF, 24:
1126-1127.
31 De Angelis, 1899, in: MemRACAB, 3(3); 31 p.

Impressió del full segon (1897)
El 17 de març es presentà a la Diputació la cartografia completa del full segon,
aixecat i gravat per Brossa en el mateix estil que el primer, amb corbes de nivell cada
5 m, que abasta la zona compresa entre el paral·lel de Masquefa, el Mediterrani, el full
primer –al qual se superposa en una franja de 3 Km d’amplada– i el meridià de
Vilafranca. La llegenda del mapa s’estava escrivint el mes d’abril, i la preparació per
a la impremta es va fer el mes de juny. De la complexitat dels treballs d’impressió en
dóna una idea clara aquest paràgraf d’Almera:
Han tenido que prepararse 18 grandes planchas de zinc y pasar la hoja otras tantas
veces por la prensa, á fin de obtener la representacion fiel, en sus límites y situaciones
de los diversos terrenos que integran la superfície extensa que abarca
(Almera: ofici al President de la Diputació 1/02/1898, AHDB).
Les primeres proves impreses foren presentades a l’Acadèmia el 30 de juny; 32
Almera hi llegí aleshores la llegenda, notant la presència del Pontià en fàcies
al·luvial amb Hipparion gracile (Penedès), i en fàcies salobre a la conca de Vilanova,
amb Potamides. El Sarmatià i el Tortonià els indica a St. Pau d’Ordal; l’Helvecià
amb Pereiræa i el Burdigalià a la part Oriental de la conca; l’Aptià al Garraf;
l’Hauterivià en fàcies litoral, lacustre i de rudistes; el Trias; el metamorfisme a
Castellví de Rosanes; la dolomia, que s’havia cregut triàsica, s’intercala amb el
Wealdià lacustre. La tirada es va efectuar el mes d’octubre, s’acabà el 3 de novembre
i l’edició sencera es presentà a la Diputació el dia 9. S’entregaren els 600
exemplars de costum –dels 1000 que constava la tirada, Almera se’n reservava
400–, dels quals se’n distribuïren 197. 33 La Comissió de la Diputació va fer
constar que era un treball.
… notable por el esmero y la pulcritud con que está editado, hallándose en él
minuciosamente detalladas las referidas indicaciones, siendo digno de todo encomio
por la abundancia de datos que contiene, y por el detenido estudio que presupone.
(Dictamen de la Comissió, 3/11/1897. AHDB).
El 7 de gener acordà la Diputació significar a Almera que havia rebut i examinat
el segon full del mapa con la mayor complacencia, […] y conceptúa digno del mayor
elogio la perfección de su trabajo. Per tal de cobrir les depeses de publicació es
consignaren 4.000 pessetes extraordinàries en el pressupost de 1898. 34
Una carta del Dr. Robert qualificà el full de trabajo notabilísimo por todos los
conceptos y que es muestra gallarda del trabajo y de la envidiable laboriosidad de
su autor. 35 També rebé Almera felicitacions de Macpherson por trabajo tan importante
cuyo valor me ha sido dado apreciar al recorrer en su compañía y solo los
alrededores de Barcelona, i de Boulay, de Lille, segons el qual era très soignée et
d’une éxecution vraiment superbe. 36 Albert Gaudry, que presentà el full a la
Société Géologique de France, assegurà que le soin avec lequel cette carte a été
32 Almera hi llegí la seqüència estratigràfica. Es publicà resumida al BolRACAB 1(17): 331, i a BolRACAB
1(19): 390 (gener 1898).
33 Informe de la Comissió de la Diputació, 17/11/97, AHDB.
34 Informe de la Comissió de la Diputació, 17/11/97, AHDB.
35 B. Robert: Carta a Almera, 5/12/1897, MGSB.
36 Cartes a Almera, (MGSB): J. Macpherson, 14/12/97; Boulay, 19/05/98.
139

140
faite et les détails qu’elle présente la rendront très précieuse aux géologues. 37 Des
de Madrid, el marquès del Socorro saludà amb el seu entusiasme habitual la
publicació del full:
He recibido con el aprecio y gratitud debidas las publicaciones que ha tenido V.
la bondad de remitirme trasmitiendo a Gredilla la 2ª hoja del magnífico mapa
geológico de la provincia de Barcelona, obra verdaderamente asombrosa que basta
ella sola para dar al autor títulos para consideracion de eminente geologo! Con que
satisfaccion la enseño á mis amigos aun a los no naturalistas para que vean lo que
saben hacer los sacerdotes, hombres de ciencia! (J.M. Solano de Eulate: Carta a
Almera, 6/12/97, MGSB).
Publicacions del Mapa (1895-98)
En aquest període es publicaren algunes memòries directament relacionades amb
el Mapa seguint el procediment establert per a la memòria del Pliocè, és a dir: aprofitant
les tirades de l’Acadèmia, subvencionar una ampliació de 1000 exemplars, els
quals es repartirien com de costum: 600 per a la Diputació i 400 per als autors.
Aparegueren les següents memòries:
– Fauna salobre tortonense de Villanueva y Geltrú (Barcelona) 1895. Opuscle
de 16 pàgines publicat per la casa Henrich y Cia. Conté: “Sucinta exposición
de la formación salobre tortonense de Villanueva y Geltrú”, per Almera (pp.
3-4); i “Descripción de la fauna salobre de la formación tortonense de Villanueva
y Geltrú”, per Almera i Bofill; amb dues làmines dibuixades per Font i
Sagué. D’aquesta memòria se’n lliuraren 600 exemplars a la Diputació
(31/03/1897).
– Monografia de las especies del género “Pecten” del Burdigaliense superior y
de una “lucina” del helveciense de las provincias de Barcelona y Tarragona
(Barcelona, J. Jepús, 1897), de 16 pp., amb 7 làmines dibuixades per Font i
Sagué (Fig. 9). Per la impressió de les làmines es pagaren 112 pessetes, i per
la del text, 80. Tot i que no consta com a publicació del Mapa, Almera n’entregà
240 exemplars a la Diputació (24/12/97).
– Estudio del terreno pliocénico de Tarrasa y de sus relaciones con las formaciones
contiguas, per D. Palet i Barba. En data de 19/5/96 comunica la Diputació
l’acord de sufragar les despeses d’impressió de 500 exemplars de la memòria de
Palet a compte del pressupost ordinari, dels quals 100 eren per a l’autor. L’any
següent (24/03/96) s’imprimí a la casa Henrich la memòria descriptiva, que a
més del Pliocè estudia el Tortonià i el Quaternari (Palet, 1896a) i porta dos perfils
geològics i un esquema cartogràfic tramat: Mapa geológico de los alrededores
de Tarrasa, a una sola tinta, escala 1:15.000, sense corbes de nivell.
L’opuscle fou presentat a l’Acadèmia de Ciències (24/3/96). 38
37 Acta de la sessió del 20/12/97 BullSGF, 25.
38 Es publicà tardanament (jul. 1899) a BolRACAB, 26: 530-532, un resum de la memòria per Almera
datat 24/3/1896.

Fig. 9. Dibuixos de Font i Sagué per a la descripció del gènere Pecten del Burdigalià del Penedès, que
Almera i Bofill publicaren el 1897.
Fig. 9. Drawings by Font i Sagué for Almera’s Burdigalian Pecten description, issued 1897.
141

142
Tot i que no consta com a publicació del Mapa ni se’n va ampliar la tirada, la
memòria de Ramón Adán de Yarza Rocas eruptivas de la provincia de Barcelona
publicada per l’Acadèmia de Ciències és una de les que en deriven. 39 Conté aquest
treball cinc làmines en cromolitografia de microfàcies de roques ígnies. En ella l’autor
fa referència a les sortides de camp amb Almera, i es lamenta de no haver-ne fet més.
Efectivament, Yarza visità Pedralbes amb Almera i Bofill el 13 de juny de 1890, i
Vallvidrera amb Almera el dia 14:
Invitado por mi buen amigo el Dr. Almera […] he sometido á la observación en el
microscopio las preparaciones que en diversas remesas me ha ido enviando, ejecutadas
en su mayor parte por el ilustrado sacerdote Dr. Marcer […] En algunas excursiones
por la región montañosa próxima á la capital, verificadas en la grata compañía de los
Sres. Almera y Bofill, tuve ocasión de examinar varios yacimientos de las rocas que
describo, pero otros no los conozco sino por las noticias que particularmente me ha
proporcionado el Dr. Almera ó por las descripciones que acompañan á las hojas de su
mapa topográfico y geológico de la provincia […] Con esto quedan someramente indicados
los principales tipos y variedades de rocas eruptivas […] y deploro que el
conocimiento imperfecto de algunos de sus yacimientos y el desconocimiento absoluto
de otros me prive de poder presentar algunas deducciones referentes á las relaciones
que existen entre la estructura de las rocas y las circunstancias de su yacimiento;
cuestión de palpitante interés en la moderna ciencia litológica. (Adán de Yarza, 1899).
Sector nord-occidental (1897-98)
Després de la impressió del full segon, Brossa va fer diversos itineraris
topogràfics entre el límit N d’aquell i el paral·lel de Sant Jeroni de Montserrat, entre
agost del 97 i gener del 98, en els que va arribar fins a la Panadella, un sector que va
quedar completament acabat i inèdit en les minutes de camp. 40
Durant la primera meitat del 1898 Brossa treballà en l’únic sector que faltava per
a completar el tercer full; aquest sector no s’acabaria, però, fins desprès de la campanya
del primer semestre de 1899. 41 El 19/3/98 es presentaren a la Diputació els treballs
topogràfics parcials des termes de Sant Quintí, Fontrubí, Foix, Pontons i la Llacuna:
Es preciso ahora continuar los trabajos de campo que se iran simultaneando con
los de grabado de las secciones recorridas y estudiadas, y la determinación de los
documentos litológicos y paleontológicos recogidos para llegar a completar esta
tercera hoja, ó sea la porcion de terreno comprendida entre el paralelo N del límite de
las dos primeras hojas que pasa por entre Miralles y la Llacuna y el límite S que pasa
por la parroquia nueva de Foix hasta llegar al confín de la provincia con la de Tarragona
(Almera: ofici el President de la Diputació, 19/03/1898, AHDB).
39 Es va llegir en la Junta General Ordinària de 30/06/1898 i es va inserir en el butlletí de la corporació
corresponent a octubre 1898. Se’n va fer una tirada apart, per López Robert, amb data de 1899. Consta
d’11 pàgines i 5 làmines a color impreses a Litografia Méndez, de Madrid?
40 Minutes topogràfiques al lligall: Excursiones del 41º30’ al paralelo de San Geroni (Montserrat) e
inmediatas (març 97 a gener del 98) (MGSB).
41 Minutes topogràfiques als lligalls: Llacuna (novembre del 97 a juny del 99) a la Cartoteca de
Catalunya, i: Excursiones del 41º30’ al paralelo de San Geroni (Montserrat) e inmediatas (març 97 a
gener del 98) (MGSB).

La corporació els examinà amb satisfacció i els retornà a l’autor. Faltava encara
l’extrem nordoccidental entre Miralles, Foix, la Llacuna i el límit provincial, però la
visita de la Societat Geològica de França ho ajornà fins a l’any vinent.
Almera descobrí la fauna triàsica de Foix (Myophoria, Lingula), i un Cretaci?
semblant al del Garraf i discordant sobre el Trias, amb fauna diferent que no va poder
determinar. Han començat els treballs per a acabar el triangle restant fins al límit
provincial (La Llacuna, Bellprat i Pontons). Ha trobat fauna salobre a la calcària
supratriàsica (paleocena?). S’ha confirmat la presència de l’Acerotherium a Rubí per
un os trobat a les capes lignitíferes de Subirats, recollit pel diputat Marc Mir i classificat
per Gaudry (Almera, in: BolRACAB, 1(26): 535-537).
El 2 de juliol demanà Almera a la Diputació un salconduit expedit a favor de
Brossa i d’ell mateix, en vista de los repetidos interrogatorios, molestias y agresiones
a veces de parte de propietarios por un lado y de individuos de institutos armados por
otro. Certificat que es va expedir en data 30 de juliol. 42
A finals de juliol, Brossa féu arribar a Almera el seu malestar perquè durant vuit
mesos no havia cobrat i acreditava ja l’apreciable quantitat de 8.080 pessetes. 43 El
primer d’agost la Diputació aportà 5.000 pessetes, de les quals 4.500 en deute de
l’Ajuntament; Brossa acceptà 2.000 pessetes en paper pel seu valor nominal, és a dir,
perdent-hi 55 pessetes per cada obligació de 500; però el deute no es poder eixugar
fins a la dotació extraordinària de 1901.
Visita de la Societat Geològica de França (1898)
L’extraordinària qualitat de l’obra geològica d’Almera i el detall de la seva cartografia,
així com les relacions que mantenia amb els més conspicus geòlegs francesos,
unides a la vigència dels treballs realitzats anys enrere per Vidal als Pirineus,
pesaren decisivament en la decisió de la Societat Geològica de França de celebrar una
de les seves reunions extraordinàries a Catalunya. Com va fer notar Gaudry al president
de la Societat, el país havia estat molt ben estudiat. En opinió del president
Bergeron, Catalunya, gràcies als treballs dels geòlegs catalans, havia esdevingut clàssica
per a la geologia de la conca mediterrània (Aragonès, 1999).
El mes de maig Almera, Vidal i Bofill començaren a preparar la reunió. Després de
la inauguració el 28 de setembre, en la que Almera prometé visitar un museu geològic
i paleontològic natural, i fins al 9 d’octubre, es varen fer excursions per la rodalia de
Barcelona, Montserrat, Cardona, el massís del Garraf i el Penedès. L’àrea cartografiada
42 Els incidents dels naturalistes amb propietaris i amb individus dels cossos armats no eren, doncs, excepcionals.
N’han trascendit dos: el que segons la Crónica científica, 3(1890), p. 102, succeí “a un company
de la redacció” quan algú li va aviar els gossos, i el que Mn. Sabaté atribuia al Dr. Almera: Parece que
otro dia iba de campo por el Penedés, estudiando la geología de una zona, en concreto un barranco, cuando
le sorprendió la Guardia Civil, que le preguntaron qué hacia allí. Què n’heu de fer! Respondió, por lo
cual le detuvieron y llevaron a la Masía Guineu; los propietarios de la casa eran muy amigos suyos y le
reconocieron, con lo que fue dejado en libertad (Valls, 1983); això s’hauria esdevingut pels volts de 1895.
Però sabent que Almera sempre portava sotana, l’anècdota sembla bastant inversemblant; no ho seria en
canvi en el cas d’un paisà com Brossa, que també hagué de treballar a la mateixa zona.
43 Brossa: Carta a Almera, 26/07/98 (MGSB). Vegeu-ne la transcripció a l’Annex 6, núm. 5.
143

144
fins aleshores, i especialment les dues “regions” publicades foren visitades exhaustivament
pels expedicionaris gràcies a les facilitats que oferia la xarxa ferroviària; també
veieren les col·leccions paleontològiques dels museus barcelonins, entre les quals la del
Mapa Geològic que es conservava provisionalment al Museu del Seminari.
Data Excursió/visita Full
Taula I. Excursions de la Societat Geològica de França a l’àrea cartografiada.
Lectura Compte
Rendu
28/09 A Sants i Montjuïc 1 Montserrat, 29/09
29/09 A Olesa, la Puda i Monistrol 1 Montserrat, 29/09
1/10 A Montcada i Cerdanyola 1 Barcelona, 3/10
2/10 Col·lecció del Mapa Geològic (MGSB) – –
2/10 A Vallcarca 1 Barcelona, 3/10
3/10 A Vallvidrera, Tibidabo i Esplugues 1 Barcelona, 3/10
4/10 A Castellbisbal i el Papiol 1 Vilafranca, 7/10
5/10 A Gavà, Bruguers i Vallirana 1-2 Vilafranca, 7/10
6/10 A Castelldefels i el Garraf 2 Vilafranca, 7/10
7/10 De Vilanova als Monjos 2 Vilafranca, 7/10
8/10 A Castellví de la Marca i St. Pau d’Ordal 2-3 Barcelona, 9/10
La discussió científica dels resultats obtinguts per Almera –Vidal féu notar en el
curs de la reunió l’honor que representava per al Dr. Almera el fet que la Societat revisés
i discutís els seus treballs sobre el terreny– palesà la solidesa de l’obra almeriana, per bé
que assenyalà alguns punts no del tot aclarits encara, com l’edat de la dolomia negra del
Garraf, a causa de la manca de proves paleontològiques, i la de la granulita del Papiol,
aparentment post-aquitaniana. D’altres qüestions, com l’estratigrafia del Trias i l’edat
de les evaporites de Cardona, foren debatudes a les sessions sense que s’aconseguís un
acord unànime, degut a la resistència d’alguns elements a reconsiderar les seves idees.
La reunió es desenvolupà satisfactòriament per a la Société, segons expressaren Dollfus
i Bergeron, qui declarà públicament en la sessió de 7/11 a París que Almera havia fet de
Barcelona un veritable centre geològic. L’esdeveniment constatà la maduresa de la
geologia catalana de l’època i contribuí a consagrar com a clàssics alguns dels afloraments
més interessants estudiats pel Dr. Almera; constituí un veritable èxit per als
organitzadors i consolidà les bones relacions existents entre els geòlegs catalans i
francesos. En la història de la geologia catalana aquest esdeveniment ha quedat com una
fita memorable, no superada encara (Aragonés, 1999).
La reunió fou seguida puntualment per la premsa gràcies a les informacions
diàries facilitades per Bofill, qui en va comunicar un compte-rendu abreujat a la
Société i a l’Acadèmia de Ciències. 44 La publicació de les memòries fou anunciada
44 [Bofill, 1898]: “Reunion estraordinaria de la Sociedad Geológica de Francia en Barcelona” 10 articles
I-X publicats a Diario de Barcelona, setembre 29; octubre dies 1, 2, 4, 6, 9, 11, 12, 15, 18; [Bofill, 1998]:
“Reunión extraordinaria de la Sociedad Geológica de Francia en Barcelona desde el miércoles 28 de septiembre
al sábado 8 de octubre de 1898” BolRACAB, 1(22): 455-468. Traducció francesa: Compte-Rendu
sommaire des Séances de la Société Géologique de France, 14: 83-102.

per Almera a la Diputació, amb la promesa d’enviar-les traduïdes, i atribuint l’honor
de la visita a la Corporació, promotora de l’obra del Mapa:
Hecho es éste que redunda en gloria y honor de esa Corporacion que con tanto
interes y sabio criterio fomenta esta clase de estudios elevando nuestro pueblo al
rango de los mas civilizados del Universo que tanta importancia dan á los mismos
por sus aplicaciones a los adelantos de la Agricutura y de la industria del país
(Almera, ofici al President de la Diputació, 19/03/1899, AHDB).
Després de la reunió, Almera es dedicà a confegir-ne la memòria extensa fins al mes
d’abril, i en va corregir les proves el maig del 99 mentre estudiava el sector Capellades-
Carme-La Llacuna-Sta Coloma-Pontils-St Magí; es varen fer aleshores algunes excursions
a la Puda, Monistrol i Montserrat. Finalment aparegué publicada entre 25/10 i
30/11/1899, en el número de 1898 del Butlletí de la Societat Geològica, formant un llibret
de 239 pàgines (Fig. 10) que constitueix una mena de memòria geològica de conjunt de
la zona cartografiada. 45 Aquesta publicació conté un esquema geològic del Vallès a petita
escala (Fig. 11) i un mapa paleogeogràfic dels temps pliocènics (Fig. 12). 46
Seguidament, Almera oferí traduir la memòria; per bé que la Diputació acceptà
inicialment una traducció parcial limitada a la província, en la que Almera va treballar
entre juny i setembre de 1901, va decidir després no carregar al pressupost les despeses
d’edició. 47 Poc després la traducció es va publicar a Madrid. 48
45 [Almera, ed.] 1898. “Société Géologique de France. Réunion extraordinaire à Barcelone (Espagne) du
mercredi 28 de septembre au samedi 8 Octobre 1898”. BullSGF, 26: 661-900.
46 L’original manuscrit d’aquest mapa, derivat de la geologia del full primer, es conserva al Museu del
Seminari.
47 Ofici al Dr. Almera, 21/10/1901 (MGSB).
48 Traducció castellana: “Excursiones verificadas durante la reunión de la sociedad Geológica de Francia en
Septiembre y Octubre de 1898”. Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de España, 27(1900): 89-359.
145
Fig. 10. Portada del Compte-Rendu de la reunió extraordinaria
de la Société géologique de France tinguda a
Catalunya (setembre-octubre de 1898).
Fig. 10. Title page of the Compte-Rendu of the extraordinary
meeting of the Geological Society of France,
held in Catalonia in September-October 1898.

146
Fig. 11. Esquema geològic del Baix Vallés, publicat per Almera (1898).
Fig. 11. Geological sketch of the lower Vallès, by Almera (1898).
Fig. 12. Almera, 1898: Esquema
paleogeogràfic de la rodalia de
Barcelona durant el Pliocè.
Fig. 12. Almera, 1898: Paleogeographic
sketch of the neighbourhood
of Barcelona during the Pliocene
times.

Acabament del full tercer (1898-99)
Després de treballar-hi Brossa des del desembre de 1898, la topografia de l’extrem
occidental que faltava per a completar el sector de la Llacuna quedà acabada el 19 de
març de 1899 49, data en què fou presentada a la Diputació, alhora que es donava compte
de la troballa de l’Acerotherium i s’advertia que el full primer s’havia exhaurit. 50
Almera dedicà tot aquell any a l’estudi de la banda de terrenys triàsics, garumnians
i eocènics de la Llacuna, Capellades, Orpí, Pontils, Sant Magí, Bellprat, etc., localitats
que visità entre novembre del 98 i febrer del 99; seguidament revisà els
afloraments de Torrelles, Pontons i Mas Fonoll, amb la participació de Font i Sagué i
el mosso Martí. El 30/06/1899 presentà Almera a l’Acadèmia una estratigrafia del
Trias de la Llacuna, demostrant la presència de tres nivells de guixos, l’existència del
tercer membre triàsic i l’absència de l’infralias, contra el que alguns pretenien. 51
L’existència del Keuper fou donada a conèixer a la Societat Geològica de França. 52
Els originals manuscrits, que s’han conservat, revelen un canvi important en la forma
de treballar: des d’ara les bases topogràfiques es lliuraran al geòleg no a l’escala de la
publicació, sinó a escala doble (1:20.000), per tal d’ésser reduïdes posteriorment. 53
Una prova impresa del full 3r fou presentada a l’Acadèmia (20/5/1900): a més dels
terrenys infracretacis hi havia el Trias, molt desenvolupat, el Juràssic superior a Sant
Quintí, l’Eocè lacustre al Sot de Miralles; la calcària d’alveolines a Pontons i St. Magí;
les capes de Cerithium i Turritella a Orpinell; les fàcies marines amb nummulits a Bellprat;
el conglomerat supranummulític a Queralt, i l’Oligocè lacustre a la Segarra. 54
Revisió del full de Barcelona (1900)
És probable que en el moment de decidir els límits definitius del full segon ja
s’hagués projectat una segona edició del full primer amb els límits desplaçats cap a
llevant. Amb la tria del límit nord del full primer com a paral·lel de referència per a
la distribució dels fulls del Mapa, quedava per completar la cartografia al sud d’aquella
línia un triangle comprès entre el límit oriental i el mar; que des del punt de vista
geològic tenia l’interès de presentar els únics afloraments triàsics de la Serralada
Litoral. Almera i Brossa, que ja havien trepitjat aquest sector l’any 95, hi treballaren
just abans de la reunió extraordinaria, entre juliol i setembre del 98. 55 Per a
l’ampliació del sector de Badalona i Montgat fou necessari que Brossa gravés una
pedra de 22x27 cm. 56
49 S’han conservat les minutes topogràfiques al lligall Llacuna (CCICC).
50 Almera: ofici de 19/03/99 al President de la Diputació (AHDB).
51 Almera: “Sobre el descubrimiento de la fauna de St. Cassien en el Trias de nuestra provincia”.
BolRACAB, 1: 538-541. S’en conserva el manuscrit a l’Arxiu de l’Acadèmia: 116.5(CF 60).
52 Almera: “Sur le Keuper de la province de Barcelone”, BullSGF, 27: 787-788.
53 S’han conservat les minutes geològiques d’Almera, sectors d’Ancosa (31x31 cm) i la Llacuna
(53,5x49), manuscrites sobre paper-tela (MGSB).
54 BolRACAB, 1(29): 610-611.
55 Minutes topogràfiques entre agost i octubre de 1898 a: Región sexta entre S. Llorens y Moncada (MGSB).
56 Es conserva una prova d’aquest sector al Museu del Seminari (topografia litografiada i contactes en
tinta vermella), amb un retall afegit que va fins a la riera d’Alella i el mar.
147

148
D’altra banda, una segona edició permetria actualitzar la part geològica, sobre la
que Almera no havia cessat d’incrementar els coneixements: la troballa d’una fauna
del Silurià inferior a Montcada posterior a la grauvaca (4/11/1891), l’estratigrafia
del Pliocè (1894) i la del Quaternari del Delta del Llobregat (1895); a més de les
aportacions dels seus col·laboradors (les memòries paleontològiques de De Angelis,
la petrogràfica de Yarza i les discussions de la Reunió Extraordinària . 57 També
permetria actualitzar la gamma de colors, que en el full segon era la recomanada pels
organismes geològics internacionals. D’aquesta manera, el full primer, que en principi
era extraordinari, quedaria integrat a la sèrie 1:40.000.
En l’ofici que Almera trameté a la Diputació informant de la reunió de la Societat
Geològica de França proposà la reedició:
Corregida y adicionada con una faja en la parte oriental, á fin de hacer entrar en
ella los dos manchones de terrenos triasicos y paleozoicos de Mongat, que constituyen
el mojón mas oriental que ha quedado en el pais de la extension de estas capas
que un dia cubrieron todos nuestros contornos, para lo cual contamos todavia con la
existencia de las piedras del grabado, de la Hidrografia y de la nomenclatura.
(Almera, ofici al President de la Diputació, 19/03/1899, AHDB).
La proposició fou aprovada en la Sessió Pública Ordinària del 5 d’abril, no sense
discussió. Entre juliol del 99 i el de 1900, Almera es dedicà gairebé en exclusiva a
revisar el mapa i a cartografiar el bocí de Badalona. Consta que en alguna de les sortides
el va acompanyar Font i Sagué: a Santa Creu i Montalegre (22, 26 de febrer de
1900, a Montcada el 8 de març; el mes de juliol a Santa Creu, el Papiol i Badalona,
amb el mosso Martí; l’11 d’agost a Can Cuyàs de Sant Feliu. Ramon Nonat Comas
s’havia fet ressò de la col·laboració de Font a la premsa:
Donen idea de son treball constant […] algunes excursions fetes com á ajudant
del Dr. Almera, pera comprobar definitivament la formació del territori d’algun
indret que deu comtar en lo mapa geológich que á cárrec de l’Excma. Diputació
provincial s’està publicant […] (Comas, 1900).
Com a resultat de la revisió, es produïren nous descobriments que varen fer
rectificar els límits dels terrenys:
Ultimamente, en este curso, con ocasion de verme obligado á recorrer de nuevo
esta mole con el fin de comprobar unos límites y de rectificar otros de los diversos
terrenos en ella contenidos, en atención a las observaciones hechas por los dignos y
sabios miembros de la Sociedad Geológica de Francia […] he descubierto varios
otros yacimientos […] que me han hecho modificar y rectificar los límites que había
atribuído, en la primera edición de la hoja 1ª de esta provincia, á los diversos tramos
silúricos en ella reconocidos, según se podrá ver en la 2ª edicion de dicha hoja […]
que està en curso de publicación (Almera, a Memorias RACAB, 4[21]: 291-299).
Les noves troballes foren presentades a l’Acadèmia: els exemplars de graptòlits
del Silurià, estudiats per Barrois, revelaven la presència de quatre horitzons: el Llandoverià
a Sta. Creu d’Olorde; el Tarannon a Cervelló, el Wenlockià a Gràcia, i el
Ludlovià a Cervelló (memòria llegida el 30/5/1900). 58 Una excursió per estudiar les
relacions entre els grups de Montgat i Vallcarca, com a suplement a les de la Reunió
57 Vegeu les referències d’aquests treballs a l’Annex I.
58 Almera, 1902: “Mas graptolites en la mole del Tibidabo”. MemRACAB, 4(21): 291-299.

149
A B
Fig. 13. Fulls del mapa publicats entre 1897 i 1900. A, Full III (1900); B, Full II (1897); C, Full I (2ª ed,
1900). Reproduccions facilitades per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
Fig. 13. Sheets of the Map issued between 1897 and 1900. A, Sheet III (1900); B, Sheet II (1897), and
C, Sheet I (second ed., 1900). Courtesy of the Institut Cartogràfic de Catalunya.
C

150
Extraordinària, fou llegida el 20 de novembre. 59 En data 28/6/1900 es presentaren
algunes consideracions paleogeogràfiques: el mar anava des d’Escocia fins a Barcelona
i Sardenya, cobrint tota l’Europa central i meridional (Butll. RACAB, 3(2): 20).
Impressió simultània dels fulls primer i tercer (setembre 1900)
L’edició del full tercer es va fer coincidir amb la segona del primer (Fig. 13).
Després de corregir proves el mes de juny, la impressió va tenir lloc entre juliol i
setembre de 1900. El cost va ser de 1.690 pessetes abonades a la casa Henrich, més
les 693 que va costar el paper de la casa Oliva. El primer d’octubre presentà Almera
a la Diputació el full imprès, la qual va fer constar
Que el cuerpo provincial ha recibido y examinado con la mayor satisfacción la
tercera hoja y la 2ª edición de la primera del mapa Geologico […] considerando
dicho trabajo no menos digno de elogio que los anteriores por la perfeccion en que
se ha ejecutado. (Ofici a Almera, 16/10/1900, MGSB).
El 3 de novembre es trameté l’edició: 600 exemplars de cadascuna, dels que s’arxivaren
403 i 438 respectivament, un cop feta la distribució. El 20 de novembre, en presentar
la nova edició del mapa de la regió primera a l’Acadèmia, 60 Almera afirmà que
els retalls paleozoics de Montgat, Montcada i Vallcarca formaven part d’un únic massís:
[…] por vía de complemento de la relación de las excursiones efectuadas en nuestra
comarca por la SGF en 1898, demostró las relaciones geológicas que hay entre los
manchones de Montgat, Vallcarca y Montcada (Almera in: Bol. RACAB, 2(1), p. 20).
Font i Sagué saludà entusiàsticament l’aparició dels dos fulls en la sèrie d’articles
que dedicà al “Moviment científic catalá”:
La obra del Dr. Almera es gran, grandiosa, tant, que sols poden compréndrela be
la gent de ciencia, pero no perçó dexa d’esser una obra sumament útil i práctica […]
Fa més de 20 anys que’l Dr. Almera estudia y treballa diariament en lo [mapa]
d’aquesta provincia, per voluntat propia de primer i subvencionat per la diputació
després, y ab tots aquests anys sols ha pogut publicar tres fulles que comprenen lo
paralel inferior. (Font i Sagué, 1900).
Landerer, sempre amatent a la qualitat de la base topogràfica, hi posà les primeres
objeccions:
Así para inter nos he de expresarle que no me parece equitativo eso de que el
nombre del topógrafo sea tan visible, cuando el mérito del mapa es geológico, y lo
otro es puramente accesorio ¿Porqué no decir nunca el género de proyección adoptado?
Yo ya me figuro porqué. (Landerer: Carta a Almera, 11/12/1900, MGSB).
El 28/5/1901 es presentà a l’Acadèmia la segona edició del primer full, juntament
amb una memòria sobre les relacions entre els afloraments paleozoics.
Acabada la impressió dels fulls, es dipositaren les pedres litogràfiques a la
Diputació el dia 18 de febrer de 1901 (Fig. 14).
59 Almera, 1902: “Excursión geológica dirigida á estudiar las relaciones del grupo de Montgat con el de
Vallcarca”. MemRACAB, 4(25): 337-344.
60 Almera, 1901: [Presentación de la segunda edición de la hoja primera del Mapa, y memoria sobre las
relaciones entre el Paleozoico de Montgat, Vallcarca y Montcada]. BolRACAB, 2(1), p. 20 i 63.

FULLS QUART I CINQUÈ (1900-1915)
De l’estratigrafia a la petrologia
151
Amb la publicació dels tres primers fulls, quedava completada la fila més meridional
del mapa. Seguidament es començà la segona fila, al nord de la primera i a l’est
del meridià de Granollers, que s’havia adoptat com a eix director vertical probablement
l’any 1895, quan Brossa efectuà alguns treballs topogràfics al sector d’Alella i
Vallromanes. Essent els terrenys gairebé del tot granítics, l’estudi geològic d’aquests
fulls plantejava problemes ben diferents dels dels fulls ja cartografiats: la petrologia
de les roques ígnies i metamòrfiques ocupà el lloc de la paleontologia en la caracterització
de les unitats cartografiables.
La superfície a estudiar inicialment, compresa entre el meridià de Granollers i el
límit provincial, havia de quedar dividida en dos fulls:
Estas abarcan el espacio que media entre el meridiano de Montgat-Granollers y
el de la desembocadura del Tordera por el termino de la Provincia por el lado de
Levante y todo el espacio que permita la máquina impresora entre el litoral y el interior
o Vallés. (Almera: Ofici 30/09/1902 al President de la Diputació, AHDB).
Pel que fa al desenvolupament de la cartografia, s’introduí una novetat interessant:
l’objectiu no era anar omplint sectors de fulls, sinó estudiar les unitats geològiques,
7 6
5
4
III
3
II
2
Fig. 14. Distribució de les pedres litogràfiques sectorials dels tres primers fulls. 1, Barcelona; 2, Garraf;
3, Vilanova-Vilafranca; 4, Pontons; 5, Martorell; 6, Sant Sadurní-Torrelles de Foix; 7, Ancosa; 8, Franja
afegida; 9, Badalona.
Fig. 14. Distribution of the lithographic stones of the sheets I-III. 1, Barcelona; 2, Garraf; 3, Vilanova-
Vilafranca; 4, Pontons; 5, Martorell; 6, Sant Sadurní-Torrelles de Foix; 7, Ancosa; 8, Additional strip;
9, Badalona.
8
1
I
9

152
cosa que es va fer per aquest ordre: 1) la serra de Llevant, 2) la vall de la Tordera, 3)
el Montseny i 4) el Vallès. Probablement per estalviar temps no es varen imprimir
mapes parcials sobre els quals traçar-hi a mà la geologia (altrament haguessin estat
presentats a la Diputació, com es va fer en els fulls de ponent); en canvi en aquesta
nova etapa únicament es presentaren les proves d’impressió dels fulls definitius.
Massís del Montnegre (1900-1905)
Brossa començà l’aixecament topogràfic a principis de 1900 61 i Almera les excursions
a la franja costanera el mes de maig, arribant fins a Mataró. Al mes d’octubre
anota solemnement en la llibreta el començament de las excursiones y trabajos de
campo para la 4ª hoja. Notem, doncs, que el full inicialment previst com a quart no
era el que es publicà finalment amb aquest número.
A partir de l’abril de 1901 trobem Brossa treballant en el sector central de Montnegre-Corredor,
que devia d’anar de Mataró fins aproximadament a Canet; hi treballà
fins a l’abril de 1902. 62 Es gravà un mapa entre Montgat i Mataró en dues pedres: una
al S d’Argentona (Sector de Mataró, 39x25.5 cm) i una altra al N (38x29, parcialment);
mapa que es presentà a la Diputació el 30/09/1903 (Fig. 15). 63
L’estudi del massís granític es presentava dificultós, tant per la seva accidentada
topografia com per la complicada estructura geològica. Per força, les roques s’havien
d’estudiar al microscopi, cosa que exigí un esforç en la preparació de seccions primes
al laboratori. Consten despeses per esmeril i planxes de ferro (24,80 pessetes), i retribucions
als laborants (entre els quals un tal Ribas) per 27 pessetes, entre 1901 i 1902.
L’aparent homogeneïtat dels terrenys no corresponia a la realitat:
Pues á pesar de que a primera vista se presenta uniforme su constitucion geologica,
se ve con todo ser todo lo contrario al recorrerla, á causa de la multitud de
grietas y fisuras abierta de antiguo en la misma, ocupadas posteriormente por erupciones
porfidicas, granuliticas y sieniticas venidas á la superficie del interior de la
corteza terrestre en estado de fusión. (Almera: Ofici de 30/09/1902, AHDB).
Sector de Malgrat i Hostalric (1902-05)
Els treballs topogràfics començaren el juny de 1902 i es perllongaren fins a
començaments de 1905. 64 El 3/10/1903 treballava Brossa el mapa comprès entre els
meridians de Montgat i Olzinelles; aleshores Almera es disposava a començar la cartografia
geològica d’aquest sector, 65 comptant de nou amb la col·laboració de Martí i
fill, que exploraren el Montnegre entre octubre i novembre de 1903, i Santa Susanna
entre juliol i octubre de 1904; també la de Font i Sagué, que entre novembre i gener
61 Minutes de Brossa: Región Quinta (CCICC)
62 Minutes de Brossa: Levante (títol original) Región Quinta del Litoral (CCICC)
63 N’hi ha un exemplar al Seminari: litografia (corbes de nivell) i manuscrit: hidrografia en blau, toponímia
en sèpia; contactes en vermell.
64 Minutes de Brossa al lligall Región Cuarta (CCICC)
65 Almera: ofici al President de la Diputació, 3/10/1903.

(1904-1905) va fer una excursió de Blanes a Palafolls, Tordera i l’Empalme i excavà
un os d’Elephas a Arenys en quaternari argilós. Prosseguiren els estudis petrogràfics
gràcies al laborant Riba, preparador, a qui es pagaren 10 pessetes l’octubre de 1903.
El 5 d’octubre de 1904 s’havia enllestit la regió de muntanyes dels termes de Calella,
Pineda, Malgrat, Orsavinyà, Sant Pere del Riu, Hostalric i Tordera, amb la qual
cosa quedava acabada la complicada y no menos accidentada mole granítica y paleozoica
de Montnegre. Aleshores es preveia ultimar els fulls i lliurar-los a l’impressor
l’any vinent. La geologia de camp es dibuixà sobre un transparent a escala 1:20.000 i
els contactes a 1:40.000 sobre una litografia de 26x48 cm. 66
Entre els descobriments geològics d’Almera: una platja quaternària de Vilassar
(comunicada a l’Acadèmia de Ciències el 15/06/1903, poc després que Depéret
publiqués la primera descripció d’una d’aquestes platges a França) i el Paleozoic de
St Pere de Riu i Sta. Susanna, en el que identificà el Silurià superior amb graptòlits i
plantes (comunicació del 30/6/1904). 67 A més del granit, travessat per pòrfids com a
153
Fig. 15. Mapa topogràfic parcial a
escala 1:40.000 (litografia) format
amb les pedres de Mataró i
Argentona, presentat a la Diputació
en data 30/09/1903. Reproducció
facilitada per l’Arxiu Històric de la
Diputació.
Fig. 15. Topographic map on a
scale of 1:40.000 (litograph of the
Mataró and Argentona stones).
Submitted to the deputies of the
Barcelona province in 30/09/1903.
Courtesy of the Arxiu Històric de
la Diputació.
66 Existeixen al Museu del Seminari les minutes geològiques de Malgrat, Canet, la Batllòria,
Vallgorguina, Arenys, Montnegre que abasten la zona al S de la Tordera, entre la boca del riu i Calella;
i l’esborrany Estremo oriental de la provincia de Barcelona 1/40.000. Dbre 1907 (títol manuscrit;
contactes geològics en vermell sobre topografia impresa).

154
tota la comarca, hi havia pissarres cambrianes i silurianes; calcàries devonianes i
pissares carboníferes o del Culm:
He logrado reconocer de un modo cierto la presencia del Silúrico superior por
medio del descubrimiento de sus fósiles característicos ó sean los Graptolites del tipo
Monograptus en S. Pedro de Riu, en Sta. Susana, en S. Ginés de Palafolls y en Malgrat;
y el Culm ó Carbonífero inferior por la presencia de las lidianas, la grauwaka y
las impresiones de plantas de los generos Lepidodendron, Calamites, etc. en S. Pedro
de Riu, de modo que el conjunto viene á ser una reproduccion de los terrenos paleozoicos
de los contornos de la capital, de tal suerte que hubieran sido dificilisimos los
trabajos de clasificacion de tales terrenos, á no haber precedido los de esta comarca
de Barcelona. (Almera: ofici al President de la Diputació, 5/12/1904, AHDB).
Cartografia d’un sector de la plana de Vic (1902-05)
Aquest estudi, que no forma part de la sèrie 1:40.000, està relacionat amb l’exdiputat
Francesc de P. Benessat 68. De fet, es tracta de l’estudi geològic de la rodalia de
St. Julià de Vilatorta, on hi havia una font bicarbonatada-càlcica-magnèsica que el Dr.
Benessat havia analitzat uns anys abans. Tant l’estudi geològic, que Almera portà a
terme entre setembre de 1902 i octubre de 1904, com l’aixecament topogràfic, realitzat
per Brossa a l’escala habitual (1:20.000), es varen carregar al pressupost del Mapa.
Consta la presència d’Almera a l’àrea el 22/09/03, dia en què va perdre la llibreta
núm. 19 entre Vilatorta i Granollers de la Plana. Estudià les roques eruptives de la
rodalia de St. Sadurní d’Osormort, enviant les mostres al petrògraf Adán de Yarza;
havent comprovat a Sta. Susanna que l’edat del granit era post-carbonífera, conclogué
que els dics que el tallen són més recents encara; notà que les pegmatites travessaven
les capes més antigues del Trias al Pla de la Calma, i que el quars era encara posterior.
El 19/05/1905 comunicà a l’Acadèmia el descobriment de colònies de briozous en el
nummulític de St. Julià de Vilatorta; estudiats pel prof. Neviani, donaren tres espècies
noves. 69 La geologia es dibuixà sobre un transparent a escala 1:20.000; 70 el 30 de juny
es presentà el mapa a l’Acadèmia de Ciències.
Francesc Benessat i J.M. Bofill 71, de la casa “El Solà” s’oferiren a sufragar les
despeses de topografia i gravat del mapa. Almera proposà primer publicar-lo a
67 Almera, 1904: “Una playa de cuaternario antiguo en el llano de Vilasar”. MemRACAB, 4(39):
515-523; resums a BolRACAB, 2(6),p. 191 i 200; id.: [Nota sobre rocas ígneas y presencia del Silúrico
superior con graptolites en Sta. Susana], BolRACAB, 2(7), p. 273.
68 Francesc de Paula Benessat (†1910), farmacèutic i naturalista sabadellenc. Com a diputat provincial
havia estat, amb Ramon Rocafort, J. A. Benach i J. E. Manfredi, un dels promotors de la continuació de
la cartografia geològica, proposta feta a la Diputació el 14/01/1884.
69 Almera, 1905: “Sobre el descubrimiento de varias colonias de Briozoos en las capas nummulíticas al
pie del castillo de San Julián de Vilatorta”. BolRACAB, 2(8), p. 349.
70 Existeix al Museu del Seminari: Vilatorta ó entre Vich y las Guillerias 1:20.000; paper-tela 50x56 amb
la topografia (corbes, toponímia, hidrografia) i els contactes geològics superposats.
71 J.M. Bofill i Pichot, metge (deixeble de Ramón i Cajal i de Joan Cadevall) i entomòleg. Fou membre
de la Reial Acadèmia de Ciències i de la Institució Catalana d’Història Natural, entitat que presidiria
abans de passar a la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans el 14/02/1911. La vinculació de
la ICHN a l’IEC, la publicació dels fulls 4 i 5 en català i el traspàs del mapa geològic de la Diputació a
l’IEC s’han d’atribuir al seu treball al front de la Secció de Ciències de l’Institut (Camarasa, 2000).

155
l’escala habitual; però finalment es va gravar a l’1:30.000 sobre una pedra de
44,5x61 cm; de la topografia se’n varen tirar unes proves (Montaner, 1991), en una
de les quals dibuixà Almera la geologia. 72 Es publicà amb l’encapçalament Carta
Geológica y Topográfica de San Julián de Vilatorta y sus alrededores ó de entre
Vich y las Guillerías […] Año 1905. (Fig. 16).
La memòria, intitulada Descripción geológica y génesis de la titulada “Plana de
Vich” acompañada de su Mapa topográfico-geológico á la escala de 1/30.000, llegida
en sessió 30/6/1905, es publicà formant part de la sèrie de l’Acadèmia; se’n va fer un
suplement de tirada de 1000 exemplars amb la inscripció de portada “Subvencionada
per la Excma. Diputación provincial i data de 1906. D’aquests, Almera n’envià 600
a la Diputació, després de reservar-se’n 400 com era costum. 73 Una altra edició de la
memòria, que inclou també el mapa, es va publicar dins la sèrie de memòries de la
Sociedad Española de Historia Natural. 74
Fig. 16. Mapa geològic de la rodalia
de Sant Julià de Vilatorta (entre
les Guilleries i la plana de Vic),
publicat a 1:30.000 l’any 1905.
Fig. 16. Geological map of Sant
Julià de Vilatorta (between the
Guilleries massif and the Vic
plain), published in 1905 on a scale
of 1:33.000.
72 Una de les proves topogràfiques és a la Cartoteca de Catalunya (reproduïda al seu Cataleg general, p.
296); una altra al Centre Excursionista de Cataluna. Es conserva l’original geològic al MGSB.
73 Almera: Ofici al President de la Diputació, 4/05/1906 (AHDB).
74 Memorias de la R. Sociedad Española de Historia Natural, 3(6): 432-468, amb el títol “Descripción
de la comarca titulada ‘Plana de Vich’”. Resums a BolRACAB, 2(8): 325 i 350-51.

156
Visitants il·lustres (1904-1910)
Després de la Reunió Extraordinària de la Societat Geològica de França, se succeïren
les visites de notables geòlegs europeus a les àrees cartografiades. Així, el
9/11/1903, M. Bergen visità els afloraments del Papiol amb Almera, segons consta en
la llibreta de camp núm. 20.
L’any 1904, Bergeron i Almera intentaren explicar les suposades superposicions
anormals dels nivells paleozoics mitjançant la tectònica tangencial, aleshores una novetat
procedent dels estudis alpins. Presentaren sengles notes a les Acadèmies de Ciències
de París i Barcelona, on Almera la va llegir el 28/02 i 9/03/1905. Es publicà al Butlletí
de la Societat Geològica de França, i en versió bilingüe a les Memòries de l’Acadèmia.
El juny de 1905, Dr. Rudolf Hoernes, de Viena, viatjà a Barcelona amb la finalitat de
reconèixer el terciari català. Almera li ensenyà en primer lloc les col·leccions del mapa:
Desde luego fui recibido de la manera más amistosa y cordial que imaginar
pudiera, por parte del eminente geólogo […] que en sus investigaciones geológicas
por Cataluña ha hecho un estudio acabado y completo de dicha región. Este señor
tuvo la amabilidad de mostrarme la rica colección geologica que he revisado en el
Seminario […] [al inspeccionar la cual] pude orientarme perfectamente acerca de
cuanto yo luego debia investigar sobre el terreno; respecto de lo cual he de consignar
el modo atento con que dicho señor me facilitó la realización de mis excursiones,
puesto que unas veces me acompañó personalmente y otras me hizo acompañar por
su ayudante el Sr. Faura y sus discípulos. (Hoernes, 1907).
Almera l’acompanyà a l’Eocè de la comarca de Vic (excursió a Vilatorta,
Fàbregues i Osormort, 5/06/05), a Montserrat i al Pliocè inferior del Papiol, –yacimientos
que de ningún modo pueden considerarse pontienses– al tall de Sant Pau
d’Ordal (me cabe la satisfacción de poder afirmar que he encontrado perfectamente
acordes la descripción hecha por dicho autor [Almera] i la realidad, respecto á la
constitucion de este importante perfil); el diumenge, 28 de maig a Montcada, amb
Font i Sagué i una nombrosa concurrència –probablement deixebles d’aquest als
Estudis Universitaris Catalans–; d’altra banda, Faura l’acompanyà a Montjuïc, on
observà la coincidència faunística amb els jaciments del Penedès amb Pereirœa. 75
Altres il·lustres que probablement visitaren els autors i les col·leccions del mapa, però
que no deixaren tanta petja, foren: Depéret, qui en carta a Bofill 20/12/04 diu que ha estat
a Barcelona; Édouard Harlé, en una carta a Almera 12/12/1908 sobre la mandíbula
de Montcada i l’Elephas de les Corts declara haver estat a Barcelona, i Adolf Wurm,
qui en una carta a Almera de 10/04/13 assegura haver estat a Pallejà tres anys abans.
Projecte de fulls i desenvolupament dels treballs (1905-1906)
L’extensió que havien de tenir els dos fulls de llevant no es comença a concretar
fins al 9/09/1905. Un cop acabats el massís del Montnegre i el Baix Tordera fins als
límits provincials, es decidí incloure el vessant Sud del Montseny:
75 Almera, J., 1907: “Extracto de una memoria titulada ‘Un reconocimiento de los terrenos terciarios de
las comarcas occidentales bañadas por el Mediterráneo’, presentada a la Academia Imperial de Ciencias
de Viena, tomo CXIV, parte I (año 1906) por el Dr. Rodolfo Hörnes” MemRACAB, 6(11): 135-140.

157
Para ello es preciso estudiar el trozo de Vallés que va desde el meridiano de Granollers
á los confines de la Prov. de Gerona y extender las excursiones y estudios á la
mitad meridional de la mole del Montseny, puesto que cogen perfectamente en la hoja
4ª [sic], dado el grandor de la maquina y de otro lado queda ella con una forma mas
regular […] para dejar terminados los trabajos topográficos y geológicos así de
campo como de gabinete que faltan, creo que será preciso emplear todavía todo lo
que resta de este año y una gran parte del año 1906 (Almera: ofici al president de la
Diputació, 9/09/1905, AHDB).
En el mateix ofici, proposà Almera imprimir conjuntament ambdós fulls
per tal d’estalviar despeses i assegurar la identitat dels colors, cosa que la
Diputació aprovà.
L’aixecament topogràfic es va fer entre agost de 1905 i desembre de 1906. 76 El
setembre de 1906 el gravat del full 4rt estava gairebé acabat, i, malgrat les dificultats
que presentava l’estudi de la zona del Pla de la Calma i Tagamanent (full 5è), la
topografia abrupta del massís i la manca de fòssils paleozoics, s’esperava publicar
ambdós fulls l’any vinent:
No obstante atendido lo avanzado de los trabajos así topográficos como geologicos
de gabinete y de campo, y los estudios comparativos que pueden hacerse con los
terrenos de la mismas épocas y de la misma índole de la mole del Tibidabo sera mas
facil últimar dentro del año próximo las dos hojas y darlas ya á la imprenta. (Almera:
Ofici al President de la Diputació, 19/09/1906, AHDB).
El 29 de maig de 1907 la part geològica estava pràcticament acabada (Fig. 17), i
també la topografia de camp, però no encara la de gabinet; Almera presentà aleshores
la xarxa hidrogràfica i fragments de mapes topogràfics; però es queixà que els treballs
topogràfics eren penosos i que no hi havia prou pressupost:
Mis deseos, como los de VE. y de todas las personas científicas y demas á quienes
interesa la divulgacion de los conocimientos cientificos, es que se termine cuanto
antes el trabajo, á fin de darlo á la publicidad; pero la penuria de medios con que
sufragar el trabajo del topografo, que dicho sea de paso, por tener que hacerlo todo,
esto es, dibujar en el campo y trasladar á la piedra en el gabinete los trabajos de
campo le exige necesariamente mucho tiempo, no permite activar el grabado y
litografiado con la rapidez que se desea. (Almera: Ofici al President de la Diputació,
29/05/1907, AHDB).
Per aquesta raó demanà 2.000 pessetes extraordinàries del pressupost
corrent, cosa que es va aprovar el 4 de juny. El 30 de setembre s’havia acabat la
topografia de camp del full 5è amb el sector al N del Mogent, 77 i s’havia començat
a gravar. 78 El sector Hostalric-Sant Celoni es gravà a 42x31 cm; 79 mentre que el del
Montseny o de la Garriga, que Brossa anomenà Cuencas del Congost, Mogent i
Tordera, feia 48x32,5 cm; se’n varen tirar algunes proves. 80
76 Lligall De puntos diseminados entre Cánoves y Hostalrich – de la Quinta y la Cuarta (CCICC).
77 Minutes topogràfiques a: Ultimas de la región quinta, entre gener i juliol de 1907 (MGSB).
78 Almera: Ofici al President de la Diputació, 30/09/1907 (MGSB).
79 Prova a MGSB amb la topografia, la hidrografia en blau i la toponímia manuscrita en negre.
80 Es conserven al MGSB: un topogràfic amb les corbes i part de la toponímia, hidrografia i vies; una
prova amb la topografia; una altra amb la toponímia manuscrita i els contactes geològics en tinta
vermella; hi ha una altra prova amb la toponímia en vermell i els contactes geològics en negre.

158
V
Fig. 17. Fulls IV i V. Mosaic format amb els originals topogràfic-geològics a escala 1:20.000 que es
conserven al Museu del Seminari.
Fig. 17. Sheets IV and V. Patchwork formed by the manuscripts maps on a 1:20.000 scale property of
the Museu del Seminari.
8 2
0
7 6
1
V
Fig. 18. Distribució de les pedres litogràfiques sobre les que Brossa gravà la topografia dels fulls IV i V
(1900-1909). 0, Badalona, 1, Mataró; 2, Argentona; 3, Arenys; 4, Malgrat; 5, Tordera; 6, Gualba; 7,
Congost; 8, Franja afegida.
Fig. 18. Litographic stones on which Brossa engraved the topography of sheets IV and V (1900-1909).
0, Badalona, 1, Mataró; 2, Argentona; 3, Arenys; 4, Malgrat; 5, Tordera; 6, Gualba; 7, Congost;
8, Additional strip.
3
IV
IV
5
4

Almera havia estudiat els sediments lacustres de Campins 81 i s’havien reconegut
en el Montseny les mateixes unitats paleozoiques que a Collserola. Els fòssils de
Campins foren obtinguts per Martí entre octubre de 1905 i gener de 1906; també es
compraren fòssils als treballadors de les pedreres. La recerca de fòssils del Paleozoic
del Montseny prosseguí durant tot 1906 (Cànoves, Figueró, Palautordera, entre febrer
i juliol; Aiguafreda i la Mora entre Octubre i desembre) i els primers mesos de 1907
(Cànoves). 82 Amb els resultats obtinguts, Almera presentà al primer Congrés de Naturalistes
espanyols de Saragossa proves de la invariabilitat de la fauna siluriana, el mes
d’agost de 1908.
Segona part dels terrenys pliocènics (1907)
Als 15 anys de la publicació de la memòria geològica dels terrenys pliocènics,
Almera donà a la impremta un segon lliurament que completava la seva magna
obra sobre el Pliocè del Baix Llobregat. Aquesta segona part era dedicada a la
paleontologia i aparegué sense peu d’impremta i paginada a continuació de la
primera. Consta de dues parts i un apèndix: sota el títol Catálogo de las fauna y
flora fósiles contenidas en estos depósitos y determinación de la edad de cada uno
de sus tramos hi ha el catàleg faunístic, que inclou la fauna malacològica, ja estudiada
per Almera i Bofill, seguida d’unes consideracions paleogeogràfiques, paleoclimàtiques
i estratigràfiques; inclou aportacions de Depéret (mamífers), Schrodt
(foraminífers) i Lambert (equinoderms). S’hi adjunta la flora pliocènica, determinada
per Saporta i Boulay, ja publicada abans, amb unes consideracions sobre la
seva naturalesa i origen. Al final s’hi adjunten les memòries de De Angelis de 1895
sobre antozous i briozous.
El conjunt forma una bella monografia de 355 pàgines, més XL annexes, i 24
làmines de fòssils entre fotografies i gravats, algunes dibuixades per Font i Sagué.
El 10 de juny de 1908 Almera lliurà a la Diputació 600 exemplars de la
memòria Los terrenos pliocénicos del llano de Barcelona, dels quals 240 complerts,
i 360 únicament amb la descripció geològica. La presidència ordenà que es
repartissin (1908), passant a l’arxiu els 360 de la primera part i 150 del volum
complet. 83
Addició d’una franja a ponent (1907-1908)
Inicialment s’havia previst que el límit occidental del full cinquè fos l’anomenat
Meridià de Matas, que coincidia grosso modo amb el curs del Congost, però finalment
81 Almera, 1907: “Estudio de un lago oligocènico en Campins”. La memòria, llegida a l’Acadèmia el
29/03/1906, es conserva manuscrita a l’Arxiu d’aquella corporació. Es publicà a MemRACAB 6(2):
11-20; resums a BolRACAB 2(8), p. 424 i 2(9), p. 437.
82 D’aquesta època són els records que ha conservat la família d’Almera sobre els costums del canonge:
en les excursions pel Montseny muntava un ruc i portava un ajudant anomenat Martí; anava sempre amb
sotana i s’allotjava a les rectories (Valls Julià, 1983, p. 43).
83 Ofici signat per Prat de la Riba (AHDB).
159

160
es decidí desplaçar-lo cap a ponent, per tal d’incloure-hi el vessant occidental de la
vall, amb l’argument que convenia a la distribució general i enriquia la gamma de
terrenys del full 5è:
Examinada la manera como quedaba el resto de la Provincia por el lado occidental
y la superficie que abarcaba hasta sus confines con la de Tarragona, he visto
que convenia ampliar algo mas esta hoja, á fin de conseguir que al final del trabajo
total, no quede espacio ó punta alguna de la Provincia, que no pueda quedar comprendida
en la última hoja. Por otra parte desde el punto de vista geologico es tambien
muy conveniente añadir á esta hoja la faja lateral del O del Congost arriba
indicada, porque con ello se consigue hacer entrar en la misma una gran porcion de
terreno ecocenico lacustre y marino que es la continuacion del de la plana de Vich y
que se puedan ver sus relaciones con el trias sobre el cual aquel descansa. (Almera:
Ofici al President de la Diputació, 15/09/1908, AHDB).
La cartografia de la franja afegida es va fer durant els anys 1907-1908. Les minutes
topogràfiques es conserven al MGSB. 84
Entre juliol de 1907 i maig de 1908 Almera solia sortir al camp, preferentment al
Congost, en companyia del seminarista Marià Faura i Sans i d’altres excursionistes
com Coromines, Tomàs, Wynn i Santamans. 85 Un dels resultats d’aquestes excursions
fou el descobriment de la flora triàsica del Figueró en una pedrera del terme de Montmany
86 i dels briozous eocènics, l’estudi dels quals fou confiat a Ferdinand Canu. 87
Entre agost i setembre de 1908 Almera estudià l’estratigrafia de Bertí i treballà en al
llegenda del mapa. Llegí a l’acadèmia una memòria sobre l’extensió del Culm, i una
síntesi sobre l’evolució paleogeogràfica. 88
Proves de topografia dels fulls 4rt i 5è (1909)
Es construí un mosaic de la regió 4ª, a falta encara d’un petit sector al N de Breda
i Hostalric, amb les litografies sectorials corresponents: Tordera (23,5x47 cm), Breda
(32,7x30,5 cm) i Arenys (33x36? cm); porta una cartel·la manuscrita: Region cuarta
o del río Tordera al Litoral. 89
84 Minutes a: Región sexta al Este (nov. 8-febrer 1909) MGSB i Ultimas de la región Quinta (id).
85 Probablement, tots ells membres de la Institució Catalana d’Història Natural. Si més no, Llorenç Tomàs
[ca.1870-1916], advocat i mineralogista que presidiria la institució i substituiria Font i Sagué als Estudis
Universitaris Catalans; se li atribueix la instal·lació de les col·leccions de la Diputació a la Universitat
Industrial (1912) i és conegut pel treball “Els minerals de Catalunya” que es va publicar pòstumament.
Frederic Wynn i Ellis (?-1932), també era membre de la Institució, de la que fou conseller i vicesecretari,
força actiu fins 1914; estava vinculat a la Garriga (Dades extractades de CAMARASA, J.M., 2000).
86 Almera, 1909: “Descubriment de una de las antigues floras triássicas al Nort de Barcelona”. Butlletí
de la Institució Catalana d’Història Natural, 6(2): 11-14.
87 En resultarien els treballs: Canu, F., 1913: “Bryozoaires fossiles des terrains éocènes du Pla de la
Gàrgara, près Aiguafreda (Lutétien)”. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 10(7): 102-
105; i Faura, M., i Canu, F., 1916: “Sur les bryozoaires des terrains tertiaires de la Catalogne” Treballs
de la Institució Catalana d’Història Natural: 59-193.
88 Almera, J., 1908: “Sobre la extensión del Culm en el NE de la provincia de Barcelona y sus relaciones
con el aluvión del Vallés”. BolRACAB, 2(10): 509, i Almera, 1909: “Ensayo de una síntesis de la
evolución geológica de la comarca de Barcelona”, MemRACAB, 8(4): 41-53.
89 Existeix al MGSB, amb la toponímia manuscrita en negre.

