doc_45113278_1

MANUAL DELS JUTJATS DE PAU
DE CATALUNYA

Elaboració i redacció:
Il·lm. Sr. Eduard M. Enrech Larrea
Degà dels jutjats de Lleida
Il·lm. Sr. Albert Guilanyà Foix
President de la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Lleida
Il·lm. Sr. Andrés Salcedo Velasco
Magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Cap de l’Àrea de Formació Inicial
de l’Escola Judicial
Agraïments:
M. del Carmen de Maqua Escandón
Magistrada del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 5 de Mataró
Degana dels jutjats de Mataró
Hi han col·laborat:
Joan Maura i Oliva
Carles Verdú i Esbrí
Sergi Garcia i Lorente
Aquest manual es va tancar el dia 20 de gener de 2003
Qualsevol reproducció, total o parcial, d’aquest manual,
haurà de tenir l’autorització del Departament de Justícia i Interior.

Presentació
Amb aquest Manual dels jutjats de pau de Catalunya, el Departament de Justícia obre
una nova línia de col·laboració amb els jutges de pau a casa nostra. I ho fa des del
convenciment que el bon funcionament de la justícia de pau, bàsica per als ciutadans,
ha de ser una de les prioritats del Govern català en l’àmbit de les relacions amb
l’Administració de justícia.
Des de la instauració de la institució el 1855, s’ha entès la figura del jutge de pau com la
representació del sentit comú, del seny. No endebades els jutges de pau, persones de
confiança entre els veïns dels nostres municipis, són el paradigma de l’autorictas, de
l’autoritat moral.
Val a dir que els jutges de pau, que tenen encomanada la responsabilitat de representar
l’Administració de justícia més propera al ciutadà, no han de tenir necessàriament
coneixements específics de dret, la qual cosa no els impedeix exercir amb propietat les
seves funcions. Tanmateix, la complexitat creixent del món actual, l’existència del dret
positiu, les peculiaritats del llenguatge jurídic i tants altres factors han aconsellat la
redacció del manual que teniu a les mans, el qual pretén facilitar les tasques quotidianes
dels jutges de pau, posant a la seva disposició la informació que els pot resultar útil per
al funcionament d’un jutjat de pau.
Així, el contingut d’aquest manual pretén resoldre els dubtes que pot plantejar l’exercici
del càrrec. Com podreu observar, té un format obert que permetrà la integració de noves
seccions –si escau– i l’actualització permanent del material facilitat, com ara la
incorporació de les novetats legislatives i l’adequació dels formularis, així com les
propostes que pugueu fer-nos arribar per tal de perfeccionar-lo.
Espero que aquesta publicació sigui del vostre interès, i que en el dia a dia del jutjat de
pau pugueu comprovar-ne la utilitat. Veuríem, així, satisfetes les pretensions del
Departament de Justícia del Govern de Catalunya, mitjançant la Direcció General de
Relacions amb l’Administració de Justícia.
Núria de Gispert i Català
Consellera de Justícia

Presentació de la segona edició
L’any 1999, vaig tenir l’honor de fer la presentació de la primera
edició d’aquest Manual dels jutjats de pau de Catalunya, amb el
desig, del que aleshores era el Departament de Justícia del Govern
de Catalunya, que aquesta publicació facilités les tasques dels
jutges de pau a casa nostra. El manual, a més de perseguir
l’objectiu esmentat, obria una nova línia de col·laboració entre el
Departament i la justícia de pau i, a la vegada, proporcionava
informació perquè els jutjats de pau poguessin funcionar en català.
Hem constatat la bona acceptació del manual i, en conseqüència, la
seva utilitat pràctica, altament significativa, perquè ajuda a resoldre
molts dubtes en l’exercici del càrrec de jutge de pau, tant en el
camp de la normalització del català com en el de les qüestions
procedimentals. Aquesta realitat, afegida al fet que la justícia de pau
continua essent un dels àmbits de treball bàsics per al Departament
de Justícia i Interior, va predisposar fer-ne una segona edició.
Arran de l’entrada en vigor de la Llei 1/2000, de 7 de gener,
d’enjudiciament civil, que estableix novetats substancials respecte
de l’anterior, aquesta reedició s’ha fet del tot necessària, ja que calia
incorporar les novetats legislatives i adequar els formularis afectats.
També s’ha aprofitat la reedició per revisar altres aspectes i
incorporar-hi noves dades.
Us lliurem, doncs, la segona edició del Manual dels jutjats de pau de
Catalunya, que em complau encapçalar, amb la convicció que
continuarà essent una ajuda valuosa en el desenvolupament de les
funcions judicials que teniu encomanades.
Núria de Gispert i Català
Consellera de Justícia i Interior
Barcelona, 16 de gener de 2003

SUMARI
Capítol 1. Organització judicial
1. Els poders de l'Estat
2. La funció jurisdiccional
3. Organització jurisdiccional espanyola
4. El Tribunal Constitucional
5. Organització governativa
Capítol 2. La normativa aplicable als jutjats de pau
1. Introducció
2. Jurisdicció civil
3. Jurisdicció penal
4. Registre Civil
5. Altra normativa
Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
1. Constitució espanyola
2. Llei orgànica del poder judicial i Reglament dels jutges de pau
Capítol 4. El personal del jutjat de pau
1. El procediment de nomenament dels jutges de pau i dels substituts
2. El personal del jutjat de pau
3. Els secretaris de jutjats de pau de municipis de menys de 7.000 habitants.
Procediment de nomenament
Ordre de 28 de maig de 1991, per la qual es regula el procediment d'aprovació dels
nomenaments de secretaris de jutjats de pau de municipis de menys de 7.000 habitants
Capítol 5. Subvencions
1. Qui s'ha de fer càrrec de les despeses de funcionament del jutjat de pau?
2. Qui es pot beneficiar de les subvencions que atorga la Generalitat?
3. Què s'ha de fer per obtenir les subvencions?
4. Quin és l'import de les subvencions?
Resolució de 22 de març de 2002, per la qual s’atorguen les subvencions als ajuntaments
dels municipis de Catalunya on hi ha jutjat de pau
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 3

Capítol 6. Agrupacions de secretaries de jutjats de pau
1. Les agrupacions de secretaries de jutjats de pau
2. Quins requisits han de complir els municipis que vulguin agrupar-ne les
secretaries?
3. Com es crea una agrupació de secretaries?
Decret 75/1997, de 18 de març, pel qual es regula el procediment de creació i modificació
de les agrupacions de secretaries de jutjats de pau
4. Relació de les agrupacions de secretaries creades a Catalunya
Capítol 7. Protocols de treball
1. Documents genèrics
2. Documents en matèria civil
3. Documents en matèria penal
4. Documents en matèria de Registre Civil
Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
Capítol 9. La justícia de pau al Llibre blanc de la justícia
Capítol 10. Bibliografia
Capítol 11. Terminologia i tractaments protocol·laris
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 4

Capítol 1.
Organització judicial

Capítol 1. Organització judicial
1. ELS PODERS DE L'ESTAT
L'article 1.2 de la Constitució espanyola de 1978 diu: "La sobirania nacional
resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat".
Com és sabut, el nostre sistema constitucional es basa en la divisió dels
diferents poders de l'Estat (legislatiu, executiu i judicial), de manera que
cadascun dugui a terme les funcions que li son pròpies, i encara que l'anàlisi de
les diferències entre ells sigui una qüestió que s'estudia en l'àmbit del dret
polític o constitucional, sí que cal fer-ne un esment per tal de perfilar d'una
manera més clara aquell dels tres poders que ens interessa, és a dir, el poder
judicial.
Així, diem que el poder legislatiu que resideix en les Corts Generals (Congrés
dels Diputats i Senat) té per funció la creació de normes jurídiques positives, de
mandats jurídics ordinàriament de caràcter general; al poder executiu o
Administració correspon l'obligació de proveir el benestar comú de múltiples
formes i mitjançant l'exercici de la funció executiva i la potestat reglamentària
d'acord amb la Constitució i les lleis, i, finalment, al poder judicial correspon
l'exercici de la funció jurisdiccional de tutelar i realitzar el dret objectiu jutjant i
fent executar allò jutjat. Ens interessa especialment l'anàlisi d'aquest últim i no
tant des de l'aspecte competencial (que pel que fa als jutjats de pau s'analitza
al capítol 6), sinó més aviat des de l'aspecte de la manera com s'organitza
aquest poder.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 5

Capítol 1. Organització judicial
2. LA FUNCIÓ JURISDICCIONAL
Què és la jurisdicció?
La paraula jurisdicció prové dels termes iuris i dictio, que és l'equivalent amb
llenguatge menys tècnic d’impartir justícia o administrar justícia (dir allò jurídic),
és a dir, projectar sobre situacions concretes i amb l'única finalitat de realitzar el
dret una voluntat perpètua i constant de donar a cadascú el que és seu, la qual
cosa requereix determinar (dir) allò que correspon (allò jurídic) a cadascú.
Ofici i funcionari
Està clar que la funció jurisdiccional que correspon al poder judicial es porta a
terme per mitjà d'òrgans públics que no són persones jurídiques sinó més aviat
una forma mentis, és a dir, una construcció jurídica que explica la fusió de dos
elements: ofici i funcionari, entenent per ofici el conjunt de feines concretes que
correspon realitzar a l'òrgan dins de l'àmbit general de la seva funció i per
funcionari la persona que constitueix el substrat físic necessari per a l'activitat
de l'òrgan.
Classes d'òrgans jurisdiccionals
Aquest òrgans es poden classificar de la manera següent:
a) Unipersonals i pluripersonals o col·legiats segons siguin un o diversos els
jutges que componen l'òrgan jutjador, i així diem que els jutjats de primera
instància i instrucció són jutjats unipersonals perquè estan servits per un sol
jutge o magistrat. Per contra, les sales úniques o les diferents seccions de les
audiències i tribunals superiors de justícia son òrgans pluripersonals constituïts
per més d'un magistrat (en tot cas, en nombre senar).
b) Integrats per jutges juristes o per jutges no juristes, segons el jutge hagi de
tenir títol acadèmic superior en ciències jurídiques o no. Avui tots són juristes
tret dels jutges dels jutjats de pau. També cal esmentar el tribunal del jurat
popular, que ha reintroduït novament en la nostra legislació la Llei orgànica,
5/1995, de 22 de maig, del tribunal del jurat, que es pot considerar com una
modalitat d'òrgan judicial de jutges no juristes, ja que els membres del tribunal
del jurat en aquest cas estan extrets aleatòriament del cens electoral d'entre
aquelles persones que compleixen els requisits legals i no estan afectades per
causa d'incapacitat, inhabilitació o excusa legal, si bé el tribunal s’integra amb
un magistrat professional president.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 6

Capítol 1. Organització judicial
3. L'ORGANITZACIÓ JURISDICCIONAL ESPANYOLA
Jurisdicció ordinària i jurisdiccions especials
Per organització judicial o jurisdiccional s'ha d'entendre el conjunt d'òrgans que
acompleixen la funció jurisdiccional. Tots els òrgans jurisdiccionals espanyols
s'enquadren bé dins de la jurisdicció ordinària bé dins de les jurisdiccions
especials.
La jurisdicció ordinària està constituïda pel conjunt de jutjats i tribunals als quals
correspon el coneixement i la resolució general de procediments relatius a la
generalitat de persones i de matèries.
La jurisdicció especial és aquell conjunt de jutjats i tribunals que tenen per
funció el coneixement i la resolució de processos relatius a matèries i persones
específiques (personal militar o militaritzat). L'única jurisdicció especial existent
actualment a Espanya es la jurisdicció militar. Això no obstant, no hem d'oblidar
alguns complexos orgànics susceptibles de poder conceptuar-se com a
jurisdiccions especials malgrat la singularitat de les seves atribucions, que en
tot cas no enllacen mai amb la jurisdicció ordinària i que en són completament
independents, com és el cas dels tribunals arbitrals de censos a les quatre
províncies catalanes o el Tribunal Arbitral d'Assegurances, el Tribunal de
Comptes o el Tribunal de les Aigües de València, als quals s'hauria d'afegir, en
un pla completament diferent i autònom, el Tribunal Constitucional.
Especialitat de la jurisdicció ordinària
Dins de la jurisdicció ordinària i per la mateixa evolució de les necessitats
socials i els criteris de divisió del treball, aquesta jurisdicció s'ha dividit en
quatre especialitats o branques, que són: la jurisdicció ordinària strictu sensu,
constituïda per l’ordre jurisdiccional civil i l’ordre jurisdiccional penal, i les
especialitats de la jurisdicció ordinària, on s'enquadraria l’ordre jurisdiccional
social i l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu.
Els jutjats i tribunals per jurisdiccions
Si classifiquem els òrgans judicials espanyols tenint en compte la jurisdicció a
què pertanyen resultaria que:
a) A l'ordre civil pertanyen els jutjats de pau, els jutjats de primera instància o
de primera instància i instrucció, els jutjats de família, la sala única de les
audiències provincials que només en tenen una o les sales civils de les
audiències provincials amb diverses sales o seccions, la sala civil dels tribunals
superiors de justícia i la Sala Primera del Tribunal Suprem.
b) A l'ordre penal pertanyen els jutjats de pau, els jutjats d'instrucció o de
primera instància i instrucció, els jutjats de menors, els jutjats de vigilància
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 7

Capítol 1. Organització judicial
penitenciària, els jutjats penals, els jutjats centrals d'instrucció de l'Audiència
Nacional, el Jutjat Central de Menors que ha estat introduït per la LO 7/2000,
de 22 de desembre, de modificació de la LO 5/2000, de 12 de gener,
reguladora de la responsabilitat penal dels menors amb relació als delictes de
terrorisme, el Jutjat Central Penal de l'Audiència Nacional, les audiències
provincials de sala única o les sales o seccions penals si són diverses, les
sales penals dels diferents tribunals superiors de justícia, les sales penals de
l'Audiència Nacional, la Sala Segona del Tribunal Suprem i, excepcionalment,
el Tribunal Suprem en ple.
Cal fer notar, doncs, el caràcter mixt que tenen tant els jutjats de pau com els
de primera instància i instrucció, que pertanyen a la vegada a l'ordre
jurisdiccional civil i al penal.
c) A l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu pertanyen els recentment
creats jutjats unipersonals contenciosos administratius, les sales contencioses
administratives dels tribunals superiors de justícia, les sales contencioses
administratives de l'Audiència Nacional i la Sala Tercera del Tribunal Suprem.
d) A l'ordre jurisdiccional social pertanyen els jutjats socials, les sales socials
dels tribunals superiors de justícia i la Sala Quarta del Tribunal Suprem.
Els òrgans judicials espanyols
D'acord amb el que estableix l'article 30 de la Llei orgànica del poder judicial
(LOPJ), l'Estat s'organitza territorialment, als efectes jurisdiccionals, en
municipis, partits judicials, províncies i comunitats autònomes.
Farem una petita anàlisi dels diversos tipus d’òrgans judicials espanyols amb
especial referència a la seva jurisdicció territorial, és a dir, al seu àmbit de
competència territorial i al seu caràcter unipersonal o col·legiat. De menor a
major jerarquia, aquests òrgans són els següents:
Òrgans unipersonals
Jutjats de pau
Són òrgans judicials unipersonals amb jurisdicció en el terme municipal
corresponent. Hi ha jutjats de pau a tots el municipis on no hi ha jutjat de
primera instància i instrucció.
Es poden definir com a òrgans servits per jutges no juristes (llecs) que
exerceixen funcions jurisdiccionals civils i penals en els casos que els atribueix
la llei i que es recullen a bastament en els capítols següents.
Jutjats de primera instància i instrucció
Són, així mateix, òrgans unipersonals amb jurisdicció en una demarcació
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 8

Capítol 1. Organització judicial
territorial que rep el nom de partit judicial i, a cada partit, hi pot haver un jutjat o
més d'aquesta classe. Tenen la seu a la capital del partit judicial del qual
prenen el nom, i les seves competències són civils i penals.
En aquelles ciutats on el volum de treball és molt elevat, el Consell General del
Poder Judicial pot acordar la separació de la jurisdicció d'aquests òrgans d'una
banda en jutjats de primera instància, amb jurisdicció exclusivament civil, i de
l'altra en jutjats d'instrucció, amb jurisdicció exclusivament penal. Fins i tot, en
certes ciutats grans alguns dels jutjats de primera instància estan especialitzats
en assumptes concrets, i així hi ha jutjats de família, jutjats d'internaments i
incapacitacions, jutjats de procediments hipotecaris, etc. Properament i com a
conseqüència de l’aplicació del pla de xoc de la Justícia es crearan jutjats
mercantils especialitzats en aquesta matèria.
Jutjats penals
Aquests jutjats són una novetat molt important dins l'organització judicial
espanyola. Es van crear arran de la sentència del Tribunal Constitucional de 12
de juliol de 1988, que declarava inconstitucional que un mateix jutge instruís
una causa i la jutgés (com passava amb la majoria de delictes menys greus i
lleus amb la legislació anterior, quan el mateix jutge d'instrucció feia la
instrucció del procediment i dictava la sentència). Van entrar en funcionament
el 28 de desembre de 1989. Es tracta d'òrgans unipersonals amb jurisdicció
exclusivament penal sobre un o diversos partits judicials de la mateixa
província. Prenen el nom de la població on estan ubicats. En tot cas, sempre
n'hi ha almenys un a la capital de cada província, encara que algunes ciutats
que no són capital també en tenen (p. ex. Santiago de Compostel·la, Xixon,
Eivissa, Vigo, etc.).
Jutjats socials
Van ser creats per la LOPJ en substitució de les antigues magistratures de
treball. La seva jurisdicció és exclusivament de l'ordre social sobre un o
diversos partits judicials de la mateixa província. Prenen el nom de la població
on estan ubicats. En tot cas, sempre n'hi ha almenys un a la capital de cada
província, encara que algunes ciutats que no són capital també en tenen (p. ex.
Santiago de Compostel·la, Xixon, Eivissa, Vigo, Cartagena, Èibar, Manresa,
Mieres, Avilès, Elx, etc.).
Jutjats de vigilància penitenciària
Van ser creats per la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de demarcació i de
planta judicial. Són òrgans unipersonals integrats en l'àmbit jurisdiccional penal
que poden establir-se en nombre d'un o més per província i que estenen la
seva jurisdicció a dues o més províncies dins d'una mateixa comunitat
autònoma. També pot ser que no arribin a comprendre una província, ja que
això depèn dels centres penitenciaris existents a cada lloc i de quina classe
siguin. Així, per exemple, a Catalunya n'hi ha tres, dos a Barcelona i un a
Lleida amb jurisdicció a Lleida i Tarragona.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 9

Capítol 1. Organització judicial
Jutjats de menors
Van ser creats per la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de demarcació i de
planta judicial. Són òrgans unipersonals que s'integren en l'àmbit jurisdiccional
penal i poden establir-se en nombre d'un o més per província. Han substituït els
antics tribunals tutelars de menors. Actualment només conserven les facultats
correctores sobre menors, atès que, en el cas de Catalunya, les facultats de
protecció han estat transferides a la Generalitat. Pel que fa a aquests jutjats,
també cal destacar, com a característica única dins dels jutjats que integren
l'àmbit de la jurisdicció penal, que la instrucció no correspon al jutge sinó al
Ministeri Fiscal.
Jutjats contenciosos administratius
Van entrar en funcionament el 15 de desembre de 1998. Són òrgans
unipersonals integrats en l'àmbit jurisdiccional contenciós administratiu. La seva
seu és la capital de província, on estenen la seva jurisdicció, tot i que la llei
preveu la possibilitat que n'hi hagi més d'un en algunes capitals i, fins i tot, que
excepcionalment n'hi hagin alguns que estenguin la seva jurisdicció a més
d'una província d'una mateixa comunitat autònoma. Aquests jutjats representen
una primera instància dins l'àmbit jurisdiccional contenciós administratiu, que
actualment radica a les sales contencioses administratives dels tribunals
superiors de justícia de les comunitats autònomes.
Òrgans pluripersonals o col·legiats
Audiències provincials
Són òrgans jurisdiccionals pluripersonals, també anomenats col·legiats, amb
seu a la capital de província de la qual prenen el nom i on estenen la seva
jurisdicció. Si bé inicialment la seva competència era solament dins l'àmbit
jurisdiccional penal, amb la Llei de 20 de juny de 1968 també tenen jurisdicció
en matèria civil. Poden estar constituïdes per una sala única o per més d'una i
dividir-se en seccions. Quan tenen dues seccions o més, fins i tot es poden
especialitzar les unes en assumptes civils i les altres en assumptes penals, i a
llocs molt grans com Barcelona o Madrid hi ha especialitats dins de les
seccions civils (com ara arrendaments).
Tribunals superiors de justícia
Són, així mateix, òrgans jurisdiccionals col·legiats, que en aquest cas culminen
l'organització judicial a l'àmbit de la comunitat autònoma de la qual prenen el
nom i sobre la qual estenen la seva jurisdicció. Tenen competències en matèria
civil, penal, social i contenciosa administrativa i estan organitzats en tres sales:
la sala civil i penal, la sala social i la sala contenciosa administrativa. Cada una
d'aquestes sales pot ser única o, quan les circumstàncies de volum de treball
així ho aconsellin, hi pot haver a cada sala dues seccions o més. També,
excepcionalment, poden crear-se sales contencioses administratives i socials
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 10

Capítol 1. Organització judicial
amb jurisdicció limitada a una o diverses províncies d'una mateixa comunitat
autònoma, i així passa per exemple a Andalusia, on les sales contencioses
administratives i socials amb seu a Sevilla estenen la seva jurisdicció a Cadis,
Còrdova, Huelva i Sevilla; les que tenen la seu a Granada estenen la seva
jurisdicció a Granada, Almeria i Jaén, i les de Màlaga només a Màlaga; o a
Castella-Lleó, on les sales de Valladolid estenen la seva jurisdicció a Lleó,
Palència, Salamanca, Valladolid i Zamora, mentre que les que tenen la seva
seu a Burgos estenen la seva jurisdicció a les províncies d'Àvila, Burgos,
Segòvia i Sòria; un cas semblant passa a les Canàries.
Audiència Nacional
Una menció especial mereix l'Audiència Nacional, que integren els jutjats
centrals d'instrucció, el Jutjat Central de Menors que ha estat introduït per la
LO 7/2000, de 22 de desembre, de modificació de la LO 5/2000, de 12 de
gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors amb relació als
delictes de terrorisme, el Jutjat Central Penal, les sales penals i les
contencioses administratives. Les analitzarem separadament:
a) Jutjats centrals d'instrucció
Són òrgans unipersonals amb jurisdicció exclusivament penal i de caràcter
instructor amb seu a Madrid i amb competència a tot el territori nacional, encara
que per raons de la seva feina es poden desplaçar a qualsevol punt del territori
de l’Estat. Actualment són sis, i la diferència amb la resta de jutjats d'instrucció
d'arreu de l'Estat radica en les seves competències especials referents només
a certs delictes legalment taxats i que, a més, s'han produït en l'àmbit territorial
de més d'una comunitat autònoma, així com en altres competències que els
atribueix de manera exclusiva la llei, com poden ser els expedients d'extradició
passiva.
b) Jutjat Central de Menors
És un òrgan unipersonal amb jurisdicció exclusivament penal que només
coneix de l’enjudiciament de les causes que especialment li atribueix la
legislació reguladora de la responsabilitat penal del menor (fonamentalment
delictes de terrorisme comesos per menors d’edat penal), amb seu a Madrid i
jurisdicció a tot el territori nacional. Només n’hi ha un i va ser creat per la LO
7/2000, de 22 de desembre, de modificació de la LO 5/2000, de 12 de gener,
reguladora de la responsabilitat penal dels menors amb relació als delictes de
terrorisme. La seva principal finalitat es enjudiciar els delictes de terrorisme
majoritàriament de baixa intensitat o kaleborroka, quan els seus autors són
menors d’edat penal (menys de 18 anys).
c) Jutjat Central Penal
Actualment només n'hi ha un a l'Audiència Nacional, tot i que la llei preveu la
possibilitat que en pugui haver diversos. Es tracta d'un òrgan jurisdiccional
unipersonal amb jurisdicció exclusivament penal. Té la seu a Madrid i el seu
àmbit territorial comprèn tot l'Estat. La seva competència es així mateix
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 11

Capítol 1. Organització judicial
especial i es relaciona amb la que tenen els jutjats centrals d'instrucció, de tal
manera que és la transposició als jutjats penals del que aquests són per als
jutjats d'instrucció, és a dir, només jutgen assumptes que els atribueix la llei i
que han estat instruïts per qualsevol dels jutjats centrals d'instrucció.
d) Sales de justícia de l'Audiència Nacional
Són tres: la Sala Penal, la Sala Contenciosa Administrativa i la Sala Social.
Aquestes sales són òrgans col·legiats amb seu a Madrid i jurisdicció a tot el
territori de l’Estat. Cada una d'aquestes sales de justícia a la vegada està
dividida en seccions, de manera que hi ha tres seccions penals, vuit
contencioses administratives i una social. També es preveu la possibilitat que
les sales de justícia de l'Audiència Nacional actuïn en ple o en sales especials
(per ex. en incidents de recusació).
e) El Tribunal Suprem
Al Tribunal Suprem li correspon la més alta jerarquia dins de l'organització
jurisdiccional espanyola en tots els ordres jurisdiccionals i amb l'única excepció
de les garanties constitucionals, que corresponen al Tribunal Constitucional.
Pot actuar en ple, en sales de justícia i en algunes sales especials.
f) Sales de justícia del Tribunal Suprem
Les sales de justícia del Tribunal Suprem són cinc: la Sala Primera Civil, la
Sala Segona Penal, la Sala Tercera Contenciosa Administrativa, la Sala Quarta
Social i la Sala Cinquena Militar. Aquesta última ha substituït l'antic Consell
Suprem de Justícia Militar.
Cadascuna d'aquestes sales està integrada per un president de sala i un
nombre desigual de magistrats amb categoria de magistrats del Tribunal
Suprem; la més nombrosa és la Sala Contenciosa Administrativa, amb 32
magistrats.
El president del Tribunal Suprem és a la vegada president del Consell General
del Poder Judicial.
g) El Ple del Tribunal Suprem
A més d'actuar en sales de justícia, que és el més habitual, el Tribunal Suprem
també pot actuar en Ple en aquells casos en què la llei ho preveu especialment.
Si bé abans aquesta actuació havia tingut certa importància, avui ha quedat
reduïda pràcticament a la solemne obertura anual de l'any judicial i a la presa
de possessió del president del Tribunal Suprem i del fiscal general de l'Estat.
Quan actua en Ple, la Sala la constitueixen tots el membres del Tribunal
Suprem.
h) Les sales especials del Tribunal Suprem
La Sala Especial la formen el president del Tribunal Suprem, els presidents de
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 12

Capítol 1. Organització judicial
les sales i el magistrat més antic i més nou de cadascuna d'elles. Les seves
competències estan taxades a la llei i són, per exemple, conèixer dels
incidents de recusació del president del Tribunal Suprem, dels presidents de
sala o de més de dos magistrats d'una sala; conèixer de les pretensions de
declaració d'error judicial quan aquest s'hagi produït en una sala del Tribunal
Suprem; conèixer de les demandes de responsabilitat civil contra presidents de
sala o contra tots o la majoria de magistrats d'una mateixa sala o de la
instrucció i enjudiciament de les causes contra aquests.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 13

Capítol 1. Organització judicial
4. EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
El Tribunal Constitucional s'ha d'esmentar a part, perquè si bé hem dit que no
és un òrgan que pertanyi a la jurisdicció ordinària ni que es dediqui a l'exercici
de la funció jurisdiccional, en certes ocasions es comporta com a tal pel fet que
és una instància de fiscalització de l'activitat jurisdiccional en relació amb les
garanties constitucionals. És, doncs, l'intèrpret suprem de la Constitució i
completament independent de la resta d'òrgans que integren l'organització
jurisdiccional espanyola.
El componen dotze magistrats, quatre dels quals a proposta del Congrés dels
Diputats per majoria de 3/5 parts dels seus membres, quatre a proposta del
Senat i també per majoria de 3/5 parts dels seus membres, dos a proposta del
Govern de la nació i dos a proposta del Consell General del Poder Judicial,
també per la majoria de 3/5 parts dels seus membres. Són designats per un
mandat de 9 anys i se'n renova una tercera part cada tres anys.
El Tribunal Constitucional pot funcionar en Ple, en sales o en seccions. El Ple el
constitueixen els seus dotze membres i les dues sales, sis membres. La Sala
Primera la presideix el president del Tribunal Constitucional i la Sala Segona, el
vicepresident. També poden actuar en seccions, integrades en aquest cas per
tres membres, és a dir, un president i dos magistrats.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 14

Capítol 1. Organització judicial
5. ORGANITZACIÓ GOVERNATIVA
Paral·lelament a l'organització judicial espanyola hi ha una organització
governativa que ja no té cap competència jurisdiccional i la funció de la qual és
el govern del poder judicial i, per tant, del jutjats i tribunals que el componen.
Dins d'aquesta organització governativa podem incloure el Consell General del
Poder Judicial com a òrgan suprem de govern del Poder Judicial, d'una banda,
i de l'altra, com a òrgans interns dels jutjats i tribunals, les sales de govern del
Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i els tribunals superiors de justícia
constituïdes en el seu cas en Ple o en Comissió, així com als presidents dels
tribunals superiors de justícia, els presidents de les audiències provincials, els
jutges degans, les juntes de jutges i magistrats. Els analitzarem de forma
separada.
5.1 Sales de govern
Hi ha sales de govern al Tribunal Suprem, a l'Audiència Nacional i als tribunals
superiors de justícia. Les sales de govern desenvolupen funcions de govern
dels seus respectius tribunals, i tenen competència per aprovar les normes de
repartiment d'assumptes entre les diferents seccions de cada sala, de les
audiències provincials o de jutjats del mateix ordre jurisdiccional amb seu a la
comunitat autònoma respectiva (en el cas dels TSJ); per exercir facultats
disciplinàries sobre els magistrats i jutges en els termes que estableix la llei; per
proposar al president la realització de les visites d'inspecció i informació que es
considerin procedents; per rebre el jurament o la promesa als magistrats que
integren els respectius tribunals i donar-los possessió del càrrec, i, en el cas de
les sales dels TSJ, la d'advocats, procuradors i graduats socials, així com per
expedir els nomenaments dels jutges de pau d'acord amb el que disposa el
Reglament corresponent; per seleccionar i nomenar els jutges de provisió
temporal, així com els secretaris de provisió temporal, etc.
En el cas del Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional, les constitueixen el
president del Tribunal, que les presideix, els presidents de les sales existents i
un nombre de membres igual al d'aquests, triats d'acord amb el que estableix la
LOPJ i la normativa de desenvolupament.
En el cas de les sales de govern dels tribunals superiors de justícia, les
constitueixen el president d'aquests, que les presideix, els presidents de les
sales existents, els presidents de les audiències provincials de la comunitat
autònoma respectiva i un nombre igual de magistrats o jutges triats per tots els
membres de la carrera judicial destinats en el seu territori i d'acord amb el que
estableixen la LOPJ i el Reglament 4/1995. Almenys un d'ells ha de tenir la
categoria de jutge i en aquells territoris on hi hagi jutges degans alliberats del
treball que els correspondria realitzar en l'ordre jurisdiccional respectiu (per ex.
degans de Barcelona, Madrid, Saragossa, Bilbao, València, etc.), aquests
també formen part de la Sala de Govern del seu respectiu TSJ. Poden
funcionar en Ple o en Comissió.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 15

Capítol 1. Organització judicial
5.2 Els presidents dels tribunals
Els presidents del Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i els tribunals
superiors de justícia tenen entre altres funcions la de convocar, presidir i dirigir
les deliberacions de la Sala de Govern; fixar l'ordre del dia; autoritzar amb la
seva firma els acords de la Sala de Govern i vetllar pel seu compliment;
despatxar els informes que li demani el CGPJ; dirigir la inspecció dels jutjats i
tribunals de la seva jurisdicció; determinar el repartiment d'assumptes entre les
seccions del Tribunal d'acord amb les normes establertes per la Sala de
Govern, etc.
5.3 Els presidents de les audiències i sales
Els presidents de les audiències provincials exerceixen funcions governatives
com són presidir l'Audiència Provincial; presidir diàriament la reunió dels
presidents de seccions i dels magistrats i cuidar de la composició de les
seccions; adoptar les mesures necessàries per al seu funcionament; dirigir als
jutjats del seu àmbit governatiu les prevencions que consideri necessàries per
al millor funcionament d'aquests i donar-ne compte sense dilació al TSJ o, en el
seu cas, al CGPJ; exercir els poders de govern sobre el personal, etc.
Els presidents de les sales de justícia tenen en els seus òrgans jurisdiccionals
la direcció i inspecció de tots els serveis i assumptes, adopten les resolucions
que la bona marxa de l'Administració de justícia aconsella i donen compte als
presidents dels respectius tribunals i audiències de les anomalies o faltes que
observin; exerceixen les funcions disciplinàries que els atribueix la llei sobre el
personal adscrit al servei de la sala, etc.
5.4 Les juntes de jutges
Els titulars dels jutjats amb seu a una mateixa població, independentment de
l'ordre jurisdiccional al qual pertanyen, es constituiran en Junta General per
tractar assumptes d'interès comú. Hi ha també la possibilitat que es
constitueixin en Junta de jutges només aquells que pertanyen a un ordre
jurisdiccional (per ex., la Junta de jutges d'instrucció), la qual cosa, d'altra
banda, és el més habitual a ciutats grans com Barcelona, on les juntes generals
de jutges multijurisdiccionals són més aviat escasses, mentre que les juntes
sectorials són molt habituals.
Les juntes de jutges són convocades personalment pel jutge degà o a
sol·licitud de la quarta part dels membres de la Junta. Les presideix el jutge
degà. És competència de les juntes de jutges efectuar l'elecció de jutge degà
en aquells llocs on hi ha més de deu jutjats; tractar assumptes d'interès comú a
tots els membres; elaborar i remetre a la Sala de Govern del TSJ per a la seva
aprovació les normes de repartiment d'assumptes; proposar l'alliberació total o
parcial d'un jutge de repartiment en els casos previstos legalment; tractar
d'unificar criteris en qüestions jurídiques comunes o generals respecte de la
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 16

Capítol 1. Organització judicial
independència judicial; unificar pràctiques i criteris d'actuació en l'organització
de l'oficina judicial, etc.
5.5 Els jutges degans
A tots el llocs on hi ha més d'un òrgan jurisdiccional, un dels titulars d'aquests
ha de ser el jutge degà. Quan el nombre de jutjats és inferior a deu serà el qui
tingui millor número a l'escalafó. Si són més de deu els jutjats, el degà serà el
qui resulti triat entre tots els titulars en la forma que preveu a la LOPJ.
És funció del jutge degà vetllar per la bona utilització dels locals judicials i els
mitjans materials; vetllar perquè el servei de guàrdia es presti continuadament;
adoptar les mesures urgents necessàries amb assumptes no repartits quan, si
no es fes, es podria vulnerar algun dret o produir-se un perjudici irreparable;
escoltar les queixes que els facin els interessats amb causes i plets; coordinar
l'activitat dels serveis judicials tot dirigint els serveis comuns; supervisar el
repartiment dels assumptes entre els jutjats de la població; resoldre amb
caràcter intern les qüestions que es plantegin i les irregularitats que es
produeixin, etc.
Alguns degans poden ser alliberats de les seves tasques jurisdiccionals quan
existeixin circumstàncies justificades que així ho facin aconsellable, cosa que
normalment passa a les ciutats més grans (cas dels degans de Barcelona,
Madrid, Bilbao, València, etc.). També hi ha la possibilitat que el jutge degà
proposi a la junta sectorial corresponent, perquè després ho aprovi el CGPJ, el
nomenament d'un jutge degà delegat en una jurisdicció determinada com a
conseqüència de la dispersió dels edificis judicials o altres circumstàncies que
ho facin aconsellable.
5.6 Els jutges
D'acord amb el que disposa l'article 165 de la LOPJ, els jutges tenen en els
seus respectius òrgans jurisdiccionals la direcció i inspecció de tots els serveis i
assumptes, han d'adoptar les resolucions que el bon funcionament de
l'Administració de justícia aconselli, han de donar compte als presidents dels
tribunals i les audiències corresponents de les anomalies o faltes que observin i
han d'exercir les funcions disciplinàries que els atribueix la llei sobre el personal
adscrit al servei del jutjat corresponent, i totes aquelles que els atribueixin les
lleis processals sobre la resta de professionals que es relacionen amb el jutjat.
Per acabar, cal destacar que també està prevista la possibilitat que tots els
jutges d'una mateixa província o fins i tot d'una mateixa comunitat autònoma
es reuneixin per tractar assumptes d'interès comú.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 17

Capítol 2
Normativa aplicable als jutjats de pau

Capítol 2. Normativa aplicable als jutjats de pau
1. INTRODUCCIÓ
Es tracta de determinar quines són les lleis i els textos legals aplicables a
Catalunya, tant estatals com del Parlament de Catalunya, i en relació amb les
dues jurisdiccions que poden determinar la competència directa dels jutges de
pau, la jurisdicció civil i la jurisdicció penal.
Es fa una relació àmplia de les normes dictades pel Parlament de Catalunya i de
les ordres i els reglaments de la Generalitat que despleguen la competència única
que recull l'article 9.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Aquesta legislació no
solament se cita, sinó que s'amplia amb una explicació dels continguts i principis
que la informen, tenint en compte que, malgrat la seva aplicació correspon als
jutjats de primera instància, forma part del cos legislatiu civil de Catalunya i els
jutges de pau l'han de conèixer.
També s'inclouen a la relació de normes les últimes reformes rellevants que
puguin afectar-les.
En aquest apartat no tractarem les peticions d'auxili judicial que es poden donar en
les altres jurisdiccions, ni de la normativa de caràcter orgànic, que s’estudia en el
capítol següent.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 18

Capítol 2. Normativa aplicable als jutjats de pau
2. JURISDICCIÓ CIVIL
2.1 Normativa estatal
a) Dret substantiu: Codi civil
* Codi civil, de 24 de juliol de 1889
Text de contingut substantiu en matèria civil, d'aplicació general a tot l'Estat, sens
perjudici de la conservació, la modificació i el desenvolupament per part de les
comunitats autònomes del dret civil o foral allí on n'hi hagi. La normativa específica
que ha desenvolupat el Parlament de Catalunya dins el dret civil propi de
Catalunya es tracta en l'apartat següent, i s'exclou l'aplicació del Codi civil, menys
en allò que no estigui regulat expressament.
Les últimes reformes rellevants són les següents:
* Llei 11/1981, de 13 de maig, per la qual es modifiquen determinats articles en
matèria de filiació, pàtria potestat i règim econòmic del matrimoni.
* Llei 30/1981, de 7 de juliol, per la qual es modifica la regulació del matrimoni en
el Codi Civil i es determina el procediment a seguir en les causes de nul·litat,
separació i divorci.
* Llei 18/1990, de 17 de desembre, sobre reforma en matèria de nacionalitat.
* Llei 35/1994, de 23 de desembre, de modificació del Codi civil en matèria
d'autorització del matrimoni civil pels alcaldes
* Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica al menor.
b) Dret processal: Llei d'enjudiciament civil
* Llei 1/2000, de 7 de gener.
La legislació processal és competència exclusiva de l'Estat (article 149.1.6 de la
Constitució), sens perjudici de les necessàries especialitats derivades de les
particularitats del dret substantiu de les comunitats autònomes. No hi ha cap
especialització de procediment dictada pel Parlament de Catalunya, de manera
que aquest és el text processal fonamental en la nostra legislació.
D'acord amb la Llei d'enjudiciament civil (LEC), els jutges de pau han de portar a
terme els procediments següents:
* JUDICI VERBAL (article 47 i següents de la LEC), en reclamació de quanties de
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 19

Capítol 2. Normativa aplicable als jutjats de pau
menys de 15.000 ptes.
No es tracta del judici verbal per danys i perjudicis ocasionats amb motiu de la
circulació de vehicles de motor, que sempre és competència del jutjat de primera
instància del lloc on s'ha produït l'accident (Disposició addicional primera de la Llei
orgànica, 3/1989, de 21 de juny, d’actualització del Codi penal).
* ACTES DE CONCILIACIÓ (article 415 i següents de la LEC), aplicables a totes
les mediacions. La disposició derogatòria única 1. 2a declara vigents els articles
de la Llei d’enjudiciament civil que s’hi relacionen.
* QÜESTIONS DE COMPETÈNCIA (articles 48 i 49 de la LEC, en especial els
articles 63 a 65), en relació amb la discussió que es pot donar entre diferents
jutjats de pau respecte de si és competent l'un o l'altre.
* ACTES DE COMUNICACIÓ, que són les notificacions, les citacions, les citacions
a termini i els requeriments (articles 150 i 151 i, en especial, l'article 161 de la LEC
en matèria d'auxili judicial o exhorts).
* MITJANS DE PROVA (article 299 i següents de la LEC), en relació amb tota
petició que es pugui fer en aquest punt mitjançant l'auxili judicial.
Amb motiu de la plena implantació de la moneda única europea (euro), s’ha
promulgat el Reial Decret 1417/2001, de 17 de desembre, pel qual es procedeix a
la conversió a euros de les quanties establertes en la Llei d’enjudiciament civil.
2. 2 Normativa del Parlament de Catalunya
Compilació del dret civil de Catalunya
* Decret legislatiu 1/1984, de 19 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la
compilació del dret civil de Catalunya
Com a resultat de l'exercici de la competència exclusiva que reconeix l'article 9.2
de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, quant a la modificació i el desenvolupament
del dret civil de Catalunya.
Estableix la prioritat del dret civil català sobre el Codi civil i les altres normes, el
sistema de fonts i la determinació de la condició de català en relació amb la
legislació civil, amb remissió a les disposicions del Codi civil pel que fa a
nacionalitat i veïnatge civil.
El Llibre Primer, "De la família", ha quedat buit de contingut amb la publicació de la
Llei 9/1998, de 15 de juliol, del Codi de família. Únicament s’hi regulava el règim
econòmic matrimonial, atès que la filiació la regulava la Llei 7/1991, de 27 d'abril,
de filiacions; l'adopció, la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de
protecció dels menors desemparats i de l’adopció i els heretaments; la Llei
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 20

Capítol 2. Normativa aplicable als jutjats de pau
40/1991, de 30 de desembre, del Codi de successions per causa de mort en el
dret civil de Catalunya. Totes aquestes lleis han estat substituïdes pel nou Codi de
família.
El Llibre Segon, "De les successions", també havia estat substituït per la Llei
40/1991, de 30 de desembre, ja esmentada.
El Llibre Tercer, "Dels drets reals", regula la tradició, l'accessió, l'usdefruit i la
rabassa morta, atès que les servituds les regula la Llei 13/1990, de 9 de juliol, de
l’acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge.
El Llibre Quart tracta "De les obligacions i els contractes i de la prescripció".
Les modificacions més importants de la Compilació han estat les següents:
* Llei 13/1990, de 9 de juliol, de l'acció negatòria, les immissions, les servituds i les
relacions de veïnatge. Es regulen els mecanismes per fer cessar pertorbacions
il·legítimes del dret del propietari, llevat de l'acció reivindicadora, a més de
condicionar les servituds a l'existència d'un avantatge per a la finca dominant,
exigint a la vegada la mínima incomoditat per a la finca servent. També es regula
la mitgeria i desapareix la mitgeria forçosa.
* Llei 40/1991, de 30 de desembre, del Codi de successions per causa de mort en
el dret civil de Catalunya, amb una ordenació que manté el sistema tradicional i,
com a innovacions, introdueix la supressió del testament sacramental i la millora
del dret successori del vidu, tant en la quarta viudal com en la successió intestada.
Codi de família
* Llei 8/1998, de 15 de juliol, del Codi de família.
Pot ser la Llei que de manera més completa i sistematitzada tracta sobre
l'adequació del dret civil de Catalunya a la realitat actual. Amb ella, es refonen les
lleis essencials aprovades fins ara, per a l'adequació del dret civil català a la
realitat, en un sol cos unificat.
Així, agrupa i substitueix les següents lleis: Llei 7/1991, de 27 d'abril, de filiacions;
el capítol II, sobre l'adopció de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures
de protecció dels menors desemparats i de l’adopció; la Llei 39/1991, de 30 de
desembre, de la tutela i les institucions tutelars; la Llei 8/1993, de 30 de setembre,
de modificació de la Compilació en matèria de relacions matrimonials entre els
cònjuges; la Llei 10/1996, de 29 de juliol, d’aliments entre parents, i la Llei
12/1996, de 29 de juliol, de la potestat del pare i de la mare.
El text està dividit en vuit títols. El Títol I, dedicat al matrimoni i els seus efectes,
pren mesures per desjudicialitzar els desacords entre els cònjuges, preveient la
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 21

Capítol 2. Normativa aplicable als jutjats de pau
mediació de determinats familiars, introduint també una clara regulació de la
contribució a les càrregues de la família de tots els que convisquin sota un mateix
sostre. Es manté la possibilitat que el cònjuge que s'ha dedicat a la casa o ha
treballat desinteressadament per a l'altre, pugui obtenir una compensació en
determinades situacions, així com la limitació de la facultat de disposició de
l'habitatge conjugal i dels seus mobles d'ús ordinari, pel cònjuge propietari sense
l'autorització expressa de l'altre cònjuge no propietari, com a mesura de protecció
de la família.
El Títol II regula els règims econòmics matrimonials, amb llibertat de pacte, i com a
supletori, el règim de separació de béns i els altres règims consuetudinaris, i
regula el règim de partició de guanys amb caràcter voluntari. Introdueix la
compensació econòmica per raó de treball desinteressat i la declara compatible
amb els altres drets econòmics que puguin correspondre al cònjuge que surt
beneficiat.
El Títol III introdueix els efectes de la nul·litat, separació i divorci, amb especial
referència a la indemnització compensatòria, que ja regulava l'article 23 de la
Compilació per la Llei 8/1993, de 30 de setembre.
El Títol IV es refereix a la filiació per naturalesa i recull el que disposava la Llei
7/1991, de 27 d'abril, de filiacions, que té com a principis que el menor pugui
gaudir dels drets individuals i col·lectius reconeguts a la Constitució i a la resta de
l'ordenament jurídic, de manera que té dret a créixer en el sí d'una família que
cobreixi les seves necessitats materials, el protegeixi i se'n faci responsable, i que
permeti el desenvolupament integral de la seva personalitat. L'interès del menor és
la màxima prioritat i es creen les figures de l'acolliment simple i familiar.
El Títol V tracta l'adopció, que també es preveia en la Llei 7/1991, de 27 d'abril.
Manté el principi d'equiparació absoluta entre la filiació per naturalesa i la filiació
per adopció, i preveu la normativa de l'adopció internacional.
El Títol VI es dedica a la potestat del pare i de la mare i substitueix la Llei 10/1996,
de 29 de juliol, d’aliments entre parents, dins dels deure de protecció i assistència
del pare i la mare vers els fills, en el marc de l'interès de la família i en benefici del
fill. Es fixa el contingut de la potestat i l'obligació dels fills que conviuen amb la
família de contribuir al sosteniment de les despeses familiars, i requereix
l'autorització judicial per a determinats actes del pare i de la mare.
El Títol VII regula la tutela i la curatela, tal com ho feia la Llei 37/1991, de 30 de
desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció,
que conforma un sistema de tutela familiar que fa prevaler la voluntat dels pares (o
de la mateixa persona interessada), segons la Llei 12/1996, de 29 de juliol, de la
potestat del pare i de la mare, en referència a la crida judicial. Es necessita
l'autorització per a determinats actes i es preveuen les figures del tutor, del curador
i de l’administrador de béns, a més de la creació potestativa del consell de tuteles,
per substituir en alguns casos el control judicial en l'actuació del tutor i amb
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 22

