Primeres (1-11) - Lexicool

O Diccionari d’otorinolaringologia
100
Nota: El castellà, a diferència del català i l’anglès,
utilitza la denominació oído per designar
el sentit (en català, oïda) i l’aparell de l’audició
(en català, orella).
oïda 2 f
es oída
en hearing
Acció de percebre els sons pel sentit de
l’oïda.
oir v tr
sin. sentir v tr
es oír; sentir
en hear, to
Percebre els sons pel sentit de l’oïda.
olfacció f
es olfacción
en olfaction
Percepció de les olors pel sentit de l’olfacte.
olfacte m
es olfato
en olfact
Sentit situat al nas pel qual es reben les
olors.
olfactiu -iva adj
veg. olfactori -òria adj
olfactòmetre m
es olfatómetro
en olfactometer
Aparell que s’empra per a realitzar una
olfactometria.
olfactometria f
es olfatometría
en olfactometry
Mesurament i determinació de l’agudesa
olfactòria.
olfactometria liminar f
es olfatometría liminar
en liminar olfactometry
Olfactometria en què es determina el llindar
d’olfacció.
olfactometria objectiva f
es olfatometría objetiva
en objective olfactometry
Olfactometria en què s’empra un enregistrador
que, en estimular la regió olfactòria
amb substàncies oloroses, objectiva
les modificacions de la pressió arterial,
la freqüència cardíaca, el reflex psicogalvànic,
la freqüència i el volum respiratoris,
etc.
olfactometria subjectiva f
es olfatometría subjetiva
en subjective olfactometry
Olfactometria que es basa en les apreciacions
de l’individu explorat.
olfactometria supraliminar f
es olfatometría supraliminar
en supraliminar olfactometry
Olfactometria en què es determinen i
s’estudien les alteracions quantitatives de
l’olfacció per sobre del llindar d’olfacció.
olfactori -òria adj
sin. compl. olfactiu -iva adj
es olfativo; olfatorio
en olfactory
Relatiu o pertanyent a l’olfacte.
olor f
es olor
en odor [US]; odour [GB]
Sensació que percep l’òrgan de l’olfacte
produïda per les partícules volàtils que
emanen els cossos.