A punt d’entrar en màquines es reduí el pressupost a 5.000 ptes., cosa que motivà
una demanda de 2.500 addicionals, amb càrrec al pressupost extraordinari, per a les
despeses de paper i la impressió dels fulls ja acabats (22/03/09), petició que fou informada
negativament per la Comissió (14/07/1909). La migradesa del pressupost obligà
a interrompre temporalment els treballs. No obstant, a l’agost estaven en curs d’impressió;
se’n presentaren a la Diputació proves de la topografia:
Esta trabajando ahora el litografo-grabador en litografiar las vias de comunicación,
los nombres de los pueblos y de las casas, asi como los de los accidentes
topográficos. Terminado este trabajo de litografia de la parte geográfica, débese
empezar inmediatamente el de la parte geologica ó sea los limites de los terrenos de
diferentes edades y formaciones en ellas comprendidos y proceder a la impresión en
colores representantes de los mismos. (Almera: ofici al President de la Diputació,
20/08/1909, AHDB).
Les primeres proves topogràfiques impreses porten cartel·les iguals a les definitives,
però amb data de 1909: Región cuarta o del río Tordera detallada […]
1909, faltant encara el tros al N de la Tordera. Sobre una d’aquestes proves es
dibuixà la geologia. 90
Brossa acabà entre abril i setembre de 1910 el sector al N d’Hostalric i Breda. 91
Treballs geològics entre 1909 i 1912
Almera mantingué l’activitat habitual de sortir al camp 4 o 5 dies al mes al
Congost, el Montseny i el Maresme amb els companys excursionistes; però després
del fatídic estiu de 1909 tan sols consta la companyia de Llorenç Tomàs en dues ocasions,
i la de Faura en els períodes estivals.
Marià Faura, a més d’acompanyar Almera al camp, devia fer tasques auxiliars:
consta, per exemple, en una carta d’Stevenson a Almera, que li va enviar una llista no
especificada. Després de publicar articles de premsa sobre la necessitat d’un nou
mapa de Catalunya (Faura, 1909), Almera aprofità la seva estada a Madrid –on, com
a estudiant de Naturals s’estigué entre 1909 i 1912– com enllaç amb Ramón Adán de
Yarza, encarregat de l’estudi de les roques ígnies:
La present es pera acusarli rebut de les preparacions de roques [de] Catalunya y
que el Dr. Raymond Adán de Yarza ja les ha vist totes. Mentres ell en son excellent
microscopi va observant i comunicant-me lo que hi nota jo vaig apuntant lo mes especial
de cada preparació, prescindint dels caracters generals […] Si hi ha en alguna
preparació l’aspecte característich d’alguns elements petrográfichs me l’ensenya y
me fa anotar les diferéncies ab els altres. Vet aquí que jo vaig fent-hi práctica […]
espero no tardará en enviarmen una altra remesa, ja que hi som bé podriem determinar
totes les de la colecció del Seminari, com també se’n podrien fer preparacions de
les que hi ha a la colecció del Museu Petrográfich del Parch […] podriem enviar una
preparació d’aquella roca tan estranya de Llavaneras que n’hi ha un bloch al Parch
[…] (Faura: Carta a Almera, 7/02/1909 dins: Via, 1975).
90 Es conserva al MGSB. La geologia es va dibuixar també sobre la zona sense topografia.
91 Brossa: Lligall De puntos diseminados entre Cánovas y Hostalrich de la Quinta y la Cuarta (CCICC).
161

162
Consta que l’any 10 es varen facturar 184 pessetes en concepte d’esmeril, bàlsam
del Canadà i treballs de preparació i estudi de roques, i l’any següent 10 pessetes per
bàlsam i vidres.
En una carta de 27/01/11 consta que Faura anà a buscar unes mostres que a
Almera li interessaven, i li diu: les preparacions últimes com que totes s’han de
rebaixar ho aniré fent amb calma, y ja l’hi aniré notificant.
Els resultats de l’estudi petrogràfic foren presentats per Almera a l’Acadèmia de
Ciències el 27/02/1913. La memòria, que és una relació de les descripcions de les
làmines primes, es publicà al cap de dos anys, amb la indicació “Subvencionada por la
Excma. Diputación provincial”; se’n trameteren 600 exemplars a la Diputació el 5 de
juny de 1915. El cost de l’edició, de la que s’encarregà la casa López Robert, fou de 130
pessetes, inclòs el paper, la tirada i l’enquadernació. Tant la descripció manuscrita (per
Faura?) com les proves d’impremta corregides per Almera es conserven al MGB.
Un altre fruit de l’estada de Faura a Madrid fou la revisió de l’estratigrafia paleozoica,
treball que va llegir com a tesi doctoral l’any 1912 i que publicà la Real Sociedad
Española de Historia Natural. Gairebé simultàniament, Pruvost advertí les pissarres porpra
del Papiol, suposadament tremadocianes, contenien al Montseny fauna carbonífera;
la revisió dels fòssils classificats anys enrere per Barrois confirmà la nova atribució. La
rectificació arribà just a temps per a incloure-la en l’explicació dels nous fulls IV i V
(1913). També fou incorporada al Prodromus de la fauna paleozoica, treball de Faura
que guanyà el premi Agell de l’Acadèmia de Ciències (1914).
Començament del full 6è (1910-13)
Un cop enllestida la topografia del full 5è, és possible que Brossa projectés
acabar el full de Vic, del que ja s’havia publicat el sector de Sant Julià de Vilatorta;
sembla indicar-ho l’existència d’una base sobre paper-ceba amb les xarxes hidrogràfiques
i de camins a la rodalia de Seva, entre Balenyà i l’Arola, i entre Coll Formic
i la Serra; 92 però no tenim cap indici que arribés a començar els treballs de camp.
Després d’acabar el sector d’Hostalric, es dedicà, a partir d’octubre de 1910, a la
rodalia de Sabadell, i durant 1911, a la zona nordoriental del full sisè, a ponent dels
cingles de Bertí. 93
El 16 de setembre de 1912 Almera demanà a la Diputació, com cada any, que destinés
7.500 ptes. del proper pressupost per al Mapa, a fi de poder imprimir els fulls 4rt
i 5è, i de continuar los de la region vecina á la hoja 5ª ó sea empezar los trabajos y
estudios de campo así topográficos como geologicos de la hoja 6ª .
En el moment de la renúncia, Almera, exposà que hi havia una bona part, dibuixada
pel topógraf-gravador, de la Fulla Sexta. 94 S’han conservat, d’aquesta època, dos
originals topogràfics de contorns poc regulars, a l’escala 1:20.000, avui a la Cartoteca
de Catalunya: De Castelltersol a Centelles i a Bertí 1:20.000 per E. Brossa (dibuix de
39x40 sobre un full de paper-ceba de 48x45, el límit N del qual és el paral·lel del turó
92 Manuscrit de 50x48 cm, sense data (MGSB).
93 Minutes de Brossa: octubre 1910-desembre 1911 (Vallès central), al lligall Región sexta entre S.
Llorens i Moncada (MGSB); Castelltersol i alt Ripoll (1911) al lligall Región sexta al Este (MGSB).
94 Almera: ofici 12/08/1914 (AHDB).

del’Home, amb els meridians de Caritg a llevant i de Fabra/Rodós a ponent); 95 i De la
regió dels Fays i Vallés occidental, 1:20.000, (dibuix de 38x29 sobre paper de 50x33). 96
En la llibreta de camp del Dr. Almera hi trobem una excursió a Aiguafreda i al Pla
de la Gàrgara, amb una secció estratigràfica, i una altra a Aiguafreda i Tagamanent
(24/04 i 20/05/1912, respectivament); així com sortides de Faura a Aiguafreda i
Valldeneu, (14/05 i 10/06/1913). 97 Consta, d’altra banda, en una relació d’excursions
fetes durant 1912, que Faura estudiava entre Caldas, Sant Feliu de Codines i Castelltersol
la hidrologia de la vall que aflueix a St. Miquel del Fai, per encàrrec de la Central
Elèctrica de Daví, cosa que s’adiu amb el segon dels mapes abans esmentats. 98
Després d’aquestes activitats, els treballs del full sisè no es reprendrien fins a la
redacció del nou projecte de mapa, estès ara a tot el país, per primera vegada amb un
projecte de distribució de fulls i que obligava al replantejament previ dels treballs
topogràfics. Projecte que fou efímer, atès que aviat s’abandonà l’escala 1:40.000 per
tornar a la 1:100.000 original. És per això que el full sisè no s’acabaria mai.
Edició dels fulls 4rt i 5è (1913-14)
L’any 12 prosseguiren els treballs d’edició, i el 27/02/1913 presentà Almera a
l’Acadèmia les proves dels fulls 4 i 5, juntament amb preparacions de roques ígnies
de 47 localitats. 99 El 12 d’agost de 1914, trametè 1200 exemplars de cada full (600 en
paper de registre i 600 en paper més prim, ja que els primers no eren prou correctes.
El 30 de desembre presentà a l’Acadèmia el full 4, i demostrà que la vall de la Tordera
era, com el Vallès, una vall d’enfonsament. 100
En dos articles a la Veu de Catalunya amb motiu de l’aparició dels fulls, Faura va
fer notar la utilitat que havien tingut els fulls publicats, i afirmà que
Amb aquestes cinc fulles resta terminada tota la costa de la provincia de
Barcelona, deixant el Dr. Almera […] ben afermats els fonaments de aquella obra
monumental amb que immortalitzarà la Història de Catalunya (Faura, 1914).
Almera rebé, un cop més, les felicitacions dels seus col·legues francesos. En
opinió de Depéret, c’est une des cartes les plus remarquables qu’ai vu; per Louis
Gentil, l’Espagne peut être fière d’avoir un savant comme vous, et nous d’avoir, de
l’autre côté de la frontière, un confrère dont les beaux travaux sont en si parfaite
harmonie avec les nôtres. Paul Choffat, que casualment cartografiava un àrea geològicament
semblant a la mateixa escala de treball de 1:20.000, agraí la tramesa del mapa,
que li serviria de model de cara a la publicació del seu. 101
95 Còpies al Museu del Seminari, amb la toponímia manuscrita.
96 D’aquest se’n va fer una versió posterior amb els límits regularitzats: De la Regió dels Fays i Vallés
Occidental fet en 1915 per E. Brossa y entregà en Janer 1916. 1:20.000, 49,5x25 (Còpies en paper, MGSB).
97 Almera: Llibreta nº 25 (MGSB).
98 Faura: Relació d’excursions (MGSB).
99 Dos anys més tard es publicà la memòria: Almera, 1915: “Algo sobre las rocas eruptivas del NE de
Barcelona”, dins: MemRACAB, 11(25): 330-331; resums a BolRACAB, 3(5): 321 i 330-331.
100 Almera, J., 1915: “Hoja 4ª del mapa geológico de la provincia de Barcelona o del Bajo Vizcondado.
Descripción físico-geológica del Bajo Vizcondado (Tordera) y sus valles de hundimiento y erosión”.
MemRACAB, 11(22): 365-371. Resums a BolRACAB, 3(6), p. 457, i 3(7), p. 533.
101 Cartes a Almera (MGSB): Depéret, 15/03/1915; Choffat, 16/08/1915; Gentil, 11/02/1916.
163

164
Edició catalana dels fulls (1914-1915)
En el moment de renunciar Almera a la direcció del Mapa, s’estava portant a
terme una edició en català (dita segona edició) dels fulls 4rt i 5è, d’acord amb els
desigs de la Diputació:
Tinc la satisfacció de participarli que s’està fent, segons los desitjos de VE,
l’edició d’aquestas Fullas amb llengua catalana, á la cual acompanyará una Memòria
o explicació mes detallada dels terrenys i l’exposicició de fets fisics y de fenómens
geológics que no pogueren cabrer en las mateixas Fullas per l’estretor de l’espay de
qu’en ellas se pogué disposar. (Almera: Ofici al President de la Diputació, 12/08/1914).
Hi ha una nota manuscrita amb correccions a la lletra de la regió 4ª, datada 26/01/15
(MGSB). Se’n va fer una tirada de 1.500 exemplars. Almera presentà personalment a
Prat de la Riba els fulls el dia 30 d’agost, cosa que aprofità per demanar una consignació
de 10.915 pessetes al proper pressupost per les despeses que ha ocasionat l’impressió
corregida de les mateixes (targeta d’Almera a Prat, fons Prat de l’ANC). Les memòries
previstes no s’arribarien a publicar, tot i haver estat traduïdes per Faura. 102
En aquesta ocasió els exemplars de la nova edició no ingressaren a l’arxiu provincial,
sinó que passaren a l’Institut d’Estudis Catalans. 103
CRISI I TRASPÀS DEL MAPA (1909-1914)
Abans de 1899, les propostes d’Almera havien estat sempre acceptades per la
Diputació sense ombra de crítica. Però les coses començaren a canviar quan alguns diputats
alçaren la veu contra la lentitud amb què avançava l’obra, i a demanar un pressupost,
cosa que Almera es negà sempre a fer. 104 A partir de 1909, coincidint amb l’aparició de
nous projectes d’abast nacional, les subvencions destinades al Mapa queden sensiblement
retallades, cosa que retardarà encara més l’aparició dels dos fulls en curs. La constitució
de la Mancomunitat (6/04/1914) comportà un replantejament dels projectes
cartogràfics en curs, i significà de fet el final del mapa topogràfic i geològic provincial.
Primeres crítiques dels Diputats (1899-1906)
En discutir la Sessió Pública Ordinària del dia 11 d’abril de 1899 el dictamen del 5
anterior, el Diputat Sr. Malla va assenyalar per via d’esmena que malgrat els anys passats
des de l’inici del mapa només se n’havien presentat dues seccions, i que atesa la necessitat
de conèixer les depeses provincials se li hauria de demanar al Dr. Almera quant de
temps necessitava per enllestir-lo. Respongué el Sr. Benet i Colom amb un elogi del
Mapa i la seva utilitat; també el Sr. Buigas. Els Srs. Ferrer, Vidal i Soler es mostraren
102 Es conserven al Museu del Seminari.
103 No n’hem pogut documentar una possible distibució gratuïta, ni tampoc si Almera es va reservar una
part de la tirada, com es va fer en les publicacions anteriors en compliment del conveni amb la Diputació.
104 Ja en els inicis de l’obra, quan se li demanà pressupost del mapa 1:100.000, al·legà que era imposible
fer un pressupost, i que tampoc es podia fer una programació de temps (Almera: Ofici al President
de la Diputació, 26/03/1886 (AHDB).

Fig. 19. Fulls IV (dreta) i V (esquerra) del mapa. Reproduccions facilitades per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
165
Fig. 19. Map sheets no. IV (right) and V (left). Courtesy of the Institut Cartogràfic de Catalunya.

166
d’acord amb el diputat crític, ja que en la seva opinió era una despesa, i com a tal hauria
d’estar sotmesa a règim pressupostari. Benet i Colom negà que es pogués subjectar a
pressupost, ja que era un treball científic. Seguidament rectificaren els crítics Ferrer,
Vidal, Soler i Malla. Encara intervingueren Garriga (en el sentit del Sr. Malla), Casassa
i Espinós (en sentit contrari). La Comissió de Foment no va admetre l’esmena. Posada a
discussió, el Sr. Vidal i Valls recordà que Jacint de Moulin havia fet pressupost. Insistí
Bohigas que no era exigible; Benet assegurà que no tenia constància del pressupost de
Moulin, i Sandiumenge que no es debatia una esmena sinó una addició al dictamen.
Posada a discussió, es va desestimar l’esmena i es va aprovar el dictamen. 105 Almera es
va assabentar pels diaris de la discussió, i seguidament escrigué a Benet i Colom,
al·legant que era una utopia pretender calcular no ya aproximadamente, pero ni siquiera
remotamente … el cost final de l’obra. 106 L’any 1901 la Diputació desestimà afegir al
pressupost de 1902 la quantitat de 2.500 pessetes que Almera havia demanat per tal de
publicar la memòria de la reunió extraordinària de la Societat Geològica de França, malgrat
que inicialment havia donat a entendre que veia amb bons ulls aquesta publicació 107
i sabent que Almera n’havia acabat la traducció castellana: 108
Por ahora no se estima conveniente consignar cantidad alguna para la publicación
de la traducción de la parte referente a esta provincia de la memoria de la
sociedad geológica de Francia, dandose expresivas gracias al mentado Dr. Almera
por dicha traduccion y comuníquesele el presente acuerdo… (Ofici al Dr. Almera,
21/10/1901, MGSB).
Els debats a la Diputació sobre el Mapa prosseguiren en anys successius. En la Sessió
Pública Ordinària de 13 d’octubre de 1903, el diputat Sr. Morros impugnà el dictamen,
al·legant que les inversions pujaven ja a 119.750 ptes., i que el mapa duraria molts
anys; per tal de no gravar tant el pressupost proposà rebaixar l’assignació a 2.000 ptes.
anuals. El Sr. Benet al·legà que la rebaixa no faria sinó retardar l’acabament de l’obra;
Morros, que s’hauria de fixar un termini; Benet, que la intervenció d’un paràmetre
desconegut (la geologia) ho impedia; que la partida era per a material i no per a sous.
Finalment, s’aprovà el dictamen amb el vot en contra del Sr. Morros. 109
L’any següent fou el Sr. Coderch qui impugnà el dictamen, preguntant quantes subvencions
serien necessàries encara per a acabar l’obra; respongué el Sr. Benet que no
era possible saber-ho. Finalment s’aprovà amb els vots en contra dels Srs. Coderch i
Morros. Des d’aleshores, l’aprovació dels dictàmens no fou automàtica, sinó que solien
quedar sobre la mesa en primera instància a petició d’algun diputat (1906, 1909). 110
105 Diputació de Barcelona: Acta de la SPO de 11/04/1899 (AHDB).
106 Almera: Carta a Benet i Colom, 14/04/1899 (AHDB). Reproducció: Annex 6, núm. 7.
107 Ofici al Dr. Almera, 20/11/1900 (MGSB).
108 Almera: Ofici al President de la Diputació, 25/09/1901 (AHDB).
109 Diputació de Barcelona: Acta de la SPO de 13/10/1903 (AHDB).
110 Entre els diputats citats en el present capítol, hem identificat en el fitxer de l’AHDB els següents:
Benet i Colom, Francesc (Diputat per Granollers, 1892-1905); Buïgas i Montravé, Gaietà (Diputat per
Vic i Berga, 1892-1901); Casassa i Xarrié, Josep (Diputat per Barcelona, 1898-1903); Coderch i Manau,
Joaquim (Diputat per Mataró i Arenys, 1905-1909); Espinós i Stocklein, Josep (Diputat per Barcelona,
1892-1905; President entre 1903-1905); Ferrer i Vidal, Josep (?); Garriga i Miquel, Jaume (Diputat per
Barcelona, Hospital-Drassanes, 1898-1902); Malla i Grané, Santiago (Diputat per Granollers entre 1892
i 1901); Morros i Roger, Jaume (Diputat per Barcelona, 1903-1907); Sandiumenge, Magí (Diputat per
Vilanova i Sant Feliu, 1898-1903); Vidal i Valls, Joan (Diputat per Terrassa i Sabadell entre 1896 i 1905).
En cursiva, els partidaris de continuar l’obra del Mapa en la mateixa forma.

Reducció de la subvenció anual (1909)
Havent sol·licitat Almera la quantitat de costum per a l’exercici de 1909
(15/09/1908), quedà el dictamen sobre la taula a petició del Sr. Gubern; 111 fou retirat
per la Comissió el 13 d’octubre. Finalment es pressupostaren 5.000 pessetes, que
Almera, en un ofici de 22/03/1909, considerà insuficients, i demanà que es restablís
la subvenció habitual, cosa que fou informada negativament i desestimada en conseqüència.
La rebaixa comportà un alentiment dels treballs:
La obra del levantamiento del Mapa Geológico […] ha tenido que sufrir este año
un paréntesis en su realización, debido á lo exiguo de la subvencion en el presupuesto
consignada. No obstante, las dos hojas (4ª y 5ª) en las que se viene a la vez trabajando
con el fin de poderlas publicar simultaneamente […] tocan ya á su término,
pues no solamente estan finidos los trabajos de campo, sino tambien la difícil y
entretenida labor del grabado de las mismas […] Está trabajando ahora el litografograbador
en litografiar las vias de comunicación, los nombres de los pueblos y de las
casas, así como los de los accidentes topográficos. Terminado este trabajo de
litografia de la parte geográfica, débese empezar inmediatamente el de la parte
geológica […] (Almera: ofici de 20/08/1909, AHDB).
Preveient la compra del paper i les despeses de publicació, Almera demanà per al
1910 la quantitat de 10.000 pessetes, que el dictamen va rebaixar a 7.500 (la SPO de
15 d’octubre acordà prescindir del dictamen, atès que el pressupost ja havia estat
aprovat). És per això que per al 1911 sol·licità que es consignessin 5.000 pessetes
addicionals en el pressupost extraordinari, amenaçant amb suspender los trabajos de
impresion de los colores en dichas hojas y terminarlas por completo; 112 però el dictamen
de la Comissió les deixà en 2.500, i així s’aprovà en la sessió de 31 de gener.
Projecte d’un mapa agronòmic de Catalunya (1909)
L’arribada dels catalanistes a la Diputació permeté superar l’estret marc provincial.
En són un reflex els articles que els Srs. Novellas, Laforga i Bulbena publicaren
a la Veu de Catalunya entre novembre de 1908 i gener de 1909 en els que
assenyalaven la importància i necessitat del mapa agronòmic. El prevere Marià Faura
i Sans, col·laborador d’Almera i distingit espeleòleg, aleshores estudiant a Madrid,
respongué amb un projecte d’escala i abast molt diferents del Mapa que s’estava
elaborant. El qual s’havia demostrat útil, però era només el primer pas per a fer
l’agronòmic, no se sabia quan es podria acabar, i a més, el seu abast territorial era per
força limitat:
Importància [de la geologia] que ha sigut equilatada en la producció vinícola del
Penadés, fonamentats en el mapa geològich del doctor Almera; y és llastimosament
sensible que altres comarques que tenen un tresor extraordinari en el seu terrer, restin
pobres pèr mancalshi un mapa que’ls senyali les extensions propies pera determinades
plantacions (Faura, 1909, article II).
111 Gubern i Fàbregas, Santiago; fou diputat per Barcelona (Parc i Nord) entre 1907 i 1911.
112 Almera: Ofici al president de la Diputació, 19/01/1911 (AHDB).
167

168
El mateix Faura exposaria posteriorment amb detall la utilitat dels tres primers
fulls del mapa provincial:
Han servit moltíssim per ampliar la xarxa de carreteres provincials, per a fixar
els termes d’alguns ajuntaments; i, sobretot per als agricultors han sigut de grans
utilitats, car a En Marc Mir, de gloriosa remembrança li serviren per a implantar les
varietats de ceps americans en els terrenys a propòsit per a quiscuna d’elles, i,
actualment, en sa ratificació, l’Estació Enològica de Vilafranca hi estampa els fruits
d’aquella distribució vitícola per tot el Penedès (Faura, 1914).
El nou mapa, que serà la riquesa y salvació de nostra renaixenta Patria, el
podrien finançar les diputacions (reconexent la tutela que exerceixen avui quiscuna en
la seva provincia y demà mancomunades, no deixeràn d’esmersarhi la seva influència
econòmica) amb ajut dels Ajuntaments importants. Les seves característiques haurien
de ser les següents:
Convé que es fassi a una escala regular y suficient. L’escala més proporcionada
y més fácil pera les deduccions de càlculs […] és la de 1 per 100.000 […] la part
geogràfica deuria ser lo més perfecta possible […] Aquesta secció se pot dir que ja
n’és casi feta, reunint les moltes cartes geogràfiques parcials existents […] Sobre
l’esquelet de la carta geogràfica de Catalunya, ab colors variats i de tòns clars, s’hi
senyalarien els elements geològichs del nostre terrer, prescindint dels nivells de quiscun
dels pisos, ja que amb aquests n’hi hà lo suficient; a més, se deurien fer constar
els anticlinals y sinclinals graduats, y fins les falles. Es essencial fer la part orogràfica
ab unes curves de nivell que variessin de 25 metres respectivament, indicant els
cingles y les planuries (Faura, 1909, article I).
És justament aquest projecte el que acabaria adoptant la Mancomunitat a partir de
1919, sota la presidència de Puig, després de no poques vacil·lacions, i en el que
participaria Faura de manera destacada.
L’afer de la ubicació de les col·leccions (1910-1912)
Per iniciativa d’Artur Bofill, que dirigia el Museu Martorell des de 1891, s’havia
format (1906) la Junta Municipal de Ciències, que agrupava els museus de la ciutat;
Almera i Cadevall en formaren part fins que l’any 1909 foren substituïts per Fontseré
i Vidal; hi havia també Font i Sagué, que desaparegué el 19/04/1910, i Odón de Buen.
Com ha explicat Gómez-Alba (1992), havent sortit Almera de la Junta i als pocs mesos
de la desaparició de Font i Sagué, Fontserè va fer notar que els llibres i exemplars del
mapa Geològic passaven a formar part de la biblioteca i Museu del Seminari (Fig. 20),
[…] caso verdaderamente anómalo […] siendo así que corresponde á la Diputacion
Provincial, y en defecto de esta al Ayuntamiento, por poseer este una Institución,
en donde tendrian perfecta cabida los referidos libros y fósiles y podrian utilizarse
libremente por los visitantes, cuyas ventajas no ofrece el Seminario. (Acta de la Junta
de Ciències Naturals, 12/08/10, in: Gómez-Alba 1997, p. 240).
Tot seguit (29/9/1910) l’alcalde de Barcelona, Josep Roig i Bergadà, reclamà per
ofici a la Diputació el traspàs al Museu Martorell de les col·leccions del Mapa
Geològic: es proposava que els exemplars quedessin a cura del director del Museu;
anàlogament, les obres de consulta comprades amb càrrec a la Diputació podrien
passar a la biblioteca del centre:

169
Fig. 20. El Museu d’Història Natural del Seminari de Barcelona, seu factícia del Mapa Geològic. A, sala
on s’exhibien les col·leccions, en una fotografia publicada l’any 1912; B, Gabinet de treball del Dr.
Almera, dibuix de l’autor a partir d’una fotografia de 1919?; C, plànol de les dues dependències del
Museu, segons un dibuix inèdit de Bataller (ca.1930, MGSB).
Fig. 20. The Natural History Museum of the Seminary of Barcelona, the center where the geological map
was made. A, Show room, in which the collections of the map were displayed, together wich other materials
(foto published in 1912); B, Almera’s work cabinet (author’s drawing after a photo taken around
1919); C, Plan of the whole Museum, from a drawing by Bataller (ca. 1930, MGSB).
B
A
A
C

170
La circunstancia de que una vez realizados dichos estudios, no prestan utilidad
alguna los referidos ejemplares, mientras instalados en el Museo, podrian ofrecerse
al examen y estudio de la generalidad, ha impulsado a la citada Junta a formular la
peticion que tengo el gusto de dirigir a VE de que se sirva disponer la entrega á la
Junta Municipal de Ciencias Naturales de los ejemplares de que hago mérito […]
Igual petición formulo respecto de las obras adquiridas, para llevar á cabo dichos
estudios, que podrian pasar á formar parte de la Biblioteca Pública existente en el
mencionado Museo (Ofici de l’Alcalde de Barcelona, José Roig i Bergadà, al President
de la Diputació; esborrany, FJCN).
Traslladat l’ofici al Dr. Almera (3 de novembre), respongué aquest que no convenia
entregar els exemplars fins que no s’acabés el mapa; d’altra banda, alguns fòssils
no havien estat encara classificats, per tant no tindrien utilitat de divulgació; i que la
majoria eren exemplars fragmentaris. Suggerí lliurar exemplars duplicats de les espècies
més freqüents. La Diputació acordà el 6 de desembre respondre a la Junta …
Que por el Dr. D. Jaime Almera, Presbitero, encargado del mapa Geológico de
esta provincia, se ha ofrecido á entregar á dicha Junta con destino al Museu
Martorell los ejemplares de fósiles, rocas, minerales, &. que buenamente pueda, á
medida que lo consientan los trabajos de ejecución del citado mapa (Ofici del president
de la Diputació, in: Gomez Alba, 1997, p. 240-41).
Al cap d’alguns mesos, Faura exposà en una sessió de la Institució Catalana
d’Historia Natural la conveniència de crear un Museu regional sota la protecció de
la Diputació. La Institució hi estigué d’acord i anomenà una comissió per a
exposar la idea al President de la Diputació, Prat de la Riba, 113 cosa que es va fer
el 31 d’octubre:
Ahir visitaren al president D. Enrich Prat de la Riba el doctor Faura y altres varis
individus de la junta directiva de la ICHN, exposantli el desitg de que se reuneixin en
una les diferentes col·leccions de aquest genre que existeixen disperses a Catalunya
ab l’objecte de formarne una de completíssima, i que respongués a les creixents
necessitats que son estudi exigeix. (La Veu de Catalunya, 1/11/1911)
El President reconegué l’encert de la idea i demanà un projecte i més dades.
Faura dibuixà aleshores una planta del projecte: una sala d’exposició amb armaris i
vitrines (minerals, fòssils, flora, mamífers, aus, peixos, insectes i animals inferiors),
dibuix que existeix al MGSB.
Però la comissió provincial ja havia disposat (17/08/1911) que es traslladés a
l’Escola Industrial la col·lecció Moragas, consignant cada any 3.000 pessetes per a
atendre les despeses. Es destinaren efectivament 3.000 pessetes els anys 1913 i 1914.
Per la seva banda, Agell, el professor encarregat, sol·licità successivament 5.000 i
5.500 pessetes els anys 1915 i 1917, respectivament. 114 Si hem de creure Llorenç
Tomàs, alguns exemplars procedents del seminari es començaren a instal·lar a partir
de 1912, tot i que el trasllat del gruix de la col·lecció petrogràfica es devia fer després
de la jubilació del Dr. Almera:
Actualment s’está instalant a la Universitat Industrial (Can Batlló) tot el material
recollit durant les excursions que ha fet el citat Doctor [Almera]. La Institució
reb ab veritable gust aquesta noticia (Tomàs, 1912).
113 Faura: nota manuscrita, MGSB.
114 AHDB, lligall 3278.

Intervenció de l’Institut d’Estudis Catalans (1911)
En les actes de la Secció de Ciències de l’IEC consten diverses actuacions en
relació al traspàs del Mapa Geològic i la traducció al català de les seves publicacions,
a partir de 1911.
Als pocs mesos d’ésser creada, la Secció, en junta tinguda el 11 de juliol de 1911,
examinà la qüestió de l’eventual publicació dels treballs del Mapa Geològic per part
de l’Institut d’Estudis Catalans. En vista de les dades aportades pel President de la
Diputació i pel Secretari de l’Institut es desistí de moment i s’acordà que l’Institut
s’entengués amb el Dr. Almera per la publicació en català dels seus treballs.
El primer de desembre s’acordà que Bofill i Pichot s’informés de la possibilitat
de traduir al català totes les inscripcions dels mapes.
L’any 1912 el mapa va canviar d’unitat administrativa, en passar de la Secció de
Foment, Negociat d’Agricultura, Indústria i Comerç, a la d’Instrucció Pública i Belles
Arts. Poc després (17/01/13), Bofill i Pichot informà de les seves gestions per a dur
a l’Institut els treballs del mapa. S’acordà publicar les memòries dels fulls com a
fascicles apart, seguint el model del de Vic (que el mateix Bofill havia contribuït a
publicar), i s’acordà estudiar la reedició en català de la lletra dels mapes.
Advertiment de la Diputació (1912)
En la discussió dels pressupostos de 1912, el diputat Sunyol es va pronunciar contra
la partida de 4.000 pessetes destinada a la formació del Mapa Geològic, argumentant
la parsimònia amb què, segons ell, progressava l’obra. Li contestà el senyor
Duran i Ventosa 115 manifestant que, després de les contradiccions en què havia incorregut
el senyor Sunyol, no resultava difícil refutar els seus arguments:
Ademés s’ha parlat de les cantitats que la Diputació ha destinat pera la formació
del mapa, y sobre aquest punt cal fer constar que’l doctor Almera no s’ha ficat
ni un sol centim a la butxaca […] Y la feina que ha relisat es ben notable. Basta
que examinin las fullas publicadas pera que tothom se’n pugui formar un concepte
cabal. Y s’ha de tenir en compte que aquest treball servirà a la Diputació pera
la realisació d’una obra tan important com el catastre (La Veu de Catalunya,
29/11/1911).
Finalment, el Sr. Duran i Ventosa manifestà que la comissió d’Instrucció Pública
mantenia la partida; passà a votació i fou aprovada. La nota de despeses de 1910 va
quedar sobre la mesa en la SPO de 25 de juny.
En el ple de 2 de Juliol de 1912, el Sr. Sunyol insistí que el mapa havia costat una
quantitat excessiva i que si morís el Dr. Almera seria ineficaç, ja que l’obra quedaria
per acabar. Segons les seves dades, la Diputació hi havia destinat total de 179.500 pessetes,
per tan sols tres fulls publicats. Això feia un cost aparent de 60.000
pessetes/full, tot i que si s’haguessin acabat els dos fulls restants el cost real baixaria
a 35.000 pessetes/full. Es proposà aleshores que el Dr. Almera…
115 Diputats que se citen en aquest capítol: Sunyol i Pla, Antoni (Diputat per Barcelona, 1909-13, crític);
Duran i Ventosa, Lluís (Diputat per Barcelona, 1911-15, favorable).
171

172
Se rodee de elemento joven para el caso de que el gran geólogo no pudiera seguir
su obra, estos discipulos, adiestrados por aquel, podrian concluirla. El Sr. Duran y
Ventosa da cuenta de que hizo una visita al Dr. Almera y éste le manifestó que ahora
estavan impriméndose dos mapas a diez y ocho tintas, trabajo sumamente delicado y
de gran complicacion que seguramente no terminaria hasta fines de año. Dice que el
propio Dr. Almera le comunicó que trabaja con jóvenes entusiastas a quienes procura
inculcar la aficion a estas faenas, para el caso de que el se viera imposibilitado de
terminar la obra emprendida. (Diputació de Barcelona: acta de la Sessió de
2/07/1912, AHDB).
Renúncia del Dr. Almera i traspàs del Mapa a l’IEC (1914-1915)
El mateix dia que va presentar a la Diputació l’edició dels fulls 4rt i 5è
(12/8/1914), el Dr. Almera, que ja tenia 70 anys, donà per acabada la seva participació
en la tasca del Mapa Geològic, suggerint el Dr. Faura com a continuador. A l’efecte
trameté un escrit al President de la Diputació en el que proposà de passada reunir de
les col·leccions del Mapa en un local a propòsit.
Ab aquesta ocasió, crec oportú cridar la atenció sobre la gran conveniència de
reunir y colocar ordenadament en un lloc públic los exemplars de rocas, minerals y
fóssils, classificats degudament, que s’ha recullit durant aquestos trenta anys y han
servit per a la confecció científica de las cinc Fullas publicadas, ab lo fi de poder
servir en tot temps de consulta als geólecs nostres y als extrangers que visiten el país
per a conèixer les suas riquesas científicas-naturals (Almera: escrit al president de la
Diputació, 12/08/1914, AHDB).
Reunida la Comissió d’Instrucció Pública i Belles Arts el 24 d’octubre, va acceptar
la proposta del Dr. Almera, acordà agrair-li la seva profitosa tasca, manifestar el
sentiment perquè no podia acabar la publicació dels altres fulls; acceptà l’oferiment
de reunir les roques, minerals i fòssils, indicant que per a aquesta tasca es posés
d’acord amb la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, cosa que la
Diputació aprovà en la immediata sessió pública del dia 27.
En la sessió de la Secció de Ciències de 4 de novembre, es va donar compte de la
comunicació de la Diputació amb la renúncia del Dr. Almera i la proposta a favor de
Faura, disposant que la continuació del Mapa i el Museu Geològic es fessin sota la
inspecció d’aquell Institut, el qual acordà fer-se càrrec dels dos projectes en sessió del
dia 18. El 16 de desembre es nomenà Faura director tècnic de l’organització del Mapa,
cosa que aquest acceptà l’11 de gener següent, presentant un informe on s’exposava el
pla per a la continuació del mapa de la província. Pocs dies després l’IEC va adoptar
alguns acords delegant en el Sr. Bofill i Pichot per a portar a terme el nou pla, i l’1 de
març comunicà a la Diputació l’acceptació de l’encàrrec : 116
Se continuen els traballs del Mapa geològic de Catalunya, donant-los una
organització, ja no lligada a una obra personal, que els anys y altres circumstancies
poden interrompre, sinó plenament oficial, assegurant-ne la duració fins a la fi. (La
Veu de Catalunya, 13/03/1915)
116 Faura, 1925: Reseña histórica del Servicio de los Mapas geológico y agronómico de Cataluña,
pp. 7-8 (MGSB).

El nomenament de Faura es va fer efectiu el 28 de juny. El Mapa formava part dels
Serveis Científics-Administratius de la Mancomunitat: en una Guia publicada el 1916
pel Consell de Pedagogia apareix el títol “Servei del Mapa Geològic i Topogràfic de
l’IEC”, amb el personal següent: Marià Faura, director; Eduard Brossa, dibuixant
topògraf, i Ramon Bataller, ajudant-recol·lector.
Retorn dels materials (1915-16)
Poc després de renunciar a continuar el Mapa, Almera redactà un testament en el
que explicità la seva voluntat de retornar a la Diputació tots els materials, i donà
instruccions sobre la manera de fer-ho:
Mis albaceas y herederos, denunciarán a la Excma. Diputación los ejemplares de
rocas y fosiles que existen en mi poder, ya en casa, ya en el Seminario, lo mismo que
los libros que conste que por ella han sido costeados, para que la misma acuerde el
destino que quiera darles. Todo esto consta en las cuentas presentadas a la
Diputación, anuales, y en el sobre o carpeta en que están contenidos y llamarán para
ello al Rdo. Dr. Mariano Faura y Sans para que les ilustre […] Lego a la casa de la
maternidad de les Corts, todo lo que acredito de la Diputación por los trabajos efectuados
durante este año en la publicación del Mapa Geológico de la provincia.
(Almera: testament signat 11/10/1914, in: Valls Julià, 1983, p. 115).
El 12/11/1915 Almera tramet una llista de llibres i instruments científics adquirits
amb càrrec al Mapa –entre els quals dos microscopis– i torna documents procedents de
l’Arxiu (probablement, els manuscrits i llibres de Moulin). Una anotació al marge, del
President Prat de la Riba, disposa que passin aquests materials a la Biblioteca de
173
Fig. 21. Portada de l’Atlas de Cuvier, un dels llibres
traspassats del Seminari a la Diputació de
Barcelona, avui a la Biblioteca de Catalunya.
Fig. 21. Title page of Cuvier’s Atlas, one of books
transferred from the Seminary to the Barcelona
Town Hall; now in the Biblioteca de Catalunya.

174
Catalunya. 117 Tot seguit el President requerí al director de l’esmentada la biblioteca, que
era la de l’Institut d’Estudis Catalans, per que vos serviu recullir les obres i efectes de
que’s tracta i ingressarlos en aqueixa Biblioteca. (ofici 19/11/1915, MGSB). Els llibres
(un lot de 93 títols) ingressaren a la biblioteca el mes de gener de 1916, on encara hi
són (vegeu l’Annex 4). Una relació (incompleta) dels llibres tornats, mecanografiada
per Faura, va ésser publicada per Casanovas (1989).
Traspàs de les col·leccions (1916)
A començaments de 1916 les col·leccions petrogràfiques del Mapa Geològic
s’havien traslladat a la Universitat Industrial, on s’instal·laren al laboratori que dirigia
Josep Agell, juntament amb la col·lecció Moragas, que era també propietat de la Diputació:
Respecte las rocas i minerals la tasca de son trasllat a la Universitat Industrial
de sa pertenencia está ja casi acabada. Queda ara per fer lo trasllat de la part mes
important i numerosa que son los fóssils, los cuals deuhen ser separats dels
Fig. 22. Col·lecció petrogràfica: mostra de roca; etiquetes i preparació microscòpica (MGB). Foto
J. Vidal i Fugardo.
Fig. 22. Petrographic collection: rock sample; hand-made labels and thin section. (MGB). Photograph
J. Vidal i Fugardo.
117 Almera: Ofici al President de la Diputació, 12/11/1915 (AHDB).

175
pertanyents al Seminari ab los cual han estat i están actualment barrejats degut a
motius cientifichs […] Poch s’ha pogut trevallar durant aquesta temporada ja per
havert mort lo Sr. Tomas, ja perque la temperatura de l’estació no ha permés restar
molt temps seguit en locals desprovistos de calefacció. Desapareguda aquesta causa
d’acord ab lo rvnt. Mariano Faura Pbre., encarregat de la continuació del mapa geologic
per VE podrá activarse i completar el trasllat de lo que resta, instalantlo definitivament
en lo local disposat i preparat per VE. (Almera: Ofici al president de la
Diputació, 11/03/1916, AHDB).
A l’efecte es disposaren 4.000 pessetes (el pressupost de la Diputació eren de
5.000 per a 1915 i de 8000 per a 1916). Més endavant, la Junta Mixta de Ciències
decidiria un nou trasllat cap al Museu de Catalunya. Les col·leccions de fòssils es
varen traslladar posteriorment, entre 1918 i 1923. Actualment es conserven ambdues
col·leccions, petrogràfica i paleontològica al Museu de Geologia de Barcelona. (vegeu
l’Annex 3).
Liquidació dels comptes pendents (1915-1918)
Els comptes de 1913, justificant 4.000 pessetes, no es presentaren fins al febrer de
1915. No ens consten els de 1914; el 16 de març de 1916 sol.licità Almera un pressupost
extraordinari de 8.500 pessetes a fi de finiquitar lo pago de gastos pendents; 118
però malgrat una recomanació favorable del director de l’Institut de Ciències, Eugeni
d’Ors, tan sols rebé aquell any 4.000 pessetes, amb les que liquidà rebuts de Brossa i
de la casa Henrich. 119
Més encavant es comunicà a Almera que en en el Pressupost ordinari de 1917 s’hi
consignarien la quantitat de 7.000 pessetes. Se li indicà aleshores que el compte de 1915
l’adrecés a la Diputació i el de 1916, a l’Institut (ofici de 6/11/1918); el primer el va presentar
el 31/10, per 4.000 pessetes, i s’aprovà el 12 de desembre. Del segon no en tenim
notícia; sembla que la consignació per a 1917 s’esgotà, i Almera hagué d’esperar a l’any
següent per a cobrar el saldo que acreditava: unes 4.500? pessetes avançades de la seva
butxaca a Brossa, López Robert, René, Verdaguer, Capdevila i Henrich entre 1914 i 1918.
ASPECTES ECONÒMICS
Subvencions
L’obra del Mapa no hagués estat possible sense el suport econòmic de la Diputació,
sostingut al llarg de més de tres dècades. El total dels recursos posats a disposició
fins a l’any 1915 es pot avaluar en 209.250 pessetes al llarg de 31,5 anualitats, que
representen per terme mitjà 6.642,86 pessetes/any. 120
118 Almera: Ofici al President de la Diputació, 15/03/1916 (AHDB).
119 Almera: Nota de despeses, 25/10/1916 (AHDB).
120 Si tenim en compte que l’any 2001 es calculava que una pesseta de 1908 equivalia a unes 400
pessetes corrents, el total subvencionat equivaldria a 504.200 euros: uns 16.000 euros/any.

176
La concessió de les subvencions anuals es feia a sol·licitud d’Almera, en general
coincidint amb la presentació de resultats; la Diputació, previ dictamen de la comissió
corresponent, n’aprovava la consignació en el proper pressupost. Com es pot veure
en la taula II, les quantitats pressupostades coincidiren gairebé sempre amb les
sol·licitades, fins a l’any 1908. En conjunt, s’aprovà el 96% de les quantitats sol·licitades
per Almera.
La subvenció anual no es mantingué constant: en un primer període entre 1885 i
1888, corresponent a la cartografia a escala 1:100.000, era de 1.500 pessetes anuals;
entre 1888 i 1908, període durant el qual es realitzà tot el treball de camp dels cinc
fulls, estigué compresa entre les 7.500 i les 12.000 pessetes; després de 1908, període
que correspon a la publicació dels fulls IV i V, les concessions habituals estigueren
entre les 4.000 i les 5.000 pessetes, amb una punta de 7.500.
Exercici
Sol·licitades Concedides
pressupostari Ordinàries Extraord. Totals Pressupost
ordinari
Pressupost
extraord.
Totals
% de la
subvenció
sol·licitada
1885-86 [1.500] – [1.500] 1.500 – 1.500 [100]
1886-87 [1.500] – [1.500] 1.500 – 1.500 [100]
1887-88 [1.500] – [1.500] 1.500 – [1.500] [100]
1888-89 3.000 5.000 8.000 2.500 5.000 [7.500] 93,75
1889-90 2.500 5.000 7.500 7.500 – 7.500 100
1890-91 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 100
1891-92 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 100
1892-93 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 100
1893-94 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 100
1894-95 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 100
1895-96 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 100
1896-97 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 100
1897-98 7.500 4.000 11.500 7.500 4.000 11.500 100
1898-99 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 100
1899(1sem.) [3.750] – [3.750] 3.750 – 3.750 [100]
1900 [7.500] – [7.500] 7.500 – 7.500 [100]
1901 7.500 7.000 14.500 7.500 4.500 12.000 82,76
1902 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 100
1903 7.500 2.500 10.000 10.000 – 10.000 100
1904 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 100
1905 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 100
1906 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 100
1907 7.500 2.000 9.500 7.500 2.000 9.500 100
1908 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 100
1909 7.500 – 7.500 [5.000] – [5.000] 66,67
1910 10.000 – 10.000 5.000 – 5.000 50,00
1911 5.000 5.000 10.000 5.000 2.500 7.500 75,00
1912 S/d S/d S/d [4.000] – 4.000 ?
1913 7.500 – 7.500 [4.000] – 4.000 53,33
1914 S/d S/d S/d [4.000] – [4.000] ?
Liquidació 1 8.500 – 8.500 – [4.000] 4.000 47,06
[Liquidació 2] S/d – [4.500] [4.500] ?
TOTALS [>187.400] >30.500 [>217.900] [182.750] [26.500] [209.250] [96,03]
Taula II. Subvencions de la Diputació (pessetes).

Despeses
Les despeses de cada any eren comunicades al President de la Diputació en un
escrit signat per Almera, de vegades conjuntament amb Bofill. 121 La Diputació les
aprovava previ dictamen favorable de la comissió corresponent. Amb una sola excepció
(curs 1890-91), les despeses justificades cobrien la totalitat de la subvenció concedida.
En aquest cas únicament es justificaren 5.002,74 pessetes sobre les 7.500;
Almera sol·licità aleshores l’escreix de 2.497,26 pessetes a títol d’indemnització, cosa
que la Diputació aprovà. 122
En cada justificant apareixen detallats els dies de camp agrupats per mesades, amb
la relació de llocs visitats i la quantitat atribuïda a cada mes en concepte de despeses
de camp i de gabinet. Al final s’hi detallen les factures pagades; la majoria de les
quals corresponen als treballs de topografia i gravat d’Eduard Brossa. Aquesta manera
de presentar els comptes no dóna una bona informació de quines eren les despeses
no facturades (de camp, de gabinet, assistència a congressos); sortosament les llibretes
de camp d’Almera, on el canonge anotava amb cura els pagaments, han estat molt
útils per a entendre com s’aplicaven aquests recursos (taula III).
Retencions i pèrdues. A partir de l’exercici 92/93 la Diputació aplicà una petita
retenció autoritzada per l’Estat de l’1%, que s’incrementà a partir del 98/99 en carregar
la Corporació el 40% sobre aquella; després de 1901 aquest percentatge passà al
20% i la retenció total s’estabilitzà al nivell de l’1,2%.
Despeses justificades. Una part important de la despesa era justificada presentant
les factures corresponents.
– Treballs de topografia i gravat (Brossa). En els 22,5 exercicis que tenim documentats,
Brossa va justificar 72.616,1 pessetes, cosa que fa una mitjana de 3.227,38
pessetes/any. Suposant que es mantingués aquesta mitjana durant les cinc anualitats
de què no tenim informació, i sense comptar el que hagués pogut percebre abans de
1888, es pot estimar en 88.753 pessetes la despesa en topografia i litografia.
– Altres treballs d’edició. La impressió dels fulls geològics i l’edició dels opuscles,
inclosa la reproducció dels fòssils (en gravat o bé en fotografia) segueix en
importància. A falta de les dades d’alguns exercicis, entre els quals 1888 i 1897, hem
comptat 10.350 pessetes per aquest concepte (taula IV).
– Material inventariable. Aquí hem de diferenciar dues partides: els llibres (ens
consten 3.700 pessetes invertides, a falta de dades d’alguns exercicis, taula V), i el
material científic, al qual no es destinarien més de 200 pessetes (un microscopi, un
hipsòmetre, una lent), més el que pogués costar un microscopi petrogràfic, la compra
del qual no ha quedat documentada. El gruix d’aquesta despesa és anterior a 1894.
– Treballs de laboratori. Petites quantitats facturades donen fe dels treball de confecció
de preparacions microscòpiques, obtenció de rèpliques de fòssils, etc. (làmines primes,
reproducció de fòssils, etc.), però no son significatives, atès que la majoria dels pagaments
es varen abonar sense factura i s’afegiren al capítol de les despeses declarades.
121 La majoria d’aquests documents existeixen a l’expedient del Mapa que es conserva Arxiu Històric de
la Diputació, per bé que alguns no hi són i les còpies que Almera en conservava s’han extraviat.
122 Ofici de la Diputació, 21/07/1892, MGSB.
177

178
Despeses de geologia Altres despeses, segons factura
I: Total
H: Retencions
A: Despeses de camp, B: Treball de gabinet C: Despeses per
(impostos
tramesa i laboratori
(Almera) viatges extraordinaris
(inclou mossos
i taxes)
i honoraris)
B=D-A-C (Almera i Bofill )
D: Totals (declarat
F: Feines auxiliars
sense factura; no E: Topografia i
G: Material
(dibuix, fotògraf,
diferenciat) gravat (Brossa)
inventariable (llibres
impressió, etc) i
D=I-H-G-F-E
mat. fungible
i mat. científic)
1885-86 628,00 789,00 - 1.417,00 - - - - 1.417,00
1886-87 437,74 625,86 417,40 1481,00 - 13,00 6,00 - 1.500,00
Exercici
econòmic
1887-88 453,77 S/d 208,46 S/d [-] [1.500,00]
1888-89 969,25 S/d 1.639,00 S/d [-] [7.500,00]
1889-90 2.455,60 2.104,00 - 4.559,60 1.750,00 460,10 779,80 - 7.500,00
1890-91 1.690,60 189,04 884,10 2.763,74 1.240,00 194,00 805,00 - 5.002,74*
1891-92 1.829,48 (1) 2.099,02 532,90 4.461,40 1.101,00 847,00 1.090,60 - 7.500,00
1892-93 2.495,69 (2) 1.129,27 - 3.624,96 3.487,00 114,50 198,54 75,00 7.500,00
1893-94 Incomplet S/d S/d 4.366,16 2.468,25 392,04 198,55 75,00 7.500,00
1894-95 Incomplet S/d S/d 4.417,00 2.335,00 481,00 79,00 75,00 7.500,00
1895-96 Incomplet S/d - 3.468,00 3.510,00 447,00 - 75,00 7.500,00
1896-97 Incomplet S/d S/d 3.437,00 3.796,00 192,00 - 75,00 7.500,00
1897-98 Incomplet S/d - S/d [11.500,00]
1898-99 1.048,40 1.815,10 433,00 3.296,50 4.012,50 60,00 26,00 105,00 7.500,00
1899 (2n semest) 406,82 890,30 370,50 1.677,62 2.072,38 - - - 3.750,00
1900 1.080,32 1.223,82 1429,86 3.734,00 1.329,00 2.332,00 - 105,00 7.500,00
1901 746,50 2.222,50 - 2.973,00 8.883,00 - - 144,00 12.000,00
1902 793,65 1.724,35 - 2.518,00 4.873,00 19,00 - 90,00 7.500,00
1903 Incomplet S/d S/d 4.603,65 4.931,50 - 344,85 120,00 10.000,00
1904 1.880,80 1.702,20 820,47 4.403,00 3.007,00 - - 90,00 7.500,00
1905 1.433,60 1.785,40 - 3.219,00 4.191,00 - - 90,00 7.500,00
1906 1.417,00 1.651,10 384,90 3.407,00 3.353,00 650,00 - 90,00 7.500,00
1907 873,73 S/d 306,50 S/d [114] [9.500,00]
1908 437,25 1.784,65 565,10 2.787,00 3.826,00 785,00 12,00 90,00 7.500,00
1909 504,60 S/d 694,10 S/d [60,00] [5.000,00]
1910 304,21 1.195,29 344,50 1.844,00 2.889,00 184,00 21,00 60,00 5.000,00
1911 444,25 1.197,75 - 1.642,00 5.329,00 418,00 21,00 90,00 7.500,00
1912 173,80 [1800,00] [684,00] 2.658,60 1.272,00 - 21,40 48,00 4.000,00
1913 107,00 1.799,65 - 1.906,65 1.777,00 268,70 47,65 - 4.000,00
1914 S/d
1915 - - - - 1.000,00 2.950,00 - 50,00 4.000,00
Taula III. Despeses del Mapa Geològic. Font: Justificants de despeses presentats a la Diputació (negreta) i llibretes de camp del Dr. Almera
(rodona). En cursiva, quantitats calculades per diferència. * Quedaren sense justificar 2.497,26 ptes. que el Dr. Almera sol·licità, i la Diputació
concedí graciosament, a títol d’indemnització. (1) Inclou despeses de camp de Bofill (577,71 ptes.). (2) Inclou les despeses de camp de Bofill
(526,67 ptes.).