Capítol 2. Normativa aplicable als jutjats de pau
potestat per concedir determinats actes.
Finalment, el Títol VIII regula l'obligació de prestació d'aliments entre parents,
substituint la Llei 10/1996, de 29 de juliol, d’aliments entre parents. La regulació vol
harmonitzar els principis de llibertat civil amb el de solidaritat familiar, i introdueix
com a millora bases per a l'actualització periòdica dels aliments, així com el dret
de repetir que tenen les institucions públiques o privades o de tercers aliens que,
en els casos en què la persona obligada no pagui, avancin les pensions no
satisfetes i els límits d'aquesta reclamació, dins d'un pla integral de la gent gran.
Llei d’unions estables de parella
* Llei 10 /1998, de 15 de juliol, d'unions estables de parella.
Regula les relacions de convivència de parella al marge del matrimoni, tant
heterosexuals com homosexuals.
Es defineix el concepte d'unió estable de parella heterosexual, centrat en la
convivència marital durant un cert temps, que no es requereix quan hi ha fills
comuns. Regula la seva convivència, les despeses comunes, la responsabilitat, i
permet l'adopció; regula també tant la disposició de l'habitatge comú de forma
idèntica a la del matrimoni, com els efectes de l'extinció de la unió, en relació amb
la pensió compensatòria, compensació econòmica i el règim de guarda i visita dels
fills comuns.
La unió estable de parelles homosexuals també queda definida, exigint
l'acreditació de la voluntat de conviure mitjançant un acte formal. Es recull la
normativa de la convivència, les despeses comunes de la parella, la
responsabilitat, la tutela, els aliments, la disposició de l’habitatge comú i els
efectes de la ruptura i extinció, preveient la successió intestada, que no està
prevista, per exemple, per la unió heterosexual. Les parelles estables
homosexuals no tenen prevista l'adopció.
Llei sobre situacions convivencials d’ajuda mútua
* Llei 19/1998, de 28 de desembre, sobre situacions convivencials d’ajuda mútua.
És la primera legislació a l’Estat espanyol que regula les relacions de convivència
de dues persones o més que, sense constituir una família nuclear, estan unides
per vincles de parentiu més o menys llunyà en la línia col·lateral, o de simple
companyonia, que comparteixen un mateix habitatge i que posen en comú
elements patrimonials i treball domèstic, amb voluntat d’ajuda mútua i de
permanència.
Aquesta llei defineix el concepte de convivència i qui pot ser titular d’aquestes
relacions; com s’acredita la convivència, les formes d’extinció de la convivència i
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 23

Capítol 2. Normativa aplicable als jutjats de pau
els efectes de l’extinció.
Pel que fa als efectes, regula l’extinció quant a l’habitatge, sempre que no hi hagi
pacte, la compensació econòmica per raó del treball i la pensió alimentària
temporal en cas de defunció, que es pot excloure mitjançant pacte.
Així mateix preveu el tractament fiscal dins de les competències normatives que té
la Generalitat de Catalunya amb relació a l’Impost de successions i donacions
respecte a les adquisicions mortis causa d’un dels convivents en l’herència de
l’altre.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 24

Capítol 2. Normativa aplicable als jutjats de pau
3. JURISDICCIÓ PENAL
Normativa estatal
a) Dret substantiu: Codi penal
* Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal.
Text bàsic i únic en matèria d'aplicació de penes. No hi ha possibilitat de
transferència a les comunitats autònomes, atès que és una competència exclusiva
de l'Estat (art. 149.1.6 de la Constitució).
Les competències dels jutges de pau en matèria de judici de faltes s’han adequat
a la nova redacció i l’articulat del Codi penal mitjançant la Llei 36/1998, de 10 de
novembre, que modifica l’article 14 de la LECr. La nova redacció assenyala que el
coneixement dels judicis de faltes tipificades en els articles 620, 626, 630, 631,
632, 633 i 634 del Codi penal és competència del jutge de pau del lloc on s'hagi
comès la falta.
Aquestes faltes es corresponen amb les amenaces i coaccions lleus (art. 620),
amb les destrosses als béns immobles públics o privats (art. 626), amb
l'abandonament de xeringues o altres instruments perillosos en situació de causar
mal (art. 630), als propietaris o encarregats d'animals ferotges que els deixin lliures
(art. 631), així com als que els maltractin (art. 632), als que pertorbin lleument
l'ordre en el jutjat, o en qualsevol acte públic, esportiu o cultural (art. 633) i, a
l’últim, als que faltin al respecte o la consideració deguda als agents de l’autoritat
(art. 634).
Les reformes més rellevants són les següents:
* Llei orgànica 11/1999, de 30 d’abril, de modificació del Títol VIII del Llibre II del
Codi penal, aprovat per Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre.
* Llei orgànica 14/1999, de 9 de juny, de modificació del Codi penal de 1995, en
matèria de protecció a les víctimes de maltractaments, i de la Llei d’enjudiciament
criminal.
* Llei orgànica 7/2000, de 22 de desembre, de modificació de la Llei orgànica
10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, i de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de
gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, en relació amb els
delictes de terrorisme.
b) Dret processal: Llei d'enjudiciament criminal
* Reial decret de 14 de setembre de 1882.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 25

Capítol 2. Normativa aplicable als jutjats de pau
És competència exclusiva de l'Estat, sense que en aquest cas hi hagi la possibilitat
que el dret substantiu de les comunitats autònomes prevegi especialitats
procedimentals.
Segons la Llei d'enjudiciament criminal, el jutge de pau (com a substitut del jutge
municipal, d'acord amb la disposició transitòria tercera de la Llei orgànica 6/1985,
d'1 de juliol, del poder judicial) intervé en els casos següents:
- En la instrucció de les diligències del sumari
1. Actuacions de caràcter preventiu: l’article 307 de la LECr autoritza el jutge
municipal (ara el jutge de pau) a portar a terme les diligències més urgents, les
quals lògicament són les que descriu l’article 786 de la LECr, com el que pot fer la
policia judicial en el procediment abreujat.
L’article 308 de la LECr, segons el qual, en tot cas, després de fer les diligències
de l’article 307, s'han de comunicar immediatament al jutjat d'instrucció
corresponent.
2. Per delegació: l’article 310 de la LECr, que permet al jutge d'instrucció delegar
en el jutge de pau tots els actes i les diligències que la llei no reservi
exclusivament al primer.
- En el coneixement i en la decisió dels judicis de faltes
Es regula en el Llibre VI de la LECr (articles 962 i següents), i no només determina
la incoació i el desenvolupament del judici, sinó també l'execució de la sentència
que dicta el jutge de pau.
Les últimes reformes rellevants són les següents:
* Llei orgànica 5/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei d’enjudiciament
criminal en matèria de perfeccionament de l’acció investigadora relacionada amb
el tràfic il·legal de drogues i altres activitats il·lícites greus.
* Llei orgànica 14/1999, de 9 de juny, de modificació del Codi penal de 1995, en
matèria de protecció a les víctimes de maltractaments, i de la Llei d’enjudiciament
criminal.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 26

Capítol 2. Normativa aplicable als jutjats de pau
4. REGISTRE CIVIL
Llei i Reglament del Registre Civil
* Llei de 8 de juny de 1957, sobre el Registre Civil.
* Decret de 14 de novembre de 1958, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei del
Registre Civil.
Aquests són els textos bàsics de la normativa referent al Registre Civil, amb la
determinació de les competències que poden afectar els jutjats de pau.
El Registre Civil és competència única i exclusiva de l'Estat, sense possibilitat de
transferència (article 149.1.8 de la Constitució).
Les últimes reformes rellevants són les següents:
* Ordre de 26 de maig de 1988, per la qual es publica el model plurilingüe de
certificat de capacitat matrimonial.
* Llei 4/1991, de 10 de gener, que modifica l'article 16 de la Llei del Registre Civil,
en el sentit d'admetre la inscripció del naixement en el lloc de naixement, en el
domicili dels pares o en la residència habitual d'aquests. Es complementa amb el
Reial decret 1063/1991, de 5 de juliol, que modifica el Reglament del Registre Civil
en el mateix sentit.
* Ordre de 10 de desembre de 1993 que exclou la dada de la professió de les
inscripcions de matrimoni i de naixement.
* Ordre de 6 de juny de 1994, modificada per l'Ordre de 13 d'octubre de 1994, que
exclou com a dada del Registre Civil la causa de mort en la inscripció de defunció.
* Llei 20/1994, de 6 de juliol, que modifica l'article 54 de la Llei del Registre Civil
sobre l'admissió de noms estrangers.
* Ordre de 15 de novembre de 1996, que modifica el model oficial de declaració de
naixement.
* Ordre de 10 de novembre de 1999, sobre qüestionari per a la declaració de
naixement al Registre Civil.
* Reial decret 193/2000, d’11 de febrer, de modificació de determinats articles del
Reglament del Registre Civil en matèria relativa al nom i cognoms i ordre dels
mateixos.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 27

Capítol 2. Normativa aplicable als jutjats de pau
Llei de política lingüística i Decret que la desplega
* Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.
* Decret 208/1998, de 30 de juliol, pel qual es regula l’acreditació de la correcció
lingüística dels noms i cognoms.
L'article 19 de la Llei de política lingüística disposa les bases per tal d'usar la forma
normativament correcta en català del nom i dels cognoms. En data 7 d'agost de
1998, es va publicar en el DOGC el Decret 208/1998, de 30 de juliol, pel qual es
regula l'acreditació de la correcció lingüística dels noms i cognoms. Aquest Decret
desplega les bases que establia l'article 19 de la Llei de política lingüística.
D'acord amb aquestes normes i amb la legislació vigent relativa al Registre Civil, hi
ha tres procediments diferents per efectuar aquests tràmits segons l'actuació de
què es tracti. Els procediments són els següents:
1) Manifestació de la persona interessada o del seu representant legal davant la
persona encarregada del Registre Civil quan el canvi que es pretengui sigui:
- substitució del nom en qualsevol idioma per l'equivalent en català o aranès (Luis
per Loís, en aranès, o Lluís, en català; Philippe per Felip; José per Jusèp, en
aranès, o Josep, en català)
- inclusió de la conjunció i entre els cognoms (Robert Anton i Plana, Rosa Castells
i Rodríguez)
2) A més de la manifestació a la persona encarregada del Registre Civil, cal
aportar un certificat que acrediti la correcció lingüística del nom o el cognom en els
casos següents:
- correcció de la grafia normativament incorrecta del nom (Ferràn per Ferran,
Esther per Ester, Myriam per Míriam)
- correcció de la grafia normativament incorrecta dels cognoms (Torné per Torner,
Matas per Mates, Antich per Antic)
Els òrgans competents per emetre aquest certificat són l'Institut d'Estudis Catalans
i la Direcció General de Política Lingüística, pel que fa als noms i cognoms en
català, i l'Oficina de Foment i Ensenyament de l'Aranès del Consell General
d'Aran, pel que fa a l'aranès.
3) Instrucció d'un expedient que ha de resoldre un jutge de primera instància (en el
cas de traducció o adaptació gràfica d'un cognom estranger a una llengua oficial
de l'Estat) o el ministre de Justícia (en el cas de traducció o d'adaptació gràfica
entre llengües oficials a l'Estat). De manera facultativa, es pot integrar a
l'expedient una nota informativa emesa per la Direcció General de Política
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 28

Capítol 2. Normativa aplicable als jutjats de pau
Lingüística sobre el canvi que es pretengui fer. S'ha de seguir aquest procediment
en els casos següents:
- traducció d'un cognom al català (Puente per Pont, Schuster per Sabater,
Chevalier per Cavaller)
- adaptació d'un cognom a la grafia catalana (Sánchez per Sanxís, López per
Llopis)
A continuació, reproduïm la Instrucció de la Direcció General dels Registres i del
Notariat sobre aquesta normativa.
Instrucció d’11 de desembre de 1998, de la Direcció General dels Registres i del Notariat,
sobre la tramitació en els registres civils dels canvis de cognoms catalans consistents en la
correcció ortogràfica de grafies incorrectes
1. La Constitució i l’Estatut d’autonomia de Catalunya. L’article 3 de la Constitució espanyola,
després de declarar que el castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat, estableix que les
altres llengües espanyoles són també oficials a les comunitats autònomes respectives d’acord amb
els seus estatuts.
L’article 3 de la Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya,
després de proclamar que el català és la llengua pròpia de Catalunya, disposa que és l’idioma
oficial de Catalunya, com també ho és el castellà, oficial a tot l’Estat.
És doctrina consolidada del Tribunal Constitucional que l’article 3 de la Constitució comporta una
habilitació a les comunitats autònomes amb llengua pròpia perquè, en el marc que estableixen els
estatuts d’autonomia, puguin regular l’abast inherent al concepte d’oficialitat (STC 82/1986, de 26
de juny, i 56/1990, de 29 de març), la qual cosa comporta establir el contingut bàsic d’aquesta
oficialitat (STC 337/1994, de 23 de desembre) i, a més, determinar les mesures de foment o
normalització de la seva llengua pròpia que siguin necessàries (STC 74/1989, de 21 d’abril, i
337/1994, de 23 de desembre), sempre que això no sigui en detriment de l’oficialitat del castellà,
que tots els espanyols tenen el deure de conèixer i el dret d’usar.
2. La normativa de la Generalitat de Catalunya sobre l’ús de la llengua catalana en els cognoms.
L’article 19 de la Llei catalana 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística disposa que els
ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen dret a usar la forma normativament correcta en català
dels seus noms i cognoms i a incloure la conjunció i entre els cognoms.
El mateix article estableix que les persones interessades poden obtenir la constància de la forma
normativament correcta en català dels seus noms i cognoms en el Registre Civil, sigui quina sigui
la data de la imposició, per la simple manifestació a la persona encarregada del Registre, amb
aportació dels documents que acreditin la seva correcció lingüística, els quals s’establiran per
Reglament.
En relació amb el procediment per obtenir la correcció ortogràfica de les grafies normatives
incorrectes, la disposició addicional quarta de la Llei de política lingüística esmentada es remet a
l’article 2 de la Llei 17/1977, de 4 de gener, sobre reforma de l’article 54 de la Llei del Registre Civil,
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 29

Capítol 2. Normativa aplicable als jutjats de pau
és a dir, el de la simple manifestació davant el jutge encarregat del Registre feta per la persona
interessada o pel seu representant legal.
3. La normativa sobre el canvi o l’adaptació gràfica de cognoms en el Registre Civil i l’article 19 de
la Llei catalana 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. La vigència no discutida de la Llei
1/1998, de 7 de gener, que regula l’abast inherent a l’oficialitat del català i estableix mesures de
normalització de l’ús de la llengua catalana exigeix una interpretació harmònica d’aquesta norma
amb les disposicions del Reglament del Registre Civil de 14 de novembre de 1958, que regula el
procediment per a la modificació dels cognoms, per si pogués presentar-se cap dubte sobre la
necessitat d’instruir expedient i la competència per resoldre’l.
Els articles 205 i 206 d’aquest Reglament estableixen que el ministre de Justícia pot autoritzar el
canvi de cognoms, amb un expedient previ, quan es produeixin determinats requisits, sempre que
els canvis consisteixin, pel que tractem ara, en la traducció o adaptació gràfica o fonètica a les
llengües espanyoles.
L’article 209 atorga al jutge de primera instància encarregat del registre civil la competència per
autoritzar, també amb un expedient previ, el canvi de cognom si es tracta d’una adequació gràfica
a les llengües espanyoles de la fonètica d’un cognom estranger.
Finalment, l’article 2 de la Llei 17/1977, de 4 de gener, sobre reforma de l’article 54 de la Llei del
registre civil, permet la traducció del castellà a una altra llengua espanyola del nom propi imposat
en castellà abans de gener de 1977 sense cap altre requisit que la simple manifestació de la
persona interessada i, per tant, sense necessitat d’expedient.
L’article 19 de la Llei catalana 1/1998, de política lingüística, preveu un cas molt concret
d’adaptació gràfica dels cognoms catalans. No es tracta de traduir un cognom castellà al català
(Rubio per Ros, Escribano per Escrivà), ni tan sols d’adaptar-lo a la grafia catalana (Sánchez per
Sanxís, Fernández per Ferrandis, Rojas per Roges), sinó d’adaptar cognoms catalans que figuren
escrits incorrectament en el registre civil a la grafia normativament correcta, és a dir, de corregir en
el registre errors ortogràfics com ara, per exemple, Farré per Ferrer, Mañé per Manyer, Oliveras per
Oliveres, Casas per Cases, o De Alemañ per D’Alemany.
El Decret de la Generalitat de Catalunya 208/1988, de 30 de juliol, sobre l’acreditació de la forma
normativament correcta dels cognoms, ha determinat que els documents necessaris per acreditar
la correcció ortogràfica dels cognoms catalans són un certificat expedit per l’Institut d’Estudis
Catalans o per la Direcció General de Política Lingüística. El mateix Decret circumscriu clarament
l’àmbit d’aplicació de l’article 19 de la Llei, pel que fa als cognoms, a l’adaptació de la grafia
normativament incorrecta per la correcta.
L’objectiu de la legislació catalana és, doncs, el de facilitar als ciutadans que ho desitgen el tràmit
necessari per corregir, voluntàriament, una situació de fet creada per una realitat històrica
superada. És el mateix objectiu que va perseguir, en el seu moment, la Llei 17/1977, de 4 de
gener, en permetre la traducció a les diferents llengües espanyoles del nom propi imposat en
castellà pel tràmit senzill i abreujat de la simple compareixença davant el jutge encarregat del
registre civil.
La interpretació del conjunt normatiu examinat porta a admetre l’existència d’una graduació de
complexitat en l’expedient que té el seu punt màxim en la traducció o adaptació gràfica o fonètica
de cognoms en una llengua espanyola a una altra llengua espanyola i, a Catalunya, a l’empara de
la seva legislació especial, la seva complexitat mínima en la correcció de la grafia normativament
incorrecta en català per la correcta dels cognoms catalans.
4. Instrucció. Per consegüent, aquesta Direcció General ha acordat declarar amb caràcter general
que, quan a l’empara de l’article 19 de la Llei catalana 1/1998, de 7 de gener, se sol·liciti
l’adequació de la grafia incorrectament escrita en català a la grafia normativa en la llengua
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 30

Capítol 2. Normativa aplicable als jutjats de pau
esmentada, no és necessari cap altre tràmit que la manifestació de la persona interessada o del
seu representant legal mitjançant una compareixença davant del jutge encarregat del registre civil,
de la qual s’ha d’aixecar acta amb l’aportació dels certificats previstos en el Decret de la Generalitat
208/1998, de 30 de juliol, pel qual es regula l’acreditació de la correcció lingüística dels noms i els
cognoms.
Madrid, 11 de desembre de 1998. El director general, Luis María Cabello de los Cobos y Mancha.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 31

Capítol 2. Normativa aplicable als jutjats de pau
5. ALTRA NORMATIVA
Llei electoral general
* Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general (LOREG).
Els jutges de pau poden intervenir en els processos electorals de dues maneres:
1. Com a membres de la junta electoral de zona, que normalment està formada
per tres jutges de primera instància i, en el cas que no n'hi hagi suficients, es
completa el nombre amb jutges de pau. Les funcions de la junta electoral de zona
són presentar i proclamar candidats, aprovar les paperetes i els sobres i l'escrutini;
a la resta de processos electorals, té les competències que marca la llei quant a
formació de les taules electorals, comunicació de llocs i locals públics per a la
campanya electoral amb distribució dels corresponents espais, llocs i locals, i
també quant a resoldre les consultes que els electors, partits, coalicions o
federacions o agrupacions d'electors i les autoritats i corporacions públiques
puguin fer en el marc de les seves competències.
2. L'article 101 de la LOREG estableix que el presidents i vocals de cada taula
electoral, amb els interventors que ho desitgin, han de portar la documentació
electoral que regula l'article 100 de la mateixa llei tot seguit al jutjat de primera
instància o de pau de la demarcació a la qual pertany la taula electoral, per lliurar
els sobres primer i segon.
El jutge, en aquest cas el de pau, ha d'identificar el president i els vocals, rebre la
documentació esmentada i lliurar-los el rebut corresponent, on consti la data i
l'hora. A partir de llavors, el jutge té 10 hores per portar a la junta electoral de zona
tots dos sobres. El sobre primer ha de quedar arxivat al mateix jutjat de pau, a
disposició de la junta o dels tribunals.
Llei d'assistència jurídica gratuïta
* Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta.
L'única referència que fa als jutjats de pau s'inclou a l'article 12 de l'esmentada
Llei, quan permet que la sol·licitud per al reconeixement del dret es presenti al
jutjat del seu domicili; per tant, es pot presentar perfectament al jutjat de pau del
domicili del sol·licitant, perquè el jutjat en doni trasllat al Col·legi d'Advocats
competent territorialment.
Llei del jurat
* Llei orgànica 5/1995, de 22 de maig, del Tribunal del Jurat (LOTJ), modificada
per la Llei orgànica 8/1995, de 16 de novembre, i la Llei orgànica 10/1995, de 23
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 32

Capítol 2. Normativa aplicable als jutjats de pau
de novembre, del Codi penal. La referència en aquesta matèria és la presentació
davant el secretari de l'ajuntament, dins els 15 primers dies de novembre, de la
possible manca de requisits per ser jurat, o les causes d'incapacitat o
incompatibilitat per ser jurat d'alguna de les persones incloses a les llistes, de
manera que el secretari de l'ajuntament les pugui enviar al jutge degà per a la
resolució de la reclamació (article14.3 LOTJ).
Evidentment, el jutge degà, quan practiqui les diligències informatives necessàries,
pot demanar al jutjat de pau tots els informes que consideri oportuns sobre la
persona concreta (article 15 LOTJ).
Llei d'ajudes i assistència a les víctimes de delictes violents i contra la
llibertat sexual
* Llei 35/1995, d'11 de desembre, d’ajudes i assistència a les víctimes de delictes
violents i contra la llibertat sexual.
La intervenció dels jutjats de pau la determina el deure d'informació i assistència a
les víctimes dels delictes dolosos, violents i contra la llibertat sexual, en el cas que
hi intervinguin d'alguna manera (com per exemple, per mitjà de l'oferiment
d'accions de l'art. 109 i següents de la LECr o de l'auxili judicial). Els jutges de pau
han d'informar les víctimes de la possibilitat d'ajudes que ofereix aquesta llei i del
procediment per demanar-les, que desenvolupa l'article 9 de la mateixa Llei.
Igualment, han d'informar-los de la data i el lloc de celebració del judici i han de
notificar personalment a les víctimes la resolució que es dicti, malgrat no siguin
part en el procés.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 33

Capítol 3
Estatut orgànic dels jutges de pau:
compendi de normativa

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
Aquestes notes contenen el resum de normativa que podem qualificar
d'orgànica, és a dir, bàsica, i que integra l'estatut personal i professional del
jutge de pau.
1. CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
Article 117.1 de la Constitució espanyola (CE)
“La justícia emana del poble i és administrada en nom del rei pels jutges i pels
magistrats que integren el poder judicial, independents, inamovibles,
responsables i sotmesos únicament a l’imperi de la llei.”
Conté la configuració bàsica del poder judicial en l'esquema constitucional,
destacant-ne les característiques bàsiques: trobar-se integrat per jutges i
magistrats, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a
l’imperi de la llei.
És important destacar que el poder judicial radica exclusivament en els jutges i
tribunals, no en el Consell General del Poder Judicial, que és un òrgan
constitucional de govern del poder judicial.
Article 117.2 de la CE
“Els jutges i els magistrats no podran ser remoguts, suspesos, traslladats ni
jubilats més que per motiu de les causes que la llei preveu i amb les garanties
que aquesta ofereix.”
Aquest precepte constitucionalitza la inamovibilitat dels jutges i magistrats, que
és, a la vegada, garantia de la seva independència. Remet en bloc a les causes
de separació, suspensió, trasllat i jubilació regulades a la LOPJ així com al
conjunt de garanties materials i processals a les quals després farem
referència.
Article 117.3 de la CE
“L’exercici de la potestat jurisdiccional en qualsevol mena de processos jutjant i
fent complir allò que hagi estat jutjat, correspon exclusivament als jutjats i als
tribunals que les lleis determinen, segons les normes de competència i de
procediment que elles estableixin.”
Garanteix el principi d'exclusivitat de la jurisdicció d'acord amb el qual només
els jutges i tribunals poden, i deuen, exercir la potestat jurisdiccional sense que
aquesta facultat pugui correspondre a cap altre òrgan de l'Estat, ja sigui
constitucional o no. Per tant, atribueix a cada jutge de forma individual l'exercici
de la potestat jurisdiccional, no de qualsevol forma, sinó amb respecte i
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 34

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
observació de la llei en tant que fixa les normes de competència i de
procediment.
Article 117.4 de la CE
“Els jutjats i els tribunals no exerciran funcions altres que les que assenyala
l’apartat anterior i les que els siguin atribuïdes expressament per la llei en
garantia de qualsevol dret.”
En sentit negatiu aquest precepte estableix els límits de la funció jurisdiccional,
de manera que fora de l'exercici de la funció jurisdiccional, jutjant o fent
executar allò jutjat, o fora de les funcions en garantia dels drets atribuïts
expressament per la llei, el jutge no pot fer res en condició de tal, i li manquen,
si ho fa, cobertura constitucional i legal.
Article 121 de la CE
“Els danys causats per error judicial i els que siguin conseqüència del
funcionament anormal de l’Administració de justícia donaran dret a una
indemnització a càrrec de l’Estat conformement amb la llei.”
Forma part de l'estatut personal del jutge la possibilitat legal d'exigir-li
responsabilitat quan hagi de respondre pels danys causats a tercers en
determinats supòsits d'error judicial i, en determinades condicions, pel
funcionament anormal dels serveis públics.
Article 122.1 de la CE
“La llei orgànica del poder judicial determinarà la constitució, el funcionament i
el govern dels jutges i dels tribunals, i l’estatut jurídic dels jutges i dels
magistrats de carrera, els quals formaran un cos únic, i el del personal al servei
de l’Administració de justícia.”
Encomana a la Llei orgànica del poder judicial la fixació de l'estatut jurídic dels
jutges i magistrats de carrera, que formaran un cos únic. Encara que els jutges
de pau no estan integrats ni formen part d'aquest únic cos anomenat carrera
judicial i, encara que aquest precepte no ha pensat expressament en ells, és
també a la Llei orgànica del poder judicial on es regula l'estatut dels jutges de
pau, com veurem més endavant.
Article 127 de la CE
“1. Els jutges i els magistrats i també els fiscals, mentre restin en actiu, no
podran exercir altres càrrecs públics ni pertànyer a partits polítics o a sindicats.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 35

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
La llei establirà el sistema i les modalitats d’associació professional dels jutges,
dels magistrats i dels fiscals.
2. La llei establirà el règim d’incompatibilitats dels membres del poder judicial,
que haurà d’assegurar la seva total independència.”
Com a garantia d'independència en l'exercici de la funció jurisdiccional, la
Constitució preveu certes limitacions en l'activitat personal dels qui són jutges i
magistrats. Essencialment aquest article conté la no-pertinença a partits o
sindicats ni l’exercici d'altres càrrecs públics i la remissió a la llei d'un conjunt
d'incompatibilitats. Veurem més endavant, específicament per als jutges de pau
i en atenció al seu caràcter no professional i no integrat a la carrera judicial,
com es poden establir uns matisos en relació amb aquestes matèries,
especialment amb les incompatibilitats.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 36

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
2. LLEI ORGÀNICA DEL PODER JUDICIAL I REGLAMENT DELS JUTGES
DE PAU
* Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial.
* Reglament núm. 3/1995, de 7 de juny, dels jutges de pau.
* Reglament 1/1998, del Consell General del Poder Judicial, de tramitació de
queixes i denúncies relatives al funcionament dels jutjats i tribunals, aprovat per
Acord de 2 de desembre de 1998 del Ple del Consell General del Poder Judicial
(publicat al BOE de 29 de gener de 1999).
Article 1 de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ)
“La justícia emana del poble i s'administra en nom del rei per jutges i magistrats
integrants del poder judicial, independents, inamovibles, responsables i
sotmesos únicament a la Constitució i a l'imperi de la llei.”
Reitera i complementa el que diu l'article 117.1 de la Constitució i, per tant,
resum i compendia els atributs i les característiques de la funció judicial que,
funcionalment, administra la Justícia que emana del poble.
Article 2.1 de la LOPJ
“L'exercici de la potestat jurisdiccional jutjant i fent executar el que s'ha jutjat,
correspon exclusivament als jutjats i tribunals determinats en les lleis i en els
tractats internacionals.”
De nou es recull el principi d'exclusivitat en l'exercici de la funció jurisdiccional,
ampliant la referència de l'article 117.1 de la Constitució amb la referència als
tractats internacionals.
Article 2.2 de la LOPJ
“Els jutjats i tribunals no han d’exercir més funcions que les assenyalades en el
paràgraf anterior, les del Registre Civil i les altres que els siguin atribuïdes
expressament per llei en garantia de qualsevol dret.”
Relacionat amb l'article 117.4 de la Constitució, encara el concreta més amb
referència expressa a les funcions del Registre Civil que, com sabem, no tenen
pròpiament un caràcter jurisdiccional o que, com a mínim, presenten una
naturalesa diferent de la resta de les funcions que exerceix el jutge.
Article 12.1 de la LOPJ
“En l'exercici de la potestat jurisdiccional, els jutges i magistrats són
independents respecte a tots els òrgans judicials i de govern del poder judicial.”
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 37

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
Aquest article garanteix una independència que podem qualificar d'interna
perquè estableix que en l'exercici de la funció jurisdiccional i altres
encomanades al jutge no hi poden interferir altres òrgans judicials o de govern.
És a dir, d’una banda cap jutge en l'exercici de la funció jurisdiccional pot ser
corregit per un altre de rang igual, inferior o superior, amb la precisió que
veurem a l'article 12.2 de la Llei. D’altra banda, es garanteix la mateixa
independència ja no respecte d'altres jutjats i tribunals sinó respecte d'altres
òrgans les funcions dels quals no són jurisdiccionals sinó governatives
(deganats, sales de govern, etc.).
Article 12.2 de la LOPJ
“Els jutges i tribunals no poden corregir l'aplicació o la interpretació de
l'ordenament jurídic feta pels seus inferiors en l'ordre jeràrquic judicial sinó
quan administrin justícia en virtut dels recursos que les lleis estableixin.”
La independència judicial no s'altera pel fet que el criteri o l'actuació d'un jutge
es vegi corregit per un jutge o tribunal superior, però això només és possible
quan s'actuï per un recurs interposat contra la resolució del jutge inferior. De
cap altra manera, ni verbalment ni per escrit, ni en procediment governatiu ni
fora d'aquest, un jutge superior pot corregir el que ha actuat un inferior quan
aquest aplica i interpreta l'ordenament en ús de les seves funcions i mitjançant
els procediments i les normes legalment aplicables.
Article 12.3 de la LOPJ
“Els jutges i tribunals, els seus òrgans de govern o el Consell General del Poder
Judicial tampoc no poden dictar instruccions de caràcter general o particular,
adreçades als seus inferiors, sobre l'aplicació o la interpretació de l'ordenament
jurídic que duguin a terme en l'exercici de la seva funció jurisdiccional.”
És una concreció més del principi d'independència, en aquest cas en la
prohibició de donar, mitjançant circulars, cartes, notes o de qualsevol altra
manera, instruccions generals per a tots els casos o particulars per a alguns
d'ells, sobre l'aplicació o interpretació de l'ordenament jurídic que correspon
decidir al jutge en cada cas concret. Novament només per la via del recurs els
jutges superiors poden corregir els inferiors, però no donar instruccions
anticipades de cap tipus sobre com han de resoldre.
Article 14 de la LOPJ
“1. Els jutges i magistrats que es considerin inquietats o pertorbats en la seva
independència ho han de posar en coneixement del Consell General del Poder
Judicial, i han de donar compte dels fets al jutge o tribunal competent perquè
segueixi el procediment adequat, sense perjudici que practiquin ells mateixos
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 38

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
les diligències estrictament indispensables per assegurar l'acció de la justícia i
restaurar l'ordre jurídic.
2. El Ministeri Fiscal, per ell mateix o a petició d'aquells, ha de promoure les
accions pertinents en defensa de la independència judicial.”
És obligació del jutge promoure la defensa i el respecte de la seva pròpia
independència tota vegada que aquests no són només atributs de la seva
funció i essència sinó garantia del seu correcte exercici. En aquest article
s'imposa una obligació i una facultat. D’una banda, l'obligació de fer tot allò que
sigui necessari per assegurar l'acció de la justícia i garantir el compliment i
l'adopció de les seves decisions davant els qui vulguin alterar aquesta
independència i, d’altra banda, la possibilitat de comunicar al Consell General
del Poder Judicial aquelles conductes, actes o fets en mèrit dels quals els
jutges es considerin inquietats o entenguin que produeixen un trencament en la
seva independència, i això sens perjudici de les accions legals corresponents.
Article 15 de la LOPJ
“Els jutges i magistrats no poden ser separats, suspesos, traslladats ni jubilats
si no és per alguna de les causes i amb les garanties previstes en aquesta
Llei.”
La inamovibilitat judicial que estableix la Constitució a l'article 117.2 es recull
aquí de nou.
Article 16 de la LOPJ
“1. Els jutges i magistrats responen penalment i civilment en els casos i en la
forma que estableixen les lleis i, disciplinàriament, segons el que disposa
aquesta Llei.
2. Es prohibeixen els tribunals d'honor en l'administració de justícia.”
En aquest article 16 hi ha el contrapunt a la independència i inamovibilitat i
l’obligació de respecte a aquests valors, i s’hi recullen els tres ordres de
responsabilitats a les quals està sotmès un jutge en l'exercici de la jurisdicció.
En els ordres civil i penal, conforme a les lleis generals amb algunes
especialitats que veurem més endavant, i en la forma disciplinària interna,
únicament i exclusivament conforme a la forma prevista en la pròpia Llei
orgànica del poder judicial. Cal destacar que els tres ordres de responsabilitat
són aplicables íntegrament als jutges de pau sense cap restricció o limitació
especial. En el capítol 8 recollim els pronunciaments jurisprudencials que hi han
fet referència.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 39

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
Article 99 de la LOPJ
Article 2 del Reglament núm. 3/1995 dels jutges de pau
“1. A cada municipi on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció, i amb
jurisdicció en el terme corresponent, hi ha d’haver un jutjat de pau.
2. Hi pot haver una sola secretaria per a diversos jutjats.”
Estableix l'existència obligatòria d'un jutjat de pau i faculta la configuració de
secretaries conjuntes, a les quals dediquem el capítol 6.
El contingut de l’article de la Llei orgànica del Poder Judicial es reitera a l'article
2 del Reglament núm. 3/1995.
Article 100 de la LOPJ
Article 3 Reglament núm. 3/1995 dels jutges de pau
“1. Els jutjats de pau coneixen, en l'ordre civil, de la substanciació en primera
instància, de la decisió i execució dels processos que la llei determina. També
compleixen les funcions de Registre Civil i les altres que la llei els atribueix.
2 . En l'ordre penal, coneixen en primera instància de la substanciació, decisió i
execució dels processos per faltes que els atribueix la llei. Poden intervenir,
igualment, en actuacions penals de prevenció o per delegació i en aquelles
altres que els assenyalen les lleis.”
Configura la base legal de l'existència dels jutjats de pau i n'estableix les
competències bàsiques. Cal recordar que la funció d'auxili jurisdiccional es
troba en l'article 100.2 de la Llei orgànica del poder judicial.
Article 101 de la LOPJ
Article 4 del Reglament núm. 3/1995 dels jutges de pau
“1. Els jutges de pau i els seus substituts són nomenats per a un període de
quatre anys per la sala de govern del tribunal superior de justícia corresponent.
El nomenament recau en les persones elegides per l’ajuntament respectiu.
2. Els jutges de pau i els seus substituts són elegits pel ple de l'ajuntament,
amb el vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres, entre les
persones que, complint les condicions legals, ho sol·licitin així. Si no hi ha
sol·licitant, el ple elegeix lliurement.
3. Un cop aprovat l'acord corresponent, s’ha de trametre al jutge de primera
Instància i instrucció, el qual l'ha d’elevar a la sala de govern.
4. Si en el termini de tres mesos, a comptar des que s'has produït la vacant en
un jutjat de pau, l'ajuntament corresponent no fa la proposta prevista en els
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 40

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
apartats anteriors, la sala de govern del tribunal superior de justícia ha de
procedir a designar el jutge de pau. S'actua de la mateixa manera quan la
persona proposada per l'ajuntament no compleix, a judici de la mateixa sala de
govern i oït el Ministeri fiscal, les condicions que exigeix aquesta Llei.
5. Els jutges de pau presten jurament davant del jutge de primera instància i
instrucció i prenen possessió davant de qui es trobi exercint la jurisdicció.”
Es recull en aquest precepte el procés de nomenament i selecció dels jutges de
pau.
Article 102 de la LOPJ
“Poden ser nomenats jutge de pau, tant titular com substitut, els qui, tot i no ser
llicenciats en dret, compleixen els requisits que estableix aquesta Llei per a
l'ingrés a la carrera judicial i no estiguin en cap de les causes d'incapacitat o
d'incompatibilitat previstes per a l'exercici de les funcions judicials, llevat de
l'exercici d'activitats professionals o mercantils.”
Aquest precepte estableix les condicions personals que ha de reunir la persona
nomenada com a jutge de pau i estableix l'excepció particular dels jutges de
pau, única excepció possible al règim d'incompatibilitats, referida a l'exercici
d'activitats professionals o mercantils.
Article 103 de la LOPJ
“1. Els jutges de pau són retribuïts pel sistema i en la quantia que s'estableix
legalment, i tenen, dins la seva jurisdicció, el tractament i la precedència que es
reconeixen, en la seva, als jutges de primera instància i instrucció.
2. Els jutges de pau i els substituts, si és el cas, cessen pel transcurs del seu
mandat i per les mateixes causes que els jutges de carrera en la mesura que
els siguin aplicables.”
En aquest article es contenen dos aspectes. Un és el retributiu, però només es
fa una remissió general a normes amb rang de llei a l'hora de fixar les
retribucions. L'altre fa referència al tractament i honors, i aquí és molt concret:
els mateixos que el jutge de primera instància i instrucció de la seva
circumscripció.
Article 110.2 m) de la LOPJ
Reglament núm. 1/1998, del Consell General del Poder Judicial, de
tramitació de queixes i denúncies relatives al funcionament dels jutjats i
tribunals
“2. El Consell General del Poder Judicial, en l’àmbit de la seva competència i
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 41

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
amb subordinació a les lleis, pot dictar reglaments de desenvolupament
d’aquesta Llei per establir regulacions de caràcter secundari i auxiliar. Aquests
reglaments poden regular condicions accessòries per a l’exercici dels drets i
deures que conformen l’estatut judicial sense innovar aquells ni alterar aquest
en el seu conjunt. Poden aprovar-se en els casos en què siguin necessaris per
a l’execució o aplicació d’aquesta Llei, en aquells en què així es preveu en
aquesta o en una altra llei i, especialment, en les matèries següents:
m) Inspecció de jutjats i tribunals i tramitació de queixes i denúncies.”
El Reglament del Consell General del Poder Judicial desplega l’article 110.2 m)
de la Llei per crear, en l’àmbit de l’Administració de justícia, uns procediments
eficaços d’atenció al ciutadà a l’hora de formular les seves reclamacions, així
com per obtenir la informació prèvia que permeti resoldre els problemes dels
ciutadans en la seva relació amb l’Administració de justícia.
Article 152.2.3 de la LOPJ
“2. A les sales de govern dels tribunals superiors de justícia correspon, a més:
3r. Proposar motivadament al Consell General del Poder Judicial els magistrats
suplents, expressant-hi les circumstàncies personals i professionals que hi
concorrin.”
Com a complement del que disposa l'article 101 de la Llei orgànica del poder
judicial, determina la competència en matèria de nomenaments.
Article 175.1 de la LOPJ
“1. Els jutges i magistrats i el personal al servei de l'Administració de justícia
han de prestar la col·laboració necessària per al bon fi de la inspecció.”
Imposa al jutge de pau l'obligació de col·laboració en les tasques d'inspecció
judicial.
Article 175.2 de la LOPJ
“1. Les facultats inspectores s'han d’exercir sense minva de l'autoritat del jutge,
magistrat o president.”
Comporta una limitació positiva a la tasca d'inspecció en tant que aquesta es
desenvolupa amb respecte a l'autoritat de la persona inspeccionada i amb
respecte a la funció jurisdiccional estricta.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 42

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
Article 177.2 de la LOPJ
“De les visites d'inspecció se n’ha d’aixecar acta, en la qual se’n detalli el
resultat i de la qual es lliuri còpia al jutge o president de l'òrgan jurisdiccional
inspeccionat. Aquests, pel que fa a l’acta esmentada, poden formular les
corresponents observacions o precisions i trametre-les a l'autoritat que hagi
ordenat la pràctica de la inspecció, dins dels deu dies següents.”
Per garantir la integritat de l'acta d’inspecció, aquest precepte preveu el
lliurament d'una còpia al jutge inspeccionat perquè, si ho creu oportú, pugui
formular les corresponents observacions o precisions, és a dir, manifestar la
seva opinió i aportar els seus coneixements respecte dels aspectes continguts
o referenciats a l'acta.
Article 213 de la LOPJ
“Els jutges de pau són substituïts pels respectius jutges substituts.”
Fixa el règim de substitució dels jutges de pau. Cal tenir present el que disposa
l'article 214 com a règim subsidiari del que estableix aquest precepte, que
autoritza i permet la pròrroga de jurisdicció.
Articles 217 a 221 de la LOPJ
“217. Els jutges i els magistrats s'han d'abstenir i, si no, poden ser rescusats,
quan hi ha una causa legal.”
“218. Únicament poden recusar:
1. En els assumptes civils, socials i contenciosos administratius, les parts i el
Ministeri Fiscal.
2. En els assumptes penals, el Ministeri Fiscal, l'acusador particular o privat,
l'actor civil, el processat o inculpat, el querellat o denunciat i el tercer
responsable civil.”
“219. Són causes d'abstenció i, si escau, de recusació:
1r. El vincle matrimonial o una situació de fet assimilable i el parentiu per
consanguinitat o afinitat dintre el quart grau amb qualsevol dels expressats en
l'article anterior.
2n. El vincle matrimonial o una situació de fet assimilable i el parentiu per
consanguinitat o afinitat dintre el quart grau amb el lletrat i el procurador de
qualsevol de les parts que intervinguin en el plet o en la causa.
3r. Ser o haver estat defensor judicial o integrant dels organismes tutelars de
qualsevol de les parts, o haver estat sota la cura o la tutela d'alguna
d'aquestes.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 43

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
4t. Estar o haver estat denunciat o acusat per alguna de les parts com a
responsable d'algun delicte o d'alguna falta.
5è. Haver estat defensor o representant d'alguna de les parts, haver emès
dictamen sobre el plet o la causa com a lletrat, o haver-hi intervingut com a
fiscal, perit o testimoni.
6è. Ser o haver estat denunciant o acusador de qualsevol de les parts.
7è. Tenir un plet pendent amb alguna de les parts.
8è. Amistat íntima o enemistat manifesta amb qualsevol dels expressats en
l'article anterior.
9è. Tenir un interès directe o indirecte en el plet o en la causa.
10è. Haver estat instructor de la causa quan el coneixement del judici sigui
atribuït a un altre tribunal o haver decidit el plet o la causa en una instància
anterior.
11è. Ser una de les parts subordinades del jutge que ha de resoldre la cosa
litigiosa.”
“220. També és causa d'abstenció i, si escau, de recusació en els processos de
què sigui part l'Administració pública que el jutge o el magistrat es trobi amb
l'autoritat o el funcionari que va dictar l'acte o va informar sobre aquest o va
realitzar el fet per raó dels quals se segueix el procés, en algunes de les
circumstàncies mencionades en els números 1 al 8è i 11è de l'article anterior.”
“221.1. El jutge o el magistrat en qui concorri alguna de les causes
expressades en els articles anterior s'ha d’abstenir del coneixement de
l'assumpte sense esperar a ser recusat.
2. L'abstenció ha de ser motivada i s’ha de comunicar a la sala de govern del
tribunal respectiu. Quan el qui s'absté forma part d'un òrgan col·legiat la
comunicació es fa per conducte del president de la sala o secció.
3. Si la sala de govern no considera justificada l'abstenció, ha d’ordenar al jutge
o magistrat que continuï en el coneixement de l'assumpte, sense perjudici del
dret de les parts a fer valer la recusació i de la imposició al jutge o magistrat, si
hi ha prou motiu per fer-ho, de la correcció disciplinària procedent, i en aquest
cas s’ha de posar en coneixement del Consell General del Poder Judicial,
perquè es faci constar en l'expedient personal del jutge o magistrat als efectes
que corresponguin.”
Volem cridar l'atenció sobre les causes d'abstenció que afecten els jutges de
pau, igualment que qualsevol altre jutge, de manera que si concorren, el jutge
s'ha d'abstenir necessàriament d'acord amb el que assenyala l'article 221.2 de
la mateixa Llei orgànica del poder judicial. Cal tenir especialment present el que
disposa l'article 222, que assenyala el termini de cinc dies perquè, si no hi ha
ordre de continuar amb el coneixement de l'assumpte per part de la Sala de
Govern, s'ha d'abandonar el cas i traslladar-lo al substitut legal.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 44

