Consueta d´Encamp 1696

l'església, el 30 de desembre), però també a la voluntat que fos
una festa assenyalada la que iniciés la relació.
Les anotacions en el text de mà de l'autor són poc nombroses
(pensem que cap de les anotacions marginals és d'ell), el que
ens fa reafirmar la precisió de què feu prova ja des de l'inici del
seu treball i l'extrem detall que utilitza en el redactat.
La redacció és en català, com és usual en les Consueles d'aquesta
època. L'estil ens fa pensar que l'autor devia ser originari
d'alguna regió allunyada d'Andorra, o que la seva formació
degué desenvolupar-se en un lloc on la parla no presentava
les característiques diferenciadores de la pròpia d'Andorra i
comarques veïnes. Si comparem la seva ortografia amb la dels
rectors que el precediren o que el seguiren en el càrrec veiem
que és molt més correcta, encara que trobem una major
utilització de la lletra "a" per significar la vocal "a/e" neutra
que en aquells.
Quant al contingut, a més d'oferir-nos en detall tot el cerimonial
de les diferents celebracions, ens aporta dades interessants
sobre altres aspectes relacionats directament amb les mateixes
celebracions, sobretot sobre el detall del que es paga per cada
funció específica, fins i tot per cada part d'aquestes, així com
sobre qui es fa càrrec del pagament i en quin moment; cal
remarcar que les anotacions relatives a les quantitats que rebia
l'animer es deixen algun cop en blanc; fou segurament per
desconeixement d'aquestes dades per part de l'autor en el
moment de fer la redacció i oblit posterior a l'hora d'acabar
de completar el text.
Si analitzem amb una mica més de detall el contingut trobem
també altres informacions d'una vàlua evident i considerable:
detalls sobre l'assistència a les diferents funcions (en especial
sobre la major assistència de dones als oficis, o sobre la major o
menor assistència en funció de l'hora dels mateixos), sobre la
diferència de participació en les funcions segons els dos sexes,
sobre l'estatus social dels feligresos, detalls sobre les aportacions
en espècies al sosteniment de la parròquia, precisions sobre la
importància relativa de les diferents viles que formaven Encamp
i sobre la relació dels seus habitants amb la rectoria, informació
sobre l'organització del clergat a la parròquia, així com sobre
el parament de les esglésies, sobre les confraries, sobre
l'existència i situació de creus de terme, sobre altres actes i
celebracions civils coetanis a les celebracions religioses, etc.
Totes aquestes dades han de ser de gran interès pels estudiosos