Despeses declarades. Les despeses sense factura eren presentades de manera
amalgamada. Segons hem pogut comprovar gràcies a les notes d’Almera, aquesta
partida comprenia:
– Despeses efectives de camp, més honoraris. Inclouen els costos de transport i
manutenció d’Almera, Bofill i els mossos que unes vegades acompanyaven Almera i
d’altres anaven sols al camp; els sous d’aquests (unes 4 pessetes diàries); més un
càrrec per cada dia de camp dels directors d’entre 10 i 15 pessetes (depenent del
número d’hores treballades) en concepte d’“honoraris”.
Exercici
pressupostari
Làmines de fòssils
Dibuix i Gravat Pedres
fotografia
Opuscles i mapes
Paper Impressió
TOTAL
1885-86 - - - - - -
1886-87 - - - - - -
1887-88 S/d
1888-89 S/d
1889-90 - - - 297,10 - 297,10
1890-91 - - - 118,00 - 118,00
1891-92 - - 30,00 - 817,00 847,00
1892-93 50,00 - 64,50 - - 114,50
1893-94 - 361,04 31,00 - - 391,04
1894-95 481,00 - - - - 481,00
1895-96 50,00 - - - 397,00 447,00
1896-97 - - - - 192,00 192,00
1897-98 S/d
1898-99 100,00 - 60,00 - - 160,00
1899 (2n semestre) - - - - -
1900 - - - 693,00 1.620,00 2.313,00
1901 - - - - - -
1902 - - - - - -
1903 - - - - - -
1904 - - - - - -
1905 - - - - - -
1906 - - - - 650,00 650,00
1907 S/d
1908 - - - - 761,00 761,00
1909 S/d
1910 - - - - - -
1911 - - - 408,00 - 408,00
1912 - - - - - -
1913 63,50 - - 156,80 - 220,30
1914 S/d
Liquidació 1 - - - - 2.950,00 2.950,00
Liquidació 2 S/d
Taula IV. Despeses d’edició. Font: justificants anuals de despeses (AHDB).
179

180
– Despeses per viatges extraordinaris, més honoraris. Els dos codirectors del
Mapa viatjaren regularment a l’estranger per tal d’assistir a congressos geològics
internacionals i a les reunions extraordinàries de la Société géologique de France, o
per altres motius com la comparació de terrenys o la visita a laboratoris. Llevat del
congrés de Londres (1888), al que acudiren comissionats per la Diputació per tal de
presentar-hi el mapa de la regió primera, la resta dels viatges la varen fer per pròpia
iniciativa. Les despeses per aquest concepte no apareixen desglossades en els justificants
anuals, però amb les dades de les llibretes de camp hem pogut establir la taula
VI. Com a l’epígraf anterior, també es carregaven aquí els “honoraris” corresponents
per dia de viatge.
– Treballs de gabinet. En una sola ocasió presentà Almera separadament un
càrrec per treballs de gabinet: en la nota de despeses de l’exercici 1889/90 hi figura
una quantitat alçada en concepte de gastos y trabajos de Gabinete para determinación
y estudio de las especies fósiles y de rocas y preparación de la Memoria descriptiva
y del plano general: 2.104 pessetes (175,33 pessetes/mes). En els següents
exercicis, se seguiren carregant quantitats equivalents distribuïdes entre les mesades
Llibreter
Exercici
Verdaguer, M.A. Thomas Dagincourt Baudry
Roger-
Welter Friedländer Médicale
Total
Pessetes
Barcelona (París) (París)
Chernovitz
(París) (París) (Berlín) (París)
1886-87 S/d 6,00
1887-88 S/d 212,75
1888-89 S/d
1889-90 611,25* – 32,33 136,13** – – – – 779,71
1890-91 416,50* 37,20 213,92 – – – 8,01 – 638,13
1891-92 1035,60* – – – – – – – 1035,60
1892-93 29,45 – 23,00 – 98,09 – 48,00 – 198,54
1893-94 109,00 – – – 65,20* 24,35* – – 198,55
1894-95 79,00 – – – – – – – 79,00
1897-98 S/d
1898-99 26,00 – – – – – – – 26,00
1903 [7 factures no especificades] 344,85
1907 S/d
1908 – – – – – – – [22] 22,00
1909 S/d
1910 – – – – – – – [21,40] 21,40
1911 – – – – – – – [21,40] 21,40
1912 – – – – – [21,40] 21,40
1913 47,65 – – – – 47,65
1914 49,95* S/d 49,95
Taula V. Factures per adquisició de llibres.
Font: Justificants presentats a la Diputació (AHDB).
* Dues factures ** Diu: Libros y mapas geológicos.

a partir d’unes 150 pessetes/mes, segons s’aprecia en la diferència entre les despeses
de camp declarades i les despeses reals anotades en les llibretes de camp. No
són pròpiament despeses, sinó una manera de compensar les hores dedicades al
marge de les de camp.
– Altres despeses: generalment despesa menuda per treballs auxiliars de reprografia,
laboratori (preparació de fòssils i de roques), trameses postals, adquisició i
reparació de sabates, martells, etc. També entrarien en aquest capítol les pèrdues
ocasionades per la forma en què la Diputació abonava les subvencions. 123
Any Dies Localitat Objectiu
Taula VI. Despeses justificades per viatges extraordinaris. CGI, Congrés Geològic Internacional; SGF,
Societat Geològica de França; * només Almera. Fonts: llibretes de camp del Dr. Almera (MGSB). Entre
claudàtors, estimacions a partir dels justificants de despeses (AHDB).
181
Despesa
(ptes.)
1886 30/08-4/09 Rosselló i Cerdanya Comparació de terrenys 417,40
1887 22-26/08 Lequeitio* Consulta a Adán de Yarza 207,00
1888 11-29/09 Londres, Suffolk 4t.CGI 1639,00
1890 12-19/07 Clermont-Ferrand i Mont Doré Reunió Extraord. SGF (14-22/07) 884,10
1891 30/09-8/10 Marsella, Orgon, Apt Reunió Extraord. SGF (27/09-3/10) 532,90
15-29/04 Provença i nor d’Itàlia* Comparació de terrenys [650,00]
1894 19-31/08 Lyon i Bollène (Vaucluse) Reunió Extraord. SGF (19-25/08) [900,00]
1-9/09 Zurich 6è. CGI [1000,00]
1896 25/08-5/09 Aix, Marsella, Alger Reunió Extraord. SGF [888,00]
1898 1-8/10 Catalunya Reunió Extraord. SGF (28/09-8/10) 433,00
1899 8-15/09 Montagne Noire Reunió Extraord. SGF (6-15/09) 370,50
1900 24/08-06/09 París, Pirineus 8è. CGI 1429,86
1903 17/08-2/09 Viena 9è. CGI [1404,00]
1904 2-12/08 Caen, Flers i Cherbourg Reunió Extraord. SGF (2-09/08) 820,47
1906 8-15/09 Pirineu occidental Reunió Extraord. SGF (6-13/09) 384,90
1907 6-13/10 Causses i Cévennes Reunió Extraord. SGF (3-11/10) 306,50
1908 4-10/09 Nantes Chalonnes Chateaubriant Reunió Extraord. SGF (1-9/09) 565,10
1909 28/08-17/09 Sarthe, Mayenne Reunió Extraord. SGF (28/08-7/09) 694,10
1910 26-30/09 Valence, Alais i Nimes Reunió Extraord. SGF (22-29/09) 344,50
1912 30/08-8/09 Laon, Reims, Mons, Bruxelles Reunió Extraord. SGF (27/08-6/09) [684,00]
123 Una part, de vegades substanciosa, en deute municipal. Com que la cotització d’aquests valors sempre
era inferior al seu valor nominal, hi havia una minva que Almera recuperava en comptabilitzar-la com
a despesa. Ocasionalment, Almera endossava aquests valors deficitaris a Brossa, qui els acceptava com
a pagament “per patriotisme”.

182
Concepte
Totals Mitjana anual
(pessetes) (pessetes)
Taula VII. Estructura de la despesa (dades de 22,5 anualitats).
Tant per cent
Topografia i gravat (Brossa) 72.831,60 3.236,96 45,89
Geologia (Almera, Bofill i mossos) 71.003,61 3.155,72 44,74
Edició 10.349,94 460,00 6,52
Material inventariable 3.664,19 162,85 2,31
Laboratori 856,40 38,06 0,54
Total 158.705,74 7.053,59 100,00
12
10
8
6
4
2
0
milers de pessetes
1885
1890
1895
1900
Fig. 23. Distribució de les despeses. 1, Factures Brossa (Topografia i gravat); 2, Altres factures (impressió,
materials i altres despeses); 3, Viatges extraordinaris (Almera i Bofill); 4, Despeses de camp +
“honoraris” d’Almera i Bofill (segons les llibretes d’Almera); 5, Treballs de gabinet (diferència entre 4
i el total justificat com a despeses de geologia); 6, Excedent concedit per la Diputació; 7, Despeses indiferenciades.
Fig. 23. Expenses of the Map: 1, Topography and engraving (Brossa’s bills); 2, Other bills: (printer,
materials, miscellaneous); 3, International trips (Almera i Brossa); 4, Field expenses (including Almera
and Bofill’s fees), from Almera’s notebooks; 5, Fees for cabinet work (difference between total geology
expenses and field expenses); 6, Amount granted to Almera without bill; 7, Unspecified.
1905
1910
1915
1
2
3
4
5
6
7

Síntesi. La taula III i la figura 23 representen l’evolució de les despeses, agrupades
per àrees de treball. Amb el temps, la distribució de les despeses varià, com és
lògic, depenent de l’evolució dels treballs: les de geologia de camp foren més elevades
durant els períodes 1891-94 i 1903-04, davallant a partir d’aquest exercici; en
canvi, les de topografia i gravat – el capítol més important - assoliren màxims els anys
1895-99, 1902-03, 1905 i 1911. La impressió simultània de dos fulls gravà especialment
els capítols de tasques auxiliars els anys 1901 i 1915.
Estructura. Com es pot veure a la taula VII, Almera i Brossa consumien gairebé
a parts iguales el 90% de la subvenció. El primer capítol era el de topografia i gravat:
Brossa s’emportà gairebé el 46% del pressupost. Les despeses editorials (fulls,
opuscles i reprografia) representaren tan sols el 6,52%, i quantitats molt inferiors es
destinaren a la compra de material inventariable (2,31%) i material científic i preparació
de roques (0,54%).
DISCUSSIÓ
Geologia
183
La solvència de la geologia almeriana ja havia estat reconeguda pels col·legues
agrupats al voltant de la Société Géologique de France, especialment arran de la
visita que aquella societat va girar als tres primers fulls l’any 1898. Mig segle després,
Solé opinava que havia suportat bé el pas del temps i que continuava vigent en
gran part:
Su mapa geológico es un prodigio de exactitud y minuciosidad, representando
con escrupulosidad no superada tampoco, los más pequeños afloramientos geológicos,
hasta el punto que los mapas que posteriormente se han publicado de la provincia
de Barcelona apenas han hecho que modernizar la interpretación anticuada,
propia de la época del Dr. Almera, respetando casi totalmente el trazado de los
afloramientos. Pero Almera no se limitó a hacer únicamente el mapa. Casi todos los
terrenos comprendidos en la zona por él estudiada fueron objeto de sendas monografías
[…] Gracias a la labor de Almera, principalmente, la parte meridional de
la provincia de Barcelona es la región de España mejor conocida geológicamente
(Solé, 1945).
Les exhaustives exploracions de camp, fetes amb minuciositat i perseverança, són
el primer factor que explica la bondat dels resultats obtinguts. Segons Noel Llopis, el
detallisme amb què s’havia fet el mapa li permetia superar totes les crítiques:
Las 4 hojas del mapa […] constituyen una obra monumental casi no superada.
Inauguró en España la formación de los mapas geológicos a gran escala […] Su obra
no puede ser bien ponderada. Relacionado con las figuras más destacadas de su
época en el campo geológico europeo, sentó las bases concretas para el conocimiento
estratigráfico de los Catalánides. Podrán pasar años y cambiar los métodos y las
ideas, pero ningún geólogo podrà pasar por los Catalánides sin recordar la figura del
gran maestro (Llopis, 1947).

184
Almera explorà sistemàticament el terreny: els afloraments foren visitats tantes
vegades com fou necessari. L’explotació dels jaciments fossilífers fou confiada a personal
entrenat, entre els que s’ha de destacar el mosso Martí, que acompanyà manta
vegada Almera al camp i que treballà en els jaciments paleontològics més importants.
La figura 24 il·lustrarà el nombre de dies de camp emprats en la confecció del
mapa. S’esmerçaren no menys de 1317 dies de camp al llarg de 29 anys: una mitjana
de 45,4 dies/any, que els anys de més activitat (1891-96) es mantingué entre els 90 i
els 121. La participació dels mossos fou especialment important en els tres primers
fulls; la de Bofill cessà després de 1893.
El segon factor decisiu fou el recolzament dels especialistes, sense els quals no
hagués estat possible la definició fina de les unitats cartogràfiques i el mapa seria ben
diferent. Almera trià, gràcies als contactes que va establir en reunions i congressos
internacionals, els millors paleontòlegs europeus adients per a cada grup de fòssils;
comptà a més amb la col·laboració d’un destacat petròleg espanyol (taula VIII).
La intervenció dels especialistes anglesos Jones i Lapworth es va fer indirectament
a través de Barrois, sense que Almera hi tingués contacte. La nòmina és encara
125
100
75
50
25
0
1885
1890
1895
?
1900
Fig. 24. Distribució dels dies de camp emprats cada any en l’estudi geològic dels fulls. 1, Mossos;
2, Almera; 3, Almera + personal visitant; 4, Almera + Bofill; 5, Bofill; 6, Sense dades.
Fig. 24. Histogram: number days of field geology per year. 1, Almera’s assistants; 2, Almera;
3, Almera + visitors; 4, Almera + Bofill; 5, Bofill; 6, No data.
1905
1910
1
2
3
4
5
6

més extensa: Escot (1890-91) intervingué com a ajudant de Barrois i acompanyà
Almera al camp (1891-1892); Boulay fou consultat sobre flora fòssil; Schrodt sobre
foraminífers; Douvillé sobre Alveolines (1906) i Walcott (1911) sobre estructures
paleozoiques.
La combinació d’ambdós factors esmentats (treball de camp intensiu i suport
tècnic qualificat) havia de donar els resultats esperats: la datació de les unitats aflorants
i la identificació de les roques eruptives, gràcies als quals fou possible diferenciar
gràficament els terrenys sobre el mapa.
Expert Especialitat
1
(1891)
2
(1897)
3
(1900)
Fulls Correspondència
1
2ª ed
(1900)
4
(1913)
5
(1913)
185
Ep. Núm. Període
Adán de Yarza,R. Petrografía X X X X X X A 6 1898-1905
Angelis d’Ossat,
G. de
Briozous, coralls X X X A 11 1897-1905
Barrois, Ch. Graptòlits X X X X A 26 1888-1918
Bergeron, J. Tectònica X X A 11 1898-1907
Bittner, A. Trias X X X - - -
Boussac, J. Nummulític X - - -
Canu, F. Briozous X A 3 1913-1914
Choffat, P. Mesozoic X X X A 5 1888-1915
Cotteau, G. Equínids X - - -
Depéret, Ch. Mamífers X X X X
A
B
19
11
1892-1915
1894-1904
Dollé, L. Graptolits X X A 3 1913-1914
Gaudry, A. Mamífers X X X X A 11 1886-1895
Kilian, W. Rudistes X X X X A 6 1890-1899
Lambert, J. M. Equínids X A 29 1889-1918
Lapwort, Ch. Graptolits X X * - -
Mojsisovics, J. A. Trias X X X B 2 1893-1894
Paquier ,V. Rudistes X X A 11 1895-1903
Pruvost, P. Paleozoic X A 12 1912-1914
Rupert Jones Ostràcodes X X * - -
Saporta, G. de Flora fòssil X X A 12 1889-1994
Wurm, A. Trias X A 7 1913-1914
Taula VIII. Nòmina d’especialistes consultats, segons consta en els fulls del Mapa, i correspondència que
se’n conserva. Ep: Epistolari; A: Almera (MGSB); B: Bofill (FJCN); *: relació indirecta, a través de
Barrois; Núm.: número de cartes.

186
En el camp de l’estratigrafia, l’aportació d’Almera fou decisiva per al coneixement
estratigràfic de les Serralades Costaneres (Llopis, 1947). Les troballes de jaciments
fossilífers que s’anaren succeint entre 1888 i 1900 permeteren aixecar una
columna estratigràfica molt completa i detallada que anava molt més enllà dels
coneixements que se’n tenien, tan sols esbossats per Verneuil, Vézian i Maureta i
Thos. A mesura que avançaven els treballs del Mapa, s’anà definint l’estratigrafia del
Paleozoic (full primer, 1888-1891); la del Mesozoic i la del Terciari (fulls segons i tercer,
1892-1900). Vegeu a les taules IX, X i XI la progressió dels treballs reflectida en
la llegenda dels mapes.
Ningú no havia estudiat abans les fàcies de les roques ígnies i metamòrfiques de
les serralades catalanes abans d’Almera. Aprofitant les instal·lacions del laboratori
adjunt a la càtedra del Dr. Pere Marcer al Seminari, es varen fer centenars de làmines
primes de roques per tal d’estudiar-les al microscopi. L’estudi fou confiat a l’enginyer
Ramon Adán de Yarza, qui estudià successivament les roques del full primer (1886-
1891), les de Sant Sadurní d’Ossormort (1905) i les dels fulls de llevant (1909),
aquestes amb la col·laboració de Faura. La llegenda dels mapes (taula XII) està organitzada
amb criteris més descriptius que no pas genètics.
El punt feble del Mapa és la manca de referències a l’estructura dels materials,
pròpia dels mapes geològics del segle XIX; cosa per Solé difícil d’entendre:
Resulta inconcebible cómo los no igualados mapas […], tan ricos en sugestiones
hasta el punto de poder construir sobre ellos hipótesis solidísimas y todo un proceso
de evolución geológica del Macizo Catalán, no sirvieran a su autor más que para hilvanar
unas pobres páginas de tectónica, que contrastan con sus insuperables monografías
estratigráficas y paleontológicas (Solé, 1947).
El Mapa no conté símbols estructurals: ni plecs ni fractures. Les pobres páginas a
què Solé fa referència són les escrites per Bergeron, qui intentà aplicar la tectònica
alpina al Paleozoic de Collserola (1904) per tal d’explicar unes superposicions suposadament
anormals que en realitat no ho eren, com demostrà Pruvost amb una revisió
faunística. Les veritables i clares superposicions tectòniques que presenta localment
la vora nord de la serralada prelitoral plantejaven un problema d’interpretació que va
quedar pendent de resoldre, malgrat les aportacions de Palet i Barba, fins després del
XIV Congrés Internacional de Geologia de 1926.
I és que en el Mapa hi ha tanta voluntat de descriure els fets com de no interpretar-los,
a la manera dels antics geognostes. Més enllà de les superposicions estratigràfiques,
no sembla que Almera estigués interessat per la geometria de les unitats,
la seva disposició espacial ni les relacions entre elles, atès que els esquemes i perfils
geològics són molt escassos en les seves llibretes. Això el situa fora dels corrents de
la “nova geologia”, que apareix cap a 1875 en tenir en compte els moviments relatius
dels materials, fins i tot els tangencials, que es començaren a descriure als Alps. És
significatiu que Almera no acudís a cap de les reunions de la Société Géologique on
s’exposà, discutí i demostrà la importància dels mantells d’encavalcament en l’edificació
de la serralada alpina.
D’altra banda, s’ha de reconèixer l’encert d’Almera de donar a conèixer a la
comunitat científica els seus resultats a mesura que s’anaven produint. Des del seu
ingrés a la Real Acadèmia de Ciències de Barcelona (1879), Almera comunicà els
seus treballs a aquesta institució, en la que sempre participà activament. En una
primera fase els seus treballs es publicaren a la Crònica Científica, una revista de

187
qualitat que desaparegué l’any 1892, justament en el moment en què l’Acadèmia
començà a publicar un butlletí i unes memòries que en endavant acollirien les notes
i comunicacions almerianes. Algunes comunicacions foren també llegides a la
Société Géologique de France - entitat que aplegava els més prestigiosos geòlegs i
a la que Almera havia ingressat al començament de la seva carrera - a través d’alguns
consocis com Collot o Bergeron, amb la important excepció de la reunió extraordinària
celebrada a Barcelona, en la que Almera i Bofill tingueren ocasió d’exposar
personalment els seus avenços. Altres notes foren presentatdes en congressos internacionals
(CGI de Londres, 1888; congressos internacionals catòlics). Ocasionalment,
alguns articles foren lliurats a la premsa generalista per a coneixement del
públic en general. Ja s’ha dit (Santanach 1996) que les nombroses publicacions
d’Almera i els seus col·laboradors – un conjunt que no baixa de les 150 referències;
vegeu-ne la relació a l’Annex 1– venen a ser una mena de memòria dispersa del
mapa. En elles, la intervenció dels especialistes és sempre més decisiva que no sembla
a primera vista, pel fet que van signades sempre pel director del Mapa, encara
que de vegades no siguin més que transcripcions dels resultats comunicats per
aquells. 124 La temàtica de les publicacions almerianes reflecteix clarament les preferències
del canonge envers l’estratigrafia i la paleontologia estratigràfica, els
terrenys pliocènics i el full de la rodalia de la capital.
Un altre encert que contribuí al bon desenvolupament de les investigacions fou el
fet de conservar Almera el seu despatx al Museu del Seminari malgrat haver renunciat
a la docència, cosa que li va permetre disposar, a més d’un entorn adequat on
desenvolupar els treballs de gabinet, de la notable biblioteca de paleontologia i
geologia que ell mateix havia format, d’un laboratori petrogràfic, de personal subaltern
i d’un local adient on dipositar-hi les col·leccions.
Topografia i gravat
Tal com varen observar Landerer, Mallada i Barrois entre altres, el detall que permetia
l’escala triada estava molt per sobre del que era costum en els mapes geològics de l’època.
En efecte: duplicava l’escala del mapa oficial francès i decuplicava (!) la de
l’espanyol, projectes aleshores en curs. 125 Haurien de passar 37 anys fins que la cartografia
geològica oficial a una escala semblant arribés als voltants de Barcelona –en realitat,
una adaptació de la geologia d’Almera–. D’altra banda, en tant que mapa topogràfic,
124 Exemple: la determinació de la flora del Culm per Saporta fou publicada com a pròpia per Almera;
però en comunicar-la aquest a la Société géologique, aquesta l’atribuí, amb bon criteri, al veritable autor.
Alguns col·laboradors, com Barrois i Lambert, optaren per avançar els resultats en revistes del seu país.
Curiosament, Almera desestimà publicar conjuntament amb els especialistes, cosa que de vegades
aquests li proposaren
125 Pel que fa a la cartografia geològica, només es podia comptar amb l’antic mapa de Vézian (1856) de
la rodalia de Barcelona a escala 1:180.000, i el mapa provincial de Maureta i Thos a escala 1:400.000
(1881). Els mapes geològics oficials en bosquejo (a l’1:400.000) de les quatre províncies catalanes veieren
la llum entre 1881 i 1892; el de Barcelona fou el primer que es va publicar. Pel que fa al de detall
(1:50.000), que encara no s’ha completat, els primers fulls són dels anys 28. A França, la cartografia
geològica 1:500.000 s’havia publicat entre 1825 i 1841; la sèrie 1:80.000 data del període 1868-1925, i
el començament de l’1:50.000 és de 1913.

188
Full 1 Fulls II-III
Full V
1887 1888 1891
(1897-1900)
(1913)
a Depósitos actuales
a Dep. de litoral y ríos a Arena de playa
a Depósitos actuales Actual
Actual
a Taludes actuales a Légamo y guijos locales a Aluviones
q
Cuaternario
2
noduloso
q1 q
Cuaternario
fino
3 Travertínico-arcilloso
q
Cuaternario
3 Travertínico-arcilloso q3-q3γ Travertínico-arcilloso
q2 Cenagoso-fosilífero con Elephas q2 Cenagoso-fosilífero q2 Arcillo-arenoso
q1 Aluvial q1 Aluvial q1 Brechoso
Arnosino
p sedimentación
tranquila
Plioceno
pa id.
aluvial
p4 ’ Brechas y arenas ribereñas
p
– –
4-p4Gl Aluviones y dep. glaciales
p4 Litoral con fauna subactual
Astino p
–
3 Depósito litoral con Pecten y Ostrea
Placentino p2 Margas azuladas fosilíferas
Mesínico p1 Capas de Congeria
m
Tortónico
5 ’ Aluvion continental con
m
Pontiense
Hipparion gracile
5’’ Aluvión contin. con H. Gracile;
m5’a m
Depòsito cáspico con Cardium
5’ Aluvión continental con restos
de Mastodon
m5 Arcillas litorales con Mytilus Sarmatiense m5 Capas con Cerithium
Helvético III m4 Molasa marina con Cardita
jovaneti (Montjuïc i M. Rampinyo) Tortoniense m4 Capas margosas con Pleurotoma;
id.calcáreas con Pecten y Turritella
m4 Mioceno
marino
Mioceno
–
Helveciense II m3 Calizas litorales con Lithothamnium;
m3’ pudinga brechoide
Helvético II m3 Margas calizas con
Turritella turris
Helvético I m2 Margas con Pereiræa gervaisi Helveciense I m2 Calizas y margas con Pereiræa
m
Langínico
1 ’ Brechas ribereñas de Papiol y
Burdigaliense
Valldoreix
m
superior
1 Pudingas; M1’ calizas y molasa
con Pecten
m1 Arcilla lacustre con Celtis
aq
Aquitánico
2 Arcilla nodulosa al S de Rubí
aq
con Helix moroguesi, Rhinoceros
Aquitaniense
2 Arcilla roja yesífera y yesos
(Viloví)
aq1 Caliza lacustre con Planorbis
aq
declivis
1 Margas lacustres con Planorbis
Tóngrico to Pudinga poligénica infraaquitánica Tongriense to Pudinga infra aquitaniense
m2 Mioceno
lacustre
aq2 Arcillas rojas lacustres
brechíferas
aq1 Margas bituminosas con
Limnea subbullata
Eoceno
lacustre
m1 Mioceno
aluvial
Taula IX. Evolució de la llegenda dels terrenys neògens i quaternaris.

Full III
Full V
(1900)
(1913)
e3 Capas con Nummulites e
perforata
3 Luteciense medio: Margas
y calizas con Nummulites
e2 Calizas con alveolinas e1 Ipresiense?: Capas rojas
con Bulimus
Full I Full II
1888 1891
(1897)
Luteciense
– – – –
Ipresiense
Esparnac.? e1 Arcillas rojas
cr6 cr
Facies litoral con Heteraster Aptense
6 Facies litoral con
Heteraster y Orbitolina
cr5 Facies arrecifal con rudistos Barremiense? cr5 ’ Facies arrecifal de
rudistos con T. carinata
Urgónico
Urgoaptense
u Calizas con
Ostrea boussingaulti
y Orbitolina
lenticulata
–
t 3 ’ Calizas con N. gregaria
t3 Calizas y margas con
Myophoria y Gervilia
cr
Cretáceo
inferior
6 ’ Facies pelágica con
cefalópodos** Barremiense cr5 Facies pelágica con
cefalópodos
Titónico j2 Calizas con A. bulla
cr
Hauteriv.
4 Facies litoral con Astarte bulla cr4 Facies litoral con políperos
Coralino j1 Calizas con
cr
Diceras y Trichites
3 Facies arrecifal con
cr
Matheronia
Hauteriviense
3 Facies arrecifal con
Matheronia
w Caliza lacustre
cr
Weàldico*
con Paludestrina
2 Facies lacustre (weald) con
cr
Paludestrina
2 Facies lacustre con
Paludestrina
– – – ? cr1 Facies dolomítica cr1 Facies dolomítica
– – – – – Jurásico sup. j Capas de Cyrena y Matheronia
l Calizas
t
l Liásico Liásico
supratriásicas
Keuper
3 ’ Capas delgadas de caliza con
t
fucoides y margas dolomiticas
Trías
superior
o Keuper
3 ’ Calizas en capas delgadas
con Casianella
Trias t3 ’ Keuper
t3 ’’ Dolomías
t3 Depósito arcilloso yesífero y
t
cementos, con Esteria sp.
3 t
Arcillas rojas yesíferas con
Natica y Avicula
3 ’Calizas y cemento
con Esteria
t 3 Arcillas yesíferas
t2 Calizas con Mentzelia
mentzeli
Muschelkalk t2 Caliza con Spiriferina
Mentzeli
Muschelk. Calizas con T. vulgaris,
S. mentzeli
Trias t2 Conchífero t2 Calizas con
T. vulgaris,
S. mentzeli
t1 Pudinga y arenisca roja
con Pecopteris sulziana
t1 Areniscas con pudinga
poligénica en la base
Trías
inferior
Arenisca roja con pudinga
poligénica en la base
Trias
inferior
[Trias inf] t 1 Arcilla roja
Trias t 1
189
Taula X. Evolució de la llegenda dels terrenys mesozoics i paleògens. * Situat per sobre del titònic. ** Situat per sobre de les fàcies amb Heteraster.

190
Full I Fulls IV i V
1887 1888 1891-1900
(1913)
– –
c
Carbonífero (Culm)
2 Calizas con Orthoceras y Encrinus Viseense (marino) c2 Calizas con Encrinus; pizarras
purpúreas con Phillipsia bittneri
– – c1 Grauwaca lacustre con Calamites Tournaisiense c
transitionis
(continental)
1 Liditas y areniscas con impresiones
vegetales
s
Devónico
3 Silúrico. Hercínico
d
Calizas de (faunas 4ª y 5ª)
Cardiola
Devónico inferior
interrupta y
de Kralowna
1 ’ Calizas con Orthoceras
d Calizas con Tentaculites (Montseny)
d
Herciniense?
y Orthoceras (Malgrat)
1 Filadios arcillosos con Harpes venulosus
s
Silúrico superior
(fauna 3ª)
Gotlandiense
2 ’ a Caliza con Præcardium quadrans Gotlandiense sup. s2 ’’ Calizas con Orthoceras y Encrinus
s2 ’ Caliza con Cardiola interrupta Gotlandiense med. s2 ’ Filadios con Orthis
s
Silúrico:
Pizarras no
maclíferas
2 s
Silúrico.
Filadios no
maclíferos y
grauwaca
2 Filadios con Monograptus priodon Gotlandiense inf. s2 Pizarras sin fósiles
s
Silúrico inferior
(fauna 2ª)
1 ’ d Filadios purpúreos con Asaphellus *
s –
1 ’ c Pizarras areniscoides con Dalmanites
s1 ’ b Calizas con Orthoceras y Leptaena
s1 ’ a Grauwaca con Orthis y Leptaena Caradociense S
(Caradociense, 2ª ed.)
1c Grauwaca con Orthis
s1c Caliza cristalina con tallos de Encrinus
S
Ordoviciense
[infracaradoc]
1b Filadios purpúreos sin fósiles
s1b Cuarcitas areniscoides S1a Pizarras y filadios feldespáticos sin
s fósiles
1a Pizarras satinadas silíceas con Bilobites
Cambriense? x Filadios ampelíticos
Arcaico: s
Pizarras
maclíferas y
micromacl.
1 A. ext. z’ Filadios cristalinos rizados
z’ Filadios silíceos sin fósiles
Silúrico.
z
Precámbrico
Filadios
[Aureola exterior]
maclíferos y Cámbr. Aureola
micro-
interior
maclíferos
c Filadios mosqueados z Pizarras micro-maclíferas sin fósiles
zb Anfibolita y pizarras diabásicas zb Calizas y pizarras granatíferas
za Pizarras mosqueadas micáferas Arcaico?
z Grauwaca de Caldetas
[aureola interior] z Gneiss
Taula XI. Evolució de la llegenda dels terrenys paleozoics i metamòrfics. Les unitats del full primer subratllades apareixen a la segona edició (1900).
* Tremadocià a la segona edició; Viseà als fulls IV i V.

Full I Fulls IV i V
1:100.000 1:40.000 1913
Manuscrit (1887) Edició (1888) 1ª edició (1891) 2ª edició (1900)
Granito γ Granito γ Granito γ
– – Granito-granulítico γ γ’
Granito Granito γ
Granulito γ’ Granulito γ’ Granulito γ’
Microgranulito γ’’ Microgranulito γ’’ Microgranulito γ’’
– – – Dacita D
– – – Protogina πa – – Greissen γ 8
Pegmatita πt Pegmatita πt Pegmatita πt – – Pórfido cuarcífero π
Pórfido π
– – Pórfido felsítico π f
Pórfido sienítico π 3 Pórfido sienítico π 3 Pórfido sienítico π
Pórfido
Sienita σ Sienita σ Sienita σ Sienita σ
Porfirita ω Porfirita ω Porfirita ω
Porfirita diabásica ω’’ Porfirita diabásica ω’’ Porfirita diabásica ω’’
Porfirita diabásica π t
Porfirita diorítica ω d Porfirita diorítica ω d Porfirita diorítica ω d
Diabasa δ Diabasa δ
Diabasa δ Diabasa δ
Diabasa cuarcífera δq Diabasa
Diorita δ t Diorita δ t Diorita δ t Diorita δ t
– – – – Granatita γ a
– – – – Eclogita? ε
– – – – Epidotita εp – – – – Basalto β
– – – – Filones de cuarzo Q
191
Taula XII. Evolució de la llegenda roques ígnies.

192
tot i que teòricament estava des de 1870 en curs el mapa d’Espanya a l’1:50.000, la cartografia
de Brossa és 35 anys anterior a la publicació dels primers fulls de la rodalia de
Barcelona corresponents a aquell projecte. 126 I hauria de passar un segle sencer per tal
que els topogràfics igualessin l’equidistància entre corbes de 5 m, tot un encert per a una
bona interpretació de la morfologia del terreny, en opinió de Solé (1945).
No obstant, ja els mateixos contemporanis expressaren els primers dubtes sobre la
precisió i qualitat de la base topogràfica. Landerer, per exemple, qui en una carta de
desembre de 1900 insinuà que no s’havia emprat cap mena de projecció cartogràfica.
En el moment del traspàs del mapa a l’Institut d’Estudis Catalans, la topografia
de Brossa fou objecte d’un dictamen demolidor per part del Director del Servei
Cartogràfic de la Mancomunitat, Sr. Rivera:
Des del punt de vista exclusivament cartogràfic i topogràfic, resulta un treball
molt ben dibuixat, i detalladíssim per la seva escala pero en canvi no ofereix cap
garantia de precisió, tant en el conjunt de la representació de la planimetria com en
la figuració del relleu del terreny per medi de curvas de nivell.
Per el traçat general del mapa, no s’ha seguit cap sistema de projecció geografica,
i si bé no era indispensable del tot, a causa de la poca extensió de cada fulla relativament
a l’escala, no es veu que en el conjunt de les publicades s’hagi tingut en
compte la convergència de meridians i diferents valors dels arcs de paralel segons la
latitut geogràfica. Per a la divisió en fulles no s’ha fet cap calcul ni seguit un criteri
fixe respecte al seu format, semblant haver-se inspirat en el sistema seguit per a les
fulles hidrogràfiques de la costa de la marina, en les quals essent la linia de costa lo
més important, los fulls han procurat adaptarse lo més posible a ella.
Respecte a triangulacions geodèsiques i topogràfiques tampoc s’ha calculat res,
empleant solament els pocs vertics geodesics de 1er ordre de l’Institut Geogràfic, i els
més nombrosos de la xarxa de la Marina, fixant des de ells, gràficament només,
alguns punts importants de referència.
Per a l’aixecament topografic de la planimetria i relleu del terreny, no s’ha seguit
cap procediment regular, i no s’ha fet més que corquisar-lo, medint las distancies a
passos, i a voltes amb cinta prenent les orientacions amb una senzilla brújula de má,
i les altituts amb un baròmetre. Les curves de nivell han sigut traçades a ull, sense
determinar cap desnivell ni calcular els punts de pas d’elles, de manera que no serveixen
per a fixar la altitud dels diferents punts del terreny, sinó solament per a donar
una idea aproximada de les formes aparents d’aquest.
Això ha sigut causa de la falta de coneixements tecnics del dibuixant topògraf,
resultant sorprenent com aquest que no es més que un topògraf-grabador, amb aparells
rudimentaris i amb molt escassa consignació hagi pogut portar a terme les cinc
126 Quan es va decidir ampliar el full primer (1888), Pere Garcia Faria aixecava el topogràfic del Delta
del Llobregat i Pla de Barcelona. Apart dels plànols de la ciutat, tan sols hi havia un mapa previ: el del
Pla de Barcelona de Rovira a 1:40.000, sense corbes de nivell, publicat l’any 1881 i difós durant
l’Exposició Internacional. En el moment en què es decidí continuar la cartografia a l’escala de detall
(1892) s’havien publicat els primers mapes topogràfics, tots d’origen militar: el mapa de Catalunya a
1:200.000, el de la costa a 1:95.000 aixecat per la Marina i el de les Guilleries a 1:50.000 amb corbes de
nivell. Hi havia també un mapa del projecte de ferrocarril d’Igualada a Sant Sadurní a la mateixa escala,
però molt imperfecte; la immensa majoria del territori no s’havia cartografiat al detall. Els treballs
topogràfics del mapa estatal a Catalunya no es varen iniciar fins 1911 i el primer full no es publicaria fins
1918 (Montaner, 1998).

fulles publicades, les quals malgrat els seus grans defectes constitueixen una obra
meritòria, havent-lo conseguit gràcies solament a la seva natural inteligència, gran
laboriositat i constància, i que ell mateix ho fa tot desde els treballs de camp, seguint
el terreny pas a pas, prenent amb certa habilitat punts i línies de referència, dibuixant
les minutes o borradors de les fulles, fins a executar el seu grabat i tiratge.
(J. de Rivera, extracte de: Breu report adreçat al Sr. President de la Diputació per el
director del Servei sobre la necessitat i maneres d’intensificar els treballs de formació
del mapa. Informe inèdit, 14/12/1916, AHDB).
Aquest dictamen canvià la forma de treballar de Brossa, coincidint amb l’extensió
de la cartografia 1:40.000 a tot el territori català sota la supervisió de l’Institut
d’Estudis Catalans; és per això que el full sisè, que quedà inèdit, té un format i unes
característiques diferents dels cinc fulls anteriors.
Malgrat que Faura, en un article reivindicatiu, afirmà que els seus resultats són
d’una tal precisió, que ha sigut reconeguda per tots els topògrafs que han seguit les
seves petjades (Faura 1925), els autors posteriors han reconegut que la topografia era
tan sols aproximada. Ribas i Virgili (1930) recalca l’habilitat sintètica de Brossa i
lamenta els rudimentaris mitjans emprats:
Es meritíssim en aquest mapa el treball topogràfic, fet sense els mitjans adequats;
Brossa aprofitava tot el que existia fet anteriorment: ho adaptava i completava, però ab
tal justesa, que encara avui desprès de la publicació de mapes més moderns, formats
amb tots els elements, segueix essent un excel·lent document per la seva autenticitat.
Per Solé (1945) la topografia era més artística que altra cosa:
sus mapas, si se resienten de la falta de exactitud en los datos, tienen vida y expresión,
gracias tanto al acierto en la eleccción de la equidistancia de las curvas de
nivel, que son de 5 en 5 m, como en la interpretación morfológica dada al relieve.
Segons Montaner (1998), l’escala permetia donar un bon detall de la geologia,
però era massa gran per al correcte dibuix de les corbes de nivell.
Res no es podria afegir a la crítica seriosa i ben fonamentada de Rivera, feta amb
coneixement de causa des del punt de vista del professional. Si el suport geodèsic era
precari en extrem (tota la topografia de Brossa depenia dels escassos vèrtexs existents:
els de primer ordre de l’Institut Geogràfic, que venien dels temps de Méchain i
Delambre 127 i els de la xarxa de la Marina, providencialment publicats en dos fulls
que cobrien el litoral barceloní entre 1888 i 1889; 128 la xarxa provincial de segon
ordre no estava acabada encara en el moment del traspàs del mapa), el treball de camp
no oferia cap garantia, ni pel procediment ni per l’instrumental emprat. És de doldre
que es perdés la oportunitat de fer una bona cartografia topogràfica; s’ha de reconèixer,
no obstant, que el mapa topogràfic tenia una funció essencial, que era la de servir de
suport al mapa geològic, cosa que va acomplir amb escreix.
D’altra banda, l’extraordinària qualitat del gravat i l’edició contribuí sens
dubte a l’èxit de la nova cartografia. Fou valorada positivament, entre d’altres,
per Landerer: Comme exécution chromo-typographique elle ne laisse rien á desirer,
et peut marcher de pair avec les meilleurs travaux analogues faits è l’étranger
127 Dins l’àrea cartografiada quedaven inclosos tan sols quatre vèrtexs de primer ordre: Montjuïc (full
1); la Morella (full 2); Mates i Matagalls (full 3), i altres dos quedaven pròxims: Montserrat i Rodós
128 Mapes de la comissió hidrogràfica: full XIV, desde la punta Palomera hasta el río Llobregat (aixecat
1882-1884, publicat 1889); i xv: desde el Río Llobregat hasta el cabo de Tossa (aixecat 1884-85; publ. 1888)
193

194
(carta a Almera de 29/12/1891; MGSB), Collot 1892 (Elle est très soigneusement
étudiée par l’auteur et très bien executée par un lithographe espagnol,
E. Brosa), Barrois 1892 (Belle carte […] document précieux). Segons Prudent
1904, Il a fait faire [Almera] des levés, excellents dans le détail, par Mr. Eduardo
Brosa, lithographe et très bon graveur, doublé d’un topographe ingénieux et
consciencieux.
Pau vila contraposà la claretat del mapa de Brossa a la confusió de la cartografia
oficial a 1:50.000:
En el full d’en Brossa hom veu el relleu, es copsa al cop d’ull la hidrografia i els
nuclis de població es mostren en llur emplaçament, en el full del Instituto (419,
Vilafranca) els signes convencionals de la vegetació empastifen el mapa […] en el full
d’en Brossa, malgrat el convencionalisme topogràfic, la realitat hi és representada
exactament, en miniatura (Vila, 1934).
Per Solé, La parte topográfica, tanto en esta hoja [Primera, 1891] como en las
cuatro que siguieron, es una verdadera filigrana de grabado que no ha sido superada
en la técnica cartográfica española, sin duda por no haberse dado la feliz
coincidencia de reunir en una misma persona las técnicas topográfica y litográfica
(Solé, 1945).
Brossa, que era litògraf d’ofici, excel·lí en aquesta tècnica, segons es pot comprovar
pels resultats obtinguts. 129 De fet, tant sols un dels fulls es va imprimir
directament de la pedra: la primera versió de Regió primera; per als fulls successius,
de grans dimensions, es varen emprar les planxes de zinc; però el gravat en
pedra es mantingué com un pas intermedi. En aquest cas se seguia el procediment
següent: amb les dades de camp Brossa muntava mapes parcials (a partir de 1898
a l’escala 1:20.000), generalment en paper transparent, sobre el qual el geòleg
havia de traçar els contactes litològics en tinta vermella. Aquestes topografies parcials
eren traslladades a la pedra per a formar mapes sectorials, amb els quals es
formaven les planxes de zinc necessàries per a l’edició en colors. La casa impressora
Henrich i Cia va haver de superar les dificultats d’imprimir a divuit tintes,
cosa que no sempre va aconseguir: calgué repetir les tirades dels fulls IV i V per
mala coincidència dels colors.
Una obra molt personal
Malgrat que davant la Diputació la responsabilitat del Mapa era compartida amb
Bofill, a la pràctica el control de l’obra fou assumit des del primer moment i de manera
absoluta per Almera; la participació del segon va ser molt marginal: es va limitar a fer
129 Brossa va començar d’aprenent; després de treballar uns anys com a oficial, s’establí per compte
propi cap a 1873, especialitzant-se aleshores en el gravat cartogràfic. En catàleg de Montaner (1981)
figuren quatre edicions del mapa de carreteres de la província de Barcelona a l’escala 1: 360.000 (1875?,
1879, 1881, post-1881) i un de Catalunya a 1:340.000 (del que faria diverses versions) anteriors a la participació
en el mapa geològic provincial. En tots aquests mapes, derivats de la cartografia preexistent, el
relleu s’expressa mitjançant normals; també en les proves del primer mapa geològic-topogràfic (1887);
en l’edició definitiva del qual apareixen uns afegitons en els que per primera vegada les corbes de nivell
substitueixen les “hachures”.

alguns treballs de camp entre 1891 i 1893, a signar els justificants anuals de despeses
i a compartir els viatges extraordinaris a l’estranger. 130
La comunicació amb la Diputació la monopolitzà Almera a través d’oficis periòdicament
adreçats al President de la corporació amb objecte de demanar subvencions,
presentar resultats, edicions i notes de despeses. També el control de les relacions
científiques amb els col·legues estrangers estigué exclusivament en mans d’Almera,
sense que Bofill hi jugués cap paper (excepte, potser en el cas de Mojsisovics).
Igualment el control d’Almera fou absolut sobre l’aixecament topogràfic: Brossa
no tenia cap lligam amb la Diputació, sinó que Almera li pagava contra factura per
feina feta. 131 El mateix es pot dir dels treballs auxiliars de prospecció de fòssils i de
laboratori, dibuix, fotografia, etc.
Pel que fa a la geologia de camp, descomptant el breu període en què hi participà
Bofill (1891-93), també fou de l’exclusiva responsabilitat d’Almera. La presència de
col·laboradors autòctons és gairebé anecdòtica i limitada als darrers anys. La intervenció
de Font i Sagué es redueix a unes poques sortides en companyia del mosso Martí i sense
Almera, probablement a la recerca de fòssils, essent encara estudiant (1899-1900) i alguna
excursió més entre 1904 i 1905, a part de treballs d’extracció de grans vertebrats que
portà a terme a la cova de Gràcia i a Arenys; totes aquestes sortides foren remunerades
amb càrrec al pressupost del Mapa. Del jove estudiant Faura consten diverses sortides
entre 1907 i 1911 i posteriorment les tasques de revisió de la petrologia de les roques a
Madrid, al costat d’Adán de Yarza, i la del Paleozoic català, que fou la seva tesi doctoral
llegida el 1912, que li valgué el premi Agell de l’Acadèmia de Ciències (1914).
No es pot negar que la dedicació d’Almera i la responsabilitat que assumí tingué
les seves compensacions: formació i contactes, gràcies als viatges subvencionats per
la Diputació; prestigi internacional, per la qualitat dels seus treballs; una part (el 40%)
de la producció editorial que dedicà als intercanvis i que li reportà uns 2500 opuscles
130 Almera i Bofill devien ser dos caràcters ben diferents. Fontserè ens va deixar un testimoni, recollit
cap al tombant de segle, de com era aleshores la relació entre ambdós personatges: A l’Acadèmia de
Ciències hi vaig trobar de secretari A. Bofill i Poch, al qual alguns membres de la corporació anomenaven
Bofilius Timidus, degut al seu apocament innat. Era, però, un home extraordinari, gran naturalista,
geòleg i excursionista. Fou un dels sostenidors de l’Associació d’Excursions Catalana, i a
l’Acadèmia hi va fer una gran tasca, sobretot en la ordenació de l’Arxiu […] em prenia a les excursions
i hi vaig aprendre moltíssim. El canonge Almera l’explotava i en Bofill es deixava explotar per timidesa.
El canonge Almera era molt gelós dels honors dels altres. Un dia vaig dir a Mn. Font i Sagué: “Vosté
hauria d’ésser membre de l’Acadèmia de Ciències”. Mn. Font i Sagué em va respondre: “Mentre hi hagi
el canonge Almera, ni intentar-ho. Ell se les manegaria prou per a evitar-ho”. (Fontserè, citat per J.
Iglésies a: Eduard Fontserè, relació de fets. Barcelona, Fundació Vives Casajuana). Tot sembla indicar
que amb els anys ambdós s’anaren distanciant: de l’estreta col·laboració inicial (fins 1893) a la demanda
de les col·leccions del Mapa per al Museu Martorell (1910), passant pel cessament de les publicacions
fetes en col·laboració (1904), que coincideix amb el moment en què Almera deixa de consignar en les
seves llibretes l’assistència conjunta a les reunions internacionals, hi una tendència a la baixa molt clara.
Pot ser significatiu que la correspondència que es conserva entre ambdós sigui exclusivament de la primera
època, i també que Almera no compartís amb Bofill els exemplars de les publicacions que per conveni
corresponien als directors del Mapa.
131 No hi ha gaires notícies de les relacions entre Almera i Brossa: tan sols una carta en la que un Brossa
respectuós però distant reclama pagaments endarrerits (Annex 6, nº 5). Apart, consta en les llibretes de
camp del canonge que Brossa acceptava de vegades cobrar en paper municipal, malgrat la minva que això
representava, i que dels fulls publicats en rebia molt pocs exemplars; no hi ha constància en canvi i que
fessin excursions conjuntes.
195

196
que formaven el gruix de la seva biblioteca personal; sense oblidar les compensacions
econòmiques, que n’hi hagueren malgrat el compromís de percebre únicament les
despeses efectives. 132 També beneficià el Museu d’Història Natural del Seminari, que
gràcies a les col·leccions del Mapa que Almera hi dipositava provisionalment fou el
més important museu geològic de Catalunya fins al 1920.
Per a la Diputació, en canvi, el balanç no fou tan satisfactori, atès que els resultats
no respongueren a les expectatives, que no eren altres que aixecar un mapa geològic
en el que basar l’agronòmic, en un termini raonable de temps i amb uns costos
assumibles. Com hem vist, a partir de 1900 alguns diputats expressaren la seva preocupació
per la marxa del treball; l’any 1909 els projectes catalanistes i l’exigència
d’una topografia acurada l’havien convertit en anacrònic, i el 1918 es cancel·là definitivament
el mapa provincial, havent estudiat aproximadament un terç (2.500 km 2
d’un total de 7.718) de la superfície.
L’any 1915 la Diputació havia obtingut cinc fulls publicats a canvi d’una inversió
de 209.250 pessetes en un període de 30 anys, cosa que dóna un cost mitjà per full de
41.850 pessetes i 6 anys de feina. Si ho calculem full a full (taula XIII) es veu que els
costos foren cada vegada més alts. El primer full a 1:100.000, fet entre 1885 i 1888,
costà 3 anys de feina i 9.500 pessetes; els tres primers fulls a 1:40.000, fets entre 1888
i 1900, tingueren costos similars: entre 3,75 i 4 anys de feina i al voltant de les 25.000
pessetes cada un; mentre que els dos darrers (1901-1914) costaren bastant més: set
anys de feina i 47.500 pessetes per full. No obstant, si integrem totes les despeses del
full primer en l’edició definitiva de 1900, es comprova que superen encara aquesta
quantitat: 8 anys de feina i 48.000 pessetes (Taula XIII). El canvi de l’escala de
treball explica bona part d’aquest increment dels costos: com es pot comprovar,
treballar a l’escala 1:40.000 resultà 2,6 vegades més car que a l’escala 1:100.000; cost
que es duplicà en passar l’escala de treball a l’1:20.000.
Fulls
Temps Pessetes
Període Anys Anys/full Subvencions Per any Per full
1 1:100.000 1885/86-1887/88 3 3 9.500 (1) 3.166 9.500
1ª ed 1888/89-1891/92 4 4 15.000 (2) 6.250 25.000
2ª ed 1899-1900 1 1 13.500 (3) 13.500 13.500
Total full 1885/86-1892 8 8 48.000 6.000 48.000
1899-1900
2 i 3 1892/93-1900 (4) 7,5 3,75 66.250 (5) 8.833 33.125
4 i 5 1901-1914 14 7 95.000 (6) 6.785 47.500
Totals 1885-1914 29,5 5,9 209.250 7.093 41.850
Taula XIII. Cost temporal i econòmic dels fulls. (1) Incloses despeses d’edició; (2) Excloses despeses
d’edició del full 1:100.000; (3) hem aplicat la subvenció del segon semestre de 1899, i la meitat de les
subvencions de 1900 i 1901; (4) descontat un any; (5) inclou la meitat del pressupost extraordinàri de
1901, destinat a la despesa del gravador-topògraf, descontada la meitat de les subvencions de 1899 i
1900; (6) no inclou el pressupost de 1901.
132 Una senzilla estimació situa en 42.824 i 8.350 pessetes els ingressos obtinguts per Almera en concepte de
treballs de gabinet i d’honoraris, respectivament; dos conceptes no previstos en el conveni amb la Diputació.

197
Tenint en compte que el mapa provincial constava de 13 fulls, és fàcil calcular que
l’obra hauria acabat costant 544.050 pessetes de l’època –equivalents a 1,3 milions
d’euros-, i que no s’hauria enllestit abans de 1961; això en el cas que es recuperés la
subvenció anual de 7.500 pessetes; altrament, amb la subvenció reduïda dels darrers
anys, el projecte s’hauria allargat fins al 1997.
Aquest increment progressiu dels costos és el resultat de la tendència a incrementar
l’escala de treball, a conseqüència de no comptar amb un projecte o pla de treball. No és
que Almera hagués fet un projecte a un segle vista: és que, senzillament, no hi havia projecte,
i quan se li demanà pressupost al·legà que no era possible fer-lo ni tan sols de manera
aproximada. 133 Els canvis de criteri que s’esdevingueren durant la realització de l’obra
(de format i distribució dels fulls, de forma de treballar) evidencien que el Mapa fou plantejat
com una obra oberta que es va anar definint per tempteigs i ajustaments successius a
mesura que avançava, i que no va quedar definitivament estructurat fins als voltants de
1905. L’únic mapa de distribució de fulls que s’ha conservat, avui a la Cartoteca de Catalunya,
permet observar una proposta anterior a la definitiva (fig. 25). Les vacil·lacions a
l’hora de decidir el traçat definitiu dels fulls expliquen tant la manca d’un format regular
com les superposicions dels fulls que censurà Rivera en el seu informe de 1916 (figura 26).
3
13
11 10 9
8 7 6 5 4
2
12
1
Fig. 25. Esquema tret de l’únic mapa de distribució dels fulls que s’ha conservat: Distribución muy
aproximada de las hojas del Mapa Geológico (CCICC), en el que s’aprecia una proposta anterior a la
definitiva (línies discontínua i contínua, respectivament).
Fig 25. Sketch of the only remaining map of distribution of the sheets: Distribución muy
aproximada de las hojas del Mapa Geológico (CCICC), showing older (dotted line) and newer
(continuous line) proposals of distribution.
133 Vegeu la carta de 14/04/1899 en resposta al diputat Colom (annex 6, núm. 7)

198
El temps s’encarregà de demostrar que l’escala escollida –que implicava la necessitat
d’aixecar un mapa topogràfic previ– era un objectiu massa ambiciós per a les forces de dos
homes sols i també per a la paciència i els recursos de la Diputació; la Mancomunitat, que
inicialment intentà estendre la cartografia a la mateixa escala a tot el país, acabà per tornar
a l’escala inicial de treball empesa per la necessitat de posar-hi un límit temporal.
El fet que l’àrea cartografiada per Almera i Brossa sigui molt semblant a la del
Bisbat de Barcelona es pot interpretar com a intencionat (Gómez Alba, 1995); però s’ha
de reconèixer que hi havia altres motius de pes per començar a treballar a la rodalia de
la capital i anar progressant de Sud a Nord: la proximitat al lloc de residència, les
Fig. 26. Superposició dels fulls del Mapa, segons el Gràfic del projecte de divisió en fulles del Mapa Geològic
de Catalunya en projecció poliédrica i escala 1:40.000 de J. de Rivera (mapa escala 1:500.000, 1916, MGSB).
Fig 26. Overlapping of the Map sheets, after the project of Geological Map of Catalonia from J. de
Rivera (a 1:500.000 map, 1916, MGSB).
Fig. 27. Esquema-resum. Treballs del Mapa: 1, Cartografia publicada; 2, Topografia inèdita per Brossa (1897,
1912); 3, Geologia inèdita, per Bofill (1892-93). Límits: 4, límit provincial; 5, límit nordoccidental dels
terrenys marins; 6, límit del bisbat de Barcelona. Topografies preexistents: 7, límit septentrional de la cartografia
de la Marina a 1:100.000 (1888-89); 8, Zones amb cartografia de detall anterior a 1889; 9, Corredor
ferroviari Granollers-Vic, aixecat per Cerdà (1857); 10, Vèrtexs de primer ordre; 11, Vèrtexs de la Marina.
Geologia: 12, Paleògen continental de la Depresssió Central.
Fig. 27. Sketch of synthesis: Geological and Topographical Map: 1, published; 2, Unpublished topography
(Brossa, 1897 and 1912); 3, Unpublished geology by Bofill (1892-93). Borders: 4, Barcelona
province; 5, NW border of the marine sediments; 6, Barcelona Bishopric. Topographic surveys before
1889: 7, Northern border of the area mapped by the Army on a scale of 1:100.000 (1888-89); 8, Areas
mapped on a 1:40.000 and 1:50.000 scales; 9, railway Granollers-Vic (1857); 10, First order points of
the topographic network; 11, Second order points. Geology: 12, Continental sediments of the Ebro Basin.

199

200
facilitats de transport que oferien les línies fèrries i, sobretot, la cartografia de la línia de
costa, un dels pocs mapes topogràfics previs amb què es podia comptar. Si es té en
compte el mapa de Vilatorta, es veu que el límit que Almera no va traspassar cap al NO
és el dels terrenys paleògens continentals (fig. 27). No hi ha cap document que indiqui
com ni quan es pensava abordar la cartografia de la conca central ni la de les serralades
pirinenques; ni tan sols cap indici que Almera hagués pensat en aprofitar l’experiència
que els enginyers Maureta, Thos i Vidal tenien d’aquestes unitats geològiques.
Un llegat molt important
En acordar la realització del mapa geològic provincial, la Diputació revolucionària
de 1868 ja s’havia avançat a l’Administració central, que en aquell
moment havia abandonat els estudis geològics i no crearia una Comissió a l’efecte
fins dos anys després. En acordar la represa (1884) es tractava de fer el mapa a
una escala quatre vegades més gran que el que aquell organisme havia publicat tres
anys abans. En autoritzar el canvi d’escala (1888) es planteja fer el primer mapa
geològic de detall, una obra que l’Estat trigarà una generació en assumir. El Mapa,
doncs, inaugura els processos de cartografia geològica detallada del territori, no
solament a Catalunya sinó també a Espanya. Però, més enllà d’assenyalar una fita
en la història de la cartografia geològica espanyola – i gairebé diríem continental,
si tenim en compte que França no encetaria un mapa a una escala comparable fins
1913 – ha deixat un llegat que ha exercit una influència decisiva en el desenvolupament
de la geologia catalana al llarg d’un segle: una àrea molt ben coneguda des
del punt de vista geològic, un patrimoni inventariable i la tradició d’incorporar els
estudis geològics com un servei més dels que les Administracions públiques han
de prestar als ciutadans.
Les comarques estudiades per Almera i Brossa foren durant dècades les més ben
conegudes des del punt de vista geològic de tot l’Estat, gràcies no només als cinc fulls
publicats, sinó també als nombrosos escrits que resultaren dels treballs que li serviren
de base, la relació dels quals trobarà el lector a l’Annex 1. No té res d’estrany, doncs,
que aquesta informació fos adaptada als formats dels nous projectes cartogràfics que
es desplegaren en anys successius i que quedarien també inacabats: el de
la Mancomunitat a escala 1:100.000 (1919-1924) i el de l’Instituto Geológico a
l’1:50.000 (1928-1970); cosa que comportà l’anomalia que l’any 1930 es disposés de
tres versions del mapa de la rodalia de Barcelona, mentre que les comarques del nord
i del centre de la província seguien sense cartografiar, com observà críticament Pau
Vila arran de l’aparició del full signat per San Miguel i Marcet:
Ara ens trobem que dels voltants de Barcelona tenim tres fulls d’aquesta mena
[...] Naturalment això representa una dispersió de forces, d’homes i de cabals. Catalunya
inicià uns mapes geogràfics i geològics; cal que siguin continuats, però amb
sentit orgànic i científic, amb un esperit economitzador de capacitats i diners [...]
Hem assenyalat aquest exemple de l’existència de tres fulls geològics de Barcelona
com a cas fefaent d’una manca de compenetració científica; altrament amb un esperit
unànime, almenys no hauríem anat a la triplicació […] La coordinació s’imposa
(Vila, 1930).