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
Article 231 de la LOPJ
“1. En totes les actuacions judicials, els jutges , els magistrats, els fiscals, els
secretaris i els altres funcionaris de jutjats i tribunals, han d’usar el castellà,
llengua oficial de l'Estat.
2. Els jutges, els magistrats, els fiscals, els secretaris i els altres funcionaris de
jutjats i tribunals poden usar també la llengua oficial pròpia de la comunitat
autònoma, si cap de les parts no s'hi oposa, al·legant desconèixer-la, cosa que
li pot produir indefensió.
3. Les parts, els seus representats i els qui les dirigeixen, i també els testimonis
i els perits, poden utilitzar la llengua que també sigui oficial d'una comunitat
autònoma en el territori de la qual es fan les actuacions judicials, tant a les
manifestacions orals com a les escrites.
4. Tant les actuacions judicials fetes com els documents presentats en l'idioma
oficial d'una comunitat autònoma tenen, sense que en calgui una traducció al
castellà, plena validesa i eficàcia. S’ha de procedir d'ofici a la seva traducció
quan hagin de produir efectes fora de la jurisdicció dels òrgans judicials situats
a la comunitat autònoma, llevat que, en aquest últim cas, es tracti de
comunitats autònomes amb la llengua oficial pròpia coincident, o per manament
del jutge o a instàncies d'una part que al·legui indefensió.
5. A les actuacions orals el jutge o tribunal pot habilitar com a intèrpret
qualsevol persona coneixedora de la llengua emprada, amb jurament o
promesa prèvia.”
Regula l'ús de les llengües cooficials per part del jutge de manera que aquest
pot usar qualsevol de les llengües cooficials en el seu territori, castellà i català.
El jutge de pau utilitzarà normalment el català i, si una de les parts s’hi oposa
al·legant desconeixement, l’haurà de tenir en compte.
Article 298.2 de la LOPJ
Article 1 del Reglament núm. 3/1995 dels jutges de pau
“També exerceixen funcions jurisdiccionals sense pertànyer a la carrera
judicial, amb subjecció al règim que estableix aquesta Llei, sense caràcter de
professionalitat i amb inamovilitat temporal, els magistrats suplents, els qui
serveixen places de jutges en règim de provisió temporal o com a substituts,
els jutges de pau i els seus substituts.”
És el precepte bàsic relatiu a l'exercici de jurisdicció per part del jutge de pau.
En definitiva recull la diferència essencial amb la resta de jutges: el caràcter no
professional i la inamovibilitat temporal, i, per tant, la seva no-integració en la
carrera judicial.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 45

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
L'article 1 del Reglament núm. 3/1995 dels jutges de pau completa i
desenvolupa els continguts del precepte de la Llei.
Article 301.5 i 302.1 de la LOPJ
Article 1.2 i 13 del Reglament núm. 3/1995 dels jutges de pau
“301. L’ingrés a la carrera judicial per la categoria de jutge es produirà:
5. En tots els casos s’exigirà no estar subjecte a cap de les causes
d’incapacitat i incompatibilitat que estableix aquesta llei i no tenir l’edat de
jubilació en la carrera judicial ni arribar-hi durant el temps màxim previst
legalment i reglamentàriament durant el procés selectiu, fins a la presa de
possessió, inclòs, si és el cas, el curs de selecció en el centre de selecció i
formació de jutges i magistrats.”
“302.1 Per concórrer a l’oposició lliure d’accés al centre de selecció i formació
de jutges i magistrats, es requereix ser espanyol, major d’edat i llicenciat en
dret, així com no estar subjecte a cap de les causes d’incapacitat que estableix
aquesta llei.”
L'article 301 i 302 de la Llei orgànica del poder judicial estableixen els requisits
generals per a ser jutge. Però aquests són diferents dels que es requereixen
per ocupar el càrrec de jutge de pau i que es descriuen en l'article 1.2 del
Reglament. No es requereix la condició de llicenciat en dret, però sí que es
requereix la no-concurrència de les causes d'incapacitat que, aquestes sí,
afecten per igual jutges de pau i jutges de carrera.
Aquest article s'ha de connectar amb l'article 102 de la mateixa Llei orgànica.
L'article 13 del Reglament desplega els requisits i n'exceptua un d'important, de
conformitat amb els criteris que ja ha vingut establint el Consell General del
Poder Judicial. El requisit exceptuat és el de l'edat, per la qual cosa s'ha
d'entendre que tenir l'edat de jubilació no és obstacle per ser nomenat o
continuar com a jutge de pau, quan l'estat físic i mental de la persona no la
incapaciti per a l'exercici de la funció.
Article 324 de la LOPJ
“El president i els magistrats del Tribunal Suprem, el president de l'Audiència
Nacional i els dels tribunals superiors de justícia tenen el tractament
d’excel·lència. Els presidents de les audiències provincials i altres magistrats, el
de senyoria il·lustríssima. Els jutges, el de senyoria.”
El tractament honorífic és el de senyoria. I, per tant, el tractament es d'Il·lustre
Senyor Jutge. Les altres característiques del tractament protocol·lari les
determinen els decrets de protocol vigents per a cada lloc.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 46

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
Articles 370 a 376 de la LOPJ
Article 29 del Reglament núm. 3/1995 dels jutges de pau
“370.1. Els jutges i magistrats han de residir a la població on té la seva seu el
jutjat o tribunal que serveixen i no poden absentar-se de la circumscripció on
exerceixen les seves funcions, llevat de quan ho exigeix el compliment dels
seus deures judicials o de quan usen de llicència o permís.
2. La sala de govern del tribunal superior de justícia pot autoritzar per causes
justificades la residència en un lloc diferent, sempre que sigui compatible amb
l’exacte compliment de les tasques pròpies del càrrec.
3. No es consideren absències als efectes d’aquest article els desplaçaments
fora de la seva seu que facin els magistrats o jutges que no siguin únics o que
no es trobin de guàrdia, des del final de les hores d’audiència del dissabte o
vigília de festa fins al començament de l’audiència del primer dia hàbil següent.”
“371.1. Els jutges i magistrats tenen dret a un permís anual d’un mes de
vacances, llevat dels destinats a les Illes Canàries, que poden acumular en un
sol període les vacances corresponents a dos anys.
2. Els presidents de sala i magistrats del Tribunal Suprem i de la resta de
tribunals han de gaudir d’aquest permís durant el mes d’agost; se n’exceptuen
aquells als quals correspon formar la sala que preveu l’article 180.”
“372. El permís anual de vacances pot denegar-se per al temps en què se
sol·liciti quan, pels assumptes pendents en un jutjat o tribunal, per l’acumulació
de peticions de llicències en el territori o per altres circumstàncies excepcionals,
pugui perjudicar-se el funcionament regular de l’Administració de justícia.”
“373.1. Els jutges i magistrats tenen dret a llicències per raó de matrimoni de
quinze dies de durada, i de catorze setmanes en cas de part.
2. També tenen dret a llicència, sense limitació dels seus havers, per fer
estudis relacionats amb la funció judicial amb l’informe previ favorable del
president del tribunal corresponent, el qual ha de tenir en compte les
necessitats del servei. Acabada la llicència, s'ha d’elevar al Consell General del
Poder Judicial una memòria dels treballs fets, i si el seu contingut no és
suficient per justificar-la, la llicència s’ha de compensar amb el temps que es
determini de les vacances de l’interessat.
3. També poden fruir de permisos de tres dies, sense que puguin excedir de sis
permisos en l’any natural, ni d’un al mes, i han de justificar-ne la necessitat als
superiors respectius, dels quals han d’obtenir autorització.”
“374. El qui per estar malalt no pugui assistir al despatx, ho ha de comunicar al
president de qui depèn immediatament, i si la malaltia persisteix més de cinc
dies, ha de sol·licitar llicència que l’acrediti i que acrediti la previsió mèdica
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 47

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
sobre el temps necessari per al seu restabliment.”
“375.1. Les llicències per malaltia, transcorregut el sisè mes, només donen dret
a percebre les retribucions bàsiques i per raó de família, sense perjudici del seu
complement, en el que correspongui, d’acord amb el règim de Seguretat Social
aplicable.
2. Les llicències per fer estudis en general donen dret a percebre les
retribucions bàsiques i per raó de família.
3. Les llicències per malaltia, fins al sisè més exclusivament, i les altres
llicències i permisos, no afecten el règim retributiu de qui les gaudeixen o les
han obtingudes.”
“376. Quan ho imposin circumstàncies excepcionals, pot suspendre’s o
revocar-se el gaudi de les llicències o dels permisos, i ordenar als jutges i
magistrats la incorporació al jutjat o tribunal.”
El règim de llicències i permisos és el propi de la carrera judicial amb l'única
matisació establerta per la via reglamentària per l'article 29 del Reglament núm.
3/1995 dels jutges de pau. Farem referència en un altre apartat als acords del
Consell General del Poder Judicial relatius singularment a les substitucions i els
períodes de vacances.
Article 377 de la LOPJ
Article 25 del Reglament núm. 3/1995 dels jutges de pau
“ 377. Reglamentàriament s’ha de desenvolupar el règim jurídic de les
llicències i els permisos, i l’autoritat corresponent ha de determinar atorgar-los i
la seva durada, i tot el que no estableixi aquesta Llei.
Constitueix el suport de la remissió al Reglament que ha de regular els
aspectes de llicències i permisos. Cal posar de manifest que el que disposen
els articles 370 a 377 de la Llei orgànica del poder judicial resulta d'aplicació
modulada als jutges de pau en els termes del seu propi Reglament.
Article 378.2 de la LOPJ
“Els qui han estat nomenats per un termini determinat gaudeixen
d’inamovibilitat només per aquest temps.”
Ja hem indicat que la inamovibilitat, entesa com una garantia que impedeix que
el jutge pugui ser suspès, cessat, expulsat o traslladat si no concorren
determinades circumstàncies i mitjançant procediments molt taxats, és un
element bàsic de l'exercici de la funció jurisdiccional. Atès que el jutge de pau
no s'integra en la carrera judicial, la seva inamovibilitat només el protegeix
durant el seu mandat, tal com expressa aquest precepte.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 48

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
Articles 389 de la LOPJ
Article 14 del Reglament núm. 3/1995 dels jutges de pau
“389. El càrrec de jutge o magistrat és incompatible:
1r. Amb l’exercici de qualsevol altra jurisdicció aliena a la del poder judicial.
2n. Amb qualsevol càrrec d’elecció popular o designació política de l’Estat,
comunitats autònomes, províncies i altres entitats locals i organismes
dependents de qualsevol d’ells.
3r. Amb les ocupacions o càrrecs dotats o retribuiïts per l’Administració de
l’Estat, les Corts Generals, la Casa Reial, les comunitats autònomes, les
províncies, els municipis i qualssevol entitats, organismes o empreses
dependents d’uns i d’altres.
4t. Amb les ocupacions de tota mena en els tribunals i jutjats de qualsevol
ordre jurisdiccional.
5è. Amb tota col·laboració, càrrec o professió retribuïda, llevat de la docència o
investigació jurídica, i també de la producció i creació literària, artística,
científica i tècnica, i de les publicacions que se’n deriven, d’acord amb el que
disposa la legislació sobre incompatibilitats del personal al servei de les
administracions públiques.
6è. Amb l’exercici de l’advocacia i de la procuradoria.
7è. Amb tot tipus d’assessorament jurídic, sigui o no sigui retribuït.
8è. Amb l’exercici de tota activitat mercantil, per ell o per un altre.
9è. Amb les funcions de director, gerent, administrador, conseller, soci col·lectiu
o qualsevol altra que impliqui intervenció directa, administrativa o econòmica en
societats o empreses mercantils, públiques o privades, de qualsevol mena,
on hi ha cinc o més seccions.”
Les incompatibilitats intenten garantir l'estatut d'independència i d'imparcialitat
que correspon al jutge. Es tracta d'activitats que no poden exercir-se a la
vegada que el càrrec de jutge. Cal destacar la singularitat, que només afecta
els jutges de pau, de la declaració expressa de compatibilitat de l'article 14.2.b
del Reglament núm. 3/1995 dels jutges de pau pel que fa a les activitats
mercantils en determinades condicions.
Article 393 de la LOPJ
“393. Els jutges i magistrats no poden exercir el seu càrrec:
1r. A les sales de tribunals i jutjats on exerceixen habitualment, com a advocat
o procurador, el seu cònjuge o un parent dins del segon grau de consanguinitat
o afinitat. Aquesta incompatibilitat no és aplicable en les poblacions on hi ha
deu o més jutjats de primera instància i instrucció o sales amb tres o més
seccions.
2n. En una audiència provincial o jutjat que comprengui dins de la seva
circumscripció territorial una població on, perquè ell mateix, la seva cònjuge o
parents de segon grau de consanguinitat posseeixen interessos econòmics,
tinguin arrels que puguin obstaculitzar-los l’exercici imparcial de la funció
jurisdiccional. S’exceptuen les poblacions superiors a cent mil habitants on
radiqui la seu de l’òrgan jurisdiccional.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 49

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
3r. En una audiència o jutjat on hagin exercit l’advocacia o el càrrec de
procurador en els dos anys anteriors al seu nomenament.”
Imposa una prohibició de l'exercici jurisdiccional si en el mateix lloc exerceixen
habitualment com a advocat o procurador determinats parents.
Article 395 de la LOPJ
Les prohibicions són taxatives i tendeixen a garantir la neutralitat del jutge en
tots els supòsits.
“395. Els jutges o magistrats no poden pertànyer a partits polítics o sindicats o
tenir ocupació al seu servei, i els és prohibit:
1r. Dirigir als poder, autoritats i funcionaris públics, o corporacions oficials,
felicitacions o censures pels seus actes, ni concórrer, en la seva qualitat de
membres del poder judicial, a qualssevol actes o reunions públiques que no
tinguin caràcter judicial, llevat d’aquelles que tinguin per objecte complimentar
el Rei o per les quals hagin estat convocats o autoritzats a assistir pel Consell
General del Poder Judicial.
2n. Prendre en les eleccions legislatives o locals més part que la d’emetre el
seu vot personal. Això no obstant, ha d’exercir les funcions i complir els deures
inherents als seus càrrecs.”
Article 396 de la LOPJ
Article del Reglament núm. 3/1995 dels jutges de pau
“396. Els jutges i magistrats no poden revelar els fets o notícies sobre persones
físiques o jurídiques de què hagin tingut coneixement en l’exercici de les seves
funcions.”
És especialment destacable el deure de secret, que és absolut, la violació del
qual pot comportar serioses conseqüències.
Article 398 de la LOPJ
“1. Els jutges i magistrats en servei actiu només poden ser detinguts per ordre
d’un jutge competent o en cas de delicte flagrant. En aquest últim cas s’han de
prendre les mesures d’assegurament indispensables i s’ha de lliurar
immediatament el detingut al jutge d’instrucció més pròxim.
2. S’ha de donar compte de tota detenció, pel mitjà més ràpid, al president del
tribunal o de l’audiència de qui depèn el jutge o magistrat. L’autoritat judicial
corresponent ha de prendre les prevencions que siguin procedents per atendre
la substitució del detingut.”
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 50

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
Estableix la immunitat judicial, que es concreta en una competència exclusiva i
excloent per ordenar la detenció d'un jutge, la qual cosa, llevat de delicte
flagrant, només pot fer un jutge. La detenció comporta la immediata posada a
disposició del jutge competent sense que la força de seguretat disposi del
termini de 72 hores per fer-ho.
Article 399 de la LOPJ
“1. Les autoritats civils i militars s’ha d’abstenir d’intimar els jutges i magistrats i
de citar-los perquè compareguin a la seva presència. Quan una autoritat civil o
militar necessiti dades o declaracions que pugui proporcionar-li un jutge o
magistrat, i que no facin referència al seu càrrec o funció, s’han de sol·licitar per
escrit o s’han de rebre al despatx d’aquell, i se l’ha d’avisar prèviament.
2. Quan es tracti d’auxili o cooperació per raó del càrrec o de la funció
jurisdiccional, s’ha de prestar sense demora, llevat que l’acte a fer no estigui
permès legalment o es perjudiqui la competència pròpia del jutge o tribunal. La
denegació s’ha de comunicar a l’autoritat que en faci la petició expressant-hi
suficientment la raó que la justifiqui.”
Garanteix la immunitat del jutge i la seva independència davant d’altres
autoritats, com ara les de l’Administració local. A la vegada que imposa
restriccions a l'actuació d'aquestes, imposa un deure positiu de col·laboració
amb altres autoritats amb els límits que es descriuen en el precepte.
Article 400 de la LOPJ
“Quan en la instrucció d’una causa penal sigui necessària la declaració d’un
jutge o magistrat, i aquesta es pugui prestar legalment, aquest no pot excusarse
de fer-ho. Si l’autoritat judicial que ha de rebre la declaració és de categoria
inferior, ha d’acudir al despatx oficial del jutge o magistrat, amb avís previ,
assenyalant-se dia i hora.”
Només afecta al jutge de pau en el primer apartat del precepte, referent a
l'obligació legal de declarar; no així el privilegi processal de declarar en el
despatx, en no tenir el jutge de pau jutges inferiors.
Article 401.1 de la LOPJ
“D’acord amb el que estableix l’article 127 de la Constitució, es reconeix el dret
de lliure associació professional de jutges i magistrats, el qual s’ha d’exercir
d’acord amb les regles següents:
1. Les associacions de jutges i magistrats tenen personalitat jurídica i plena
capacitat per al compliment dels seus fins.”
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 51

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
Estableix el règim voluntari d'associació. No resulta d'aplicació directa als
jutges de pau, en tant que no és possible la seva adscripció a les associacions
professionals de jutges de carrera.
Article 404 de la LOPJ
Article 26 del Reglament núm. 3/1995 dels jutges de pau
“Juntament amb les altres partides corresponents a retribucions de jutges i
magistrats, els Pressupostos Generals de l’Estat contenen una assignació
anual per a la dotació dels jutges de provisió temporal, jutges de pau, altres
atencions de personal judicial a què donen lloc els preceptes d’aquesta Llei i
restants exigències de l’Administració de justícia.”
Estableix l'obligatorietat de dotar pressupostàriament els jutges de pau, que es
fixa via reglament. Segons disposa l'article 103.1 de la Llei orgànica del poder
judicial, el sistema de retribució i la quantia s’ha d’establir per llei, la qual, de
nou, és la pressupostària.
Articles 405, 406 a 409 de la LOPJ
Article 30 del Reglament núm. 3/1995 dels jutges de pau
“405. La responsabilitat penal dels jutges i els magistrats per delictes o faltes
comesos en l’exercici de les funcions del seu càrrec s’ha d’exigir d’acord amb el
que disposa aquesta Llei.”
“406. El judici de responsabilitat penal contra jutges i magistrats es pot incoar
per una provisió del tribunal competent o en virtut d’una querella del Ministeri
Fiscal o del perjudicat o ofès mitjançant l’exercici de l’acció popular.”
“407. Quan el Tribunal Suprem, per raó dels plets o causes de què convingui o
per qualsevol altre mitjà, tinguin notícies d’algun acte de jutges o de magistrats
fet en l’exercici del seu càrrec i que es pugui qualificar de delicte o de falta, ho
ha de comunicar, després d’oir el Ministeri Fiscal, al tribunal competent, als
efectes d’incoació de la causa. Han de fer el mateix, si escau, els tribunals
superiors de justícia i les audiències.”
“408. Quan unes altres autoritats judicials tinguin coneixement, a través de les
actuacions en què intervinguin, de la possible comissió d’un delicte o d’una
falta per un jutge o un magistrat en l’exercici del seu càrrec, ho han de
comunicar al jutge o tribunal competent, després d’oir el Ministeri Fiscal, i hi ha
de trametre els antecedents necessaris.”
“409. Quan el Consell General del Poder Judicial, el Govern o un altre òrgan o
autoritat de l’Estat o d’una comunitat autònoma considerin que un jutge o un
magistrat ha fet, en l’exercici del seu càrrec, un fet que pot ser constitutiu de
delicte o de falta, ho han de posar en coneixement del Ministeri Fiscal per si hi
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 52

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
és procedent l’exercici de l’acció penal, sense perjudici del que disposa l’article
406.”
La regulació de la responsabilitat criminal dels jutges de pau es descriu, en els
aspectes més essencials, en aquests preceptes.
No hi ha cap fur, més que el processal, que faci el jutge de pau diferent de
qualsevol ciutadà o d’un altre jutge a l’hora d’exigir-li responsabilitat penal. El
perjudicat, l’ofès pel presumpte delicte, el fiscal, els tribunals superiors poden
donar lloc al judici de responsabilitat criminal, judici de què coneixerà sempre,
en primera instància, la sala penal del tribunal superior de justícia respectiu,
que ha de designar un instructor per al cas, i en un segon moment, si s’escau,
el Tribunal Suprem. El procediment és el que correspon a la presumpta
infracció criminal comesa, conforme a la normativa processal vigent en cada
moment. El jutge de pau sotmès a procediment criminal té, naturalment, totes
les garanties i els drets de defensa que corresponen a qualsevol ciutadà.
Únicament i exclusivament, a més de l’especialitat ja ressenyada de la
competència per a la investigació i l’enjudiciament, cal assenyalar que al jutge
de pau sí se li pot aplicar el que preveu la Llei d’enjudiciament criminal per a la
detenció de qualsevol altre jutge, que no poden dur a terme directament les
forces i els cossos de seguretat, si no és en cas de delicte flagrant. En altres
casos s’ha de comunicar al tribunal superior de justícia respectiu i queda
restringit el termini per posar-lo a disposició judicial, acció que ha de ser
immediata tal com hem vist a l’art. 398 de la Llei orgànica del poder judicial.
Articles 411 a 413 de la LOPJ
Article 31 del Reglament núm. 3/1995 dels jutges de pau
“411. Els jutges i els magistrats responen civilment pels danys i perjudicis que
causin quan, en l’exercici de les seves funcions, incorrin en dol o culpa.”
“412. La responsabilitat civil es pot exigir a instàncies de la part perjudicada o
dels seus causahavents en el judici que correspongui.”
“413. 1. La demanda de responsabilitat civil no es pot interposar fins que sigui
ferma la resolució que posi fi al procés en què se suposa produït el greuge, ni
per qui no hi hagi presentat reclamació oportunament, podent-ho fer.
2. En cap cas la sentència pronunciada en el judici de responsabilitat civil no
altera la resolució ferma dictada en el procés.”
Juntament amb la responsabilitat penal, es pot exigir igualment als jutges de
pau, i de manera acumulativa, si és el cas, la responsabilitat civil pels danys i
perjudicis que poden causar si en l’exercici de les seves funcions cometen dol o
culpa. No estem parlant aquí de la responsabilitat exigible a qualsevol ciutadà,
sinó solament de la que deriva d’actes o omissions propis de la tasca judicial.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 53

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
Mitjançant el procediment normal que correspondria per la quantia, si s’exercita
exclusivament la via civil sense acumulació a la penal, qualsevol persona física
o jurídica pot exigir aquesta responsabilitat personal, diferent de l’exigible a
l’Administració, quan consideri que té raons per fer-ho.
Les úniques especialitats són les que preveu l’article 413 de la Llei. Aquell qui
desitgi reclamar ha d’haver efectuat, en el procés o procediment en què se li
hagi causat el dany o el perjudici que demana, la reclamació oportuna contra
l’acte o l’omissió judicial que determina el dany o perjudici, i donar així
oportunitat que el jutge el corregeixi. En tot cas no es pot iniciar l’acció contra el
jutge fins a l’acabament del plet, la causa o l’expedient en què se suposi que
s’ha comès l’acció o omissió que determina l’exercici de l’acció civil, tant en la
primera instància com, si és el cas, en les que derivin dels recursos posteriors.
És molt important destacar que, encara que en el procediment pel qual es
reclama la responsabilitat civil del jutge es consideressin provats els actes o les
omissions que l’originen, en cap cas això no ha d’alterar, modificar o canviar les
resolucions judicials que es van adoptar en aquell procediment.
Article 414 de la LOPJ
Article 32 del Reglament núm. 3/1995 dels jutges de pau
“Els jutges i magistrats estan subjectes a responsabilitat disciplinària en els
casos i amb les garanties que estableix aquesta Llei.”
El Consell General del Poder Judicial pot exigir la responsabilitat disciplinària
per l’incompliment total o parcial de tots o alguns dels deures i les obligacions
que li són exigibles al jutge i respecte dels quals la Llei orgànica del poder
judicial preveu la imposició de sancions de naturalesa administrativa.
Cal indicar que aquesta responsabilitat és perfectament compatible amb les
anteriors, de manera que l’exigència de responsabilitat civil o penal no eximeix,
per se i en tot cas, de la disciplinària.
Cal destacar que en aquesta matèria sí que hi ha especialitats que diferencien
lleument el règim orgànic de jutges i tribunals del que és particular dels jutges
de pau, i és per això que l’article 32 del Reglament núm. 3/1995 assenyala
expressament que al jutge de pau se li ha d’aplicar el règim disciplinari en
alguns aspectes.
Article 415 de la LOPJ
“1. La responsabilitat disciplinària només pot ser exigida per l’autoritat
competent, mitjançant el procediment que estableix aquest capítol, incoat o bé
per pròpia iniciativa o bé a instància de l’agreujat, o per raó d’ordre judicial
superior, o a iniciativa del Ministeri Fiscal.
2. No es pot incoar expedient de responsabilitat disciplinària pel que fa a fets
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 54

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
objecte de causa penal, mentre aquesta no s’hagi acabat per sobreseïment o
sentència absolutòria, i s’ha de suspendre, si és el cas, el tràmit d’expedient
administratiu en curs, si després de la seva iniciació s’incoa causa penal pel
mateix fet.
En aquests supòsits, els terminis de prescripció de què parla l’article següent
d’aquesta Llei comencen a computar-se des de la conclusió de la causa penal.
3. En cap cas un mateix fet sancionat en causa penal no pot ser objecte d’un
expedient posterior de responsabilitat disciplinària.”
Com ja hem dit, l’exigència de responsabilitat penal o disciplinària no
s’exclouen, però aquest precepte determina les normes d’acomodació de tots
dos procediments que bàsicament es resumeixen en la prioritat del
procediment penal davant de l’administratiu, la vinculació dels fets provats, ja
que els que es considerin acreditats en via penal a la sentència penal no poden
ser desconeguts en la via administrativa.
Article 416 de la LOPJ
“1. Les faltes comeses pels jutges i magistrats en l’exercici dels seus càrrecs
poden ser lleus, greus i molt greus.
2. Les faltes lleus prescriuen al cap de dos mesos; les greus, als sis, i les molt
greus a l’any des de la data de la seva comissió.
3. La prescripció s’interromp en el moment en què s’inicia el procediment
disciplinari.”
Estableix la classificació de les infraccions administratives en què pot incórrer
un jutge, els terminis de prescripció, el còmput i els supòsits de suspensió i
reinici del còmput de la prescripció.
Article 417 de la LOPJ
Articles 14.2, 15, 17, 19 i 24 del Reglament núm. 3/1995 dels jutges de pau
“1r. La infracció de les incompatibilitats que estableix aquesta Llei.
2n. La intromissió, dirigint ordres o pressions de qualsevol tipus, en l’aplicació o
interpretació de les lleis, que correspongui a qualsevol altre òrgan jurisdiccional.
3r. L’abandó o el retard injustificat i reiterat en l’exercici de la funció judicial.
4t. L’absència injustificada, per més de deu dies, del lloc on presten serveis.
5è. Els enfrontaments greus i reiterats, per causes imputables als jutges i
magistrats, amb les autoritats de la circumscripció on exerceixen el seu càrrec.
6è. Les accions o omissions que generen, segons l’article 411, responsabilitat
civil.
7è. La comissió d’una falta greu, quan hagi estat anteriorment sancionat per
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 55

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
unes altres dues de greus sense que hagin estat cancel·lades les anotacions
corresponents.”
Determina les faltes molt greus. En cas d’irregularitats, totes poden ser
aplicables als jutges de pau, si bé el Consell General del Poder Judicial ha
introduït matisacions sobre el que disposa l’article 417.6 en relació amb les
incompatibilitats del jutge de pau que estableix l’article 389 de la Llei orgànica
del poder judicial i que han plasmat els articles del Reglament núm. 3/1995 que
se citen, en especial a l’article 14.2 b del Reglament núm. 3/1995 al qual ja s’ha
fet referència.
Article 418 de la LOPJ
Articles 14.2, 15, 16, 17, 19 i 24 del Reglament núm. 3/1995 dels jutges de
pau
“Es consideren faltes molt greus:
1r. La falta de respecte ostensible als superiors en l’ordre jeràrquic, davant
d’ells, en un escrit que se’ls dirigeixi o amb publicitat.
2n. La infracció de les prohibicions o deures que estableix aquesta Llei.
3r. Deixar de promoure l’exigència de la responsabilitat disciplinària que sigui
procedent als secretaris i personal auxiliar subordinat, quan coneguin o hagin
de conèixer l’incompliment greu per aquells dels deures que els corresponen.
4t. L’absència injustificada per més de tres dies del lloc on presten serveis.
5è. Corregir l’aplicació o interpretació de l’ordenament jurídic fet pels inferiors
en l’ordre jurisdiccional, llevat de quan administrin justícia per raó dels recursos
que les lleis estableixen.
6è. L’accés o abús d’autoritat pel que fa als secretaris, oficials, auxiliars i agents
dels jutjats i tribunals i dels membres del Ministeri Fiscal, advocats, procuradors
i particulars que hi acudeixen per qualsevol concepte.
7è. La inassistència injustificada als judicis o vistes que hi hagi assenyalats,
quan això no constitueix falta molt greu.
8è. L’incompliment de l’obligació que estableix l’apartat 3 de l’article 317
d’aquesta Llei i el retard o desídia en el despatx dels assumptes que no pugui
qualificar-se com a molt greu.
9è. La comissió d’una falta de caràcter lleu havent estat sancionat anteriorment
per unes altres dues de lleus, les anotacions de les quals no hagin estat
cancel·lades.
10è. La recomanació de qualssevol assumptes de què coneguin els jutjats i
tribunals. “
És vàlid el que s’ha dit en el precepte anterior per a aquest cas que descriu les
faltes qualificades només de greus. En particular s’ha de destacar l’última de
les previstes que fa referència als requeriments de determinades instàncies
judicials, no solament els que s’evacuen en compliment de les seves facultats
governatives, sinó els que es contenen en actes jurisdiccionals sense perjudici
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 56

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
que, per ser més greus, si se’ls desatén es podrien originar conseqüències més
greus.
Article 420 de la LOPJ
Article 28 i 32 del Reglament núm. 3/1995 dels jutges de pau
“1. Les sancions que es poden imposar als jutges i magistrats per les faltes
comeses en l’exercici dels seus càrrecs són:
a. Advertència.
b. Reprensió.
c. Multa de fins a cinquanta mil pessetes.
d. Suspensió d’un mes a un any.
e. Trasllat forçós.
f. Separació.
2. Les faltes lleus només poden sancionar-se amb advertència o reprensió; les
greus, amb reprensió o multa, i, les molt greus, amb suspensió, trasllat forçós o
separació.
3. Les sancions prescriuen al cap de quatre mesos en els casos de faltes lleus,
al cap de l’any en els casos de faltes greus i al cap de dos anys en els casos de
faltes molt greus.
El termini de prescripció es computa a partir del dia següent al d’aquell en què
té fermesa la resolució imposada.”
Les sancions que resulten aplicables als jutges de carrera no es poden aplicar
íntegrament als jutges de pau, i així ho matisa l’article 32 del Reglament núm.
3/1995. Així, les sancions com el trasllat forçós no són aplicables al seu règim
estatutari particular. D’altra banda, la causa de cessament en les funcions que
preveu l’article 18 del Reglament núm. 3/1995 quan concorre sanció
disciplinària s’ha d’entendre no referida a qualsevol sanció, sinó solament a les
que comporten la separació del càrrec per al qual han estat nomenats amb
inamovibilitat temporal pel temps del seu mandat.
Article 421 de la LOPJ
Article 28.3 del Reglament núm. 3/1995 dels jutges de pau
“Són competents per a la imposició de sancions:
1r. Per a les corresponents a faltes lleus, el president del Tribunal Suprem i els
presidents de l’Audiència Nacional i dels tribunals superiors de justícia, als
jutges i magistrats que en depenen.
2n. Per a les corresponents a faltes greus, les sales de govern del Tribunal
Suprem, de l’Audiència Nacional i dels tribunals superiors de justícia,
respectivament, als jutges i magistrats dependents de cadascuna d’elles.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 57

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
3r. Per a les corresponents a faltes molt greus, la Comissió Disciplinària del
Consell General del Poder Judicial, llevat de les que preveu la regla següent.
4t. Per a les de trasllat forçós i separació, el Ple del Consell General.”
Assenyala la competència per instruir els expedients disciplinaris, i proclama el
principi de proporcionalitat entre sanció i fet constitutiu d’infracció.
Article 422 de la LOPJ
“1. La sanció d’advertència s’imposa sense cap altre tràmit que l’assistència de
l’interessat, amb una sumària informació prèvia, si es considera necessària.
2. Les restants sancions han de ser imposades pel procediment que
estableixen els articles següents.”
S’expressa la garantia procedimental i jurisdiccional de manera que queda en
tot cas salvaguardada, fins i tot per a la sanció d’advertiment, la possibilitat de
recórrer-hi davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
Article 423 de la LOPJ
“El procediment disciplinari s’ha d’iniciar per Acord de la sala de govern o del
president que n’hagin de conèixer, o, si és el cas, del Consell General del
Poder Judicial. En l’acte que mani iniciar el procediment s’ha de designar un
instructor de la mateixa categoria, almenys, que la de d’aquell contra el qual es
dirigeix el procediment. A proposta de l’instructor s’ha de designar un secretari.”
Es descriu en aquest article el procediment sancionador en les seves fases
d’iniciació i instrucció, habitualment incoat o iniciat per acord de la Sala de
Govern del tribunal superior de justícia corresponent.
Article 424 de la LOPJ
“L’instructor pot proposar a la Comissió Disciplinària del Consell General, amb
la citació prèvia d’aquell contra el qual es dirigeix el procediment, la seva
suspensió provisional. La proposta serà feta pel conducte del president o de la
sala de govern, si és el cas, i ha de donar-se audiència al Ministeri Fiscal i a
l’interessat. Solament pot acordar-se quan apareguin indicis racionals de la
comissió d’una falta molt greu.”
Atesa la gran importància de la suspensió cautelar, prèvia a la resolució final de
l’expedient, la Llei orgànica del poder judicial hi dedica aquest precepte
específic.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 58

Capítol 3. Estatut orgànic dels jutges de pau: compendi de normativa
Article 425 de la LOPJ
“1. L’instructor ha de practicar totes les proves i actuacions que condueixin a
l’esclariment dels fets i a determinar la responsabilitat, amb intervenció del
Ministeri Fiscal, i, si és el cas, de l’interessat.
2. A la vista d’aquelles, l’instructor ha de formular, si és procedent, un plec de
càrrecs, en què s’exposin els fets imputats. El plec de càrrecs s’ha de notificar
a l’interessat perquè pugui contestar-lo en el termini de vuit dies i proposar la
prova que necessiti, la pertinència de la qual ha de ser qualificada per
l’instructor.
3. Un cop complertes les anteriors, l’instructor, amb l’audiència prèvia del
Ministeri Fiscal, ha de formular proposta de resolució, que s’ha de traslladar a
l’interessat, perquè en el termini de vuit dies al·legui el que convingui al seu
dret. Un cop evacuat aquest tràmit, o transcorregut el termini per fer-ho, les
actuacions s’han de trametre a l’autoritat que hagi ordenat iniciar el
procediment, perquè prengui la decisió que sigui procedent. Quan aquesta
autoritat consideri procedent una sanció que no està dins de la seva
competència, ha d’elevar el procediment, amb la seva proposta, a la que sigui
competent.
4. Les autoritats competents poden tornar l’expedient a l’instructor perquè
formuli plec de càrrecs, hi comprengui altres fets o en completi la instrucció.
5. La durada del procediment sancionador no pot excedir de sis mesos. Quan,
per raons excepcionals, es prolongui per un termini més llarg, l’instructor ha de
donar compte, cada deu dies, de l’estat de la seva tramitació i de les
circumstàncies que n’impedeixen la conclusió a l’autoritat que hagi manat de
procedir.
6. La resolució que es dicti s’ha de notificar a l’interessat i al Ministeri Fiscal, els
quals poden interposar-hi en contra els recursos que legalment siguin
procedents.
7. Les resolucions en què s’imposin sancions de suspensió, trasllat forçós i
separació solament són executòries quan han esdevingut fermes.”
S’hi descriu detalladament el procediment instructor i les seves fases de prova,
càrrecs, al·legacions i resolució. Cal indicar que la Llei orgànica del poder
judicial, en fer referència en aquest article a l’apartat 8 a les associacions de
jutges i magistrats com a persones legitimades per interposar un recurs
contenciós administratiu en nom dels seus associats, està pensant en les
associacions professionals en què s’integren els jutges de carrera. S’ha de
destacar que la sanció es compleix, tot i que s’hagi obert la via del recurs
jurisdiccional, excepte si el tribunal contenciós administratiu n’acorda la
suspensió.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 59

Capítol 4
El personal del jutjat de pau

Capítol 4. El personal del jutjat de pau
1. EL PROCEDIMENT PER NOMENAR ELS JUTGES DE PAU TITULARS I
ELS SUBSTITUTS
El procediment per nomenar els jutges de pau titulars i els substituts està
previst en els articles 99 a 103 de la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del
poder judicial, i desplegat pel Reglament número 3/1995, de 7 de juny, dels
jutges de pau.
Amb caràcter general, l'ajuntament designa els candidats per ocupar els
càrrecs de jutge de pau titular i substitut i la Sala de Govern del Tribunal
Superior de Justícia els nomena. Amb caràcter extraordinari, la llei preveu uns
supòsits en què les designacions les fa la Sala de Govern del Tribunal Superior
de Justícia.
La convocatòria
Quan es produeix una vacant en el càrrec de jutge de pau titular o substitut,
l'ajuntament ha d'anunciar les places vacants mitjançant una convocatòria
pública on s'indiqui el lloc i el termini per presentar la sol·licitud amb la suficient
antelació, per tal que les persones que hi estiguin interessades puguin
presentar la sol·licitud per ocupar el càrrec.
L'anunci de la convocatòria s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de la Província,
en el tauler d'anuncis de l'ajuntament, en el tauler d'anuncis del jutjat de
primera instància i instrucció del partit judicial al qual pertany el jutjat de pau, i
en el jutjat de pau.
La designació pel ple de l'ajuntament
Transcorregut el termini per presentar les sol·licituds, el ple de l'ajuntament ha
d'escollir la persona que consideri idònia per ocupar el càrrec de jutge de pau i
el seu substitut entre les persones que ho hagin sol·licitat i que reuneixen les
condicions legalment establertes (pot ser escollit jutge de pau tot ciutadà
espanyol, major d'edat i que no incorri en cap dels supòsits d'incapacitat que
regula l'article 303 de la Llei orgànica del poder judicial).
L'acord del ple que designa el jutge de pau i el substitut requereix el vot
favorable de la majoria absoluta dels seus membres.
L'acord del ple municipal: certificació i tramesa al jutjat de primera
instància i instrucció
L'ajuntament ha de trametre un certificat de l'acord del ple al jutjat de primera
instància i instrucció del partit judicial al qual pertany el jutjat de pau. Si en el
partit judicial hi ha més d'un jutjat de primera instància i instrucció, el certificat
s'ha de trametre al jutjat degà.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 60

Capítol 4. El personal del jutjat de pau
El certificat de l'acord del Ple ha d'acreditar les circumstàncies de l'elecció, el
compliment del quòrum necessari per adoptar-lo i les dades d'identificació, de
condicions de capacitat i de compatibilitat de les persones escollides. També
cal adjuntar-hi una fotocòpia de l'anunci de la convocatòria publicat al Butlletí
Oficial de la Província.
El jutjat de primera instància i instrucció trametrà la documentació a la Sala de
Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que és l'òrgan
competent per nomenar els jutges de pau a Catalunya.
El nomenament del jutge i del seu substitut per la Sala de Govern
La Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya examina la
documentació i comprova que les persones escollides per l'ajuntament
reuneixen les condicions legals de capacitat i de compatibilitat per ser jutge de
pau. En cas afirmatiu, nomenarà el jutge de pau i el seu substitut per un
període de quatre anys.
La Sala de Govern ordenarà la publicació dels nomenaments en el Butlletí
Oficial de la Província i els comunicarà al Consell General del Poder Judicial i al
jutjat de primera instància i instrucció que correspongui.
Presa de possessió
Una vegada nomenat, el jutge de pau ha de jurar el càrrec davant el jutge degà
i prendre possessió en el termini de 20 dies naturals des de la publicació del
nomenament en el Butlletí Oficial de la Província. Si no ho fa i no hi ha cap
causa que ho justifiqui, s'entén que la persona nomenada renuncia al càrrec.
Les persones que ja hagin prestat jurament o promesa com a jutges de pau
amb anterioritat no estan obligades a fer-ho.
Una vegada el jutge pren possessió del càrrec, la Sala de Govern del Tribunal
Superior de Justícia li expedeix el carnet que l’acredita, d'acord amb el model
aprovat pel Consell General del Poder Judicial.
Supòsits extraordinaris de designació directa per la Sala de Govern del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
En determinats supòsits la Llei i el Reglament preveuen l'elecció directa del
jutge i/o del substitut per la Sala de Govern:
1) Quan transcorreguts 3 mesos des del moment de produir-se les vacants en
un jutjat de pau, l'ajuntament no ha fet cap proposta de nomenament.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 61

Capítol 4. El personal del jutjat de pau
2) Quan la persona proposada per l'ajuntament no reuneix les condicions de
capacitat i de compatibilitat exigides per la llei.
3) Quan l'ajuntament únicament fa la designació del jutge de pau titular i no del
substitut.
En aquests casos també cal complir els requisits formals de la convocatòria. La
vacant es publicarà en el Butlletí Oficial de la Província i per edictes en els
taulers d'anuncis de l'ajuntament, del Tribunal Superior de Justícia, del jutjat de
primera instància i instrucció que correspongui i en el jutjat de pau.
Les persones interessades poden presentar les sol·licituds directament davant
la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia fent-hi constar les dades
d’identificació i la declaració de no incórrer en cap causa d'incapacitat o
incompatibilitat.
La Sala valora els mèrits de les persones que han presentat la sol·licitud i
designa la persona que consideri més idònia. En els casos en què no es
presentin sol·licituds o en què les persones que ho fan no reuneixin les
condicions legals per ser jutge de pau, la Sala escull el substitut i/o el jutge de
pau titular entre les persones que, reunint les condicions legals, estiguin
disposades a acceptar el càrrec. Amb aquesta finalitat, la Sala de Govern del
Tribunal Superior de Justícia pot demanar les dades i els informes que
consideri necessaris a través del jutjat de primera instància i instrucció que
correspongui.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 62

Capítol 4. El personal del jutjat de pau
2. EL PERSONAL DEL JUTJAT DE PAU
Els articles 50 i 51 de la Llei 38/1998, de 28 de desembre, de demarcació i de
planta judicial fan referència al personal que, a més del jutge, presta serveis en
els jutjats de pau.
El personal del jutjat
Amb caràcter general, les tasques del jutjat de pau les ha de dur a terme
personal dependent de l'ajuntament. No obstant això, en les poblacions de més
de 7.000 habitants i en els jutjats de pau on ho justifiqui la càrrega de treball,
s'hi pot destinar personal al servei de l'Administració de justícia, d'acord amb
les places que es preveuen en les plantilles dels cossos corresponents
aprovades pel Ministeri de Justícia.
La secretaria del jutjat
El padró oficial d’habitants del municipi del jutjat de pau és el criteri que
determina la categoria i el nombre del personal al servei de l’Administració de
justícia que ha de servir la secretaria, tot i que la llei també té en consideració
el volum de treball i les agrupacions de secretaries.
1) En les poblacions de menys de 7.000 habitants, l'ajuntament, per acord del
ple, nomena la persona que considera idònia (vegeu l'apartat següent, sobre el
nomenament dels secretaris dels jutjats de pau de menys de 7.000 habitants).
2) En les poblacions de més de 7.000 habitants i altres jutjats de pau o en
agrupacions de secretaries on la càrrega de treball ho justifiqui, la secretaria
l’atén un oficial al servei de l'Administració de justícia, d'acord amb la plantilla
d'aquest cos que aprova el Ministeri de Justícia.
El règim estatutari dels oficials i auxiliars de l'Administració de justícia està
regulat en el Reial decret 249/1996, de 16 de febrer, pel qual s'aprova el
Reglament orgànic dels cossos d'oficials, auxiliars i agents al servei de
l'Administració de justícia.
El Reglament regula, entre altres aspectes, les situacions administratives, les
plantilles i la provisió de vacants, els drets i deures dels funcionaris (vacances,
permisos i llicències), i els deures i les incompatibilitats d'aquest personal.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 63

Capítol 4. El personal del jutjat de pau
3. ELS SECRETARIS DE JUTJATS DE PAU DE MUNICIPIS DE MENYS DE
7.000 HABITANTS. PROCEDIMENT PER NOMENAR-LOS
Els secretaris dels jutjats de pau de menys de 7.000 habitants
Són persones que l'ajuntament nomena per desenvolupar les funcions de la
secretaria del jutjat de pau del municipi.
La corporació municipal pot nomenar qualsevol persona, independentment dels
seus estudis o de la seva professió, que cregui que és idònia per realitzar les
tasques de secretari/ària del jutjat de pau, sempre que la secretaria no hagi
estat encarregada a un oficial al servei de l'Administració de justícia.
Quin és el procediment per nomenar el secretari?
El procediment d'aprovació de nomenament de secretaris de jutjats de pau de
municipis de menys de 7.000 habitants s’estableix a l'Ordre del titular del
Departament de Justícia de 28 de maig de 1991.
La designació del secretari es decideix per acord del ple de la corporació on
està ubicat el jutjat de pau.
Designada la persona, cal que l'ajuntament enviï al Departament de Justícia i
Interior la documentació següent:
1) un certificat del secretari de l'ajuntament, amb el vistiplau de l'alcalde, de
l'acord pres pel ple municipal en què es nomena el nou secretari del jutjat de
pau.
2) el nom, el número de DNI i les dades personals del secretari nomenat
(domicili particular, professió, dades bancàries).
3) nom i dades personals de l'anterior secretari.
Si falta algun document, el Departament de Justícia i Interior requereix
l'ajuntament perquè enviï la documentació que manca. En el cas d'agrupacions
de secretaries, quan no s'han rebut els certificats dels acords de tots els
ajuntaments, se'ls requereix perquè en el termini de 10 dies presentin el seu
acord de nomenament o facin les al·legacions que escaiguin.
Un cop rebuda la documentació corresponent, s'obre el tràmit d'audiència
notificant la proposta de nomenament al jutge o jutges de pau, al secretari
nomenat i a l'anterior secretari per tal que, com a persones interessades,
puguin fer les al·legacions i presentar els documents que creguin convenients
en el termini de 15 dies a comptar des de l'endemà de la notificació de la
proposta.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 64

