Consueta d´Encamp 1696

Una qüestió d'identitat
Els trets essencials que conformen una comunitat concreta
venen especificats per un seguit de característiques particulars
que, sumades les unes a les altres, formen un tot indissociable
i definitori. Aquesta addició d'elements dispersos, aplicada a
nivells diferents, arriba a singularitzar des d'una comunitat
mínima, com pot ser el nucli familiar, fins a àrees extenses
d'influència sociocultural que poden agrupar milions de persones.
La parròquia, entès aquest mot en el sentit de circumscripció
territorial de l'Església catòlica, ha significat durant segles en
el nostre context social una unitat definitòria d'una comunitat
concreta. En el cas particular d'Andorra, fins i tot ha arribat a
confondre's amb la unitat principal de l'organització política.
Com a conseqüència en podem deduir que les Consuetes
parroquials han servit per regir en una part considerable
l'especificitat d'aquesta comunitat.
Avui, nous valors han substituït i substitueixen a una velocitat
esfareïdora aquells altres tradicionals que havien regit durant
segles la quotidianitat. Aquest canvi tan ràpid fa que molts
d'ells, per mal o per bé, es perdin sense remissió. Pensem que
és obligació nostra fer que continuïn vius, encara que per a molts
només sigui en el record. Aquesta particular apreciació ha portat
el Comú d'Encamp a promoure l'edició de la Consueta del
1696, en aquest any en què inicia el seu quart segle d'existència.
Serveixi, doncs, aquesta publicació per a apropar-nos a aquest
coneixement i, potser en un nou esclat de romanticisme
provocat per aquest esdevenir vertiginós, per no oblidar d'on
venim en uns moments en què el futur ens sembla cada cop
més imprevisible.
Jordi MAS TORRES
Cònsol Major