201
El Mapa havia de servir de base a les síntesis cartogràfiques a 1:200.000 de
Llopis Lladó sobre les serralades costaneres (1947) i, indirectament a través dels fulls
1:50.000, a la de l’Instituto Geológico que abastà tot el territori de l’Estat (1972). Els
estudis de detall que s’han realitzat posteriorment sobre l’àrea cartografiada per
Almera han tingut en el Mapa Geològic i Topogràfic un excel·lent punt de partida; per
als qui treballen en la geologia urbana de Barcelona serà sempre més un document
insubstituïble, atès que molts dels afloraments han deixat de ser accessibles en quedar
coberts pels carrers i les edificacions de la ciutat.
Dels més de trenta anys d’activitat d’Almera i Brossa en resultà un cúmul de
materials que en gran part s’han conservat: els materials d’arxiu (mapes no publicats,
expedients administratius, escrits inèdits i epistolaris), avui dispersos en diversos
centres, que han estat la base d’aquest treball; les col·leccions petrogràfiques i
paleontològiques, existents al Museu de Geologia de Barcelona, i un patrimoni
bibliogràfic que es pot consultar a la Biblioteca de Catalunya. Hem posat un especial
interès en inventariar tot aquest patrimoni: els resultats es trobaran en els annexes 2, 3,
i 4. A l’Annex 5 s’hi pot trobar la relació dels materials que no hem aconseguit localitzar;
i a l’Annex 6 una selecció dels escrits inèdits més interessants per a
comprendre l’evolució històrica de l’obra.
El Mapa d’Almera i Brossa consolida la tradició dels estudis geològics lligats a
les administracions catalanes que, iniciada per la Diputació de Barcelona l’any 1868,
amb algunes interrupcions derivades dels canvis polítics que ha sofert el nostre país,
s’ha mantingut fins avui. Per bé que la Diputació no creà un veritable Servei Cartogràfic
fins 1913, els més de trenta anys de vigència del conveni amb Almera i Bofill
demostraren que era possible fer la cartografia geològica sistemàtica del territori
comptant amb el suport de l’Administració local i obtenir uns resultats superiors als
de l’Administració central. És per això que la Mancomunitat decidí crear un Servei
Geològic de Catalunya, que malgrat els pocs mitjans de què disposà i la seva curta
vida (1919-1924), aconseguí publicar alguns fulls del primer projecte de cartografia
geològica sistemàtica de Catalunya.
Dissolta la Mancomunitat de províncies, fou la Diputació de Barcelona qui recollí
novament el testimoni, amb la creació de l’Instituto de Investigaciones Geológicas
(1927) que, lligat a la càtedra de Geologia de la Universitat i sota la direcció dels
professors San Miguel i el seu successor Solé Sabarís (1943) contribuí a la cartografia
impulsada per l’Instituto Geològico y Minero de España a escala 1:50.000.
Aquesta vinculació repercutí, sens dubte, en sentit favorable sobre la qualitat de l’ensenyament:
no és casualitat que d’aquell centre activíssim en sortís un planter de
futurs catedràtics que havien de donar un impuls extraordinari a l’ensenyament de la
ciència geològica en les universitats de tot l’Estat.
El fet que el Servei Geològic de la Mancomunitat radiqués per decisió de la Junta
de Ciències en el Museu Martorell, el traspàs de les col·leccions del Mapa (1918-
1923) i l’ingrés de la important col·lecció Vidal (1922) varen ser determinants per a
la conversió d’aquell centre, que depèn de la ciutat de Barcelona, en un veritable
Museu de Geologia, amb un important patrimoni estructurat en dues vessants: la
paleontologia i la mineralogia i petrografia.
D’altra banda, el Museu d’Història Natural del Seminari, després d’uns anys
d’abandonament, fou recuperat gràcies a la tenacitat del Dr. Bataller com a laboratori
de geologia, esdevenint aleshores (1926) un museu especialitzat en paleontologia;

202
com a tal ha arribat fins als nostres dies, havent superat la pèrdua de les col·leccions
durant la guerra civil. 134
Passada la llarga postguerra, el Dr. Solé Sabarís, hereu, com a director de l’Instituto
de la Diputació, d’una part important del llegat almerià, aconseguí crear en el si
del Consejo Superior de Investigaciones Científicas un centre català dedicat exclusivament
a la recerca geològica, que fou batejat, no per casualitat, amb el nom de
“Jaume Almera”, que compta avui amb una extensa nòmina de personal investigador.
L’any 1971 la Diputació de Barcelona va fer un pas més en el sentit d’afavorir la
recerca geològica, creant l’Institut d’Investigacions Paleontològiques de Sabadell, gràcies
a l’activitat del Dr. Miquel Crusafont; els resultats que obtenen els investigadors
d’aquest centre especialitzat en paleomastologia són tot sovint notícia de premsa.
La Generalitat restaurada tingué molt en compte el precedent del Servei Geològic
de la Mancomunitat en el moment de crear l’any 1979 el Servei Geològic de
Catalunya en el si del Departament de Política Territorial i Obres Públiques; òrgan
de l’Administració catalana que té avui entre els seus projectes la creació d’un
Institut Geològic de Catalunya, projecte que de prosperar dotaria l’organisme encarregat
dels estudis geològics del màxim nivell administratiu possible i d’una òptima
capacitat operativa.
Totes aquestes institucions són doncs, d’alguna manera, hereves d’aquell impuls
inicial: tant de la iniciativa i la tenacitat del Dr. Almera com de la inquietud i benvolença
(ilustrado criterio, en deien) de la Diputació de Barcelona. Ben segur que, de
no haver coincidit aquests dos factors en aquella època, la història de la geologia catalana
hauria estat ben diferent.
CONCLUSIONS
La sèrie 1:40.000 del Mapa Topogràfic i Geològic de la província de Barcelona és
el resultat no previst del pla original que la Diputació havia convingut
inicialment amb Almera i Bofill, que no era altre que la continuació de la cartografia
iniciada per J. de Moulin a escala 1:100.000.
El canvi d’escala s’ha d’atribuir tant a la iniciativa d’Almera com al consentiment
tàcit de la Diputació, que incrementà substancialment el pressupost per tal de seguir
treballant al detall a la mateixa escala del primer full ampliat, que havia d’ésser únic.
No hi hagué un projecte previ, ni es va arribar a fer mai, malgrat les demandes de la
Diputació que estava molt interessada en saber els costos que en temps i diners importaria
el Mapa provincial. Ben al contrari, l’obra va anar prenent forma a mesura que
es desenvolupava; la distribució dels fulls no es començà a definir fins a 1895, i encara
s’hagué de modificar cap a 1905.
134 És precisament la continuïtat d’aquesta tradició, que s’ha mantingut malgrat tota classe d’entrebancs,
havent hagut de superar més d’un episodi crític i amb uns recursos molt migrats la que ha donat
peu a alguns autors a parlar d’una “escola catalana de geologia” o “escola del seminari” fundada pel
Dr. Almera; però com ha fet notar Gómez Alba (1995) Almera no formà deixebles: tant Font com Faura,
col·laboradors ocasionals, estudiaren a la Universitat Central.

203
També el mètode de treball evolucionà amb el temps: D’aixecar un full en bloc (la
regió primera o de la rodalia de Barcelona) a dividir-lo en seccions (fulls segons i tercer),
i més endavant en unitats geològiques (fulls quart i cinquè); de traçar els esborranys a la
mateixa escala de publicació, a fer-ho a escala doble (1:20.000) després de 1898.
Els mapes publicats foren molt apreciats en els medis geològics, bàsicament pel
seu detall, insòlit a l’època, i pel rigorós treball estratigràfic i petrològic que li servia
de base; però també per la seva impecable execució, obra de Brossa; no tant per la
qualitat de la topografia, atès que el litògraf, que havia assumit l’aixecament del
relleu, no estava prou qualificat per a aquesta tasca. La validesa del treball geològic
d’Almera, atribuïble en part al suport de prestigiosos especialistes paleontòlegs i
petròlegs, quedà ben palesa amb la visita de la Societat Geològica de França l’any
1898 a l’àrea cartografiada, i l’han ratificada les generacions posteriors; en canvi la
base topogràfica, per bé que complí la funció desitjada, fou severament criticada des
del Servei Geogràfic de la Mancomunitat per la seva manca de precisió.
La responsabilitat de l’obra, que el conveni amb la Diputació repartia entre Almera
i Bofill, fou assumida íntegrament per Almera. Bofill se’n desentengué progressivament,
desprès de començar el full del Vallés i deixar-lo inacabat l’any 1893. Brossa
fou un col·laborador a sou d’Almera i no tingué cap vincle amb la Diputació.
Totes les propostes d’Almera anteriors a 1900 foren assumides per la Diputació sense
discussió. Desprès varen aparèixer reticències entre els diputats, que es varen intensificar
cap a 1910, quan el projecte quedà obsolet davant les perspectives de la mancomunitat de
províncies i l’aparició de nous projectes a l’escala regional proposats per Faura i Sans, vistos
amb interès pel president Prat de la Riba. La Diputació considerà excessiu el cost en
temps i diners dels fulls i acabà reduint la subvenció anual els darrers anys, cosa que alentí
encara més els treballs. Finalment, empès per la Diputació, Almera designà Faura com a
successor i renuncià a continuar el Mapa, atesa la seva avançada edat, l’any 1914. Cosa que
la Diputació aprofità per posar el mapa sota l’alta inspecció de l’Institut d’Estudis Catalans.
Els treballs del Mapa atorgaren a Almera la possibilitat d’establir relacions privilegiades
amb especialistes d’alt nivell, cosa que influí sobre la seva formació geològica
–era autodidacte– i el donà a conèixer internacionalment. La seva obra, certament
incomparable i irrepetible, és una fita monumental entre les cartografies que s’aixecaren
en aquest país abans del segle XX, i és certament sorprenent que fos obra de
l’ambició, la iniciativa i la tenacitat d’un sol home.
La cartografia d’Almera i Brossa, sense precedents en tot l’àmbit hispànic, va ser
també anterior als centres catalans d’investigació geològica, així com a la implantació
de les primeres càtedres de geologia a la Universitat de Barcelona. No fou doncs
el resultat d’una infrastructura preexistent, sinó una tasca pionera que es va haver de
portar a terme sense cap mena de suport científic local.
Al seu torn, exercí una influència indiscutible sobre el desenvolupament de les ciències
geològiques a Catalunya. Si no creà una escola (Almera no formà geòlegs), la seva
obra tingué continuïtat a través de successives generacions; fou decisiva com a precedent
per a la conversió dels Museus Martorell i del Seminari en centres especialitzats en geologia,
i encetà una tradició que ha arribat fins avui: l’interès de les diverses administracions
per la recerca geològica, manifestada en la creació i manteniment de centres com el Servei
Geològic de la Mancomunitat (1919-24), l’Instituto de Investigaciones geológicas de
la Diputació (1927-65), l’Institut Jaume Almera d’Investigacions Geològiques (1965),
l’Institut de Paleontologia de Sabadell (1971) i el Servei Geològic de Catalunya (1979).

204
AGRAÏMENTS
És de justícia agrair les facilitats donades per la consulta i eventual reproducció dels
materials inèdits, sense els quals aquest article no hauria vist la llum, als Museus de
Geologia del Seminari i de la Ciutadella (Museu Martorell), en primer lloc; a les Cartoteques
de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i del Centre Excursionista de Catalunya;
als arxius de la Diputació de Barcelona, de la Junta de Ciències, de l’Acadèmia de
Ciències, de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Biblioteca de Catalunya i al Nacional de
Catalunya; a la biblioteca de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona.
I de manera especial, a la Dra. Alícia Masriera, pel seu suport i per la seva
col·laboració en la documentació de la col·lecció petrològica del Mapa.
BIBLIOGRAFIA
Abad, A., Calzada, S., & Royo, C., 2000. “Historia del yacimiento carbonífero de Can
Puig (el Papiol, Barcelona)”. Geociències, 3: 4-18
Adán de Yarza, R., 1899. Rocas eruptivas de la provincia de Barcelona. Memoria
leída […] en la Junta general ordinaria celebrada el dia 30 de junio de 1898.
Barcelona, A. López Robert. 11 p, 5 lám. Extr. de: Memorias de la Real
Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 2: 350-369.
Aragonès, E., 1992. “La primera cartografia geològica subvencionada per una institució
catalana (1869-1870)”. Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 2:
13-44
Aragonès, E., 1998. “El mapa geològic i topogràfic de la província de Barcelona: de
l’escala 1:100.000 a la 1:40.000 (1884-1891)”. Treballs del Museu de Geologia
de Barcelona, 7: 129-174
Aragonès, E., 1999. “La Société Géologique de France a Catalunya (setembre-octubre
de 1898)”. Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 8: 113-155
Barrois, Ch. 1892. “Observations sur le terrain dévonien de la Catalogne”. Bulletin de
la Société Géologique du Nord, 20: 61-73.
Bofill i Poch, A., 1893a. “Sobre la supuesta presencia del Hipparion en la Garriga”.
Boletín de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 1(5): 109-111.
Bofill i Poch, A., 1893b. “Nota sobre el mapa topográfico-geológico del medio y alto
Vallés. Descubrimientos paleontológicos en el Trias de dicha región”. Boletín de
la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 1(8): 142-147.
Camarasa, J. M., 2000. Cent anys de passió per la natura, Una història de la Institució
Catalana d’Història Natural, 1899-1999. ICHN, Memòria nº 14, 183 p.

Casanovas, S., 1989. “La biblioteca del Museu de 1874 al 1926”. Batalleria, 3: 83-86.
Collot, L., 1892. “Sur une carte des environs de Barcelone de M. J. Almera”. Bulletin
de la Société Géologique de France, 20: 32-37.
Comas, R. N., 1900. “Mossèn Norbert Font i Sagué”. Lo pensament catalá, 1(9): 69-70.
Fallot, P., 1949. Les progrès de la géologie en Espagne depuis cent ans. Conferencia
leída 1 abril 1949 con motivo de su centenario en la Real Academia de Ciencias
Exactas, Físicas y Naturales de Madrid. Madrid, C. Bermejo, 43 p.
Faura i Sans, M., 1909. “Mapa agronòmic de Catalunya. Contestació del Dr. Faura.
Exposició detallada d’un Mapa agronòmic”. La Veu de Catalunya, 22/02; 8/03;
15/03; 5/04; 3/05; 17/05/1909.
Faura i Sans, M., 1914. “Mapa geològic i topogràfic de la província de Barcelona”.
La Veu de Catalunya, 24/08 i 24/10/1914.
Faura i Sans, M., 1925. “N’Eduard Brossa i Trullàs”. Butlletí del Centre Excursionista
de Catalunya, 35(357): 71-74.
Font i Sagué, N., 1900. “Moviment científic català. Mapa geológich de la provincia
de Barcelona”. Lo pensament catalá, 1(30), p. 242.
Gómez-Alba, J., 1992. Catálogo razonado de los vertebrados fósiles de España del
Museo de Geologia de Barcelona. Historia de la institución. Tesi doctoral
Universitat de Barcelona. Publicada amb el títol “Catálogo razonado de los yacimientos
con vertebrados fósiles de España del Museo de Geologia de Barcelona
(1882-1892)” a: Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 6: 1-289.
Gómez-Alba, J., 1995. “Jaume Almera i Comas. Vilassar de Mar, Maresme, 1845-
Barcelona, 1919”. In: Camarasa, J.M. i Roca, A. (eds.) Ciència i Tècnica als
Països Catalans: una aproximació biogràfica. Barcelona, Fundació Catalana per
a la Recerca, Ed. Folio. P. 597-620.
Landerer, J. J., 1891. “El mapa topográfico y geológico de la circunspección de
Barcelona del Dr. D. Jaime Almera”. Crónica científica, 15: 20-23.
Llopis Lladó, N., 1947. Contribución al conocimiento de la morfoestructura de los
Catalánides. Barcelona, CSIC. Inst. Lucas Mallada. 372 p, 5 mapes.
Marcer, P., 1924. “Necrología del M. Iltre. Rev. D. Jaime Almera Comas”. Memorias
de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 18 (8): 219-222.
205
Montaner, C., 1991. “Aproximació a l’obra cartogràfica d’Eduard Brossa: 1848-
1924”. Primer Congrés Català de Geografia, IIIb (Comunicacions): 523-534.
Barcelona, Societat Catalana de Geografia.

206
Montaner, C., 1998. “Cartografia i administració a Catalunya (1914-1982)”. L’Avenç,
224: 18-22.
Montaner, C., 2000. Mapes i cartògrafs a la Catalunya contemporània (1833-1941).
Barcelona, R. Dalmau, col·lecció Camí Ral, nº 15. 237 p.
Montaner, C., 2003. Cartografia de la província de Barcelona, 1833-2000. Barcelona,
Diputació, 179 p.
Nicolau, F., i Valls, J., 1987. El Dr. Almera i la seva escola de Geologia. Barcelona,
Ed. Terra Nostra, col·lecció “Cultura i Pensament”, nº 6. 190 p.
Palet i Barba, D., 1896a. Estudio del terreno pliocénico de Tarrasa y de sus relaciones
con las formaciones contiguas. Barcelona, Henrich y Cia. 88 p, 1 mapa,
2 talls.
Palet i Barba, D., 1896b. “Les coves de Sant Llorenç del Munt”. Egara, 5(200): 5-6
Prudent, F., 1904. “La cartographie de l’Espagne”. Annales de Géographie, 13:
401-409
Ribas i Virgili, E., 1930: Mapes topogràfics moderns de Catalunya. Barcelona, Club
Excursionista de Gràcia, secció d’estudis. 35 p. Segona edició ampliada dins:
Institut d’Estudis Catalans, Secció històrico-arqueològica, Anuari VIII (1927-
1931), p. 482-520. (publ. 1935).
Ribas i Virgili, E., 1932. El cartògraf Eduard Brossa. Extret de: Mai Enrera, Butlletí
del Club Excursionista de Gràcia, nº 94. 8 p.
Santanach, P., 1986. “Aspectes històrics dels estudis geològics als Països Catalans”.
Història Natural dels Països Catalans. Barcelona, Gran Enciclopedia Catalana,
1: 38-50.
Santanach, P., 1996. “L’obra geológica de Jaume Almera: el mapa geològic de la província
de Barcelona”. Batalleria, 6: 85-89
Solé Sabarís, Ll., 1945. “El centenario de Almera y la geología catalana”. Arbor,
4:120-127. Reproduït en part a: id, id: “El mapa geológico de la provincia de
Barcelona”. Publicaciones del Instituto de Investigaciones Geológicas, 7
(Miscelánea Almera, I): 43-62.
Solé Sabarís, Ll., 1947. [Prólogo] dins: Llopis Lladó, N., 1947: Contribución al conocimiento
de la morfoestructura de los Catalánides. Barcelona, CSIC, Instituto
Lucas Mallada, p 5-13
Tomàs, Ll. 1912. [Discurs del president]. Butlletí de la Institució Catalana d’Història
Natural, 9(6): 81-82.

Valls Julià, J., 1975. Aproximación a la obra del Doctor D. Jaime Almera y Comas,
Pbro (Geología de las comarcas barcelonesas). Trabajos de Geología del
Laboratorio del Seminario Conciliar de Barcelona. 118 p.
Valls Julià, J., 1983. Dr. D. Jaime Almera y Comas, padre de la geología catalana,
Barcelona, s/i. Col·lecció “Fundació Mossèn Josep Sanabre”, nº 4, 167 p.
Via, Ll., 1975. Cien años de investigación geológica. En el centenario del Museo
Geológico creado por el Dr. Almera en 1874. Barcelona, Consejo Superior de
Investigaciones Científicas, 164 p.
Vila, P., 1930. “Per al coneixement de Catalunya. Els estudis geològics”. La
Publicitat, 23/05/1930.
207
Vila, P., 1934. “El mapa espanyol de Catalunya”. La Publicitat, 16/03/1934.
Reproduït a: Vila, P., 1978. La geografia i els seus homes, selecció d’escrits de
geologia. Barcelona, Curial, “Selecció d’escrits de geografia”, nº 33, p. 17-20.

208
ANNEX 1. PUBLICACIONS
La producció cartogràfica derivada dels treballs del Mapa és limitada i prou coneguda. A
més dels mapes, veritable objectiu de l’obra convinguda amb la Diputació, hi ha tot un conjunt
d’escrits publicats derivats de la recerca geològica que es portà a terme al llarg de tot el procés
cartogràfic. Aquests materials foren donats a la impremta per tal de comunicar a les societats
científiques i a la societat en general les novetats o descobriments a mesura que
s’anaven produint; la majoria aparegueren en periòdics científics i una petita part en la premsa
diària. Un nombre reduït de títols fou editat amb el suport econòmic de la Diputació. Com ha
estat reconegut, aquest conjunt d’escrits constitueix una mena de memòria dispersa del Mapa.
A fi de facilitar-ne la consulta, hem elaborat una relació d’aquests escrits; no només els
publicats pels autors del Mapa, sinó també els del personal col·laborador. També hi hem inclòs
les addicions, revisions i rectificacions posteriors a la publicació dels fulls. La relació no baixa
dels 150 títols, sense tenir en compte les diferents versions que de vegades es varen fer d’un
mateix escrit; en aquest cas hem consignat únicament les més completes. Els llistats s’han
organitzat per fulls i cronològicament.
S’ha simplificat els noms dels periòdics tal com segueix:
AnJCNB: Anuari de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona
AnSEHN: Anales de la Sociedad Española de Historia Natural
AnnSGN: Annales de la Société Géologique du Nord
BolCMGE: Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de España
BolRACAB: Boletín de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona
BolRSEHN: Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural
BollSGI: Bolletino della Società Geologica Italiana
BullSGF: Bulletin de la Société Géologique de France
ButllCEC: Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya
ButllICHN: Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural
CC: Crónica Científica
CRAcSci: Compte-rendu de l’Acádemie des Sciences de Paris.
CRSommSGF: Compte-rendu sommaire des séances de la Société Géologique de France
MemRACAB: Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona
MemRSEHN: Memorias de la Real Sociedad Española de Historia Natural
MemSGF: Mémoires de la Société Géologique de France
TrebICHN: Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural
CARTOGRAFIA
Almera-Brossa: Mapes geològic-topogràfics (Tirada: 1000 exemplars)
– Mapa geológico y topográfico / de la provincia de Barcelona, / subvencionado por la
Excma. Diputación provincial. / Región primera ó de contornos de la capital. Lit. E. Brossa,
Escala 1:100.000; 1888. 58x40 cm. Alguns exemplars es varen afegir a: ALMERA, 1879: De
Montjuich al Papiol a través de las épocas geológicas; Barcelona, Librería Religiosa.
– Mapa geológico y topográfico / de la provincia de Barcelona / subvencionado por la
Excma. Diputación provincial // Región primera / ó de / contornos de la capital / detallada. /
Dirigida por / el canónigo Dr. D. Jaime Almera Pbro. / Ejecutada y grabada por / Eduardo
Brosa // Escala 1:40.000 (25 milímetros por kilómetro) // Lit. Henrich y Cª (sucs. N. Ramírez)
// 1891. Full 104x72 cm; llegenda i explicació geològica a ambdós marges; mapa 60x65 cm.
– Mapa geológico y topográfico / de la provincia de Barcelona / subvencionado por la
Excma. Diputación provincial // Región segunda / ó / del río Noya al mar / detallada. / Geología

por / el Canónigo Dr. D. Jaime Almera Pbro. Topografía por / Eduardo Brossa / 1:40.000 /
litografiado por E. Brossa y Trullás // Barcelona, lit. Henrich y Cía, 1897. 57x83 cm; llegenda
i explicació al marge; full 88x98 cm
– Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona / subvencionado por la
Excma. Diputación Provincial // Región tercera / ó del río de Foix y la Llacuna / detallada, /
Geología por / el Canónigo Dr. D. Jaime Almera,Pbro. / Topografía por / Eduardo Brossa /
1900 // Imp. y Litogrª de Henrich y Cía, Barcelona // Grabado por E. Brossa. // 1:40.000.
Mapa de 56,5x86 cm en un full 71x99 cm. Llegenda al marge; la part no cartografiada (prov.
de Tarragona) porta una Explicación somera.
– Mapa geológico y topográfico / de la provincia de Barcelona / subvencionado por la
Excma. Diputación provincial // Región primera / ó de / contornos de la capital / detallada. /
Geología por / el canónigo Dr. D. Jaime Almera Pbro. / Topografía por / Eduardo Brossa / 2ª
edición corregida y aumentada / 1900 / 1:40.000 // Grabado por E. Brossa // Lit. Henrich y
Cia, Barcelona. Full 107,5x74,5 cm; llegenda i explicació geològica a ambdós marges; mapa
68x66 cm.
– Carta geológica y topográfica / de / San Julián de Vilatorta y sus alrededores ó de entre
Vich y las Guillerías. / Publicada la original con la colaboración y á expensas de los Sres. D.
F. de P. Benessat y D. J. M. Bofill de la casa “El Solá” / y subvencionando la parte geológica
la Excma. Diputación Provincial. / Año 1905 // Geologia por el Canónigo Dr. D. Jaime
Almera Pbro // Topografía y grabado por E. Brossa // Escala 1:30.000. Mapa geol. en colors,
33,5x38 cm en un full 44,5x56; 9 signes convencionals més una taula geològica. Dins: J.
Almera: Descripción geológica y génesis de la plana de Vich. Barcelona, A. López Robert;
extr. de Mem. de la R. Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 5(20); 1-54. Variant: Porta
afegit: Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat // Tomo III, lám. 56; fou inclosa a l’article publicat a
MemRSEHN. 1
– Mapa geológico y topográfico / de la provincia de Barcelona / subvencionado por la
Excma. Diputación provincial. // Región cuarta / ó del / rio Tordera / detallada. / Geologia
por / el Canónigo-dean Dr. D. Jaime Almera Presbítero / Topografia por / Eduardo Brossa /
1913. / 1:40.000. Llegenda als marges, 56,5x64,5 cm. Llegenda marginal; full 84x74. Variants:
a) Primera edició dels fulls, defectuosa (color vermell no ben ajustat).
b) Reimpressió en paper més fi amb data de 1914.
c) Edició de l’Institut d’Estudis Catalans, sense explicació de la geologia: Mapa
geològich i topogràfich / de la Provincia de Barcelona / subvencionat per la Excma. Diputació
Provincial. // Regió cuarta / ó del / Riu Tordera / detallada. Segona edició corretgida. /
Geologia per el Canonge-degà Dr. D. Jaume Almera Prèbere. / Topografia per Eduard Brossa
/ 1915 // 1:40000; full 76,5x75. Se’n va fer una tirada de 1.500 exemplars.
– Mapa geológico y topográfico / de la provincia de Barcelona / subvencionado por la
Excma. Diputación provincial. // Región Quinta / ó del / Montseny Vallés y litoral / detallada.
/ Geologia por / el Canonigo-dean Dr. D. Jaime Almera presbítero. / Topografia por / Eduardo
Brossa / 1913. // 1/40.000 (25 milimetros por kilometro // Lit. Henrich y Cia Barcelona //
Grabado por E. Brossa. 57x87 cm, llegenda als marges, full 85x96. Variants:
a) Primera edició dels fulls, defectuosa (color vermell no ben ajustat).
b) Reimpressió en paper més fi amb data de 1914.
c) Edició de l’Institut d’Estudis Catalans, sense explicació geològica: Mapa geològich i
topogràfich / de la Provincia de Barcelona / subvencionat per la Excma. Diputació
Provincial. // Regió quinta ó del Montseny Vallès i Litoral / detallada. / Segona edició
corretgida. / Geologia per el Canonge-degà Dr. D. Jaime Almera prèbere. / Topografia per
Eduard Brossa. / 1915 // 1:40000. Llegenda als marges; full 78x100 cm. Se’n va fer una
tirada de 1.500 exemplars.
1 La tirada d’aquest mapa degué vorejar els 2.000 exemplars, comptant les dues edicions de l’opuscle i
els 1.000 de l’ampliació de la tirada de la primera edició.
209

210
Brossa: mapes topogràfics (reduïts per a ús d’excursionistes)
Alt pla de Barcelona y Vallés inferior. Reducció del mapa executat per en Eduart Brossa.
A escala 1:55.000 (18 mm per 1 Km). Mapa topogràfic a una tinta, 28,5x24,8 en un full 35x31 cm.
Publicat dins la guia itinerària d’Artur Ossona (1894).
Regió del Montseny. Escala 1:150.000. Mapa a dues tintes, hachures en blau, toponímia i xarxa
hidrogràfica. 1 mapa 25,6x26,3 cm en un full 29,4x45,5 cm. Publicat dins la guia: El Montseny,
guia monogràfica de la regió. Itineraris i Excursions per E Vidal y Riba, l’Avenç, 1912.
Esquemes geològics sense topografia
PALET I BARBA, D., 1896. Mapa geológico de los alrededores de Tarrassa / Escala 1:15.000,
aproximadamente / J. Subietas Lleopart, dib. Esquema tramat (7 símbols). 29x21 cm.
Inclós dins el treball de l’autor: Estudio del terreno pliocénico de Tarrasa y de sus relaciones
con las formaciones contiguas. Barcelona, Henrich i Cia.
ALMERA, J., 1898. Carte géologique de la contrée du bas Vallés. 1:500.000. Esquema tramat
(15 símbols). 17x10 cm. BullSGF, 26: 691.
ALMERA, J., 1898. Limites de la mer pliocène aux environs de Barcelone et dans le bassin de
la Llobregat. / Echelle 1:200.000. Esquema tramat (2 símbols). 10,1x10,7 cm. Derivat
del mapa de la regió primera. BullSGF, 26: 757. Repr. a la Geografia General de
Catalunya, I (1908), p. 126.
[DOLLFUS, G.], 1898. Carte schématique de la chaîne catalane. Echelle 1/800.000. 17,1x12,1 cm.
BullSGF, 26: 880.
FONT I SAGUÉ, N., 1904. Assaig de carta geològica de la comarca del Vallès. Esquema tramat
(10 símbols), s/escala 32x23 cm. Dins: FONT I SAGUÉ, 1904: Lo Vallès.
FONT I SAGUÉ, N. [1908]. Carta geològica de Catalunya // A. Martin ed. Mapa amb 16 colors,
s/escala, 23x21 cm. Dins: Carreras Candi: Geografia General de Catalunya, I.
[FONT I SAGUÉ, N., ca.1910]. Mapa geológico de Cataluña // Artículo “Cataluña” /
Enciclopedia Universal, Hijos de J. Espasa, editores / Lit. Aleu, Barcelona. 1 mapa amb
39 colors, s/escala, 18,3x29,3 cm. Dins: Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-
Americana, vol. 12, p. 464.
Cartografia antiga
Mapa del término de Garraf, cuyo original del siglo XVI se conserva en el archivo de la
catedral de Barcelona. Reproducció d’un mapa manuscrit antic que porta el crèdit següent: A
xxviii de Setembre se acaba la present descripció de la Costa de Garraf, any 1586. Per
Nicolau Credença, Por. i Mtico. Figuració en perspectiva obliqua, una tinta, escala en canes:
8.1 cm = 500 canes. 54x24,5 cm. Dins: ALMERA & BOFILL, 1891: “Ojeada sobre el pasado y
el presente de las costas de Garraf” (Barcelona). Crónica científica, 14: 161-166.
ESCRITS
Treballs de conjunt, comprensius o miscel·lanis
ALMERA, J., i BOFILL, A., 1887. “Descubrimiento de grandes mamíferos fósiles en Cataluña”
(Vallès, Penedès, Cerdanya): CC, 10: 1-4.
ALMERA J., i BOFILL, A., 1889. “Recientes descubrimientos paleontológicos en Cataluña”. (Fauna
de St. Andreu de la Barca, Trias de Begues, Mastodon de la Cerdanya). CC, 12: 1-5.

211
ALMERA. J., 1890. [Descubrimientos geològicos en Cataluña] (fulles d’Odontopteris, erosió
de la costa del Maresme) CC, 13, p. 139 i Actas RSEHN: Sección de Barcelona,
10/04/1889, p. 67.
ALMERA, J., i BOFILL, A., 1892. Catálogo de los moluscos fósiles pliocenos de Cataluña.
Barcelona, editorial de la Crónica Científica, 8, 107 p.
ALMERA, J., i BOFILL, A., 1893. “Moluscos terciarios de Cataluña. Murícidos”. BolCMGE, 19:
114-224.
ALMERA, J., 1895. “[Recientes descubrimientos geológicos (Pliocè sup. a St. Joan de Vilassar;
briozous pliocens; infracretaci del Penedès)]. BolRACAB, 1(12-13): 205.
ANGELIS D’OSSAT, G. DE, 1895. Descripción de los antozoos fósiles pliocénicos de Cataluña,
vertida del latín por el Rdo. Canónigo Dr. D. Jaime Almera. Barcelona, Henrich y Cia.
ANGELIS D’OSSAT, G. DE, 1895. Descripción de los briozoos fósiles pliocénicos de Cataluña,
vertida del latín por el Rdo. Canónigo Dr. D. Jaime Almera. Barcelona, Henrich y Cia.
ALMERA, J., 1896. “Sobre la serie de mamíferos fósiles descubiertos en Cataluña”.
MemRACAB, 2: 251-257. També: C.R. IV Congr. Sci. Intern. Cathol., Friburg, p. 11-15.
[BOFILL, A.], 1898. “Reunion estraordinaria de la Sociedad Geológica de Francia en
Barcelona”. Diario de Barcelona, 29/09-18/10/1898.
[BOFILL, A.], 1898. “Réunion extraordinaire a Barcelona (Espagne) du mercredi 28 Septembre
a Samedi 8 Octobre”. CRSommSGF, 14: 83-102. També a : BolRACAB, 1(22): 455-468.
[ALMERA, J., (ed.)], 1898. “Société géologique de France. Réunion extraordinaire a Barcelone
(Espagne) du mercredi 28 Septembre au samedi 8 Octobre 1898”. BullSGF, 26: 661-900.
Versió castellana: “Excursiones verificadas durante la reunión de la Sociedad Geológica de
Francia en Barcelona en Septiembre y Octubre de 1898”, BolCMGE, 27(1900): 89-359.
[ALMERA, J.], 1898. “Liste des publications principales relatives aux régions visitées par la
Société”. BullSGF, 26: 662-665.
BERGERON, J., CAREZ, L., & DOLLFUS, G., 1898. [Observations faites pendant l’excursion
extraordinaire à Barcelone] BullSGF, 26: 542-43.
CAREZ, L., 1898. “Résultats principaux de la Réunion extraordinaire à Barcelone, en ce qui
concerne les terrains sécondaires”. BullSGF, 26: 543.
DEPÉRET, Ch., 1898. “Observations sur les terrains néogènes de la région de Barcelone”.
BullSGF, 26: 853-858. Traducció: BolCMGE, 27: 306-311.
DOLLFUS, G. F., 1898. “Relation entre la géologie et l’hydrographie en Catalogne”. BullSGF,
26: 876-883, 1 esquema geol. També a: BolCMGE, 27(1903): 331-338.
ALMERA, J., i BOFILL, A., 1898. “Moluscos fósiles recogidos en los terrenos pliocénicos de
Cataluña. Descripción y figuras de las formas nuevas y enumeración de todas las encontradas
en dichos yacimientos”. BolCMGE, 24: 1-222.
ANGELIS D’OSSAT, G. DE, 1898. “Los primeros antozoos y briozoos miocénicos recogidos en
Cataluña”. Barcelona, Henrich y Cia, 31 p.
ALMERA, J. 1899. [Nota paleontológica presentando restos de animales antediluvianos].
(Elephas, Mastodon, Acerotherium) BolRACAB, 1(25): 517-518.
ALMERA, J. [i DEPÉRET, Ch.], 1899. “Sobre las especies Acerotherium lemanense, Mastodon
longirostris y un Elephas descubiertos en esta provincia”. BolRACAB, 1(26): 535-537.
BOFILL, A. [i DEPÉRET, Ch.], 1899. “Sobre los restos de dos grandes mamíferos fósiles de [Sant
Llorenç d’Hortons i de l’Ametlla en] Barcelona, existentes en el Museo Martorell de la ciudad
de Barcelona” BolRACAB, 1(26): 532-534. Inclou una carta de Depéret datada 27/04/96.
BARROIS, Ch., 1901. “Note sur les graptolites de la Catalogne et leurs relations avec les étages
graptolitiques de France”. BullSGF, 1: 637-646.
PAQUIER, V. 1903. “Les rudistes urgoniens”. MemSGF, Paléontologie, vols. 11 (1ª part) i 13 (2ª
part) Mem. núm. 29.
ALMERA, J., 1905. [Restos fósiles de Rinoceronte encontrados en las capas pontienses de
Bañeras del Panadés y San Celoni y de oso en el Cuaternario de Castellbisbal].
BolRACAB, 2(7): 266.

212
ANGELIS D’OSSAT, G. DE, 1905. “Coralli del Cretacico inferiore della Catalogna”. Paleontographia
Italica, vol. 11: 169-252, 4 làm, 1 esquema geol. Resum: “Fauna coralina del piso
aptense de Cataluña, avance de una memoria sobre la misma”. MemRACAB, 5(5): 67-73.
FONT I SAGUÉ, N., 1905. Curs de geologia dinàmica i estratigràfica aplicada a Catalunya.
Barcelona, Thomas. 1 vol. 481 p.
LAMBERT, J., 1906. “Description des Echinidés fossiles de la province de Barcelone”. MemSGF,
24. En dues parts: Primera, t. 9, 57 p; pl. I-IV; 2ª-3ª (Miocè-Pliocè): t. 14, p. 59-128, pl. V-X.
HOERNES, R., 1907. “Reconocimiento de los terrenos terciarios de las comarcas occidentales
bañadas por el Mediterráneo, presentado a la Academia Imperial de Ciencias de Viena, t.
CXIV, parte I (año 1906).” (Extracte i traducció per Almera). MemRACAB, 6(2): 135-140.
FONT I SAGUÉ, N., [1908]. “Formació geològica de Catalunya” Dins: CARRERAS CANDI, (ed):
Geografia General de Catalunya. I: 73-133, 1 mapa geol.
ALMERA, J., 1908. “Otra prueba de la invariabilidad de la fauna silúrica del O de Europa en la dirección
de NE. a SO.” Primer congreso de Naturalistas Españoles, Zaragoza, pp. 325-328.
FAURA, M., 1908. “Mamífers fòssils descoberts a Catalunya”. ButllICHN, 5(2): 19-25.
FAURA, M., 1908. “Crustacis fòssils de Catalunya”. BullICHN, 5(8-9): 99-124.
FAURA, M., 1909. “Graptolites citados en Cataluña”. MemRSEHN, 6(2): 45-65.
ALMERA, J., 1909. “Ensayo de una síntesis de la evolución geológica de la provincia de
Barcelona”. MemRACAB, 8(4): 41-53.
FAURA, M., 1913. Síntesis estratigráfica de los terrenos primarios de Cataluña con una
descripción de los yacimientos fosilíferos más principales. Madrid, Fortanet, 202 p, 9
làm.; ext. de: MemRSEHN, 9(1): 1-202.
FAURA, M., 1914. Mapa geològic i topogràfic de la província de Barcelona”. La Veu de
Catalunya, 24/08/1914.
FAURA, M., i CANU, F., 1916. “Sur les bryozoaires des terrains tertiaires de la Catalogne”.
TrebICHN, 1916: 59-193.
ALMERA, J., i FAURA, M., 1918. “Enumeració de les espècies fòssils dels terrenys paleozoics de
la província de Barcelona recollides en la preparació del mapa geològic de Catalunya”.
AnJCNB, 3: 119-134.
Full 1 (Rodalia de Barcelona)
ALMERA, J., 1885. “Breve reseña é historia geológicas de los valles de Hebrón, Clota de San
Genís, Horta y Vallcarca”. CC, 8, 41-46.
ALMERA, J., 1886. “Descubrimiento del Mioceno superior de San Pau d’Ordal en Sardanyola”.
Dins: L. CANALDÀ: “Reseña de los trabajos de la corporación durante el año anterior”.
Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona: Acta de la sesión inaugural de los trabajos
de la Corporación en el año académico de 1885 á 1886, celebrada el 20/12/85 en
el salón de oposiciones de la universidad. Barcelona, J. Jepús, 1886: 20-21.
ALMERA, J. [i SAPORTA, G.], 1889. “Descubrimiento del carbonífero inferior ó Culm en el
Puchet y Vallcarca”. CC, 12: 393-396.
ALMERA, J., 1890. “Hojas de Odontopteris”. CC, 13: 139.
SAPORTA, G. DE, 1891. [Note relative au Culm des environs de Barcelone]. CRSommSGF, 9: LIX-LXI.
ALMERA, J., [SAPORTA G. DE, i BARROIS, Ch.], 1891. “Caracterización del Culm en el Putxet y
Vallcarca por el marqués de Saporta y descubrimiento de cuatro niveles del período silúrico
en los alrededores de Barcelona, reconocidos por M. Ch. Barrois”. CC, 14: 113-116.
ALMERA, J., 1891. “Importancia del descubrimiento del ‘Monograptus priodon’ cerca S. Vicens
del Horts”. CC, 14: 116-118.
ALMERA, J., 1891. “Descubrimiento de las capas de ‘Congerias’ en Castellbisbal”: CC, 14: 228-229.
ALMERA, J. [i MOJSISOVICS, E.], 1891. “Caracterización del ‘Muschelkalk’ en Gavá, Begas y
Pallejá”. CC, 14: 474-476.

ALMERA, J. [i BARROIS, Ch.], 1891. “Descubrimiento de otras dos faunas del silúrico inferior
en nuestros contornos, determinación de sus niveles y del de la fauna de los filadios rojopurpúreos
del Papiol”. CC, 14: 465-473.
ALMERA, J. [i SAPORTA, G. DE], 1891. “Descubrimiento de tres floras terciarias en nuestros
alrededores”. CC, 14: 476-479.
ALMERA, J., 1891. “Explicación somera”, al marge del full Región Primera, ó de contornos de
la capital, detallada. També: “Explicación somera del mapa geológico de los alrededores
de Barcelona”. CC, 15(1892): 132-136 i 275-281. Resum, per L. Collot: “Sur une
carte des environs de Barcelone de M. J. Almera”. BullSGF, 20(1892): 32-37.
ALMERA, J. [i ADÁN DE YARZA, R.], 1891-92. “Rocas hipogénicas o eruptivas de la provincia
de Barcelona”. CC, 14: 313-318 i 15: 1-5; 25-28; 49-56.
BARROIS, Ch., 1891. “Observations sur le terrain silurien des environs de Barcelone”. AnnSGN.
19: 63-69. També: BolCMGE, 19(1893): 245-250.
BARROIS, Ch., 1892. “Observations sur le terrain dévonien de la Catalogne”. AnnSGN, 20: 61-
73. Trad. a BolCMGE, 19(1893): 250-260.
ALMERA, J., i BOFILL, A., 1894-1907. Descripción de los terrenos pliocenos de los alrededores
de Barcelona, con un apéndice sobre el Plioceno del Bajo Ampurdán. Barcelona,
Henrich i Cia; també a MemRACAB, 3, pp. 1-102 i resumit a BullSGF, 22, p. 678 (1ª
part). La segona part (Paleontologia) es publicà el 1907, sense portada i paginada a continuació;
consta d’un catàleg de fòssils més el catàleg de plantes i dues memòries de De
Angelis, aquestes ja publicades. 2
ALMERA, J., SAPORTA, G. i BOULAY, N., 1895. “Catalogue de la flore pliocène des environs de
Barcelone”. C.R. 3e. Congr. Intern. des Catholiques (Bruxelles, 3-8 sept. 1894).
Bruxelles, Société Belge de Librairie, 7e. sect., Sci. Math. Naturelles. 7: 318-334.
Traducció. Bol. CMGE, 22(1895): 145-171.
ALMERA, J., 1895. [Presencia del Siciliense marino en el subsuelo del delta del Llobregat].
BolRACAB, 1(12-13): 199.
ANGELIS D’OSSAT, G. DE 1895. “Contribución a la fauna paleozoica de Cataluña, vertida del
manuscrito original latino por el canónigo Dr. D. Jaime Almera”. MemRACAB, 2: 244-
250. Resum a: BolRACAB, 1(14): 236-237.
ADÁN DE YARZA, R., 1898. “Rocas eruptivas de la provincia de Barcelona”. MemRACAB, 2:
359-369; 3 làm. També a BullSGF, 26: 831-839 i BolCMGE, 27: 274-283.
ALMERA, J., 1898. “Compte-rendu de l’excursion du 28 septembre à Sans et à Montjuich”.
BullSGF, 26: 680-689. Traducció: BolCMGE, 27 (1900): 96-109.
ALMERA, J., 1898. “Compte-rendu de l’excursion du samedi 1er octobre à Montcada et à
Sardanyola”. BullSGF, 26: 732-741. Traducció: BolCMGE, 27(1900): 156-166.
ALMERA, J., 1898. “Compte-rendu des excursions du dimanche 2 octobre à Gràcia et le Coll
(Horta) et du lundi 3 a Vallcarca, au Tibidabo et à Esplugas”. BullSGF, 26: 742-763.
Traducció: BolCMGE, 17(1900): 167-192.
ALMERA, J., 1898. “Compte-rendu de l’excursion du mardi 4 octobre, à Castellbisbal et à
Papiol. BullSGF, 26: 766-788. Traducció: BolCMGE, 17(1900): 195-223.
ALMERA, J., 1898. “Compte-rendu de l’excursion du mercredi 5 octobre à Gavà, Brugués,
Begas et Vallirana”. BullSGF, 26: 789-800. També a BolCMGE, 27(1900): 224-237.
BARROIS, Ch., 1898. “Nouvelles observations sur les faunes siluriennes des environs de Barcelone
(Espagne)”. BullSGF, 26: 829-830; AnnSGN, 27: 180-182. Traducció: BolCMGE, 27: 272-273.
BERGERON, J., 1898. “Note sur les terrains paléozoïques des environs de Barcelone et
comparaison avec ceux de la Montagne Noire (Languedoc)”. BullSGF, 26: 867-874.
Traducció: BolCMGE, 27: 322-330.
BERGERON, J., 1898. [Sur l’âge des calcaires paléozoïques de Montcada]. BullSGF, 26: 763-764.
2 Se’n va fer una tirada extraordinària de 1.000 exemplars (la primera part) i 400 (la segona) amb
l’encapçalament “Mapa geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona”.
213

214
BERGERON, J., 1898. [Sur l’âge de la granulite du Papiol]. BullSGF, 26: 822.
CAREZ, L., 1898. [Sur l’âge de la granulite du Papiol] BullSGF, 26: 822.
CAREZ, L., 1898. [Sur l’excursion à Bruguers, Vallirana et Garraf] BullSGF, 26: 823-824.
DEPÉRET, Ch., 1898. “Du massif ancien de Barcelone”. BullSGF, 26: 713-720.
DOLLFUS, G. F., 1898. [Sur le trias de Bruguers]. BullSGF, 26: 822.
ANGELIS D’OSSAT, G. DE, 1898. “Los primeros antozoos y briozoos miocénicos recogidos en
Cataluña”. Barcelona, Henrich y Cia. 31 p.
ALMERA, J., 1900. “[Hoja 1]. Explicación somera”, al marge del full Región primera, o de contornos
de la capital, detallada.
ALMERA J., i BOFILL, A., 1900-01. “Fauna y flora pliocénica y estudios comparativos”. BolRACAB,
1(27): 566-567 i 1(28): 583-584. També a: MemRACAB, 3, 109-356 (publ. 1907).
ALMERA, J. [i BARROIS, Ch.], 1901. “Zonas graptolíticas en Barcelona” Akten V Int. Kongr.
Katol. Gelehrt. München 1900: 413-414. També: “Más graptolites en la mole del
Tibidabo (Barcelona).” MemRACAB, 4(21): 291-299.
FONT I SAGUÉ, N., 1901. “Troballa geológica [la caverna del Parch Guell, prop de Can
Muntaner]” ButllICHN, 1(2): 9-10. Trad. cast: BolRSEHN, 1: 363.
ALMERA, J., 1902. “Excursión geológica dirigida a estudiar las relaciones del grupo de
Montgat con el de Vallcarca”. MemRACAB, 4(25): 337-344.
ALMERA J., BOFILL, A. [i LOCARD, A.], 1903. “Consideraciones sobre los restos cuaternarios de la
caverna de Gracia (Barcelona)”. MemRACAB, 4(33): 447-459; BolRACAB, 2(6): 197-198.
ALMERA, J., i BERGERON, J., 1904. “Sur les nappes de récouvrement des environs de Barcelona
(Espagne)” CRAcSci., 138: 1267; BullSGF, 4: 705-721. També a: MemRACAB, 5(18):
261-310 (1906, edició ampliada i traducció francesa).
FONT I SAGUÉ, N., 1904. “Alrededores de Barcelona (Can Muntané de Gràcia). La caverna del
Parch den Güell”. Revista de la Cámara Mutua de la Propiedad, 2: 99-100.
FONT I SAGUÉ, N., 1904. “Les nostres montanyes. Montjuich”. La Veu de Catalunya, 14 de desembre.
FONT I SAGUÉ, N., 1905. “Les nostres montanyes. Mont-Taber”. La Veu de Catalunya, 10 de març.
ALMERA, J., 1905. [Restos de mamíferos encontrados en el Penedès] BolRACAB, 2(7): 266
ANGELIS D’OSSAT. G. DE, 1905. “Fauna coralina del piso aptense de Cataluña, avance de una
memoria de la misma”. MemRACAB, 5(5), 9 p.
FAURA, M., 1907. “Sobre la troballa d’Equus caballus y de Bos urus en el travertí argilós del
Quaternari de Sardanyola”. ButllICHN, 4(5-6): 63-64.
FAURA, M., 1908. “Adicions a la fauna miocènica de Montjuich”. ButllICHN, 5(4): 55-60.
FONT I SAGUÉ, N., 1908. “Notable bossada de granit prop de Martorell”. ButllICHN, 9: 49.
PRUVOST, P., 1913. “L’âge des schistes pourprés de Papiol, près Barcelone”. AnnSGN, 61: 263-280.
FAURA, M., 1916. “Montjuich. Notas geológicas”. Boletín de la Sociedad de Atracción de
Forasteros, 7: 18-67.
ALMERA, J., 1919: “Apuntes sobre los terrenos pliocénicos de Barcelona”. MemRACAB,
14(11): 541-544.
Full 2 (Garraf-Penedès)
ALMERA, J., i BOFILL, A., 1889. “Descubrimiento del Jurásico (Malm?) en las costas de
Garraf”. CC, 12: 417-418.
ALMERA, J., i BOFILL, A., 1891. “Ojeada sobre el pasado y el presente de las costas de Garraf
(Barcelona)”. CC, 14: 161-166, 1 mapa.
ALMERA, J., 1893. “Nota sobre el mapa topográfico-geológico de la región comprendida entre el
paralelo de Vallirana, Ordal y Labern y el litoral”. BolRACAB, 1(8): 147-150, 1 tall geol.
ALMERA, J., 1895. “Étude stratigraphique du massif crétacé du littoral de la province de
Barcelona”. BullSGF, 23: 564-571. També: [Sobre tramos infracretáceos al SO de la
provincia]. BolRACAB, 1(12-13): 205.

ALMERA, J., 1895: [Sucinta exposición del piso tortonense descubierto en la cuenca de
Villanueva y Geltrú y en el Panadés]. BolRACAB, 1(12-13): 201.
ALMERA, J. i BOFILL, A., 1895. “Fauna salobre tortonense de Villanueva y Geltrú (Barcelona)”.
MemRACAB, 3: 1-16, 2 làm. 3
ALMERA, J. (ed.), 1896. “Reconocimiento de la presencia del primer piso mediterráneo en el
Panadés seguido de cortes geológicos y de un cuadro estratigráfico de los depósitos
miocénicos de la provincia”. MemRACAB, 1(20): 349-408.
ALMERA, J., i BOFILL, A., 1897. Monografía de las especies del género Pecten del
Burdigaliense superior y de una Lucina del Helveciense de las provincias de Barcelona
y Tarragona. Barcelona, Jepús, 16 p. 4
ALMERA, J., 1897. “Explicación somera”, al marge del full. Resum: BolRACAB 1(15): 331.
GAUDRY, A., 1897. [Présentation d’une carte géologique] BullSGF, 25: 881.
ALMERA, J., 1898. “Compte-rendu de l’excursion du mercredi 5 octobre à Gavà, Brugués,
Begas et Vallirana”. BullSGF, 26: 789-800. També a BolCMGE, 27(1900): 224-237.
ALMERA, J., 1898. “Compte-rendu de l’excursion du jeudi 6 octobre, à Castelldefels et costas
de Garraf”. BullSGF, 26: 801-811. També a: BolCMGE, 27(1900): 238-250.
ALMERA, J., 1898. “Compte-rendu de l’excursion du vendredi 7 octobre aux environs de Vilanova
et de Vilafranca”. BullSGF, 27: 812-822. També a: BolCMGE, 27(1900): 251-264.
ALMERA, J., 1898. “Compte-rendu de l’excursion du samedi 8 octobre à Castellví de la Marca,
au vallon de San-Pau d’Ordal et à San-Sadurní de Noya”. BullSGF, 26: 840-851. També
a: BolCMGE, 27(1900): 284-303.
KILIAN, W., 1898. [Présence de l’étage Barrémien sous son facies vaseux en Catalogne].
BullSGF, 26: 581.
KILIAN, W., 1898. [Sur les Céphalopodes du Crétacé inférieur des environs de Barcelone].
BullSGF, 26: 825.
STUART-MENTEATH, P. W. 1898. [Notes sur la dolomie de Barcelone]. BullSGF, 26: 824, 852.
ALMERA , J., 1899. “Analogie de Saint-Simeon au vallon du Riège, du Miocène de cette région
de l’Hérault et de celui de Panadés, dans son bord NO”. BullSGF, 27: 778
FONT I SAGUÉ, N., 1900: “Formació geológica del Panadés”. Las Cuatre Barras, 6/01/1900.
FONT I SAGUÉ, N., 1905. “Excursió minero-geològica a Gavà i Brugués”. ButllICHN, 5, p. 8.
FAURA, M., 1907. “Excursió geològica pels voltants de Cervelló”. ButllICHN, 4(2-3): 14-16.
FAURA, M., 1907. “Troballa de Pecten corsicanus Dep et Roman al Sarmatià o Tortonià de St.
Miquel d’Olèrdola”. ButllICHN, 4(5-6), p. 64.
Full 3 (Baix Penedès)
ALMERA, J., 1895. “Étude stratigraphique du massif crétacé du littoral de la province de
Barcelona”. BullSGF, 23: 564-571. També: [Sobre tramos infracretáceos al SO de la
provincia]. BolRACAB, 1(12-13): 205.
ALMERA , J., i PAQUIER, V., 1895: [Présence d’Horiopleura et de Polyconites dans l’aptien inférieur
de la Catalogne]. BullSGF, 23: 834.
ALMERA, J., 1898. “Compte-rendu de l’excursion du samedi 8 octobre à Castellví de la Marca,
au vallon de San-Pau d’Ordal et a San-Sadurní de Noya”. BullSGF, 26: 840-851. També
a: BolCMGE, 27(1900): 284-303.
CAREZ, L. 1898. [Sur le crétacé inférieur de Castellví de la Marca]. BullSGF, 26: 858.
ALMERA, J., 1899. “Sobre el descubrimiento de la fauna de Saint-Cassien en el Trias de
nuestra provincia”. BolRACAB, 1(26): 538-541 i BullSGF, 27 (1899): 787-788.
3 Se’n va fer una tirada suplementària de 1.000 exemplars amb subvenció de la Diputació
4 Se’n va fer una tirada suplementària de 600 exemplars amb subvenció de la Diputació
215

216
ALMERA, J., 1900. “[Hoja 3ª] Explicación somera”, al marge del full Región tercera, o del Río
de Foix y la Llacuna, detallada.
ALMERA, J., 1900. [Presentación de la tercera hoja del mapa geológico provincial]. BolRACAB,
1(29): 610-611.
FAURA, M., 1914. “Sobre la presencia de un briozoo viviente, la “Cupularia canariensis” Busk,
descubierto en los terrenos miocénicos de Cataluña [Les Cabanyes]”. BolRSEHN, 397-398.
Full 4 (Baix Tordera)
ALMERA, J., 1905. [Presentación de rocas ígneas y presencia del Silúrico superior y
Carbonífero inferior en Santa Susanna]. BolRACAB, 2(7): 273.
FONT I SAGUÉ, N., 1905. [Troballa d’ossos d’Elephas a Arenys]. ButllICHN, 5(3-4): 33.
ALMERA, J., 1913. “[Hoja 4ª] Explicación somera”, al marge del full Región Cuarta, o del Río
Tordera, detallada.
ALMERA, J., 1914. [Presentación de las pruebas de las hojas 4ª y 5ª en curso de publicación, y
de la serie de preparaciones de rocas eruptivas para el estudio microscópico]. BolRACAB,
3(5): 330-331.
FAURA, M., 1914. “Mapa geològic i topogràfic de la província de Barcelona. Regió quarta, o
del riu Tordera”. La Veu de Catalunya, 24/10/1914.
ALMERA, J., 1915. “Algo sobre las rocas eruptivas del NE de Barcelona”. MemRACAB, 11(25):
415-452.
ALMERA, J., 1915. “Hoja 4ª del Mapa geológico de la provincia de Barcelona o del Bajo
Vizcondado. Descripción físico-geológica del bajo Vizcondado (Tordera) y sus valles de
hundimiento y erosión”. MemRACAB, 11(22): 365-371.
Full 5 (Maresme, Vallès oriental i Montseny)
BOFILL, A., 1893. “Sobre la supuesta presencia del Hipparion en la Garriga”. BolRACAB, 1(5):
109-111. (inclou extractes d’O. de Buen).
ALMERA, J. [i CHIA, M. DE], 1898. “Nota sobre la presencia del pliocénico superior en S. Juan
de Vilasar”: BolRACAB, 1(19): 402-403.
ALMERA, J., 1904. “Una playa de cuaternario antiguo en el llano de Vilasar”. MemRACAB,
4(39): 515-523.
FONT I SAGUÉ, N., 1905. “Les nostres muntanyes. El Montseny”. La Veu de Catalunya, 16 d’abril.
ALMERA, J., 1907. “Estudio de un lago oligocénico en Campins”. MemRACAB, 6(2): 11-20.
ALMERA, J., 1907: “Reconocimiento de la mole del Montseny y hundimiento del Vallés”.
BolRACAB 2(9): 425.
ALMERA, J., 1908: “Sobre la extensión del Culm en el NE de la provincia de Barcelona y sus
relaciones con el aluvión del Vallés”. BolRACAB, 2(10): 509.
ALMERA, A., 1909: “Descubriment de una de las antigues floras triássicas al Nort de
Barcelona”. ButllICHN, 6(2): 11-14.
TOMÀS, Ll. 1909:. “Caliza magnesiana “aiché” al Vallés i Calafell”. ButllICHN, 8, p. 93.
ALMERA, J., 1913. “[Hoja 5ª]. Explicación somera”, al marge del full Región Quinta, o del
Montseny, Vallès y litoral, detallada.
CANU, F., 1913. “Bryozoaires fossiles des terrains éocènes du Pla de la Gàrgara, près Aiguafreda
(Lutétien)”. BullICHN, 10(7): 102-105.
PRUVOST, P., 1913. “L’âge des schistes pourprés de Papiol, près Barcelone”. AnnSGN, 61: 263-280.
ALMERA , J., 1914. [Presentación de las pruebas de las hojas 4ª y 5ª en curso de publicación,
y de la serie de preparaciones de rocas eruptivas para el estudio microscópico].
BolRACAB, 3(5): 330-331.