Capítol 4. El personal del jutjat de pau
Vist l'expedient i, si escau, les al·legacions corresponents, el titular del
Departament de Justícia i Interior aprova o denega el nomenament mitjançant
una resolució que notifica al secretari nomenat, a l'ajuntament proposant i al
jutge o jutges de pau en el cas d'agrupació de secretaries.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 65

Procediment de nomenament de jutges de pau i substituts
(art. 99 a 103 de la Llei orgànica del poder judicial i art. 4 a 7 dels Reglament 3/1995, de 7 de juny, dels jutges de pau)
Butlletí Oficial de la Província
edicte a l’ajuntament
edicte al jutjat de primera instància i instrucció
edicte al jutjat de pau
anunci de la convocatòria →
↓
presentació de sol·licituds
↓
→ entre els qui ho sol·liciten i reuneixen les condicions legals
→ lliurement (quan no hi ha sol·licituds)
→ escull el jutge
per majoria
absoluta
ple de l’ajuntament
↓
dicta l’acord i el tramet a
↓
jutjat de primera instància i instrucció
↓
tramet l’acord del ple a
↓
Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
↓
nomenament per a 4 anys → nomena el jutge proposat pel ple de l’ajuntament
→ nomena qui creu convenient
→ si el proposat no reuneix les condicions legals (oït el ministeri fiscal)
→ si l’ajuntament no fa la proposta en els 3 mesos següents a la producció de la vacant
→ presta jurament
→ davant el jutge degà de primera instància i instrucció
jutge nomenat
→ pren possessió

Capítol 4. El personal del jutjat de pau
Ordre de 28 de maig de 1991, per la qual es regula el procediment d'aprovació dels
nomenaments de secretaris de jutjats de pau de municipis de menys de 7.000
habitants
Vist l'article 18.1 de l'Estatut d'autonomia, segons el qual en matèria d'administració de
justícia correspon a la Generalitat de Catalunya exercir totes les facultats que les
lleis orgàniques del Poder Judicial i del Consell General del Poder Judicial
reconeguin o atribueixin al Govern de l'Estat;
Vistes les Sentències del Tribunal Constitucional 56/90 i 62/90 relatives a la Llei
orgànica del poder judicial i la Llei de demarcació i de planta judicial, respectivament,
les quals estableixen que la clàusula subrogatòria esmentada és d'aplicació als
supòsits de competències executives atribuïdes al Govern de l'Estat en relació
amb l'administració de l'Administració de justícia;
Vist el Decret 466/1982, de 10 de desembre, pel qual el Departament de Justícia
assumeix l'exercici de les competències derivades de l'aplicació de l'article 18 de
l'Estatut d'autonomia que corresponen a la Generalitat de Catalunya;
Vist l'article 50.3 de la Llei de demarcació i de planta judicial, el qual preveu que per
als jutjats de pau i les agrupacions de secretaries de jutjats de pau de municipis de
menys de 7.000 habitants, en què la càrrega de treball no justifiqui l'encàrrec de la seva
secretaria a un oficial al servei de l'Administració de justícia, l'ajuntament nomenarà
una persona idònia per fer-se càrrec de la secretaria, i ho comunicarà al Ministeri
de Justícia per a la seva aprovació;
Atès que és convenient regular el procediment a seguir per a l'aprovació dels
nomenaments de secretaris de jutjats de pau previst a l'article 50.3 de la Llei de
demarcació i planta judicial i que tots els ajuntaments en tinguin coneixement;
Per tot això, i d'acord amb l'article 12.d) de la Llei 13/1989, de 14 de desembre,
d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de
Catalunya,
Ordeno:
1. En compliment de l'article 50.3 de la Llei de demarcació i planta judicial, els
ajuntaments de municipis de menys de 7.000 habitants hauran de nomenar a la persona
que creguin idònia com a secretari del jutjat de pau del seu municipi o de l'agrupació de
secretaries, sempre que la secretaria del jutjat de pau o de l'agrupació no hagi estat
encarregada a un oficial al servei de l'Administració de justícia.
El nomenament del secretari de jutjat de pau es realitzarà per acord del Ple de la
corporació municipal, d'acord amb l'article 112 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal
i de règim local de Catalunya. En el cas d'agrupacions de secretaries de jutjats de
pau, el nomenament haurà de ser acordat per cada corporació.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 68

Capítol 4. El personal del jutjat de pau
2. Acordat el nomenament, l'ajuntament o els ajuntaments hauran de trametre al
Departament de Justícia certificació del secretari de l'Ajuntament, amb el vistiplau de
l'alcalde, de l'acord pres pel Ple municipal; el nom i les dades personals del secretari
nomenat, com també qualsevol informació que hagi fonamentat l'acord. En la primera
comunicació del nomenament de secretari d'ençà de l'entrada en vigor d'aquesta Ordre,
també s'haurà de comunicar el nom i les dades personals de l'anterior secretari del jutjat
de pau.
3. Un cop rebuda la notificació de l'Ajuntament, s'obrirà l'expedient administratiu
corresponent i es procedirà a la seva instrucció, d'acord amb els articles 81 i següents
de la Llei de procediment administratiu, i 74 i següents de la Llei 13/1989, de 14
de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la
Generalitat de Catalunya.
Quan, tractant-se d'agrupacions de secretaries, no s'hagin rebut certificacions dels
acords de tots els ajuntaments, se'ls requerirà perquè en el termini de 10 dies presentin
el seu acord de nomenament o perquè facin les al·legacions que escaiguin.
4. En compliment de l'article 91 Llei de procediment administratiu, s'obrirà tràmit
d'audiència i es notificarà al jutge, o jutges de pau en el cas d'agrupació de
secretaries, al secretari nomenat i a l'anterior secretari per tal que com a interessats
en la resolució de l'expedient puguin fer les al·legacions i presentar els documents
i les justificacions que considerin convenients, durant el termini de 15 dies a comptar
des de l'endemà de la seva notificació.
5. El conseller de Justícia, vistes les al·legacions presentades, resoldrà l'aprovació o
la denegació del nomenament.
6. La resolució es notificarà al secretari nomenat, a l'ajuntament i al jutge o jutges
de pau, o als ajuntaments i jutges de pau interessats en el cas d'agrupació de
secretaries, d'acord amb l'article 79 de la Llei de procediment administratiu.
Barcelona, 28 de maig de 1991
Agustí M. Bassols i Parés
Conseller de Justícia
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 69

Capítol 5
Subvencions

Capítol 5. Subvencions
1. Qui s'ha de fer càrrec de les despeses de funcionament del jutjat de
pau?
Les despeses de funcionament del jutjat de pau són a càrrec de l'ajuntament
respectiu. No obstant aquest principi general, la llei també preveu la participació
de l'Administració autonòmica en el sosteniment de les despeses dels jutjats de
pau mitjançant subvencions que s'atorguen als ajuntaments.
El sistema de finançament de les instal·lacions i els mitjans instrumentals dels
jutjats de pau està regulat a l’article 52 de la Llei 38/1988, de 28 de desembre,
de demarcació i de planta judicial.
2. Qui es pot beneficiar de les subvencions que atorga la Generalitat?
Tots els municipis de Catalunya on hi ha jutjat de pau i els que, a més, siguin
seu d'una agrupació de secretaries. Les subvencions s'atorguen per dos
conceptes, que són compatibles entre ells:
- per finançar en part les despeses de l'ajuntament generades pel funcionament
del jutjat de pau
- per contribuir en les despeses de funcionament de l’agrupació de secretaries.
3. Què s'ha de fer per obtenir les subvencions?
1. Les subvencions per a les despeses de funcionament del jutjat de pau
Les subvencions destinades a sufragar parcialment les despeses de
funcionament dels jutjats de pau s'atorguen d'ofici. Això vol dir que no és
necessari que l'ajuntament les demani expressament, sinó que el Departament
de Justícia i Interior les tramet anualment a l'ajuntament, amb la justificació
prèvia de la despesa de l’any anterior. Un cop atorgada la subvenció i fins al
mes de març de l'any següent al subvencionat, l'ajuntament ha d’enviar al
Departament de Justícia i Interior una memòria explicativa de l'activitat del jutjat
de pau.
2. Les subvencions per a les agrupacions de secretaries
S'han de sol·licitar expressament. L'ajuntament seu de l'agrupació ha d'enviar
al Departament de Justícia i Interior la sol·licitud que tingui en compte l'opinió
del secretari/ària de l'agrupació respecte de les necessitats de l’agrupació.
La sol·licitud ha d'estar signada pel representant de la corporació municipal i
pel titular de la secretaria de l'agrupació.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 70

Capítol 5. Subvencions
4. Quin és l'import de les subvencions?
Les subvencions destinades a sufragar parcialment les despeses que generen
els jutjats de pau als ajuntaments es determinen segons la població oficial de
cada municipi, de conformitat amb les dades estadístiques que prevegi la
resolució d’atorgament de les subvencions. Així doncs, aquest import es fixa
anualment mitjançant una resolució que es publica al Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya.
En el cas de les agrupacions de secretaries, s'estableix una quantia màxima
subvencionable i l'import concret de la subvenció que s'atorga es determina
segons el projecte de despeses que hagi presentat l'ajuntament.
Complementàriament, i només per als municipis que tinguin un centre
penitenciari en el seu terme municipal, s'atorga una quantitat addicional a les
anteriors per raó del volum de treball extraordinari.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 71

Capítol 5. Subvencions
Resolució JUS/628/2002, de 22 de març, per la qual s'atorguen
subvencions als ajuntaments dels municipis de Catalunya on hi ha jutjat
de pau
Vistos el contingut de l'article 52 de la Llei de demarcació i de planta judicial, de
28 de desembre de 1988, i de l'article 18 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya;
Atès el que disposa la Llei 20/2001, de 28 de desembre, de pressupostos de la
Generalitat de Catalunya per al 2002;
Vist el Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de
la Llei de finances públiques de Catalunya, modificat per la Llei 25/1998, de 31
de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, i per les
lleis 4/2000, de 26 de maig; 15/2000, de 29 de desembre, i 21/2001, de 28 de
desembre, totes tres de mesures fiscals i administratives, i vista l’Ordre d'1
d'octubre de 1997, del conseller d'Economia i Finances, relativa a la tramitació,
justificació i control d'ajudes i subvencions;
Atès el contingut de l'article 12 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre,
d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat
de Catalunya,
RESOLC:
1. Atorgar subvencions als ajuntaments dels municipis de Catalunya amb jutjat
de pau per ajudar a sufragar les despeses de funcionament d'aquests òrgans
judicials durant l'any 2002, amb càrrec a l'aplicació pressupostària
19.05.460.1900, per un import màxim de 1.569.373,02 euros del pressupost de
l’any 2002.
2. La quantia d'aquestes subvencions s’atorgarà segons la xifra d'habitants de
cadascun dels municipis, de conformitat amb els padrons municipals referits a
l’1 de gener de 2001 i declarats oficials mitjançant el Reial decret 1420/2001,
de 17 de desembre, i d’acord amb els grups següents:
Grup I: fins a 999 habitants: 735 euros
Grup II: entre 1.000 i 2.999 habitants: 1.540 euros
Grup III: entre 3.000 i 6.999 habitants: 3.150 euros
Grup IV: entre 7.000 i 19.999 habitants: 4.905 euros
Grup V: entre 20.000 i 29.999 habitants: 5.785 euros
Grup VI: entre 30.000 i 39.999 habitants: 6.655 euros
Grup VII: 40.000 habitants o més: 7.710 euros
3. Els ajuntaments de la Roca del Vallès i de Sant Esteve Sesrovires
percebran, a més de la quantitat que els correspongui d'acord amb els apartats
anteriors, un complement de 6.610 euros i de 3.305 euros respectivament, atès
el volum de treball que comporta als jutjats de pau d’aquestes poblacions
l'existència d'un centre penitenciari en el seu terme municipal, amb càrrec a la
partida 19.05.460.1900 del pressupost de l’any 2002.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 72

Capítol 5. Subvencions
4. La tramitació dels documents comptables de proposta d'ordenació del
pagament de les subvencions previstes en els apartats anteriors es farà d'ofici
per als ajuntaments que hagin justificat correctament els ajuts pel mateix
concepte percebuts l’any 2001.
5. Durant el primer trimestre de l’any 2003 els ajuntaments hauran de trametre
al Departament de Justícia una memòria, detallada per conceptes, de la
destinació de la totalitat de la subvenció del 2002. En aquesta memòria, que
haurà d'incloure la signatura del jutge de pau, caldrà especificar l'activitat duta a
terme en el jutjat de pau durant l'any 2002.
6. Els ajuntaments dels municipis on hi hagi la seu d’una agrupació de
secretaries de jutjats de pau podran sol·licitar, per escrit, una subvenció
addicional a l’anterior, d’acord amb les necessitats acordades amb el/la
secretari/ària de l’agrupació, fins a un import màxim de 2.315 euros, en
concepte d'ajut al funcionament de l'agrupació, i amb càrrec de la partida
19.05.460.1900 del pressupost de l’any 2002, en el termini de dos mesos des
de la publicació d'aquesta Resolució. La sol·licitud haurà d’estar signada també
pel/per la secretari/ària de l’agrupació. L'ajuntament haurà d'identificar un
compte bancari obert a aquest efecte.
La documentació justificativa d'aquesta subvenció addicional s'haurà de fer de
manera separada de la justificació de la subvenció que correspongui a
l'Ajuntament d'acord amb el nombre d'habitants, i haurà d’incloure la signatura
del secretari/ària de l’agrupació.
7. L'incompliment de les obligacions que comporta la percepció de qualsevol
de les subvencions establertes per aquesta Resolució implicarà la revocació de
la subvenció corresponent i el reintegrament de la quantitat, amb l'interès per
demora corresponent, establert per la Llei de pressupostos, el qual meritarà
des del darrer dia del termini que es fixa al punt cinquè d’aquesta Resolució per
presentar la documentació justificativa de la destinació de la subvenció. Tot
això sense perjudici que s’exerceixin altres accions que siguin procedents.
8. Els beneficiaris de totes les subvencions establertes per aquesta Resolució
quedaran obligats a facilitar tota la informació requerida pel Departament de
Justícia relativa a la destinació dels fons assignats. Així mateix, quedaran
sotmesos a l’activitat de control de la Intervenció general de la Generalitat de
Catalunya, d’acord amb l’article 97 del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol,
pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.
9. Aquesta Resolució entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al
DOGC.
Barcelona, 22 de març de 2002
Josep-D. Guàrdia i Canela
Conseller de Justícia
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 73

Capítol 6
Agrupacions de secretaries de jutjats de
pau

Capítol 6. Agrupacions de secretaries de jutjats de pau
1. Les agrupacions de secretaries de jutjats de pau
Les secretaries dels jutjats de pau de determinats municipis es poden agrupar
per formar una secretaria judicial única que serveixi a tots els jutjats agrupats.
D'aquesta manera, el jutjats de pau dels municipis de menys de 7.000 habitants
poden disposar de personal al servei de l'Administració de justícia que
individualment, d'acord amb l'article 50.3 de la Llei de demarcació i de planta
judicial, no els correspondria. A més, el fet de tenir una seu comuna, els permet
demanar la subvenció al Departament de Justícia i Interior en concepte d'ajut a
les despeses de funcionament de l'agrupació.
2. Quins requisits han de complir els jutjats de pau que vulguin agrupar
les seves secretaries?
1) Pertànyer al mateix partit judicial.
2) El total de la població de dret dels municipis on estan ubicats els jutjats de
pau ha de ser superior als 7.000 habitants.
3) Els municipis on estan els diferents jutjats de pau han de pertànyer a la
mateixa comarca i tenir vies de comunicació adequades entre ells. No obstant
això, en les comarques amb municipis amb menys de 7.000 habitants, es pot
sol·licitar la creació d'una agrupació de secretaries entre jutjats de municipis de
diferents comarques, sempre que pertanyin al mateix partit judicial.
3. Com es crea o modifica una agrupació de secretaries?
Per crear o modificar una agrupació de secretaries s'ha de seguir un
procediment determinat per la Generalitat, previst en el Decret 75/1997, de 18
de març, pel qual es regula el procediment de creació i modificació de les
agrupacions de secretaries de jutjats de pau i que reproduïm en forma
d’esquema.
• A qui correspon la iniciativa per crear o modificar una agrupació de
secretaries?
Els ajuntaments, els consells comarcals o els jutjats de pau que hi estiguin
interessats poden tenir la iniciativa per sol·licitar la creació d'una nova
agrupació o la modificació d'una agrupació ja existent. Qualsevol d'ells pot
trametre la sol·licitud al Departament de Justícia i Interior perquè iniciï el
procediment. Al seu torn, el Departament també pot iniciar d'ofici el
procediment.
• Quina documentació cal trametre al Departament de Justícia i Interior?
Juntament amb la sol·licitud de creació o modificació, s'ha d'enviar al
Departament de Justícia i Interior una memòria i els certificats dels acords del
plens municipals per acreditar la voluntat de les corporacions.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 74

Capítol 6. Agrupacions de secretaries de jutjats de pau
1. La memòria. És un escrit en què l'entitat sol·licitant justifica la creació de
l'agrupació de secretaries i que es compleixen els requisits que exigeix el
Decret.
En la memòria hi ha de constar:
- la identificació de les secretaries que es volen agrupar
- el municipi on tindrà la seu l'agrupació
- l'acreditació que es compleixen els requisits per agrupar les secretaries
que ho sol·licitin.
- una previsió de la càrrega de treball de l'agrupació
2. Certificats que acrediten la voluntat de les corporacions respecte de
l'agrupació. Concretament, s'han d'enviar els certificats dels acords del ple de
cada ajuntament on es manifestin sobre:
- la voluntat de crear o modificar l'agrupació
- l'aprovació, total o parcial, del contingut de la memòria
• Si es modifica l'agrupació per una nova incorporació
En el cas que un jutjat de pau es vulgui incorporar a una agrupació ja creada, a
més de la documentació esmentada s'haurà de presentar un informe del
secretari/ària de l'agrupació ja creada sobre la incidència que tindrà la
incorporació respecte de la càrrega de treball de l’agrupació.
• Si es modifica perquè un jutjat de pau es vol segregar
En el cas que un municipi vulgui segregar-se d'una agrupació preexistent és
necessari, a més, el certificat, expedit pel secretari de l'ajuntament i amb el
vistiplau de l'alcalde, que acrediti l'acord del ple on es manifesti la voluntat de
segregar-se de l'agrupació i un certificat per acreditar que el nombre d’habitants
dels municipis que continuaran agrupats, sense el jutjat de pau que es vol
segregar, supera els 7.000 habitants.
Si falta algun document o no s'acredita el compliment dels requisits, el
Departament de Justícia i Interior requerirà a qui hagi presentat la sol·licitud
perquè esmeni les deficiències; si en el termini de 3 mesos no ho fa, s'arxiva
l'expedient de creació o de modificació, sense cap més tràmit.
• Tramitació de l'expedient
Un cop presentada la documentació i comprovat que és correcta, el
Departament de Justícia i Interior l'envia al Consell General del Poder Judicial
perquè informi sobre la creació o la modificació de l'agrupació.
Posteriorment, el Departament de Justícia i Interior dóna audiència al Consell o
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 75

Capítol 6. Agrupacions de secretaries de jutjats de pau
als Consells Comarcals a què pertanyin els municipis interessats en
l'agrupació, als col·legis d'advocats i de procuradors que correspongui, i a les
organitzacions sindicals més representatives.
Acomplerts aquest tràmits, el titular del Departament de Justícia i Interior resol
motivadament sobre la creació o la modificació de l'agrupació de secretaries,
resolució que es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 76

Procediment de creació o modificació de les agrupacions de secretaries de jutjats de pau
(Decret 75/1997, de 18 de març)
a) Iniciació (art. 3 i 7 del Decret)
→ acords dels plens dels ajuntaments afectats
→ cal demanar
→ memòria
D’ofici pel Departament de Justícia i
Interior
cal concedir 3 mesos per
esmenar, amb advertiment
d’arxivament (art. 6 del Decret)
→ documentació presentada
(art. 4 i 5 del Decret)
→
si manca documentació o
acreditació requisits
→
→ cal comprovar
A petició del Consell Comarcal,
els ajuntaments o els jutjats de
pau afectats
→ concurrència requisits
(art. 2 i 5 del Decret)
b) Tramitació (comuna a ambdós supòsits d’iniciació)
1. Petició d’informe al Consell General de Poder Judicial, adjuntant-hi còpia de la documentació
(termini d’emissió de l’informe: 30 dies → art. 108.2 LOPJ)
2. Tràmit d’audiència (15 dies → art. 84.2 Llei 30/1992, de 26 de novembre)
- al Consell Comarcal corresponent
- al Col·legi d’Advocats corresponent
- al Col·legi de Procuradors corresponent
- a les organitzacions sindicals més representatives
3. Resolució motivada de la conselleria (publicació al DOGC), que ha de contenir:
- l’aprovació/modificació de la Memòria
- elements personals i materials necessaris per al funcionament de l’agrupació
- seu de l’agrupació (si l’ha de determinar el Departament de Justícia, cal audiència prèvia al Consell Comarcal → (art. 9.2 c del Decret)
- moment en què entra en funcionament la nova agrupació (o la modificació) → Vegeu articles 9.3 i 9.4 del Decret
- peu de recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
4. La manca de resolució expressa en el termini de 6 mesos produeix efectes desestimatoris → (art. 9.5 del Decret)

Capítol 6. Agrupacions de secretaries de jutjats de pau
Decret 75/1997, de 18 de març, pel qual es regula el procediment de
creació i de modificació de les agrupacions de secretaries de jutjats de
pau
Els apartats 1 i 2 de l'article 50 de la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de
demarcació i planta judicial, preveuen que el personal de les agrupacions de
secretaries de jutjats de pau pertany als cossos de l'Administració de justícia.
La disposició addicional de la Llei 3/1992, de 20 de març, de mesures de
correcció de la Llei de demarcació i de planta judicial, disposa que el Govern
ha de regular, mitjançant un Reial decret, el funcionament d'aquestes
agrupacions de secretaries de jutjats de pau.
D'acord amb el Reial decret 441/1996, d'1 de març, sobre el traspàs de
funcions i serveis de l'Administració de l'Estat a la Generalitat de Catalunya
en matèria de mitjans personals al servei de l'Administració de justícia,
correspon a la Generalitat de Catalunya la revisió i l'aprovació de les
agrupacions de secretaries de jutjats de pau.
En l'exercici d'aquesta competència, cal regular el procediment de
creació i modificació de les agrupacions de secretaries de jutjats de pau,
assegurant-hi la participació dels organismes afectats.
Per tot això, a proposta de la consellera de Justícia, amb els informes
previs de la Comissió de Govern Local de Catalunya i del Consell General
del Poder Judicial, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora,
i d'acord amb el Govern,
Decreto:
Article 1
Objecte
El present Decret té per objecte establir el procediment de creació i
modificació de les agrupacions de secretaries de jutjats de pau a Catalunya
que s'han d'ocupar per personal dels cossos de l'Administració de justícia.
Article 2
Requisits per a la creació i la incorporació
Per a la creació de les agrupacions de secretaries de jutjats de pau i per
a la incorporació de nous jutjats de pau a les agrupacions creades, s'han
de complir els requisits següents:
a) Els jutjats de pau han de pertànyer al mateix partit judicial.
b) El total de la població de dret dels municipis ha de superar els 7.000
habitants. Només es poden establir excepcions a aquest requisit quan, per
la càrrega de feina que tinguin els jutjats de pau que es vulguin agrupar, la
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 80

Capítol 6. Agrupacions de secretaries de jutjats de pau
secretaria requereixi la dotació de personal dels cossos de l'Administració de
justícia.
c) Els municipis han de formar part de la mateixa comarca i han de tenir vies
de comunicació adequades entre ells que permetin atendre amb eficàcia
tots els jutjats de pau agrupats. Excepcionalment, en les comarques on la
població dels respectius municipis amb jutjat de pau sigui inferior a 7.000
habitants, les corporacions respectives podran sol·licitar la creació d'una
agrupació amb municipis d'altres comarques.
Article 3
Iniciació del procediment
El procediment per a la constitució o modificació de les agrupacions de
secretaries de jutjats de pau es pot iniciar d'ofici pel Departament de Justícia
o a petició raonada de qualsevol ajuntament, consell comarcal o jutjat de
pau afectats.
Article 4
Documentació que cal adjuntar a la sol·licitud per a la constitució i per a la
incorporació
4.1 A les sol·licituds per a la constitució d'una agrupació o per a la
incorporació de nous jutjats a una agrupació, s'ha d'adjuntar la documentació
següent:
a) Memòria.
b) Certificat, expedit pel secretari de l'ajuntament amb el vistiplau de l'alcalde,
acreditatiu de l'acord del ple de cadascun dels ajuntaments afectats sobre la
constitució o modificació de l'agrupació i sobre l'aprovació total o parcial
del contingut de la memòria. L'acord del ple contrari a l'agregació a una
agrupació de secretaries, determinarà l'exclusió d'aquest municipi.
4.2 El contingut de la memòria ha de ser el següent:
a) La determinació dels jutjats de pau integrants de l'agrupació.
b) La determinació de la seu de l'agrupació de secretaries de jutjats de pau.
c) L'acreditació del compliment dels requisits determinats a l'article 2.
d) La càrrega de treball previsible que tindrà la secretaria de l'agrupació.
e) Les necessitats de personal, organització interna i la programació dels
dies i de l'horari de treball en els diferents jutjats de l'agrupació, així com la
previsió dels desplaçaments mensuals.
4.3 En el cas d'incorporació de jutjats de pau a una agrupació ja creada,
s'ha de presentar també un informe del secretari sobre la incidència que
respecte de la càrrega de treball de la secretaria tindrà la incorporació, i un pla
de treball on s'ha de fer constar la programació dels dies i de l'horari de
treball en els diferents jutjats de l'agrupació, així com la previsió dels
desplaçaments mensuals.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 81

Capítol 6. Agrupacions de secretaries de jutjats de pau
Article 5
Documentació necessària per a la segregació
A la sol·licitud per a la segregació d'un jutjat de pau d'una agrupació de la
qual forma part, s'ha d'adjuntar la documentació següent:
a) Un certificat, expedit pel secretari de l'ajuntament amb el vistiplau de
l'alcalde, que acrediti que el ple de l'ajuntament que desitgi segregar-se ha
adoptat l'acord i l'assumpció per l'ajuntament de la dotació de mitjans
personals i materials necessaris per dur a terme les tasques de secretaria del
jutjat de pau, cal tenir en compte, però, que si el municipi segregat té més
de 7.000 habitants li serà d'aplicació el que estableix l'article 51.2 de la Llei
38/1988, de 28 de desembre, de demarcació i planta judicial, i, en tots els
casos, el que estableix l'article 52 d'aquesta norma.
b) L'acreditació que la població de l'agrupació, sense aquest jutjat de pau,
supera els 7.000 habitants.
Article 6
Esmena i millora de la sol·licitud
En el cas que falti algun document o no s'acrediti el compliment dels
requisits, s'ha de comunicar a qui hagi presentat la sol·licitud que completi
la documentació o acrediti el compliment dels requisits. Si en el termini de
tres mesos no ho ha fet, s'arxiva l'expedient de creació o modificació, sense
cap més tràmit.
Article 7
Iniciació d'ofici
El Departament de Justícia iniciarà d'ofici l'expedient de constitució o
modificació d'agrupacions de secretaries de jutjats de pau, quan ho consideri
necessari i demanarà els acords dels plens dels ajuntaments que es pretén
agrupar o als quals afecta la modificació, si no li consten prèviament.
Article 8
Informes i tràmit d'audiència
8.1 El Departament de Justícia ha de demanar un informe previ sobre la
creació o la modificació de l'agrupació al Consell General del Poder Judicial.
8.2 Prèviament a l'aprovació de les agrupacions, s'ha de complir el tràmit
d'audiència al consell o als consells comarcals a què pertanyin els
municipis interessats en l'agrupació, als col·legis d'advocats i de procuradors
que correspongui, i a les organitzacions sindicals més representatives.
Article 9
Resolució i efectes
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 82

Capítol 6. Agrupacions de secretaries de jutjats de pau
9.1 L'aprovació de la creació o modificació de les agrupacions de
secretaries de jutjats de pau s'ha de fer mitjançant una resolució motivada
del titular del Departament de Justícia, que s'ha de publicar al Diari Oficial de
la Generalitat de Catalunya.
9.2 La resolució ha de tenir, a més, el contingut següent:
a) Aprovació o modificació del contingut de la memòria.
b) Determinació dels elements personals i materials necessaris per al
funcionament de l'agrupació.
c) Especificació de la seu de l'agrupació en el cas que els ajuntaments
afectats no ho hagin fet de comú acord o expressament. El Departament
de Justícia ha d'establir la seu, previ tràmit d'audiència al Consell Comarcal,
atenent els criteris objectius de població, la infraestructura dels jutjats de pau
agrupats i les vies de comunicació entre les diferents poblacions que la
componguin, i la situació de la seu del jutjat de primera instància i instrucció
que coneix en segona instància d'aquells assumptes sotmesos al coneixement
dels jutjats de pau compresos en l'agrupació de secretaries.
9.3 Quan no hi hagi variació de personal o un o més jutjats agrupats tinguin
personal al servei de l'Administració de justícia i sigui viable que aquest
personal pugui assumir totes les tasques de l'agrupació, la creació o
modificació de l'agrupació tindrà efectes i entrarà en funcionament al cap d'un
mes comptador des de l'endemà de la publicació de la resolució corresponent.
9.4 En el cas que en cap dels jutjats hi hagi personal de l'Administració de
justícia o no sigui viable que aquest assumeixi les tasques de l'agrupació,
la resolució de creació o modificació determinarà la data de posada en
funcionament de l'agrupació, que es podrà condicionar al moment en què
siguin dotades pressupostàriament i siguin cobertes les places necessàries.
9.5 La manca de resolució expressa de les sol·licituds presentades en el
termini de sis mesos produeix efectes desestimatoris.
Article 10
Pla de treball i memòria
10.1 Si no hi consta prèviament, i una vegada entri en funcionament
l'agrupació, el secretari que hi és adscrit ha de presentar al Departament de
Justícia, per a la seva aprovació, un pla de treball on cal fer constar la
programació dels dies i l'horari de treball en els diferents jutjats de l'agrupació,
així com la previsió dels desplaçaments mensuals.
10.2 Anualment, el secretari ha de presentar la memòria del nombre
d'assumptes atesos en cada jutjat.
10.3 Qualsevol modificació permanent en el pla de treball s'ha de comunicar
al Departament de Justícia per tal que l'aprovi.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 83

Capítol 6. Agrupacions de secretaries de jutjats de pau
Article 11
Canvi de la seu de l'agrupació
Per al canvi de la seu de l'agrupació és necessària la certificació dels
acords dels plens dels ajuntaments dels municipis que integren l'agrupació
adoptats a aquest efecte, i són preceptius els informes i les consultes que es
determinen a l'article 8.
Article 12
Indemnitzacions
Al personal de l'Administració de justícia que presta servei en les agrupacions
de secretaries de jutjats de pau, quan es desplaça fora del terme municipal
on radica la seva residència oficial per realitzar les funcions pròpies de
l'agrupació, li és d'aplicació, en matèria d'indemnitzacions, la mateixa
normativa que a la resta de personal de l'Administració de justícia.
Article 13
Dependència funcional
El jutge de primera instància i instrucció o, en el seu cas, el jutge degà del
respectiu partit judicial, exercirà les funcions que, en matèria de gestió de
personal, atribueixen al titular de l'òrgan judicial corresponent el Reglament
orgànic dels cossos d'oficials, auxiliars i agents al servei de l'Administració de
justícia, aprovat pel Reial decret 249/1996, de 16 de febrer.
Disposició addicional
Respecte a les funcions de registre civil, s'aplica la disposició transitòria 3
del Reial decret 257/1993, de 19 de febrer, pel qual es regulen les
agrupacions de secretaries de jutjats de pau.
Disposicions transitòries
1. Les agrupacions creades amb l'anterior legislació, encara que no
compleixin els requisits determinats en aquest Decret, tenen plena
validesa, mentre d'ofici o a petició raonada no s'aprovi la seva modificació.
2.1 Al personal al servei de l'Administració de justícia, que a l'entrada en
vigor de les agrupacions de secretaries de jutjats de pau està destinat en algun
dels jutjats de pau afectats, li serà d'aplicació el que disposa l'article 52 del
Reial decret 249/1996, de 16 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament
orgànic dels cossos d'oficials, auxiliars i agents al servei de l'Administració de
justícia, relatiu a la reordenació d'efectius. L'informe a què fa referència
aquest article ha de ser emès pel jutge degà del partit judicial que correspongui.
2.2 Mentre no es produeixi la reordenació d'efectius, el personal esmentat a
l'article anterior seguirà en la seva destinació i col·laborarà en les funcions
pròpies de l'agrupació.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 84

Capítol 6. Agrupacions de secretaries de jutjats de pau
3. Mentre no entrin en funcionament les agrupacions de les secretaries dels
jutjats de pau, els secretaris dels jutjats de pau del municipis agrupats,
nomenats d'acord amb l'article 50.3 de la Llei 38/1988, de demarcació i
planta judicial, seguiran exercint les seves funcions.
Disposició final
Es faculta el titular del Departament de Justícia perquè dicti les disposicions
que siguin necessàries per a l'aplicació o desenvolupament d'aquest Decret.
Barcelona, 18 de març de 1997
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Núria de Gispert i Català
Consellera de Justícia
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 85

Capítol 6. Agrupacions de secretaries de jutjats de pau
4. RELACIÓ DE LES AGRUPACIONS DE SECRETARIES CREADES A
CATALUNYA
Agrupació núm. 1, amb seu a les Borges Blanques i formada per les secretaries
dels jutjats dels municipis d’Arbeca, Castelldans, el Cogul, els Omellons,
Juneda, l’Albagés, la Foresta, les Borges Blanques i Puiggròs.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Agrupació núm. 2, amb seu a Montblanc i formada per les secretaries dels
jutjats dels municipis de l’Espluga de Francolí, Mont-Ral, Montblanc, Senan,
Vallclara, Vilaverd i Vimbodí.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Agrupació núm. 3, amb seu a Gelida i formada per les secretaries dels jutjats
dels municipis del Pla del Penedès, Gelida, Mediona, Puigdalber, Sant Llorenç
d’Hortons, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Torrelavit.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Agrupació núm. 4, amb seu a Calonge i formada per les secretaries dels jutjats
dels municipis de Calonge, Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Agrupació núm. 5, amb seu a Sarrià de Ter i formada per les secretaries dels
jutjats dels municipis de Bordils, Celrà, Flaçà, Sant Julià de Ramis i Sarrià de
Ter.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Agrupació núm. 6, amb seu a Anglès i formada per les secretaries dels jutjats
dels municipis d’Amer, Anglès i la Cellera de Ter.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Incorporada la secretaria de Sant Julià de Llor i Bonmatí, per Resolució
publicada al DOGC de l’1.02.2000.
Agrupació núm. 7, amb seu a Sant Hilari Sacalm i formada per les secretaries
dels jutjats dels municipis d’Arbúcies i Sant Hilari Sacalm.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Agrupació núm. 8, amb seu a Almacelles i formada per les secretaries dels
jutjats dels municipis d’Almacelles i Alpicat.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Agrupació núm. 9, amb seu a Santa Margarida i els Monjos i formada per les
secretaries dels jutjats dels municipis d’Avinyonet del Penedès, Castellví de la
Marca, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Sant Cugat Sesgarrigues i Santa
Margarida i els Monjos.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Agrupació núm.10, amb seu a Vidreres i formada per les secretaries dels jutjats
dels municipis de Maçanet de la Selva, Sils i Vidreres.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 86

Capítol 6. Agrupacions de secretaries de jutjats de pau
Agrupació núm.11, amb seu a Agramunt i formada per les secretaries dels
jutjats dels municipis d’Agramunt, Castellserà, la Fuliola, Puigverd d’Agramunt i
Tornabous.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Agrupació núm. 12, amb seu a Sant Martí Sarroca i formada per les secretaries
dels jutjats dels municipis de Font-Rubí, les Cabanyes, Pacs del Penedès,
Pontons, Sant Martí Sarroca, Subirats, Torrelles de Foix i Vilobí del Penedès.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Incorporades les secretaries de la Granada i Santa Fe del Penedès, per
Resolució publicada al DOGC del 16.11.99.
Agrupació núm. 13, amb seu a Lliçà d’Amunt i formada per les secretaries dels
jutjats dels municipis de Lliçà d’Amunt i Lliçà de Vall.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Agrupació núm.14, amb seu a Linyola i formada per les secretaries dels jutjats
dels municipis de Barbens, Bellvís, el Poal, Ivars d’Urgell i Linyola.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Agrupació núm. 15, amb seu a Alcarràs i formada per les secretaries dels
jutjats dels municipis d’Alcarràs, Soses i Torres de Segre.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Agrupació núm.16, amb seu a Caldes de Malavella i formada per les
secretaries dels jutjats dels municipis de Brunyola, Caldes de Malavella,
Riudarenes, Riudellots de la Selva i Vilobí d’Onyar.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Agrupació núm.17, amb seu a Llagostera i formada per les secretaries dels
jutjats dels municipis de Campllong, Llagostera, Llambilles i Quart.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Agrupació núm.18, amb seu a Begur i formada per les secretaries dels jutjats
dels municipis de Begur, Corçà, Cruïlles, Monells, Sant Sadurní de l’Hera,
Forallac i Mont-Ras.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Agrupació núm. 19, amb seu a Capellades i formada per les secretaries dels
jutjats dels municipis de Cabrera d’Igualada, Capellades, la Torre de Claramunt
i Vallbona d’Anoia.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Agrupació núm. 20, amb seu a Sant Joan les Fonts i formada per les
secretaries dels jutjats dels municipis d’Argelaguer, Besalú, Castellfollit de la
Roca, Maià de Montcal, Sant Joan les Fonts i Tortellà.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Incorporades les secretaries de Sales de Llierca, Beuda i Sant Ferriol, per
Resolució publicada al DOGC del 4.02.2000.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 87

Capítol 6. Agrupacions de secretaries de jutjats de pau
Agrupació núm. 21, amb seu a Santa Coloma de Queralt i formada per les
secretaries dels jutjats dels municipis de Barberà de la Conca, Blancafort,
Conesa, Forès, les Piles, Llorac, Passanant, Pira, Pontils, Querol, Rocafort de
Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat, Solivella i
Vallfogona de Riucorb. Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del
Ministeri de Justícia.
Agrupació núm. 22, amb seu a Torroella de Montgrí i formada per les
secretaries dels jutjats dels municipis de Torroella de Montgrí i Ullà.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Agrupació núm. 23, amb seu a Sant Joan de les Abadesses i formada per les
secretaries dels jutjats dels municipis de Camprodon, Llanars, Sant Joan de les
Abadesses i Sant Pau de Segúries.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Incorporades les secretaries de Setcases, Vilallonga de Ter i Molló, per
Resolució publicada al DOGC del 15.06.98.
Agrupació núm. 24, amb seu a Llançà i formada per les secretaries dels jutjats
dels municipis de Colera, el Port de la Selva, Garriguella, Llançà i Portbou.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Agrupació núm. 25, amb seu a l’Escala i formada per les secretaries dels jutjats
dels municipis de l’Armentera, l’Escala, Torroella de Fluvià, Ventalló i
Viladamat.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Agrupació núm. 26, amb seu a Castelló d’Empúries i formada per les
secretaries dels jutjats dels municipis de Cadaqués, Castelló d’Empúries, la
Selva de Mar, Palau-Saverdera i Vilajuïga.
Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Agrupació núm. 27, amb seu a Vilafant i formada per les secretaries dels jutjats
dels municipis de Cabanes, Pau, Perelada, Vila-Sacra, Vilabertran, Vilafant i
Vilamalla.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Incorporada la secretaria d’Avinyonet de Puigventós, per Resolució publicada al
DOGC del 26.02.99.
Agrupació núm. 28, amb seu a la Vall d’en Bas i formada per les secretaries
dels jutjats dels municipis de la Vall d’en Bas, les Planes d’Hostoles, les
Preses, Riudaura i Sant Feliu de Pallerols.
Creada per l’Ordre de 29 de febrer de 1992 del Ministeri de Justícia.
Agrupació núm. 29, amb seu a l’Arboç i formada per les secretaries dels jutjats
dels municipis de l’Arboç, Sant Jaume dels Domenys, Llorenç del Penedès,
Banyeres del Penedès, Albinyana i Montmell.
Creada per la Resolució de creació publicada al DOGC del 13.10.98.
Agrupació núm. 30, amb seu a Cunit i formada per les secretaries dels jutjats
dels municipis de Cunit, la Bisbal del Penedès, Bellvei del Penedès i Santa
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 88

Capítol 6. Agrupacions de secretaries de jutjats de pau
Oliva.
Creada per la Resolució de creació publicada al DOGC del 13.10.98.
Agrupació núm. 31, amb seu a Bell-lloc d’Urgell i formada per les secretaries
dels jutjats dels municipis de Bell-lloc d’Urgell, Fondarella, Golmés, Miralcamp,
Palau d’Anglesola i Sidamon.
Creada per la Resolució de creació publicada al DOGC del 28.01.99.
Agrupació núm. 32, amb seu a Roda de Ter i formada per les secretaries dels
jutjats dels municipis de Roda de Ter, les Masies de Roda i Santa Maria de
Corcó. Creada per la Resolució de creació publicada al DOGC del 28.01.99.
Agrupació núm. 33, amb seu a Santa Coloma de Cervelló i formada per les
secretaries dels jutjats dels municipis de Santa Coloma de Cervelló, Torrelles
de LLobregat i Sant Climent de Llobregat.
Creada per la Resolució de creació publicada al DOGC del 28.01.99.
Agrupació núm. 34, amb seu a Arenys de Munt i formada per les secretaries
delsjutjats dels municipis d’Arenys de Munt, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol
de Mar.
Creada per la Resolució de creació publicada al DOGC del 28.01.99.
Agrupació núm. 35, amb seu a Calldetenes i formada per les secretaries dels
jutjats dels municipis de Calldetenes, Santa Eugènia de Berga, Folgueroles,
Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort i Vilanova de Sau.
Creada per la Resolució de creació publicada al DOGC del 28.01.99.
Agrupació núm. 36, amb seu a Sant Gregori i formada per les secretaries dels
jutjats dels municipis de Bescanó, Sant Gregori, Vilablareix, Fornells de la
Selva i Aiguaviva.
Creada per la Resolució de creació publicada al DOGC del 28.01.99.
Agrupació núm. 37, amb seu a Porqueres, i formada per les secretaries dels
jutjats dels municipis de Porqueres, Cornellà de Terri, Fontcoberta, Vilademuls,
Serinyà, Camós, Palol de Revardit, Esponella, Crespià i St. Miquel de
Campmajor.
Creada per la Resolució de creació publicada al DOGC del 16.02.99.
Agrupació núm. 38, amb seu a Llinars del Vallès i formada per les secretaries
dels jutjats dels municipis de Llinars del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor i Sant
Pere de Vilamajor.
Creada per la Resolució de creació publicada al DOGC del 16.02.99.
Agrupació núm. 39, amb seu a Bellpuig i formada per les secretaries dels jutjats
dels municipis de Sant Martí de Riucorb, Bellpuig, Anglesola, Vilanova de
Bellpuig, Castellnou de Seana, Belianes, Preixana Maldà Vallbona de les
Monges i els Omells de na Gaia.
Creada per Resolució publicada al DOGC del 4.08.99.
Agrupació núm. 40, amb seu a la Pobla de Claramunt i formada per les
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 89

Capítol 6. Agrupacions de secretaries de jutjats de pau
secretaries dels jutjats dels municipis de Santa Maria de Miralles, Òdena, la
Pobla de Claramunt, la Llacuna, Carme, el Bruc, Orpí i Castellolí.
Creada per Resolució publicada al DOGC del 7.10.99.
Agrupació núm.41, amb seu a Riudoms i formada per les secretaries dels
jutjats dels municipis de Riudoms, les Borges del Camp i Riudecols.
Creada per Resolució publicada al DOGC del 7.01.00.
Agrupació núm. 42, amb seu a Tona i formada per les secretaries dels jutjats
dels municipis de Tona, Collsuspina, Malla, Sta. Eulàlia de Riuprimer,
Muntanyola i Gurb.
Creada per Resolució publicada al DOGC del 29.02.00.
Agrupació núm. 43, amb seu a Cervelló i formada per les secretaries dels
jutjats dels municipis de la Palma de Cervelló i Cervelló.
Creada per Resolució publicada al DOGC del 5.06.00.
Agrupació núm. 44, amb seu a Taradell i formada per les secretaries dels jutjats
dels municipis de Taradell i Seva.
Creada per Resolució publicada al DOGC del 6.02.01
Agrupació núm. 45, amb seu a Centelles i formada per les secretaries dels
jutjats dels municipis de Centelles i Balenyà.
Creada per Resolució publicada al DOGC del 29.03.01
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 90

Capítol 7
Protocols de treball

Capítol 7. Protocols de treball
1. DOCUMENTS GENÈRICS
1.1. Actes del jutge
Provisió. És una resolució judicial que té per objecte l'ordenació material del
procés. La seva forma és senzilla ja que es limita al mandat del jutge, que pot
ser breument raonat, la data, la signatura del jutge i la signatura del secretari.
Genèric 1: provisió genèrica
Interlocutòria. És una resolució jurisdiccional del jutge, que decideix
recursos, qüestions incidentals, pressupòsits processals, nul·litat del
procediment i qualsevol altre tema que digui la llei. Està dividida en
encapçalament, amb lloc i data, fets (separats i numerats), raonaments
jurídics (separats i numerats) i la decisió, amb el nom del jutge i les
signatures.
Normalment resol aspectes que no afecten la qüestió de fons plantejada en el
procediment, malgrat que hi pot posar fi.
Genèric 2: interlocutòria genèrica
Sentència. És la resolució judicial final, amb la qual es resolen de forma
definitiva totes les qüestions plantejades.
Genèric 3: sentència de judici verbal
1.2. Actes del secretari
Acta. El seu objecte és deixar constància de la realització d'un acte processal
o d'un fet de transcendència processal.
S'hi han de fer constar les persones que hi intervenen, el jutge, el secretari,
així com les parts, degudament identificades, i s’hi recullen les manifestacions
que pugui fer cada participant, amb l'ordre que assenyala la llei, sota la
direcció del jutge.
Diligència. La seva finalitat és impulsar el procediment i normalment és un
acte del secretari. Pot ser:
- de constància: per acreditar un fet de transcendència processal
- d'ordenació: per fer el tràmit marcat per la llei i impulsar el procediment
- d'execució: per acreditar el compliment d'un mandat contingut en la llei o en
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 92

