Consueta d´Encamp 1696

Una presència més perllongada del vicari Coromines a Encamp
hagués significat, sens dubte, canvis importants per a la parròquia.
El que no sabem és si cal que ens alegrem o que ens lamentem
de la seva curta estada entre la comunitat encampadana, ni
sabrem mai tampoc si aquesta n'hagués sortit beneficiada; cal
no oblidar que, en aquell moment, les revolucions, per positives
que fossin, no sempre eren benvingudes.
L'obra
Una consueta, com el seu nom indica, és una relació ordenada
de les consuetuds, o costums, relatives a un col.lectiu concret;
en el nostre espai cultural, el mot consueta ha passat a designar
de manera genèrica el llibre que conté la descripció dels costums
d'una comunitat específica de l'església catòlica.
En el nostre context cultural es coneixen ja consuetes d'època
medieval, escrites en aquest cas normalment en llatí; a partir
de finals de l'Edat mitjana és fàcil trobar els texts escrits en
català. La redacció de les Consuetes, que perdurarà de forma
habitual fins al segle XIX (entre les escrites en aqueix segle
podem citar la nova consueta d'Encamp, redactada pel rector
Antoni Areny el 1843 o el 1844, que esperem poder comentar
en una altra ocasió), sol ser reaUtzada per persones coneixedores
de forma directa d'aquests costums. Tal com acabem de veure,
aquest és el cas de la que ens ocupa.
La Consueta del I696, redactada pel vicari Coromines, consta
de 31 pàgines manuscrites, algunes amb anotacions (del mateix
autor o de rectors que el succeïren en el càrrec), escrites en
els fulls finals del Llibre de Baptismes de l'època; la mida dels
fulls de paper és de 20,3 x 14,8 cm i la tinta utilitzada és de
color marró. Uns anys després, el 1710, el rector Joan Segalàs
aprofità la pàgina en blanc immediatament anterior a l'inici del
text de la Consueta per a establir la llista de festes de precepte
de l'any, llista que mereixé addicions posteriors (pensem que
per part del mateix rector), i que es reprodueix també en aquesta
edició, encara que s'ha situat després del text de la Consueta,
per ser la seva redacció posterior a aquesta. També s'han
inclòs una anotació escrita a continuació del text, relativa a la
festivitat de Sant Sebastià, així com un resum del que havien
de pagar els cònsols i els sagristans per la celebració de les
diferents funcions; aquests dos texts pensem que foren escrits
pel rector referit, Joan Segalàs, i per tant pocs anys després