ALMERA, J., 1914. “Descubrimiento de las pizarras purpúreas de Papiol y Vallcarca entre
Cànoves y Samalús”. BolRACAB, 3(5): 342.
ALMERA, J., 1915. “Algo sobre las rocas eruptivas del NE de Barcelona”. MemRACAB, 11(25):
415-452. 5
Full 6 (Vallès Occidental)
ALMERA, J., [i DEPÉRET, Ch.], 1893. “Nota sobre la presencia del Hippopotamus major y de
otros mamíferos fósiles en Tarrasa”. BolRACAB, 1(5): 105-109. Inclou una carta de
Depéret datada 28/11/92.
BOFILL, A., 1893. [Nota sobre los límites del triásico superior con el garumnense entre
Aiguafreda y el Cairat de Llobregat y sobre el descubrimiento de varios yacimientos
fosilíferos del Muschelkalk en diversos puntos del Alto Vallés]. BolRACAB, 1(5): 120.
BOFILL, A., 1893. “Nota sobre el mapa topográfico y geológico del medio y alto Vallés.
Descubrimientos paleontológicos en el Trías de dicha región”. BolRACAB, 1(8): 142-147.
PALET I BARBA, D., 1896. Estudio del terreno pliocénico de Tarrasa y de sus relaciones con
las formaciones contiguas. Barcelona, Henrich i Cia, 88 p, 1 mapa, 2 figs. 6 Resum, per
Almera: BolRACAB, 1(26): 530-532.
ALMERA, J., 1898. “Compte-rendu de l’excursion du jeudi 29 septembre à Olesa, la Puda et
Montserrat”. BullSGF, 26: 690-710. També a: BolCMGE, 27(1900): 110-133.
BOFILL, A., 1898. “Sur le Trias à Cératites et sur l’éocène inférieur de la gare d’Olesa”.
BullSGF, 26: 826-829. Traducció: BolCMGE, 27: 268-271.
CAREZ, L., 1898. [Sur le Trias d’Olesa]. BullSGF, 26: 710-11.
CAREZ, L., 1898. “Poudingues de Montserrat”. BullSGF, 26: 728-729.
ALMERA, J., 1899. “Sobre las especies Acerotherium lemanense, Mastodon longirostris y un
Elephas descubiertos en esta provincia. BolRACAB, 1(26): 535-537.
FONT I SAGUÉ, N., 1904. “Formació geològica del Vallès”. Dins: Lo Vallès, obra del mateix
autor. Barcelona, tip. L’Avenç, pp. 5-13, 1 esquema geol. També: ButllCEC, 14: 52-60.
FONT I SAGUÉ, N., 1906. [Presentació d’unes dents d’H. Major procedents de Terrassa]. ButllICHN,
6(1-2): 8.
PALET I BARBA, D., 1908. “Estudios geològicos, especialmente de tectónica y orogenia, sobre
la parte occidental de la cordillera superior del Vallés”. Futurisme, 22, 6/06/08.
PALET I BARBA, D., 1910. “Nota sobre tectónica de la cordillera media catalana”. BolRACAB,
3(2): 131-134. També a: Egara, 1910, 4 p.
PALET I BARBA, D., 1911. “Excursió geològica i espeleològica a Mura i encontorns”. Extr. de
la Revista de l’Arxiu d’Estudis del C.E. de Terrassa, I-III; 10+[5] pp., 1 tall geològic.
Mapa de Sant Julià de Vilatorta
NEVIANI, A., 1905. “Di alcuni briozoari eocenici di Villatorta (Espagna)”. BollSGI, 24(1):
158-163.
ALMERA, J., 1906. “Sobre el descubrimiento de varias colonias de briozoos en las capas
nummulíticas del pie del castillo de San Julián de Vilatorta”. BolRACAB, 2(8): 349.
ALMERA, J., 1906. “Descripción geológica y génesis de la plana de Vich acompañada de
su mapa topográfico geológico a la escala de 1/30.000”. MemRACAB 5(20): 347-399. 7 També
a MemRSEHN: 3: 432-468.
FAURA, M., 1908. “Excursió geològica a Gurb (Plana de Vic)”. ButllICHN, 5(3): 36-41.
5 Tirada ampliada en 1.000 exemplars per compte de la Diputació.
6 Publicada amb càrrec al Mapa: 500 exemplars.
7 Ampliació de la tirada subvencionada per la Diputació: 1000 exemplars.
217

218
ANNEX 2. MATERIAL D’ARXIU
Documentació històrica (1867-1870)
Tota la documentació corresponent a la primera època del Mapa (1867-1870) es conservava
a l’Arxiu Provincial. En el moment de la represa (1885), els originals de Moulin
d’interès geològic foren lliurats a Almera, qui els conservà fins a la seva renúncia (1914). En
els seus treballs, Almera va fer molt escasses referències a aquesta documentació, i no en va
deixar cap inventari.
Documentació generada (1884-1914)
Durant l’etapa Almera-Brossa es va generar una quantitat considerable de materials
manuscrits i altres no publicats (escrits, dibuixos, mapes, proves d’impremta, etc.), que es
poden classificar en les categories següents:
a) Documentació administrativa: L’expedient administratiu del Mapa Geològic (dictàmens,
oficis de les dues parts interessades, justificants de despeses) es va anar arxivant a
mesura que es generava a la Diputació de Barcelona, on encara roman. D’altra banda, els
debats que hi hagué entre Diputats a propòsit del Mapa Geològic quedaren enregistrats en les
Actes de les sessions corporatives.
b) Documentació acadèmica. Gran part dels articles científics d’Almera i Bofill foren comunicats
a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Alguns foren lliurats per a la publicació
en els periòdics de la corporació en la forma manuscrita, passant a l’Arxiu. El mateix
Almera redactà els resums dels seus treballs per tal que fossin incorporats a les Actes i al Butlletí
de la corporació, els quals foren incorporats al seu expedient acadèmic personal. A banda, en les
Actes quedaren fidelment enregistrades totes i cadascuna de les intervencions d’Almera i Bofill.
c) Documentació pròpia del Mapa. Com a resultat dels treballs de camp i de gabinet es va
produir material divers: minutes i llibretes de camp, mapes manuscrits parcials, litografies
sectorials, proves d’impressió dels mapes, etc. També correspondència, la que mantingueren
Almera i Bofill amb els col·laboradors científics del mapa. No sembla que aquesta documentació
s’arribés a aplegar en un arxiu únic (cosa potser imposada per la falta d’una seu
concreta) sinó que va quedar en els arxius personals dels autors: la cartoteca poder de Brossa
i la correspondència científica i amb la Diputació en mans d’Almera.
Arxiu del Servei del Mapa Geològic de Catalunya (1915-1929)
A partir de 1917, el Servei del Mapa Geòlogic de Catalunya va recollir gran part del material
generat durant les etapes anteriors de l’aixecament del Mapa:
– Les minutes de camp de Brossa, lliurades l’any 1917, arran del projecte de mapa
geològic de Catalunya de J. de Rivera a escala 1:40.000. 1
– Els manuscrits de Moulin, reclamats l’any 1919 per decisió de la ponència
del Mapa.
– Proves impreses de les pedres matrius a 1:40.000 i 6 exemplars topogràfics del full V
i 4 del full IV, entregades per Brossa l’any 1921. 2
1 Faura, 1925: Reseña histórica del Servicio de los mapas Geológico y Agronòmico de Cataluña.
Mecanoscrit 26 p, fons Faura, MGSB.
2 Faura, M., 1922. Mapa geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any econòmic 1921-22.
Mecanoscrit 8 p (MGSB)

Coneixem molt per sobre el contingut de l’arxiu del Servei pels inventaris fets per Faura
en el moment en què va desaparèixer per ordre de la Mancomunitat. 3 En aquell moment eren,
segons descripció textual:
– Mapa geogràfic
– Mapa geològic
– Treballs originals
– Minutes de camp de Brossa
– Originals dels fulls
– Proves de litografia de les pedres que hi ha a la casa Henrich
– Mapa projecte de la distribució dels fulls de la província de Barcelona
El fons del Servei Geològic va passar aleshores al Servei Geogràfic de la Mancomunitat
(que poc després va passar a dependre de la Diputació de Barcelona), on va romandre unit per
espai d’alguns anys.
Arxiu de l’Institut Geològic provincial (1927-1960?)
L’any 1927 es creà un nou organisme d’abast provincial: el Instituto de Investigaciones
Geológicas de la Diputación de Barcelona, amb l’objecte de col·laborar en la realització del Mapa
Geològic que portava a terme l’Instituto Geológico y Minero de l’Administració central, a l’escala
1:50.000. La nova institució tingué la seu al Departament de Geologia de la Universitat, al catedràtic
del qual, Maximino San Miguel de la Cámara, fou confiada. La desaparició de les províncies
durant el període republicà n’aturà el funcionament, però resorgí després de la guerra. L’any
1943 el Dr. Solé Sabarís va substituir San Miguel com a director del Departament i de l’Institut.
El nou Institut provincial rebé una gran part dels fons de l’antic Servei Geològic. A aquest
fons antic se li afegí la documentació (essencialment cartogràfica) generada per l’activitat que
l’Institut desenvolupà durant els anys quarantes i cinquantes en l’aixecament d’alguns fulls del
Mapa Geològic corresponents a la província. Pel que fa al material que romangué en poder del
Servei Geogràfic de la Diputació, seguiria amb el temps el mateix camí de la institució, que es
va integrar en el Servei Cartogràfic de Catalunya (després Institut) en el moment de la creació
d’aquest Servei per la Generalitat restaurada.
Traspàs al Museu del Seminari (ca. 1985- ca. 2000)
En vida del Dr. Solé, alguns fons manuscrits de l’antic Institut (entre els quals les llibretes
de camp de Vidal, per exemple, i probablement les minutes de camp de Brossa) foren traslladats
a l’Arxiu Històric i Biogràfic creat per Lluís Via en el si del Museu del Seminari.
Extingit l’Institut Geològic provincial i jubilat Solé Sabarís, hi va haver un intent de
traspassar els mapes a la Cartoteca de Catalunya, que no va prosperar. L’any 1985 el personal del
Servei Cartogràfic que buidava els catàlegs de la Cartoteca del Departament es va assabentar de
l’existència d’un fons antic sense inventariar. Es trobava en 4 carpetes que contenien material
de Catalunya: entre d’altres, originals de Brossa, proves d’impremta del mapa geològic
d’Almera, originals de Faura i del Servei Geològic de la Mancomunitat, i també els originals
que es varen utilitzar per a fer els mapes de l’IGME, del temps de l’Institut Geològic. 4
Aquest fons es va estudiar entre el 25/04 i el 9/07/1985, i es va treballar en la classificació
fins al setembre. Entre els materials descrits en l’inventari (que no va ser exaustiu), alguns
originals es varen atribuir a un hipotètic “Fons Brossa”:
3 Faura: Inventaris de juliol de 1924 (Llegat Faura, MGSB).
4 Informe sobre un fons de mapes que es troba en el Departament de Geomorfologia i Tectònica
(Universitat de Barcelona). Cartoteca de Catalunya, 30/09/1985. Mecanoscrit 26 pp (CCICC).
219

220
– Vegetals/paper: 58 fragments del mapa de J. Almera (base topogràfica).
– Fotocòpies [litografies?] anotades: 16 fragments del mapa de J. Almera (base topogràfica).
– Proves d’impressió: 49 proves dels fulls (mapa geològic i base topogràfica) de l’obra
d’Almera.
Diferències de criteri entre el professor coordinador i l’Institut van fer que no s’arribés a
cap acord, i el fons va seguir a la Facultat. Anys després jo mateix vaig tenir ocasió de veure
el fons de cartografia, i entre els manuscrits fragmentaris hi vaig remarcar l’existència d’un
mapa geològic manuscrit sencer i acabat: el de la rodalia de Vilanova i Vilafranca, a 1:40.000.
Passats alguns anys, tot el fons cartogràfic de l’Institut Geològic Provincial fou dipositat
en dues trameses al Museu del Seminari de Barcelona, on es conserva actualment.
Situació actual
La documentació inèdita que fa referència al Mapa es troba dispersa en arxius diversos,
com a resultat de l’atzarosa història posterior.
a) Arxiu de la Diputació de Barcelona (AHDB). Expedient del mapa Geològic (1884-
1919) És la peça fonamental per a reconstruir la història del Mapa Geològic. Està format per
tres peces distribuïdes en dos lligalls: 2280 i 3392. Conté els informes del Dr. Almera, tres
mapes inèdits (dos de geològics i un topogràfic parcial), la majoria de les notes de despeses
i els dictàmens de la Comissió encarregada. D’altra banda, els llibres d’actes de les sessions
permeten seguir les discussions que en ocasions tingueren lloc entre els diputats a propòsit
del Mapa Geològic.
b) Arxiu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (ARACAB). En l’arxiu
d’aquesta institució es conserven materials derivats de l’activitat acadèmica dels dos responsables
del Mapa, les actes manuscrites de les sessions que registren les lectures i altres intervencions
d’Almera i Bofill, moltes de les memòries manuscrites llegides per Almera i Bofill,
i resum de les memòries fet pel mateix Almera, al seu expedient personal.
c) Arxiu Històric i Biogràfic del Museu del Seminari de Barcelona (MGSB). Conserva
fons de procedència diversa:
– Fons Almera. Es conserva al Museu del Seminari des d’una data no precisada. Inclou la
majoria de llibretes de camp, l’epistolari científic i les comunicacions de la Diputació.
– Fons Faura. Llegat pels volts de 1974. Conté l’epistolari, documents relatius al Servei
Geològic de la Mancomunitat, treballs inèdits, documents personals i reculls documentals.
– Fons de l’Institut Geològic Provincial. Dipositat en diverses etapes, procedent de la
Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. Conté gran part de l’arxiu del
Servei Geològic de la Mancomunitat, inclòs el fons històric (Moulin) i bona part del
seu fons de cartografia.
d) Cartoteca de Catalunya de l’Institut Cartogràfic (CCICC). Conserva l’arxiu de l’antic
Servei Cartogràfic de Diputació, en el qual hi ha materials procedents del Servei Geogràfic de
la Mancomunitat, que inclouen una part del fons Brossa: part de les minutes de camp, els originals
del full sisè del Mapa i un mapa de distribució dels fulls.
e) Altres. Materials complementaris es poden trobar en els arxius següents:
– Arxiu de la Biblioteca de Catalunya. Registre dels llibres ingressats i correspondència
amb Faura.
– Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Prat de la Riba: correspondència amb Almera i Faura.
– Cartoteca del Centre Excursionista de Catalunya (CCEC). Hi ha proves d’impremta
dels fulls topogràfics dedicades per Brossa al Centre i Artur Osona.
– Fons de la Junta de Ciències (FJCNB), avui al Museu de Ciències Naturals (Zoologia).
Inclou l’epistolari científic d’Artur Bofill i altres documents personals seus.
– Museu de Geologia de Barcelona (MGB). El llibre de registre de les col·leccions de
petrografia; la nòmina dels fòssils traslladats l’any 1923; els catàlegs de les col·leccions.

MAPES
Brossa: Minutes topogràfiques de camp (Fitxes manuscrites a llapis i tinta sobre cartolines
de 18 x 11,5 cm )
De Vallirana Ordal y Lavern al litoral (1/12/1891 a 1/01/1893). (CCICC)
S. Sadurní y vecindades del Noya, de 30/09/1896 a 11/03/1897 (entre Sant Sadurní i Sant
Quintí de Mediona). (CCICC)
Llacuna, de l’11/11/1897 al 7/07/1899 (entre Capellades, la Panadella, Montagut i Pontons).
(CCICC)
Excursiones del 41º30’ al paralelo de San Geroni (Montserrat) é inmediatas. Entre Martorell,
el Bruc, la Panadella i Sant Magí de la Brufaganya; del 20/11/95 al 21/01/98. (MGSB)
Región cuarta (Entre Canet, Breda, Hostalric i Malgrat; del 28/6/1902 a 11/02/1905) (CCICC)
De puntos diseminados entre Cánovas y Hostalrich –de la Quinta y la Cuarta- (entre
Hostalric, Cànoves i Tagamanent; del 13/04/1905 a 20/04/1910). (CCICC)
Región Quinta (2/1899 a 6/1901); Levante (títol original) o Región Quinta del Litoral (títol afegit),
(Entre Mataró, Llinàs, Granollers i Badalona; de 21/01/1894 a 7/11/1903) (CCICC)
Ultimas de la Region Quinta (Sector del Congost; del 12/01/1907 a 8/02/09) (MGSB)
Región sexta al Este (Entre Castelltersol, Aiguafreda, Llissà i Caldes 1/03/1900 a 18/12/1911)
(MGSB)
Región sexta entre S. Llorens y Moncada (entre Sabadell, Montmeló, Alella i Montcada, del
28/3/1894 a 30/08/1912) (MGSB)
Brossa: mapes manuscrits (Tinta i aquarel·la sobre paper o paper-tela)
[Mapa manuscrit de la rodalia de Barcelona, Escala 1: 100.000, ca.1885?]. Mss sobre papertela
quadriculat, ampliació del mapa de Coello. Conté la hidrografia, línia de costa,
toponímia i camins principals. Reproduït a: Aragonès, 1998, fig. 1. L’autoria de Brossa
és incerta. (MGSB)
[Fragment del Gros]. Mapa manuscrit a escala 1:20.000, sobre paper-tela. 8,7x14,5 cm. (MGSB)
[De Cardedeu a Llinàs i Cànoves]: Mapa manuscrit a escala 1:20.000, sobre paper-tela.
23,5x35,2 cm. (MGSB)
[Esquema cartogràfic entre Seva i Collformic]. Conté només la xarxa hidrogràfica i els camins.
Original manuscrit sobre paper-ceba, 50x48 cm (MGSB)
[Rodalies de Tona], 1:25.000. 26,5x17. Esquema cartogràfic manuscrit sobre paper. Sense
corbes de nivell. Amb una quadrícula entre Hostalets i el Ballú. (MGSB)
Distribución muy aproximada de las hojas del Mapa Geológico (títol manuscrit, per Faura?).
Manuscrit (llapis blau) sobre el Mapa de la provincia de Barcelona con sus vias de
comunicación, de Brossa, escala 1:350.000, de 1881. (CCICC)
Brossa: còpies de treball (proves, mosaics, esborranys) (Litografies a una tinta amb
manuscrit eventualment superposat. Escala 1:40.000).
221
Topografía de las Regiones segunda y Tercera menos la tira de Vallirana á Torre barona que
está en la perfeccionada del E. Llobregat, mía. Projecte d’edició. Mosaic format amb les
litografies dels mapes parcials, amb alguns topònims manuscrits. Al verso porta un títol
mss. per Brossa. S’han traçat, en llapis, els límits de la regió segona. [Escala 1:40.000]
122x83 cm. (MGSB) Consta dels fragments següents:

222
– Garraf (37,5x49) (1893). Porta una primera cartel·la de la regió segona: Región segunda
/ ó / del Río Noya al Mar / por / El canónigo Dr. D. Jaime Almera Pbro. la geología
/ y por / Eduardo Brossa la topografía / 1:40.000 / Esta topografía está basada en los
vértices de la triangulación / costanera verificada por la Comisión Hidrográfica.
– Vilanova (38,5x54) Porta data començament de gravat: 30/5/93
– Suplement del Montmell (14x19). Datat 19/12/94
– Martorell (45x28) [c.1896]
– Sant Sadurní (37,5x28) [1897]
– La Llacuna (40x28) [1899]
– Suplement de Cervelló (7.5x31) [1896]
[Mosaic de Mataró]: litografia amb toponímia manuscrita [AHDB, lligall del Mapa, peça 3ª]
[Mosaic format pels fragments d’Hostalric, 45x33,5 i d’Arenys (aquest incomplet)] (MGSB)
Region cuarta ó del río Tordera al Litoral (rètol mss). Projecte de full: mosaic de topografies
litografiades, amb la toponímia retolada a mà (negre); hidrografia id (blau); mar
(aquarel·la blava). Hi falta un petit sector al N de la via entre Breda i Hostalric. (66x69)
Format per tres fragments; Arenys (33x36); Breda (32,7x30,5); Tordera (23,5x47)
(MGSB)
[Projecte de full 5è]. Fragment d’un mosaic de litografies: angle SO; sense camins; amb
toponímia manuscrita. (MGSB).
Brossa: proves d’impremta (1:40.000) (MGSB)
Regió primera, primera edició (1891). Litografies a 1 tinta 60,5x70,5 aprox; al Seminari hi ha
els exemplars següents:
– Prova topografia
– Prova hidrografia
– 2 proves toponímia, 60,5x70,5
– Quadern format amb les proves de topografia i toponímia (amb cartel·la, però sense
data).
– Quadern format amb les proves de toponímia, hidrografia, topografia.
Toponímia de la regió 3ª. (1899)
Regió 4ª: Topografia
Regió 5ª:
– Topografia impresa (fragments); toponímia en vermell
– Toponímia parcial entre St Pere de Vilamajor i el Turó de l’Home (38,5x36,5).
– Toponímia
– Topografia, toponimia i hidrografia
Brossa: proves d’artista. Mapes topogràfics, 1:40.000 (litografies)
[Mapa topogràfic de la regió primera a escala 1:40.000]. Sense cartel·la, amb la data de 1890
impresa al marge inferior. Litografia a tres tintes; porta la topografía, toponímia i la
hidrografia. (MGSB)
De Vallirana, Ordal y Lavern al Litoral. Topografía hecha por Ed. Brossa utilizando los puntos
de la Morella, Montgrós, Montmell, S. Geroni, Montjuich y S. Pere Mártir y el contorno
del litoral determinados por la Comisión Hidrográfica, 1:40.000. Litografia a tres
tintes: corbes de nivell i edificis en negre, carreteres i lletra en vermell, hidrografia en
blau; mapa de 38x50 en un full de 50,5x60,5). N’hem vist un exemplar al CEC amb el

223
relleu ombrejat a l’aquarel·la, i dedicatòria autògrafa de l’autor a Artur Osona (RC
1236), i un exemplar fragmentari a MGSB. Segons Ribas (1935), n’hi havia un al Club
Excursionista de Gràcia.
Topografía de Vilanova, Vilafranca y sus alrededores / por Edo. Brossa / Basada en los vértices
de la Morella, Montmell y otros del litoral / verificados por la Comisión
Hidrográfica. / Escala 1:40.000. Curvas á 5 metros /1894. // Litografiada por E. Brossa
y Trullás. (Litografia a una sola tinta, negra, 41x51 en un full 44,5x62). Porta manuscrites
la toponímia i vies de comunicació mss. en vermell; hidrografia en blau; mar a
l’aquarel·la blava. Porta data de començament de gravat: 30/5/93. El fragment afegit
porta data d’acabament, 19/12/94. N’hi ha un exemplar al Seminari amb el sector del
Montmell, de 14x21,5 cm afegit. Segons Montaner, 1991, n’hi havia un a la cartoteca del
CEC, avui no localitzable.
Región segunda o del Río Noya al Mar, detallada […] s/d. [1897]. Escala 1:40.000. Mapa
topogràfic, quatre tintes, base topogràfica del full segon, amb cartel·la però sense data.
57x83 cm un full 94x67 cm. N’hi ha un exemplar al CEC, amb el relleu ombrejat a
l’aquarel·la. dedicat al Centre. CCEC, RC 1229.
Mapa geológico y topográfico […] Región tercera, o del Río Foix y La Llacuna, topografía
E. Brossa (rètol mss). [1900] Mapa topogràfic a quatre tintes, base del full tercer, sense
cartel·la ni llegenda. 56,5x86 en un full 60,5x91,5. CCEC, RC 1228.
Región primera o contornos de la capital, detallada. Geologia por […] 2ª ed. corregida y
ampliada, 1900. Mapa topogràfic, escala 1:40.000, base de la regió primera, amb cartel·la.
Mapa a quatre tintes, sense coloracions geològiques ni llegenda, amb els relleus
muntanyosos ombrejats a l’aquarel·la. 68x66 cm en 1 full de 75,5x74 cm. Homenatge de
l’autor al CEC. CCEC, RC 1227.
Carta topográfica de San Julián de Vilatorta y sus alrededores o de entre Vich y las Guillerías.
Eduardo Brossa topografía y grabado, 1905, escala 1:30.000. 34x38 cm en un full de
44x56 cm. Litografia en colors, corbes de nivell cada 5 m. Exemplar al CEC (Faura,
1919; Montaner, 1991) RC 0555. Un altre a la Cartoteca de Catalunya, 2-4-28
Cuencas del Congost, Mogent i Tordera (títol manuscrit). Litografia d’una secció del full
cinquè. Dos exemplars a MGSB: un sense títol ni toponímia; un altre amb part de la
toponímia i la hidrografia mss. 43,5x33 cm.
[Sector de Sant Celoni-Hostalric]. Litografia d’una secció del full quart. 1 exemplar al
Seminari; hidrografia (blau) i toponímia (negre) mss.; 43,5x33 cm.
Mapa Geológico y Topográfico / de la Provincia de Barcelona / Subvencionado por la Excma.
Diputación Provincial // Región cuarta / ó del / Río Tordera / detallada. / Geología por
/ el Canónigo Dr. D. Jaime Almera Pbro./ Topografía por / Eduardo Brossa / 1909 //
1:40.000 / 25 milimetros por kilometro. Base topogràfica del full quart, amb cartel·la
provisional. 57x65 cm. Tintes sobre litografia (topografia): Topografia en negre, ciutats,
xarxa hidro blau, carreteres i camins vermells. [MGSB]
Mapa Geológico y Topográfico / de la Provincia de Barcelona / Subvencionado por la Excma.
Diputación Provincial // Región Quinta / ó del montseny Vallés y litoral / detallada. //
Geología por / el Canónigo Dr. D. Jaime Almera pbro. / topografía por / Eduardo
Brossa. / 1909. // 1:40000 / 25 milímetros por kilómetro. Base topogràfica del full
cinquè, amb cartel·la provisional [57x87 cm]; Tintes sobre litografia (topografia)
topografia en negre; camins en vermell, toponímia en sèpia; ex. a MGSB, molt malmès.
Región cuarta o del río Tordera, 1913. Base topogràfica del full quart. 56,5x64,5 en un full
65x74 cm. Exemplar al CEC, dedicat al Centre per l’autor. Relleus ombrejats a
l’aquarel·la. CCEC, RC 1230. Un altre a MGSB, sense ombrejar; roques volcàniques
en vermell.
Región Quinta o del Montseny, 1913. Base topogràfica del full cinquè, escala 1:40.000; 57x87
cm en un full 65x92 cm (retallat). Exemplar al CEC, dedicat. Relleus ombrejats a
l’aquarel·la. CCEC, RC 1231.

224
Almera-Brossa: Minutes geològiques de camp (MGSB) (Contactes geològics en tinta vermella
sobre mapa topogràfic, suports diversos)
Regió segona. Escala 1:40.000. Topografia dibuixada sobre transparent (paper-tela) o paper.
Se’n conserven els fragments següents:
– Ribes de Sitges: 14,5x23 cm
– Canyelles: 15x14 (mosaic)
– Corbera: 14x12,5 (paper)
– Martorell - Gelida: 21x21
– Gelida - Ordal: 32x21
– Nord de Martorell: 18x10
– St. Esteve Sesrovires: 23x14
– Martorell - Masquefa: 33,5x16,5
– Sant Llorenç d’Hortons: 20x18
– Gelida - St. Sadurní: 17x15,2
– Can Llopart: 15,5x10
– El Badorc: 14x10,5
– Fragment de Monistrol: 16x18, contactes i toponímia mss. s/litogr.
– Fragment de St. Sadurní (mosaic): 13x8,5, contactes i toponímia mss. s/litogr.
Regió tercera. Escala 1:20.000 Sobre manuscrit topogràfic a escala 1:20.000 dibuixat sobre
paper-tela:
– Tros d’Ancosa 31x31. Diu: 1:20.000
– La Llacuna i plana d’Ancosa, 53,5x49
Ampliació de la regió primera (1894-1900). Minutes geològiques. Contactes geològics en tinta
vermella sobre suports diversos:
– Sobre topografia mss. en paper-tela a escala 1:20.000. Sector d’Alella: 17,5x35,2
– Sobre topografia litografiada a 1:40.000. Mosaic format pel sector de Badalona a
escala (16x25,5 cm); afegit a un retall del full primer que va fins al Besós.
Serres de Llevant Minutes geològiques de camp sobre topografia manuscrita, escala 1:20.000.
(Contactes en tinta vermella sobre paper-tela):
– Sant Fost: 22,2x12 cm
– Martorelles: 43x27,5
– La Roca: 46,5x26,5. Diu: 1:20.000
– S d’Òrrius: 47x23. Diu: 1:20.000
– Vilassar: 27,7x44,0
– Argentona: 26,6x50,5
– Parpers: 20,5x31.7. Diu: 1:20.000
– Llinars: 46,5x25,5
– De Cardedeu a Llinàs: 48x28,5
– Sant Celoni: 38x31,5
– SE de Palautordera: 43x23
– Arenys: 26x43
– Canet: 38x31
– Montnegre: 48,5x42,5
– S de Vallgorguina: 15x15
– Hortsavinya: 15,5x33
Baixa Tordera
– Malgrat: 56x49
– E de la Tordera: 23,5x33
– Fogars de Tordera: 48,5x46,5
– la Batllòria: 48,5x19
– Breda-Hostalric: 42x22

Montseny i Alt Vallès
– Montmeló: 43x28
– Granollers: 34x43,56
– Montseny: 31,5x23
– Sant Celoni N: 32x32
– Cardedeu: 24x29
– Garriga: 34,5x18,3
– el Figueró: 44x21
– Costa del Montseny: 33x52,5
– Congost: 24,5x66
– Parets: 25x70
– Aiguafreda: 19,6x15
Almera-Brossa: mapes geològics manuscrits (MGSB) (tinta sobre litografia)
[Mapa geològic de la Secció Primera, o Mola de Begues] Escala 1:100.000. (1886) Manuscrit
sobre paper-tela. Geologia a la dreta del Llobregat, sobre un mapa de la Regió Primera.
56x39,5 cm. AHDB. (Aragonès, 1998, fig. 2).
Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona, subvencionado por la Excma.
Diputación provincial. Región primera o de los contornos de la capital. Lit. E. Brossa,
58x40 cm. (1887) Geologia a l’aquarel·la sobre litografia. AHDB (Aragonès, 1998, fig.
4). Probablement n’hi havia un altre exemplar a l’Institut Geològic Provincial, que és el
que reproduí, en blanc i negre, Solé (1945).
[Regió Primera, primera edició] (1890-1891). Mapa de contactes geológics. Contactes manuscrits en
tinta negra sobre prova de topografia i toponímia, amb cartel·la. Data impresa al marge inferior.
[Mapa geològic manuscrit dels sectors de Vilanova i el Montmell]. (Tinta i aquarel·la sobre
litografia). Geologia sobre topogràfic contactes i toponímia en tinta vermella; il·luminat
a l’aquarel·la. No hi ha legenda. 44,5x60
[Mosaic de Mataró] (39x53) format per dues bases topogràfiques litografiades: Mataró
(39x25,5 cm) i Argentona (parcial, 38x29 cm). En tinta: hidrografia en blau, toponímia
mss. en sèpia. El conjunt fa 39x53 cm.
Mapa de Vilatorta ó entre Vic i les Guilleries 1:20.000, amb els contactes geològics superposats.
(1905?) Paper-Tela, 50x56.
[Mapa de Vilatorta ó entre Vic i les Guilleries a 1:30.000] Litografia a una tinta (topografia) sobre
paper satinat; contactes manuscrits en sèpia, lletres vermelles. Mapa 31,5x35,5; full 52x65
[Mapa geològic mss. entre Arenys i Hostalric]. Contactes en tinta vermella sobre litografia (la
de la pedra d’Arenys, incompleta; no hi ha informació al N de la via del tren i E de
Breda). 44,5x54,5 cm.
Estremo oriental de la provincia de Barcelona 1/40.000 Dbre. 1907 (títol mss). Mosaic format
per dues bases topogràfiques litografiades (Malgrat i Tordera); en tinta: toponimia
(negra) i contactes geològics (vermell) manuscrits. Riu i mar: Aquarel·la blava. 26x48
Cuencas del Congost, Mogent i Tordera (títol mss): Contactes en tinta vermella i toponímia
manuscrita en negre sobre litografia a una tinta. 50x36
[Mapa geològic manuscrit sobre prova d’impremta de la regió 4ª, cartel·la de 1909].
Aquarel·la; notes toponímiques manuscrites; exemplar molt malmès.
Almera-Brossa: Mapes geològics, proves d’impremta (MGSB)
225
Proves del mapa de St. Julià de Vilatorta
– Contactes geològics impresos sobre paper satinat, sense llegenda. Mapa de 31,5x35,5 cm
en un full de 52x65 cm.

226
Proves de la Regió 4ª:
– Contactes geològics, amb la nota mss. “ya no sirve”
– Contactes i toponímia.
– Región cuarta ó del río Tordera detallada. 1909. Prova d’impremta amb la topografia i
els contactes geològics. (Falta la topografia al N de la Tordera i E de Breda).
Proves de la Regió 5ª:
– Contactes geològics (només Montseny) i llegenda.
– Contactes geològics amb correccions a llapis (edició de 1914).
– Geologia (colors), sense topografia, toponímia ni cartel·la.
– Dues proves de contactes geològics amb hidrografia i toponímia (sense cartel·la).
– Contactes geològics (cartel·la de 1914).
– Prova de l’edició catalana, falten els colors de les roques i la tipografia de la llegenda.
Almera: mapes paleogeogràfics (MGSB)
Contornos de Barcelona en los tiempos pliocénicos por el Canónigo Dr. D. Jaime Almera
Pbro. (rètol mss) Un mapa a una tinta, s/llegenda, derivat del de la regió 1ª. 61x64 en un full
88x64 cm. Presentat a l’Acadèmia de Ciències juntament de la primera part de la memòria del
Pliocè, 30/06/1892.
ESCRITS
Expedient administratiu (AHDB)
Negociat d’Agricultura, Indústria i Comerç: Formació del Mapa Geològic de la Província i
Congrés Internacional de Geologia de Londres. Peça 1. Del 14/01/1884 al 5/11/1895.
Dins el lligall 2280
Id. Peça 2. Del 12/03/1892 al 7/07/1903. Dins el lligall 2280
Id. Peça 3. Del 3/10/1903 al 24/03/1919. Dins el lligall 3392
Llibretes de camp del Dr. Almera (MGSB)
Llibreta núm. 1: Excursions soltes: 29/3/85 i 10/7/86 a la dreta del Llobregat; 3/8/893 al Montseny.
Llibreta núm. 2: del 23/01/1885 al 29/12/85, rodalia de Barcelona.
Llibreta núm. 3: del 28/9/86 al 2/5/87, rodalia de Barcelona.
Llibreta núm. 4: de 1/6/87 al 23/7/88, rodalia de Barcelona.
Llibreta núm. 5: de 28/7/88 al 19/7/89, rodalia de Barcelona i Garraf.
Llibreta núm. 7: de 21/1/1890 al 12/9/1890, rodalia de Barcelona i Garraf.
Llibreta núm. 8: de7/10/90 al 29/4/91, rodalia de Barcelona.
Llibreta núm. 9: de 8/5/91 al 14/6/92, rodalia de Barcelona i Garraf.
Llibreta núm. 10: de 12/7/92 al 27/4/93, Garraf.
Llibreta núm. 11: de 4/5/93 al 14/3/94, Baix Penedès.
Llibreta núm. 13: (sense cobertes): de 4/9/95 al 23/6/96, Alt Penedès.
Llibreta núm. 14: (només les cobertes i part de l’índex: del 14/9/96 a 30/3/97), Alt Penedès.
Llibreta núm. 15: del 8/2/98 al 29/5/99, Anoia, Garraf, Pontons.
Llibreta núm. 16: del 29/5/99 al 15/9/00, Anoia, dreta del Besós.
Llibreta núm. 17: del 18/10/00 al 13/5/02, Maresme.
Llibreta núm. 18: del 19/5/02 al 18/2/03, Maresme i Plana de Vic.
Llibreta núm. 20: del 29/9/03 al 22/9/04, Maresme i Plana de Vic.
Llibreta núm. 21: del 27/9/04 al 9/10/05, Baix Tordera, Montnegre.

Llibreta núm. 22: del 11/10/05 al 23/10/06, Montseny i Congost.
Llibreta núm. 23: del 6/11/06 al 27/4/08, Montseny i Congost
Llibreta núm. 24: del 6/8/08 al 30/12/09, Congost i Montseny
Llibreta núm. 25: del 10/1/10 al 18/9/13, Congost, Montseny i Maresme
Escrits científics
227
ALMERA, J., 26/03/1886. Descripción geológica de la provincia de Barcelona que acompaña
al mapa geológico de la misma, subvencionado por la Excma. Diputación provincial a
tenor del acuerdo tomado en la sesión ordinaria del 13 de enero de 1885. Sección
primera, alrededores de la capital. 55 pàg, 1 mapa geol. mss.; tall geol. de Castelldefels
a St. Andreu de la Barca. AHDB, lligall 2280; còpia MGSB, 64 quart.
ALMERA, J., 10/11/1887. Suplemento y rectificación a la sección de la derecha del Llobregat
ó de la vertiente costanero-oriental de la mole de Begas presentado en 26 de marzo de
1886. AHDB, lligall 2280; còpia MGSB, 32 quart.
ALMERA, J.,10/11/1887. Región Primera o de contornos de la capital. Sección primera. Orografíahidrografía-rocas
hipogénicas. 84 p. AHDB, lligall 2280; còpia MGSB, 50 quart.
BOFILL, A. i ALMERA, J., 30/01/1888. Recientes descubrimientos paleontológicos en Cataluña.
ARACAB, 122.14.
ALMERA, J., 16/04/1888. Nota sobre la determinación precisa de la edad o nivel geológico de
las calizas paleozoicas de la cordillera del Tibidabo. ARACAB, 93.7 (CF 34).
ALMERA, J., 27/06/1889. Nota sobre la presencia del carbonífero inferior o Culm en el Puchet
y Vallcarca. ARACAB, 93.8 (CF 34).
ALMERA, J., 12/05/1890. Indagaciones de los descubrimientos paleontológicos hechos en nuestras
cercanías desde 1ª de junio de 1889 hasta Enero de 1890. ARACAB, 93.10 (CF 34).
BARROIS, Ch., 1891. Observations sur le terrain Dévonien de la Catalogne. Séance 9 Mars
(Ann. Soc. Géol. du Nord, t. 19, p. 6). Mss [16 p] quart, in: Correspondència Almera-
Barrois. MGSB, fons Almera.
LAPWORTH, Ch., 1891. [Dibuix d’un M. priodon Bronn, x 8]. 1 full. In: Correspondència
Almera-Barrois. MGSB, Fons Almera.
ALMERA, J., i BOFILL, A., 20/12/1892. Nota sobre la presencia del H. Major y de otros mamíferos
fósiles en Tarrasa. ARACAB, 122.1 (CF 59).
BOFILL, A., 20/12/1892. Sobre la supuesta presencia del “Hipparion” en la Garriga. ARACAB,
122.15 (CF 58).
BOFILL, A., 14/04/1893. Sobre el mapa topográfico-geológico del medio y alto Vallés.
Descubrimientos paleontológicos en el Trias de dicha región. ARACAB, 116.12 (CF 58).
ALMERA, J., 26/05/93. Sobre el mapa topográfico-geológico de la región comprendida entre el
paralelo de Vallirana, Ordal y Labern y el litoral. ARACAB, 116.1 (CF 58).
ALMERA, J., 17/01/1895. Nota o sucinta exposición de la formación tortonense del Panadés.
ARACAB, 116.2 (CF 58).
ANGELIS, G. DE, 19/01/1895. Los antozoos fósiles pliocénicos de Cataluña. (trad. Almera).
ARACAB, 122.7 (C 60).
ANGELIS, G. DE, 28/06/1895. Descripción de los briozoos pliocénicos de Cataluña (trad.
Almera). ARACAB, 122.8 (C 59).
ANGELIS, G. DE, 30/11/1895. Contribución a la fauna paleozoica de Cataluña (trad. Almera)
ARACAB, 122.9 (CF 59).
ALMERA, J., 28/06/1895. Nota sobre la presencia del pliocénico superior en San Juan de Vilasar.
ARACAB, 116.3 (CF 59).
BOFILL, A., 1896. Sobre los restos de dos grandes mamíferos miocénicos de Cataluña, no citados en España,
existentes en el “Museo Martorell” de la ciudad de Barcelona. ARACAB, 122.16 (CF 60).
ALMERA, J., 24/03/1896. Sobre el mapa geológico de Tarrasa, por D. Domingo Palet y Barba
y la memoria que le acompaña. ARACAB, 116.4 (CF 60).

228
ALMERA, J., i BOFILL, A., 30/04/1896. Nota sobre la serie de mamíferos fósiles descubiertos
en Cataluña. ARACAB, 122.3 (CF 59).
ANGELIS, G. DE, 19/12 i 29/01/1897. Descripción de los primeros Antozoos y Briozoos
miocénicos recogidos en Cataluña (trad. Almera). ARACAB, 122.10 (CF 59).
ALMERA, J., i BOFILL, A., 1897. Monografía de las especies del género Pecten del Burdigaliense
superior, y de una Lucina del Helveciense de las provincias de Barcelona y Tarragona.
ARACAB, 122 (CF 59).
ADÁN DE YARZA, R., 30/06/1898. Rocas eruptivas de la provincia de Barcelona. ARACAB,
121.1 (CF 59).
BOFILL, A., 26/11/1898. Presentación de la obra “Moluscos fósiles de los terrenos pliocénicos
de Cataluña” escrita por los académicos numerarios Sr. D. Jaime Almera,
Canónigo, y D. Arturo Bofill y Poch. ARACAB, 122.18 (CF 59).
ALMERA, J., i BOFILL, A., 26/05/1899. Sobre la presencia de Acerotherium lemanense,
Mastodon longirostris y un Elephas descubiertos en esta provincia de Barcelona. ARA-
CAB, 122.4 (CF 60).
ALMERA, J., 30/06/1899. Sobre el descubrimiento de la fauna de Saint Cassien en el trías de
nuestra provincia. ARACAB, 116.5 (CF 60).
ALMERA, J., i BOFILL, A., 30/06/1900. Más graptolites en la Mole del Tibidabo (Barcelona).
ARACAB, 122.5 (CF 62).
ALMERA, J., 20/11/1900. Excursión geológica dirigida a estudiar las relaciones del grupo de
Montgat con el de Vallcarca. ARACAB, 116.6 (CF 60).
ALMERA, J., i BOFILL, A., 22/04/1903. Nota sobre los huesos fósiles cuaternarios de la caverna
de Gracia (Barcelona). ARACAB, 122.6 (CF 61).
ANGELIS, G. DE, 29/12/1904. Fauna coralina del piso aptense de Cataluña. Avance de una
memoria sobre la misma (trad. Almera). ARACAB, 122.11.
BERGERON, J., i ALMERA, J., 28/02 i 9/03/1905. Aplicación de la teoría de los mantos recubrientes
al estudio del macizo del Tibidabo de Barcelona. ARACAB, 116.11 (CF 64).
ALMERA, J., 29/03/1906. Estudio de un lago oligocénico en Campins. ARACAB, 116.7 (CF 64).
ALMERA, J., 28/03/1909. Ensayo de una síntesis de la evolución geológica de la comarca de
Barcelona. ARACAB, 116.8 (CF 65).
ALMERA, J., 8/05/1913. Algo sobre las rocas eruptivas del NE de Barcelona. ARACAB, 121.2.
Al MGB es conserven les proves d’impremta corregides d’aquest article, que es publicà
l’any 1915.
ALMERA, J., 23/06/1913. Presentación del trabajo de H. P. Pruvost sobre la edad de las
pizarras purpúreas de Papiol. ARACAB, 116.9.
ALMERA, J., 1913. Fulla 4. Mss. 30 pp, 4rt., lletra Faura. Conté l’explicació sumària, de
l’“Actual” als “Geòlegs consultats”. MGSB, Fons Faura.
ALMERA, J., 1913? Hoja 4ª geologica ó del Bajo Vizcondado. Mss 4º, 16+26 p 4rt. Portada
original del Dr. Almera, conté 2 memòries amb lletra de Bataller: Descripción físicogeológica
del Bajo Vizcondado y sus valles de hundimiento y erosión pp. 1-16, i
Explicación somera, pp. 1-26. MGSB, Fons Faura.
ALMERA, J., 1913. Id. Descripció física-geológica del Baix Viscomptat (Tordera) y les valls
d’enfondrament i d’erosió llur. (Traducció Faura) Mss. 22 pag. 4rt, lletra Faura. Conté
descripció física i origen del Vallès. MGSB, Fons Faura.
[ALMERA, J., 1913]: Explicación somera [hoja 5ª]. Prova d’impremta, 9 p. MGSB, Fons Faura.
[FAURA, M.], 31/12/1913. Prodromus Paleozoicus Florae et Faunae fossilium Cataloniae.
Lligall que conté: 1 quadern manuscrit de 28 pàg., i 332 fitxes manuscrites en quatre
parts: Càmbric (fitxes 1-8); Silúric (10 a 160), Devònic (161 al 241) i Antracolític (del
242 al 332). ARACAB, 342. 5
5 Recensió d’aquesta obra: Almera, 1915: “Dictamen acerca del trabajo con opción al premio Agell,
últimamente anunciado”. BolRACAB, 3: 459-466.

ALMERA, J., 1914? Full 5. Breu explicació del mapa geològic de la provincia de Barcelona
(fulla V). Mss 38 p quart (trad. Faura), lletra Faura, Va de la introducció al gneiss.
MGSB, Fons Faura.
ALMERA, J., ca. 1915. Algo sobre las rocas eruptivas del NE de Barcelona. Proves d’impremta,
corregides. MGB.
ALMERA, J., 12/11/1915. Libros de la Excma. Diputación existentes en el Museo de Historia
Natural del Seminario Conciliar de Barcelona. Mecanoscrit 8 p. AHDB.
[FAURA, M., 1916]. Llibres de la Exma. Diputació existents en el Museu d’Historia Natural del
Seminari Conciliar de Barcelona, dipositats a la Biblioteca de Catalunya en el Gener de
1916. Mecanoscrit. 4 p. MGSB, Fons Faura.
ALMERA, J., 1919. Apuntes sobre los terrenos pliocénicos de Barcelona. ARACAB, 116.10.
FAURA M., 26/3/1919. Acta de la ponència dels serveis del Mapa Geològic de Catalunya.
Mecanoscrit 3 pp. MGSB, Fons Faura.
[ALMERA, J., i FAURA, M.] cA.1922. Mapa geològic de la provincia de Barcelona, Regió 2.
Traducció de l’explicació escrita per el Dr. D. Jaume Almera, Any 1897. A dins hi diu:
Explicació del Mapa geològic de Catalunya, Fulla 34-Vilafranca del Penedès.
Mecanoscrit 47 p foli (còpia) amb notes manuscrites de Faura. MGSB, Fons Faura.
[ALMERA, J., i FAURA, M.] c.1922. Regió 3. Mecanoscrit, 37 pp fol. Amb correccions. MGSB,
Fons Faura.
FAURA, M., 23/03/1923. Complement de la col·lecció de fòssils recullits en les tasques de confecció
del Mapa Geològic de la Província de Barcelona per el Dr. D. Jaume Almera,
traslladats al Museu de Catalunya. Mecanoscrit 6 pp. MGSB, Fons Faura.
FAURA, M., 27/03/1923. Complement de la col·lecció de fòssils recullits en les tasques de confecció
del Mapa Geològic de la Província de Barcelona per el Dr. D. Jaume Almera
Prev., Canonge-Degà, traslladats al Museu de Catalunya. Mecanoscrit amb portada
manuscrita (còpia). MGB.
Epistolaris
Almera (MGSB)
229
Adán de Yarza, Ramón [1848-1917] (Bilbao, Lequeitio, Madrid): 4 cartes (1898-1905) + 2 s/d.
Anuncia nota sobre petrografia; ha de revisar les preparacions enviades (12/03/98).
Informes sobre les roques 6-9: 267-428; 293; 308 A-E, 448-454.
Angelis d’Ossat, Gioacchino de [1851-1939] (Roma): 10 cartes (1897-1905) + 1 s/d. El
6/12/04 anuncia que Neviani ha determinat els Briozous de Vilatorta.
Barrois, Charles [1851-1939] (Lille): 26 cartes (1888-1918). Acusa rebut de diverses trameses
de material (1888-90), la majoria fòssils indeterminables. El 3/05/90 anuncia que al
Papiol han sortit trilobits de la fauna 2ª (Silurià), i a Bruguers del Silurià superior. El
21/2//91, que Lapworth de Birmingham ha reconegut el M. priodon en un graptòlit que
li va enviar, i adjunta dibuix. El 10/03/91 envia llistes de fòssils del Papiol, de la grauvaca
de Montcada i de la calcària de Sta. Creu d’Olorde i dels esquists de Bruguers.
L’11/04/91 transmet una carta de Rupert Jones de Londres al qual havia donat ostràcodes
per determinar. El 25/01/92 ha acabat l’estudi dels graptòlits de Torre Vileta, Bruguers i
Montcada. El 5/12/1901 estableix la divisió estratigràfica del Silurià en 4 pisos.
Bergeron, Jules [1856-1919] (París): 7 cartes, 4 targetes (1898-1907).
Bofill, Artur [1844-1929] (Barcelona): 1 carta fragmentària (París, 8/09/1889). Notícies de la
capital i de l’Exposició. Espera que haurà vist el miocè de la Seu amb Mastodon angustidens
i Dinotherium.
Boulay, abbé Jean-Nicolas (Lille): 15 cartes, 1892-1898. Envia classificació (12/02/93);
proposa reunir els treballs d’ambdós en un de sol (20/08/93).

230
Boule, Marcellin [1861-1942] (París): 1 carta (1918): Sobre la tortuga de la caverna de Gràcia.
Canu, Ferdinand (Saint-Maurice): 3 cartes, 1913-14.
Cossmann, Maurice [1850-1924] (París): Sobre compra de llibres: Almera estava abonat a la
Revue critique de Paléozoologie, que pagava a través de la SGF. Sacco ofereix altres
publicacions (Mollusques éocènes de la Loire inférieur i Faune éocènique de Cotentin,
16/05/02), i, repetidament i sense èxit, els Essais de Paléoconchologie.
Choffat, Paul [1849-1919] (Lisboa?): 5 cartes, 1888-1915: Classifica fauna que creu sequaniana,
però sense descartar el Cretaci inferior (23/12/89).
Depéret, Charles [1854-1929] (Lyon): 18 cartes 1892-1915 + 1 s/d. Sobre l’Halitherium (7/03/96);
Pecten del Burdigalià (28/11/96); Cricetodon aquitanià (21/05/97); ossos dels lignits de
Subirats (Rhinoceròtids comparables a l’Acerotherium lehmanense) i el Mastodon longirostris
de Sabadell (4/02/99). Demana espècies de Pecten neògens per revisar-les (17/05/99). Sobre
el quaternari costaner amb Strombus (3/06/03). Ha vist els ossos del Vallès (Rhinoceros)
(3/12/03); acusa rebut de fòssils de la Cerdanya (16/05/05) i Pectens i ossos de Serradell
(22/02/07). S/d [1894?] ha vist Neptunus, de l’Helvecià de St Pau d’Ordal, i dents del Penedès.
Diputació de Barcelona [1884-1916]: Comunicacions oficials referents al Mapa Geològic.
Dollé, Louis [1878-1965] (Lille) 3 cartes 1913-14. Sobre graptòlits de Malgrat (indeterminables)
i de la vall de Ribes (Monograptus). És, de fet l’estudi confiat a Barrois,
encara per acabar.
Douvillé, Henri [1846-1937] (París): 1 carta 11/1/96. Sobre unes alveolines que han resultat
lutecianes.
Escot, Charles (Cabrières): 1 carta 1890. Transmet entusiasme de Barrois pels fòssils. Els del
Papiol són silurians; vol veure el Devonià (ha vist un Pleurodyction) al camp. Proposa
fer un treball conjunt.
Faura, Marià [1883-1941] (Llavaneres, Madrid): 11 cartes 1909-1918. La de 27/1/11 tracta
d’una visita al camp i de les preparacions de roques que es revisaven a Madrid.
Gaudry, Albert [1827-1908] (París): 11 cartes 1886-1895. Determinacions de mamífers:
Dinotherium (31/08/86); Rhinoceros (1890); Equus (1891), Sciurus (classificat per
Boule): Lagomys i altres dents miocènes (30/11/92).
Harlé, Edouard (Toulouse): 3 cartes, 1904-1908. El 12/12/1908 envia una nota sobre la
mandíbula de Montcada i una altra sobre el molar d’Elephas de les Corts. Ha estat a
Barcelona.
Kilian, Wilfrid [1862-1925] (Grenoble): 6 cartes, 1890-1899. Classifica fòssils; però remet a
Lambert per als equínids. Li han suprimit una nota curta del CR de la reunió extraordinària.
Lambert, Jules-Mathieu [1848-1940] (Troyes): 29 cartes, 1999-1918. Accepta determinar els
erissons (10/02/99); treball acabat el 18/11/1900; n’envia separata (18/03/1902). Ha fet
dues espècies noves de Scutella: bofilli i almerai (28/11/03). Ha rebut altres enviaments
(11/08/04; 20/06/08). Anuncia una segona memòria (26/08/07).
Macpherson, José [1839-1902] (Madrid): 2 cartes, 1897. Agraeix mapa geològic i visita al
camp en companyia d’Almera (14/12/97).
Palet i Barba, Domènec (Terrassa): 3 cartes, 1900-1908. Li sorprèn que Almera faci Sicilià
l’al·luvió entre Terrassa i Viladecavalls; ell el creu més antic (tortonià o pontià, 26/03/1900).
Noves trovalles de Mamut (E. primigenius) a Can Bogunyà i Can Carbonell, a més d’altres
mamífers que enviarà a Depéret (21/06/07). Anuncia un estudi tectònic (10/05/08).
Paquier, Victor-Lucien (Grenoble): 11 cartes, 1895-1905. Ha rebut una capsa amb rudistes
(14/10/95). Pensa fer una comunicació sobre l’Horiopleura (4/08/95). Ha rebut carta i
manuscrit que remetrà a Kilian, i el modificarà com desitja (20/11/95). Assegura que el
jaciment de Garraf és excepcional i que s’hi haurien de trobar rudistes determinables
(20/11/97); no ho son els de Sant Quintí (12/12/98). Douvillé no veu clara l’edat de les
capes d’Horiopleura (id). S’ofereix per a determinar orbitolines (17/10/1905).
Pruvost, Pierre [1890-1967] (Lille): 12 cartes, 1912-1914. Ha rebut fòssils de Barrois;
demana trilobits de Cànoves (11/05/1912). Ha rebut Asaphellus (9/06/12); avança resultats

(21/11). Els resultats han estat diferents dels esperats: les pissarres purpúries del Papiol
no són tremadocianes, sinó del Carbonífer inferior més alt (Viseà); com que estan sobre
el Tournaisià, el contacte no és anormal (30/03/1913). Determina graptolits de la Mora
(18/11/13) ; torna els fòssils i envia exemplars de l’article (30/94/13).
Sacco, Federico [1864-1948] (Torino): Sobre compra de llibres. El 22/04/91 diu que enviarà
l’obra; el 25/05/1900 ofereix els fascicles indicats per 100 francs-or; el 30/03/1915 ha
expedit els nos. 28, 29 i 30 dels Molluschi terziari per 70,40, amb el 10%.
Saporta, comte Gaston de [1823-1896] (Aix): 5 cartes de Saporta, 1893-1894: moltes plantes
són desconegudes (15/02/93); sobre el Quercus almerae i altres (25/02/93); envia determinacions
d’Esplugues (16/03/93). Hi ha també 7 esborranys d’Almera (1889) enviant
materials i acusant rebut de correspondència.
Schrodt, Franz-Joseph (Heidelberg): 4 cartes, 1894-95. Determina foraminífers de l’Empordà
(7/11/94) i del Baix Llobregat (7/07/95). Recomana consultar l’expedició del Challenger,
vol. 11(17/07/95).
Walcott, Charles D. [1850-1927] (Washington): 1 carta, 1911. Dictamen sobre una foto
d’estructures paleozoiques (25/11/1911) (hi ha traducció).
Wurm, Adolf [1886-1968] (Heidelberg): 7 cartes 1913-14. Demana fòssils triàsics; fa 3 anys
va visitar Pallejà i hi va trobar Spiriferina mentzeli i altres (20/04/13). Ha rebut fòssils
de Valldeneu (23/06/13). Les Myophoria goldfussi? estan mal conservades (15/08/13).
Rebuts fòssils de Pontons: Cassianella (13/10/13) i proposa publicar-ne una nota en una
revista alemanya (13/11/13). Enviats els fòssils a Leopold Perels; anuncia visita a
Barcelona; el treball és en premsa (18/07/14).
Bofill (AJCN)
231
Almera, Jaume [1845-1919] (Núria, Barcelona): 11 cartes, 1882-1903, 3 targetes. La majoria,
escrites a Núria i relacionades amb la publicació dels mol·luscs neògens, són anteriors al
Mapa o dels tres primers anys d’aquest. Les dues darreres són: una adreçada a París
(12/09/89) recomanant-li els establiments científics de la capital, entre els quals la biblioteca
de la Société (amb una targeta de recomanació per a entrar-hi), i una altra tramesa
a Toul anunciant la seva arribada (11/08/1903).
Bergeron, Jules [1856-1919] (París): 4 cartes i 1 targeta (1894-1898). Agraïments (honors
acadèmics, publicacions, reunió extraordinària).
Collot, Louis (Dijon): 3 cartes (1889-1906). Irrellevants.
Choffat, Paul [1849-1919] (Lisboa): 1 carta (6/12/1895). Agraïment per associar-lo a
l’Acadèmia, extensiu a Almera pel guiatge d’ambdós en la seva visita a Barcelona.
També hi ha una targeta de 24/2/04 on li dona records per al canonge.
Delgado, J.F.N. [1835-1908] (Lisboa): 1 carta 7/12/95 on agraeix el nomenament d’acadèmic
corresponent.
Depéret, Charles [1854-1929] (Lyon): N, (Lisboa) 7 cartes, 1 targeta i 3 esborranys de resposta.
(1894-1904). Sobre els ossos de Sant Llorenç (Macrotherium): 28/01/94. Bofill tramet
peces del Mastodon (23/04/96), que D. classifica com angustidens (27/04/96). Sobre
l’Ancodus Aymardi de Calaf: 19/03/97 (Bofill); 1/04/97 (Depéret) i resposta 9/04/97.
Sobre els ossos de la cova de Gràcia: 27/04/1902 (Rhinoceros etruscus, Cervus sp;
Testudo lunellensis) i 11/09/02? (Cervus cazioli). Sobre els mamífers de Tàrrega:
24/11/04 i targeta de 20/12/04?; en aquesta demostra haver estat a Barcelona.
Dollfus, Gustave [1850-1931] (París): 7 cartes + 1 targeta (1890-1912) sobre mol·luscs (Tapes,
Cerithium) i publicacions.
Gaudry, Albert [1827-1908] (París): 1 carta i 1 targeta (1898-99). La primera (15/11/98)
agraint la interessant crònica de la reunió extraordinària, i la segona (16/10/99) acusant
rebut de la memòria.