Capítol 7. Protocols de treball
una resolució del jutge
És simple i sols necessita la identificació del secretari que l'emet i la
descripció del fet que l'origina.
Genèric 4: diligència
Acte de comunicació. És un acte de l'òrgan judicial que té per objecte fer
saber el contingut d'una resolució judicial a les persones afectades o que
sol·liciten alguna actuació.
Si es dirigeix a una de les parts és una notificació; si és per a un altre òrgan
judicial és un exhort, i si és per a una autoritat o organisme, un ofici.
Notificació. Té una finalitat exclusivament informativa i, per tant, les parts no
hi poden fer al·legacions.
Si la comunicació es fa perquè es comparegui en un lloc, data i hora
determinada es diu "citació". Si el que es pretén és que comparegui en un
termini per fer una acte de transcendència processal, es diu "citació a termini".
Si la resolució que es notifica obliga a fer alguna cosa, l'acte de comunicació
és el "requeriment".
Genèric 5: notificació genèrica
Genèric 6: citació genèrica
Genèric 7: requeriment genèric
Exhort. És la petició d'auxili judicial que es tramet entre dos òrgans judicials,
per fer qualsevol dels actes de comunicació descrits, o qualssevol altres actes
que no pugui fer directament el jutjat exhortant, i que necessiti constància del
fet de transcendència judicial.
És la peça fonamental d'ajut dels jutjats de pau vers els jutjats de primera
instància i instrucció, pel suport que significa per a la tramitació de les
actuacions i per l'apropament del particular a l'Administració de justícia.
Ofici. És una petició dels jutjats a l'autoritat o a funcionaris d'una altra
administració.
Genèric 8: ofici genèric
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 93

Genèric 1. Escrit de provisió genèrica
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
PROVISIÓ
……………….……………………………………………….., jutge/essa d’aquest
Jutjat
Lloc i data
……………………… ……………… (allò que disposa el/la jutge/essa)
Notifiqueu aquesta resolució a les parts, i advertiu-les que poden interposar-hi
en contra un recurs de reposició davant aquest Jutjat en el termini de cinc dies
següents a la seva notificació.
El/la jutge/essa El/la secretari/ària judicial
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 94

Genèric 2. Interlocutòria genèrica
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
INTERLOCUTÒRIA
……..…………………………………………………………………….., jutge/essa
d’aquest Jutjat
Lloc i data
FETS
Primer.
…………………………………………………………………………………………
Segon.
RAONAMENTS JURÍDICS
Primer.
DECISIÓ:
Així ho disposo, ho mano i ho signo.
DILIGÈNCIA. Tot seguit, es compleix el que s’ha manat. En dono fe.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 95

Genèric 3. Sentència de judici verbal
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
SENTÈNCIA
Lloc i data
.………………………………………………………….…, jutge/essa d’aquest
Jutjat, he vist aquestes actuacions de judici verbal número …………………..,
promogudes per …………………………………………….…..……,
representat/ada pel/per la
procurador/a……………………………………..……………; defensat/ada
pel/per la lletrat/ada ……………………………………………….………… (si és
el cas); contra ………………………………………………………………..
representat/ada pel/per la procurador/a
……………………………………………………; defensat/ada pel/per la
lletrat/ada …………………………………………………………….
FETS
Primer. Mitjançant escrit, la part demandant va formular demanda de judici
verbal, ajustada a les prescripcions legals, en la qual sol·licitava que estimés
la seva demanda en els termes que …………… (copieu la petició de la
demanda).
Segon. Un cop admesa a tràmit la demanda en data ……………………………,
es va fixar el dia……………………………… ………… per celebrar el judici
verbal. Hi van comparèixer la part actora i l part demandada, amb la defensa i
la representació esmentades anteriorment, que es van oposar sobre la base
de les al·legacions de fet i de dret que consten a les actuacions, i van
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 96

demanar-ne l'absolució i la imposició de les costes a la part contrària.
Les parts van proposar les proves que, un cop admeses i declarades
pertinents, es van dur a terme amb el resultat que consta a les actuacions, al
qual faré referència en els fonaments de dret.
Tercer. En la tramitació d'aquest expedient s'han observat totes les
prescripcions legals.
FONAMENTS DE DRET
Primer.
Segon. D’acord amb l'article 394 i segs. de la Llei d'enjudiciament civil,
……………………….. (primera opció) les costes s'han d’imposar a la part les
pretensions de la qual es
desestimin……………………………..……………...(segona opció) en el cas
que l'estimació sigui parcial, cada part ha d’abonar les costes causades a
instància seva i les comunes per meitats.
Vistos els articles citats i els altres d'aplicació general i pertinent,
DECIDEIXO: Estimar/desestimar (escolliu l’opció que correspongui) la
demanda presentada per
…………………………………………………………..…… contra
……………………….…………………………..……………., i, en conseqüència,
……………………………………… (el text del que resolgui en sentència, amb
les costes).
Contra aquesta sentència es pot preparar recurs d'apel·lació davant d'aquest
Jutjat, en el termini de cinc dies des de la seva notificació, que resoldrà el
jutjat de primera instància i instrucció del partit judicial.
Aquesta és la meva sentència que pronuncio, mano i signo.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 97

PUBLICACIÓ. La sentència anterior l'ha feta, llegida i publicada el jutge que
l’ha dictada en audiència pública el mateix dia de la data. En dono fe.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 98

Genèric 4. Diligència genèrica
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
DILIGÈNCIA
Lloc i data
L’estenc per fer constar que (introduïu el text de la diligència). En dono fe.
El/la secretari/ària judicial
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 99

Genèric 5. Notificació genèrica
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
CÈDULA DE NOTIFICACIÓ
En aquestes actuacions s'ha dictat la resolució de què s’adjunta una còpia.
I perquè serveixi de notificació en forma legal, lliuro aquesta cèdula a la
persona que s'esmenta tot seguit.
Lloc i data
El/la secretari/ària judicial
PERSONA A QUI S'ADREÇA LA NOTIFICACIÓ:
……………………………………..……………………………………………………
………………………………………
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 100

Genèric 6. Citació genèrica
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
DILIGÈNCIA DE CITACIÓ
Lloc i data
Tinc davant meu …………………………………………………………, a qui faig
lliurament de la resolució anterior, la hi llegeixo i li'n lliuro una còpia i
l’assabento que el jutge de pau ha decidit citar-lo/la a comparèixer el proper
dia ………………. a les ………… hores, per
………………………………………………………. (diligència que hagi de fer).
L’adverteixo que, en cas que no comparegui, l’afectaran els perjudicis que
corresponguin d’acord amb el dret.
Un cop assabentada, la persona que compareix signa amb mi. En dono fe.
El/la secretari/ària judicial Persona que compareix
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 101

Genèric 7. Requeriment genèric
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
CÈDULA DE REQUERIMENT
D'acord amb la resolució dictada avui en les actuacions esmentades,
mitjançant aquesta cèdula us requereixo per tal que abans de finalitzar el
període probatori, és a dir, el dia ……………………………….. (data màxima),
dueu a terme
……………………………..………………………………..………..…………………
…… (allò que el jutge ha disposat)
Destinatari:
…………………………………………………………………………………………
……..
Lloc i data
El/la secretari/ària judicial
PERSONA A QUI S’ADREÇA EL REQUERIMENT
…………………………………………………………………………………………
…..
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 102

Genèric 8. Ofici genèric
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
OFICI
Senyor,
………………………………………………………………………………………………
……………………
(indiqueu allò que sol·liciteu)
Lloc i data
El/La secretari/ària judicial
PERSONA, ADMINISTRACIÓ O ENTITAT A QUI S’ADREÇA L’OFICI:
………………………….
………………………………………………………………………………………………..
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 103

Capítol 7. Protocols de treball
2. DOCUMENTS EN MATÈRIA CIVIL
Tenint en compte que les competències en matèria civil que corresponen als
jutjats de pau són els judicis verbals de menys de 15.000 pessetes i, sobretot,
la tramitació dels exhorts que es puguin rebre, en aquest apartat adjuntem els
models dels documents més habituals.
Pel que fa referència al judici verbal, i seguint l'ordre de la tramitació, adjuntem
dos models de provisió d'admissió de demanda: un model de demanda
presentada amb procurador i un segon model si no hi ha procurador, en el qual
hi ha de constar la recepció de la papereta, la citació de la persona sol·licitant i
la ratificació abans de l'admissió de la demanda.
Civil 1. Interlocutòria d'admissió de demanda amb procurador
Civil 1.1 Notificació i citació a la part demandant
Civil 1.2 Citació a la part demandada
Civil 2. Provisió d’admissió de demanda sense procurador
Civil 3. Acta de ratificació de la papereta de demanda
Civil 4. Interlocutòria d’admissió de demanda i ratificació de l’actor
Després d'haver citat la part demandada, un cop fixada la data del judici verbal i
amb la còpia de la papereta, s'adjunten els models d'actes d'aquest judici amb
les possibilitats més habituals. La resta es poden crear seguint aquest
esquema. El model d'acta amb totes dues parts està complet, és a dir, s'ha
redactat per al supòsit que les parts sol·licitin totes les proves possibles, i cal
anar triant en cada cas la prova que se sol·licita.
Civil 5. Acta de judici verbal en què la part demandant no compareix
Civil 6. Acta de judici verbal en què compareixen les dues parts
Civil 7. Acta de judici verbal en què la part demandada no compareix
Admeses les proves demanades per les parts, s'han recollit els models de les
més comunes: prova de confessió, prova testifical i prova pericial, ja que la
resta s'han de demanar mitjançant els requeriments , oficis o manaments
corresponents, i seguint els models es recullen en els documents genèrics.
Tots aquests models s’apliquen exactament igual en els casos de tramitació
d'exhorts.
En relació amb la prova de confessió, s'adjunta una citació amb dues
convocatòries amb els advertiments legals corresponents, així com una acta
negativa de la primera convocatòria i una acta de confessió normal.
Civil 8. Cèdula de citació per practicar la prova de confessió (primera citació)
Civil 9. Acta negativa de la prova de confessió i segona citació
Civil 10. Cèdula per practicar la prova de confessió (segona citació)
Civil 11. Acta de la prova de confessió judicial
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 104

Capítol 7. Protocols de treball
Quant a la prova de testimonis, hi ha models de les situacions més usuals.
Recordem que cal fer-la seguint els models genèrics.
Civil 12. Acta de la prova testifical en què no compareixen els testimonis
Civil 13. Acta de la prova testifical
Finalment, la prova pericial, que recull tant l'acceptació del càrrec com l'emissió
del dictamen. Cal tenir en compte que el procés de selecció es fa mitjançant
una acta de compareixença de les parts, en la qual es fa constar l'acord en cas
que n'hi hagi, o bé la insaculació del perit.
Civil 14. Acta de jurament i acceptació del càrrec
Civil 15. Acta d’emissió d’un informe pericial i aclariments
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 105

Civil 1. Interlocutòria d'admissió de demanda amb procurador
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
INTERLOCUTÒRIA
..................................................................................., jutge/essa d’aquest Jutjat
Lloc i data
FETS
Aquest Jutjat ha rebut una papereta de demanda de judici verbal d’una quantia
inferior a 90,15 €, amb els documents adjunts i les còpies. Incoeu les
actuacions civils i registreu-la en els llibres corresponents.
Tinc per comparegut/uda i com a part el/la procurador/a ..…………………., en
nom i representació de ………………………………………………..…………..….,
segons acredita amb la còpia autoritzada de l'escriptura de poder, que
degudament validada i acceptada, adjunta perquè s'uneixi a les actuacions i se
li retorni l'original, tal com sol·licita. Les successives actuacions s’han de
despatxar amb ell d'acord amb la llei.
RAONAMENTS JURÍDICS
Declaro la competència objectiva i territorial d'aquest Jutjat per conèixer de la
papereta de demanda d'acord amb la matèria i la quantia. Admeto a tràmit la
demanda, que se substanciarà d'acord amb el que estableixen els articles 47 i
següents de la Llei d'enjudiciament civil per als judicis verbals.
DECISIÓ
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 106

Convoco les parts a la compareixença per celebrar el judici verbal, per al qual
assenyalo el dia .........…………….., a les …… hores, a la sala de vistes
d'aquest Jutjat.
Citeu en forma legal la part demandada i lliureu-li una còpia de la demanda i
dels documents adjunts. Advertiu-li que, si no hi compareix, se seguirà el judici
en rebel·lia i que la resta de resolucions es notificaran en aquest Jutjat.
Notifiqueu aquesta interlocutòria a la part demandant.
Contra aquesta resolució s’hi pot interposar recurs de reposició per escrit en
aquest Jutjat en el termini de cinc dies a partir de la notificació.
Així ho disposo, ho mano i ho signo.
El/la jutge/essa En dono fe. El/la secretari/ària judicial
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 107

Civil 1.1. Notificació i citació a la part demandant
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
DILIGÈNCIA DE NOTIFICACIÓ I DE CITACIÓ
Lloc i data
Tinc davant meu ………..............…………………………………………………….,
procurador de la part demandant, a qui notifico en forma legal la resolució
anterior, que llegeixo íntegrament.
Al mateix temps, el/la cito als efectes decidits en la resolució anterior, de la qual
lliuro una còpia.
El/la secretari/ària judicial
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 108

Civil 1.2. Citació a la part demandada
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
CÈDULA DE CITACIÓ
Lloc i data
De conformitat amb el que ha decidit el/la jutge/essa en aquestes actuacions, us
lliuro una còpia de la papereta de demanda i us cito, mitjançant aquesta cèdula,
perquè comparegueu en aquest Jutjat el dia ……….. a les …………… hores, per
a la celebració del judici oral.
Us adverteixo que, en cas que no hi comparegueu, se us declararà en rebel·lia i
el judici seguirà el seu curs, notificant-se la resta de resolucions a la seu d’aquest
Jutjat.
El/la secretari/ària judicial
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 109

Civil 2. Provisió d’admissió de demanda sense procurador en què es
requereix la part actora perquè la ratifiqui
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
PROVISIÓ
Lloc i data
Aquest Jutjat ha rebut una papereta de demanda de judici verbal d’una quantia
inferior a 90,15 €, amb els documents adjunts i les còpies. Registreu-la en els
llibres corresponents.
………………….……………………. …………… presenta la demanda en nom
propi contra …………………………………..………….…….. en reclamació d
….……… (sempre menys de 90,15 €) euros. Atès que la part actora formula la
demanda en nom seu, l'ha de ratificar; requeriu-la en el domicili que indica en la
seva papereta i advertiu-li que mentre no s'hi ratifiqui no es donarà curs a la
demanda.
Així ho disposo, ho mano i ho signo.
El/la jutge/essa El/la secretari/ària judicial
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 110

Civil 3. Acta de ratificació de la papereta de demanda
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
ACTA DE RATIFICACIÓ DE LA PAPERETA DE DEMANDA
Lloc i data
Davant el/la jutge/essa de pau, assistit/ida per mi, el/la secretari/ària judicial, compareix
……………………….....................………….., amb DNI núm. ………………. expedit el
dia ………….…...………, i afegeix que reconeix com a pròpies la signatura i la rúbrica
que consten a l'escrit que se li ha ensenyat i que en ratifica el contingut .
Designa com a domicili en aquesta localitat per rebre les notificacions …………………..
……………………………………………………....................................................................
En acabat, estenc aquesta acta, que un cop llegida i trobada conforme, signem totes
les persones que hi hem intervingut. En dono fe.
El/la jutge/essa El/la secretari/ària judicial
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 111

Civil 4. Interlocutòria d’admissió de demanda sense procurador
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
INTERLOCUTÒRIA D'ADMISSIÓ DE DEMANDA
Lloc i data
...................................................................................., jutge/essa d’aquest Jutjat
FETS
Aquest Jutjat ha rebut una papereta de demanda de judici verbal de quantia
inferior a 90,15 €, amb els documents adjunts i les còpies. Atès que la part
actora ha ratificat l’escrit de demanda, incoeu les actuacions civils.
Tinc per comparegut/uda i part ………………………………….………………....,
amb qui s’han de despatxar les actuacions successives, d’acord amb la llei.
RAONAMENTS JURÍDICS
Declaro la competència objectiva i territorial d'aquest Jutjat per conèixer de la
papereta de demanda d'acord amb la matèria i la quantia. Admeto a tràmit la
demanda, que s’ha de substanciar d'acord amb el que estableixen els articles
47 i següents de la Llei d'enjudiciament civil per als judicis verbals.
DECISIÓ
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 112

Convoco les parts a una compareixença per celebrar el judici verbal, per al qual
assenyalo el dia ………………………….., a les ……hores, a la sala de vistes
d'aquest Jutjat.
Per a aquest acte, citeu en forma legal la part demandada i lliureu-li una còpia
de la demanda i dels documents adjunts. Advertiu-li que, si no hi compareix, se
seguirà el judici en rebel·lia i que la resta de resolucions es notificaran en
aquest Jutjat.
Notifiqueu aquesta interlocutòria a la part demandant.
Contra aquesta resolució s’hi pot interposar recurs de reposició per escrit en
aquest Jutjat en el termini de cinc dies a partir de la notificació.
Així ho disposo, ho mano i ho signo.
El/la jutge/essa En dono fe. El/la secretari/ària judicial
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 113

Civil 5. Acta de judici verbal en què la part demandant no compareix
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
ACTA DE JUDICI VERBAL
Lloc i data
A l'hora assenyalada, el/la jutge/essa es constitueix en audiència pública, amb
la meva assistència, per tal de dur a terme la compareixença disposada per
avui. Tot seguit, només compareix ……………………………………..………….,
com a part demandada, tot i que també ha estat citat/ada en forma
legal………………………………………….……………………….. com a part
demandant.
Atès que la part demandant no ha comparegut, se la té per desistida del
procediment. Ha de pagar les costes corresponents i, d'acord amb el que
disposa l'article 442 de la Llei d'enjudiciament civil, també s'ha de fer càrrec
dels perjudicis que s'hagin causat a la part demandada.
Sobre això, la part demandada manifesta:……………………………………….
A continuació, el/la jutge/essa fixa la indemnització corresponent, que és d
………………. euros 1 , i manifesta que contra aquesta resolució no es pot
interposar cap recurs.
En acabat s'estén aquesta acta, que, un cop llegida i trobada conforme, signem
tots els que hi hem intervingut. En dono fe.
1 L’article 728 de l’antiga LEC establia una indemnització màxima de 24,04€.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 114

Civil 6. Acta de judici verbal en què compareixen les dues parts
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
ACTA DE JUDICI VERBAL
Lloc i data
A l'hora assenyalada, el/la jutge/essa es constitueix en audiència pública, amb
la meva assistència, per tal de dur a terme la compareixença disposada per
avui. Hi compareixen:
……………………….…………………………………………. (indiqueu totes les
parts que ho facin)
El/la jutge/essa obre l'acte i concedeix la paraula a la part demandant, que
manifesta que afirma i ratifica el contingut de la demanda, i que sol·licita la
recepció del judici a prova.
El/la jutge/essa concedeix la paraula a la part demandada, que manifesta que
…………………………………………………………, i que sol·licita la recepció del
judici a prova.
El/la jutge/essa rep el judici a prova.
La part demandant proposa els mitjans de prova següents:
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 115

1. Prova de la part demandada, que ha de versar sobre les preguntes
formulades mitjançant interrogatori lliure per garantir l’espontaneïtat de la
resposta.
2. Prova testifical, per a la pràctica de la qual es proposen els testimonis de la
llista que la part demandant aporta a aquest acte, i als quals s’ha d’interrogar
d’acord amb les preguntes aportades, un cop el/la jutge/essa les declari
pertinents.
3. Prova documental, que consisteix ………………………………………………
4. Prova pericial, que consisteix ……………………………………………………
5. Prova de reconeixement judicial, que consisteix ………………………………
La part demandada proposa els mitjans de prova següents:
1. Prova de declaració de la part demandant.
2. Prova testifical, per a la pràctica de la qual es proposen els testimonis de la
llista que la part demandada aporta a aquest acte, i als quals s’ha d’interrogar
d'acord amb les preguntes aportades, un cop el/la jutge/essa les declari
pertinents.
3. Prova documental, que consisteix …………………………………………………
4. Prova pericial, que consisteix ………………………………………………………
5. Prova de reconeixement judicial, que consisteix ………………………………
El/la jutge/essa admet les proves que han proposat les parts.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 116

Pel que fa a la prova pericial, decideix traslladar-la a la part contrària als
efectes previstos als articles 427 i 428 de la Llei d'enjudiciament civil. També
ordena que els documents aportats s'uneixin a les actuacions.
Atès que les parts han proposat proves no practicables en l'acte, el/la
jutge/essa, d’acord amb l’article 290, concedeix el termini ordinari de ………
dies perquè es practiquin i assenyala per a la prova testifical el dia
......................., a les........................ hores. Les parts estan citades a aquest
acte.
Tot seguit, es practica la declaració judicial de la part demandada,
………………………………………………………………, present en aquest acte,
d'acord amb el plec de posicions declarat pertinent pel/per la jutge/essa. La part
demandada, després de prestar …………………………..…… (jurament o
promesa) de dir la veritat, manifesta:
A la primera: …………………………………………………………………………….
Tot seguit, es practica la confessió judicial de la part demandant, també
present, d'acord amb el plec de posicions declarat pertinent pel/per la
jutge/essa. La part demandant, després de prestar ………………….. (jurament
o promesa) de dir la veritat, manifesta:
A la primera: …………………………………………………………………………….
Atès que no es poden practicar més proves en aquest acte, el/la jutge/essa el
suspèn per continuar-lo en la data assenyalada prèviament.
En acabat, estenc aquesta acta, que, un cop llegida i trobada conforme, signem
totes les persones que hi hem intervingut. En dono fe.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 117

Civil 7. Acta de judici verbal en què la part demandada no compareix
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
ACTA DE JUDICI VERBAL
Lloc i data
A l'hora assenyalada, el/la jutge/essa es constitueix en audiència pública, amb
la meva assistència, per tal de dur a terme la compareixença disposada per
avui.
Hi compareix la part demandant …………….……………………………………… ,
i no compareix la part demandada, citada en forma legal segons consta en les
actuacions.
Atès que la part demandada no ha comparegut, d’acord amb l’article 442.2 de
la LEC, se la declara en rebel·lia.
El/la jutge/essa obre l'acte i concedeix la paraula a la part demandant, que
manifesta que afirma i ratifica el contingut de la demanda, i que sol·licita la
recepció del judici a prova.
El/la jutge/essa rep el judici a prova.
La part demandant proposa els mitjans de prova següents:
1. Prova de declaració en judici de la part demandada.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 118

2. Prova testifical, per a la pràctica de la qual es proposen els testimonis de la
llista que la part demandant aporta a aquest acte, i als quals s’ha d’interrogar
d’acord amb les preguntes aportades, un cop el/la jutge/essa les declari
pertinents.
3. Prova documental, que consisteix …………………………………………………
4. Prova pericial, que consisteix ………………………………………………………
5. Prova de reconeixement judicial, que consisteix ………………………………
El/la jutge/essa admet les proves que ha proposat la part demandant.
Pel que fa a la prova pericial, decideix traslladar-la a la part contrària als
efectes previstos als articles 427 i 428 de la Llei d'enjudiciament civil. També
ordena que els documents aportats s'uneixin a les actuacions.
Atès que la part demandant ha proposat proves no practicables en l'acte, el/la
jutge/essa, d’acord amb l’article 290, concedeix el termini ordinari de ………
dies perquè es practiquin i assenyala per a la prova testifical el dia
…………………………, a les ……………..hores. Les parts estan citades a
aquest acte.
En acabat, estenc aquesta acta, que, un cop llegida i trobada conforme, signem
totes les persones que hi hem intervingut. En dono fe.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 119

Civil 8. Cèdula de citació per practicar la prova de declaració en judici
(primera citació)
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
CÈDULA DE CITACIÓ
Lloc i data
De conformitat amb el que ha decidit el/la jutge/essa en aquestes actuacions
esmentades, us cito mitjançant aquesta cèdula perquè comparegueu en aquest
Jutjat el dia …………………………………, a les …………... hores, a fi de
practicar una prova de declaració en judici. Us faig saber que si no us hi
presenteu se us afectaran els perjudicis que us corresponguin d’acord amb el
dret.
El/la secretari/ària judicial
PERSONA A QUI S'ADREÇA LA CITACIÓ………………………….……………
ADREÇA ………………………………………………………………………………
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 120

Civil 9. Acta negativa de prova de declaració
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
ACTA DE PROVA
Lloc i data
A l'hora assenyalada, el/la jutge/essa es constitueix en audiència pública, amb la
meva assistència, a fi de practicar la prova que s'ha disposat.
Hi són presents: ……………………………………………(totes les parts que hi
siguin)
Obert l'acte, es crida la persona declarant i no compareix malgrat haver estat
citada en forma legal.
La part que proposa la prova sol·licita que se la declari confessa respecte de les
proves que s’han presentat. En aquest acte, es lliuren les proves oportunes.
Les proves presentades queden en poder del/de la jutge/essa.
En acabat, estenc aquesta acta, que, un cop llegida i trobada conforme, signem
totes les persones que hi hem intervingut. En dono fe.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 121

Civil 10. Cèdula de citació per practicar la prova de confessió en judici
(segona citació)
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
CÈDULA DE CITACIÓ
Lloc i data
De conformitat amb el que ha decidit el/la jutge/essa en aquestes actuacions
esmentades, us cito mitjançant aquesta cèdula perquè comparegueu en aquest
Jutjat el dia …………………………………, a les …………... hores, a fi de
practicar una prova de confessió en judici.
Us adverteixo que, d’acord amb l’article 304 de la LEC, si no us hi presenteu se
us tindrà per confés/essa, tret que pugueu al·legar justa causa que us ho
impedeixi.
El/la secretari/ària judicial
PERSONA A QUI S'ADREÇA LA CITACIÓ……………………………………..
ADREÇA ………………………………………………………………………………
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 122

Civil 11. Acta de la prova de declaració
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
ACTA DE DECLARACIÓ JUDICIAL
Lloc i data
A l'hora assenyalada, el/la jutge/essa es constitueix en audiència pública, amb la
meva assistència, com a secretari/ària, amb la finalitat de practicar la prova
ordenada.
Obert l'acte, compareix ……………………………. (nom de la persona declarant)
amb DNI núm. ……………………, que presta …………….. (jurament o promesa)
i, examinat convenientment, manifesta:
A la primera:....................................................................................................
A la segona:......................................................................................................
En acabat, estenc aquesta acta, que, un cop llegida i trobada conforme, signem
totes les persones que hi hem intervingut. En dono fe.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 123

Civil 12. Acta de prova testifical en què no compareixen els testimonis
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
ACTA DE PROVA TESTIFICAL
Lloc i data
A l’hora assenyalada, el/la jutge/essa es constitueix en audiència pública, amb
la meva assistència, per tal de practicar la prova ordenada.
El/la jutge/essa obre l'acte i seguidament es crida el/la testimoni Sr./Sra.
………………………………………………., el/la qual no compareix, tot i que
consta com a citat/ada en forma legal.
Vista la incompareixença dels testimonis, el/la jutge/essa dóna per acabat
aquest acte, que continuarà el dia assenyalat per a la segona convocatòria.
En acabat, estenc aquesta acta, que, un cop llegida i trobada conforme, signem
totes les persones que hi hem intervingut. En dono fe.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 124

Civil 13. Acta de prova testifical
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
ACTA DE PROVA TESTIFICAL
Lloc i data
En el dia i l’hora assenyalats per dur a terme aquest acte, el/la jutge/essa s'ha
constituït en audiència pública, amb la meva assistència.
El/la jutge/essa obre l'acte i seguidament es crida el/la testimoni Sr./Sra.
…………………………………………………….
A continuació el/la jutge/essa informa el/la testimoni de l'objecte d'aquesta
prova, el/la qual manifesta quedar-ne assabentat/ada i presta promesa de dir la
veritat sobre el que li preguntin. El/la jutge/essa informa el/la testimoni de les
penes en què pot incórrer en cas de cometre delicte de fals testimoni.
Quan el/la jutge/essa examina el/la testimoni sobre la base de l'interrogatori
presentat, a cadascuna de les preguntes declarades pertinents respon:
A les preguntes generals de la llei: .......................................................................
A la primera: ..........................................................................................................
En acabat, estenc aquesta acta, que un cop llegida i trobada conforme, signem
totes les persones que hi hem intervingut. En dono fe.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 125

Civil 14. Acta de jurament i acceptació del càrrec del perit
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
ACTA D'ACCEPTACIÓ i JURAMENT DE CÀRREC
Lloc i data
Davant el/la jutge/essa, amb la meva assistència, compareix la persona
designada ……………………………………………………………., a qui s'atorga
el càrrec d ………………………………………………………………..
Seguidament el/la jutge/essa informa la persona que compareix dels deures i
obligacions del càrrec pel qual ha estat nomenada, la qual manifesta quedar-ne
assabentada i promet dur a terme la seva tasca bé i fidelment.
El/la jutge/essa té per realitzada en forma legal l'acceptació del càrrec i dóna
l'acte per acabat.
Un cop llegida i trobada conforme aquesta acta, la signem totes les persones
que hi hem intervingut. En dono fe.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 126

Civil 15. Acta d’emissió d’un informe pericial i aclariments
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Procediment:
ACTA DE PROVA PERICIAL
Lloc i data
Davant el/la jutge/essa, amb la meva assistència, compareix
………………………………………………………………, el/la qual ja va acceptar
i prometre el càrrec de perit/a, s'identifica amb DNI núm. ………………… i
manifesta que:…………………………………………………………………………
La part demandant sol·licita un aclariment sobre el següent punt de la prova
pericial:………………………...…………………………………………………………
La part demandada sol·licita un aclariment sobre el següent punt de la prova
pericial: ………………………………..…………………………………………………
En acabat, estenc aquesta acta, que, un cop llegida i trobada conforme, signem
totes les persones que hi hem intervingut. En dono fe.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 127

Capítol 7. Protocols de treball
3. DOCUMENTS EN MATÈRIA PENAL
Les diligències principals d’execució civil derivades de sentència penal (que
també són d’aplicació en el cas d’execució de procediments civils) són les
següents:
Penal 1. Diligència de requeriment de pagament, embargament i citació a
execució
Penal 2. Diligència de citació a execució i embargament
Penal 3. Diligència d’embargament
Penal 4. Diligència negativa d’embargament
Penal 5. Acta de compareixença de testimonis per acreditar la insolvència de la
persona condemnada
Penal 6. Diligència de ressenya i dipòsit de béns mobles
Penal 7. Diligència de canvi de dipositari/ària
Penal 8. Diligència de millora d’embargament
Penal 9. Ofici a l’Ajuntament perquè acrediti la solvència econòmica d’una
persona.
El bloc que figura a continuació està compost pels formularis que responen a la
fase processal d’execució penal:
Penal 10. Acta de notificació de condemna condicional
Penal 11. Acta de compareixença apud acta
Penal 12. Ofici per comunicar al jutjat d’instrucció que la part processada ha
comparegut apud acta
Penal 13. Diligències de retenció i de devolució de permís de conduir
Penal 14. Manament a la policia perquè condueixin una persona a presència
judicial
Penal 15. Ofici a la policia per localitzar una persona
Per a l’execució de la taxació de costes es poden fer servir els formularis
següents:
Penal 16. Acta de compareixença per al pagament de la taxació de costes
Penal 17. Provisió per trametre un ofici a l’Ajuntament perquè certifiqui béns de
la part condemnada en costes
Penal 18. Ofici al jutjat d’instrucció per trametre el manament d’ingrés de
pagament de costes processals
Els documents del bloc que figura tot seguit tenen utilitat per a la realització de
funcions d’auxili judicial:
Penal 19. Oferiment d’accions de l’article 109 de la LECr
Penal 20. Exploració d’una persona menor d’edat
Penal 21. Acta de declaració
Penal 22. Tramitació d’un exhort genèric
Penal 23. Tramitació d’un exhort per citar a una persona
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 128

Capítol 7. Protocols de treball
Penal 24. Tramitació d’un exhort per anotar una sentència en el Registre Civil
Pel que fa al formulari referent a l’aixecament de cadàver es farà servir en el
cas que el jutge d’instrucció delegui la diligència en el jutge de pau:
Penal 25. Diligència d’aixecament de cadàver i inspecció ocular del lloc dels
fets
A continuació hi figuren un conjunt de formularis útils pel que fa als judicis de
faltes que són competència dels jutjats de pau:
Penal 26. Diligència de presentació d’un atestat i provisió per registrar-lo
Penal 27. Interlocutòria per incoar judici de faltes
Penal 28. Provisió per la qual es convoca un judici de faltes
Penal 29. Acta de judici de faltes
Penal 30. Sentència de judici de faltes
Penal 31. Sentència de judici de faltes absolutòria per manca de proves
Finalment, es recullen diversos models de sentències de judicis de faltes sobre
supòsits tipificats a l’article 620 del Codi penal 1
Penal 32. Sentència de judici de faltes sobre supòsits tipificats a l’article 620 del
codi penal
Aquests models comprenen des del més simple, quan no es presenta cap de
les parts intervinents, als més complex, quan compareixen ambdues parts
assistides pels seus respectius lletrats. Atès el caràcter privat d’aquestes faltes
és possible que es produeixi el perdó de l’ofès, i no hi intervé el Ministeri Fiscal.
1 La confecció d’aquests models ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Il·lma. Sra. M. Carmen
Maqua Escandón, magistrada. Degana dels Jutjats de Primera Instància i Instrucció de Mataró
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 129

Penal 1. Diligència de requeriment de pagament, embargament i citació a
execució
Jutjat de Pau d
Població i adreça
DILIGÈNCIA DE REQUERIMENT DE PAGAMENT, EMBARGAMENT I
CITACIÓ A EXECUCIÓ
Lloc i data
A les ……………hores, la comissió judicial d'aquest Jutjat de Pau s'ha constituït
en el domicili indicat, ……………………………………………………………..amb
la persona portadora de l'exhort , a fi de procedir a la diligència que se sol·licita
en I'exhort anterior, acordada en el judici executiu núm. …………. del Jutjat de
Primera Instància núm. ……… d........................................................ a demanda
d………………............................………………………….………contra……………
………………………………….......................................
S'hi troba ……………………………………………………………, a qui s’informa
de I'objecte d'aquesta diligència i se'l/se la requereix perquè en aquest acte faci
efectius ……………… €
Se'n dóna per assabentat/ada i requerit/ida, i manifesta:
………………………………....................................................................................
......................................................................................
Vist això, i seguint I'ordre previst a l'article 592 de la Llei d'enjudiciament civil,
es procedeix a l'embargament formal dels béns propietat de la part demandada
que es descriuen en el full adjunt.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 130

Es nomena dipositari/ària……………………………………………………….
el/la qual accepta el càrrec i promet complir-lo bé i fidelment, i queda
assabentat/ada dels seus deures i les seves responsabilitats.
Seguidament, jo, el/la secretari/ària, cito a execució la part demandada per
mitjà de la persona indicada, a qui Iliuro la corresponent cèdula de citació, les
còpies de la demanda i altres documents, perquè en el termini improrrogable de
tres dies la part demandada pugui oposar-se a la demanda, si ho creu
convenient, amb l'advertiment que, si no ho fa, se la declararà en rebel·lia i
continuarà el judici.
Estenc una còpia d'aquesta diligència i de la relació dels béns embargats per a
la part demandada. Un cop llegits ambdós documents, tots els presents els
ratifiquen i els signen amb mi, el/la secretari/ària. En dono fe.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 131

Penal 2. Diligència de citació a execució i embargament
Jutjat de Pau d
Població i adreça
DILIGÈNCIA DE CITACIÓ A EXECUCIÓ I EMBARGAMENT
Lloc i data
A les …….. hores, la comissió judicial d'aquest Jutjat de Pau i la persona
portadora de l'exhort anterior ens hem constituït en el domicili indicat, a fi de
practicar la diligència de citació a execució i embargament referent a …………..
..............................................................................................................................
I en no trobar ningú en el domicili assenyalat, de conformitat amb el que preveu
l'article 582 de la Llei d'enjudiciament civil, s’intentarà el requeriment mitjançant
lliurament de la resolució o cèdula. En dono fe.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 132

Penal 3. Diligència d’embargament
Jutjat de Pau d
Població i adreça
DILIGÈNCIA D'EMBARGAMENT
Lloc i data
A les ………hores la comissió judicial d'aquest Jutjat de Pau s'ha constituït en
el domicili indicat, …………………………………………………………, amb la
persona portadora de l'exhort, ……………………………………………………….,
a fi de practicar la diligència que se sol·licita en l'exhort anterior, acordada en
les actuacions d………………………………. del Jutjat d………………………….
núm. ……… d……………….a demanda d……………………..…..……………….
contra………………………………………….………………………………….
S'hi troba …………………………..………………………………, a qui se’l/se la
informa de I'objecte d'aquesta diligència i se'l/se la requereix perquè en aquest
acte faci efectius ……………….. €. Se'n dóna per assabentat/ada requerit/ida, i
manifesta que ..........................………………………………...........
Vist això, i seguint I'ordre previst a l'article 592 de la Llei d'enjudiciament civil,
es procedeix a l'embargament formal dels béns propietat de la part demandada
que es descriuen en el full adjunt.
Es nomena dipositari/ària ……………………………………………………………..,
el/la qual accepta el càrrec i promet complir-lo bé i fidelment, i queda
assabentat/ada dels seus deures i responsabilitats.
Estenc una còpia d'aquesta diligència i de la relació dels béns embargats per a
la part demandada. Un cop llegits ambdós documents, tots els presents els
ratifiquen i els signen amb mi, el/la secretari/ària En dono fe.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 133

Penal 4. Diligència negativa d’embargament
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Exhort núm. …………………………
Jutjat …………………………………
Assumpte ……………………………
DILIGÈNCIA NEGATIVA D'EMBARGAMENT
Lloc i data
La comissió judicial d'aquest Jutjat s'ha constituït en el domicili d…
………………….………………………………………………., situat en aquesta
vila, a fi de dur a terme la diligència d'embargament que se sol·licita en l'exhort
anterior.
S'hi troba ……………………………………………………………………………, a
qui s’informa de I'objecte d'aquesta diligència, i a continuació, se'l/se la
requereix perquè faci efectiu l'import de ………………….. €. Es dóna per
assabentat/ada i manifesta que no disposa d'efectiu per cobrir la quantitat
reclamada.
Un cop requerit/ida perquè designi béns, manifesta: …………………………….
...............................................................................................................................
Vist això, es dóna per acabada la diligència, amb resultat negatiu, i la signen
tots els presents amb mi, el/la secretari/ària. En dono fe.
DILIGÈNCIA. Donat el resultat negatiu de la diligència anterior, es tramet a
l'Ajuntament d'aquesta vila un ofici en què se sol·licita el certificat acreditatiu de
la solvència de la persona condemnada. En dono fe.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 134

Penal 5. Acta de compareixença de testimonis per acreditar la insolvència
de la persona condemnada
Jutjat de Pau d
Població i adreça
ACTA DE COMPAREIXENÇA DE TESTIMONIS
Lloc i data
Davant el/la jutge/essa, amb la meva assistència, compareixen els testimonis
……….…….............……………………………………………………..,
núm. …………………………………………….
amb DNI
El/la jutge/essa els informa de l’obligació que tenen de dir la veritat i de les
penes amb què el Codi penal castiga el delicte de fals testimoni.
Un cop assabentats de I'objecte d'aquesta diligència, i amb la promesa prèvia
que presten en forma legal, manifesten que coneixen la persona condemnada i
que els consta que no té béns de la seva propietat ni disposa d'efectiu suficient
per cobrir la suma reclamada, i que és insolvent en sentit legal.
En acabat, estenc aquesta acta, que un cop llegida i trobada conforme, signem
totes les persones que hi hem intervingut. En dono fe.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 135

Penal 6. Diligència de ressenya i dipòsit de béns mobles
Jutjat de Pau d
Població i adreça
DILIGÈNCIA DE RESSENYA I DIPÒSIT DE BÉNS MOBLES
Lloc i data
A les ………. hores la comissió judicial d'aquest Jutjat de Pau s'ha constituït en
el domicili indicat, ………………………………………………………………………,
amb el/la dipositari/ària designat/ada i la persona portadora de l'exhort, a fi de
practicar la diligència que s’hi sol·licita, acordada en les actuacions del Jutjat
d………………………….....................................núm. ……d …………………. a
demanda d…..................................................................... contra
………………………………………………………….............................. .
S'hi troba …………….……………………………………………………….., a qui se
I'informa de I'objecte d'aquesta diligència i manifesta quedar-ne
assabentat/ada.
Tot seguit es ressenyen els béns mobles propietat de la part demandada que
es descriuen en el full adjunt.
Queda designat/ada com a dipositari/ària dels béns ressenyats ........................
……………………………………………………………., el/la qual accepta el
càrrec i promet complir-lo bé i fidelment, i queda assabentat/ada dels seus
deures i responsabilitats.
Estenc una còpia d'aquesta diligència i de la relació de béns ressenyats per a la
part demandada. I, un cop llegits ambdós documents, tots els presents els
ratifiquen i els signen amb mi, el/la secretari/ària. En dono fe.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 136

Penal 7. Diligència de canvi de dipositari/ària
Jutjat de Pau d
Població i adreça
DILIGÈNCIA DE CANVI DE DIPOSITARI/ÀRIA
Lloc i data
A les ……. hores la comissió judicial d'aquest Jutjat de Pau s'ha constituït, amb
el/la dipositari/ària designat/ada i la persona portadora de l'exhort, en el domicili
indicat, on viu ………………………………………………, a fi de practicar la
diligència que s’hi sol·licita, acordada en les actuacions més amunt
ressenyades.
S'hi troba ………………………………………………………., a qui s’informa de
I'objecte d'aquesta diligència i manifesta quedar-ne assabentat/ada.
Tot seguit es canvia el dipositari/ària dels béns embargats a la part
demandada, que es descriuen en el full adjunt.
Queda com a dipositari/ària dels béns ressenyats la persona designada,
………………………………………………que ja ha acceptat formalment el
càrrec.
Estenc una còpia d'aquesta diligència i de la relació de béns per a la part
demandada. I un cop llegits ambdós documents, tots els presents els ratifiquen
i els signen amb mi, el/la secretari/ària. En dono fe.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 137

Penal 8. Diligència de millora d’embargament
Jutjat de Pau d
Població i adreça
DILIGÈNCIA DE MILLORA D'EMBARGAMENT
Lloc i data
A les ………. hores la comissió judicial d'aquest Jutjat de Pau s'ha constituït en
el domicili indicat, ………………………………………………………………….amb
la persona portadora de l'exhort a fi de procedir a la diligència que s’hi sol·licita,
acordada en les actuacions d……………………… del Jutjat núm ..…… d
……….…….………. a demanda d ………….………………………… contra
…………………………………………………………………………………….
S'hi troba …………………………………………………………… a quin s’informa
de I'objecte d'aquesta diligència de millora d'embargament.
Seguint I'ordre previst a l'article 592 de la Llei d'enjudiciament civil, es
procedeix a la millora d'embargament dels béns propietat de la part demandada
que es descriuen en el full adjunt.
Es nomena dipositari/ària ……………………………………………………………,
el/la qual accepta el càrrec i promet complir-lo bé i fidelment, i queda
assabentat/ada dels seus deures i responsabilitats.
Estenc una còpia d'aquesta diligència i de la relació de béns embargats per a la
part demandada. Un cop llegits ambdós documents tots els presents els
ratifiquen i els signen amb mi, el/la secretari/ària. En dono fe.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 138

Penal 9. Ofici a l’Ajuntament perquè acrediti la solvència econòmica d’una
persona
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Exhort núm. …………………………
Jutjat ………………………………...
Assumpte ……………………………
OFICI
Lloc i data
Senyor/a,
En aquest Jutjat s’ha rebut l'exhort de referència, en què se sol·licita la pràctica
de diverses diligències relatives al/a la Sr./Sra. ……………………………….......,
amb domicili a……………………………………………………………………………
I per acreditar la solvència d'aquesta persona, per mitjà d'aquest ofici us
sol·licito el lliurament i la tramesa a aquest Jutjat de Pau d'un certificat dels
béns que figurin al seu nom i/o de les contribucions que satisfaci per tinença de
propietats o pel desenvolupament d'activitats industrials o comercials, i de tot
allò que considereu convenient per acreditar-ne la solvència.
EI/La jutge/essa
IL·LM./IL·LMA. ALCALDE/ESSA DE L'AJUNTAMENT D……….…………………
………………………………………………………………………….………………..
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 139

Penal 10. Acta de notificació de condemna condicional
Jutjat de Pau d
Població i adreça
ACTA DE NOTIFICACIÓ DE CONDEMNA CONDICIONAL
Lloc i data
En el dia i l’hora assenyalats per dur a terme aquest acte, el/la jutge/essa s'ha
constituït en audiència pública i, amb la presència de la part condemnada,
declara oberta la sessió.
Un cop el/la secretari/ària ha llegit el dictamen fiscal i l'acta en què s'acorda
concedir a la part condemnada la suspensió de la condemna quant a les penes
de privació de llibertat que li imposava la sentència d'aquest procés, el/la
jutge/essa fa a la part condemnada les consideracions pertinents sobre el que
significa la suspensió de la seva condemna. Li fa saber que aquesta suspensió
no tindrà efecte si en el termini de ..……. anys reincideix en el delicte i que
aleshores haurà de complir la pena ajornada condicionalment. La part
condemnada manifesta quedar-ne assabentada, rep una còpia d'aquesta acta i
s'ofereix al compliment del que s'ha acordat.
I, perquè així consti, s'estén aquesta acta, que signa la part condemnada amb
el/la jutge/essa i amb mi, el/la secretari/ària. En dono fe.
El/la jutge/essa
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 140

