Consueta d´Encamp 1696

Un dels focus més importants en les lluites que oposaven el
rei d'Espanya amb la corona de França estava situat a Catalunya
i, per tant, va ser Catalunya uti dels llocs on aquests càrrecs es
feren sentir d'una manera important. Foren diversos els
alçaments esporàdics de la pagesia contra el poder, essent un
dels més coneguts la revolta protagonitzada per cinc cents
segadors a Puigcerdà, l'any 1688.
D'altra banda, aquestes mateixes lluites entre França i Espanya
(provocades per la política expansionista de Lluís XIV i per la
feblesa dels governs de Carles II), precedents de la guerra de
Successió, degueren tenir conseqüències directes per a Andorra.
L'any I696 encara no havia acabat (la pau es va signar el
1697) la guerra de la lliga dels Augsburg, iniciada el 1689.
Aquesta guerra fou la que provocà, el 1691, la destrucció de
part de les muralles i de moltes cases de la Seu d'Urgell (i
suposà l'ocupació de la ciutat pels francesos), així com un
nou setge de la mateixa vila el 1693. Directament relacionades
amb Andorra tenim dues decisions, una del Governador de la
Seu d'Urgell, del 1689, i una altra del Duc de Nouailles, del
1690, en què prohibeixen l'entrada a Andorra dels soldats que
depenien respectivament de cadascun; també ens consten dues
comunicacions del Governador del Rosselló, aquestes del 1691 i
del 1692, en què demana als andorrans que vulguin facilitar a
les tropes del rei de França aliments per als soldats i herba
per als cavalls.
Aquestes lluites a la vila seu del Bisbat d'Urgell suposaren
també un disfuncionament d'aquest. Sabem que el bisbe
Olaguer de Montserrat morí el mes d'octubre de l'any 1694 a
Guissona (on el bisbat disposava també d'una residència), vila
a la qual segurament s'havia traslladat a viure a causa de les
accions bèl·liques que acabem d'esmentar. També sabem que
el seu successor, Julià Cano, prengué possessió de la seu vacant
l'hivern següent i que s'instal·là al palau episcopal de la Seu
d'Urgell. Pocs mesos després, però, traslladà també la seva
residència a Guissona, des d'on dirigí el bisbat.
Com podem veure, les condicions no eren gens estables en el
nostre entorn. A tots aquests elements detallats fins ara cal
afegir també les lluites encara vives provocades per l'aparició i
el desenvolupament del calvinisme, el que feia encara més
complexa la situació. És, doncs, en un context d'inestabilitat
en què cal situar la redacció de la Consueta del I696. A tall
d'anècdota, i ja per cloure aquest apartat, volem citar un fet per