232
Mojsisovics, Johann August [1839-1907] (Viena): Dues cartes (1893-94) La primera agraeix
la nota del Trias i promet determinar fòssils (25/12/93). La segona, en alemany, tracta
del Muschelkalk i esmenta el Ceratites antecedens (25/05/94).
Wurm, Adolf [1886-1968] (Heidelberg): Targeta 1/08/1908. Demana separata de la nota “mapa
topográfico-geológico del medio y alto Vallés”.
Prat de la Riba (ANC)
Almera, J. [1845-1919]: Targeta d’Almera; dues còpies mecanoscrites de Prat (recomanacions
per a ingressos hospitalaris de terceres persones, de 1914-15). En la targeta, Almera presenta
(30/08/1915) dos exemplars de l’edició catalana dels fulls i demana es consignin 10.915
pessetes al proper exercici per les despeses.
Rubió i Balaguer (BC)
Faura i Sans, M. [1883-1941] 13 cartes i targes de Faura; 7 de Rubió (1915-1936). Sobre
la tramesa dels llibres de la Diputació (1/12/1915); d’altres llibres d’Almera (6/05/1919);
tramesa a la BC de les publicacions del Servei.
ANNEX 3. COL·LECCIONS
COL·LECCIÓ PALEONTOLÓGICA
Formació de la col·lecció (1885-1909)
Es tracta d’una col·lecció regional, formada principalment amb l’objecte de datar els
terrenys representats a la zona cartografiada. Alguns exemplars procedeixen de jaciments
externs a aquesta; potser recollits amb intenció comparativa. Es va formar a partir de les exploracions
de camp d’Almera, qui solia localitzar els jaciments sobre el terreny i n’encarregava
l’explotació sistemàtica als seus ajudants, entre els quals hem de destacar el mosso Martí.
D’acord amb la marxa de la cartografia, es podrien assenyalar les etapes següents en la
formació de la col·lecció:
1888-1892: Paleozoic i Pliocè de la rodalia de Barcelona.
1892-1900: Trias (Garraf i Vallès); Cretaci i Neogen del Penedès.
1904-1905: Paleozoic (Malgrat i Montseny); Eocè de la Plana de Vic.
1909: Trias i Eocè del Congost.
A mesura que es recollien, els fòssils eren enviats a determinar a reputats especialistes
europeus, entre els que ens consten:
– Paleozoic: De Angelis (antozous) Barrande, Barrois, Dollé i Lapworth (graptòlits);
Rupert Jones (ostràcodes); Saporta (flora del Culm).
– Trias: Bittner, Mojsisovics.
– Cretaci: De Angelis (antozous); Choffat; Kilian; Lambert (equínids); Paquier (rudistes).
– Paleogen: Douvillé (Alveolines); Neviani (Briozous).
– Neogen: De Angelis (antozous i briozous); Bofill (mol·luscs); Boulay (Flora); Depéret
i Gaudry (vertebrats); Saporta (flora); Schrodt (foraminífers).
Almera solia comunicar els resultats a la premsa científica, generalment a la Crónica
Científica i després de 1892 a les revistes de l’Acadèmia de Ciències; ocasionalment alguns
dels col·laboradors publicaren els resultats dels seus treballs.

Taula A3.1. Espècies paleozoiques traslladades al Museu de Catalunya
Font: Almera i Faura 1918. Els números entre parèntesi indiquen exemplars no classificats.
233
Terme Jaciment Ca. Ord.
Lln
Silurià
Tar Wen Lud
Dev
Ged
Carbonífer
Tor Vis
Aiguafreda Can Picamena 5
La Mora 10(3)
Barcelona Putxet 2
Turó d’en Mora 2
Turó del Putxet 24(6)
Cànoves Camí de Samalús 5(1)
P. Rimogent 2
Vialladres 14(6)
Cervelló Camí del Remei 5
Torre Vileta 13(1)
Corbera Can Xandri 1
Costa del Montseny 2
El Figaró Can Escoda (4)
Tunel 1
Torrent Cabona 1
La Garriga Coll de Carpis 3 (3)
Gavà Brugués 4
Vinya negra 5 22(4)
Gràcia Can Montané 1
Can Toda 16(2) 3
Font del Carbó 6
Font d’en Xirot 1
Turó Falcó 3(1)
Horta El Coll 14(2)
Ermita del Coll 2
Tosal d’en Rovira 1
Malgrat Sta. Susanna 5
Molins de Rei St. Pere del Romaní 3(1)
Turó d’en Roca 6(1)
Montcada Font del Ferro 3
Font Pudenta 16(3)
1 1 14(2)
Papiol Can Amigonet 34(3)
El Papiol Can Puig 19(8)
Pi d’en Vals 1
Torrent Barreres 8 (1)
Papiol 2
Pineda Can Bufi 2
Turó de la Guàrdia 6(1)
Samalús T. de Can Torrents 1
S. Bartomeu de la Q 1
St Genís de Palafolls 1(1)
St. Vicens dels Horts Font de l’Aragay 1
Mas Duran 1
Mas Font 1
Sta Creu d’Olorde Can Ribes 5
Can Serra 5(1)
Can Amigó del Clot 2(1)
Can Farrés 10 1
Can Viladegut 2
Coll de Mata 7
Torre de Can Bofill 1
Torrent Pontarro 4(2)
Turó de Sta Creu 1
Sta Creu d’Olorde 22
Torrelles Mas Durán 2(1)
Vallcarca Tibidabo 1
6
Vilamajor Can Cortés 1
Can Pareras 2

234
Conservació i revisions al Museu del Seminari
El material estudiat era dipositat al Museu d’Història Natural del Seminari, on tingué
ocasió de veure’l la Societat Geològica de França (1898), el Centre Excursionista de
Catalunya (1901) i altres visitants il·lustres entre els que esmentaríem Gaudry (1897) i
Hoernes (1905). En aquesta situació es varen fer algunes revisions parcials del material:
1899: Pectínids, per Depéret.
1902: Equínids, per Lambert.
1908: La mandíbula de Montcada, per Harlé.
1912. Faunes Paleozoiques, per Faura.
1913: Trilobits del Papiol, per Pruvost.
1913-14: Faunes triàsiques, per Wurm.
1918: La tortuga de Gràcia, per Boule.
Trasllat als museus de la Junta de Ciències (1918-1923)
Seguint les passes de la col·lecció mineralògica, la de paleontologia s’havia començat a
traslladar a Can Batlló quan la Junta Mixta decidí (1917) que s’havia de dipositar als Museus
de la Ciutadella. El conjunt s’anà traslladant per etapes entre 1918 i 1923, prèvia signatura
d’un document de cessió per Almera, Faura, Palet, Bofill i Pichot i Cazurro. Es parlava
aleshores de més de 7000 espècies de fòssils que s’estaven revisant en aquell moment, “per tal
d’exhibir-les degudament en una sala especial del Museu de Catalunya al Parc”. 1 Ens consten
com a mínim tres trameses:
1. Fòssils paleozoics (1918). Encara en vida d’Almera arribaren al Museu de Catalunya
procedents de l’Escola Industrial 431 espècies paleozoiques, revisades i enumerades per
Almera i Faura. La nòmina d’espècies es publicà a l’Anuari de la Junta de Ciències i en tirada
apart per decisió de la comissió de publicacions 2 (vegeu el llistat de jaciments a la taula
A3.1). Estant la nota en premsa morí el Dr. Almera, segons consta a peu de pàgina en aquest
escrit. Segons s’acordà posteriorment la sala d’exposició de la col·lecció s’havia de batejar
amb el nom de “Sala Almera”.
Grup Edat Gèneres Espècies Exemplars
[Mol·luscs] Eocè 104 65 754
“ Oligocè 49 52 176
“ Miocè 798 1.374 4.530
“ Pliocè-Quaternari 335 550 2.870
Polípers Miocè-Pliocè 15 22 191
Plantes Pliocè-Quaternari 53 98 298
Totals 1.408 2.204 9.138
Taula A3.2. Resum de la tercera tramesa de fòssils, segons Faura. El detall de jaciments, nombre d’espècies
i d’individus no classificats es pot veure en les taules A3.3 (Aptià), A3.4 (Paleògen) i A3.5 (Neògen).
1 Almera i Faura, 1918: “Enumeració de les espècies fòssils dels terrenys paleozoics de la província de
Barcelona recollides en la preparació del Mapa Geològic de Catalunya”. Anuari de la Junta de Ciències
Naturals, 1918, p. 119-134.
2 Ibid.

Terme Localitat Espècies
(indiv. no identificats)
Castellet S/n 1
Castellví de la Marca S/n 1(4)
Can Pascual 16(3)
Can Morgades 2(5)
Marmellà S/n 20(23)
Can Pascual 1
Can Rocavidal (1)
Mas Arbonès S/n 1
Rodonyà S/n 6(10)
Sant Martí Sarroca S/n 6(30)
Can Sogues 5(2)
Pujol d’en Morgades 1
Taula A3.3. Fòssils aptians traslladats al Museu l’any 1923.
(Resum a partir del catàleg de Faura) Els números entre parèntesi indiquen exemplars per classificar.
Terme Ipresià Lutecià Nummulític Eocènic Oligocènic*
Aiguafreda 5(5) 9(1)
Bellprat 4(40)
La Calsina 1
Campins 37(16)
Carme 3(52)
Castellbisbal 1
Castellolí 4(31)
Castelltersol 2 (7)
Castellví de R. 2
Espoia? 4(15)
Gallifa 1
Igualada 1 2(2)
La Llacuna 2(10)
Manresa 2(2)
Martorell 4(1)
Miralles 16(66)
Moià - (3)
Monistrol 41(21)
Montbui 4(2)
Montmajor 1
Montserrat 1
Orpí 1
La Pobla de C. 1
La Pobla de Lillet 4(2)
Pontons 2
Roda 3
St. Andreu de la Barca 15(7)
St. Llorenç de Morunys 1(2)
St. Magí 1
St. Martí Sarroca (Can Sogas) 8(1)
Sta Coloma de Queralt 1
Serrà 3(18)
Seva 4(4)
Subirats 6(2)
Tàrrega 1
Tavèrnoles 1
Valldeperes (14)
Vic 1
Vilatorta 4(3)
Taula A3.4. Fòssils paleògens traslladats al Museu l’any 1923 (a partir de l’inventari de Faura). Els
números entre parèntesis indiquen exemplars no classificats. * Inclou l’Aquitanià.
235

236
Terme/jaciment Burdig. Helvec. Torton. Sarmat Pontià Messin. Plasenc Astià
Albinyana 1
Altafulla 26(5)
Arbós 8 18(2)
Barcelona (La Bordeta) 8(4)
(Can Deu de les Corts) 8 1
(Gràcia) 110(57)
(Mons Taber) 2
(Montjuic) 228(18)
(St Martí de Provençals) 12
(Sants) 13(3)
La Beguda 28(5)
Bellvei 12 15(4)
Berà 7
La Bisbal 12(8)
Calafell 10(8)
Can Rata 1
Canyelles 1
Castellbisbal 4 37(25)
(Can Elies) 27(2)
(Can Campanyà) 11(29)
Castellet 18(33) 14(20)
Castellví M 19(>8) (1)
(Can Morgades) 8
Castellví de Rosanes 9(1)
Cerdanyola 32(i)* 1
(Can Canaletes) 4
(Can Codonyés) 15
(Can Xercavins) 1
Cubelles 1
(Can Vilaseca) 10
(Mas Pairot) 4
(Mas Ricart) 29(i)
(Puig de la Tinta) 6
Cunit 6(i)
Espiells 2(2)
Esplugues 3 94(51)
Gelida 6 23(i)
La Granada 7(8)
La Guàrdia 1(4)
Les Gunyoles 2(38)
Hortons 9 90(>24)
L’Hospitalet 7(2)
Lavern 8(1) 12
(St Sebastià dels Gorgs) 5(20)
Martorell (Can Bros) 8(4)
(St Eugini) 11(8)
Masquefa 3(25)
Molins de Rei 6
Mollet 1
Els Monjos 16(1) 19(i)
Montcada (Mas Rampinyo) 8(8)
La Múnia 2

Terme/jaciment Burdig. Helvec. Torton. Sarmat Pontià Messin. Plasenc Astià
Olèrdola 8 7(25)
Olesa 1
Olesa-Arbossar 5(6)
Oleseta (Valls) 1
Pacs 3(22)
Pallejà 2
La Palma de Cervelló 14(4)
El Papiol 20(1) 200(162)
La Pobla-Salomó 2(1)
Ribes de Sitges 5
Roda a Salomó 6(4)
Rubí 29(36)
St Bartomeu de la Quadra 5(3)
St. Cugat 16(1)
St Esteve Sesrovires 1
St. Feliu 55(60)
St. Marçal 4(1) (7)
St. Martí Sarroca 79(>11)
(Can Riu Foix) 2(1)
St. Pau d’Ordal 6(2) 320
(>950)
(camí a Lavern) 36(i)
St. Pere Molanta 9(i)
St. Pere Riudevitlles 3(2)
St. Sadurní 82(>16)
St Vicens [de Calders] 6(10)
St.Vicens dels Horts 2
Subirats 1 28(25) 7
Tàrrega (1)
Vallformosa 4(3)
Viladellops 2
Vilafranca 12(7)
Vilanova 47
Viloví 8(7)
Taula A3.5. Fòssils neògens traslladats al Museu l’any 1923 (a partir de l’inventari de Faura).
Els números entre parèntesis indiquen exemplars no classificats.
(i) nombre no precisat d’individus. * atribució cronològica amb interrogant.
2. Mesozoic i mamífers (1920). L’any 1920 la Junta de Ciències quedà assabentada del
trasllat al Museu Martorell d’una part de les col·leccions que foren del Dr. Almera. 3 Tenint en
compte que en ocasió del trasllat anterior es parlava d’un total de 7.000 espècies, i que entre
aquest i el darrer en sumen 2.635, es podria pensar que aquesta tramesa seria la més important
de les tres. Malauradament no se n’ha conservat la nòmina, com advertí Gómez-Alba (1992).
En la memòria anual de la Junta 1920-21 consta que part de les col·leccions procedents de
Can Batlló estava ordenada i disposada en sèries en les vitrines corresponents (fòssils primaris,
triàsics, i gran part dels cretàcics); i de les del Seminari els fòssils de la plana de Vic (en una
vitrina), les restes del quaternari de Gràcia, Montcada, etc. Quedaven encara per traslladar els
restants fòssils del Cretaci i del Terciari:
3 Acta de la sessió 3/12/1920, in: Gómez-Alba (1992) p 244.
237

238
Jaciment Espècie Peces Descripció
St. Sadurní Mysticeti Pill. 10 peces
1 rèplica
Fragments de vèrtebres i costelles
Costella
St. Sadurní (Can Codorníu) 1 Fragment de costella
Subirats Mysticeti? 1 Fragment corporal
Taula A3.6. Vertebrats miocènics de la col·lecció Almera existents al Museu de la Ciutadella.
Font: A partir de Gómez-Alba, 1992.
Jaciment
Barcelona, les Corts
de Sarrià (Can Deu)
Barcelona, Parc Güell
(Cova Gran de Gràcia)
Caldes de Malavella
(Puig de les Ànimes)
Castellbisbal
(Can Pedrerol de Baix)
Descobriment
?
Espècies Peces Descripció
Hippopotamus major Cuv
1824
1901 Testudo lunellensis 14 3 tipus
Lynx sp. 1 Fèmur
Taula A3.7. Vertebrats plistocènics de la col·lecció Almera existents al Museu de la Ciutadella.
Font: A partir de Gómez-Alba, 1992.
2
P/4; fragm. maxilar amb
M3/-M2/
Erinaceus europaeus 2 Fèmur i frag. Maxilar
Minotus (Iberomys) breciensis 2 Mandíbula i M/2
Oryctolagus cf. Lacosti 14 Molars solts
Prolagus cf. calpensis Major,
1905
24 Mandíbules, fragments de crani i
de maxilars
Lagomorpha 1 Material post-cranial
Rhinoceros sp. 2
13
Húmer; metacarpià
Peces fragmentàries
Equus aff. stenonis Cocchi, 1867 2 Tibia; fragm. d’húmer
Cervus sp. 6 1 DP/4, 1 metatarsià, 2 defenses;
fragments
Cervidae (megacèrid) 1 Calcani
Cervidae 1 Húmer
Bison sp. 11 Peces (vèrtebres i altres fragments)
Bovidae (aff. Bison) 1 Cub navicular
1880 Equus sp. 1 Fragment de molar superior
Cervus elaphus Linné 1 Defensa
1907 Ursus sp 4 1 caní superior dret;
altres fragments
Montcada (Can Sans) ? Crocuta spelaea Goldf. 1823 1 Fragment de mandíbula
Sant Vicens dels Horts
(Mas Duran)
1883 Mammutus primigenius Blum
1799
6 Restes òssies indeterminades
1 Fragment de defensa

Pel que fa referència a l’exposició pública d’exemplars, i a pesar del poc espai de què
hom pot disposar, ha pogut ésser exposada una part de les col·leccions del Dr. Almera, que
hem portat al Museu procedents de Can Batlló; estan ordenats i disposats en sèries en les corresponents
vitrines […] també els restes del quaternari de Gràcia, Montcada, etc (Faura:
Memòria anual 1920-21).
3. Aptià i Terciari (mol·luscs, plantes, polípers) (1923). El 23/03/1923 Faura comunicà
que allò que de les col·leccions quedava encara al Seminari estava preparat per al trasllat; 4
el qual es va fer efectiu durant el mes d’abril de 1923: 2.204 espècies de mol·luscs, polípers
i plantes, des de l’Aptià fins al Quaternari. Del trasllat se’n va encarregar Mn. Sabaté, sota
la supervisió de Faura. 5 D’aquesta tramesa n’ha quedat un catàleg manuscrit 6 de 131
pàgines, i breu resum de 6 pàgines que redueix a grans xifres els fòssils traspassats (Taula
A3.2). És a partir del primer que s’han elaborat les taules A3.3 (Aptià), A3.4 (Paleogen) i
A3.5 (Neogen).
Conservació, revisions i estat actual
Acompanya les col·leccions un catàleg antic de l’època del Servei del Mapa: un cedulari
retolat “Museu Geològic de Catalunya”, classificat per espècies i per jaciment. Posteriorment,
Marcet va fer un fitxer per jaciments i un altre per número d’exemplar; en aquest els de la
col·lecció Almera tenen números posteriors als de la col·lecció Vidal, compresos entre el
14.000 i el 19.000.
Segons comunicació oral del conservador Dr. Jaume Gallemí, els invertebrats han estat
revisats per:
– Lambert (equínids), revisió publicada entre 1927 i 1928. 7
– D. Serrette revisà els bivalves del Plio-Pleistocè durant els anys cinquanta; revisió que
quedà inèdita
– Ricard Martínez revisà els ammonits del Garraf (inèdita).
– M.J. Marquina (1979) els gasteròpodes pliocènics de Molins de Rei (tesina inèdita de la
Universitat de Barcelona).
– Jordi Batllori (1994) va fer una tesi sobre els mol·luscs del Pliocè.
– Actualment, J.E. Moreno revisa els ammonits del Garraf.
Els vertebrats són probablement el grup més revisat: els ratadors per Bataller (1938); els
quelonis per Bergougnioux (1957)i per E. Jimènez (id, treball inèdit parcialment citat per N.
Lòpez 1977). L’any 1992 foren revisats per Gómez-Alba en la seva tesi doctoral (Taules
A3.6 i A3.7).
4 Junta de Ciències, Acta A4, p. 44.
5 A sol·licitud de Faura la Junta acordà gratificar-lo amb una quantitat equivalent “a tres mesades
d’auxiliar de Museu, més 125 pessetes per despeses de viatges i 22 per transport de material (672 pessetes)
[“Colección del mapa Geològic (ex col. Almera) 1917-1923”, en Gomez Alba, 1997, p. 239-224,
amb la transcripció dels documents de la Junta que fan al cas].
6 Complement de la Col·lecció de fóssils recullits en les tasques de confecció del Mapa Geològic de la
província de Barcelona per el Dr. D. Jaume Almera Prev. Canonge-Degá traslladats al Museu de
Catalunya. Barcelona 27 de març de 1923. Manuscrit de 131 pp al Museu Geològic del Seminari. N’hi
ha un exemplar fotocopiat al Museu de Geologia de Barcelona.
7 Lambert, 1927-28. “Revision des échinidés fossiles de la Catalogne”. Memòries del Museu de Ciències
Naturals de Barcelona, I(1-2), sèrie geològica, 62+102 pàg; 8+4 làm.
239

240
COL·LECCIÓ PETROGRÀFICA
El treballs de petrografia del Mapa es varen fer en etapes ben diferenciades:
a) 1887-1891. Després de la visita d’Almera al petrògraf Adán de Yarza (estiu de 1887),
comencen els treballs de recollida de mostres de la Regió Primera o rodalia de Barcelona, i la
realització de làmines primes a càrrec del professor del Seminari Pere Marcer. 8 Consten en les
llibretes de camp d’Almera 5 trameses (de preparacions) a Yarza entre 1887 i 1891, i la visita
al camp del petrògraf durant 1889-90. En algun moment que no hem aconseguit documentar
es va adquirir un microscopi petrogràfic. Tant Almera com Yarza varen publicar els resultats
per separat. 9
b) ca1892?. La presència de mostres de roques ígnies de la rodalia de Caldes de Montbui
entre les mostres de la “Col·lecció Almera” del Museu de Geologia de Barcelona fa sospitar
que Bofill, en el breu període en què va fer treballs de camp va recollir mostres de roca, per
tal que fossin estudiades al microscopi.
c) 1900-1906. Recollida de mostres a la serralada litoral i el Montseny, corresponents a
l’ampliació del full primer (sector de Badalona), als fulls Quart i Cinquè, i al mapa de Sant
Julià de Vilatorta. No sembla que en aquest període es fessin gaires làmines primes; 10 probablement
es donà preferència a les de la rodalia d’Ossormort, que era el mapa que primer
s’havia de publicar. En la correspondència d’Almera es conserven descripcions d’aquestes
roques fetes per Yarza, algunes datades 12/08/1905.
d) 1908-1911. Confecció i estudi de les preparacions microscòpiques dels fulls Quart
i Cinquè. 11 L’estudi petrogràfic el va fer Yarza a Madrid, tenint Faura al costat; treball que
costà unes 286 pessetes. Consten dues trameses de roques a Yarza (1911), quines descripcions
podrien estar en un manuscrit que es conserva al MGB. Faura va recollir noves
mostres d’alguns afloraments concrets, entre els quals el problemàtic aflorament de
Caldetes, que visità més d’una vegada.
Descripció (Roques ígnies)
El 2 de febrer de 1913, Almera presentà a l’Acadèmia de Ciències una col·lecció de
làmines primes de roques ígnies. La memòria, publicada l’any 1915, és una relació de les
microfàcies dels fulls IV i V estudiades per Yarza, exceptuant les metamòrfiques. Les
descripcions remeten a l’aflorament, però ometen en canvi el número de bloc.
En aquell moment, la col·lecció constava d’un nombre comprès entre les 350 i les 387
preparacions microscòpiques (el número de microfàcies descrites no coincideix amb el
número de preparacions que es declara haver estudiat), exclusivament de roques ígnies,
segons el detall següent:
8 Ja l’any 87 es carreguen a la Diputació despeses per discs d’esmeril i bàlsam del Canadà; en anys successius
es justifiquen 67 pessetes per preparaciones de rocas locales y compra de exóticas (1889-90) i
una factura de 76 ptes. de Pere Marcer per la preparació de 38 roques (1890-91). Notem el cost de la preparació:
2 pessetes/unitat.
9 Almera 1891-92, i Yarza 1898.
10 Tan sols consten petites quantitats pagades als preparadors del Seminari, entre els quals un tal Ribas:
37 pessetes en total, i d’altres per material de preparació: 19 per una planxa de ferro; 10 per vidres, 5,80
per esmeril i bàlsam del Canadà.
11 Es justificaren 312 pessetes entre material i preparadors (Fortuny i altres estudiants), de les quals 184
corresponen a 1910.

Tipus
Instal·lació a l’Escola Industrial
Introducció Text
Núm. afloraments Núm. de preparacions Núm. de microfàcies
estudiades descrites
Granits 133 24 25
Granulits i microgranulits 628 69 73
Pegmatites 102 25 26
Pòrfids quarsífers 836 90 80
Pòrfids sienítics 192 66 61
Sienites 99 27 25
Porfirites 142 36 38
Quarsos i altres ? 50? 30
Totals >2132 387 350
Taula A3.8. Microfàcies i afloraments estudiats. Font: Almera, 1915: “Algo sobre las rocas eruptivas del
NE de Barcelona. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 11(25): 415-452.
La col·lecció petrogràfica fou la primera en sortir del Seminari, quedant instal·lada en
el laboratori de química de l’Escola Industrial per decisió de la Diputació, que disposà un
pressupost per a instal·lar en aquell centre les col·leccions Almera i Moragas. Hi ha algun
indici que els treballs per al trasllat començaren l’any 1912. Però, segons consta en un ofici
d’Almera al President de la Diputació, la col·lecció no va quedar instal·lada fins a
començaments de 1916 12 Per a les làmines primes es construïren expressament tres caixes
de fusta amb capacitat per a 200 preparacions cadascuna; porten una etiqueta que diu
“Llegat Almera”. 13
És probable que en aquest període s’afegís a l’etiqueta original una nova etiqueta amb
l’encapçalament “Colección de J. Almera” (rectangle de 43x23 mm, angles arrodonits,
orlada de doble línia). També deu correspondre a aquesta etapa una llibreta ratllada vermella
sense títol que conté una senzilla enumeració dels blocs, del nº 1 al 479; a continuació
un llistat de la col·lecció Moragues, i al final reprèn la col·lecció Almera dels números 480
al 519. Es conserva aquest document al MGB, dins d’una carpeta que diu: Catálogos rocas
/ colecciones antiguas, al costat de dues relacions de microfàcies que podrien ésser contemporànies:
“Petrografia”, en una llibreta quadriculada sense tapes, conté una relació de
l’1 al 513, més una relació de 5 preparacions extraviades; i una transcripció de les descripcions
de microscopi (de Yarza?) de les 513 roques, més una llista de 53 preparacions
que faltaven.
12 Tomàs, Ll., 1912. L’article que el Diccionari Biogràfic Alberti consagra a Tomàs dóna per fet que fou
aquest el responsable del trasllat. No hem pogut, però, documentar ni el contingut ni els treballs de
trasllat i instal·lació.
13 Es conserven al MGSB la segona i tercera caixa, on arribaren procedents del MGB fa pocs anys.
241

242
Traspàs als museus de la Junta de Ciències
Un cop constituïda la Junta Mixta de Ciències, les col·leccions de la Diputació foren
traslladades al Museu de Catalunya. L’octubre de 1918 Faura va informar a la Junta que
s’havien traslladat al Museu les col·leccions de minerals i roques dels Srs. Moragas i Almera,
de propietat provincial. 14 No obstant, l’ingrés d’aquesta darrera no està documentat en el llibre
de registre de Petrologia del Museu fins al 23/03/1922, data en el que figura com a
“Donatiu Almera”; pel que sembla, abans de 1922 els ingressos no quedaven enregistrats.
Les peces, a més del número de registre, que va del 3377 al 3911, porten un número de
bloc (que és el que figura a les etiquetes i a les preparacions), que va de l’1 al 518. La inscripció
al registre segueix el mateix ordre dels blocs. Completen la col·lecció 46 mostres numerades
entre el 3913 i el 3958, sense número de bloc, ingressades en la mateixa data; i un segon
“donatiu Almera” que consta de 158 mostres numerades 5981-6138, també sense número de
bloc, ingressat en data 1/02/1924.
Apunt que figura al llibre de registre Núm. museu Mostres Núm. bloc Data d’ingrès
70. Donativo del Dr. D. Jaime Almera
(Mapa geológico de Cataluña)
La majoria d’aquestes roques varen aparèixer, amb el número corresponent, en dos
treballs de San Miguel dedicats a les roques de la província i publicats entre 1929 i 1930.
Aquest autor considerà com a “Col·lecció Almera” tant la col·lecció estricta del Mapa com el
segon “Donatiu Almera”. 15
Composició
3377-3912 516 1-519 23/03/1922
3913-3958 45 –
101. Donativo del Dr. D. Jaime Almera 5981-6138 158 – 1/02/1924
Taula A3.9. Dades de la col·lecció Almera i extensions.
Font: Llibre de registre del Museu de Geologia de la Ciutadella.
En sentit estricte, la Col·lecció del Mapa provincial, anomenada “Col·lecció Almera”, és
la ingressada el 23/3/1922 (Taula A3.10). Els números de bloc correlatius segueixen la
mateixa progressió dels treballs de camp entre el començament del sector de Badalona (1900)
i els treballs de camp del Montseny (1906), tal i com es por comprovar en les llibretes
d’Almera; amb les soles excepcions de les mostres de Caldes de Montbui, que no corresponen
a treballs fets en aquest període i que deuen procedir d’anteriors treballs, i de l’apèndix miscel·lani,
que podria correspondre a mostres de comprovació, recollides tardanament en l’època
en què Faura va estudiar les mostres. Es pot, per tant, saber amb alguna aproximació les dates
de recollida de les mostres, segons la taula següent:
14 Faura, 20/01/1925: Reseña histórica del Servicio de los Mapas geológico y agronómico de Cataluña.
Mecanoscrit 26 p. (MGSB).
15 San Miguel de la Cámara, M, 1929: Catálogo de las rocas eruptivas de la provincia de Barcelona
que forman parte de la colección de rocas del Museo de Geología de Barcelona. Diputación de
Barcelona, Publicaciones del Instituto Geológico-topográfico, I. 68 p. Id, 1930. Catálogo de las rocas
metamórficas de la provincia de Barcelona que forman parte de la colección de rocas del Museo de
Geología de Barcelona. Diputación de Barcelona, Publicaciones del Instituto Geológico-topográfico,
III. 40 p, 4 làm.

Núm. bloc Núm. museu
Blocs
teòrics
Blocs *
duplicats Mostres
teòriques
Mostres i blocs
que falten *
Taula A3.10. Composició de la col·lecció del Mapa provincial.
Font: a partir del llibre de registre del MGB i del registre informàtic (*).
Sector
243
Data aproximada
de recollida
1-24 3377-3403 24 3 27 1 Badalona 1899-1900
25-45 3404-3424 21 – 21 –
Entre Caldes de Montbui
i El Figueró
?
46-254 3425-3638 209 5 214 10 Sector sud Mataró-Vilassar 1900-02
255-391 3639-3782
3767
137 8 145 – El Corredor 1902-03
392-453 3783-3845 62 1 63 –
Tordera-Montnegre +
Mapa de Vilatorta
1903-04
454-519 3846-3912 66 1 67 9 Montseny-Congost 1905-06
– 3913-3958 – 46 1 Miscel·lània 1909-1911
Núm. registre Mostres Tipus Localitats
5981-5988 9 Granits Alfar, Canet, Llinars, la Roca
5989-6000 12 Sienites Alella, Arenys de M., Argentona, Caldetes, St. Celoni,
Sta. Agnès, Trentapasses
6001-6003 3 Diorites Dos Rius, Sta. Agnès de M.
6004-6011 8 Pòrfids granítics Alella, Alfar, Arenys de M., Caldetes, Canyamars, Dos Rius
6012-6029 21 Pòrfids sienítics Alella, Calella, Canet, Canyamars, Llavaneres, Llinars,
Mataró, La Roca, Ossormort, St. Celoni, Sta. Agnès de M.,
Tordera, Trentapasses
6030-6058 26 Aplites Alella, Calella, Dos Rius, Llavaneres, Llinars, Malgrat,
Montgat, Montnegre, Olzinelles, Òrrius, Ossormort,
el Papiol, la Roca, St. Pol, Tordera, Trentapasses
6059-6061 3 Eurites Alella, Llinars
6062-6076 15 Pegmatites Alella, Alfar, Argentona, Canyamars, Llavaneres, Mataró,
St. Pol, Tordera, Vallgorguina, Viladrau
6077-6087 11 Felsites Alella, Llavaneres, Canyamars, Fogars, Ossormort
6088-6102 15 Pòrfids efusius Aiguafreda, Alella, Canyamars, Dos Rius, Olzinelles,
Montnegre, Montseny, St. Celoni, Sta. Agnès de M., Tordera,
Vallgorguina
6103-6109 7 Porfirites Canyamars, Montornès, Olzinelles, Premià de D., Tordera
6110-6114 5 Diabases Ossormort, Vallvidrera
6115-6135? 21? Metamòrfiques El Figueró, Gràcia, Malgrat
6136?-6138 3? Miscel·lània Canyamars, Dos Rius, Tordera
Taula A3.11. Composició del “Donatiu Almera” ingressat l’any 1924 al Museu.
Font: A partir del llibre de registre del Museu de Geologia de la Ciutadella.

244
Pel que fa al “Donatiu Almera” de 1924, (Taula A3.11) no hem pogut esbrinar-ne la procedència.
Aparentment, es tracta d’una col·lecció ordenada petrològicament, cosa que fa pensar
en una col·lecció didàctica; les localitats representades són aproximadament les mateixes
que en la del Mapa; amb l’afegit d’alguna representació puntual de Collserola. 16
Conservació i revisions
Durant l’etapa del Servei Geològic (1919-1924) s’afegí una nova etiqueta a la col·lecció
amb el rètol “Col·lecció del Mapa Geològic de Catalunya”: un rectangle de cartró de 80x23
mm amb el nom de les roques en català.
Posteriorment les roques ígnies i metamòrfiques del Museu foren revisades per San
Miguel i publicades en dos treballs separats; entre elles hi ha la “Col·lecció Almera”, que
inclou els dos “donatius” de 1922 i 1924. (Vegeu la nota 15)
D’aquests anys, o bé d’una època posterior, data l’etiqueta “Museu Martorell” de les
mostres de mà: un rectangle de 55x46 mm amb orla lineal, en castellà.
En algun moment, probablement durant la postguerra, es varen ordenar les preparacions
del Museu per tipus de roca i se’ls va donar un número independent del número de mostra;
alhora que es va fer un fitxer que es pot consultar al soterrani del Museu.
Col·lecció Metamòrfiques Intrusives Filonianes Efusives Total revisades No revisades Totals
Almera 25 83 219 129 456 79 534
Almera (Apèndix) 4 3 2 7 16 30 46
Donatiu Almera 7 24 73 31 135 23 158
Total 36 110 294 167 607 131 738
Taula A3.12. Mostres de les col·leccions Almera publicades pel Dr. M. San Miguel de la Cámara.
Font: A partir de San Miguel, 1929 i 1930.
Situació actual
La col·lecció existeix a l’edifici de Geologia del Museu de Ciències Naturals de
Barcelona. Separadament, es conserven les mostres de mà i les preparacions microscòpiques:
a) Litoteca. Les mostres de roca són de mida petita (no més de 25 cm 3). Les mostres amb
número de bloc es conserven en bosses individuals de plàstic, amb les etiquetes corresponents,
en tres contenidors situats dins l’armari Compactus del soterrani del Museu. S’han comptat
548 mostres de roca: 198 a la caixa núm. 1; 182 a la núm. 2 i 168 a la núm. 3; com es pot
veure, aquest número és molt semblant al de la col·lecció estricta (534), però lluny del de la
col·lecció ampliada (738). Hi faltarien, doncs, les que no tenen número de bloc, entre les quals
les ingressades l’any 1924; però això no significa que aquestes no estiguin en altres situacions
en el propi Museu.
16 D’aquest conjunt hi ha 13 preparacions fetes per San Miguel, actualment disperses en la seva col·lecció,
amb números compresos entre el 2721 i el 2750 (A. Masriera, comunicació oral).

) Làmines primes. Es conserven, amb escasses pèrdues, en una calaixera especial que
conté totes les preparacions del Museu, ubicada al despatx del director. La majoria estan
muntades sobre porta rectangular de 27x76 i cubre en general quadrat (però de vegades rodó).
Porten dues etiquetes: una conté el núm. de bloc i la localitat; l’altra el núm. de preparació (que
és afegit i no coincideix amb el núm. de roca del museu), el tipus de roca i la col·lecció a què
pertany. Al soterrani del Museu hi ha un fitxer de preparacions (fet per Marcet Riba?)
ordenades per número.
Si atenem a la numeració afegida, hi haurien d’haver 454 làmines, que és un número
molt proper al de les 456 mostres ígnies i metamòrfiques de la col·lecció estricta que va
revisar San Miguel.
Calaix Núm. preparació Tipus de roca
Làmines primes
Teòriques Existents Falten
18 1898 al 1922 Granits 25 22 3
19 1923 al 2002 Sienites, diorites, aplites 81 73 8
20 2003 al 2083 Aplites, pegmatites 81 78 3
21 2084 al 2164 Pòrfids, pegmatites 81 77 4
22 2165 al 2245 Pòrfids, felsites 81 77 4
23 2246 al 2326 Pòrfids, porfirites, cataclastites 80 74 6
24 2327 al 2351 Diverses 25 S/d S/d
Taula A3.13. Disposició actual de les preparacions en el moble-calaixera especial.
c) Documentació. Hi ha els següents índexs:
– Llibre de registre. Ordenat pel número de mostra, conté la localitat, tipus de roca i
número de bloc.
– Fitxer de preparacions.
– Registre informàtic en format Access, que relaciona les tres variables numèriques de
cada preparació entre elles.
245

246
ANNEX 4. BIBLIOTECA
Formació
Durant els primers anys del Mapa, Almera formà una petita biblioteca complementària de
la que ja disposava al Museu del Seminari, que ell mateix havia format anys enrera. La
procedència dels llibres era diversa:
a) Adquisicions i transferències. Pels justificants presentats a la Diputació sabem que
Almera va comprar llibres per un valor no inferior a 3.700 pessetes a diverses llibreries de
Barcelona, París i Berlín. La majoria d’adquisicions són anteriors a 1892; posteriorment, les
quantitats destinades a la compra de llibres foren relativament minses (vegeu taula V, p. 180).
Les notes de despeses no especifiquen els títols adquirits, sinó de manera excepcional: tan
sols s’hi esmenten els volums 16 a 20 de les Memoires de Paléontologie (1908-1912) i el
Bulletin de la Société Géologique (errada?) de 1913. A manca de les factures, que no s’han
conservat, hem espigolat algunes notícies entre les llibretes de camp i notes soltes de l’arxiu
Almera. Per aquesta via sabem que l’any 1888 es compraren el Manuel de Fischer (36,50 pessetes),
els gasteròpodes de Hoernes (tres parts, per 23,50 pessetes) i els tres primers volums de
l’Annuaire géologique (32,15 pessetes); que el 1890 la casa Dagincourt serví l’Stopanni per
70,95 pessetes; que els darrers volums de les Mémoires de Paléontologie costaren 21,40 pessetes
cadascun a la Librairie Médicale et Scientifique de París; i que poc abans de la devolució
a la Diputació (1914) la casa Verdaguer justificà 23 i 26 pessetes, respectivament, pel De
Launay i un dels volums de la Face de la Terre.
És gairebé segur que alguns dels llibres foren adquirits poc després que determinats especialistes
els recomanessin a Almera: és el cas del Goldfuss i l’Agassiz, recomanats per
Bergeron (2/07/89), i del vol XI de l’expedició del Challenger, recomanat per Schrodt
(7/07/95). Pel que fa a les obres de Cossmann, es podrien haver comprat després que aquest
autor les oferís personalment a Almera l’any 1902.
No tots els llibres es compraren de nou: n’hi ha que tenen marques de propietaris anteriors:
Franz de Hauer (estudi d’Almadén dedicat per Barrande); Rouault (volum de les Azores
dedicat per Mayer); W. A. Voster, propietari de les obres de Massalongo; E. de Brimont, que
va fer relligar la Géognosie de des Serres; probablement també era de segona mà el Weinkauff,
venut a la llibreria Loescher de Torí. Algun conserva anotada la topografia d’una antiga biblioteca
(Benoist; els ossemens de Serres). D’altra banda, ens consta que Almera en transferí
alguns que eren de propietat del Seminari: si més no el Cuvier, que segons una anotació de
1891 passà a la Diputació, i que aquesta s’havia de fer càrrec de l’enquadernació dels 10
volums del text (operació documentada l’any 1877); però podrien ser més. 1
b) Publicacions derivades de l’assistència als Congressos geològics. Inclouen els volums
de comunicacions, les guies d’excursions, i en alguns casos guies turístiques que es compraren
com una despesa més del viatge. 2
1 Almera podria haver transferit també algun llibre de la seva propietat a la Biblioteca de Catalunya: és el cas
de la monumental obra Molluschi Terziari dei Piemonte, de Bellardi-Sacco (30 t en 12 volums), enregistrada
el 25/09/1916 amb el número R 39648: consta com a adquirida a la llibreria Verdaguer per 458 pessetes,
però sembla procedent de la biblioteca particular del canonge, que n’era subscriptor, atès que està relligada
al estil luxós del Seminari i que el seu exemplar no es troba entre els que va llegar al Museu ni entre els de
la Diputació. Hi ha també una col·lecció del Bulletin de la Société Géologique de France (R 43859,
29/11/1917): la segona sèrie íntegra, entre 1843 i 1872 (29 t + 2 d’índexs), que consta al llibre de registre
com de procedència almeriana; en aquest cas no queda clar si es tracta d’un donatiu o d’una adquisició.
2 Almera conservà els de la novena sessió (Viena, 1903; dos volums relligats per l’estil), que llegà al
Museu del Seminari, on es troben avui, al costat d‘un volum de la tercera sessió (Berlín, 1885, a la que
no assistí) i del d’un la primera (París, 1878).

c) Trameses de la Diputació. El dia 20/08/1885 Almera rebé la descripció geològica
provincial feta pels enginyers de la Comisión del Mapa Geológico de España, que Silví Thos
i Codina havia fet arribar al President de la Diputació. És de creure que el Nomenclàtor provincial
que Almera tornà amb la resta del material fos també una tramesa de la Diputació, atès
que n’hi ha una sol·licitud datada 9/09/1889.
d) Duplicats. Les separates de la Real Sociedad Española de Historia Natural, un volum
(probablement el tercer) de les memòries de l’Acadèmia de Ciències, i el treball de De
Angelis, aquest de la biblioteca particular d’Almera, amb dedicatòria de l’autor, passaren a
formar part de la Biblioteca del Mapa per decisió del director.
Conservació al Museu del Seminari
Els llibres propis de la Diputació romangueren a laboratori del Museu del Seminari, juntament
amb els de propietat personal d’Almera i amb els de la biblioteca del Museu, fins a
finals de 1914.
Alguns foren relligats, si més no durant els primers anys, en el mateix estil inconfusiblement
luxós que altres llibres de la biblioteca del Museu –potser inspirat en els d’alguna
donació anterior–: llom en vitel·la amb lletres daurades i cobertes de tela o cartró (RS), com
els volums dels congressos geològics. D’altres en un estil més corrent –pell/tela– com els quatre
volums de Fontannes. N’hi ha que porten una senzilla enquadernació en tela signada
Domingo, de Barcelona (RD).
Una minoria de volums –tots anteriors a 1890– porta un exlibris de la Diputació, manuscrit
per Almera sobre una etiqueta rectangular/bisellada amb orla blava (ED). D’altres porten
una altra etiqueta a portada, també manuscrita per Almera, que informa del contingut, p. e.
Triásich: (EP).
Tramesa a la Diputació
En el testament que Almera redactà el dia 11/10/1914 disposà entre altres coses que els
llibres que constessin en els justificants de despeses fossin comunicats a la Diputació:
Mis albaceas y herederos, denunciarán a la Excma. Diputación […] los libros que conste
que por ella han sido costeados, para que la misma acuerde el destino que quiera darles. Todo
esto consta en las cuentas presentadas a la Diputación, anuales, y en el sobre o carpeta en que
están contenidos y llamarán para ello al Rdo. Dr. Mariano Faura y Sans para que les ilustre.
(Valls Julià, 1983, p. 115).
En conseqüència, es va fer una llista “Relación de las obras que la Diputación tiene en el
Museo del Seminario Conciliar”, 3 que acompanyà la tramesa dels llibres i material científic el
12 de novembre de 1915. El president Prat disposà aleshores que tot el material passés a la
Biblioteca de Catalunya (que era la de l’Institut d’Estudis Catalans, organisme encarregat
aleshores del Mapa Geològic), i oficià el director d’aquesta per tal que el recollís el dia 19
següent; cosa que es va fer.
3 Consta que d’aquesta llista la casa Reñé en va fer tres còpies per 5 pessetes. Probablement és la mateixa
que, mecanoscrita i signada per Almera, es conserva a l’expedient del Mapa: Libros de la Excma.
Diputación existentes en el Museo de Historia Natural del Seminario Conciliar de Barcelona (7 p,
AHDB). N’hi ha una versió posterior, conservada entre els papers de Faura: Llibres de la Exma. Diputació
existents en el Museu d’Historia Natural del Seminari conciliar de Barcelona, dipositats a la Biblioteca
de Catalunya en el Gener de 1916, sense data ni autor [Llegat Faura, MGSB]. Aquesta està publicada a:
CASANOVAS, S., 1989: “La biblioteca del Museu de 1874 al 1926” (Batalleria, 3: 83-86).
247

248
Ingrés a la Biblioteca de Catalunya
Entre el 27 de novembre i el 2 de desembre, cada títol fou inscrit en els llibres de registre
de la Biblioteca de l’Institut, amb un número R comprès entre el 33631 i el 33715. Més endavant
(10/12/1915) s’hi inscrigué un nomenclàtor provincial de 1849 i el Traité de Géologie
de Haug, edició de 1907; aquest, però, s’hagué de retornar al Dr. Almera per tractarse d’un
llibre de propietat seva, vingut per equivocació amb els altres (nota al llibre de registre,
5/11/1916, Arxiu de la Biblioteca de Catalunya). El dia 23 quedà enregistrada la
Conchyologie de Fischer.
Hi ha una carta del director Rubió i Balaguer acusant rebut del material i reclamant-ne
algunes peces:
Per acord de la Excma. Diputació Provincial, aquesta Biblioteca s’ha fet carrec dels llibres
adquirits per V. com a utillatge de la confecció del mapa geologic de Catalunya. Me permeto
solament fer-li observar que no’ns han estat entregats l’ipsometre, barometre aneroide i
bruixola, mencionades en la relació acompanyada per la Exma. Diputació. De les Memoires
de Paleontologie hi manca’l vol 7 i alguns fascicles solts. D’entre mig dels llibres han sortit
alguns papers particulars de V. que m’apresso a retornar-li (Jordi Rubió i Balaguer: carta a
Jaume Almera, 1/12/1915; Arxiu de la Biblioteca de Catalunya).
Finalment ingressaren el tractat de Suess (5 vols) i 4 volums dels congressos internacionals
de Geologia, enregistrats el dia 27/3/1916. Alguns dels ingressos consten entre les
principals adquisicions publicades al Butlletí de la Biblioteca (BullBC), vols 2(1915) i 3(1916)
(circumstància que al catàleg hem indicat, respectivament amb * i **).
Ens consta una tramesa tardana de dues obres (Barrois i Elles & Wood), més un volum
que faltava del Fontannes (Faura, targeta a Jordi Rubió, 26/06/1917); aquests llibres foren
segellats per la Biblioteca (id. 14/09/17), però no tenen fitxa al cedulari manual, ni tampoc no
les hem vistes al llibre de registre.
Tot el material fou identificat amb un segell de l’IEC i un adhesiu de la Biblioteca de
l’Institut. De cada obra se’n va fer una fitxa manuscrita en tinta negra i estil homogeni i
característic, destinada al cedulari manual, on encara es troben. Posteriorment s’aplicà un
adhesiu a la guarda posterior encapçalat Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la
topografia (armari i prestatge) i el número de registre manuscrits.
Préstecs al Servei del Mapa (1919-1924)
Per la correspondència que es conserva a l’Arxiu de la Biblioteca de Catalunya sabem que
Faura sol·licità en préstec alguns volums abans que el Servei Geològic comencés a funcionar
de forma efectiva. Així, el 14/09/1917 demanà el Loriol & Guillieron i el Loriol & Jacard; i
acusa rebut del Barrois i els graptòlits d’Elles & Wood, així com les memòries [de paleontologia]
de la Société Géologique de France. El 25/05/1918 es compromet a retornar els llibres
tal com desitja la Biblioteca.
A començaments de 1919 la ponència del Mapa, en la seva primera i única reunió,
reconeix disposar de llibres de la Diputació en dipòsit i acordà reclamar la resta. L’acord
esmentat diu textualment:
4. Sol·licitar de la Biblioteca de Catalunya el retorn formal de tots els llibres, que essent
propietat de la Diputació ne feu entrega el Dr. Almera, i que avui tenim en part en calitat de
dipòsit en la secció del Servei del Mapa Geològic de Catalunya. Procurar fer les gestions
convenients per a esclarir aquest retorn d’un modo especial amb el Sr. Puig i Cadafalch. No
obstant procurar que la Diputació trameti a la Biblioteca de Catalunya semblant comunicació
que a l’Institut d’Estudis Catalans. (Acta de la Ponencia dels Serveis del mapa
Geològic de Catalunya, Reunió tinguda en el dia 25 d’Abril de 1919; MGSB, Fons Faura).

Les gestions varen donar fruit, atès que el 16 de juny la Biblioteca prestà un lot de 132
llibres que comprenia, al costat d’altres, 35 títols de la Diputació, segons una relació del director
del Servei. 4 Una segona sol·licitud no fou atesa, perquè dos anys més tard recorda Faura a
Rubió que de la llista especial de 16/07/1919 …
No se’ns deixà cap, i per cert que m’ha perjudicat extraordinàriament per atendre les
tasques encomanades en el Museu; entre elles n’hi havia d’incompletes de les que nosaltres
haviem seguit les suscripcions que inicià el Dr. Almera, particularment les obres de
M. Cossmann entre altres. (Faura: carta a Rubió, 21/10/1921, Arxiu de la Biblioteca de
Catalunya).
El préstec retornà a la Biblioteca en el moment de la desaparició del Servei Geològic. 5
Conservació
Després de 1925, algunes de les obres, des de revistes de 22 volums com les Mémoires de
Paléontologie fins a opuscles de set pàgines, foren relligades per la Biblioteca de Catalunya;
són fàcilment identificables per la topografia antiga (la de la Biblioteca de l’Institut, anterior
a la de la Biblioteca Central) que porten impresa al llom.
Durant la llarga etapa de postguerra, la biblioteca fou reorganitzada i canvià la topografia;
als llibres se’ls aplicà l’exlibris “Biblioteca Central” a la guarda anterior, un segon adhesiu
amb la nova topografia a la guarda posterior, tot i conservant l’antic, i un teixell homòleg al
llom. En aquesta època, alguns dels volums foren relligats en pell/tela blava, com el Trias
d’Alberti. La nova topografia substituí l’antiga a les fitxes manuals.
En l’etapa actual, posterior a 1979, s’ha relligat algun volum en el mateix estil (pell/tela
blava), en aquest cas els exlibris i adhesiu “Biblioteca de Catalunya” substitueixen els anteriors,
que falten; és el cas de l’Atlas de la Lethaea geognostica de Bronn.
Estat actual
El catàleg que segueix és la relació completa de llibres del Mapa Geològic, obtinguda contrastant
la llista d’Almera amb els llibres de registre de la Biblioteca. S’ha organitzat temàticament,
s’han completat les citacions i s’hi han afegit les marques característiques dels exemplars.
A més del número de registre R, els títols que consten al cedulari manual porten la
topografia actual entre claudàtors.
No tots els llibres es poden localitzar: n’hi ha que no tenen fitxa als cedularis manuals:
aquests porten la marca [-], i són 13 títols. N’hi ha algun (els mapes geològics de França)
que té fitxa, però que no es troba amb la topografia que hi consta. Cap d’ells, però, ha estat
donat de baixa en el llibre de registre, per la qual cosa no s’han de donar com a definitivament
desapareguts.
4 [Faura i Sans, 1919]: Llibres de l’Excma. Diputació dipositats en la Biblioteca del Museu de
Catalunya-Departament del mapa Geològic en data 16 de Juny 1919. Mecanoscrit 4 p, Arxiu de la
Biblioteca de Catalunya.
5 La llista esmentada porta una nota a llapis que diu: Barna. 15/07/1924. Rebuts els vols. senyalats amb
x i ademés 1 vol Congrés (no apuntat). Queda per recullir demà els 29 volums de Memoires. Hi falten
els 3 vol Fayol i 1 vol. Renault.
249

250
CATÀLEG I ESTAT ACTUAL DE LA BIBLIOTECA DEL MAPA GEOLÒGIC I
TOPOGRÀFIC PROVINCIAL (FONS ALMERA), DONADA PER LA DIPUTACIÓ
DE BARCELONA A LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA L’ANY 1915
Geologia
Geologia general
LAUNAY, L. DE, 1913. La Science géologique. Ses méthodes, ses résultats, ses problèmes, son histoire.
2ª edició. París, Colin. 1 vol 775 p, 3 mapes geològics. 6 (RS) R. 33656 [A55 4º 9] *
NAUMANN, C. F., 1850-54. [Lehrbuch der geognosie. 2 vols+Atlas. Leipzig, Engelmann] 1 vol
70 làm (Atlas, s/portada); lit. J.G. Bach, Leipzig 7 R 33669 [A56 4º 40]
ROBIN, A., [ca1900]. Géologie pittoresque. La terre, ses aspects, sa structure, son évolution.
Paris, Larousse. 330 p, 3 mapes geològics. 8 R 33611 [A55 Fol 21] *
SUESS, E., 1897-1918. La face de la Terre (Das Anlitz der Erde). Trad. de l’allemand sous la
diréction d’E. de Margerie. París, Colin et Cie. Obra en 3 parts i 6 volums: 1ª: vol I (1897);
2ª: vol 2 (1900); 3ª: 4 vols (1902, 1911, 1913, 1918). 9 R 34796 [A55 4º 81-86] **
Geologia regional i cartografia geològica 10
AREITIO, A. & QUIROGA, F., 1874. “Excursión geológica por la provincia de Segovia”. Extr.
d’Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, 3 (sessió 2/09/74): 333-344, 2 fig.
R 33707 [A55 4º 25]
BOTELLA Y HORNOS, F., 1875. “La ciudad encantada. Hoces, Salegas y Torcas de la provincia
de Cuenca”. Extr. d’Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, 4 (sessió
7/04/75): 233-239; 5 làms. R 33703 [A55 4º 145]
CALDERÓN, S., 1878. “Ofita de Trasmiera (Santander)”. Extr. d’Anales de la Sociedad
Española de Historia Natural, 7 (sessió 5/09/77): 27-34. R 33710 [A55 4º 172]
CALDERÓN, S., 1878. “Contribuciones al estudio de la fosforita de Belmez”. Extr. d’Anales de
la Sociedad Española de Historia Natural, 7 (sessió 6/06/77): 35-51. S/n 11 [A55 4ª 172]
CALDERÓN, S., 1881. “Ensayos de geologia general. La evolución terrestre”. Extr. d’Anales de
la Sociedad Española de Historia Natural, 10 (sessió 1/12/80): 15-47. R 33706 [A55 4º 65]
CALDERÓN, S., 1885. “Ensayo orogénico sobre la meseta central de España” Extr. d’Anales
de la Sociedad Española de Historia Natural, 14 (sessió 1/10/84): 131-172. R 33704
[A55 4º 78]
CALDERÓN, S., 1886. “La Sierra de Peñaflor y sus yacimientos auríferos”. Extr. d’Anales de la
Sociedad Española de Historia Natural, 15 (sessió 13/01/86): 131-154. R 33708 [A55 4º 159]
6 Comprat? a la llibreria Verdaguer per 23 pessetes el 8/05/1914 (Fons Almera, MGSB).
7 Relligat antic en tela/cartró. Sense portada; al llom hi diu: Atlas zu Naumann’s Geognosie.
8 Obra amb nombroses il·lustracions fotogràfiques, relligada en pell/cartró. Alguns dels gravats estan
anotats, com si haguessin servit per a il·lustrar alguna publicació (la geologia de Font i Sagué?).
9 Segons la llista d’Almera hi faltaven els vols 2 i 4 de la tercera part; els degué afegir la Biblioteca, que
ara ofereix l’obra completa amb el mateix número de registre. Consta que Almera n’adquirí el segon
volum el 19/05/1900 per 26 ptes.; la tercera part del volum tercer va costar 14 pessetes a la mateixa
llibreria el 8/05/1914.
10 Separates; excepte Ezquerra, Sarran i Studer la llista d’Almera no les especifica; tan sols diu:
Macpherson, 4 memories, etc.
11 Relligat amb el títol anterior.