Penal 11. Acta de compareixença apud acta
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Exhort núm. …………………………..
Jutjat: ………………………………….
Assumpte: …………………………….
COMPAREIXENÇA APUD ACTA
Lloc i data
La part .......................... (imputat o processat) ha comparegut apud acta en el
dia d'avui.
Seguidament es tramet un comunicat al jutjat instructor. En dono fe.
COMPAREIXENÇA APUD ACTA
Lloc i data
La part .......................... (imputat o processat) ha comparegut apud acta en el
dia d'avui.
Seguidament es tramet un comunicat al jutjat instructor. En dono fe.
COMPAREIXENÇA APUD ACTA
Lloc i data
La part .......................... (imputat o processat) ha comparegut apud acta en el
dia d'avui.
Seguidament es tramet un comunicat al jutjat instructor. En dono fe.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 141

Penal 12. Ofici per comunicar al jutjat d’instrucció que la part processada
ha comparegut apud acta
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Exhort núm. ………………………
Jutjat ………………………………
Assumpte …………………………
OFICI
Lloc i data
Senyor/a,
Us adreço aquest escrit per tal de fer-vos saber que en el dia d'avui la part
processada ..................................................................................... ha
comparegut apud acta per donar compliment al que es va decidir en les vostres
actuacions, més amunt ressenyades.
El/la jutge/essa
IL·LM./IL·LMA. JUTGE/ESSA DEL JUTJAT D’INSTRUCCIÓ NÚM. ………..
D...............……………………………………………..
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 142

Penal 13. Diligències de retenció i de devolució del permís de conduir
Jutjat de Pau d
Població i adreça
DILIGÈNCIA DE RETENCIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR
Lloc i data
Davant el/la jutge/essa, amb la meva assistència, compareix la persona
condemnada,…………………………………………………………………………….
El/la jutge/essa la informa de I'objecte d'aquesta diligència i, per donar
compliment a la pena imposada en aquestes actuacions, es procedeix a la
retenció durant …….. dies del seu permís de conduir, amb núm…………….. i
lliurat per la Prefectura Provincial de Trànsit d…………………………………. .
A continuació, el/la jutge/essa ordena trametre a la Prefectura Provincial de
Trànsit del comunicat en què dóna compte de la retenció.
Un cop llegida aquesta diligència, la persona que compareix la ratifica i la signa
amb el/la jutge/essa i amb mi, el/la secretari/ària. En dono fe.
DILIGÈNCIA. Seguidament s’adreça un comunicat a la Prefectura Provincial
de Trànsit d…………………………………… En dono fe.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 143

DILIGÈNCIA DE DEVOLUCIÓ
Lloc i data
Davant el/la jutge/essa, amb la meva assistència, compareix la persona
condemnada, a qui se li va imposar una pena de privació del permís de
conduir, que ja ha complert. I en aquest acte es retorna el permís de conduir
esmentat al seu/a la seva titular.
Com a prova de rebut, signa aquesta diligència amb el/la jutge/essa i amb mi,
el/la secretari/ària. En dono fe.
El/Ia jutge/essa
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 144

Penal 14. Manament a la policia perquè condueixin una persona a
presència judicial
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Exhort núm. ……………………………….
Assumpte …………………………………
MANAMENT
Lloc i data
……………….………………………………………………,
Jutjat
jutge/essa d’aquest
Us saludo atentament i us faig saber que, per donar compliment a l'exhort de
referència, el/la Sr./Sra………………………………………………….., amb
domicili en aquesta vila, al carrer …………………………………………………..,
ha estat citat tres vegades per comparèixer davant aquest Jutjat, sense que ho
hagi fet ni hagi al·legat cap causa justa que li impedeixi de fer-ho, tot i haverlo/la
advertit que, en cas d'incompareixença, s'ordenaria la seva conducció a
presència judicial per la força pública.
Per això us mano que el proper dia ……………………, de 10 a 13 hores, la
persona esmentada sigui conduïda davant aquest Jutjat per practicar les
diligències que se sol·liciten en l'exhort de referència.
El/la jutge/essa El/la secretari/ària judicial
MOSSOS , GUÀRDIA CIVIL O POLICIA QUE CORRESPONGUI
…………………………………………………………………………………………….
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 145

Penal 15. Ofici a la policia per localitzar una persona
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Exhort núm. ………………………………
Jutjat ………………………………………
Assumpte …………………………………
OFICI
Lloc i data
Senyor,
En aquest Jutjat es tramita l'exhort de referència, en què se sol·licita la pràctica
de diverses diligències relatives al/a la Sr./Sra. ……………………………………
El seu últim domicili conegut era………………………………………………………
En haver resultat infructuoses les gestions realitzades per localitzar aquesta
persona, sol·licito que n’esbrineu el domicili i que em doneu compte del resultat
de les vostres actuacions.
EI/la jutge/essa
MOSSOS , GUÀRDIA CIVIL O POLICIA QUE CORRESPONGUI
……………………………………………………………………………………………
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 146

Penal 16. Acta de compareixença per al pagament de la taxació de costes
Jutjat de Pau d
Població i adreça
ACTA DE COMPAREIXENÇA I PAGAMENT DE TAXACIÓ DE COSTES
Lloc i data
Davant el/la jutge/essa, amb la meva assistència, compareix …………………..
…………………………………………………………………………………………..
Amb la vènia del/de la jutge/essa, manifesta que en haver-li estat notificada la
taxació de costes dictada a les actuacions d……………………… del Jutjat
d………………………………………………………………., fa efectiu l'import de
……………………… € reclamat.
Paga també …………………... € en concepte d'interessos legals, comptats a
raó d……….... €/dia, des d…………………………………….
En total, diposita sobre la taula del jutjat …………………. €.
El/la jutge/essa ordena l'ingrés d'aquesta quantitat en el compte provisional de
dipòsits i consignacions d'aquest Jutjat i que es lliuri I'ordre de pagament a
favor de la secretaria del jutjat exhortant.
S'estén un duplicat d'aquesta acta que servirà de rebut a la persona que
compareix.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 147

Un cop llegida aquesta acta i trobada conforme, la signem totes les persones
que hi hem intervingut. En dono fe.
DILIGÈNCIA. El pagament anterior és registrat en el llibre de consignacions
amb el número ……………… Seguidament la suma lliurada s'ingressa en el
compte provisional de dipòsits i consignacions d'aquest Jutjat, i es lliura I'ordre
de pagament nominatiu núm. ……………… de ………………, per valor de
…………………€ a favor del/de la secretari/ària del jutjat exhortant. En dono fe.
El/la secretari/ària judicial
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 148

Penal 17. Provisió per trametre un ofici a l’Ajuntament perquè certifiqui
béns de la part condemnada en costes
Jutjat de Pau d
Població i adreça
DILIGÈNCIA
Lloc i data
Faig constar que la part condemnada al pagament de la taxació ha estat citada
en nombroses ocasions a fi de requerir-li el pagament de les costes judicials
meritades en el judici d……………………………… núm. …… del Jutjat
……………………………….. núm. ………..d………………………………. , i que
no hi ha comparegut. En dono fe.
PROVISIÓ
……………….……………….…………………………, jutge/essa d’aquest Jutjat
Lloc i data
Un cop vista la diligència anterior, trameteu un ofici a l'Ajuntament d'aquesta
localitat a fi que lliuri a aquest Jutjat de Pau la certificació dels béns que figuren
a nom de la part condemnada,……………………………………………………….,
i/o de les contribucions que satisfaci per tinença de propietats o pel
desenvolupament d'activitats industrials i comercials, i de tot allò que cregui
convenient per acreditar-ne la solvència.
Així ho disposo, ho mano i ho signo.
El/la jutge/essa El/la secretari/ària judicial
DILIGÈNCIA. Seguidament trameto I'ofici esmentat a l'Ajuntament d'aquesta
localitat. En dono fe.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 149

Penal 18. Ofici al jutjat d’instrucció per trametre un manament d’ingrés
per al pagament de costes processals
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Exhort núm. …………………….
Jutjat …………………………….
Assumpte ……………………….
OFICI
Senyor/a,
Juntament amb aquest exhort us trameto el manament d’ingrés de …………….
euros, corresponent al pagament de part de la taxació de costes recaiguda a
les actuacions de referència.
L'exhort queda en aquest Jutjat de Pau mentre no es compleixin la totalitat de
les diligències sol·licitades.
El/la secretari/ària judicial
SECRETARI/ÀRIA JUDICIAL DEL JUTJAT D’INSTRUCCIÓ NÚM. …………..
D…………….…………………………………………………………………………….
Manual de jutjats de pau de Catalunya 150

Penal 19. Oferiment d’accions de l’article 109 de la LECr
Jutjat de Pau d
Població i adreça
OFERIMENT D'ACCIONS DE L’ARTICLE 109 DE LA LLEI
D’ENJUDICIAMENT CRIMINAL
Lloc i data
……………….……………………………………………, jutge/essa d’aquest Jutjat
Davant el/la jutge/essa, amb la meva assistència, compareix …………………….
..................................………………………….., amb DNI núm. …………………...
El/la jutge/essa l’informa de les accions de l'article 109 de la Llei
d'enjudiciament criminal, fent-li saber el dret que té de presentar-se com a part
en el procés i de reclamar o no els danys i perjudicis i la indemnització que li
correspongui. La persona que compareix se'n dóna per assabentat/ada i
manifesta:
……………………………………………………………………………………………
……………………………………………………………………………………………
En acabat, estenc aquesta acta, que, un cop llegida i trobada conforme, signem
totes les persones que hi hem intervingut. En dono fe.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 151

Penal 20. Exploració d’una persona menor d’edat
Jutjat de Pau d
Població i adreça
EXPLORACIÓ D’UN/A MENOR D’EDAT
Lloc i data
Davant el/la jutge/essa, amb la meva assistència, compareix el/la menor, a qui
el/la jutge/essa informa de I'objecte d'aquesta diligència i exhorta a dir la veritat
sobre el que li pregunten.
Requerit/ida el/la menor seguidament als efectes d'identificació, acredita les
següents circumstàncies personals:
Lloc de naixement: ……………………………………
Data de naixement: …………………………………..
Nom dels pares: ………………………………………
Domicili: ………………………………………………..
Població: ……………………………………………….
DNI: ……………………………………………………..
El/la menor compareix acompanyat/ada d …………………………………………..
el/la qual acredita les circumstàncies personals següents:
Lloc de naixement: …………………………………….
Data de naixement: …………………………………….
Nom dels pares: ………………………………………..
Manual de jutjats de pau de Catalunya 152

Domicili:………………………………………………..
Població: ………………………………………………
DNI: ……………………………………………………
El/la menor és examinat/ada sobre els fets que motiven aquestes actuacions, i
manifesta que: ......................................................................................................
El/la jutge/essa El/la menor d’edat
El/la secretari/ària judicial
Manual de jutjats de pau de Catalunya 153

Penal 21. Acta de declaració
Jutjat de Pau d
Població i adreça
ACTA DE DECLARACIÓ
Lloc i data
Davant el/la jutge/essa, amb la meva assistència, compareix la persona citada,
a qui el/la jutge/essa informa de I'objecte d'aquesta diligència i de I'obligació
que té de dir la veritat sobre el que li pregunten, amb els advertiments
assenyalats per la llei. Se'n dóna per assabentada i presta promesa en forma
legal.
Seguidament, requerida a efectes d'identificació, acredita les següents
circumstàncies personals:
Lloc de naixement: ………………………………….
Data de naixement: ………………………………….
Nom dels pares: ……………………………………..
Domicili: ……………………………………………….
Localitat: ………………………………………………
Telèfon: ………………………………………………..
DNI: …………………………………………………….
Manual de jutjats de pau de Catalunya 154

Un cop preguntat pel/per la jutge/essa sobre els fets que motiven aquestes
actuacions, declara:
...............................................................................................................................
Signatura de l’interessat
El/la jutge/essa El/la secretari/ària judicial
Manual de jutjats de pau de Catalunya 155

Penal 22. Tramitació d’un exhort: diligència d’entrada i provisió
Jutjat de Pau d
Població i adreça
DILIGÈNCIA D'ENTRADA
Lloc i data
Faig constar que en el dia d'avui s'ha rebut I'exhort anterior, el qual queda
registrat en el llibre corresponent. En dono fe.
PROVISIÓ
……….…….………………………………………………, jutge/essa d’aquest Jutjat
Lloc i data
Accepto l'exhort anterior, ja que sóc competent per tramitar-lo. Practiqueu les
diligències que s'hi sol·liciten i, un cop fet, retorneu-lo al jutjat d’on prové i
deixeu-ne nota suficient en el llibre de registre.
Així ho disposo, ho mano i ho signo.
El/la jutge/essa El/la secretari/ària judicial
Manual de jutjats de pau de Catalunya 156

Penal 23. Tramitació d’un exhort per citar una persona
Jutjat de Pau d
Població i adreça
DILIGÈNCIA D'ENTRADA
Lloc i data
Faig constar que en el dia d'avui s'ha rebut l'exhort anterior, el qual queda
registrat en el llibre corresponent. En dono fe.
PROVISIÓ
……………..………………………………………………, jutge/essa d’aquest Jutjat
Lloc i data
Accepto l'exhort anterior, ja que tinc competència per tramitar-lo. Practiqueu
les diligències que s'hi sol·liciten i, un cop fet, retorneu-lo al jutjat d’on prové i
deixeu-ne nota suficient en el llibre de registre.
Així ho disposo, ho mano i ho signo.
El/la jutge/essa El/la secretari/ària judicial
DILIGÈNCIA. Seguidament, per correu ordinari, es tramet una citació a les
persones indicades en l'exhort, perquè el proper dia compareguin davant
aquest Jutjat, a fi de practicar les diligències sol·licitades. En dono fe.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 157

Penal 24. Tramitació d’un d’exhort per anotar una sentència en el Registre
Civil
Jutjat de Pau d
Població i adreça
DILIGÈNCIA D'ENTRADA
Lloc i data
Faig constar que en el dia d'avui s'ha rebut l'exhort anterior, el qual queda
registrat en el llibre corresponent. En dono fe.
PROVISIÓ
..………….………………………………………………, jutge/essa d’aquest Jutjat
Lloc i data
Accepto l'exhort anterior, ja que sóc competent per tramitar-lo. Practiqueu
l'anotació marginal sol·licitada fent-ho constar per diligència i, un cop fet,
retorneu-lo al jutjat d’on prové i deixeu-ne nota suficient en el llibre de registre.
Així ho disposo, ho mano i ho signo.
El/la jutge/essa El/la secretari/ària judicial
Manual de jutjats de pau de Catalunya 158

Penal 25. Diligència d’aixecament de cadàver i inspecció ocular del lloc
dels fets
Jutjat de Pau d
Població i adreça
DILIGÈNCIA
Lloc i data
…………………………………………………………, secretari/ària d’aquest Jutjat
El/la jutge/essa d'aquest Jutjat, amb la meva assistència, auxiliat pel/per la
metge/essa forense, ………………………………………………………………., es
constitueix a……………………………………………………………………………
(indiqueu el lloc i l’adreça exacta)
En aquest lloc, hi observa: .................................................................................
(comenceu la descripció del lloc amb la posició dels mobles o dels vehicles per
tal de descriure l'entorn en què es troba el cos; posteriorment, descriviu la
posició del cos, les robes que duu i els signes que presenta)
El/la jutge/essa demana al/a la metge/essa forense que reconegui el cos (en
aquest moment ja es pot canviar la posició del cos), i aquest manifesta que és
mort/a i que el traspàs es va produir o s'ha produït (si es pot precisar, el temps
que ha transcorregut des del traspàs)
Tot seguit el/la jutge/essa ordena l'aixecament del cadàver i el seu trasllat al
dipòsit municipal. Per dur-ho a terme s'expedeix I'ordre corresponent i es lliura
a ………………………………...……………………………….. perquè la compleixi.
En acabat s'estén aquesta acta, que, un cop llegida i trobada conforme, signem
totes les persones que hi hem intervingut. En dono fe.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 159

Penal 26. Diligència de presentació d’un atestat i provisió per registrar-lo
Jutjat de Pau d
Població i adreça
DILIGÈNCIA DE PRESENTACIÓ
Lloc i data
Amb aquesta diligència faig constar que en el dia d'avui s'ha presentat l'atestat
anterior, instruït per la policia municipal d.............................................................
En dono fe.
PROVISIÓ
Lloc i data
………………………………………………………….., jutge/essa d’aquest Jutjat
Un cop vist l'atestat anterior, registreu-lo en el llibre corresponent i trameteu-lo
al Jutjat .................................................................................. Deixeu-ne nota
suficient en el llibre de registre.
Així ho disposo, ho mano i ho signo.
El/la jutge/essa El/la secretari/ària judicial
DILIGÈNCIA. Seguidament es tramet l'atestat anterior al Jutjat d
.......................................................... En dono fe.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 160

Penal 27. Interlocutòria per incoar el judici de faltes
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Judici de faltes núm. …………
INTERLOCUTÒRIA
…………………………………………………………….., jutge/essa d’aquest Jutjat
FETS
Únic. (reproduïu la denúncia i el fets que I'han motivada). Les característiques
dels fets que es refereixen fan presumir l’existència d'una infracció penal.
RAONAMENTS JURÍDICS
Únic. Ateses la naturalesa i les circumstàncies dels fets, és procedent incoar el
judici de faltes, per la qual cosa, de conformitat amb el que disposa la regla 2a
de l'article 789 de la Llei d'enjudiciament criminal, en relació amb el número 1
de l'article 14 del mateix cos legal, que determina la competència d'aquest
Jutjat de Pau, és procedent disposar la incoació del judici de faltes
corresponent.
DECISIÓ
Disposo la incoació del judici de faltes que s'ha d’instruir d'acord amb el que
estableixen els articles 962 i concordats de la Llei d'enjudiciament criminal.
Aquesta resolució no és ferma i s'hi pot interposar un recurs de reforma,
subsidiari al d’apel·lació, en aquest Jutjat en el termini de tres dies a partir de la
data de la seva notificació.
Així ho disposo, ho mano i ho signo.
El/la jutge/essa El/la secretari/ària judicial
Manual de jutjats de pau de Catalunya 161

Penal 28. Provisió per la qual es convoca un judici de faltes
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Judici de faltes núm. ……..
PROVISIÓ
…………………………………………………………….., jutge/essa d’aquest Jutjat
Lloc i data
Atès que els fets denunciats revesteixen el caràcter de falta, convoqueu el
judici corresponent, que tindrà lloc a la sala d’audiències d'aquest Jutjat el
proper dia ………………………………………………….., a les ………… hores.
Citeu el Ministeri Fiscal, les parts i els testimonis perquè hi compareguin i feulos
els advertiments legals corresponents.
Així ho disposo, ho mano i ho signo.
El/la jutge/essa El/la secretari/ària judicial
Manual de jutjats de pau de Catalunya 162

Penal 29. Acta d’un judici de faltes
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Assumpte
ACTA
Lloc i data
..……………………………………….………, secretari/ària judicial d’aquest Jutjat
D'acord amb el que es disposa en aquestes actuacions, en el dia i a I'hora
assenyalats, el/la jutge/essa es constitueix en audiència pública, amb la meva
assistència, per tal de dur a terme el judici núm. ……., sobre una falta
………………………………………………………..
Hi compareix ……………………………………………………... en representació
del Ministeri Fiscal, i ………………………………………………………………..….,
assistit/ida per ………………………………………………………………………...
Obert l'acte, es llegeix l'escrit de querella o denúncia i
……………………………… ……………………………………….. interroga la part
denunciant, la qual respon
…………………………………………….……………………………………………..
Seguidament ………………………………………………………………………...….
interroga la part denunciada, la qual respon ........................................................
…………………………………………….………………………………………………
Hi compareix/en .………………………………………………………………..………
com a testimoni/s proposat/s per la part denunciant. L'/els interroga………...…
Manual de jutjats de pau de Catalunya 163

………………………………………. i, després de prestar jurament o promesa,
respon/en ………………………………………………………………………………..
…………………………………………………………………………………………….
Hi compareix/en ………………………………………………………………………...
com a testimoni/s proposat/s per la part denunciada. L'/els interroga ……………
………………………………………. i, després de prestar jurament o promesa,
respon/en …………….…………………………………………………………………
Un cop feta la prova proposada, es concedeix la paraula al/a la Fiscal, el/la qual
manifesta ….…………………………………………………………………………….
La part denunciant sol·licita ……………………………………………………………
………………………………………………….…………………………………………
…………………………………………………………………………………………….
La part denunciada al·lega ……………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………….
…………………………………………………………………………………………….
En acabat s'estén aquesta acta, que, un cop llegida i trobada conforme, signem
totes les persones que hi hem intervingut. En dono fe.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 164

Penal 30. Sentència de judici de faltes
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Judici de faltes núm. ……………………..
Sentència núm. …………………………...
SENTÈNCIA
Lloc i data
…………………………………………………………….., jutge/essa d’aquest Jutjat
FETS
Primer. Es considera provat que ……..………………………………………………
…………………………………………………………………………………………….
…………………………………………………………………………………………….
Segon. En les actuacions preliminars al judici de faltes es va establir la
competència d'aquest Jutjat per tramitar-les. El dia ………………………………
, a les …………………hores, va tenir lloc el judici de faltes d'aquesta causa.
S'hi va practicar la prova que consta en l'acta del judici i, la part demandant va
sol·licitar la pena…...................................…………… contra l'acusat/ada per
una falta ……………………………………………………, segons el que disposa
l'article ….. del Codi penal.
Tercer. En aquest judici s’han tingut en compte totes les prescripcions legals.
RAONAMENTS JURÍDICS
Primer. D'acord amb el que disposa l'article …………… del Codi penal, els fets
provats són legalment constitutius d'una falta ………………………………………
Manual de jutjats de pau de Catalunya 165

Segon. De la prova que s'ha practicat es desprèn que ……………………………
…………………………………………………… és l'autor/a de la falta esmentada.
Tercer. En la comissió dels fets no s'han observat circumstàncies que puguin
modificar la responsabilitat criminal de l'acusat/ada.
Quart. L'article 116 del Codi penal estableix que la persona que és
criminalment responsable d'un delicte o d'una falta també ho és civilment.
D'altra banda, l’article 123 disposa que les costes processals s'han d'imposar a
qui hagi estat declarat/ada criminalment responsable d'un delicte o d'una falta.
DECISIÓ
Condemno ……………………………………………………………………………,
com a autor d'una falta …………………………………………………………………
…………………….., a la pena d …………………………………………………….
Contra aquesta sentència s’hi pot interposar un recurs d’apel·lació en aquest
Jutjat en el termini de cinc dies a partir de l’endemà de la notificació d'aquesta
resolució.
Així ho disposo, ho mano i ho signo.
El/la jutge/essa El/la secretari/ària judicial
DILIGÈNCIA DE PUBLICACIÓ
Avui, el/la jutge/essa d'aquest Jutjat ha llegit i ha publicat aquesta sentència en
audiència pública. En dono fe.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 166

Penal 31. Sentència de judici de faltes absolutòria per manca de proves
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Judici de faltes núm. ……………………..
Sentència núm. …………………………...
SENTÈNCIA
Lloc i data
………………………………………………………….., jutge/essa d’aquest Jutjat
FETS
Primer. Es considera provat que ……………………………………………………
……………………………………………………………………………………………
……………………………………………………………………………………………
Segon. En les actuacions preliminars al judici de faltes es va establir la
competència d'aquest Jutjat per tramitar-les. El dia …………………………… a
les .………. hores, va tenir lloc el judici de faltes d'aquesta causa, s'hi va
practicar la prova que consta en l'acta del judici i, en les conclusions, el
Ministeri Fiscal va sol·licitar ………………………………………………………….
…………………………………………………………………………………………….
Tercer. En aquest judici de faltes s’han tingut en compte totes les prescripcions
legals.
RAONAMENTS JURÍDICS
Primer. Tenint en compte els fets que s'han declarat provats, no s'hi constata
suficientment la responsabilitat penal de la persona denunciada. Per tant,
Manual de jutjats de pau de Catalunya 167

d'acord amb el principi de presumpció d’innocència que estableix l'article 24.2
de la Constitució espanyola, és procedent dictar-ne l'absolució.
Segon. És procedent declarar la lliure absolució d……………………………….
amb les costes d'ofici, d'acord amb els articles 239 i 240 de la Llei
d'enjudiciament criminal.
DECISIÓ
Absolc ………………………………………………………………… de la falta per
la qual s'ha instat aquest procediment i declaro les costes d'ofici.
Contra aquesta sentència s’hi pot interposar un recurs d’apel·lació davant
aquest Jutjat en el termini de cinc dies a partir de l'endemà de la notificació
d'aquesta resolució.
Així ho disposo, ho mano i ho signo.
El/la jutge/essa El/la secretari/ària judicial
DILIGÈNCIA DE PUBLICACIÓ
Avui, el/la jutge/essa d'aquest Jutjat ha llegit i ha publicat aquesta sentència en
audiència pública. En dono fe.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 168

Penal 32. Sentències de judicis de faltes sobre diversos supòsits tipificats
a l’article 620 del Codi penal
PRIMER SUPÒSIT: No compareix cap de les parts
NOTA: La Sentència forçosament serà absolutòria, i s’ha de notificar a les
parts, encara que no hagin comparegut.
SENTÈNCIA
A la ciutat de..............................................a,....................................................
Vistes per............................... l’Il·ltre. Sr. Jutge de Pau d’aquesta població, les
presents diligències de Judici de Faltes, registrades amb el número.........,
i en les quals han estat part com denunciant ............................................ i com
denunciat ............................ ; sobre una presumpta falta de....................
FETS
Primer. Les presents actuacions es van incoar en virtut de denúncia.
Segon. A l’acte del judici, celebrat el dia d’avui, no ha comparegut cap de les
parts, a pesar d’estar citades formalment.
Tercer. En el present procediment s’han observat totes les prescripcions
legals.
FETS PROVATS
Únic. Apreciant en consciència les proves practicades, resulta acreditat que
en data..................................el Sr./la Sra. ......................................va formular
denúncia contra el Sr./la Sra. ...............................................................per una
presumpta falta de................................................. ; sense que s’hagi formulat
acusació contra el denunciat a l’acte del judici.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 169

FONAMENTS DE DRET
Primer. En no haver-se formulat acusació contra .........................................és
procedent la lliure absolució.
Segon. Conforme a l’article 240.1 de la Llei d’enjudiciament criminal es
declaren les costes d’ofici.
Vistos els arts. citats i d’altres de general i pertinent aplicació al cas, i en nom
de S.M. el Rei;
DECIDEIXO
Que he d’absoldre i absolc a ....................................................................de la
presumpta falta de ..............................................amb declaració de les costes
d’ofici.
Notifiqueu aquesta resolució als interessats, fent-los-hi saber que no és ferma
sinó que hi podran interposar recurs d’apel·lació en el termini
de cinc dies de conformitat amb els arts. 795 i 796 de la Llei d’enjudiciament
criminal.
Així, per aquesta Sentència, jutjant definitivament en aquesta instància, ho
pronuncio, ho mano i ho signo.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 170

SEGON SUPÒSIT: Només compareix el denunciat.
El Jutge comunica al denunciat, que al no haver comparegut el denunciant
per a formular la seva acusació contra ell, la sentència serà absolutòria,
invitant-lo a manifestar el que vulgui, si ho desitja; fent-ho constar tot a l’acta,
i després el jutge declara el judici vist per a Sentència.
NOTA: La Sentència serà absolutòria, com en el cas anterior.
SENTÈNCIA
A la ciutat de ..................................................a, ...............................................
Vistes per ..................................... Il·ltre. Sr. Jutge de Pau d’aquesta població
les presents diligències de Judici de Faltes, registrades amb el número........ i
en les quals han estat part, com a denunciant ............................................i com
a denunciat .........................................; sobre una presumpta falta de ...............
FETS
Primer. Les presents actuacions es van incoar en virtut de denúncia de..........
Segon. A l’acte del judici celebrat el dia d’avui, ha comparegut el denunciat; i no
ha comparegut el denunciant, malgrat haver estat citat formalment.
Tercer. En el present procediment s’han observat totes les prescripcions legals.
FETS PROVATS
Únic. Apreciant en consciència les proves practicades, resulta acreditat que en
data .....................el Sr./la Sra. ................................ va formular denúncia
contra el Sr./la Sra. ......................... per una suposada falta de ....................;
sense que s’hagi formulat acusació contra el denunciat a l’acte del judici.
FONAMENTS DE DRET
Primer. En no haver-se formulat acusació contra ............................................
és procedent la seva lliure absolució.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 171

Segon. Conforme a l’article 240.1 de la Llei d’enjudiciament criminal es
declaren les costes d’ofici.
Vistos els articles citats i d’altres de general i pertinent aplicació al cas, i en
nom de S.M. el Rei;
DECIDEIXO
Que he d’absoldre i absolc a ................................................. de la presumpta
falta de ..................................................................................... amb declaració
de les costes d’ofici.
Notifiqueu aquesta resolució als interessats, fent-los-hi saber que no és ferma,
sinó que hi podran interposar recurs d’apel·lació en el termini de cinc dies de
conformitat amb els arts. 795 i 796 de la Llei d’enjudiciament criminal.
Així per aquesta Sentència, jutjant definitivament en aquesta instància, ho
pronuncio, ho mano i ho signo.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 172

TERCER SUPÒSIT: Només compareix el denunciant i perdona el
denunciat.
Interrogatori del denunciant amb relació als fets objecte de la denúncia.
NOTA: Si en comptes de perdonar-lo diu “tan se me’n dóna”, “el que digui la
llei”, “el que jo vull és que em deixi en pau, etc.”, el jutge insistirà, tot
indicant-li que les opcions són o l’acusació o el perdó i que en cas que
efectivament perdoni, dictarà sentència absolutòria.
SENTÈNCIA
A la ciutat de ............................................... , a ...............................................
Vistes per................................... Il·ltre. Sr. Jutge de Pau d’aquesta població, les
presents diligències de Judici de Faltes, registrades amb el número ....... i en
les quals han estat part, com a denunciant ........................................ i com a
denunciat....................................... ; sobre una presumpta falta de ..............
FETS
Primer. Aquestes actuacions es van incoar en virtut de denúncia.
Segon. A l’acte del judici, celebrat el dia d’avui, ha comparegut el denunciant; i
no ha comparegut el denunciat, malgrat haver estat citat formalment.
Tercer. En aquest procediment s’han observat totes les prescripcions legals.
FETS PROVATS
Únic. Apreciant en consciència les proves practicades, resulta acreditat que en
data ................, el Sr. ............................ va denunciar al Sr. ......................
per una presumpta falta de ................................ ; i es perdona a l’acte del judici.
FONAMENTS DE DRET
Primer. En no haver-se formulat acusació contra .............................................,
és procedent la seva absolució.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 173

Segon. Conforme a l’article 240.1 de la Llei d’enjudiciament criminal es
declaren les costes d’ofici.
Vistos els articles citats i d’altres de general i pertinent aplicació al cas i en
nom de S. M. el Rei;
DECIDEIXO
Que he d’absoldre i absolc a .................................................................. de la
presumpta falta de ............................................. amb declaració de les costes
d’ofici.
Notifiqueu aquesta resolució als interessats, fent-los-hi saber que no és ferma,
sinó que hi podran interposar recurs d’apel·lació en el termini de cinc dies de
conformitat amb els arts. 795 i 796 de la Llei d’enjudiciament criminal.
Així per aquesta Sentència, jutjant definitivament en aquesta instància, ho
pronuncio, ho mano i ho signo.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 174

QUART SUPÒSIT: Només compareix el denunciant i no perdona i el
jutge absol el denunciat.
Interrogatori del denunciant i, si és el cas, dels testimonis amb relació als fets
objecte de la denúncia i pràctica de la prova.
NOTA: La Sentència pot ser absolutòria o condemnatòria, recordeu que
únicament pot ser condemnatòria, si s’hagués demostrat que el denunciat és
culpable, atès que si no es demostra o el jutge té dubtes, ha de ser absolt.
SENTÈNCIA
A la ciutat de.................................................., a ................................................
Vistes per .................................................... Il·ltre. Sr. Jutge de Pau d’aquesta
població, les presents diligències de Judici de Faltes, registrades amb el
número......... i en les quals han estat part, com a denunciant .........................
i com a denunciat ....................... ; sobre una presumpta falta de ....................
FETS
Primer. Les presents actuacions es van incoar en virtut de denúncia.
Segon. A l’acte del judici, celebrat el dia d’avui, ha comparegut el denunciant; i
no ha comparegut el denunciat, malgrat haver estat citat formalment.
Tercer. En el present procediment s’han observat totes les prescripcions legals.
FETS PROVATS
Únic. Apreciant en consciència les proves practicades, resulta acreditat que.....,
(aquí el jutge també relata els fets provats). Un exemple seria: “que en data.....
el Sr./Sra..... i el Sr./Sra...... van discutir en el bar..... situat al carrer.....
d’aquesta població”.
FONAMENTS DE DRET
Primer. (Seguint amb l’exemple) Havent restat acreditat el fet cert i objectiu de
la discussió, no ha restat suficientment acreditat que el denunciat amenacés (o
Manual de jutjats de pau de Catalunya 175

injuriés...) el denunciant; per la qual cosa, davant el dubte, és procedent
la lliure absolució del denunciat, de conformitat amb l’art. 24 de la CE que
consagra el dret de presumpció d’innocència dins de l’elenc dels drets
fonamentals de la persona.
Segon. Conforme a l’art. 240.1 de la Llei d’enjudiciament criminal es declaren
les costes d’ofici.
Vistos els articles citats i d’altres de general i pertinent aplicació al cas i en nom
de S. M el Rei;
DECIDEIXO
Que he d’absoldre i absolc a ................................................................... de la
presumpta falta de ............................................. amb declaració de les costes
d’ofici.
Notifiqueu aquesta resolució als interessats, fent-los-hi saber que no és ferma,
sinó que hi podran interposar recurs d’apel·lació en el termini de cinc dies de
conformitat amb els arts. 795 i 796 de la Llei d’enjudiciament criminal.
Així per aquesta Sentència, jutjant definitivament en aquesta instància, ho
pronuncio, ho mano i ho signo.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 176

QUART SUPÒSIT: Només compareix el denunciant i no perdona i el
jutge condemna el denunciat.
SENTÈNCIA
A la ciutat de ...............................................a, ..................................................
Vistos per .................................................. Il·ltre. Sr. Jutge de Pau d’aquesta
població, les presents diligències de Judici de Faltes, registrades amb el
número........... i en les quals han estat part, com a denunciant .......................
i com a denunciat ..........................; sobre una presumpta falta de..................
FETS
Primer. Les presents actuacions es van incoar en virtut de denúncia.
Segon. A l’acte del judici, celebrat el dia d’avui, ha comparegut el denunciant; i
no ha comparegut el denunciat, malgrat haver estat citat formalment.
Tercer. En el present procediment s’han observat totes les prescripcions legals.
FETS PROVATS
Únic. Apreciant en consciència les proves practicades, resulta acreditat que.....,
(aquí el jutge expressarà els fets que es considerin provats, constitutius
d’injúria, vexació injusta, etc.).
FONAMENTS DE DRET
Primer. De les actuacions practicades resulta que l’acusat és autor responsable
d’una falta de ....................................... prevista i penada a l’art 620 del CP, atès
que..... (el jutge expressa els motius pels quals se’l condemna, sense que sigui
suficient indicar que el denunciat és culpable).
Manual de jutjats de pau de Catalunya 177

Segon. Pel que fa a la responsabilitat civil...... (en cas que el denunciant hagi
sol·licitat una indemnització per haver estat amenaçat, injuriat, etc., el jutge pot
concedir-la, si efectivament s’ha acreditat el dany moral).
Tercer. Conforme a l’art. 240.2 de la Llei d’enjudiciament criminal les costes
s’imposen al condemnat.
Vistos els articles citats i d’altres de general i pertinent aplicació al cas i en nom
de S. M. el Rei;
DECIDEIXO
Que he de condemnar i condemno a .............................................. com autor
responsable d’una falta de ........................................ prevista i penada a l’art.
..... del Codi Penal a la pena de ................. de multa, establint una quota diària
de................ euros/dia, acordant que si el condemnat no satisfés,
voluntàriament o per via de constrenyiment la multa imposada, restarà subjecte
a la responsabilitat personal subsidiària prevista a l’art. 53 del Codi Penal; i tot
això amb expressa imposició de les costes, si n’hi hagués, al condemnat.
Notifiqueu aquesta resolució als interessats, fent-los-hi saber que no és ferma,
sinó que hi podran interposar recurs d’apel·lació en el termini de cinc dies de
conformitat amb els arts. 795 i 796 de la Llei d’enjudiciament criminal.
Així per aquesta Sentència, jutjant definitivament en aquesta instància, ho
pronuncio, ho mano i ho signo.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 178

CINQUÈ SUPÒSIT: Compareixen tots dos i el denunciat el perdona.
Es procedeix igual que en el Tercer supòsit; i es dicta la Sentència d’aquest
tercer supòsit, amb l’única variació que en el fet segon, es farà constar que
compareixen ambdues parts.
SISÈ SUPÒSIT: Compareixen tots dos i el denunciant no perdona.
El denunciant s’afirma i ratifica en la seva denúncia. Es celebra el judici. Si
en el procés el denunciant perdona el denunciat, es dicta sentència
absolutòria com en el Tercer supòsit; si demana la condemna del
denunciat, es dicta la sentència absolutòria o condemnatòria com en el Quart
supòsit.
SETÈ SUPÒSIT: Compareix el denunciat, amb advocat, i no compareix
el denunciant.
Es procedeix igual que en el Segon supòsit, amb dues particularitats:
En el judici, el jutge preguntarà també a l’advocat defensor si vol fer alguna
manifestació.
Es farà constar en el fet “segon” de la sentència, que el denunciat ha
comparegut assistit per lletrat.
VUITÈ SUPÒSIT: Compareix el denunciat amb advocat i no compareix
el denunciat. El denunciant perdona el denunciat.
És igual que el Tercer supòsit, amb la particularitat que en preguntar el jutge
al denunciant si perdona el denunciat, l’advertirà que pot consultar-ho amb el
seu advocat, el qual l’assessorarà en aquesta qüestió.
En la sentència es farà constar que el denunciant ha comparegut assistit de
lletrat.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 179

NOVÈ SUPÒSIT: Compareix el denunciant amb advocat i no compareix
el denunciat. El denunciant no perdona el denunciat.
El denunciant s’afirma i ratifica en la seva denúncia (pot consultar amb el seu
advocat). Interrogatori del denunciant i, si és el cas, dels testimonis, per part
del jutge i de l’advocat. El lletrat de l’acusació particular pot informar i
qualificar, i sol·licitar un condemna.
NOTA: Durant l’interrogatori del denunciant per part de l’advocat el jutge ha
d’estar molt atent, perquè si alguna pregunta no té relació amb els fets o és
capciosa, no l’admetrà.
En haver-hi advocat del denunciant, ha de concretar la falta comesa (injúria,
amenaça, etc.) i quina pena sol·licita, en concret, sense que el jutge pugui
imposar més pena que la demanada per l’acusació particular.
La sentència serà absolutòria o condemnatòria (vegeu supòsit 4t).
DESÈ SUPÒSIT: Compareixen tots dos; el denunciant amb advocat, i
perdona el denunciat.
Es procedeix igual que en tots els casos de perdó.
ONZÈ SUPÒSIT: Compareixen tots dos; el denunciant amb advocat, i
no perdona el denunciat.
Interrogatori del denunciant, del denunciat i, si és el cas, dels testimonis per
part del jutge i de l’advocat, i pràctica de la prova. El propi denunciat pot
interrogar el denunciant a través del jutge, encara que és infreqüent.
El jutge sol·licita a l’advocat de l’acusació que informi i qualifiqui els fets.
El denunciat té l’oportunitat de dir l’última paraula.
NOTA: com en tots els casos en què compareixen tots dos i no hi ha perdó,
el jutge dictarà sentència absolutòria o condemnatòria (vegeu supòsit 4t).
Manual de jutjats de pau de Catalunya 180

DOTZÈ SUPÒSIT: Compareixen tots dos, el denunciat amb advocat. El
denunciant el perdona.
S’actua com en tots els casos de perdó. El jutge pregunta al denunciant.
L’advocat pot manifestar el que desitgi i el denunciat té dret a dir l’última
paraula.
La sentència serà forçosament absolutòria (vegeu el 3er. supòsit).
TRETZÈ SUPÒSIT: Compareixen tots dos, el denunciat amb advocat, el
denunciant no el perdona.
Interrogatori successiu del denunciant i del denunciat, pràctica de les proves
i, si és el cas, interrogatori dels testimonis per part del jutge i l’advocat
defensor. L’advocat de la defensa fa el seu informe de descàrrec.
La sentència serà absolutòria o condemnatòria , conforme al supòsit 4t.
CATORZÈ SUPÒSIT: Compareixen tots dos amb advocat i el
denunciant perdona.
Com en tots els casos de perdó s’expressarà a l’acta el que diguin els
litigants i els seus advocats i el jutge dictarà sentència absolutòria.
QUINZÈ SUPÒSIT: Compareixen ambdós amb advocat i el denunciant
no perdona.
Interrogatori successiu del denunciant i del denunciat i dels testimonis, si és el
cas, per part del jutge i dels advocats d’ambdues parts. El jutge demana a
l’advocat de l’acusació que informi i qualifiqui i al de la defensa perquè al·legui
el que consideri oportú. El denunciat té l’última paraula. Es dicta sentència.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 181

Capítol 7. Protocols de treball
4. DOCUMENTS EN MATÈRIA DE REGISTRE CIVIL
En matèria de Registre Civil, els jutjats de pau estan al càrrec dels
corresponents registres municipals per delegació del jutge encarregat del
Registre Civil, que és el jutge de primera instància del partit judicial al qual
pertanyen o, si n'hi ha més d'un, a aquell a qui li correspongui.
Els registres civils municipals tenen la seu a tots el municipis que no tenen jutjat
de primera instància i les seves competències se centren exclusivament a
estendre dins del termini les inscripcions de:
a) Naixements de fills nascuts en el lloc on consta el matrimoni
b) Defuncions ordinàries
c) Matrimonis religiosos, mitjançant la certificació corresponent
d) Matrimonis civils els expedients dels quals s’hagin instruït als mateixos jutjats
de pau
e) Notes marginals que no siguin de rectificació o de cancel·lació
Els jutges de pau no poden estendre cap altre assentament, excepció feta de
casos de necessitat urgent.
Per a la celebració de matrimonis civils en el jutjat de pau cal tramitar un
expedient, per al qual es poden fer servir els models següents:
Registre Civil 1. Escrit per sol·licitar la iniciació de l’expedient matrimonial
Registre Civil 2. Provisió per requerir les persones sol·licitants que ratifiquin els
escrits presentats
Registre Civil 3. Acta de ratificació de la sol·licitud
Registre Civil 4. Provisió per tramitar un expedient de matrimoni civil
Registre Civil 5. Acta de l’audiència de les persones interessades
Registre Civil 6. Edicte per publicar la celebració del matrimoni
Registre Civil 7. Acta de la prova testifical
Registre Civil 8. Informe del ministeri fiscal sobre la inexistència d’impediments
a la celebració del matrimoni civil
Registre Civil 9. Interlocutòria per autoritzar la celebració del matrimoni civil
Registre Civil 10. Provisió que declara ferma la interlocutòria d’autorització del
matrimoni i que convoca dia i hora per celebrar-lo
Registre Civil 11. Provisió per trametre al Registre Civil l’expedient de
celebració del matrimoni
Per a inscripció de naixements, reproduïm, entre altres, un model per sol·licitar
la inscripció de naixement i un altre per acreditar que no s’ha inscrit en el centre
hospitalari.
Registre Civil 12. Sol·licitud d’inscripció de naixement
Registre Civil 13. Certificat de no inscripció de naixement en el centre
hospitalari
Manual de jutjats de pau de Catalunya 182

Capítol 7. Protocols de treball
Registre Civil 14. Acta de la compareixença per sol·licitar el trasllat de la
inscripció de naixement
Per als casos en què el ciutadà vulgui traduir el seu nom al català o que consti
en el Registre el seu nom o cognom escrit correctament en català, en aplicació
de la Llei de política lingüística es pot fer servir el model següent:
Registre Civil 15. Acta de compareixença de la sol·licitud de traducció del nom
propi o d’adequació del nom o cognom a la grafia catalana
Els dos últims documents són útils per sol·licitar informació a un altre registre o
entitat:
Registre Civil 16. Acta de sol·licitud d’auxili registral
Registre Civil 17. Ofici per sol·licitar un certificat
Manual de jutjats de pau de Catalunya 183

Registre Civil 1. Escrit per sol·licitar la iniciació de l’expedient matrimonial
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Nom de les persones que volen contraure matrimoni, per tal de contraure
matrimoni,
DECLAREM:
1. Que les nostres dades personals són les següents:
a) Dades del futur espòs
Nascut a ……………………………………………, el dia ……………………, amb
DNI núm. ……………………….., inscrit al tom ………., pàgina ………, fill d
……………………………….…… i d ……..………………………….., d’estat civil
………………. , amb domicili a .…………………………………………………….,
telèfon ……………….., i amb residència els últims anys a ………………………..
……………………………….
b) Dades de la futura esposa
Nascuda a ………………………………………….…… , el dia ……………………,
amb DNI núm. ……………………….., inscrita al tom ………., pàgina ………,
filla d ……………………………….…… i d ……..………………………….., d’estat
civil ………………., amb domicili a ……………………………………………….,
telèfon ……………….., i amb residència els últims anys a………………………
…………………………………………………
3. Que no hi ha cap impediment per a la celebració del matrimoni.
4. Que volem celebrar el matrimoni al Registre Civil d …………………………...
Manual de jutjats de pau de Catalunya 184

5. Que adjuntem els documents següents:
a) certificats literals de naixement
b) certificats d'estat civil
c) certificats d'empadronament o de residència durant els últims anys.
Per això,
DEMANEM: que s'autoritzi la celebració del matrimoni que volem contraure.
REGISTRE CIVIL D ….……….………………………………………………………..
Manual de jutjats de pau de Catalunya 185

Registre Civil 2. Provisió per requerir les persones sol·licitants que
ratifiquin els escrits presentats
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Assumpte
DILIGÈNCIA
Assabento el/la jutge/essa que en aquesta data s'ha rebut l'escrit anterior i els
documents que l'acompanyen. El/la secretari/ària judicial.
PROVISIÓ
…….………………………………………………………., jutge/essa d’aquest Jutjat
Lloc i data
Atès que s'ha presentat l'escrit anterior i els documents que l'acompanyen,
requeriu les persones sol·licitants perquè els ratifiquin per tal de disposar el que
sigui procedent d'acord amb el dret.
Així ho disposo, ho mano i ho signo. El/la secretari/ària judicial en dóna fe.
DILIGÈNCIA
Tot seguit s'acompleix el que el/la jutge/essa ha disposat. El/la secretari/ària
judicial.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 186

Registre Civil 3. Acta de ratificació de la sol·licitud
Jutjat de Pau d
Població i adreça
RATIFICACIÓ
……………………………………………..., secretari/ària judicial d’aquest Jutjat.
Lloc i data
Davant el/la jutge/essa, ……………………………………………………. i davant
meu, compareixen …………………………………………………………………….
I ……………………………….……………………………………., que, d'una
banda, ratifiquen tots els termes de l'escrit anterior, en què sol·liciten que
s'admeti a tramitació la petició d'instruir un expedient per contraure matrimoni i,
de l'altra, reconeixen que les firmes que hi ha al peu de l'escrit esmentat són
seves.
En prova de conformitat, les persones interessades signen aquest escrit,
després del/de la jutge. En dono fe.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 187

Registre Civil 4. Provisió per tramitar un expedient de matrimoni civil
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Assumpte
PROVISIÓ
…………………………………………………………….., jutge/essa d’aquest Jutjat
Lloc i data
Atès que les persones sol·licitants s'han refermat en el que demanaven, tinc per
promogut l'expedient de matrimoni civil, que s’ha de tramitar d'acord amb el que
estableix la llei, amb citació i audiència del Ministeri Fiscal. Després de la
ratificació prèvia de les persones sol·licitants, procediu a escoltar-les totes dues
sobre els termes de la seva petició, de conformitat amb el que disposa l'article
246 del Reglament.
Expediu els edictes preceptius (tenint en compte les poblacions i els municipis)
i dueu a terme la prova testifical supletòria.
Així ho disposo, ho mano i ho signo. El/la secretari/ària judicial en dóna fe.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 188

Registre Civil 5. Acta de l’audiència de les persones interessades
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Assumpte
ACTA
…….………………………………………….., secretari/ària judicial d’aquest Jutjat
Lloc i data
Davant el/la jutge/essa encarregat/ada del Registre Civil i davant meu,
compareix la persona sol·licitant, …………………………………………………...,
les circumstàncies personals de la qual ja consten en aquest expedient. Tot
seguit, després que hagi promès de dir tota la veritat, manifesta que el seu
estat civil és………………………………(solter/a, vidu/vídua, etc.) i que és lliure
per contraure matrimoni, atès que no hi ha cap impediment perquè se celebri.
En acabat, en prova de conformitat, signa aquesta acta després del/de la
jutge/essa. En dono fe.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 189

Registre Civil 6. Edicte per publicar la celebració del matrimoni
Jutjat de Pau d
Població i adreça
EDICTE
…………………………………………………………, encarregat/ada del Registre
Civil d ……………………………………, faig saber que en aquest Registre Civil
s'instrueix l'expedient de matrimoni civil entre …………...………………………….
………………………………. i ………………………………………………………….
D'acord amb el que disposa la llei, s'afixa aquest edicte al tauler d'anuncis del
Registre Civil durant un termini de quinze dies, per tal que les persones que
coneguin l’existència d'algun impediment per dur a terme aquest matrimoni ho
puguin denunciar o manifestar en forma legal.
DILIGÈNCIA
Faig constar que l'edicte anterior ha estat exposat, durant un termini de quinze
dies, al tauler d'anuncis d'aquest Registre Civil sense que s'hi hagi formulat cap
denúncia o manifestació.En dono fe.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 190

Registre Civil 7. Acta de la prova testifical
Jutjat de Pau d
Població i adreça
ACTA
……………………………………………...., secretari/ària judicial d’aquest Jutjat
Lloc i data
Constituït/ïda en audiència pública el/la jutge/essa de pau, ………………………,
amb la meva assistència, compareixen les persones que sol·liciten el
matrimoni.
Obert l'acte, el/la jutge/essa crida a declarar el/la testimoni, ………………………
………………………….……………………………, amb DNI núm. ………………..
Aquesta persona, advertida dels perjudicis legals que la poden afectar en cas
d'incórrer en fals testimoni, manifesta, sota promesa o jurament en forma legal,
que coneix els sol·licitants de l'expedient matrimonial i que el matrimoni
projectat no incorre en cap prohibició legal; així ho manifesta, ho ratifica i ho
signa.
En acabat s'estén aquesta acta, que, un cop llegida i trobada conforme, signem
totes les persones que hi hem intervingut. En dono fe.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 191

Registre Civil 8. Informe del Ministeri Fiscal sobre la inexistència
d’impediments a la celebració del matrimoni civil
Jutjat de Pau d
Població i adreça
INFORME DEL MINISTERI FISCAL
Lloc i data
Com a Ministeri Fiscal adscrit al Registre Civil, despatxo el trasllat que m'ha
estat conferit i informo que, un cop acomplerts els articles 51, 56 i següents del
Codi civil i el 243 i concordants del Reglament del Registre Civil, i vist aquest
expedient de matrimoni civil, que se segueix a instàncies d ………………………
……………………...………………..………… i d ……………………………………
…………………………………………….; de l'examen de les proves que s'han
aportat i que s'han dut a terme no es desprèn l’existència de cap impediment
legal ni hi ha constància que s'hagi formulat cap denúncia contra seu, durant
les proclames efectuades i com a conseqüència seva. Per tot això, no oposo
res a la pretensió de matrimoni que han formulat les persones esmentades.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 192

Registre Civil 9. Interlocutòria per autoritzar la celebració del matrimoni
civil
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Assumpte
INTERLOCUTÒRIA
Lloc i data
…………………………………………………………….., jutge/essa d’aquest Jutjat
FETS
Primer……………………………………………………………………………………i
…….……………..………………………………………………..…….. han aportat la
documentació necessària perquè se'ls autoritzi la celebració del matrimoni civil.
Han ratificat l'escrit que han presentat i se'ls ha pres declaració reservadament.
Segon. El Ministeri Fiscal ha emès un informe ………………………………… .
RAONAMENTS JURÍDICS
Primer. De conformitat amb el que disposen els articles 44, 45, 46, 47 i 48 del
Codi civil i atès que l'expedient a què es refereix l'article 56 del mateix Codi ha
estat tramitat d'acord amb les regles dels articles 238 i següents del Reglament
del Registre civil, els sol·licitants reuneixen els requisits legals per contraure
matrimoni.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 193

Segon. En conseqüència, és procedent autoritzar la celebració del matrimoni
civil que. ………………………………………… i …………………………………
han sol·licitat. El matrimoni tindrà lloc d'acord amb el que estableixen els
articles 57 i 58 del Codi civil.
DECISIÓ
Autoritzo la celebració del matrimoni civil entre …………………………………….
…………………………………………..………………………………………………..
Així ho disposo, ho mano i ho signo.
NOTIFICACIÓ
Seguidament, notifico al/a la representant del Ministeri Fiscal la resolució
anterior mitjançant la lectura íntegra i el lliurament d'una còpia literal.
Assabentat/ada, signa amb mi. En dono fe.
NOTIFICACIÓ
Seguidament, notifico a ……………………………………………………………….
la resolució anterior mitjançant la lectura íntegra i el lliurament d'una copia
literal. Li/els faig saber que durant els quinze dies següents a aquesta
notificació hi pot/poden interposar recurs davant la Direcció General dels
Registres i del Notariat.
Assabentat/s, signa/en amb mi. En dono fe.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 194

Registre Civil 10. Provisió que declara ferma la interlocutòria
d’autorització del matrimoni i que convoca dia i hora per celebrar-lo
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Assumpte
PROVISIÓ
……………………………………………………………., jutge/essa d’aquest Jutjat
Lloc i data
Atès que no s'ha interposat cap recurs contra la interlocutòria per la qual
s'autoritza el matrimoni entre ………………………………………………… i
………………………………………………….., la declaro ferma i assenyalo el
dia ………………………………., a les ……………….. hores, per a la celebració
del matrimoni civil.
Així ho disposo, ho mano i ho signo. El/la secretari/ària judicial en dóna fe.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 195

Registre Civil 11. Provisió per trametre al Registre Civil l’expedient de
celebració del matrimoni civil
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Assumpte
PROVISIÓ
…………………………………………………………….., jutge/essa d’aquest Jutjat
Lloc i data
Atès que la interlocutòria per la qual s'autoritza el matrimoni entre
……………..…………………………… i ………………………………………………
ja és ferma i atès que les persones sol·licitants esmentades volen celebrar el
matrimoni al Registre Civil d ………………………………………., trameteu-hi
l'expedient corresponent.
Aquesta provisió serveix d'ofici remissori.
Així ho disposo, ho mano i ho signo. El/La secretari/ària judicial en dóna fe.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 196

Registre Civil 12. Sol·licitud d’inscripció de naixement
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Exhort núm.: …………………………………….
Jutjat: …………………………………………….
Assumpte: ……………………………………….
SOL·LICITUD D'INSCRIPCIÓ DE NAIXEMENT
Lloc i data
…………………………………………………., amb DNI núm. ……………………,
nascut/uda a ………………………………………………. el dia ……..………….,
d’estat civil ……………, domiciliat/ada a ……………………………………………,
la qual cosa acredito mitjançant el DNI/certificat del padró municipal, comparec
en aquest Jutjat i, de la manera més procedent,
SOL·LICITO: que en virtut de la Llei 4/91, de 10 de gener, modificativa de
l'article 16 de la Llei del Registre Civil, i del Reial decret 1063/91, de 5 de juliol,
pel qual s'amplia l'article 68 del Reglament del Registre Civil, sigui inscrit en
aquest Registre Civil el naixement del meu/de la meva fill/a, esdevingut a les
………. hores del dia ……………………………………………………….…..
segons els termes del qüestionari de declaració que adjunto, sabent que a tots
els efectes legals es considerarà que el lloc de naixement és
…………….………………….. Així mateix declaro, sota la meva responsabilitat,
que no he promogut la inscripció en el Registre Civil corresponent al lloc de
naixement, i adjunto també el certificat acreditatiu segons el qual tampoc I'ha
promogut la direcció del centre hospitalari en el qual ha tingut lloc el naixement.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 197

Registre Civil 13. Certificat de no inscripció de naixement en el centre
hospitalari
Jutjat de Pau d
Població i adreça
…………………………………………………………….., jutge/essa d’aquest Jutjat
CERTIFICO:
Que, als efectes previstos a l'article 68, paràgraf 4t, del Reglament del Registre
Civil, en redacció del Reial decret 1063/91, de 5 de juliol, la direcció d'aquest
centre hospitalari on va tenir lloc el naixement d …………………...……………..,
fill/a d ………………………………………..i d …………………………………….. ,
que es va produir el dia ……………………. a les ……………… hores, no ha dut
a terme la inscripció de naixement del nadó davant el Registre Civil del lloc de
naixement.
I, perquè així consti i tingui els efectes legals pertinents, a petició de la persona
interessada, expedeixo, signo i segello aquest certificat.
Lloc i data
Manual de jutjats de pau de Catalunya 198

Registre Civil 14. Acta de la compareixença per sol·licitar el trasllat d’una
inscripció de naixement
Jutjat de Pau d
Població i adreça
ACTA DE LA COMPAREIXENÇA PER SOL·LICITAR EL TRASLLAT D’UNA
INSCRIPCIÓ DE NAIXEMENT
Lloc i data
Davant el/la jutge/essa delegat/ada d'aquest Registre Civil, amb la meva
assistència, compareixen …………………………………………………………...…
…………………………………………………………………………………………….
Amb la vènia del/de la jutge/essa, manifesten:
Que tenen interès qualificat i que per això sol·liciten al Jutjat que, d'acord amb
el que estableixen l'article 20 de la Llei del Registre Civil i els articles del 76 al
78 del seu Reglament, es traslladi la inscripció de naixement del/de la seu/seva
filla menor d'edat …………………………………………………………………….…,
actualment inscrit/a a la Secció 1a del Registre Civil d …………………………….
………………………………, al tom ……….., pàgina/ foli ………….
Per fonamentar la seva petició presenten els documents següents:
[ ] certificat d'empadronament
[ ] fotocòpia del llibre de família
[ ]
El/la jutge/essa, un cop vistos els documents presentats i de conformitat amb la
sol·licitud efectuada, decideix que aquesta acta s'estengui per duplicat i que se
Manual de jutjats de pau de Catalunya 199

n’enviï I'original al Registre Civil on consta inscrit el naixement, perquè aquest
lliuri i trameti la corresponent certificació literal del naixement. Aquesta acta
serveix d'ofici remissori en forma. Arxiveu la copia d'aquesta compareixença i
registreu-la prèviament.
En acabat, estenc aquesta acta, que un cop llegida i trobada conforme signem
tots els que hi hem intervingut. En dono fe.
PERSONA A QUI S’ADREÇA L’OFICI: ……………………………………………...
Manual de jutjats de pau de Catalunya 200

Registre Civil 15. Acta de compareixença de la sol·licitud de traducció del
nom propi o d’adequació del nom o cognom a la grafia catalana
Jutjat de Pau d
Població i adreça
ACTA DE COMPAREIXENÇA
Lloc i data
Davant el/la jutge/essa encarregat/ada del Registre Civil, ..... Sr./Sra.
………………
………………….. …………………....…… amb la meva assistència, el/la
secretari/ària judicial signant, compareix …………………………………………….
.……………………………., natural d …………………………..., fill/a d …………...
…………………. ………………. i d ………..……………….. , nascut/uda el dia
…………………………., amb DNI núm. ………..……….., domiciliat/ada a
…………………………………….………………………………………………………
……………….., i manifesta que compareix per sol·licitar del Registre Civil:
[ ] La correcció de la grafia normativament incorrecta del seu NOM, que
figura inscrit en el Registre Civil d ………………………………………….., Secció
1a, al tom ………, pàgina …….., per la grafia… …………………………………..,
forma que s’adequa a la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.
A aquest efecte, aporta un certificat expedit en data ……………….………… per:
[ ] l’Institut d’Estudis Catalans [ ] La DGPL de la Generalitat de Catalunya
[ ] La correcció de la grafia normativament incorrecta del/s seu/s
COGNOM/S, que figura inscrit en el Registre Civil d ……………………………..,
Secció 1a, al tom..…, pàgina ..., per la/les grafia/es ….………………………..…,
forma que s’adequa a la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 201

A aquest efecte, aporta un certificat expedit en data ………………….……… per:
[ ] l’Institut d’Estudis Catalans [ ] La DGPL de la Generalitat de Catalunya
[ ] La constància de la CONJUNCIÓ “I” entre els seus cognoms, que
figuren inscrits en el Registre Civil d …………………………………….……….,
Secció 1a, al tom ………, pàgina …….
[ ] La substitució del seu NOM per l’equivalent onomàstic en català, que
és ………………………………………………. El nom inscrit en el Registre Civil d
…………………..……………………., Secció 1a, al tom …….., pàgina …….
El/la jutge/essa té per fetes les manifestacions anteriors i, de conformitat amb el
que estableix l’article 19 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística,
del Parlament de Catalunya, i de conformitat amb el Decret 208/1998, de 30 de
juliol, pel qual es desplega l’article esmentat, decideix que es faci la/les
correcció/ons lingüística/ques sol·licitada/es, després del registre previ
d’aquesta acta en el llibre diari.
I, perquè així consti, estenc aquesta acta, que, un cop llegida i trobada
conforme, signem totes les persones que hi hem intervingut. En dono fe.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 202

Registre Civil 16. Acta de sol·licitud d’auxili registral
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Núm. registre
ACTA DE SOL·LICITUD D’AUXILI REGISTRAL
Lloc i data
Davant l'encarregat/ada d'aquest Registre Civil, amb la meva assistència,
compareix …………………………………….…………………………………. , amb
domicili a ………………………………….……………………………………………..
i DNI núm. ……………………………, el/la qual manifesta que I'objecte de la
seva compareixença és sol·licitar que el Registre Civil d …………………………,
li expedeixi i li trameti:
…………………………………………………………………………………………….
.…….……………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………….
El/la jutge/essa té per fetes les manifestacions i sol·licitud anteriors i disposa la
tramesa d'aquesta acta a l'encarregat/ada del Registre Civil esmentat perquè
resolgui el que sigui procedent.
Un cop llegida aquesta acta, la persona que compareix afirma i ratifica el que
ha manifestat i sol·licitat i signa després de l'encarregat/ada, de la qual cosa
dono fe, com també que aquesta acta es tramet per correu ordinari.
Manual de jutjats de pau de Catalunya 203

Registre Civil 17. Ofici per sol·licitar un certificat
Jutjat de Pau d
Població i adreça
Senyor/Senyora,
Per mitjà d'aquest ofici i a petició de la persona sol·licitant, us demano que
expediu tan aviat com sigui possible el certificat següent:
Certificat que es sol·licita: ……………………………………………………………..
Dades registrals: ………………………………………………………………………..
Lloc i data
El/la secretari/ària judicial
Manual de jutjats de pau de Catalunya 204

Capítol 8
Jurisprudència sobre jutjats de pau

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
Resolució núm. 1
Competència per a la instrucció i l’enjudiciament dels jutges de pau. Garanties del
procediment. Caràcter d’autoritat a efectes penals.
Interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, Sala Civil i Penal, d’1
de febrer de 1993
Reproducció dels fonaments jurídics primer, segon i tercer
Primer. Un cop acreditat en la forma deguda que un dels presumptes imputats té
la condició de jutge de pau, així com que el delicte investigat es va cometre, en el
seu cas, en l'exercici del seu càrrec dins d'aquesta Comunitat Autònoma, està clar
que, d'acord amb el que estableix l'article 73.3.b) de la Llei orgànica del poder
judicial, aquesta Sala és la competent per al coneixement de les actuacions. Així
s’ha de declarar segons el que estableix l'article 52 de l'esmentada Llei, i sense
que calgui recollir les actuacions del jutjat, atès que, encara que aquest no
complís exactament el que estableix l’article esmentat, en relació amb el paràgraf
segon de l’article 782 de la Llei d'enjudiciament criminal, ja que no va elevar la
corresponent exposició de les raons per les quals estimava que aquesta Sala
podia ser la competent, sinó que es va limitar a remetre les actuacions, en no
haver formulat expressament la qüestió de competència, que és el que
prohibeixen aquests preceptes, sinó que va instar aquesta Sala perquè es
pronunciés pel que fa a l'òrgan competent, i per evitar tota mena de dilacions
indegudes, proscrites per l'article 24 de la nostra Constitució, s'estima procedent
declarar la competència d'aquesta Sala, en què ja obren les diligències originals.
Segon. Davant el raonament anterior, el denunciat es va oposar a la competència
d'aquesta Sala al·legant, d'una banda, que els articles 374 i 375 del Codi penal
preveuen uns delictes que sols poden ser comesos per funcionaris públics, i que ni
en el jutge ni el secretari denunciat concorria tal qualitat, i, d'una altra, que, pel fet
que es tractava d'un jutge de pau, i no de carrera, no era aquesta Sala la
competent per a la investigació i l'enjudiciament dels fets, les quals són
argumentacions que, estudiades per separat, no podran compartir-se. En primer
lloc, i pel que fa al fet que els denunciats no puguin considerar-se funcionaris
públics, cal tenir en compte que, sense perjudici que el secretari d'un jutjat de pau
de població com la de les actuacions no es pugui considerar, a efectes
administratius, funcionari públic, en el camp punitiu el problema està
inequívocament resolt, ja que l'article 119 del Codi penal estableix en el seu
paràgraf tercer que es considerarà funcionari públic tothom qui per disposició
immediata de la llei o per elecció o per nomenament d'autoritat competent participi
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 205

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
de l'exercici de funcions públiques, per la qual cosa, atès que no hi pot haver cap
mena de dubte que ambdós denunciats participaven en l'exercici d'una funció
pública, tampoc podrà dubtar-se que els denunciats, a efectes penals i sense
prejutjar el que en el moment processal oportú pugui pronunciar-se pel que fa a
l'existència o inexistència del delicte, tenien el caràcter de funcionaris públics, i el
que, per la resta, està clarament mantingut pel Tribunal Suprem, que, si en la seva
Sentència de 15 de febrer de 1986 va sostenir que tant la llei com la jurisprudència
han estat liberals i generosos en la concessió de la qualitat d'autoritat i, com a
complidors de l'exigència d'exercir jurisdicció, ha considerat autoritats tots els
membres pertanyents a l'organització jeràrquica judicial, des dels càrrecs més alts
als antics jutges municipals i de pau, en la de 3 de juny de 1988 va puntualitzar
que, sent l'Administració de justícia funció tan eminentment pública que és
consubstancial amb l'Estat i un dels atributs de la seva sobirania, tothom qui
participi en l'exercici d'aquesta funció, sigui quina sigui la tasca que hi tingui
assignada, queda investit pel fet mateix de desenvolupar-la de la qualitat de
funcionari públic, i està clar que el secretari del jutjat de pau participa de l'exercici
de funcions públiques i, per tant, a efectes penals té la qualitat de funcionari públic,
d’acord amb el que determina l'article 119 del Codi penal.
Respecte al segon punt, cal recordar que, com ja va mantenir aquesta mateixa
Sala en la seva interlocutòria de14 de febrer de 1992, encara que en els articles
102 i següents de la Llei orgànica del poder judicial no aparegui, pel que fa als
jutges de pau, una proclamació tan terminant com la de l’article 432.1, quant als
jutges de provisió temporal, que estableix que aquests quedaran subjectes, durant
el temps que desenvolupin el càrrec, a l'estatut jurídic dels membres de la carrera
judicial, sempre caldrà tenir en compte que, tenint establert el Tribunal
Constitucional, en tractar el problema de la constitucionalitat de l'avantjudici de
responsabilitat criminal de jutges i magistrats, que -sentències 61/1982, de 13
d'octubre, i 156/1989, de 5 d'octubre- aquest no representa un privilegi personal,
sinó que deriva necessàriament de la protecció de la funció exercida per jutges i
magistrats, de manera que sembla clar que aquesta especificitat en el procediment
i, com a conseqüència, tampoc l’aforament no obeeixen a les circumstàncies
personals de l'aforat, sinó a la protecció de la funció jurisdiccional que exerceixen,
caldrà arribar a la conclusió que, com es puntualitza a l'article 298.2 de
l'esmentada Llei orgànica del poder judicial, també exerceixen funcions
jurisdiccionals sense pertànyer a la carrera judicial, els magistrats suplents, els
que serveixen places de jutges en règim de provisió temporal o com a substituts i
els jutges de pau i els seus substituts, també a aquests haurà d'abastar
l’aforament davant aquesta Sala, fixat en el ja esmentat article 73.3.b) de la
mateixa Llei, atès que no es fixa per la circumstància personal de la pertinença a
aquella carrera, sinó, més aviat, pel fet objectiu que es tracti d'una persona que
estigui exercint -sigui pel concepte que sigui- funcions jurisdiccionals.
Tercer. Un cop raonada la competència d'aquesta Sala per al coneixement dels
fets investigats cal passar a l'examen d'una segona qüestió, que és la de que, tal
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 206

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
com estableix l'article 118 de la Llei d'enjudiciament criminal, segons la redacció
que li dóna la Llei 53/1978, de 4 de desembre, anticipant-se, fins i tot, al dret
fonamental a la tutela efectiva que proclama l'article 24 de la Constitució, una sèrie
de garanties per als qui puguin tenir la qualitat d'imputats, que indubtablement
concorrien en l'esmentat senyor jutge de pau pel que n’hi ha prou amb tenir en
compte que en la mateixa denúncia inicial ja es feia constar -sense perjudici del
que pogués acreditar-se posteriorment- que l'actuació imputada al denunciat
s'havia realitzat amb el consentiment exprés d'aquell, en el present cas se’n va
prescindir totalment, en prestar declaració aquell en concepte de testimoni, i no
d’imputat, fent-lo jurar o prometre i sense instruir-lo prèviament dels drets que li
assistien conforme a l'esmentat article 118 de la Llei processal penal, per la qual
cosa, en haver-li pogut produir amb això una indefensió, és evident que aquesta
acció processal està viciada de nul·litat, segons el que estableix l'article 283.3 de
la ja citada Llei orgànica del poder judicial. Aquesta Sala, doncs, ha de decretar
d'ofici, una vegada s'ha complert amb el requisit de l’audiència prèvia de les parts
presentades que imposa l’article 240.2 i la finalitat del qual haurà de comportar
també la de la interlocutòria per la qual es va acordar continuar la tramitació de les
actuacions d’acord amb el que s’estableix per a la preparació del judici oral, i no la
de les restants actuacions realitzades entre una i altra, el contingut del qual
no tenia per què veure's afectat per la nul·litat d'aquelles, segons preveu l'article
242.1 de l’esmentada Llei orgànica.
Quart. Com a conseqüència de tot l’anterior, cal declarar competent aquesta Sala
per al coneixement de les actuacions, decretar la nul·litat de les abans citades i
retornar les actuacions a la fase de diligències prèvies, a fi que es prengui
declaració en qualitat d'imputat al jutge de pau esmentat i se li facin totes les
demandes que es considerin necessàries. S’acorda, per tant, la incoació de les
corresponents diligències prèvies i es designa instructor el magistrat a qui
correspongui per torn.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 207

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
Resolució núm. 2
Prevaricació del jutge de pau. N’hi ha per retard maliciós en l’Administració de
justícia quan el jutge de pau paralitza i atura la tramitació de l’exhort pel fet
d’afectar-li, en lloc d’abstenir-se en favor del jutge de pau substitut.
Sentència de la Sala 2a del Tribunal Suprem, de 15 de març de 1991
Reproducció del fonament jurídic únic
Únic. Un cop preparat el recurs, que s’havia de basar en els números 1r i 2n de
l’art. 849 de la Llei d’enjudiciament criminal, es va interposar només a l’empara del
núm.1 de l’article esmentat, per aplicació indeguda del número (rectius. article)
357 del Codi penal, i per un sol motiu. En el desenvolupament del recurs es pretén
negar la concurrència de “malícia” en el comportament del processat, que tan sols
es proposava, s’afirma, donar compliment a l’acord judicial que li imposava el seu
càrrec de jutge, ja que pretenia resoldre l’obligació pagant, tal com va fer.
Obrar amb malícia, com va ensenyar algun dels nostres més grans dogmàtics, és
obrar a consciència que es procedeix malament. Almenys les figures que inclouen
aquest element subjectiu en el tipus requereixen que l’autor conegui el significat
antijurídic del seu comportament. Component subjectiu que, com a tal, no
s’exterioritza de la mateixa forma que els objectius i que s’ha de deduir d’aquests. I
l’actuar extern evidencia sense cap mena de dubte que el retard en l’administració
de justícia va ser maliciós, tal com es va manifestar en el fonament jurídic primer
de la sentència: el jutge acusat, lluny d’abstenir-se, com hauria hagut de fer pel fet
que es tractava d’un assumpte propi perquè hi intervingués el jutge de pau sustitut,
va ordenar retenir l’exhort per guanyar temps, paralitzant voluntàriament la
tramitació de la reclamació en contra seva durant un any, termini excessiu i
injustificat que va perjudicar els interessos legítims de l’entitat creditora, sense que
sigui possible al·legar ignorància o falta de malícia ja que és un fet provat que el
secretari del jutjat li va recordar nombroses vegades que s’hauria de donar curs a
l’exhort esmentat.
El motiu no pot prosperar
.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 208

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
Resolució núm. 3
És incorrecta l’actuació del jutge de pau que, sense guardar connexió amb el
procediment i sense rebre cap petició d’auxili judicial, intervé en un acte
d’execució de sentència que no li correspon, però no és constitutiva de delicte
d’usurpació de funcions del Codi penal anterior atès que el jutge posseeix el
títol oficial per fer-ho.
Interlocutòria de l’Audiència Provincial de les Balears, de 13 de setembre de
1994
Reproducció dels fonaments jurídics segon i tercer
Segon. Les proves que s’han practicat a la causa han demostrat fefaentment el
que es recull en la secció fàctica precedent.
Del que s’ha provat es dedueix que el querellat es va excedir o extralimitar en
el desenvolupament de les seves funcions, ja que, sense que per mitjà de
l’exhort pertinent el Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Manacor li
hagués ordenat practicar cap diligència, va intervenir, com a jutge de pau, en
unes actuacions que van culminar en el lliurament de la clau d’un habitatge
sobre la titularitat demanial del qual s’havia seguit un litigi, que va acabar per
sentència ferma en què es declarava la nul·litat de l’escriptura de donació
d’aquest habitatge i la de la inscripció registral causada, però en què no es
decretava res sobre el lliurament de la possessió, la qual, tanmateix, es va
transmetre de fet com a conseqüència de la gestió mitjancera protagonitzada
pel querellat a instàncies de qui havia vist la seva tesi litigiosa acollida per la
sentència ferma.
Ara bé, en tractar de subsumir la conducta de l’encausat en el tipus penat per
l’article 321, s’obté un resultat negatiu, ja que el delicte que es persegueix
(sistemàticament incardinat en el títol III, llibre II, dedicat a “falsedats”) exigeix
que l’actor actuï “sense posseir el títol oficial corresponent”, requisit aquest que
no és predicable del querellat, perquè és obvi que està investit de títol oficial i
que, si hagués rebut un exhort de qui tenia competència per enviar-l’hi, no
només hauria pogut sinó que hauria hagut d’actuar complint-lo adequadament.
La jurisprudència ha aplicat l’article 321 al procurador que exerceix l’advocacia,
al practicant que aparenta ser metge, etc., o sigui, als qui “falsegen” una
titulació oficial que no posseeixen, per la qual cosa el precepte esmentat no és
aplicable al jutge de pau d…………., que sí posseeix un títol oficial, però s’ha
excedit en les seves funcions.
Tercer. Vista la inaplicabilitat de l’article 321, és procedent indagar si algun altre
precepte penal sanciona l’actitud del funcionari del poder judicial que
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 209

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
s’extralimita en la seva competència, però el títol IV, llibre II del Codi penal, que
tipifica els delictes contra l’Administració de justícia, tampoc conté cap precepte
que es pugui aplicar al querellat, per la qual cosa s’ha de concloure que la
conducta atribuïda al senyor M.B.M. no és susceptible de ser sancionada en
l’ordre penal, perquè no es pot subsumir a cap dels tipus delictius previstos i
penats en el nostre Codi sancionador. Per això, d’acord amb el que disposa
l’article 789.5 primer de la Llei d’enjudiciament criminal, és procedent acordar
l’arxivament de la causa.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 210

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
Resolució núm. 4
Negociacions prohibides a funcionaris. No incorre en aquest delicte el jutge de
pau que continua desenvolupant la mateixa activitat professional a què es
dedicava abans del nomenament com a jutge de pau, vist el règim jurídic
particular que ho regula.
Sentència de la Sala Penal del Tribunal Suprem, de 15 de juliol de 1992
Reproducció dels fonaments jurídics primer, segon i tercer
Primer. El primer dels motius del recurs interposat pel Ministeri Fiscal es
formula a l’ampara del núm. 1 de l’article 849 de la Llei d’enjudiciament criminal
i s’hi denuncia la infracció de l’art. 404 del Codi penal, i el segon s’interposa per
la mateixa via processal que el primer i s’hi denuncia la infracció, per falta
d’aplicació, del que disposa l’art. 198 del mateix Codi.
Segon. Ambdós articles, com ha destacat la doctrina, pretenen vetllar per la
puresa en l’exercici de l’acció pública pretenent evitar que els funcionaris
abusin de la seva situació per lucrar-se amb minva de la dignitat del seu càrrec,
per això queda fora dels límits del delicte el supòsit en què els béns siguin
propis o es tracti d’accions de societats en què no s’exerceixi intervenció
directa, de manera que, segons opinió unànime, el desideràtum perseguit per
aquests articles d’evitar que el funcionari abusi de la seva situació prevalent en
la vida econòmica s’evitaria per altres mitjans, però no pels articles en què
l’excepció esmentada ve a convertir-los pràcticament en lletra morta, com ho
demostra la seva abosluta falta d’aplicació en la praxis judicial, destacant la
doctrina fins i tot l’arcaic de la terminologia utilitzada (“agio”, “tráfico” o
“granjería”).
Tercer. Que, a part de les incompatibilitats que estableix la Llei orgànica per als
jutges i fiscals, no es pot entendre estesa, en la seva totalitat, als jutges de pau,
com ensenya el criteri que tradicionalment s’ha seguit en la matèria, amb
certera interpretació del que disposa, amb caràcter general, l’article 3r del CC,
ja que des de sempre el nomenament del càrrec de jutge de pau ha recaigut en
persones que es venien dedicant al tràfic mercantil, és cert que en el relat dels
fets provats no apareix, en absolut, que el processat, prevalent-se del seu
càrrec, s’hagués barrejat en operacions prohibides a què es fa referència en els
preceptes esmentats, sinó que va continuar desenvolupant la mateixa activitat
a què es dedicava professionalment, de manera que, certament, com es diu en
la sentència recorreguda, les suposades opinions o irregularitats en què hauria
pogut incórrer en l’exercici de les seves funcions judicials a què es fa referència
tant en el recurs del Ministeri Fiscal com en el de l’acusació particular, en
absolut encaixarien en els preceptes que s’hi citen com a violats, i sí en
disposicions de caràcter orgànic o disciplinari, per la qual cosa tots dos motius
s’han de desestimar.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 211

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
Resolució núm. 5
No comet delicte d’estafa el jutge que, en exercici de les seves funcions i sense
enganyar sobre la finalitat de la quantitat percebuda, cobra als qui han de
contraure matrimoni 25.000 PTA en conceptes no retribuïbles, perquè manca
d’engany, element essencial del delicte d’estafa
Sentència del Tribunal Suprem de 21 de febrer de 1997
Reproducció del fonament jurídic únic
Únic. La sentència contra la qual es recorre va condemnar J.A.M., jutge de pau
d………… com a autor d’un delicte continuat d’estafa per haver cobrat diners a
diverses parelles que van contraure matrimoni civil en aquesta localitat -25.000
ptes. a cinc parelles i 15.000, 8.000 i 5.000 respectivament a unes altres tres-,
sense que en altres casos arribés a cobrar res pel mateix concepte. Se li van
imposar les penes d’un mes i un dia d’arrest major i inhabilitació especial per
sis anys i un dia, i, en concepte de reparació civil, la devolució d’aquestes
quantitats percebudes indegudament.
El condemnat va recórrer en cassació per cinc motius, dels quals només hem
d’examinar el tercer, que ha de ser estimat, la qual cosa obliga a dictar en
definitiva sentència absolutòria i excusa de l’examen dels altres quatre.
Aquest motiu tercer s’empara en el núm. 1 de l’article 849 de la Llei
d’enjudiciament criminal i s’hi al·lega infracció de llei per aplicació indeguda al
cas de l’article 528 del Codi penal ja derogat.
Va passar que l’acusat, des que el setembre de 1989 va prendre possessió del
càrrec de jutge de pau d’………., va concebre la idea de dotar els matrimonis
civils a celebrar en aquella localitat d’un aire més festiu que l’habitual en
aquesta mena d’actes, rodejant-lo de música, flors, recitació de poesies i
lliurament d’un record local, motiu pel qual havia d’imposar als contraents
l’abonament de les despeses corresponents, mentre que els diners sobrants
passarien al seu patrimoni particular.
Així ho va fer, com s’ha dit abans, i va cobrar diverses quantitats a vuit parelles,
mentre que a altres no els va cobrar res i va arribar fins i tot a demanar “la
voluntat” a una d’elles.
No ens correspon aquí valorar aquesta conducta des de perspectives ètiques o
fins i tot jurídiques estranyes al dret penal i, més concretament, estranyes al
problema que aquí es planteja: si hi va haver o no delicte d’estafa.
D’acord amb la definició que ens dóna l’art. 528 del Codi penal anterior, segons
el text que va introduir la modificació legal de 1983 ara repetida a l’art. 248 del
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 212

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
nou Codi, el delicte d’estafa exigeix els elements següents: ànim de lucre,
engany suficient, error, acte de disposició i perjudici patrimonial.
De tots ells l’element essencial el constitueix sens dubte l’engany, que no sols
serveix per diferenciar aquesta classe d’infracció penal d’altres que li són
properes (furt, robatori, apropiació indeguda), sinó que constitueix l’eix central
de la conducta que aquesta norma penal defineix com a delictiva: mogut per
l’ànim de lucre, el subjecte actiu utilitza l’engany per induir a error a un altre
que, per aquest error, realitza un acte de disposició en perjudici propi o aliè.
Hi ha engany quan algú fa creure a un altre alguna cosa que no és veritat. La
mentida o falsedat és essencial en el concepte d’engany. Si el que es va dir o
es va fer s’ajusta a la realitat dels fets no es pot parlar d’engany. I això és
precisament el que va passar aquí. Per més que el jutge de pau no estigués
facultat per cobrar per les bodes que autoritzava, el que va exposar als
contraents perquè paguessin una quantitat de diners s’ajustava a la veritat.
Volia en el seu jutjat una cerimònia civil més atractiva i solemne i va decidir
guarnir l’escuet acte del matrimoni amb una sèrie d’elements que li donessin
més relleu estètic amb música, flors, poemes, etc., així ho va dir als contraents i
aquests es van avenir a pagar el que el jutge els cobrava per aquests “serveis
extra”. Fins i tot va permetre que es prescindís d’alguns o que els
proporcionessin els mateixos interessats, amb la consegüent rebaixa en el
preu, i es va complir en tot cas el que s’havia acordat per ambdues parts. El
jutge no va faltar a la veritat en exigir diners per uns serveis que es concertavan
i efectivament es prestaven.
En conclusió, no hi va haver engany, va faltar l’element essencial de l’estafa i,
per consegüent, tal com es denuncia en aquest motiu tercer, l’article 528 es va
aplicar al cas indegudament; una altra cosa és que el jutge estigués o no
facultat per cobrar com ho va fer, però això no té res a veure amb el concepte
d’estafa.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 213

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
Resolució núm. 6
No comet delicte continuat d’estafa el jutge de pau que en exercici de les seves
funcions fa veure als qui contrauen matrimoni en el jutjat que han d’abonar una
quantitat per ornaments i altres, en entendre que concorre un error de
prohibició sobre la seva conducta.
Interlocutòria de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia del País
Basc, de 28 d’abril de 1995
Reproducció dels fonaments jurídics segon i tercer
Segon. L’article 6 bis a) del Codi penal estableix: “L’error invencible sobre un
element essencial que integra la infracció penal o que n’agrava la pena exclou
la responsabilitat criminal o l’agravant, si escau. Si l’error al qual fa referència el
paràgraf anterior fos vencible, ateses les circumstàncies del fet i les personals
de l’autor, la infracció es castigarà, si escau, com a culposa. La creença errònia
i invencible d’estar actuant lícitament exclou la responsabilitat criminal. Si l’error
fos vencible, s’aplicarà el que disposa l’article 66”.
El precepte citat preveu les figures que, doctrinalment i jurisprudencialment,
han vingut denominant-se error de fet i error de dret, i, modernament, error de
tipus i error de prohibició, entenent que l’error de tipus es refereix a la tipicitat,
perquè afecta algun element essencial de la infracció, i l’error de prohibició es
refereix a la culpabilitat, perquè suposa la creença errònia d’estar obrant
lícitament.
Pel que fa a l’error de prohibició, s’han de portar a col·lació les proposicions
següents, extretes de la doctrina elaborada pel Tribunal Suprem en relació amb
la figura esmentada: “En l’apreciació de l’error de prohibició, que estableix
legalment el paràgraf tercer de l’article 6 bis a) del Codi penal, es produeix un
desplaçament des de l’objectivitat característica de les causes de justificació
fins a l’admissió d’efectes juridicopenals de desaparició o atenuació de la
culpabilitat (sentències de 24 de setembre de 1992 i 4 de juny de 1993); “Com
a mitjà per provar l’error sobre la significació antijurídica de la conducta el
Tribunal ha de recórrer a realitzar inferències partint dels fets provats”
(sentències de 13 de juny de 1992 i 4 de juny de 1993”; i “Les condicions
psicològiques i de cultura de l’infractor en relació amb els seus coneixements
tècnics, professionals, jurídics, socials, etc. tindran un paper en el moment que
s’ha de resoldre la disjuntiva i es calibraran les possibilitats que aquest subjecte
actiu hagués estat instruït, assessorat o ensenyat per conèixer la trascendència
de l’acte que realitza. No s’ha d’oblidar que, al final, serà un mer judici
trascendent d’inferència el que determinarà l’extensió del coneixement i del
suposat error”.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 214

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
Tercer. En el supòsit previst, de les circumstàncies concurrents en els fets i de
la pròpia personalitat de J.J.B., s’ha d’entendre que aquest, en percebre
determinades quantitats de diners pròximes a 5.000 ptes. amb motiu
d’intervenir en la celebració de matrimonis civils, patia error de prohibiciò, és a
dir, actuava en la creença que estava obrant lícitament, i aquest error es pot
entendre que era invencible.
A aquesta conclusió s’arriba a través de les consideracions següents: a)
l’escassa formació jurídica del jutge esmentat, que revela no només la manca
de qualsevol titulació de matís jurídic, sinó l’absència d’estudis i la
circumstància d’haver desenvolupat en la seva vida activa feines d’escàs
contingut intel·lectual, cosa que permetria entendre que l’actuació de percebre
determinades quantitats dels contraents a tall d’atenció per autoritzar el
matrimoni fins i tot en dia festiu, amb la molèstia o esforç que per a ell podia
representar en efectuar-se en detriment del seu temps d’esbarjo, era correcta;
b) la seva tradicional intervenció en actuacions relacionades amb la celebració
de matrimonis religiosos a ……….., fins i tot abans del seu nomenament com a
jutge de pau, actuacions en el marc de les quals no és infreqüent la percepció
de determinades quantitats en concepte d’atenció per serveis relacionats amb
la cerimònia, com l’obertura de l’església per a l’acte, la decoració, la
intermediació en la contractació d’organistes, cors o grups de música, etc.,
cosa que el va poder induir a creure, en un procés d’equiparació dels dos tipus
de matrimoni, és a dir, civil i religiós, que el lliurament de quantitats per part
dels contraents en els matrimonis civils responia a la mateixa raó de
recompensa o atenció que raïa en el lliurament de quantitats en els matrimonis
religiosos; c) la forma de percebre les quantitats esmentades, reiteradament i
obertament, sense adoptar cap cautela que tendís a impedir-ne el coneixement
i la divulgació, manera d’actuar impròpia de qui sap o, almenys, sospita que
està obrant il·lícitament.
Error de prohibició que es pot qualificar d’invencible si es té en compte que JJB
no va rebre assessorament o instruccions específiques sobre el veritable abast
i significat de la seva intervenció en els matrimonis civils, de manera que,
malgrat la seva condició de jutge de pau, l’escassa formació jurídica i
acadèmica de què pateix autoritza a creure que no es plantegés cap dubte
sobre la licitud de la seva conducta i, per això, no formulés cap consulta sobre
aquest extrem.
I, si això és així, si es pot apreciar en J.J.B. l’error de prohibició invencible que
preveu l’article 6 bis a) del Codi penal, exclosa, per tant, la responsabilitat
penal, és procedent acordar l’arxivament de les actuacions.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 215

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
Resolució núm. 7
Els múltiples errors de naturalesa tecnicoprofessional no són constitutius d’un
acte prevaricador atesa la circumstància que el jutge de pau és llec en dret.
Interlocutòria de la Sala Civil i Penal del Triubunal Superior de Justícia de
València, de 23 de novembre de 1993
Reproducció dels fonaments jurídics primer i segon
Primer. Del relat dels fets es desprèn amb tota evidència que en la tramitació
del judici verbal s'han comès múltiples errors de naturalesa tecnicoprocessal -
que són els que s’exposen a la querella i s'analitzaran després-, errors als
quals no és aliena la demandada en aquell judici i avui querellant, única de tots
els subjectes d'aquell procés assistida de lletrat, com són: formular reconvenció
per la quantitat de 50.000 pessetes, quan no era possible plantejar-la i
admetre-la d’acord amb el paràgraf segon de l’article 715 de la Llei
d'enjudiciament civil; pretendre la suspensió del procés civil, ja en fase
d'execució, al·legant la mera presentació de l'actual querella, quan això és
manifestament improcedent; i no recórrer en queixa sobre la inadmissió de
l'apel·lació, si la demandada creia que tal recurs era procedent.
Segon. També està clar que no tot error jurídic de naturalesa processal, que
des d'un punt de vista abstracte és injust en el sentit de violar un mandat o un
precepte processal, constitueix, per ell mateix, un acte prevaricador, perquè les
mateixes lleis prevenen tot un sistema de recursos per solucionar o remeiar
aquests -i altres- errors. Caldrà, doncs, examinar en cada cas concret si
concorren els requisits d'algun dels tipus penals de la prevaricació, posant de
manifest que en el present cas hi ha un element subjectiu decisiu a aquest
efecte que és la circumstància de la jutgessa querellada i del jutjat que regenta.
La jutgessa esmentada no és tècnica en dret, sinó precisament llega en
aquesta matèria, i si bé podrà tenir consciència del que és just o injust des d'un
punt de vista moral, no té coneixements suficients per entendre tota la
complexitat tècnica del dret processal. D'altra banda, el Jutjat de Pau d………..,
atès que es tracta d’una població minúscula, no té assistència de membres dels
cossos auxiliars de l'Administració de justícia, que haurien tingut algun
coneixement de la mecànica del procés. Com a conseqüència de tot el que
s’ha manifestat, és procedent examinar cadascun dels quatre punts plantejats
per la part querellant a l'acte de la vista, per veure si algun o alguns d'ells
poden fonamentar-se en algun dels articles 354 o següents del Codi penal.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 216