CALDERÓN, S., 1892. “Les inclusions microscopiques des minéraux. Trad. André Coloni”
Feuille des Jeunes Naturalistes, 22(257): 1-12. R 33701 [A55 4º 158]
Carte géologique détaillée de la France. Fulls núm. 166, Clermont-Ferrand (1854); i núm.
235, Aix (1870) [(55(44)(084) 8º] 12
Carte géologique de Paris et ses environs. París, Baudry et Cie. 4 fasc: Nord-Ouest, Nord-Est,
Sud-Ouest i Sud-Est. [55(44)(084) 8º] 13
EZQUERRA DEL BAYO, J., 1850-57. “Ensayo de una descripción de la estructura geológica del terreno
de España en la Península”. Extr. de Mem. de la Academia de Ciencias de Madrid.
Conté: “Sección I, rocas plutónicas y cristalinas”, vol 1(1850-51): 35-65, 1 mapa; “Sección
II [Rocas volcánicas y plutónicas]”, id, p. 73-107, 3 mapes i 2 làm; “Sección III: Fósiles
orgánicos que hasta ahora se han encontrado y han sido clasificados en los diferentes
terrenos de sedimento de la parte española de la Península”, vol 3(1855): 161-184; “Sección
IV: Terrenos de sedimento antiguos …”, vol. 4 (1856-57): 115-155; “Sección V: De los terrenos
de sedimento comunmente llamados secundarios”, id, p. 351-399. R 33690 [-] 14
Führer für die geologischen Exkursionen in Oesterreich. IX Internationaler Geologen-
Kongress, Wien, 1903. R 33694 [-]
Livret-Guide des excursions en France du VIII Congrès Géologique International. París, 1901.
Una capsa amb 23 fasc.; mapes. R 33695 [-]
MACPHERSON, J., 1878: “Fenómenos dinámicos que han contribuído al relieve de la serranía de
Ronda”. Extr. d’Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, 7 (sessió 6/11/78):
491-503, 1 làm.; R 33709 [A55 4º 79]
MACPHERSON, J., 1879: “De la posibilidad de producirse un terreno aparentemente triásico con
los materiales de la creta”. Extr. d’Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, 8
(ses. 3/12/1879): 485-492. R 33713 [A55 4º 131]
MACPHERSON, J., 1880: “Predominio de la estructura uniclinal en la península ibérica” Extr.
d’Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, 9 (sessió 6/10/80) p. 465-494 R
33711 [A55 4º 80]
MACPHERSON, J., 1884. “Sucesión estratigráfica de los terrenos arcaicos de España” Extr.
d’Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, 13 (sessió 3/10/83): 365-418 R
33712 [A55 4º 130]
MACPHERSON, J., 1886. “Descripción petrográfica de los materiales arcaicos de Galicia” Extr.
d’Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, 15 (sessió 13/1/86): 165-203.
S/n 15 [A55 4º 130]
MACPHERSON, J., 1887. “Descripción petrográfica de los materiales arcaicos de Andalucía”
Extr. d’Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, 16 (sessió 1/12/86): 223-272.
R 33714 [A55 4º 130]
SARRAN D’ALLARD, L., 1887. Description géologique des environs de Pont Saint Esprit. Lyon,
Georg. 74 p, 1mapa i 2 talls geol. Extracte de Mém. de la Société Scientifique et Littéraire
d’Alais, 18 (1856), p. 151-225. (RD) (ED) 16 R 33673 [A55 4º 20]
STUDER, B., & ESCHER, A., 1853. Carte géologique de la Suisse. 1/760.000. Topogr. Anstalt.
Winterthur, Wurster, Randegger & Co, 34x48 cm. R 33696 [-]
SULLIVAN, W. K., & O’REILLY, J. P., 1871. “Note on the Great Dolomite Bed of the North of
Spain, in connexion with the Tithonic Stage of Herr Opel”. Extr. de: Proceedings of the
Royal Irish Academy, 1 (24): 225-232, 1 làm. R 33715 [A55 8º 245]
12 No es troben amb aquesta topografia.
13 No es troba amb aquesta topografia.
14 Al MGSB hi ha un recull com aquest, procedent de la biblioteca Faura.
15 Ingressat conjuntament amb l’anterior; relligat amb aquest i el següent per la Biblioteca de l’IEC.
16 L’escala del mapa que porta aquest treball (Carte géologique des environs de Pont St Esprit & Bagnols
[…] sur la minute du Dépot de la Guerre au 1:40.000) és la mateixa que Almera acabà adoptant per al
mapa provincial.
251

252
TRAUTSCHOLD, H. 1858. “Ueber die Geologie von Spanien […] Mit einer Karte”. Bulletin [?],
I: 501-566. [Moscú, impr. de la Kaiserlischen Universität] R 33702 [A55 8º 53]
ZIEGLER, J. M., 1873. Erläuterungen und Register zur dritten Karte der Schweiz. (5ª edició).
Zurich-Winterthur, Würster. 110 p. R 33697 [-]
Estratigrafia paleontològica
General
BRONN, H. G. 1837-38. Lethaea geognostica, oder Abbildungen und Beschreibungen der für
die Gebirgs-formationen bezeichnendsten Versteinerungen. 2ª edició. Stuttgart,
Schweizerbart, 2 vols+Atlas. Conté: I(1837): “Das Übergangs- bis Oolithen-Gebirge
enhaltened”, 544 p.; II(1838): “Der Kreide- und Molassen- Gebirge enhaltened”, pp.
545-1346; Atlas (1837): “XLVII tafeln mit Abbildungen zur lethäa geognostica von H.
G. Bronn”, 16 p + 47 làm. 17 R 33664 (Text) i 33655 (Atlas) [A56 8º 27-28; Atlas: A56
Fol 18] *
GAUDRY, A., 1878-90. Les enchainements du monde animal dans les temps géologiques. 3
vols. París, Savy: [I] (1878) “Mammifères tertiaires”, 297 p.; [II] (1883): “Fossiles primaires”,
317 p; [III]: (1890) “Fossiles sécondaires”, 293 p. 18 R 33635 [A56 4º 8-10] *
HEER, O., 1872. Le monde primitif de la Suisse. Traduit de l’Allemand, par Isaac Demole.
Genève-Bale, Georg. 1 vol XIII, 597 p, 12 làm, 1 mapa. R 33647 [A55 4º 38] *
LAPPARENT, A. C., & FRITEL, P., 1886. Fossiles caractéristiques des terrains sédimentaires.
Dessinés sous la direction de M. A. de Lapparent d’après la collection de l’Institut
Catholique de Paris. París, Savy. 1 vol. en 3 parts: 1r. fasc.(1886): “Fossiles primaires”,
10 làm.; [2n fasc] (1886): “Fossiles tertiaires”, 12 làm; [3r. fasc] (1888): “Fossiles
sécondaires”, 20 làm. (ED) R 33649 [A56 Fol 54] **
ORBIGNY, A. D’, 1850-52. Prodrome de Paléontologie stratigraphique universelle de animaux mollusques
et rayonnés faisant suite au Cours Élémentaire de Paléontologie et de Géologie stratigraphiques.
3 vols, lx+394; 427; 196+189 p. París, Masson. (RD) R 33671 [A56 8º 33-35]
Paleozoic
ANGELIS D’OSSAT, G. DE, 1899. “Seconda contribuzione allo studio della fauna fossile paleozoica
delle Alpi Carniche. II: Fossili dei Siluriano superiore e del Devoniano”. Reale
Accademia dei Lincei, Mem. delle classe de scienze fisiche, matematiche e naturali, 3.
Seduta dell’8 gennaio 1899. 32 p. 19 R 33699 [A56 Fol 11]
BARRANDE, J. 1852-81. Systeme Silurien du Centre de la Bohême. Ie. Partie: Recherches
Paléontologiques. Praga, París; l’autor. 3 seccions (de 7), en 9 vols (de 30). Secció I (1852):
Trilobites, 2 vol (text 935 p, Atlas 51 làm); Secció III (1867): Classe des Mollusques, ordre
des Ptéropodes, 1 vol (179 p+16 làm); suplement a la Secció I (1872): Trilobites, Crustacés
divers et Poissons, 2 vol (text 647 p, Atlas 35 làm); Secció VI (1881): Classe des
Mollusques. Ordre des Acéphalés, 4 vols d’Atlas (361 làms). 20 R 33641 [A55 Fol 53-61] *
17 Els dos volums de text foren relligats antigament emprant paper d’un diari francès; l’Atlas ha estat
relligat modernament per la Biblioteca de Catalunya en pell/tela blava.
18 L’exemplar que ofereix la biblioteca no és aquest, sinó un de l’important donatiu del Ministeri
d’Instrucció Pública francès (R 35906).
19 Separata, no figura en la relació d’Almera. Relligada en tela groga.
20 El número de volums (9) coincideix amb els de la relació mecanoscrita d’Almera; en canvi el BullBC
de 1915 tan sols en reconeix cinc. Almera havia publicat recensions d’aquesta obra entre 1879 i 1882.

BARROIS, CH., 1882. Recherches sur les terrains anciens des Asturies et de la Galice. Extr. de:
Mémoires de la Société Géologique du Nord, 1(2): 1-630. 21 [-]
PRADO, C., BARRANDE, J., VERNEUIL, E. de, 1856. Mémoire sur la géologie de Almadén, d’une
partie de la Sierra Morena et des Montagnes de Tolède, suivi d’une description des fossiles
qui s’y rencontrent, par Verneuil et Barrande. París, Martinet. Extr: Bulletin de la
Société géologique de France, vol. 12 (1855). 86 p. 22 (RD) R 33672 [A55 8º 56]
Mesozoic
ALBERTI, F. VON, 1834. Beitrag zu einer Monographie des Bunten Sandsteins, Muschelkalks
und Keupers und die Verbindung dieser Gebilde zu einer Formation. Stuttgart, Cotta, 366
p. R 33668 [A55 8º 237]
ALBERTI, F. VON, 1864. Ueberblick über die Trias mit Berücksichtigung ihres Vorkommens in
den Alpen. Stuttgart, Cotta, 353 p., 7 làm. 23 R 33662 [A55 8º 229] *
COQUAND, H. 1865-66. Monographie paléontologique de l’étage aptien de l’Espagne.
Marseille, Arnaud. 1 vol 221 p. + Atlas 28 làm. (ED) R 33679 [A56 8º, 21-22] **
DUMORTIER, E., 1864-1874. Études paléontologiques sur les dépots jurassiques du bassin du
Rhone, 4 vols. Paris, Savy. Conté: I (1864): Infra-Lias, 187 p, 30 làm; II (1867): Lias
inférieur, 252 p, 50 làm; III (1869): Lias-Moyen, 348 p, 45 làm; IV (1874) Lias Supérieur,
323 p, 62 làm. 24 (ED) R 33633 [A56 4º 17-20] *
LANDERER, J. J., 1878. “Ensayo de una descripción del piso tenéncico”. Extr. d’Anales de la Sociedad
Española de Historia Natural, 7 (sessió 3/19/77): 5-20; 2 làm. 25 R 33705 [A55 4º 139]
LAUBE, G., 1864-68. Die fauna der schichten von St. Cassian. Ein beitrag zur Palaeontologie
der Alpinen Trias. Parts 1(1864): Spongitarien, Corallen, Echiniden und Crinoiden; pp.
223-295, 10 làm; 2(1865): Brachiopoden und Bivalven, p. 1-76, 10 lam; 3(1867?):
Gastropoden I , pp. 29-94, 8 làm; 4 (1869): Gastropoden II, p. 1-48, 7 làm; 5 (1869),
Cephalopoden, pp. 49-106, 8 làm. Viena, Denkschriften der Kaiserlich-Königlichen
Akademie der Wissenschaft, Math-Naturw. Klasse. R 33681 [A56 Fol 7]
LORIOL, P., & GILLIÉRON, V., [1869]. “Monographie paléontologique et stratigraphique de
l’étage urgonien inférieur de Landeron (Cant. de Neuchâtel)”. Bâle, Georg; Zurich,
Zürcher & Furrer. Extr. de Neue Denkschriften der allgemeine Schweizerischen
Gesellschaft für die gesamte Naturwissenschaft, 123 p, 8 pl. R 33693 [A56 4º 37] **
LORIOL, P., & JACCARD, A., 1865. Étude géologique et paléontologique de la formation d’eau
douce infracrétacé du Jura et en particulier de Villers-le-Lac. Genève, Ramboz et
Schuchardt. Extr. des Mémoires de la Société de Physique et d’Histoire Naturelle de
Genève, 18(1). 68 p., e làm. 26 R 33691 [A55 Fol 6]
STOPPANI, A., 1858-60. Paléontologie lombarde ou description des fossiles de la Lombardie
publiée à l’aide de plusieurs savants (1 sèrie): Les pétrifications d’Ésino, ou description des
fossiles appartenant au dépôt Triasique supérieur des environs d’Ésino en Lombardie divisés
en quatre monographies comprenant les Gastéropodes, les Acéphales, les Brachiopodes,
21 A sol·licitud de la Biblioteca de Catalunya, Faura trameté aquesta obra per a que li posessin el segell
el dia 26/6/1917 juntament amb altres dues (els graptòlits d’Elles & Wood i un volum que faltava del
Fontannes); cap d’elles no es troba a la biblioteca, ni tampoc al llibre de registre.
22 Exemplar dedicat per un dels autors (J. B.) a M. le Cher. Franz de Hauer. En la llista d’Almera les
dues parts del volum figuren com a independents.
23 Relligat en pell/tela blava per la Biblioteca de Catalunya.
24 Relligat per Bony, de Lyon, en pell/cartró. El vol. 4 conservava entre les pàgines una nota manuscrita
d’Almera.
25 Separata; no a la llista d’Almera.
26 Obra recomanada a Almera per Choffat (16/12/1889). Relligat antic en tela.
253

254
les Céphalopodes, les Crinoïdes, les Zoophytes et les Amorphozoaires […] Avec une carte
géologique et les figures des espèces litographiées d’après nature. (4 vols, 1858-81). Milan,
Bernardoni. 1 vol (de 4); 151 p, 31 làm. 27 (RD) (EP) R 33652 [A56 Fol 13]
VERNEUIL, E. DE, LORIÈRE, G., 1868. Matériaux pour la Paléontologie de l’Espagne.
Description des fossiles du Neocomien supérieur d’Utrillas et ses environs (province de
Teruel). Le Mans, Monnoyer. 30 p, 3 pl. (ED) R 33683 [A55 Fol 25]
Terciari
FICHEUR, E., 1890. Description géologique de la Kabylie du Djurjura. Étude spéciale des terrains
tertiaires. Alger, Fontana. 474 p, 2 mapes, 59 figures 28 (RD) R 33674 [A55 4º 142]
FISCHER, P., 1877. Paléontologie des terrains tertiaires de l’Ille de Rhodes. Extr. de: Mem.
SGF, 3e ser, 1(2), 74 p, 5 làm. (ED) R 33686 [56(06)(44) Fol] 29
FONTANNES, F., 1875-1880. [Recull d’estudis sobre la conca terciaria del Roina]. 4 vols facticis que
contenen diversos estudis, tots publicats a Lyon (Georg)-París (Savy): vol. 1: Études stratigraphiques
et paléontologiques pour servir à l’histoire de la période tertiaire dans le bassin du
Rhône, parts [I] (1875): Le vallon de la Fully et les sables à Bucins des environs d’Heyriere,
Isère, 59 p, 2 pl.; II (1876: Les terrains supérieurs du Haut Comtat-Venaissin, 98 p, 2 làm, ED).
III (1878): Le Bassin de Visan-Vaucluse, 108 p, 5 làm. vol. 2: Études stratigraphiques et paléontologiques,
1e. sèrie. Les terrains tertiaires de la Région Delphino-Provençale du bassin du
Rhône. (81 p, 1 làm, ED), part VIII i Description sommaire de la faune malacologique (1884);
vol. 3: parts V i VI; vol 4: parts IX (1889) i X (1892). 30 R 33634 [in: A56 4º 21-24] *
FUCHS, Th., 1876. Studien über die jüngeren Tertiärbildungen Griechenlands. Extr. Deutsch.
Akad. Wiss. Math., 37; 42 p, 5 làm. R 33688 [A55 Fol 68]
LOCARD, A., & COTTEAU, G., 1876. “Description de la faune des terrains tertiaires moyens et
supérieurs de la Corse. Description des Échinidés par G. Cotteau”. París, Savy; Genève,
Georg. 374 p, 17 pl. (EP) R 33658 [A56 4º 27] *
MAYER, K., 1864. Die Tertiär-Fauna der Azoren und Madeiren. Systematisches Verzeichniss
der fossilen Reste von Madeira, Porto Santo und Santo Maria nebst Beschreibung der
neuen Arten. Zurich, l’autor. 105 p, 7 làm. 31 (RS) R 33698 [A56 4º 25] **
SACCO, F. 1889. Il bacino Terziario e Quaternario del Piemonte. Bibliografia, Geologia
pura, Paleontologia, Geologia applicata. Con tre carte geologiche. Milano, Bernardoni.
1vol + 1 mapa separat. Conté: I (1889): “Il bacino terziario del Piemonte” (extr. del Boll.
del R. Com. Geol. d’Italia, 634 p.; II (1889): “Catalogo paleontologico del bacino
terziario del Piemonte”. Roma, Acc. dei Lincei, 233 p; III: Geologia applicata del bazino
terziario e quaternario del Piemonte. Roma, tip. Nazionale, 41 p, i mapa.;
Appendize, p. 927-936. Apart, un mapa geològic a 1:100.000, entelat i plegat. R 33646
[A55 4º 143-144] *
27 Adquirit a Dagincourt (1890) per 70,95 pessetes.
28 Probablement comprat a Dagincourt l’any 1890.
29 Relligat en pell-tela com els de la sèrie Mémoires de paléontologie, que comença el 1890.
30 La descripció d’aquests volums no s’adiu amb la relació d’Almera, que separa Les terrains tertiaires
(1881) dels Études stratigraphiques et paléontologiques, parts I-VII; segons això entre aquests hi mancarien
els fascicles IV i VII, i en canvi no hi serien: el VIII, dos de pòstums (IX i X) editats per Depéret
i dos més fora de sèrie. No hi ha dubte, però, que els volums que ingressaren a la Biblioteca foren aquests
quatre, tant pel número de registre com per la informació publicada al BullBC. Cosa que sembla indicar
que la relació de llibres es va fer sobre factures, i no sobre el material, si més no en aquest cas concret.
Faura esmenta un volum que hi faltava, que tramet per tal que li posessin el segell, en una targeta de
26/6/1917 a Rubió; no sabem si era un d’aquests o bé un volum addicional.
31 Exemplar dedicat per l’autor a M. Rouault.

SERRES, M. DE, 1829. Géognosie des terrains tertiaires, ou Tableau des principaux animaux
invertébrés des terrains marins tertiaires du Midi de la France [et sur des ossemens
humains et des objets de fabrication humaine, découverts dans des couches solides ou
dans des terrrains d’alluvion, et sur l’époque de leurs dépots]. Montpellier-París,
Pomathio Durville, 1 vol xcij, 277 p, 6 pl. litogr. 32 R 33665 [A56 8º 29] *
STEFANI, C., 1893. Les terrains tertiaires supérieurs du bassin Méditerranée. Liège, Vaillant-
Carmanne, 223 p. Extr. de: Ann. de la Soc géol. de Belgique, Mémoires, 18(1891):
201-419. (RD) R 33675 [A55 4º 138] **
Paleontologia
General
BERNARD, F., [1895]. Eléments de Paléontologie. París, Baillière, [1166 p]. 33 R 33657 [-]
GOLDFUSS, A., 1862-66. Petrefacta Germaniae tam ea quae in Museo Universitatis Regiae
Borussicae Fridericiae Wilhelmiae Rhenanae servantur quam alia quaecunque in Museis
Hoeninghusiano Muensteriano Aliisque extant iconibus et descriptionibus illustrata.
Abbildungen und Beschreibungen der Petrefacten Deutschlands und der angrenzenden
Länder, unter Mitwirkung des Herrn Grafen Georg zu Münster. 2ª edició. 4 toms en 1 vol:
1 (1862): Zoophytorum reliquiae, Radiariorum reliquiae, Annulatorum reliquiae. Berlin,
F.L. Dames, 234 p; 2 (1863): Molluscorum acephalicorum reliquiae. Berlin, F.L. Dames,
298 p; 3(1863): Molluscorum gasteropodum reliquiae. Berlin, F.L. Dames, 120 p; [4]
(1866): GIEBEL, C.: Repertorium zu Goldfuss’ Petrefakten Deutschlands. Ein Verzeichniss
aller Synonymen und literarischen Nachweise zu den von Goldfuss abgebildeten Arten.
Leipzig, Dames, 122 p. 34 (RS) (ED) R 33644 [A56 Fol 12] **
HOERNES, R., 1886. Manuel de paléontologie. Traduit de l’allemand par L. Dollo. París, Savy.
741 p, 671 grav. (RS) (ED) R 33661 [A56 4º 2]
Flora fòssil
HEER, O., 1855-59. Flora tertiaria Helvetiae. Die tertiäre Flora der Schweiz. 3 vols. Zurich,
Naturforschenden Gesellschaft; Winterthur, Wurster & Co. 117 p, 50 làm; 110 p,
làm 51-100; 107 p, 101-156 làm. 35 R 33643 [A56 Fol 51-53] *
HEER, O., 1861. Recherches sur le climat et la végétation du pays tertiaire. Trad. de Charles
Gaudin. Winterthur, Wurst, 220 p, 2 làm. R 33654 [A56 Fol 17]
MASSALONGO, A. B. P., 1854-61. [Diversos treballs d’aquest autor relligats en un volum factici]:
a) 1854: “Prodromus florae fossilis senogalliensis”. Milano, Extr. de Giornale dell’I.
R. Istituto Lombardo di Scienze, Lettere ed Arti, 5(27) 35 p, 4 làm.; b) VISIANI, R. DE, &
MASSALONGO, A., 1856: “Flora de’ terreni terziarii di Novale nel Vicentino” Torino,
Stamperia Reale. Extr. de Mem. della Reale Accademia delle Scienze, 17; 47 p, 13 làm.;
c) 1857: “Flora fossile del monte Colle nella provincia Veronese”. Extr. de emorie
dell’Istituto Veneto de Scienze, Lettere ed Arti, vol VI. 19 p, 8 làm; d) 1861: “Musacearum
palmarumque fossiliun montis Vegroni (Provinciae Veronensis) Sciagraphia”. Venècia,
Antonelli. Extr. Mem. I. R. Istituto, vol IX, 21 p, 10 làm. R 33650 [A56 Fol 16]. 36
32 Relligat antic. Al llom, el nom de l’antic propietari: E. de Brimont. Etiqueta de la Librairie Scientifique
et Littéraire.
33 N’hi ha un exemplar al MGSB, procedent del llegat Faura.
34 Obra recomanada a Almera per Bergeron, 2/07/1889.
35 Relligat en pell-tela blava per la Biblioteca Central.
36 Relligat antic; exlibris Wm. Adre. Voster.
255

256
RÉROLLE, L. 1884. “Études sur les végétaux fossiles de Cerdagne”. Montpellier, Boehm. Extr.
de Revue des Sciences Naturelles, 4: 1-92, 10 làm. 37 R 33648 [A56 4º 36] *
SAPORTA, G. de, & MARION, A. F., 1876. Recherches sur les végétaux fossiles de Meximieux.
Précédées d’une introduction stratigraphique par Albert Falsan. Lyon, Genève, Bâle,
Georg. 1 vol 209 p, 38 làm. R 33653 [A56 Fol 15] *
SAPORTA, G. de, 1879. Le monde des plantes avant l’apparition de l’homme. París, Masson, 1
vol 416 p, 13 làm. 38 (ED) R 33659 [A56 8º 23] *
SAPORTA, G. de, 1888. Origine paléontologique des arbres cultivés ou utilisés par l´homme.
París, Baillière. 1 vol. 360 p. (ED) R 33666 [A56 8º 24] *
Graptòlits
ELLES, G. L., & WOOD, E. M. R., 1901-18. A monograph of British Graptolites. Ed. Charles
Lapworth. London, The Palaeontographical Society. 1 vol. 39 [-]
Cnidaris
ANGELIS D’OSSAT, G. DE, 1905: “Coralli del Cretacico inferiore della Catalogna”. Extr. de
Palaeontographia Italica, 11: 169-252, 4 làm, 2 fig. 40 R 33692 [A56 Fol 55]
Crustacis
HAWLE, I., & CORDA, A. J. C., 1847. Prodrom einer Monographie der böhmischen Trilobiten.
Praga, Calve. 176 p, 7 pl. (RS) R 33663 [A56 4º 50] **
POMPECKI, J.F.,1890.“Die Trilobiten-Fauna der Ost- und Westpreussischen Diluvialgeschiebe. Inaugural
Dissertation.” Koenigsberg, Leupold. Extr. de Naturkunde Preussens,7. 90p.R 33685[-]
Mol·luscs
AGASSIZ, L., 1840-45. Etudes critiques sur les Mollusques fossiles. 2 parts en 1 vol: [I],
Mémoire sur les Trigonies. Neuchâtel, l’autor (1840). 58 p, 11 làm.; [II], Monographye
des Myes. Neuchâtel, l’autor, impr. Wolfrath (1842-45), 287 p, 39 làm. 41 (ED; EP) R
33639 [A56 Fol 26] *
BENOIST, E. A., 1873. Catalogue synonymique et raisonné des testacés fossiles recueillis dans
les faluns miocènes des communes de la Brède et de Saucats. 1 vol. 275 p, extr. Actes Soc
Linn. Bordeaux (RS) R 33680 [A56 4º 53]
BROCCHI, G. B., 1843. Conchiologia fossile subappenina, con osservazione geologiche sugli
Appennini e sul suolo adiacente. Con atlante di sedici tavole. 2ª ed. Milano, Silvestri.
Biblioteca scelta di opere italiane antiche, 452-53. 2 vols. 42 R 33631 [A56 8º 41-42] *
CAPELLINI, G., 1879. “Gli strati a congerie et le marne compatte miocene dei dintorni di
Ancona”. Extr. de: Reale Accademia dei Lincei, Memorie della classe di science fisiche,
matematiche e naturali. 3; 26 p. R 33687 [-]
37 Una obra d’aquest autor (sense especificar) fou comprada a Dagincourt el 1890 per 7,35 pessetes.
38 Relligada d’origen. Entre les pàgines, un rebut a nom d’Almera, datat 1/12/1890.
39 Faura trameté aquest volum, sol·licitat per la Biblioteca per a segellar-lo, amb altres dos el 26/6/1917;
però ni és a la biblioteca ni consta al llibre de registre (Faura, targeta a Rubió, Arxiu de la BC).
40 Opuscle dedicat per l’autor al canonge Almera el 31/01/1906; no citat a la relació de llibres de la
Diputació. Relligat en tela vermella per la Biblioteca, amb la topografia estampada al llom.
41 Obra recomanada a Almera per Bergeron el 2/07/1889.
42 La primera edició d’aquesta obra portava un Atlas, un exemplar del qual existeix al MGSB.

COSSMANN, A.E.M., 1895-1906. Mollusques eocéniques de la Loire-inférieure. Nantes, Secr.
Musée d’Hist. Nat. Extr: Bull. Soc. Sciences Nat. de l’Ouest de la France. tip. Randolet.
8 parts en 3 volums: vol 1: parts 1 a 3 (1895-98); vol 2: parts 4 i 5 (1899-1902); vol. 3:
parts 6-8 (1904-06) 43 R 33676 [A56 4º 47-49] **
COSSMANN, A.E.M., & PISSARRO, G., 1900-04. Faune eocénique du Cotentin (Mollusques). 2
vols. Le Havre, impr. du Journal de Le Havre. T. I (1900), Extr. del Bull. de la Société
géologique de Normandie, t. XIX (1898-99), 295+VII p; 31 làm; vol. 2 (1904), id. t. XXIII
(1903), 122+xxv p; lám. 44 (RS) R 33677 [A56 4º 29-30]
DAVIDSON, T., 1864-1871. British Fossil Brachiopoda […], with observations on the classification
of the Silurian Rocks by Sir R.I. Murchison, Bart. vol. III (de 6): Devonian and Silurian
species. Palaeontographical Society Monographs 397 p., 50 làm. 45 (RS) R 33645 [A56 4º 58]
FISCHER, P. 1887. Manuel de Conchyliologie et de Paléontologie conchyliologique, ou histoire
naturelle des mollusques vivants et fossiles. Suivi d’un appendice sur les Brachiophodes
par D.P. Oehlert. 1 vol. 1369 p, 23 làm. París, Savy. 46 R 33686 [A59 4º 51]
HOERNES, R. & AUINGER, M., 1879-91. Die Gasteropoden der Meeres. Ablagerungen der
ersten und zweiten miocaenen Mediterran-Stufe in der Osterreichisch-Ungarischen
Monarchie, parts 1-8, Viena, Haelder. 382 p. 47 R 33682 [-]
SANDBERGER, C. L. F., 1870-75. Die Land- un Süsswasser conchylien der Vorwelt. Wiesbaden,
Kreidel. Text + atlas en 1 vol, 1.000 p, 36 làm. (RS) R 33638 [A56 Fol 27] *
Vertebrats
CUVIER, G., 1834-36. Recherches sur les ossemens fossiles, où l’on rétablit les caractères
de plusieurs animaux dont les révolutions du globe ont détruit les espèces. 4ª ed. París,
d’Ocagne. Obra en vuit parts; deu volums més dos d’Atles. Conté: vols I-III (1834):
Estudis introductoris; “Ossemens fossiles de Quadrupedes pachydermes découverts
dans les terrains meubles d’alluvion”; Vols IV-V (1834-35): “Sur les ossemens fossiles
de Quadrupèdes pachydermes découverts dans les carrières de pierre à plâtre des environs
de Paris, et sur les autres animaux dont ils y sont accompagnés; ainsi que sur les
ossemens de pachydermes des mêmes genres, découverts en d’autres lieux”; vol. VI
(1835): “Sur les ossemens fossiles de Ruminans”; vol. VII (1835): “Sur les ossemens
fossiles de Carnassiers”; vol. VIII (1836, en dues parts): “Des ossemens de Rongeurs”;
“Des ossemens d’Édentés”; “Sur les ossemens de Mammifères Marins”; vols. IX-X
(1836): “Des ossemens de Reptiles”. Atlas (1836) en dos volums: el primer, de 94 p +
161 làm, inclou un retrat de l’autor; el segon (106 p + 260 làm, la Carte géologique
des environs de Paris i dues làmines de perfils geognòstics. 48 R 33632 [A56 8º 3-12]
[A56 4rt 5-6]*
43 L’autor oferí a Almera el fasc. V per 16 fr el 16/05/1902. L’enquadernació és molt diferent de les que
se solien fer aquí; de manera que es devia adquirir, ja relligada, després de 1906.
44 Obra oferta a Almera per l’autor el 16/05/1902, per 20 fr.
45 Probablement comprat a Dagincourt l’any 1890. Porta Diputació, escrit en llapis vermell.
46 Comprat el juliol de 1888 per 36,50 pessetes. L’exemplar que es pot veure a la biblioteca no és el
d’Almera, sinó un d’ingressat anteriorment (R. 19505). S’ha suprimit a la fitxa una nota que assenyalava
l’existència de dos exemplars.
47 Tres parts comprades el 1888 per 23,50 pessetes, segons notes d’Almera (MGSB).
48 Obra procedent del Museu d’Història Natural del Seminari. Entre les notes d’Almera consta que pagà
10 pessetes per l’enquadernació en pell-tela dels 10 volums del text d’aquesta obra, import que s’havia
de carregar a la Diputació (Almera, Llibreta núm. 7, 1/10/1891). Almera degué comprar aquesta obra
molt aviat, perquè al final del vol 6è hi ha una nota mss per a l’enquadernador que diu: Dr. Almera lomo
piel verde percalina 10 tomos Nov? 22/77. L’enquadernació de l’Atlas és diferent (pell/tela verda).
257

258
SERRES, M. DE, DUBRUEIL & JEAN-JEAN, B., [1828-29]. “Recherches sur les ossemens fossiles
des cavernes de Lunel-Viel (Hérault)” Mem. Museum Histoire Naturelle, 17: 381-463; 18:
93-146 i 313-356, 2 làms. (RS) R 33684 [A56 4º 38]
Zoologia
LOCARD, A., 1894. Conchyliologie française. Les coquilles terrestres de France: description
des familles, genres et espèces. París, Baillière, 370 p, 515 fig. R 33678 [A56 4º
51] **
THOMSON, C.W, & MURRAY, J., (eds.) 1880-95. Report on the scientific results of the voyage
of HMS Challenger during the years 1873-76. Londres, Edinburgh, etc. Her Majesty’s
Stationery office. 3 t. de 50. Vol. IX (Zoology, 1884): BRADY, H. B.: “Report on the
Foraminifera dredged by HMS Challenger, during the years 1873-1876”, 2 t (text,
xxi+814 p; i Atlas, 115 làm.); Vol XI (Zoology, 1884) Conté: I, “Keratosa”, per N.
POLÉJAEFF (88 p, 10 làm); II, “Crinoidea”, per P. H. CARPENTER (442 p, 62 làm), i III,
“Isopoda”, per F. E. BEDDARD (85 p, 10 làm). 49 R 33640 [A59 Fol 21-66]
WEINKAUFF, H.C., 1867-68. Die Conchylien des Mittelmeeres, ihre geographische und geologische
Verbreitung. 2 vol. Cassel, Th. Fischer. Vol I: Mollusca acephala, 301 p; vol. II:
Mollusca cephala, 512 p. 50 R 33689 [A56 8º 38-39] **
Altres
BAEDEKER, K., 1896. Manuel du voyageur: Allemagne du sud et Autriche. 11ª ed. Leipzig,
Baedeker. 1 vol. 361 p. R 33667 [-]
Mission d’Andalousie. Études relatives au tremblement de terre du 25 Dec. 1884 et à la constitution
géologique du sol ébranlé par les sécousses. Mémoires présentés par divers savants
à l’Académie des Sciences de l’Institut National de France, t. 30, nº 2. París, Imprimerie
nationale, 1889. 772 p, 4 mapes, 43 làms. 51 Conté: “Exposé et discussion des phénomènes
qui ont signalé le tremblement de terre du 25 Décembre 1884” (p. 9-55); FOUQUÉ, F. &
LÉVY, B. M: “Expériences sur la vitesse de propagation des secousses dans des sols divers
(p. 57-77); BARROIS, CH, & OFFRET, A.: “Mémoire sur la constitution géologique du sud de
l’Andalousie, de la Sierra Tejeda à la Sierra Nevada” (p. 79-169); LÉVY, B. M., &
BERGERON, J.: Étude géologique de la Serrania de Ronda” (p. 71-375); BERTRAND, M. &
KILIAN, W.: “Études sur les terrains sécondaires et tertiaires dans les provinces de Granada
et de Malaga” (p. 377-579); KILIAN, W.: “Le gisement tithonique de Fuente de los Frailes,
près de Cabra (province de Cordoue)” (p. 581-599); KILIAN, W.: “Études paléontologiques
sur les terrains secondaires et tertiaires de l’Andalousie” (p. 601-739) R 33637 [-].
Nomenclatura general de las ciudades, villas, pueblos y cuadras ó caserios que componen la
provincia de Barcelona, comprendiendo la división de partidos judiciales, la de los otros
distritos, la de los obispados y la de las estafetas ó correos. Barcelona, Ribas, Romeu y
Co., 1849. 31 p, taules. 52 R 33816 [-]
49 La Biblioteca posseeix una col·lecció gairebé completa d’aquesta obra (43 volums de 50), procedent
del llegat Patxot, amb un número d’ingrés anterior; els tres de la Diputació consten com a duplicats. El
vol XI el va recomanar Schrodt a Almera, (carta de 7/07/95, MGSB), probablement per error en lloc del
IX; no està desbarbat. Es venien respectivament a 50 i 63 xílings. Relligats d’origen.
50 Porta un adhesiu de la llibreria Ermanno Loescher, de Torino-Firenze. Relligat en tela/vitel·la.
51 N’hi ha un exemplar a la Biblioteca de la Facultat de Geologia, ex-libris de W. Kilian.
52 Almera demanà a la Diputació un Nomenclàtor general en data 09/09/1889 (ofici AHDB).

Hemeroteca
Annuaire géologique universel et guide du géologue autour de la terre. Dans les musées, les
principales collections & les gisements de fossiles et de minéraux, par le Dr. Dagincourt,
sécretaire de la Société Géologique de France. Paris, Comptoir Géologique, vols 1-IX.
(1885-1892) 53 (ED) R 33642 [55(05)(44) 8º]
Bulletin of the Geological Society of America, X (1899) 54 R 33660 [55(06)(747) 4º]
Congrés géologique International). 55 R 34797 [55(063) 8º]; excepte 8ª sessió: R 33636
[55(063)Con 4º]
– Compte-Rendu de la 2e. session, Bologne, 1881. 1 vol 661 p, 14 làm. Bologna, Fava
& Garagnani. (RS)
– Compte-Rendu de la 4ème séssion, Londres 1888, 1 vol. 482+219+178+10+40 p. Londres,
Dulau et Cie, 1891 (RS)
– Compte-Rendu de la 6ème séssion, en Suisse. Août 1894, Zurich. 1 vol. 710 p (RS)
– Catalogue des bibliographies géologiques rédigé avec le concours des membres de la
commission bibliographique du Congrès, par Emm. de Margerie. (5ª-6ª sessions del
CGI) Paris, Gauthier-Villars et fils, 1896. 1 vol. 733 p. (RS)
– Compte-Rendu de la 8ème séssion, en France. París, impr. Le Bigot (Lille), 1901. 2
vols; I: 672 p, 11 làm; II: 643 p, 10 làm. 56
Mémoires de la Société Géologique de France. Paléontologie. Paris, Baudry et Cie: tom. I a
XXII (1890-1916) 57 (ED) R 33670 [56(06) 44 Fol]
Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. 1 vol s/especificar [nº 3?]
R 33700 [-]
ANNEX 5. MATERIALS NO LOCALITZATS
Arxiu
Fons històric
No s’ha trobat el mapa geogràfic preparat per Moulin a 1:100.000 com a base per al mapa
geològic, amb el títol Mapa geológico de la provincia de Barcelona. Aquest mapa, que va
estar exposat a l’exposició de cartografia de Catalunya (1919) també a l’estand dels Serveis
Geològic i Geogràfic de la Mancomunitat a la Internacional d’Astronomia i Ciències Afins de
1921 (Aragonès, 1992), consta entre els materials tornats pel Servei Geològic a la Junta l’any
1924. Posteriorment no se n’ha tornat a tenir notícia.
53 Els tres primers volums es compraren l’any 1888 per 32,15 pessetes. Porten exlibris de la Diputació
els quatre primers. Relligats d’origen.
54 Relligat IEC (topografia impresa al llom). Conté, entre altres articles: Walton, C.D.: “Pre-Cambrian
fossiliferous Formations”, pp. 199-244. Almera mantingué correspondència amb aquest autor pels volts
de 1911.
55 No consten a la llista de llibres, però sí entre el material científic. No s’especifiquen els volums, però
el relligat (vitel·la al llom i tapes blaves) els identifica com a procedents del Seminari.
56 Relligat d’origen.
57 Relligats en pell-tela per l’IEC (topografia impresa al llom). El vol. I porta l’exlibris de la Diputació.
Consta que pel vol. VIII abonà Almera 20 francs a la Librairie Médicale et Scientifique. Els vols. 20 i
21 (no a la llista d’Almera) són de 1913-14; el 22 és de 1918-20.
259

260
Brossa: Minutes topogràfiques de camp
Falten les minutes compreses entre gener de 1893 i octubre de 1896, que corresponen al
sector Vilanova-Vilafranca i a una part del de Martorell-Sant Sadurní; no es troben ni al
Seminari ni a la Cartoteca de Catalunya.
Almera-Brossa: Mapes manuscrits, litografies i proves d’impremta
No és possible saber la totalitat de material cartogràfic inèdit que no s’ha conservat; únicament
aquella part de la qual ens consta l’existència:
a) Mapes presentats a la Diputació. No es conserven a l’arxiu provincial, potser perquè
foren retornats als autors; però no es troben entre allò que ha sobreviscut del “Fons Brossa”.
Descartant les proves d’impressió, que podrien no ésser diferents dels fulls definitius, hem
trobat a faltar els següents mapes, per ordre de presentació:
– 2/07/1890. Almera-Brossa: Geològic manuscrit de la regió primera sobre topografia
litografiada
– 12/03/1892. Brossa: Manuscrit topogràfic del Garraf
– 15/03/1896. Brossa: Topografia del Garraf septentrional i correccions a la regió
primera (litografia?)
– 19/03/1898. Brossa: Topografia dels termes de St. Quintí, Fontrubí, Foix i la Llacuna
(manuscrit?)
– 19/03/1899. Brossa: Topografia del sector de la Llacuna (litografia?)
b) Proves d’impremta presentades al Servei Geològic. Litografies de totes les pedres
gravades, així com exemplars topogràfics, sense geologia (4 del full IV i 6 del full V), lliurades
per Brossa el 19/04/21 al Servei Geològic (Faura, memòria 1921-22), foren retornades
a la Junta l’any 1924, i degueren passar al Servei Geogràfic. La major part d’aquest material,
excepte, potser, les proves del full primer, un topogràfic del full quart i dues seccions del full
cinquè, existents avui al MGSB, no s’ha conservat.
Llibretes del Dr. Almera
Falten les següents:
– núm. 6 (del 7/89 al 1/90, rodalia de Barcelona i Garraf)
– núm. 12 (3/94 al 9/95, Baix Penedès)
– núm. 14 (4/96 a 30/97, Alt Penedès). Només se’n conserven les tapes i part de l’índex
– núm. 19 (2/03 al 9/03, Maresme i Plana de Vic). Almera va fer constar que la va
perdre entre Vilatorta i Granollers de la Plana el dia 22/09/1903.
Almera: notes de despeses
No totes s’han conservat:
– Es troben a faltar a l’expedient del mapa (AHDB) les notes següents: 1887-88;
1888-89; 1897-98; 1907; 1909; 1914. Segons hem pogut esbrinar en els lligalls de
Pressupostos, tota la documentació econòmica passava al Govern Civil de la
província; però en l’arxiu d’aquesta institució ens han assegurat que no conserven
res de l’època.
– En el Fons Almera hi hauria d’haver una carpeta amb tots els justificants, a la que fa
referència el testament. Però tan sols hi hem vist el justificant de 1885, que es troba
entre la correspondència mantinguda amb la Diputació.

Correspondència del Dr. Almera
L’epistolari del Dr. Almera, que es conserva a l’Arxiu del Museu Geològic del Seminari,
és amb tota seguretat incomplet, atès que, com a mínim, hauria de contenir cartes dels següents
especialistes que col·laboraren en algun moment en les tasques del Mapa:
– Bellardi, Luigi [1818-1889]
– Bittner, Alexander [1850-1902], Viena. Col·laborà en els fulls I i II (1891-97)
– Boussac, Jean [1885-1916]. Consta com a col·laborador en el full V.
– Cotteau, Honoré Gustave [1818-1894]. Col·laborà en el full I (1891)
– Locard, Arnould [1841-1904], Lyon. Classificà els mol·luscs de la cova de Gràcia
– Loriol, Perceval de [1828-1908], Ginebra. Sobre faunes juràssiques.
– Mojsisovics, Johann August [1839-1907], Viena. Revisà les faunes triàsiques.
Són molt incomplets els conjunts de cartes que s’han conservat de:
– Adán de Yarza, petrògraf col·laborador en tots els fulls
– Bofill (co-director del Mapa).
Memòries
No hem aconseguit localitzar, en tot o en part, els treballs següents:
ALMERA, J., i BOFILL, A., 1889. Proyecto para instalar en el Parque las reproducciones de los
grandes mamíferos que vivieron y poblaron antes que nuestra especie este país, al estilo
de los jardines de Syderham en Londres. 1 Tot i que aparentment no està directament relacionada
amb el Mapa, deriva del descobriment dels grans mamífers en els primers anys de
les tasques de cartografia.
FAURA, M., 1913. Prodromus Paleozoicus Florae et Faunae cataloniae. En l’exemplar –únic–
que s’ha conservat a l’Acadèmia de Ciències els fòssils no estan figurats. Cosa que
Almera assegura en la descripció que fa del treball, si no per a tots els fòssils, sí per a la
majoria.
BROSSA, E., 1917. Consta que va escriure una memòria, que se conserva inédita, sobre los
métodos seguidos en la zona por él mapada, digna de verdadero encomio. 2 Aquesta és
l’única noticia que tenim d’aquesta memòria, que devia passar al Servei Geogràfic.
ALMERA, J., ca.1919. Moluscos miocénicos de Cataluña. Entre els acords presos per la ponència
del Mapa Geològic, reunida el 25/04/1919 llegim:
5. Sol·licitar al Institut d’Estudis Catalans […] l’original d’una memòria inèdita escrita
per el Dr. Almera per a que dits treballs pugin formar part de les publicacions del nostre
Museu, i també:
14. Publicació de la voluminosa monografía pòstuma sobre els Mol·luscs miocènics de
Catalunya. Posar-ho en coneixement de la comissió de Publicacions tant prompte estigui
ordenat, previa la revisió per a entregarlho a la imprempta.
No sembla, però, que es fes cap actuació posterior en aquest sentit; entre els materials
retornats per Faura a la Junta no figura aquest treball, que podria haver quedat arxivat a
l’Institut. 3
1 Consta en la correspondència d’Almera amb la Junta de Ciències. (Fons Almera, MGSB).
2 Faura: 1925: Reseña histórica del Servicio de los Mapas geológico y agronómico de Cataluña,
Mecanoscrit 26 p (Llegat Faura, MGSB).
3 Al MGSB hi ha un fitxer de 79 gèneres de gasteròpodes miocènics, manuscrit per Almera; alguns
revisats per Bataller. Molt probablement fou el material que serví de base per a la redacció de la memòria
desapareguda. D’altra banda, hi ha un voluminós treball de Faura sobre mol·luscs neògens, que podria
haver integrat el del Dr. Almera.
261

262
Catàlegs i llibres de registre
Les col·leccions del mapa estan molt poc documentades:
– No s’han conservat, si és que alguna vegada existiren, els llibres de registre de les
col·leccions Almera
– No s’ha conservat el catàleg de la segona tramesa de la col·lecció paleontològica
traspassada l’any 1920 al Museu de Catalunya (Mesozoic i mamífers). 4
– Llibres de registre (de paleontologia?) del Museu, lliurats per Faura a la Junta l’any
1924: consten en l’inventari de Faura (1924) un llibre antic i un altre que devia ésser
funcional. Cap dels dos existeix avui al Museu de la Ciutadella.
Col·leccions
Col·lecció històrica de Moulin. Dipositada a l’Escola Industrial (1876). En la reunió de la
ponència del Mapa de 1919, Vidal recordà que s’havia de sol·licitar de la Diputació aquesta
col·lecció, però la corporació n’havia perdut la propietat arran d’una RO ministerial de
27/07/1917 que adjudicà a l’Escola tot el material del seu museu; i malgrat que hi va recórrer
en contra, el recurs va ésser desestimat. Posteriorment les col·leccions de l’Escola es varen dispersar.
(Aragonès, 1992).
Col·lecció petrogràfica (en part). Per motius que no coneixem, la col·lecció traspassada a
la Junta de Ciències és tan sols una part de la que Almera va reunir al Seminari, que devia
incloure totes les mostres del full primer, amb les corresponents làmines primes fetes per Pere
Marcer i estudiades per Adán de Yarza. Aquest conjunt, format entre 1885 i 1891, no forma
part de la col·lecció que s’ha conservat al Museu de Geologia de la Ciutadella; si va romandre
al Seminari, es va perdre durant la guerra civil.
Col·lecció de preparacions exòtiques. En el justificant de despeses de l’exercici 1889-90
es presentà una factura de 167 pessetes “por preparaciones de rocas locales y compra de exóticas”;
les quals no consta que fossin tornades a la Diputació.
Duplicats de paleontologia. Consta que dels fòssils es varen deixar duplicats al Museu del
Seminari; com se sap, tots els materials varen desaparèixer durant la guerra.
Biblioteca
a) Llibres i mapes no retornats a la Diputació:
BAEDEKER, K., [1884]. [Londres et ses environs. L’Angleterre, le Pys de Galles et l’Écosse.
Manuel du Voyageur. 6º ed.]. Leipzig, Baedeker 5
BAEDEKER, K., [?]. [Le Sud-Est de la France du Jura à la Méditerranée y compris la Corse.
Manuel du voyageur, 4ª ed.?] Leipzig, Baedeker. 6
COELLO, F., i MADOZ, P., 1862. Barcelona [...] grabado en Madrid bajo la dirección del autor;
el contorno por Leclerq; la topografia por Mauricio Sala y la letra por Bacot. 1 mapa
1:200.000. Madrid, impr. del Atlas de España. 7
FONTANNES, F., 1875-80. Études stratigraphiques et paléontologiques pour servir à l’histoire
de la période tertiaire dans le bassin du Rhône. Lyon, Géorg; París, Savy. 8
4 Ja Gómez-Alba (1992) assenyalà la falta d’aquest catàleg.
5 Comprat l’estiu de 1888 per 8,50 ptes. (Llibreta nº 5, fons Almera, MGSB)
6 Comprat per 10,50 ptes. l’any 1991 (Llibreta 9, fons Almera, MGSB)
7 Consta l’adquisició d’aquest mapa per 6 ptes. en el justificant de despeses de 1886-87 (AHDB)
8 En les relacions d’Almera i Faura consten les parts I-VIII; faltarien, doncs, en els quatre volums de la
Biblioteca de Catalunya, les parts IV i VII.

MAURETA, J., i THOS, S., 1881. Descripción física, geológica y minera de la provincia de
Barcelona. Madrid, Comisión del mapa geológico de España. 1 vol. 9
b) Llibres segellats per la BC (26/06/1917), no registrats (?) ni catalogats:
BARROIS, Ch. 1882. Recherches sur les terrains anciens des Asturies et de la Galice. Extr.
Mem. Soc géol. Du Nord, 1(2): 1-630.
ELLES, G. L., & WOOD, E. M. R., 1901-1918. A monograph of British Graptolites. Ed. Ch.
Lapworth. London, The Palaeontographical Society.
c) Llibres i mapes registrats a la BC que no tenen fitxa al catàleg manual:
BAEDEKER, K.,1896. Manuel du voyageur: Allemagne du Sud et Autriche (11ª ed). Leipzig,
Baedeker. 1 vol. (R 33667)
BERNARD, F. [1895]. Éléments de Paléontologie. París, Baillière (R 33657)
CAPELLINI, G., 1879. Gli strati a congerie et le marne compatte miocene dei dintorni di
Ancona. Extr.: Mem. della Reale Accademia dei Lincei, 1 op. 26 p. (R 33687)
EZQUERRA, J: 1850-57. Ensayo de una descripción de la estructura geoloógica del terreno de
España en la Península. Extr.: Memorias de la Academia de Ciencias de Madrid, 1 vol.
(R 33690)
Führer für die geologischen Exkursionen in Oesterreich. IX Int. Geologen Kongress, Wien,
1903 (R 33694)
HOERNES, R., & AUINGER, M., 1879-91. Die gasteropoden der Meeres. Ablagerungen der
ersten und zweiten miocaenen Mediterran-Stufe in der Oesterreichisch-Ungarischen
Monarchie, parts 1-8, Viena, Haelder, 1 vol. (R 33682)
Livret-guide des excursions en France du VIII Congrès Géologique International. París, 1901
(R 33695)
Mission d’Andalousie. Études relatives au tremblement de terre du 25 Dec. 1884 et á la
constitution géologique du sol ébranlé par les sécousses. París, Ac. Des Sciences, 1889.
1 vol (R 33637)
Nomenclatura general de las ciudades, villas, pueblos y cuadras o caseríos que componen la
provincia de Barcelona. Barcelona, Rivas, Romeu i Co, 1841 (R 33816)
POMPECKI, J. F., 1890. Die Trilobiten-Fauna der Ost- und Westpreussischen Diluvialgeschiebe,
Inaug. Diss. Koenigsberg, Leupold. 1 op. (R 33685)
STUDER, B., & ESCHER, A., 1853. Carte géologique de la Suisse 1/760.000. Topogr. Anstalt,
Winterthur (R 33696)
ZIEGLER, J. M., 1873. Erläuterungen und Register zur dritten Karte der Schweiz (5ª ed).
Zurich, Würster (R 33697)
d) Llibres substituits a la BC per altres exemplars:
FISCHER, P., 1887. Manuel de Conchyliologie et de Paléontologie conchyliologique. París,
Savy, 1 vol. (R 33686)
GAUDRY, A. 1878-90. Les enchainements du monde animal dans les temps géologiques. Paris,
Savy, 3 vols. (R 33635)
Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 1 vol. [nº3?] (R 33700)
e) Mapes no localitzables a BC amb la topografia que figura al catàleg manual.
Carte géologique détaillé de la France, fulls 166 (Clermont Ferrand, 1854), i 235 (Aix, 1870).
Carte géologique de Paris et ses environs. París, Baudry et Cie, 4 fasc.
9 Exemplar lliurat per Thos a la Diputació; tramès a Almera el 20/08/1885. (Dictamen de 8/1/1885;
lligall 2280, AHDB)
263

264
Instruments científics
Les úniques adquisicions de què tenim constància daten de 1890-91: un microscopi i una
lent Stanhope 10 comprats per 56 pessetes a l’òptic Rosselló, i un hipsòmetre que facturà el Sr.
Aulet per 75 pessetes (exercici 90-91); 11 en l’exercici següent es justificà una altra factura de
Rosselló per material no especificat, de 55 pessetes.
Entre la relació dels materials que s’havien de retornar a la Diputació 12 de novembre de
1915 figuraven els instruments següents:
– Un microscopi senzill.
– Un microscopi petrogràfic.
– Un baròmetre aneroide.
– Un hipsòmetre.
– Una brúixola de geòleg.
En una carta d’1/12/1915 el director de la Biblioteca de Catalunya reclama a Jaume
Almera l’hipsòmetre, l’aneroide i la brúixola, que no s’havien rebut encara, res no diu en canvi
dels microscopis, que ja l’hi devien haver arribat. En els inventaris del Servei Geològic de
1924 consten “un aneroide inservible”, i “una brúixola amb clinòmetre”; en canvi no hi ha cap
referència als microscopis ni a l’hipsòmetre. No sabem, doncs, si els instruments tornaren al
Servei Geològic ni, si aquest fos el cas, el destí que se’ls va donar.
Pedres litogràfiques
Entre 1887 i 1908 Brossa gravà no menys de 24 pedres amb la topografia i toponímia dels
fulls, de les quals quinze corresponen als tres primers fulls. Aquestes es trameteren a la
Diputació el dia 18 de febrer de 1901, i eren les següents:
Topografia Hidrografia Toponímia
Descripció Mides (cm) Mides (cm) Mides (cm) Descripció
Barcelona i rodalia 65x80 65x78 65x78 Barcelona i rodalia
Vallirana 43x54 - 43x53 Vallirana (trencada)
Vilafranca i Vilanova 44x60 - 38x48 Vilafranca i Vilanova
47x55 L’Arbós
Mas Fonoll (Pontons) 16x21 -
Martorell 38x49 - 44x60 St. Sadurní-Martorell
St Quintí i S. Sadurní 34x43 -
54x70 La Llacuna-Torrelles
La Llacuna 32x41 -
Badalona - - 22x27 Badalona
Taula A5.1. Relació de pedres litogràfiques dipositades a la Diputació el 18/02/1901 (AHDB).
Provisionalment quedaren dipositades a la Casa dels Canonges. De les que formaren els
fulls quart i cinquè no en tenim cap relació; però segons les litografies impreses que hem pogut
veure serien vuit, sense comptar les de la toponímia (Fig. 18, p.158). Aquestes no es mogueren
aparentment de la casa editorial Henrich.
10 Probablement, un microscopi senzill o lupa per a l’observació directa, al que la lent Stanhope permetia
obtenir de 3 a 20 augments.
11 Segons les notes d’Almera, l’hipsòmetre va ésser transferit del Seminari a la Diputació. (Llibreta
núm. 8, Fons Almera, MGSB).

La ponència creada per estudiar les relacions entre els serveis Geogràfic i Geològic va
estimar convenient que es dipositessin les pedres a l’annex del laboratori d’Estudis Superiors
de Química, cosa que va ser acordada per l’Institut en data 25/10/1916; però que probablement
no es va portar a terme.
La ponència del Mapa Geològic, reunida el 25/04/1919 acordà demanar les pedres matrius:
2. Sol·licitar de la Diputació l’entrega de les pedres matrius; aixís també les que encar se
guarden a ca’l Henrich de les ultimament publicades; per a esser guardades en forma acondicionada
a l’esguard [sic] dels agents meteorològics en la dependencia del Servei del Mapa
Geológic de Catalunya en el Museu. Fou aprovat. […]
11. Construir un moble especial per a guardar les pedres matrius del Mapa Geològic de
Catalunya. Posar-ho a la aprobació de la Junta tant prompte s’hagin rebut. (Acta de la reunió
de 25/04/1919, Fons Faura, MGSB).
Les 16 pedres existents a la Casa dels Canonges foren traslladades el 7/07/1919 a la casa
Henrich per tal de revisar-les, imprimint-se aleshores unes proves a fi d’apreciar-ne l’estat de
conservació. 12 Les proves impreses de les pedres dels cinc fulls, així com algunes còpies de
la topografia dels fulls 4 (4 exemplars) i 5 (6 exemplars), foren lliurades per Brossa el 19/04/21
al Servei Geològic. 13
Les pedres no consten entre els materials del Servei Geològic retornats a la Junta l’any
1924. Probablement la darrera referència que en tenim és la proposta de Pau Vila de crear un
arxiu cartogràfic amb els materials del Mapa, incloses les pedres litogràfiques:
El menys que es pot fer ara en el cas d’Eduard Brossa és aplegar les pedres litogràfiques, recollir
els esbossos, adquirir l’instrumental i llibres que hagués utilisat, i iniciar amb aquests materials
un arxiu cartogràfic al costat del Servei del Mapa, que està a càrrec de l’Institut d’Estudis
Catalans, perquè serveixi de “primera pedra” a l’obra cartogràfica que ha d’emprendre resoludament
el govern de Catalunya. (Pau Vila: “Eduard Brossa”, article a La Publicitat, 8/01/1933)
És probable, doncs, que desapareguessin amb la casa editora.
Fons editorial
A mesura que s’anaven publicant fulls i memòries s’acumulava un fons de publicacions a
la Diputació amb el romanent de les tirades, després de procedir al repartiment institucional.
La documentació conservada a l’expedient del Mapa permet saber tant els destinataris del
repartiment com la quantitat d’exemplars ingressada a l’arxiu provincial:
a) Mapes geològics. Les tirades eren de 1000 exemplars, excepte la dels fulls 4rt i 5è, que
es va repetir. Segons s’havia convingut, els autors del Mapa se’n reservaven 400 per atendre
les necessitats d’intercanvi científic, i els altres 600 eren tramesos a la Diputació, la qual procedia
a distribuir-ne una part entre els diputats, altres institucions i personalitats destacades, i
la resta ingressava a l’arxiu.
Poc després de morir Almera, el llibreter a qui confiava la venda dels mapes proposà a la
Diputació comercialitzar una part del dipòsit institucional:
Essent impossible, a conseqüència de la mort del senyor Canonge Almera (qacs) l’adquisició
de les fulles del Mapa geològic de la provincia de Barcelona que dit senyor me proporcionaba,
i constantme que la Diputació te existencia de les mateixes, desitjaria qu’es prengués
l’acort de constituir un depósit de dites fulles en el meu establiment de llibreria en les mateixes
condicions en que el tenia el mentat Dr. Almera. Dit senyor havia senyalat els preus
següents: 1ª fulla, 7 p; 2ª: 8 p.; 3ª: 6 p; 4ª: 6 p; 5ª: 8 p. I concedia una bonificació de 20 per
cent per a la venda. (Carta de Puig i Alfonso al President de la Diputació, 12/05/1919, AHDB).
12 Faura, M., 1920: Treballs fets durant l’any 1919. Mecanoscrit 5 p (MGSB).
13 Faura, M., 1922. Mapa geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any econòmic 1921-22.
Mecanoscrit 8 p (MGSB).
265

266
Obra
Exemplars rebuts
Quantitat Data
Exemplars
distribuïts
Exemplars que passen a l’arxiu
Quantitat Data
Mapa Regió I (1:100.000) 600 11/10/88 227 373 17/12/1888
Mapa, Full I 600 22/10/91 392 208 11/11/1891
Palet: Pliocè de Terrassa 500 31/03/97 130* 370 19/05/1897
Fauna salobre 600 31/03/97 - 600 19/05/1897
Mapa, Full II 600 10/11/97 197 400 26/11/1897
Gènere Pecten 240 24/12/97 1 239 24/12/1897
Mapa, Full III 600 3/11/00 197 403 19/04/1901
Mapa, Full I (2ª ed) 600 3/11/00 162 438 19/04/1901
Plana de Vic 600 4/05/06 - 600 9/05/1906
Terrenos pliocénicos (complet) 240 10/06/08 90 150 16/10/1908
Terrenos pliocénicos (incomplet) 360 10/06/08 - 360 16/10/1908
Mapa, Full IV 1.200 12/08/14 S/d S/d S/d
Mapa, Full V 1.200 12/08/14 S/d S/d S/d
Rocas eruptivas 600 5/06/15 S/d S/d S/d
Taula A5.2. Exemplars distribuïts i arxivats per la Diputació. * 100 exemplars destinats a l’autor.
Hi ha un dictamen de la comissió en el sentit que s’entreguin les existències (menys de
100 de cada); és un esborrany inacabat de maig de 1919. S’apunta que es podria vendre una
part del dipòsit, i sembla que no va tirar endavant. D’altra banda, la ponència del Mapa
Geològic havia acordat sol·licitar el dipòsit per a procedir a un repartiment entre les corporacions
locals i científiques:
1. Solicitar de la Diputació l’existencia dels mapes geològics de les cinc fulles publicades no
destinades a la venta, per a repartirles per les corporacions oficials de Catalunya, als ajuntaments
i parròquies de quiscuna d’elles, i a les corporacions científiques estrangeres. Fou aprovat.
5. Sol·licitar al Institut d’Estudis Catalans la entrega de les dugues fulles IV i V reeditades
en català.
12. Construir un moble especial per a guardar les existencies de les fulles publicades i les
que s’haigin d’anar publicant. Posar-ho a la aprobació de la Junta tant prompte s’hagin rebut.
(Acta de la reunió de 25/04/1919 Fons Faura, MGSB).
La petició fou atesa el dia 20 d’octubre, segons consta en la memòria del Servei Geològic
redactada per Faura, on es detalla el nombre d’exemplars rebuts de cada full; no es va rebre en
canvi, d’acord amb el que diuen les taules A5.4 i A5.5, que es rebés el dipòsit de l’edició catalana
dels fulls IV i V, que seguí doncs en poder de l’Institut d’Estudis Catalans. Segons es pot
veure a la taula A5.4, la Diputació es reservà uns dos-cents exemplars del full segon i uns
cinquanta del tercer, quart i cinquè. . En memòries successives consten alguns repartiments
efectuats. També consta que durant l’exposició d’Astronomia i Ciències afins (1921) se’n
posaren alguns exemplars a la venda, amb els preus actualitzats, segons la taula A5.3:
Mapa 1:40.000 Almera (1919)* Servei Geològic
(1921)**
Full I (2ª ed) 7 10
Full II 8 10
Full III 6 6
Full IV 6 6
Full V 8 10
Taula A5.3. Preu de venda dels fulls, en pessetes. Fonts: * Puig i Alfonso, llibreter (AHDB). ** Faura i
Sans: Mapa Geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any económic 1921-22. (MGSB).

Acordada la dissolució del Servei Geològic, Faura lliurà els exemplars restants a la Junta
de Ciències, segons consta en un inventari fet els dies 18 i 23 de juliol de 1924; cosa que ens
permet calcular per diferència el nombre d’exemplars distribuïts durant els cinc anys que en
tingué cura. (Taula A5.4)
Mapa
1:40.000
Full
Inventari
Diputació (1)
24/03/1919
Taula A5.4. Gestió del fons cartogràfic pel Servei Geològic (1919-1924).
* Poden incloure alguns exemplars de l’edició en català.
Fonts: (1) Nota de l’arxiu de la Diputació [AHDB]. (2) Faura, 1/06/20: Servei del Mapa Geològic de
Catalunya. Treballs fets durant l’any 1919. Mecanoscrit 4 p, fons Faura [MGSB]. (3) Faura, 18-
23/07/24: Inventari dels llibres, mapes, documents, material, exemplars i demés efectes, pertanyents al
Servei del mapa geològic de Catalunya, que en el mes de juliol de 1924 entregà a la Junta de Ciències
Naturals el Doctor Marian Faura i Sans. Mecanoscrit 8 p; fons Faura [MGSB].
Més endavant, una part del fons passà a l’Instituto de Investigaciones Geológicas provincial,
quedant un romanent al Servei Cartogràfic de la Diputació. Això explica que tant la
Facultat de Geologia com la Cartoteca de Catalunya en conservin encara les restes heretades
respectivament d’aquelles institucions. Les existències (la majoria en un precari estat de conservació)
es detallen en la taula següent:
Facultat de
Geologia (1)
Rebuts (2)
20/10/1919
Gestió del Servei Geològic
Distribuïts
(diferència)
Cartoteca de
Catalunya (2)
Totals
1:100.000 19 - 19
I (2ª ed.) 5 1 6
II - 5 5
III - 115 115
IV (1913) 215 18 233
IV (1914) 75 22 97
IV (1915) - 1 1
V (1913) 127 5 132
V (1914) 76 5 81
V (1915) - 1 1
Tornats (3)
18/07/1924
Full I (2ª ed) 250 267 42 225
Full II 246 44 19 25
Full III 174 125 46 79
Full IV 1098 1022 23 999*
Full V 1102 1050 105 945*
Taula A5.5. Restes del fons editorial dels mapes. Estat a 15 d’octubre de 2005.
Fonts: 1, observació personal; 2, comunicació de la Sra. A. M. Casassas.
b) Llibres i opuscles. D’aquesta part del fons no se’n té cap notícia posterior al seu ingrés
a l’Arxiu de la Diputació.
267

268
ANNEX 6. SELECCIÓ DE DOCUMENTS
1. Canvi de les bases del conveni amb la Diputació. (Ofici de Jaume Almera al President
de la Diputació, 31/3/1892. AHDB)
Exmo. Señor
Tengo el honor de presentar a V.E. las Cuentas de los gastos y trabajos materiales para
la continuacion del Mapa Geológico de la Provincia en el año de 1890 á 1891, en las cuales,
á tenor de las bases convenidas desde un principio resultaria en rigor de ley un sobrante.
Empero en vista de las muestras de aprobación con que V.E. se ha servido aceptar la hoja
primera del Mapa, lo mismo la publicada á la escala de 1/100.000 (1888), en que se convino
desde un principio llevarlo á cabo, que la en la de 1/40.000 que mas tarde fue aceptada, á
propuesta mia por V.E., me permito dirigirle la presente comunicacion enderezada á exponer
á V.E. las modificaciones que han tenido que sufrir las bases, con que le fueron ofrecidos los
trabajos que hicieramos para el levantamiento del Mapa de la Provincia.
Una de ellas y la fundamental, que era la de entregar V.E. hecho el mapa topográfico, en
la primera escala susodicha, de la Provincia ó de las regiones que de la misma se fueran estudiando
geologicamente, no se pudo cumplir, como le consta, porque no tenia la Corporación
ni el Estado tales trabajos hechos y menos publicados, ni se pudo hallar entre los empleados
facultativos de Fomento quien lo llevara a cabo pues se pasó año y medio en ensayos de varias
personas nombradas al efecto sin poder conseguir resultado alguno.
Ante esta dificultad insuperable, me fué preciso proponer á V.E. que mediante el aumento
de la cantidad consignada con destino á estos trabajos, me permitiera tomar á mi cargo no
solo la parte geológica, sino tambien la topográfica, en cuyo caso renunciaría al oficial ó delineante
que debia poner V.E á mi disposición, haciendole notar de paso que si bien en la apariencia
resultaba aumentada la cantidad presupuesta, no lo quedaba en la realidad, ya que
desde luego resultaban á favor de la Excma. Diputacion los honorarios que devengaba dicho
delineante, desde el momento que lo utilizara en sus oficinas.
Merced á este plan, pudo ya llevarse adelante este proyecto, si bien con un trabajo mucho
mayor de parte mia, pues que me vi precisado á dedicar a él, no ya la hora diaria que por via de
distraccion consagraba á estos trabajos, sino todas mis obligaciones eclesiasticas y hasta á sacrificar
parte de estas por tener que menudear las excursiones, con el objeto, no solo ya de estudiar,
descubrir, descifrar y trazar los limites de la multitud de terrenos eruptivos y sedimentarios que
existen en estos contornos, sino tambien de comprobar, corregir y completar la parte topografica
efectuada por el delineante; y gracias á esta asiduidad y ahinco pudose ya estampar al cabo de
dos años en la convenida escala de 1/100.000 la hoja primera ó de contornos de esta capital.
Mas como quiera que los terrenos reconocidos ya á la sazon eran tan multiples y variados
que en la susodicha escala era imposible consignarlos todos, so pena de salir el trabajo
defectuoso por su poca claridad, propuse á V.E. á pesar de la ímproba labor, que debia importarme
ello, hacer otra edicion de la misma hoja á escala doble á fin de poder consignar en
ella todo lo descubierto y lo que quedara por descubrir ó descifrar todavia.
Habiendo V.E. con su ilustrado criterio accedido á ello, sucedió lo que acontece siempre en
trabajos de investigación de esta índole en regiones accidentadas y desconocidas en sus pormenores,
ésto es, que con cuanta mayor porfia se recorria y estudiaba el terreno, mas horizontes
paleontologicos se descubrian y mayor inversion de tiempo se necesitaba para caracterizarlos,
atendida sobre todo la novedad de las faunas y de las floras que presentaban, de tal suerte que
lo enigmatico de las mismas me ha obligado no pocas veces, no solo á acudir en consulta á las
notabilidades especialistas del extrangero, sino á reiterar á instancias de ellos, las exploraciones
para poder encontrar ejemplares de fosiles buenos, merced á los cuales pudieran bien estribados
dar su autorizada opinion sobre la edad de las mismas, y el lugar que ocupan en la escala geológica;
y marcar así en el Mapa el terreno con su color propio y en el nivel correspondiente.

Al fin despues de tres años de asiduos trabajos de campo y de gabinete y á la vuelta de
desazones por alcanzar el conocimiento de la verdadera edad y composicion de todos los
terrenos descubiertos, pude publicar la susodicha Region primera á la escala de 1/40.000
topografica y geologicamente detallada, en cuya hoja tiene V.E. con gastos relativamente
insignificantes, no solo el mapa geologico sino tambien el topografico mas detallado, limpio
y exacto que se ha publicado de estos contornos.
En vista de todo lo referido, V.E., en su ilustracion reconocerá sin duda alguna que en
hecho de verdad han sufrido modificacion profunda las bases desde un principio convenidas,
y creo no tendrá reparo en indemnizar el interes, porfia y trabajo material que se han empleado
y se emplean en secundar los deseos de Corporacion tan amante y zelosa del progreso de
las ciencias, de las letras y de las artes en nuestro pais, y que convendrá en que su importe
unido al de inspeccion y revision de lo publicado excede al sobrante que acusan las cuentas
presentadas, a saber, de pesetas 2497’26 en estas, consignadas en la última partida a título
de Gastos y trabajos materiales de gabinete para estudio y determinacion de rocas y fósiles,
preparacion de la Memoria descriptiva y correcciones del Mapa presentado y mereceran en
consecuencia su mas completa aprobacion.
Dios guarde á V.E. ms. as.
Barcelona, 31 de Marzo de 1892
Jaime Almera (rubricat)
2. Presentació del mapa del Garraf (Ofici d’Almera al President de la Diputació,
11/03/93; AHDB)
269
Exmo. Señor
Tengo el honor de presentar á V.E. ya terminada la parte topográfica de una seccion de
la Region segunda del Mapa geologico de la Provincia, en que estoy trabajando y bosquejada
la parte geologica de la misma.
Contiene esta seccion la superficie comprendida entre el litoral y el paralelo que pasa por
la peña de can Casas de Vallirana y la iglesia de Lavern, y entre los meridianos de Vallbona
de Garraf y de Vilanoveta de Sitjes –próximo a Villanueva y Geltrú.
Excepto el litoral que se ha podido tomar por su exactitud de los planos publicados por
la Comision hidrografica, toda la demas topografía, á partir del ferrocarril Directo, es completamente
original.
Asi es que ha sido preciso recorrer todos los fondos y altos de dicha mole no solo para
situarlos en su correspondiente posicion geografica, sino tambien para reconocer la figura,
direccion y alturas relativas que presentan.
Este trabajo de campo minucioso y detenido de una comarca tan montañosa, seguido del
de delineacion y grabado en las piedras, el cual como no se ocultará á V.E. en nada desmerece
del de la Hoja primera, ha ocupado todo el año pasado, parte del 1891 y el que va de
este al delineante litógrafo, puesto al mismo son debidos uno y otro trabajo.
En este plano verá V. E. todo el pais fiel y exactamente representado á pesar de lo accidentado
y escabroso del mismo, no sólo en los detalles de mayor viso, sino también en los más
minuciosos de cerros y torrentes, de las poblaciones y aldeas con sus planos de los caserios,
casas de labranza y corrales, todo con los nombres que llevan en el país.
A medida y al mismo tiempo que se ha ido trabajando en la parte topografica, sobre los
borradores de campo he ido marcando los límites de los diferentes terrenos, despues de haber
reconocido las formaciones diversas y estudiado, por medio de los fósiles que se iban encontrando,
la edad a que pertenecen, si bien de alguno queda todavia que precisar por falta de
buenos documentos paleontologicos.
Esto me permite presentar á V. E. borroneada la constitucion geológica de esta comarca
tan accidentada como desconocida, en la cual no se presentan mas que terrenos secundarios
y terciarios y el cuaternario.

270
A diferencia del procedimiento seguido en la Region primera, que se estudió, grabó y
publicó de una vez íntegra y en una sola piedra, he juzgado mas conveniente por utilidad,
comodidad y economia, grabar y presentar de ahí en adelante los estudios por secciones
mas reducidas y darlas al público cuando haya suficiente superficie estudiada para poder
llenar una plancha de zinc, pues esto ademas de permitirlo la facilidad con que se hacen
por los procedimientos modernos los transportes de las piedras sobre las planchas para
proceder a la impresion del conjunto de la Hoja, tiene para el artista la ventaja de permitirle
trabajar con mayor holgura y comodidad á causa del facil manejo de las piedras, y
para la Diputacion ser mas economicas por sus menores dimensiones y menos expuestas a
la fractura. […]
Dios guarde a V.E. ms. as.
Barcelona, 11 de Marzo de 1893
Jaime Almera (rubricat)
3. Presentació del mapa de Vilanova i Vilafranca (Ofici d’Almera al President de la
Diputació, 15/03/94; AHDB)
Exmo. Señor.
La prosecucion no interrumpida de los trabajos para la continuación del mapa Geológico
de la Provincia, que con aplauso de propios y extraños tiene V.E. acordado llevar á cabo á la
escala de 1/40.000, ha permitido llegar ya este año á los confines de la misma con la de
Tarragona, viniendo incluido en consecuencia en esta hoja las circumscripciones de
Villanueva y Villafranca, segun podrá observar en la prueba que va adjunta.
Como no ignora V.E., á excepcion de los documentos de la Comision hidrografica marina,
reducidos á la mera línea de la costa y á la fijacion de los vértices de Montserrat,
Montmell y Montgrós, ningun otro dato orográfico se ha podido utilizar de los publicados
para la parte topográfica tan desconocida como accidentada de esta seccion.
Para topografiar, pues, exactamente todo lo demás que contiene esta sección y efectuar
un trabajo original y detallado como el de las hojas anteriores, ha sido preciso despues de
determinar la situacion geografica de los puntos culminantes de la misma recorrer paso á
paso todos los accidentes del terreno, á fin de que no quedara ningun rincon, ni accidente del
mismo sin estar señalado y en el sitio geográfico que le corresponde.
Para ello, habida razon de lo accidentado de esta orografia derivada del Mongrós y dels
Pujols del Aliga y de lo caprichoso de la hidrografia ha debido hacer el topógrafo numerosas
y repetidas excursiones al campo y luego entregarse á un trabajo paciente y detenido de delineacion
y grabado en la piedra, como lo indica la multitud y variedad de curvas de nivel, que
han sido necesarias para dejar como fotografiado el país, no menos que los planos de las
poblaciones, la indicacion de los mansos y caserios, las vias de comunicación hasta las mas
secundarias, los limites verdaderos de la Provincia, etc.
La parte geologica, á fin de ganar tiempo, he procurado llevarla a cabo como hice en la
otra seccion, á medida que ha sido posible aprovechar los bosquejos y avances dibujados de
la parte topográfica.
Nada nuevo, al parecer debia registrarse en ella, despues del mioceno marino y cretáceo
lacustre indicados ya en la otra seccion, del cretáceo marino y cuaternario señalados en los
trabajos hasta ahora editados sobre dicha comarca y que solo me corresponderia precisar
bien las líneas divisorias de dichas formaciones.
Mas no ha sucedido así, sino que ademas de estas cuatro formaciones, he sorprendido en la
circumscripcion de Villanueva y de Cubellas una interesante formacion salobre, con fauna propia,
desconocida en nuestro país é indicio claro de una antigua albufera en aquella comarca.
Descansa encima de la formación miocenica marina y reviste gran interes porque es el
eslabon que se echaba á menos en la serie de los terrenos neogenos de nuestro país y que
como en el SO de Francia y en Italia separa los terrenos miocenicos de los pliocenicos.

Este descubrimiento me ha obligado á reiterar las excursiones á dicha comarca á fin de reconocer
todos los rincones de la mole cretácea en los que podia hallarse aquella formacion encajonada,
y á seguir la especie de fiords geologicos que forma entre las rocas neocomicas desde las
cercanias de Ribas de Sitges á las de Cubellas, pasando por el lado norte de Villanueva y Geltrú,
por el mas Ricart y mas den Palau y yendo á morir al Puig de la Teula y Trenca-Rocas.
No menos estudio ha exigido la fijacion de la linea divisoria entre el Neocomico salobre
y el Cretáceo urgo-aptico marino, á causa de la casi identidad de las rocas que los constituyen,
y la determinacion de los limites de los isleos miocenicos marinos que se encuentran en
el pequeño valle de Canyelles y en el caserio de Viladellops separados de la masa miocenica
del Panades por una estrecha faja cretácea.
Falta ahora para terminar esta seccion la pequeña fraccion del angulo NO de la misma,
la cual así que sea terminada permitirá la publicacion, unida con la precedente de la mole de
Garraf y de Begas, de una 2ª hoja por el estilo y extension de la de contornos de la Capital.
Al mismo tiempo durante este periodo he continuado la redaccion de la Memoria detallada
de los terrenos pliocénicos de nuestros contornos, que está ya en prensa y debe acompañar
juntamente con las láminas de las especies de fósiles nuevas al mapa geológico-topográfico de
los mismos en los tiempos pliocénicos, todo con el fin no solo de facilitar los estudios de esta
índole á nuestra juventud estudiosa, por cuya ilustracion tanto V. E. se afana, sino tambien
para probar á los geólogos de una manera inconcusa la presencia en nuestros contornos de la
serie de pisos pliocenicos representados por sus colores respectivos en el Mapa. […]
Barcelona, 15 de Marzo de 1894
Jaime Almera (rubricat)
4. Presentació del mapa al N del Garraf (Ofici d’Almera al President de la Diputació,
15/03/96, AHDB)
271
Exmo. Señor
Tengo el honor de presentar á V.E. ya terminada la seccion del Mapa geológico de la
Provincia á la escala de 1/40.000 comprendida entre la parte terminal del rio Noya y el límite
N de la hoja de la mole de Garraf ya presentada anteriormente, estando ya bosquejada una
gran porcion de la parte comprendida entre el citado rio y el paralelo del límite N de la hoja
primera ó de contornos de la capital, que es lo que falta para integrar la 1ª de las dos hojas
en que, según le decia en la comunicación anterior, podria dividirse la extensa zona limítrofe
de la provincia de Tarragona que vengo estudiando y se va topografiando desde fines de 1891.
La conveniencia de dar á la estampa este Mapa en hojas de contornos regulares, en cuanto
sea posible, como se hace en el Extranjero y en España por la Comision del Mapa geológico de
la Península y por el Instituto geografico-estadistico, ha exigido que, una vez terminados los trabajos
topográficos y geológicos desde el paralelo de Ordal hacia el S se continuaran los mismos
desde el mismo paralelo hacia el N entre los meridianos de Martorell y de la Granada para poder
terminar cuanto antes una segunda hoja que tuviera de N á S por límites el mar y el paralelolímite
de la Primera, y de E a O el límite occidental de esta y el meridiano de la Granada, de tal
suerte que vengan a casar perfectamente en sus límites comunes dichas dos hojas.
Esta region cruzada por el rio Noya comprende dos cachos de terrenos bien distintos, no solo
en el concepto topografico, sino tambien en el geológico, a saber, una porcion sumamente montañosa
y accidentada topográfica y geologicamente, como notará V.E., que constituye la citada
mole de Ordal comprendida entre la region terminal del citado rio y el paralelo de Ordal y otra
menos accidentada, asi en un sentido como en otro, que integra una buena parte del Panades.
La primera porcion que tengo el honor de presentar á V.E. ya terminada, ha exigido labor
muy prolongada para llevarla á cabo tanto en su estudio topográfico como en el geológico.
Para hacerse cargo de ello, basta fijarse en la caprichosa y laberíntica accidentacion que ha
ocasionado en aquel suelo el desnivel de mas de 550 metros, que existe entre las alturas de

272
Ordal y la cuenca del rio Noya entre que está comprendida dicha porcion, como quiera que
está abruptamente cortada por un sinnúmero de torrentes y barrancos de curso muy tortuoso.
Estos y la consiguiente forma irregular que dan á las lomas y picachos que los dividen y subdividen
por una parte y por otra la tupida vegetacion matorral y arborescente de que esta
cubierta la mayor parte de ella señaladamente en las alturas han debido dificultar, como no se
ocultará a VE, mas de lo previsto el recorrido del terreno y el estudio topografico de la region.
Añadase a esto que de esta comarca ribereña del Noya ningun documento publicado ni
inédito se ha podido utilizar, ni siquiera el plano del proyecto del ferrocarril de Martorell á
Igualada por S. Sadurní, á pesar de estar confeccionado dicho plano á escala bastante grande
y en curvas de nivel, pues falta la exactitud á pocos pasos del trazado de la via y es en
extremo deficiente. Por lo que ha debido efectuarse, al igual de las demas regiones estudiadas,
un trabajo completamente independiente de todo lo hasta el momento publicado y enteramente
original en sus detalles topográficos é hidrográficos.
Finalmente ademas de los trabajos topograficos efectuados en las citadas regiones ha
sido preciso este año añadir una estrecha zona de terreno, al O de la hoja primera, que fiados
en los datos publicados pro la Comision hidrografica marina é Instituto geografico-estadistico
en la fecha de los estudios de la misma, habia sido preterida, y hacer en consecuencia
correcciones muy extensas en la topografia de las partes contiguas, de las cuales algunas han
alcanzado hasta el cauce del rio Llobregat.
No han sido menores las dificultades que se han tenido que vencer para el estudio detallado
de la geologia del referido terreno, pues una region cortada por tantos y tan caprichosos
acantilados en la que entran á formar parte terrenos eruptivos, paleozoicos, triásicos, cretácicos,
miocenicos y cuaternarios, y ribereña por añadidura del lago y mar miocenicos que
se han sucedido y cubierta, como he indicado arriba, de vegetacion la mayor parte de ella,
exige para su estudio minucioso y concienzudo ser recorrido paso á paso.
Así que mientras en las regiones llanas ó menos accidentadas se avanza rapidamente en las
tareas geológicas, sobre todo si estan cultivadas y limpias de matorrales y arbolado, y una vez
levantado el plano topográfico, como se viene haciendo, con escaso número de excursiones se
puede llevar á cabo el geológico, en esta region estudiada, ya á causa de los muchos terrenos ó
formaciones que en ella entran y confrontan, ya de la dificultad en recorrerla por su extremada
desnivelacion y numerosas cortaduras, ya en fin por la imposibilidad de distinguir de algo lejos
los límites de los diversos terrenos que la integran, ha sido preciso multiplicar las excursiones y
prolongar los trabajos de campo mas de lo acostumbrado.
Pero si de un lado son muy penosos los estudios de regiones de tal índole, en cambio proporcionan
agradables sorpresas de descubrimientos inesperados muy interesantes, no solo para
le pais, sino tambien para los progresos de la ciencia. Así en este año no solo he tenido la fortuna
de poder establecer los límites precisos de las formaciones de la comarca recorrida consiguiendo
hasta el deslinde de los pisos que la constituyen, mediante el hallazgo de fósiles característicos,
sino que en los altos de Subirats, tocando al termino de Ordal, he descubierto en el
terreno marino Tortonense ó mioceno superior, el cráneo y parte de esqueleto de un mamifero
marino del orden de los Sirenios, del genero Halitherium, probablemente H. fossile Cuvier,
según el especialista profesor de la facultad de Ciencias de Lyon M. Deperet, ó sea del género
del pez muger que vive actualmente en los mares de las Antillas y Océano Indico. Este individuo
cuya presencia en nuestros terrenos miocenicos acusa, como la demas fauna y la flora
encontrada, un clima mas benigno que en la actualidad en nuestro pais, al morir en aquellas
riberas ó esteros, que visitara, quedó sepultado entre legiones de Foraminíferos desconocidos en
nuestra comarca, que integran la caliza margosa de aquellas alturas por haber pululado y muerto
en aquella localidad.
En las inmediaciones de Olérdola cerca de la Vall he descubierto una muy rica fauna de
Cefalópodos casi todos desconocidos en España y no pocos en el Extranjero pertenecientes al
nivel mas alto del Aptense y base del Albense ó sea parte superior del infracretacico; otra
tambien de Cefalópodos en las vertientes Sud de Puifglorit término de Castellet propios del
Aptense medio; otra por fin en un rincon de la cuenca de la riera de Marmellà termino de

Castellvi de la Marca constituida por una serie de Rudistos de los géneros Horiopleura y
Polyconites de especies tambien nuevas no solo para la Paleontologia iberica sino tambien
para la general, puesto que son tipos que hasta ahora según M. Paquier de la facultad de
Ciencias de Grenoble no se habian registrado en la base del Urgonense y vienen á revelar que
su aparicion en el mundo data de mas antiguo de lo que hasta el presente se habia creido.
Una y otra fauna se han prestado á estudiar MM. Kilian y Paquier de la facultad de
Ciencias de Grenoble como especialistas en el estudio de tales géneros de Moluscos, á fin de
poderlos dar á conocer al público lo mas pronto posible lo cual á mi modo de ver, debe recibirse
á especial favor, ya que solo en establecimientos montados con todos los medios bibliográficos
y provistos de museos y laboratorios geológicos y paleontológicos y servidos por
especialistas puede aventurarse á dar y describir como nuevas las especies de los terrenos
cretácicos, desconocidas que se van descubriendo.
Todo lo que va indicado, Exmo. Señor, y la presencia de la flora helveciense en los contornos
de Gelida son los principales secretos que ha podido arrancar este año de los estratos
del suelo que de la Provincia he recorrido.
Ademas para acompañar al Mapa geológico de la circumscripcion de Tarrasa impreso en
negro, que en la última comunicacion tuve el honor de indicarle facilitaba su autor á V.E. se
ha impreso en este año la Memoria descriptiva con que lo acompaña, de la cual confio tendrá
bien aprobar se hayan impreso 500 ejemplares á fin de facilitar a V.E. la difusion y fomento
de los conocimientos geológicos del pais en los pueblos, esperando que autorizará sean
cedidos al autor D. Domingo Palet un centenar de ejemplares en recompensa del trabajo, que
con motivo de ser vecino de Tarrasa, á instancias mias y deseando coadyuvar á las elevadas
miras de V.E., graciosamente se ha tomado en estudiar, y describir tan minuciosamente aquel
cacho de terreno de la Provincia.
Para terminar la hoja segunda susodicha resta ahora estudiar una porcion del terreno
comprendido entre el rio Noya y el paralelo del límite N de la hoja primera. En ella se va ya
trabajando y se continuarán los estudios topográficos y geológicos de la misma hasta dejarla
terminada para darla á la imprenta dentro este mismo año, esperando de su ilustrado criterio
que para ello y con destino á sufragar los gastos de su impresión se servirá V.E .consignar
en el presupuesto próximo de 1896 á 1897 la cantidad de pesetas siete mil quinientas que
viene consignando en los presupuestos anteriores para los trabajos de campo y de gabinete
topográficos y geológicos.
Barcelona, 15 de Marzo 1896
Dios guarde a V.E. ms. as.
Jaime Almera (rubricat)
5. Reclamació d’Eduard Brossa (Carta de Brossa al Dr. Almera, 26/7/98, MGSB)
273
Sr. D. Jaime Almera
Sans 26 Julio 1898
Querido Sr. y amigo: En esta vá un resumen del Estado de cuentas de mis trabajos en el
Mapa geológico y topográfico, una advertencia que debería hacerse á la Excma. Diputación
y algunas reflexiones respecto á lo anormal de mis relaciones con ella.
Resumen del Estado de cuentas:
23 Nbre. 1897 día en que se terminó la 2ª hoja se me debían 4.115 ptas.
20 Mayo 1898 por trabajos correspondientes a la 3ª hoja pronto á terminar 2.217 ptas.
Hojas siguientes 1.748 ptas.
Total 8.080 ptas.
En esta cuenta se demuestra, como además de cobrar meses y años atrasado, des del 23
Nbre. 1897 no he cobrado nada.

274
Ha llegado pues el momento de advertir que si es razonable que cada individuo pase la crisis
consiguiente durante la general calamidad; que si es razonable que los servidores de la
Diputación cobren tarde ó parte solamente de lo que ella les debe, es injusto que yo siempre haya
cobrado atrasado y que desde ha ocho meses no haya cobrado nada de lo mucho que me debe.
Aunque el caso de que un trabajador aguarde en cobrar lo que ha meses y años á ganado
es caso muy raro, he pasado sin reparo por él por tres motivos: el 1º por mi mucho amor
en cooperar en cosa á mi entender honrosa y única en España; 2º, porque al terminarse las
hojas anteriores (la de 1/100.000 y la de 1/40.000 de los contornos de la capital) se liquidaron
y esperaba que al terminar la 2ª hoja se seguiría igual precedente; y 3º, porque confiaba
y confio en la fundadísima fama de integridad económica de que goza la corporación
provincial.
De la integridad y justicia de la Excma. Diputación espero alcanzará V. regularizar sus
relaciones conmigo de lo cual le quedará sumamente agradecido
S.S.S. y amigo
Eduardo Brossa (rubricat)
6. Acabament del full tercer (Ofici al President de la Diputació, 19/03/1899; AHDB)
Exmo. Señor.
Insiguiendo la costumbre de todos los años, me cabe el honor de presentar á V.E. la relacion
de los trabajos realizados durante el año para la continuacion del Mapa Geológico de la
Provincia que con aplauso de propios y extraños tiene V.E. acordado levantar.
Terminados ya los trabajos de campo por el topógrafo Sr. Brossa y el grabado de los términos
de S. Quintí, Mediona, Fontrubí, Foix y parte de la Llacuna, se han proseguido las tareas
con el objeto de terminar el triángulo que resta desde estas comarcas al confin de la Provincia
con la de Tarragona por la parte de la Llacuna, Bellprat y Pontons.
En este trecho no hay mas, como le decia en la anterior comunicacion, que terrenos triasicos
integrados por el yeso, el cemento, la psamita roja y las calizas que son las que ocupan
mayor extension, los garumnenses constituidos por areniscas rojas mezcladas con arcilla y
yeso y los eocenos constituidos por calizas marmóreas de Alveolinas. El país aunque alcanza
alturas que pasan de 700 metros, y llega ya a tocarse la Segarra por su punta N.O., no se presenta
tan accidentado como otras regiones que llevamos estudiadas, pero en cambio está cortado
por profundos y escarpados barrancos que hacen difícil recorrerlo.
Ningun fósil ó documento paleontologico he podido hallar en las capas triásicas, a pesar de la
extension que presentan, ni tampoco en las eocenas inferiores formadas por las areniscas rojas;
pero sí en los estratos calcáreos que descansan sobre aquellas y que acusan la ribera del mar numulítico
en nuestra Provincia, el cual se extendia hacia el N y se prolongaba desde Navarra a través
de los Pirineos, todavia no aparecidos, hasta mas allá de Niza alcanzando el Egipto y la India.
Esta fauna constituida por Cerithium, Potamides, Melania, Cyrena en unas capas y por
bivalvos litorales en otras nos indican así al pie de Montserrat como entre Capellades y la
Llacuna los avances y retrocesos del mar numulitico; acusados aquellos por las especies
marinas y estos por las especies salobres de los tipos citados, hasta ahora desconocidos en
tales terrenos y localidades.
Sobre estas capas salobre-marinas se extendió mas tarde el mar numulitico por el lado de
la Llacuna hacia el S depositando la caliza de Alveolinas marmóreas y constituyendo la extensa
plana d’Ancosa mas allá de la Llacuna, célebre por su aridez debida á su constitucion litológica
absolutamente calcárea que contrasta vivamente con la fertilidad de los contornos de
la Llacuna, y del arcilloso rojizo Sot de Miralles.
A estos descubrimientos debo añadir que la presencia presumida del Rinocerontido
Acerotherium, acusada por la mandíbula que años atrás encontramos en las capas oligocenas
lacustres del S de Rubí, ha venido á quedar confirmada por el hallazgo en este año de una

mitad inferior de húmero del Acerotherium lemanense Blainville encontrado en las capas de
lignito de Subirats de la misma época recogido por el digno miembro de este Cuerpo provincial
D. Marcos Mir.
Cuanto mas se va estudiando nuestra provincia, mas interes va dispertando lo existente en
nuestro suelo, como lo prueba el acontencimiento cientifico por primera vez ocurrido en
España, de haber sido designado este año por la Sociedad geologica de Francia como punto de
su reunion extraordinaria anual, de la cual han salido sumamente satisfechos todos los miembros
no solo por lo mucho que han visto, sino tambien por la novedad de los documentos paleontologicos
en unos sitios y por la identidad de otros con los de su país en varias localidades.
Hecho es éste que redunda en gloria y honor de esa Corporacion que con tanto interes y
sabio criterio fomenta esta clase de estudios elevando nuestro pueblo al rango de los mas civilizados
del Universo que tanta importancia dan á los mismos por sus aplicaciones a los adelantos
de la Agricultura y de la Industria del pais.
A fin de coadyuvar á los fines de V.E. interesado en que de tan importante visita resulte
al pais la mayor utilidad posible, señaladamente á la juventud estudiosa, he procurado redactar
con todos los detalles necesarios para su inteligencia, la descripcion de los terrenos recorridos
y estudiados, la explicacion de los cortes geológicos y las opiniones sobre todo lo visto
por tales eminencias emitidas. De tal Memoria que debe publicarse según es costumbre en el
Bulletin de la Société, remitiré a V.E. despues traducida al español la copia para la mayor
divulgacion de tales conocimientos en nuestro pais.
Ademas en vista del vivo interes que dispierta el conocimiento del suelo de estos contornos
y las demandas continuas de la hoja primera y agotada, me permito expresar a V.E., interpretando
sus levantados deseos, la conveniencia de hacer una segunda edicion de dicha hoja
corregida y adicionada con una faja en la parte oriental, á fin de hacer entrar en ella los dos
manchones de terrenos triásicos y paleozoicos de Mongat, que constituyen el mojon mas
oriental, que ha quedado en el país, de la extension de estas capas que un dia recubrieron
todos nuestros contornos, para lo cual contamos todavia con la existencia de las piedras del
grabado, de la hidrografia y de la nomenclatura.
A fin de sufragar los trabajos y gastos materiales para la terminacion de los trabajos
geológicos que faltan, la impresión de la hoja tercera, á la que van aquellos encaminados, y
la reimpresion de la hoja primera con los trabajos convenientes para añadirla la susodicha
faja, si es que se digna acordarla, ruego á V.E. se sirva consignar en el presupuesto ordinario
de 1899 al 2000 [sic] la misma cantidad de pesetas 7500, que ha venido consignando en
los ejercicios anteriores.
Dios guarde a V.E. ms. as.
Barcelona 19 de Marzo de 1899
Jaime Almera Pbro. (rubricat)
7. Carta de Jaume Almera al diputat Francesc Benet i Colom, 14/04/1899 (AHDB)
275
Muy Sr. mio y de mi mayor aprecio:
De vuelta de una excursion dedicada a la continuacion del Mapa geológico de la Pcia., me
he encontrado con la narracion, en los periodicos, de la sesion de la Exma. Diputacion en la
que algunos Sres diputados expresaron el deseo de que se formulara por mi parte el presupuesto
de la cantidad á que podran ascender los gastos del Mapa geológico completo de la Pcia.
No hay persona alguna por entendida que sea, que pueda hacer tal presupuesto; porque sobre
ser una utopia pretender calcular no ya aproximadamente, pero ni siquiera remotamente lo que
puede costar un trabajo de esta índole bien hecho á una escala cualquiera, por pequeña que ella
sea, lo es muchisimo mas tratandose de un trabajo á la escala de 1/40.000, segun los deseos de la
Excma. Diputacion, en que debe empezarse por el mapa topográfico exacto, puesto que no existe
en ninguna escala, sobre el que se debe luego calcar a la misma escala el geologico detallado.

276
Y lo es señaladamente mas levantandose como se levanta el topografico por medio de curvas
de nivel grabadas en piedra de 5 en 5 metros de distancia una de otra.
Apelo para ello al testimonio de cualquier persona tecnica, convencido que no habrá una
que afirme ó sostenga que es factible hacer presupuesto exacto en trabajos de esta índole, no
diré de una provincia, sino ni siquiera de una extension de 10 kilometros cuadrados de terreno;
sea cual fuere, de Cataluña.
Tanto es así que no solo en España, sino en Francia y en todos los paises civilizados, lejos
de exigir presupuesto a los geólogos que trabajan en el levantamiento de mapas geologicos,
a pesar de tener ya levantado el topografico, se les subvenciona con 20 ptas. diarias excluidos
los gastos materiales, con la sola obligacion de entregar lo que hayan podido hacer
durante los dias que han dedicado á tales trabajos.
Por mi parte le diré a V. que quise hacer un ensayo de esta índole con el topografo Brossa
viendo la lentitud con que llevaba a cabo los trabajos de campo y de grabado; que fue pedirle
precio de una faja de menos de 1 kilometro que quise añadir a la 1ª hoja, puesto que ya
habia recorrido el terreno de que se trataba. Me pidio porque no le parecio que costara 400
ptas y a pesar de haber añadido a esta cantidad dinero de su bolsillo, salió el trabajo tan
inexacto que tuvo que hacerse de nuevo porque disonaba enteramente del resto del Mapa. En
vista de ello él se ha resistido siempre mas a formular presupuesto por el temor de engañarse
y yo no he tenido valor de exigírselo visto el resultado del 1er ensayo.
Por lo demas yo estoy satisfecho del modo como se llevan a cabo actualmente los trabajos
a pesar de lo árduo y trabajoso de la tarea que solo quien a ella se ha dedicado lo puede
comprender, porque de la bondad de ello me dan testimonio las personas técnicas del pais y
del extranjero que se dedican a esta índole de estudios y de trabajos como tendrá ocasión de
verlo, entre otras, en las cartas que le adjunto y el Compte rendu sommaire de la Reunion
extraordinaria, de este año, de las Société géologique de Francia, que le acompaño.
Aprovecha esta ocasión para repetirse de nuevo su muy afectuoso y S.S. que le da las mas
expresivas gracias por su interes y afecto
Jaime Almera Pbro. (rubricat)
8. Lliurament de pedres litogràfiques (Ofici del Dr. Almera al President de la Diputació,
18/1/1901, AHDB)
Excmo Señor
Tengo el honor de presentar á V.E, terminada la impresion, las piedras litograficas del
Mapa geológico de la Provincia á la escala de 1/40.000, cuyas dimensiones y contenido son
los siguientes:
1ª. 0’65 x 0’80 – topografia de Barcelona y contornos
2ª. 0’43 x 0’54 – id. de Vallirana
3ª. 0’44 x 0’60 – id. de Villafranca y Villanueva
4ª. 0’38 x 0’49 – id. de Martorell
5ª. 0’34 x 0’43 – id. de S. Quintí y S. Sadurní de Noya
6ª. 0’32 x 0’41 – id. de la Llacuna
7ª. 0’16 x 0’21 – id. de mas Fonoll al extremo de la Provincia (Pontons)
8ª. 0’65 x 0’80 – Letra de Barcelona y contornos
9ª. 0’54 x 0’70 – id. de la Llacuna y Torrellas de Foix
10ª. 0’47 x 0’59 – id. de Arbós
11ª. 0’38 x 0’48 – Letra de Villafranca y Villanueva
12ª. 0’44 x 0’60 – id. de S. Sadurní y Martorell
13ª. 0’22 x 0’27 – id. de Badalona
14ª. 0’43 x 0’17 Era una que se rompió en dos sin consecuencias y comprenden la
15ª. 0’43 x 0’36 }
letra de las regiones N y S de Vallirana

16ª. 0’65 x 0’78 – Hidrografia de Barcelona y sus contornos.
Dios guarde a V.E. ms. as.
Barcelona 18 de Febrero de 1901
Jaime Almera Pbro. (rubricat)
9. Presentació dels primers treballs fets a la serres de Llevant (Ofici d’Almera el
President de la Diputació, 30/09/1902)
Exmo. Señor.
Tengo el honor de presentar á V.E. el estado de los trabajos que se han llevado á cabo, relativos
al Mapa geológico de la Provincia, desde la impresión de las dos últimas hojas hasta la fecha.
Como notará V.E. la region de la cordillera granítica de levante, sobre la que versan los
estudios actuales, es de las mas abarrancadas y accidentadas de la Provincia y dificultosa en
consecuencia de recorrer y de topografiar, y no menos de grabar a la escala de 1:40.000, en
que se viene haciendo este trabajo.
No menos dificultosa es la parte geológica, pues á pesar de que a primera vista se presenta
uniforme en constitucion geológica, se ve con todo ser todo lo contrario al recorrerla,
á causa de la multitud de grietas y fisuras abiertas de antiguo en la misma, ocupadas posteriormente
por erupciones porfídicas, granulíticas y sieníticas venidas á la superficie del interior
de la corteza terrestre en estado de fusion.
A fin de delimitar con la debida precision esta suerte de rocas eruptivas, es preciso recorrer
paso á paso el terreno, y hacerse cargo de todos los accidentes que ofrece y para no demorar
la publicacion de las hojas, multiplicar las excursiones y los trabajos dentro el mismo año.
Asi que, á pesar de estas dificultades con la idea de secundar los plausibles deseos de V.E.
de llevar á término lo mas pronto posible la publicacion del mapa de toda la provincia, no he
tenido reparo en imprimir mayor rapidez de la acostumbrada á los trabajos para poder dar
mas pronto á la imprenta simultaneamente dos hojas con el objeto de aprovechar la economía
que resulte de la impresión simultánea de las mismas, dado que es casi igual la constitucion
ó clase de terrenos que deberan comprender.
Estas abarcarán el espacio que media entre el meridiano de Mongat-Granollers y el de
la desembocadura del Tordera por ser el término de la Provincia por el lado de Levante y todo
el espacio que permita la máquina impresora entre el litoral y el interior ó Vallés.
De esto ha resultado, como no se oculta á V.E., aumento de gastos dentro el mismo periodo
de tiempo con relacion al de los años anteriores, agotandose en consecuencia la cantidad
presupuestada antes de terminar el año.
Llevado de la misma idea, pues, que persigue V.E. ó sea de apresurar la labor topografica y
geológica del Mapa y á fin de que por falta de medios no tengan que suspenderse los trabajos, me
permito proponer á V.E. que para el año próximo se sirva aumentar en dos mil quinientas ptas. á
lo menos la cantidad de siete mil quinientas consignada en los presupuestos anteriores.
Dios Guarde á V.E. ms. as.
Barcelona 30 de Setiembre de 1902
Jaime Almera (rubricat)
10. Presentació del Mapa de la rodalia de Sant Julià de Vilatorta (Ofici del Dr. Almera
al President de la Diputació, 4/05/1906, AHDB)
277
Excmo. Señor.
Habiendo el ex-diputado provincial D. Francisco Benessat ofrecido sufragar los gastos de
la topografia y grabado del Mapa de la plana de Vich, á la escala de 1/30.000, con el fin de
que se levantara sobre él, por el que subscribe, el Mapa geológico correspondiente, he crei-

278
do seria de utilidad á la Provincia, interin llega el turno de llevar á cabo el correspondiente
á la escala de 1/40.000, acordado por VE., dar publicidad al mismo por medio de un tiraje
aparte de 1000 ejemplares del referido Mapa y Memoria descriptiva que le acompaña, sufragada
por la Real Academia de Ciencias y Artes mediante la subvencion de VE., dado el escaso
coste del mismo.
En su virtud tengo el honor de remitir 600 ejemplares del Mapa y Memoria descriptiva,
habiendo retirado los 400 que me corresponden.
Dios guarde á V.E. ms. as.
Barcelona 4 de mayo de 1906
Jaime Almera (rubricat)
11. Acabament dels fulls 4rt. i 5è (Ofici d’Almera al President de la Diputació, 19/09/06,
AHDB)
Exmo. Señor.
Terminados ya los trabajos de la cuarta hoja, cuyo grabado está ya casi terminado, conviene
dar cima a los de la quinta, que tocan ya á su término, con el objeto de que, conteniendo
ambas terrenos y rocas comunes, se puedan imprimir simultaneamente, y á fin de que resulten
identicos los colores de los mismos terrenos en ambas, y ademas con la mira de obtener
alguna economia en los gastos de impresion.
Esta última hoja comprende una gran porcion del elevado macizo del Montseny enclavado
en esta provincia, incluso el Pla de la Calma y Tagamanent; y á la vez que es trabajosa la
parte relativa a la topografia, á causa de lo elevado de las cimas y de las correlativas profundidades
de sus barrancos, no es menos laboriosa la parte relativa á la Geologia.
En efecto constituida casi toda ella por terrenos primarios y desprovistos por desgracia
la mayor parte de ellos de fósiles, no es fácil dar con documentos claros de la edad de los
diversos terrenos en ella contenidos y fijar por consiguiente los límites de los mismos, ni los
colores con que deben distinguirse en el Mapa.
No obstante, atendido lo avanzado de los trabajos así topograficos como geologicos de
gabinete y de campo, y los estudios comparativos que pueden hacerse con los terrenos de las
mismas épocas y de la misma índole de la mole del Tibidabo sera mas facil ultimar dentro del
año próximo las dos hojas y darlas ya á la imprenta.
En su vista y con el fin de llevar á cabo la obra de la terminacion e impresion de ambas hojas
lo mas pronto posible, esperamos se servirá acordar, en su ilustrado criterio, que se consignen
para el año 1907, las 7.500 ptas. que se viene consignando en los presupuestos de cada año.
Barcelona, 19 de Sbre., de 1906
Dios guarde a V.R. ms. as.
Jaime Almera (rubricat)
12. Resposta a la reclamació municipal sobre les col·leccions del Mapa Geològic (Ofici del
Dr. Almera al President de la Diputació, 15 de novembre de 1910. AHDB)
Excmo. Señor
Contestando a su oficio del 1 del corriente referente a la peticion hecha en él á VE por el
Exmo. Alcalde de esta ciudad, referente á la entrega a la Junta Municipal de Ciencias naturales,
con destino al Museo Martorell de los ejemplares de fósiles, rocas, minerales, etc, recogidos
y utilizados para los trabajos de ejecucion del Mapa geologico de la Provincia que se va
levantando por encargo de VE., he de significarle, que, continuandose como se continuan los
susodichos trabajos, no es conveniente entregar tales ejemplares hasta la terminacion del
Mapa, pues es y sera necesario á cada paso consultar ora uno, ora otro de dichos ejemplares,

y tenerlos por tanto siempre á mano, ya para poderlos comparar con los que se recojan en
otros sitios, ya para determinar lo mas exactamente posible el nivel estratigrafico de los terrenos,
ya para continuar el estudio, descripcion y dibujo de las diversas especies de los mismos
y poderse pronunciar respecto de los que sean nuevas para la ciencia, para la Provincia ó
para el Principado.
Y tanto mas es necesario conservarlos en la coleccion, cuanto muchos de ellos, á pesar de
haber sido remitidos en consulta á especialistas extrangeros, han sido devueltos sin haber podido
ser clasificados entre las especies por ellos conocidas ni haber sido posible afirmar si son especies
o variedades nuevas, estando por esto todavia pendientes de determinacion muchas de ellas.
Por cuyo motivo no se ocultará a VE, ni al Exmo. Sr. Alcalde, que tales ejemplares sin nombre
poca utilidad podran prestar colocarlos en un Museo destinado á la vulgarizacion científica.
De otra parte he de añadir que la mayoría de ejemplares estan mutilados, otros estan
empastados en la roca, otros esmerados (?), siendo reducido el número de los que son íntegros
y completos, como deben ser los destinados á un Museo público de vulgarizacion é ilustracion.
No obstante si á VE. le parece bien, podria complacerse al Señor Alcalde, entregando
ejemplares de las especies mas comunes, pues figurando entre éstas varias duplicados, dejan
de evitar los inconvenientes expuestos, lo cual podria hacerse buenamente á medida que los
trabajos de la ejecución del mapa lo vayan permitiendo.
Dios guarde á V.E. ms. as.
Jaime Almera (rubricat)
13. Renúncia del Dr. Almera (Ofici al President de la Diputació, 12 d’agost de 1914, AHDB)
279
Excm. Sr.
Habentse ja acabat l’impresió de las duas Fullas (la 4ª y la 5ª) del Mapa Geológic de la
Provincia, relativa aquesta al Montseny, Vallés y Litoral, y á la Regió del Baix Tordera aquella,
tinc l’honor de presentar y entregar á V.E. los exemplars de las mateixas.
En lloc de siscents exemplars de quiscuna, n’hi adjunto mil doscents: Siscents amb paper
de Registre, o sia, igual al de las Fullas anteriors, y siscents amb paper mes prim. M’ha mogut
á n’aquesta ampliació de la tirada, ‘l que ‘ls exemplars en lo primer paper no’s presentaban
degudament correctes y esmerats, respecte del ajust dels colors, á sos limits respectius, á
causa del moviment que dit paper feya baix l’acció de la prempsa, durant l’impresió.
Amb l’objecte, doncs, de poder presentar á V.E. exemplars lo mes correctes possible jutjí
convenient ampliar la tirada utilisant paper menys sensible á la presió de la máquina durant
l’impresió dels colors variats que quiscuna deu contenir.
Fá trenta anys, amb aquest, que V.E. ‘m vé distingint amb l’encárrec de colaborador de
la feixuga y honrosa tasca de la continuació del Mapa Geológic de la Provincia, amb
l’objecte lloable y utilíssim d’extendrer després sobre d’ell l’Agronómic de la mateixa.
Amb aquest devallament de temps, á mes de la petita Fulla publicada á l’any 1898 [sic]
á l’escala de 1/100.000, n’obstant lo reduhit personal de sols dos individuos consagrats al
susdit treball, s’ha pogut, no solsament topografiar á l’escala de 1/40.000, sino també grabar,
litografiar, estudiar y dibuixar geológicament una extensa área de la Provincia, qu’há donat
marge per a la publicació de las cinc grans Fullas estampadas fins á la fetxa, á mes d’una
bona part, dibuixada pel topógraf-grabador, de la Fulla Sexta.
Correspón aquesta área, com observará V.E., á la part próxima al Litoral, y es equivalent
aproximadament á la meytat de la mateixa, quedant are per a efectuar la part Interior, quin
interés cientific, industrial y agronómic no es menor que’l del troç publicat.
No s’há, doncs, de ponderar quant interesa l’estudi y’l coneixement geológic d’aquest troç
de la Provincia, y quant há d’enaltir lo nóm de la Corporació la continuació del Mapa
Topográfic-geológic d’aquesta secció, que, per altra part, tanta utilitat há de produhir á la joventut
estudiosa, y tant há de contribuir al progrés de las aplicacions industrials y agrícolas del pais.

280
Per lo qu’á mi respecta, haig de manifestar á V.E., qu’amb l’acabament y l’impresió
d’aquestas duas Fullas, he hagut de finir aquesta honrosa tarea, puig que, ni mas forças, ni
la mia edat ratllant als setanta anys, me permeten continuar aquest científic y pesant treball.
Ampró, desitjant, com lo qui mes, qu’aquesta obra de tant interés científic, y á l’enssemps
honorífica per a l’Excma. Diputació, no quedi interrompuda per falta de colaborador, y
coneixent fondament las bellas condicions de laboriositat, pericia y coneixements geológics
del Reverent Don Mariano Faura, Prebere, Doctor en Ciencias Naturals, y encarregat per V.E.
de las Cátedras de Geología y Botánica de l’Escola Superior d’Agricultura, l’enssemps
qu’autor de varis treballs geológics sobre’l pais, y colaborador, á instancia mia, d’aquesta
última Fulla, ‘m permeto indicarlo á V.E. per a la mateixa, amb la creença y convicció de
qu’há de continuar l’obra amb lo carinyo, activitat y pericia qu’ella ’s requereix, fins al seu
complet acabament.
Amb aquesta ocasió, crec oportú cridar l’atenció sobre la gran conveniencia de reunir y
colocar ordenadament en un lloc públic los exemplars de rocas, minerals y fóssils, classificats
degudament, que s’han recullit durant aquestos trenta anys, y hán servit per a la
confecció científica de las cinc Fullas publicadas, amb lo fi de poder servir en tot temps de
consulta als geólecs nostres y als extrangers que visitin el pais per a coneixer las suas riquesas
científicas-naturals.
Es aquest, Excm. Sr, un afer entretingut y llarg, que, de portarse á cap, ha d’enaltir lo
prestigi de la Corporació, tant ó més que’l mateix Mapa Geológic, pró que no’s pot realisar,
si per a aixó no’s destina á una persona treballadora y que tinga ’ls deguts coneixements
científics, retribuida convenientment, y que s’ocupi permanentment d’aquest treball científic.
Per la mia part, com que per a aquest afer no’s necessitan forças físicas, me considero
encare amb las suficients per a dedicarme, sisquera provisionalment, á ella, ajudat de mon
succesor, y d’un auxiliar destinat á la part material ó mecánica de la mateixa, aixis com á la
llimpiesa y conservació dels exemplars coleccionats y que’s vagin recullint en los terrenys de
la Provincia.
A mes, tinc la satisfacció de participarli que s’está fent, segons los desitjos de V.E.,
l’edició d’aquestas Fullas amb llengua catalana, á la cual acompanyará una memoria ó
explicació mes detallada dels terrenys y l’exposició de fets físics y de fenómens geológics
que no pogueren cabrer en las mateixas Fullas per l’estretor de l’espay de que en ellas se
pogué disposar.
Deu guardi á V.E. molts anys
Barcelona, 12 d’Agost de 1914
Jaume Almera Pbre. (rubricat)

281

282

283

284

285