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
Resolució núm. 8
Competència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia per conèixer
dels delictes i de les faltes comeses contra jutges de pau.
Interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Castella la Manxa, de 25 de
febrer de 1993
Reproducció dels fonaments jurídics primer, segon i tercer
Primer. L'article 73.3.b) de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) atribueix a
les sales civil i penal dels tribunals superiors de justícia la instrucció i decisió de
les causes penals contra jutges, per delictes o faltes comesos en l'exercici del
seu càrrec en la Comunitat Autònoma, el que determina la competència
d'aquesta Sala per conèixer dels delictes o faltes que pogués haver comès en
l'exercici del seu càrrec el jutge de pau d………………...
Segon. Per a l'obertura de causa criminal, en aquests casos l'article 405 de la
Llei orgànica del poder judicial disposa que «la responsabilitat penal dels jutges
i magistrats per delictes o faltes comesos en l'exercici del seu càrrec s'exigirà
conforme al que disposa aquesta Llei", i en els articles següents s'estableixen
les tres opcions amb què es pot incoar el judici de responsabilitat penal contra
dites persones; primera, querella del perjudicat o ofès o exercici de l'acció
popular, a la qual haurà de precedir un avantjudici, tal com disposen els articles
410 de la Llei orgànica del poder judicial i 757 i següents de la Llei
d'enjudiciament criminal; segona, querella del Ministeri Fiscal, que no requereix
avantjudici i que té la subvariant, regulada a l'article 409 de la Llei orgànica,
que es faci amb la comunicació prèvia d'un òrgan o autoritat pública; tercera,
provisió del Tribunal competent.
Tercer. En el present cas les diligències prèvies s'han iniciat per interlocutòria
del jutge d'instrucció, en virtut d'un testimoniatge de particulars d'una causa civil
sense que consti a les actuacions la resolució per la qual s'ordena l'expedició
de l'esmentat testimoniatge, la seva remissió al jutge d'instrucció i la causa de
l'esmentada remissió, per la qual cosa està clar que el procés no s'ha iniciat en
alguna de les formes prescrites legalment, d’on resulta la ineficàcia de la
interlocutòria esmentada per a la incoació de la causa, que es considera, per
tant, no iniciada. D’altra banda, l'article 408 de la LOPJ disposa que: «Quan
altres autoritats judicials tinguessin coneixement, per mitjà de les actuacions en
què van intervenir, de la possible comissió d'un delicte o falta per part d’un
jutge o magistrat en l'exercici del seu càrrec, ho comunicaran al jutge o tribunal
competent, oït el Ministeri Fiscal, amb remissió dels antecedents necessaris»,
cosa que permetria a aquesta Sala disposar la incoació de causa, considerant
que les interlocutòries rebudes constitueixen la comunicació prevista en aquest
article. Però l'esmentada incoació tampoc és procedent, ja que l'actuació (que
apareix en el testimoniatge esmentat) del jutge de pau d………………. en rebre
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 217

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
exhort del Jutjat de Primera Instància núm. 1 d……………., no és constitutiva
d'infracció criminal, sinó que, com a molt, se’n podria discutir governativament
l’encert, ja que es va inhibir manifestant la seva amistat amb les persones
executades en el plet civil, i va manifestar no tenir mitjans ni coneixements
suficients, per la qual cosa és procedent l'arxivament de les presents diligències
indeterminades.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 218

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
Resolució núm. 9
Necessitat de querella per actuar, a instància d’un particular, contra el jutge de
pau.
Interlocutòria de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia
d’Andalusia, de 18 de març de 1992
Reproducció del fonament jurídic únic
Únic. Exigint l'article 406, en relació amb l'article 410.1 de la Llei orgànica del
poder judicial, per poder incoar causa per responsabilitat contra jutges i
magistrats a instància d'un particular, que aquest exerceixi la corresponent
acció mitjançant querella, que és requisit inobservat en el present cas, en què
s’ha presentat una mera denúncia, i atès que, prima facie, no pot estimar-se
que els fets denunciats siguin constitutius de delicte, com va informar respecte
d’això el Ministeri Fiscal, que va sol·licitar l'arxivament de les diligències, el que
fa que aquest Tribunal tampoc estimi procedent incoar-la d'ofici, com permet
l'abans esmentat article 406, en relació amb l'article 407 de la mateixa Llei
orgànica, és vist que, com va demanar el Ministeri Fiscal, s’haurà d’acordar
l'arxivament de les actuacions, sense que tal cosa pugui implicar cap lesió al
dret fonamental proclamat per l'article 24 de la nostra Constitució a la tutela
judicial efectiva del denunciant, ja que aquest sempre tindrà al seu abast la
possibilitat d'exercir la corresponent acció fent-ho pel procediment legalment
establert i ja al·ludit de formular escrit, en forma de querella, en què es
promogui avantjudici, d'acord amb el que disposa, en els articles 757 i següents
de la mateixa llei processal, en relació amb els esmentats articles 406 i 410 de
la Llei orgànica del poder judicial.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 219

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
Resolució núm. 10
Cooperació judicial. Delicte de desobediència. Límits de la cooperació judicial.
Concepte de l’àmbit propi de cooperació. Concepte d’organització suficient. No
equivalència entre exhort i ordre. Competència autònoma del jutjat. Negativa a
complir l’exhort. Inexistència de delicte de desobediència.
Interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó, de 17 de juny de 1997
Reproducció dels fonaments jurídics primer, segon, tercer, quart i cinquè
Primer. La cooperació judicial l’estableix l'art. 273 de la Llei orgànica del poder
judicial, avui desenvolupat pel Reglament 5/1995, de 7 de juny, del Consell
General del Poder Judicial en el seu títol IV i amb les formalitats que
estableixen les lleis processals. L'article 65 del Reglament assenyala: "els
jutjats i tribunals demanaran l'auxili judicial per a la pràctica de diligències o
actuacions processals concretes i determinades, però sense que el contingut
de la petició d'auxili pugui suposar, en cap cas, l'atribució a l'òrgan requerit de
funcions processals que excedeixin l'àmbit propi de la cooperació judicial”. Els
exhorts que el Jutjat de 1a Instància d……… va lliurar al Jutjat d…….
excedeixen, evidentment, els límits que assenyala el precepte esmentat; era
necessari efectuar prèviament una interpretació de la Sentència dictada que
conté un pronunciament no prou concretat i aquesta concreció no es va
realitzar en tràmit d'execució, així l'esmentat afitament no es limitava a una
tasca material de col·locació de fites o senyals sinó que implicava la necessitat
d'un verdader atermenament que sol pot correspondre efectuar al jutjat
sentenciador perquè implica decisions sobre el fons de la qüestió litigiosa;
tampoc es tracta d'un mer acte de jurisdicció voluntària a què es referia el jutge
exhortant en la seva interlocutòria de 25 de novembre de 1996. Es posa de
manifest aquesta situació pel fet que en efectuar la diligència el mateix jutge
d…….. es va trobar davant la impossibilitat d'aconseguir una interpretació
acceptable per les parts i, per tant, una impossibilitat de portar a terme el
mateix òrgan exhortant l'afitament que pretenia que fes l'exhortat.
Segon. El jutjat exhortat no tenia la més elemental estructura i, amb això, no
tenia capacitat ni tan sols d'intentar una diligència d'afitament en què no existia
una prèvia fixació indiscutida dels punts de col·locació de fites, que amb
exclusió dels pronunciaments genèrics d'estar en la seva competència d’obrar
per delegació d'un jutjat superior, en el cas pràctic apareix aquesta actuació
com pràcticament impossible i no pot oblidar-se que l'art. 67.3 de l'esmentat
Reglament diu: "en tot cas, haurà d'evitar-se que sobre els jutjats de pau
recaigui per via de l'auxili jurisdiccional la pràctica d'actuacions processals que
desborden la possibilitat de la seva organització I mitjans". L'esmentada
situació de fet no es pot resoldre amb pronunciaments generals.
Tercer. Tot i que la titular del Jutjat de Pau no va saber determinar el problema
de l’amistat i del parentiu, concretament la condició de cosins (4t grau amb una
de les parts), aquesta qüestió es trobava entre els supòsits de possible
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 220

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
abstenció dels números 2 i 8 de l’article 219 de la Llei orgànica del poder
judicial que justificarien aquest estat de violència davant la intervenció en el
litigi aferrissat entre els seus veïns i parents.
Quart. Malgrat la realitat que efectivament els exhorts no es van arribar a
complir, no es posa de manifest cap actitud de negativa oberta a donar
compliment a les diligències sol·licitades, ni va ser requerida formalment perquè
així ho fes,(…) es va acordar fer-ho en relació amb la possibilitat de posar-ho
en coneixement del president del Tribunal Superior de Justícia.
No es pot mantenir que els actes de cooperació judicial, sigui qualsevol l’òrgan
del què dimanin, impliquin "una ordre", ja que l'òrgan jurisdiccional que ho rep
té la seva pròpia competència i jurisdicció i, per tant, la possibilitat d’acceptarho
o no, com ressalta l'article 65 del Reglament 5/1995 anteriorment esmentat,
la qual cosa exclou per ella mateixa la possibilitat d'enquadrar els fets en la
figura penal de desobediència o denegació d'auxili i condueix aquesta actitud a
aquelles responsabilitats d'índole interna de la falta lleu de l'art. 419. 5 de
l'esmentada Llei orgànica del poder judicial.
Cinquè. Del que s’ha expressat abans resulta la inaplicació al cas que ens
ocupa dels supòsits previstos als articles 410, 411 i 412 del Codi penal vigent,
ja que:
a) els jutges de pau tenen una part de la jurisdicció que exclou que les seves
actuacions pròpies o per delegació puguin ser imposades per un altre òrgan
judicial la superioritat del qual no pot equiparar-se amb la que està en relació
amb els funcionaris públics a què es refereixen aquests preceptes.
b) La sol·licitud de cooperació judicial no implica, per ella mateixa, per la seva
pròpia naturalesa, una ordre als efectes penals.
c) No es pot apreciar la concurrència d'aquells elements objectiu i subjectiu que
exigeix la reiterada jurisprudència perquè pugui aparèixer la figura punible de la
desobediència, la negativa oberta, que tant vol dir com patent, com categòrica,
desoint el funcionari els requeriments que es van fer per al compliment del
mandat, i que també es qualifica de negativa terminant i clara; i les dificultats
provades no suposen d'una manera voluntària i intencionada desobeir
(sentències del TS de 16 de març de 1993 i 8 de desembre de 1995).
d) Cal, doncs, ordre legítima emanada d'autoritat competent, que compleixi tots
els requisits i vinculi al qui la rep dins dels deures del seu càrrec (sentències del
TS de 4 de març de 1986, 17 de febrer de 1992 i 25 de novembre de 1994),
requisits que no concorren en el supòsit de les actuacions.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 221

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
Resolució núm. 11
Prevaricació. En comet el jutge de pau que celebra el matrimoni sense
expedient previ.
Sentència de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de València,
de 30 de juny de 1997
Reproducció del fonament jurídic quart
Quart. El delicte de prevaricació, sigui el comès per jutges i magistrats (articles
351 a 356 del Codi derogat, avui tipificat en els articles 446 i 447 del vigent
Codi penal), sigui el comès per funcionaris públics en general (articles 358 del
Codi derogat, avui 404 del Codi vigent), requereix la concurrència de dos
elements, un d'objectiu, determinat per la injustícia intrínseca de la resolució
atesa la seva legalitat, i un element subjectiu determinat per l'ànim del
subjecte actiu respecte de l'àmbit objectiu de la seva actuació, això és,
l'existència d'una voluntat deliberada ("sabent", en expressió del Codi derogat i
del vigent) de faltar a la justícia infringint la llei o, en el supòsit de la
prevaricació judicial, també per imprudència greu o ignorància inexcusable.
La doctrina i la jurisprudència han assenyalat que la injustícia de la resolució
vol dir tant com manifestament contrària a la llei. La Sentència del Tribunal
Suprem de 3 de maig de 1986, recollint la doctrina establerta, afirma que una
resolució és injusta quan és contrària a la llei manifestament o quan ho és
patentment de manera que no pugui justificar-se per una interpretació
raonable, ja que el mer error en l'aplicació de les lleis no és base de
responsabilitat per qui hi incorre. En conseqüència, no és "arbitrària" a l’efecte
de la prevaricació la resolució simplement equivocada per interpretació errònia
de la norma, sinó que, al costat de la necessitat de ser contrària a dret, s'hi ha
d'afegir un "plus de antijuridicitat" en el sentit que desbordi la legalitat d'una
manera flagrant i clamorosa.
El Tribunal Suprem, a part d'això, precisant el concepte de què s'ha d'entendre
per "manifestament contrari a la llei", entén que tal requisit pot referir-se no
només al mateix contingut substancial de la resolució, sinó també a la falta
absoluta de competència jurídica del subjecte actiu o a l'omissió d'aquells
tràmits procedimentals o formals custodis de les adequades garanties
(sentències del TS de 25 d'abril de 1988, 17 de setembre de 1990, 3 de març
de 1992 i 25 de febrer de 1994).
Fent aplicació de l'esmentada doctrina al cas aquí enjudiciat, i partint dels fets
declarats provats, la Sala entén que s'ha comès un delicte de prevaricació de
l’article 354 del Codi penal derogat, corresponent al 446.3 del Codi vigent,
perquè públicament i solemnement s’ha declarat com a celebrat un matrimoni
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 222

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
que al jutge de pau li constava que de cap manera podia celebrar-se perquè
s’havia omès en la seva totalitat l'expedient previ que té per objecte garantir
que els contraents reuneixen els requisits de capacitat que estableix la llei.
La prevaricació judicial ha de predicar-se respecte de tota classe de
resolucions que dicti un jutge o magistrat, qualsevol que sigui la seva
naturalesa o el seu caràcter, siguin d'índole governativa (article 244.1 de la
Llei orgànica del poder judicial) o jurisdiccional (article 245 de la Llei orgànica
del poder judicial), tinguin forma escrita o es dictin oralment (article 247 de la
Llei orgànica del poder judicial), sempre que hagin estat dictades en el marc
de les funcions que constitucionalment i legalment li han estat atribuïdes
(article 117.4 de la Constitució espanyola), entre les quals hi ha la del Registre
Civil, com expressament indica l’article 2.2 de la Llei orgànica del poder
judicial, Registre que, d’acord amb l’article 86.1 de l'esmentada Llei, és a
càrrec dels jutges de primera instància, i per delegació d'aquests, dels de pau.
Aquesta declaració pública i solemne del jutge de pau proclamant celebrat el
matrimoni i que els contraents queden units pel vincle matrimonial (article 58
del Codi civil), com s'acaba de raonar és una resolució oral que, a més a més,
té caràcter "definitiu" en tant que posa fi a un expedient regulat per la legislació
del Registre Civil, que no pot ja ser objecte d'impugnació pel sistema ordinari
de recursos. La posterior inscripció del matrimoni és un efecte immediat
d'aquesta declaració, per la qual es constata la celebració del matrimoni per
exteriorització de la voluntat dels contraents en la forma que prescriu la llei, la
qual cosa permet afirmar que ens trobem davant una resolució judicial
realitzada en forma oral, de caràcter declarativa i definitiva.
La injustícia manifesta d'aquesta resolució ve determinada per l'absència total i
absoluta de l’expedient que té per finalitat acreditar que els contraents
posseeixen la capacitat legal requerida per contraure matrimoni, és a dir, ha
estat dictada amb l'omissió d'aquest.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 223

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
Resolució núm. 12
Coaccions. No en comet el jutge de pau que lliura un testimoniatge de
particulars. Falsedat. Papereta de conciliació. Possible falsedat de signatura.
Interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, de 15 d’abril de 1997
Reproducció dels fonaments jurídics primer i segon
Primer. Tant la denúncia formulada pel senyor F.L. com la del senyor V.M.F.R.,
presentades davant la Fiscalia d’aquest Tribunal Superior de Justícia de
Galícia, semblen atribuir al senyor jutge de pau de C. un possible delicte de
coacció. No obstant això, dels antecedents que consten en aquestes diligències
es dedueixen clarament les circumstàncies següents: a) Que la signatura que
apareixia autoritzant la papereta de conciliació que es promovia en nom del
senyor V.M.F.R. no corresponia al senyor esmentat; b) Que, en el moment en
què fou requerit pel Jutjat de C. perquè ratifiqués la papereta esmentada, el
senyor F.R. negà terminantment que la signatura fos autèntica; c) Que, vista
aquesta manifestació, el dia 18 de setembre el senyor X va ordenar deduir el
testimoniatge corresponent i remetre’l al Jutjat Degà de C. per depurar les
possibles responsabilitats penals, testimoniatge que donà lloc a les diligències
que es segueixen en el Jutjat d’Instrucció núm. 2 d’aquesta ciutat amb el núm.
2886/96 per suposada falsetat.
Segon. Del que s’ha exposat anteriorment es desprèn que, en el comportament
del jutge de pau, no s’observa prima facie cap indici de retret penal, tenint en
compte que, aparentment, se li va manifestar un possible delicte de falsetat i va
obrar en conseqüència, ordenant que es deduís testimoniatge i remetent-lo al
jujtjat que es considerava competent, com corrobora igualment l’informe de
l’encarregada de la secretaria (foli 35), que posa de manifest de manera
inequívoca la pretensió de la persona interessada de retirar del jutjat la
papereta irregular per la qual es va promoure l’acte de conciliació.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 224

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
Resolució núm. 13
Delicte de desobediència. No es comet per incompliment d’un exhort. Ni
tampoc delicte de denegació d’auxili a la justícia. Valor de l’exhort. No equival a
ordre. Relació entre el jutjat exhortat i l’exhortant. Límits de la cooperació
judicial.
Sentència de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de València,
de 25 de febrer de 1997
Reproducció dels fonaments jurídics segon i tercer
Segon. Els fets declarats provats no són legalment constitutius del delicte de
desobediència que preveu i pena l’article 369 del Codi penal derogat i el 410
del Codi penal vigent, l’existència del qual sosté l’acusació particular, imputantne
la comissió al senyor jutge de pau acusat. És cert que la conducta
consistent en la negativa oberta i injustificada a complir una sol·licitud d’auxili
judicial es va considerar històricament com una manifestació de la conducta
típica que descriu l’article primerament esmentat, inclòs en el capítol V del títol
VII del llibre II del Codi penal derogat, que portava per títol “De la
desobediència la denegació d’auxili”. Però després de l’entrada en vigor de
l’actual Codi penal no és possible relacionar aquesta conducta amb la figura
equivalent que descriu l’article 410, sobretot tenint en compte les disposicions
de la Llei orgànica del poder judicial a propòsit de la potestat jurisdiccional,
predicable per igual de tots els òrgans jurisdiccionals en qualsevol dels seus
graus (art. 2, 9 i 12 LOPJ), les relatives al deure recíproc de cooperació judicial,
la sola denominació unitària en l’ordre civil de les quals (exhorts i no ja cartes
ordres), evidencia un règim d’igualtat (art. 237 LOPJ i 284 i ss LEC), i molt
especialment a causa de l’existència d’una figura específica de denegació
d’auxili que es descriu a l’art. 412 del Codi esmentat i que resulta molt més
d’acord amb el supòsit de fet que aquí es tracta.
El delicte de desobediència presuposa una relació de subordinació jeràrquica
entre l’autoritat d’ordre superior que dicta la resolució que s’ha de complir i
l’autoritat o funcionari d’ordre inferior que es nega obertament a complir-la
degudament, i, pel fet que es tracta d’òrgans jurisdiccionals, tot i que la seva
competència funcional sigui diversa, és evident que no s’ha d’entendre que
entre ells hi hagi cap relació de subordinació o dependència en virtut de la qual
un d’ells hagi d’obeir el que li mana l’altre. Quan un òrgan jurisdiccional rep d’un
altre la sol·licitud de compliment d’un exhort, no sorgeix per a l’exhortat el deure
d’obeir a l’exhortant, ni el seu incompliment afecta el bé jurídic consistent en
l’exercici legítim de l’autoritat i en l’obligació que a tots s’imposa de complir les
resolucions judicials, sínó que es tracta d’un deure de cooperació judicial la
infracció del qual afecta el bé jurídic consistent en el deure de col·laboració per
a l’exercici eficaç de la funció jurisdiccional.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 225

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
Així ho va entendre també el Ministeri Fiscal, que tant en la seva qualificació
com en el seu informe, va excloure la possibilitat de qualificar els fets objecte
del judici com a constitutius de la figura del delicte de desobediència.
Tercer. Aquests fets tampoc són legalment constitutius del delicte de denegació
d’auxili que preveu i pena l’art. 369 del Codi penal derogat i l’art. 412 del Codi
vigent, a què es refereixen tant el Ministeri Fiscal com l’acusació particular.
En aquest article es tipifica la conducta del funcionari públic que, requerit per
l’autoritat competent, no presti l’auxili degut per a l’administració de justícia. Es
tracta d’una conducta purament omissiva que consisteix a deixar de prestar
l’auxili sol·licitat, sense que es requereixi cap actuar per part del subjecte, ni la
producció de cap resultat. Però si solament són delictes les accions i omissions
doloses o imprudents penades per la llei (art. 10 del Codi penal) i l’injust típic
definit en l’esmentat article 412 solament admet, segons la seva clara dicció, la
modalitat de comissió dolosa, és forçós concloure que la conducta típica no
s’integra simplement per “no prestar l’auxili”, sinó per “no voler-lo prestar”, de
manera que si en l’obrar del subjecte actiu no hi concorre la consciència i la
voluntat de realització de l’injust típic amb coneixement del seu significat
antijurídic i l’acceptació voluntària del que suposa d’infracció per a l’efectivitat
de l’exercici de la funció jurisdiccional, faltarà un dels elements necessaris del
delicte, amb la conseqüència que s’ha d’estimar atípica aquesta conducta.
El delicte exigeix, doncs, per a la seva apreciació, com qualsevol altre, la
concurrència d’un element intencional, configurador del dol, consistent en el
propòsit deliberat de no prestar l’auxili jurisdiccional reclamat, perquè el simple
fet de no formalitzar un exhort, que pot obeir a múltiples causes no malicioses,
no té, per si sol, un significat jurídic penal. Qualsevol altra interpretació que no
ho entengués així resultaria radicalment oposada al principi essencial de
culpabilitat que estableix l’esmentat article 102 del Codi penal.
La conducta de l’acusat no compleix les exigències de tipicitat que conté
l’article 412 del Codi penal, perquè, en definitiva, tot i que no va formalitzar cap
dels dos exhorts que li va remetre el Jutjat de Primera Instància d……….., la
seva decisió, en actuar d’aquesta manera, no va ser arbitrària ni capriciosa,
com tampoc va ser el seu propòsit denegar l’auxili a la justícia, sinó obrar
d’acord amb ella, conforme a l’elemental sentiment que del que és just i el que
és injust nia en la consciència de tot ésser humà i que l’impel·leix a vetllar pel
valor superior que representa i que proclama la Constitució. L’acusat, jutge de
pau, que no té perquè conèixer els supòsits en què procedeix una terceria de
domini, en advertir que els béns embargats el desapoderament dels quals se li
encarregava no tenien cap relació amb la societat mercantil executada i
pertanyien, en canvi, al mobiliari domèstic corresponent a l’habitatge d’una
senyora que va resultar ser la mare del representant legal d’aquella societat,
senyora que li va mostrar, a més, unes factures i uns rebuts antics
corresponents a la compra d’aquests mobles, va decidir no seguir formalitzant
l’exhort, no amb el propòsit deliberat d’incomplir-lo, sinó per suspendre la seva
realització i tornar-lo al Jutjat de Primera Instància exhortant per tal que
acordés el que cregués oportú. Aquest procedir no té res de denegació dolosa
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 226

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
de l’auxili sol·licitat, sinó molt de pretensió de col·laborar (ni que sigui
erròniament) amb què el Jutjat exhortant adoptés la decisió més justa possible
en execució del que s’havia resolt en el procediment executiu que tramitava.
La segona vegada, així que va rebre el nou exhort, el primer que va fer el
senyor jutge de pau acusat va ser dirigir per mitjà del fax una consulta al Jutjat
de Primera Instància exhortant, acompanyada d’una exposició detallada de les
causes i els impediments que trobava per portar a terme el que s’hi sol·licitava,
per tal que la senyora jutgessa de primera instància d……….., a la vista de les
raons aduïdes i la possible incompetència al·legada per l’exhortat, decidís i li
respongués, pel mateix mitjà de comunicació, què havia de fer. La senyora
jutgessa exhortant no va insistir de manera incondicionada en la seva sol·licitud
d’auxili, sinó que va comunicar al senyor jutge de pau que, si no es considerava
competent per practicar la diligència sol·licitada, així ho hauria de fer constar en
el moment de formalitzar l’exhort rebut, i això va ser, precisament, el que va
acordar, com a primera provisió, l’acusat, que no va fer altra cosa que obrar de
la manera com li indicava la senyora jutgessa de primera instància, perquè
aquesta procedís, tal com deia a la seva resposta, a adoptar les mesures
corresponents en dret. Aquest comportament tampoc constitueix una negativa
maliciosa a prestar auxili a l’administració de justícia.
Per tot el que s’ha exposat és procedent absoldre l’acusat dels delictes de què
se l’acusa.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 227

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
Resolució núm. 14
Competència entre jutge de pau i jutjat d’instrucció per a la celebració de judici
de faltes. Nul·litat d’actuacions i remissió al jutjat de pau competent.
Sentència de la Secció Penal de l’Audiència Provincial de Palència, d’1 de març
de 1999.
Reproducció del fonament de dret únic.
Únic. El senyor R.R.R, condemnat com autor responsable d’una falta d’injúries
a la pena de 10 dies de multa amb una quota diària de 500 pessetes, és a dir,
5000 pessetes en total, recorre en apel·lació la sentència d’instància,
denunciant en el primer motiu infracció de preceptes constitucionals, és a dir,
dels arts. 24 i 117.3 de la Constitució Espanyola, en relació amb els arts. 1 i 14
de la Llei d’enjudiciament criminal i 9.1 i 100.2 de la Llei orgànica del Poder
Judicial, perquè el jutjat d’instrucció que ha enjudiciat els fets objecte de la
denúncia manca de la competència objectiva per a tenir coneixement de les
faltes tipificades a l’article 620 del Codi Penal, motiu que ha de ser admès amb
la conseqüència de declarar la nul·litat de la sentència i del judici oral celebrat
per a que es remetin les actuacions al jutjat de pau de .........., competent
objectiva i territorialment per a tenir coneixement dels fets denunciats. En
efecte la jurisdicció penal es improrrogable (art. 8 de la Llei d’enjudiciament
criminal), i les normes relatives a la competència objectiva, funcional i territorial
constitueixen dret necessari indisponible per a les parts, de tal manera que han
de ser examinades fins i tot d’ofici per l’òrgan jurisdiccional, sense que resulti
possible cap fórmula de submissió expressa o tàcita. En el cas present el
procediment s’inicia el 16 de novembre de 1998, en virtut d’una denúncia
formulada per la senyora E.V.C., que diu haver estat insultada o injuriada pel
denunciat el dia 6 de novembre quan es trobava al seu domicili a .........., fet
que, si és el cas, pot constituir la falta de l’article 620.2 del Codi Penal, falta de
la qual l’article 14.1 de la Llei d’enjudiciament criminal atribueix la competència
per al seu coneixement i resolució- segons la redacció que li va donar la Llei
36/1998, de 10 de novembre, publicada al BOE de l’11 de novembre i que va
entrar en vigor al dia següent de la seva publicació- al jutge de pau del lloc en
el qual s’hagués comès; és a dir, quan s’inicia el present procediment, sens
prejudici que amb l’antiga redacció de l’art. 14 de la Llei d’enjudiciament
criminal la competència era també del jutge de pau, ja s’havia establert de
forma clara i terminant que els jutges de pau del lloc en que s’hagin produït els
fets són competents per a conèixer de la falta tipificada a l’art. 620 , sense que
siguin admissibles els arguments de la jutjadora d’instància de que la llei no
elimina expressament la competència del jutge d’instrucció, perquè quan la llei
atribueix la competència per a conèixer d’un fet punible concret a un
determinat òrgan jurisdiccional, es clar que sense que sigui necessari que ho
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 228

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
digui expressament la exclou dels restants òrgans judicials, i de que el propi
denunciat havia sol·licitat la pràctica d’una prova davant el jutjat d’instrucció
perquè, com abans s’ha dit, a l’àmbit penal no es possible la submissió
expressa o tàcita a favor d’òrgan judicial diferent del que per llei té la
competència per a conèixer del fet punible, és a dir, del predeterminat
legalment que constitueix el jutge natural; així doncs, és procedent, admetre el
recurs amb l’efecte abans esmentat i amb declaració d’ofici de les costes
d’alçada.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 229

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
Resolució núm. 15
Competència del jutjat de pau del lloc on es va cometre la falta objecte de
la denúncia.
Sentència de la Secció Primera Penal de l’Audiència Provincial de Granada, de
3 de febrer de 1999.
Reproducció del fonament de dret primer.
Primer. L’art. 14 de la Llei d’enjudiciament criminal atribueix als jutges de pau la
competència per al coneixement i decisió d’una sèrie de faltes entre les quals
es troba la penada i tipificada a l’art. 585 de l’anterior Codi Penal, que es
correspon amb la recollida en el 620 del vigent text punitiu i que és la que
s’imputa i per la qual ha estat condemnat el recurrent; esdevinguts els fets que
s’enjudicien en una estació de servei situada a la localitat granadina de ..........,
de conformitat amb l’establert en aquell precepte citat, la competència pel seu
coneixement i decisió li correspon al jutjat de pau de la població, i en no haverse
entès així, suposa i implica una vulneració de normes de procediment, que
han produït indefensió, perquè han privat al justiciable de ser jutjat pel jutge
ordinari determinat per la Llei; per tot això procedeix de conformitat amb la
normativa compresa en els arts. 238 i següents de la Llei orgànica del Poder
Judicial, decretar la nul·litat de tot el que s’ha instruït a partir de la resolució de
14 d’agost de l’any passat, que va declarar els fets com a falta, havent-se de
remetre les actuacions al jutjat de pau citat, al qual està atribuïda la
competència per al seu coneixement i resolució.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 230

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
Resolució núm.16
Falsedat. Falsificació de certificats: autoritat o funcionari públic que lliuri
certificació falsa.
Interlocutòria de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia
d’Andalusia, de 17 de maig de 1999.
Reproducció dels fonaments de dret primer, tercer i quart.
Primer. Desprenent-se de l’exposició elevada i del testimoni aportat amb la
mateixa, que el que s’imputa al senyor jutge de pau és l’expedició d’un certificat
o fe de vida fals, en principi i com es va estimar pel Ministeri Fiscal en el seu
informe, sembla que no oferiria cap dubte que la competència estaria atribuïda
a aquesta Sala, en virtut del que s’estableix a l’article 73.3 b) de la Llei orgànica
del Poder Judicial. No obstant això, atesa la multiplicitat de fets que es recullen
a l’exposició, amb els diversos delictes que els mateixos podrien constituir,
caldrà aprofundir en l’estudi del tema, tant per arribar a la conclusió de quin o
quins de tals delictes podrien ser, si fos el cas, competència d’aquesta Sala,
com, sobre tot, per a decidir si els fets que s’imputen al senyor jutge de pau ,
únic aforat davant aquesta Sala, podrien estimar-se o no com a constitutius de
delicte.
Tercer. Aclarit l’anterior, caldrà entrar en el problema fonamental de si els fets
que s’imputen al senyor jutge de pau poden estimar-se com a constitutius de
delicte, ja que, en cas d’arribar a la conclusió contrària i encara que aquells fets
s’haguessin realitzat en l’exercici de les seves funcions judicials dins d’aquesta
Comunitat Autònoma, com s’exigeix pel citat article 73.3 b) de la Llei Orgànica
del Poder Judicial, mancaria el primer i principal dels requisits de que aquells
poguessin ser constitutius de delicte, per la qual cosa, si no s’és competent per
al coneixement d’aquest delicte de falsedat, també decauria la competència de
la Sala per al coneixement del connex d’estafa, en el que tampoc va tenir
intervenció l’aforat.
En l’exposició del jutjat s’estima que els fets podrien ser constitutius del delicte
de falsedat de l’article 390. 1r, 3r i 4rt, en relació amb el 391 del Codi Penal.
Encara que realment el supòsit on encaixa és en el número 4rt, atès que
l’esdevingut, al certificar que el senyor G.W. es trobava viu al moment
d’expedir-se la certificació, no era altra cosa que faltar a la veritat en la narració
dels fets, i no alterar el document en algun dels seus elements o requisits de
caràcter essencial o suposar la intervenció en un acte de persona que no
l’havia tinguda, que és el que es fixa en els números 1r i 3r , podria arribar-se a
la conclusió de que el que va realitzar el senyor jutge de pau tipificava el delicte
de falsedat, i el qual delicte, com expressament es fa constar en l’exposició
amb la cita de l’article 391, s’hauria comès per imprudència, i no dolosament,
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 231

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
que pel que resta, es desprèn del testimoni tramés , del moment que, en
establir-se a l’article 363 del Reglament del Registre Civil, aprovat per Decret
de 14 de novembre de 1958, que, entre altres, la vida s’acredita per la
corresponent fe de l’Encarregat, el que pot testimoniar-se per compareixença
del subjecte, sense que cap òrgan oficial davant qui la vida s’acrediti per la dita
compareixença pot exigir altres mitjans de prova, sens perjudici de la
investigació d’ofici que procedeixi en cas de dubte fundat, és clar que en el que
va incórrer l’aforat va ser solament en una imprudència, en haver-se limitat a
treure el cap per la finestra del jutjat i comprovar des d’aquesta que en un
vehicle estacionat a la porta s’hi trobava un home, fiant-se de la manifestació
que li feia la denunciada que la dita persona es tractava del seu pare i sense
comprovar, per tant, la realitat de la compareixença de la persona la vida de la
qual es tractava d’acreditar.
Ara bé, mentre que en la Secció 1ª, capítol II, Títol XVIII del llibre II del Codi
Penal el que es tipifica i puneix són els delictes de “falsificació de documents
públics, oficials i mercantils i dels despatxos transmesos per serveis de
telecomunicació”, en la Secció 3ª es fa igual respecte de la “falsificació de
certificats” i, concretament a l’article 398, s’estableix que “l’autoritat o funcionari
públic que lliurés certificació falsa serà castigat...”
No podent oferir cap dubte que el document en el qual es va cometre la
presumpta falsificació no era altra cosa que un certificat, com inclús es fa
constar en el mateix, és evident que els fets hauran d’incloure’s dins dels
delictes previstos en dita Secció 3ª, i no en la 1ª, doncs, encara que la
certificació expedida per un funcionari públic s’hagi de tenir per un veritable
document públic i, per tant, el delicte també podria estimar-se com a comprés
dins dels previstos en la repetida Secció 1ª, el que no es pot perdre de vista és,
que essent la dita Secció 1ª una norma de caràcter general per a la falsificació
de tots els documents en ella previstos, mentre que la 3ª és, pel contrari, una
norma de caràcter especial per a la falsificació dels certificats, haurà de ser
aquesta l’aplicable, en virtut del que s’estableix en la regla 1ª de l’article 8è del
Codi Penal, que ordena que el precepte especial s’aplicarà amb preferència al
general.
Concretant l’anterior, ha tenir-se en compte, que així com el delicte de falsedat
en document públic de l’article 390 es pot cometre tant dolosament com per
imprudència, a l’establir-se el segon en el següent article 391, el de falsificació
de certificat solament pot ser-ho per dol, ja que en la citada Secció 3ª no
existeix cap precepte, com el ja citat article 391, que permeti tipificar tal delicte
quan solament es realitzen els fets constitutius del mateix per mera
imprudència, sent d’aplicació en que s’estableix a l’article 12 del Codi Penal
vigent, que a diferència del que esdevenia en el derogat de 1973, ordena que
les accions o omissions imprudents solament es castigaran quan expressament
ho disposi la llei, com expressament o disposa el dit Codi per al delicte de
l’article 390, però no per al de l’article 398.
Quart. Com a conseqüència de tot el que s’ha exposat i no podent partir-se per
a la decisió de la competència sinó del que fins ara s’ha instruït i que apareix en
el testimoni aportat, no podrà per menys d’arribar-se a la conclusió que, per no
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 232

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
existir base suficient per a poder estimar els fets que s’imputen al senyor jutge
de pau com a constitutius de delicte, aquesta Sala no és competent per al seu
coneixement, que també, igualment que els restants presumptes delictes,
haurà de continuar en el Jutjat d’Instrucció, sens perjudici, és clar, que si amb
posterioritat apareguessin indicis que aquest presumpte delicte de falsificació
de certificat s’hagués pogut cometre dolosament, pogués elevar-se una nova
exposició a efectes competencials.
.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 233

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
Resolució núm. 17
Desobediència greu a l’autoritat o als seus agents. Diferències amb falta de
desobediència. Falta al respecte i consideració deguda a l’autoritat, o
desobediència lleu.
Sentència de la Secció 1ª Penal de l’Audiència Provincial de Madrid, de 2 de
juliol de 1999.
Reproducció dels fonaments jurídics primer, segon i tercer.
Primer. A la vista del que s’ha instruït després del pormenoritzat examen de la
prova que consta en les actuacions, fonamentació de la Sentència apel·lada i
de les enfrontades al·legacions de les parts, hem de concluir en l’íntegra
admissió de la narració fàctica que serveix de sustentació a la Resolució
recorreguda, màxim quan el jutge d’instància va disposar, més enllà de la
documental que contenen les actuacions emparada per la fe pública judicial de
la senyora Secretària del jutjat de pau, la testifical d’aquesta mateixa senyora i
del jutge de pau, la imparcialitat dels quals no es discuteix, en no constar cap
motiu d’enemistat o animadversió de part seva contra el recurrent, prèviament
als fets que es jutgen, que afirmen com, en efecte, Antonio va desobeir l’ordre
legítima que l’obligava a lliurar el permís de conduir, per a compliment de
Sentència condemnatòria ferma.
Segon. No obstant això, hem de discrepar respecte de la qualificació jurídica,
com a delicte de desobediència de l’article 237 del Codi Penal de 1973, vigent
al temps dels fets i norma més favorable per al condemnat que l’avui vigent,
doncs com deia ja la sentència del Tribunal Suprem d’1 de juny de 1981: “A
l’hora de diferenciar el delicte amb la falta de l’article 570. 5è del Codi Penal,
està clar que el delicte, segons el text legal, és desobediència greu en l’exercici
de les seves funcions i en la falta hi ha una desobediència lleu i la doctrina de
la Sala, després de donar unes notes orientatives de la gravetat –
desobediència activa- o levetat –desobediència passiva-, la voluntat persistent
o maliciosa o l’ocasional o merament circumstancial, ha conclòs certament que
la diferència es purament circumstancial atenent a la trascendència de l’acte,
els accidents del lloc, mode i temps i la intencionalitat de l’agent”. I a l’orientació
de semblant doctrina, la conducta d’Antoni, que manté bones relacions
personals amb el jutge i la secretària, segons ells mateixos admeten, en una
petita localitat de poc més de tres-cents habitants, no constant que anés més
enllà , en la seva actitud, que el simple fet de negar-se a lliurar el carnet de
conduir, acte que no va transcendir públicament, de cap manera i que pocs
dies després, abans de l’inici d’aquestes actuacions, va acatar voluntàriament
l’ordre inicialment incompleta, no arriba, al nostre judici, a la gravetat
necessària per a constituir el delicte de referència, sinó tan sols la falta descrita
a l’article 570 del mateix Text Legal. Extrem en el qual procedeix la
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 234

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
revocació de la Resolució recorreguda, imposant la pena corresponent, amb
aplicació de l’article 601, per a la determinació de la dita sanció.
Tercer. A la vista de la conclusió condemnatòria de la present Resolució, a
tenor del que disposen els articles 109 del Codi Penal i 24 de la Llei
d’enjudiciament criminal, s’haurà d’imposar al condemnat les costes
ocasionades per aquest procediment, si ni haguessin.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 235

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
Resolució núm. 18
Dret a la intimitat personal: inviolabilitat del domicili. Vulneració: autorització del
jutge de pau. Vici del suposat consentiment dels ocupants. Resistència greu a
agents de l’autoritat.
Sentència de la Secció 3ª Penal de l’Audiència Provincial de València, de 23
d’octubre de 1997.
Reproducció dels fonaments jurídics primer i segon.
Primer. Dels fets que es declaren provats, a pesar dels resultats del registre,
no es desprèn la comissió per part dels processats, senyors S. L. V., Ma. A. M.
M. i L. F. M., dels delictes que se’ls imputa, per manca de prova, en haver estat
obtinguda de forma il·lícita la principal prova de càrrec, la diligència d’entrada i
registre, no podent, en conseqüència, tenir-se en compte per la Sala en formarse
la convicció sobre els fets i la participació dels processats en els mateixos.
El dret a la inviolabilitat del domicili està reconegut a l’article 18 de la
Constitució Espanyola, segons el qual no es pot entrar en el domicili d’un
espanyol sense el seu consentiment, salvat d’autorització judicial o en cas de
flagrant delicte. No donant-se en el present supòsit el cas de flagrant delicte,
solament podia accedir-se a l’habitatge amb autorització judicial o amb el
consentiment dels ocupants del mateix. Amb la prova practicada ha quedat
acreditat que no existia tal autorització judicial, és a dir, que en el moment de
practicar-se la diligència no s’havia dictat per el jutge d’instrucció interlocutòria
d’entrada i registre, resultant irrellevant l’autorització del jutge de pau per no ser
competent per a això, sens perjudici que la conducta realitzada pel mateix
pogués ser constitutiva d’infracció penal, concretament d’un delicte comès per
funcionari públic contra la inviolabilitat domiciliària i les restants garanties de la
intimitat de l’art. 534 del C.P., per la qual cosa el problema resta centrat en
l’existència o no de consentiment dels ocupants de l’habitatge.
El consentiment ha de ser sol·licitat de manera expressa i formal i informant al
requerit de l’objecte de la sol·licitud i de les raons de la mateixa, així com del
seu dret constitucionalment reconegut a no consentir l’entrada en el seu
domicili sense manament judicial. Solament així es garanteix que el
consentiment pugui prestar-se de manera conscient i lliure, i per tant
vàlidament. En el present supòsit, de les declaracions dels testimonis es
desprèn que no varen informar correctament els ocupants de l’habitatge del
motiu d’entrada en aquest, del que es proposaven fer, ni dels drets que els
assistien de negar-s’hi, tenint en compte a més que el jutge de pau portava una
carpeta blava que exhibia pretenent fer-los-hi creure que en el seu interior hi
portava el manament d’entrada i registre, tal i com va manifestar en la seva
declaració a l’acte del judici oral, per la qual cosa, en cas que prestessin el seu
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 236

Capítol 8. Jurisprudència sobre jutjats de pau
consentiment, aquest consentiment estaria viciat, no sent per tant vàlid per no
haver estat prestat de manera conscient i lliure, suposant la diligència d’entrada
i registre practicada al seu dia una clara lesió al dret fonamental d’inviolabilitat
del domicili, determinant la directa aplicació de l’article 11. 1 de la Llei orgànica
del Poder Judicial, segons el qual, no sortiran efecte les proves obtingudes
directa o indirectament, violentant els drets o llibertats fonamentals.
Com a conseqüència de l’anterior, la diligència d’entrada i registre practicada,
sense respectar la garantia constitucional determina l’absoluta inoperància, a
efectes probatoris, dels resultats incriminatoris del registre efectuat com a
conseqüència de l’entrada il·lícita, la Sala no pot utilitzar per a la formació de la
seva convicció les dades que poden resultar de l’examen directe dels objectes
trobats en el registre, així com les percepcions de qualsevol dels subjectes que
haguessin intervingut en el registre, estenent-se la ineficàcia a les proves que
es projectin sobre els objectes trobats en el registre, com les pericials de
balística, i les declaracions dels testimonis o càrrega dels objectes trobats i el
lloc en que van ser trobats, atès que aquestes proves no són més que
ampliació dels resultats del registre, i per tant, privat aquest d’eficàcia
probatòria, tampoc poden ser tingudes en compte. D’ací, que no hagi quedat
acreditada la perpetració pels processats dels delictes que se’ls imputen, per
manca de proves, essent procedent la seva absolució.
Per altre part, els fets són constitutius d’un delicte de resistència als agents de
l’autoritat, previst i penat a l’art. 237 del Codi Penal anterior i en relació amb el
processat C. P. G., atès que els agents de l’autoritat es trobaven en l’exercici
de les funcions pròpies del seu càrrec i amb els distintius del seu càrrec, donat
que anaven d’uniforme, essent el delicte en grau de consumació.
Segon. Del dit delicte es responsable criminalment en concepte d’autor el
processat C.P.G., per haver quedat provada la seva participació en el mateix
amb la seva pròpia declaració, així com amb les declaracions dels testimonis
presents en el moment de succeir els fets.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya 237

Capítol 9
La justícia de pau al Llibre blanc de la
justícia

Capítol 9. La justícia de pau al Llibre blanc de la justícia
El Llibre blanc de la justícia es va debatre en el Ple del Consell General del Poder
Judicial en diverses sessions, i es va aprovar el 8 de setembre de 1997.
A continuació en reproduïm el capítol cinquè, que recull les reflexions i les
propostes sobre la justícia de pau.
1. QÜESTIONS GENERALS
La justícia de pau no és el problema més urgent de la justícia; però no per això ha
de quedar al marge de tota consideració o de reflexió en l'elaboració d'un Llibre
blanc de la justícia. És cert que la justícia de pau constitueix el primer esglaó de
l'organització judicial; tanmateix, no està resolta adequadament la seva integració
en ella. Aquest és un problema que s'arrossega des dels temps de l'"antic règim",
en el qual els càrrecs amb funcions judicials eren oficis reials i exercien
simultàniament funcions executives i judicials. Només a partir de la Constitució de
1812 es pot parlar d'una Administració de justícia com a funció i organització d'un
poder de l'Estat. Es pot sostenir, doncs, que, històricament, l'actual justícia de pau
té l'origen en l'article 282 de la Constitució de 1812, en disposar que l'alcalde de
cada poble exerciria l'ofici de conciliador i que, qui pretengués demandar per
negocis civils o per injúries hauria de presentar-se davant seu amb aquesta
finalitat. S'observa, doncs, que en aquella època les funcions judicials no
acabaven de separar-se o independitzar-se de les executives.
Des d'aquest moment històric, s'han anat succeint reformes legislatives de signes i
continguts molt diversos que posen de manifest la falta d'un model clar de justícia
de pau, que s'ha desenvolupat de manera oscil·lant sobre la consideració que en
cada moment han merescut els aspectes següents: creació de la figura del jutge
de pau separada i diferent de l'alcalde del poble o municipi; designació i
nomenament del jutge de pau; capacitat i aptituds dels jutges de pau quant a la
seva formació jurídica; i determinació de les seves competències i del seu àmbit
territorial.
La regulació actual continguda en la Llei orgànica del poder judicial es basa en els
criteris següents: existència d'un jutjat de pau en tots i cada un dels municipis
(excepte en els que tinguin jutjat de primera instància i instrucció); consideració del
jutge de pau com a llec en dret (si bé res impedeix que sigui nomenat un llicenciat
en dret); designació i nomenament dels jutges de pau amb intervenció decidida
dels ajuntaments; durada temporal dels nomenaments; competència objectiva
reduïda; dependència dels ajuntaments quant a mitjans personals i materials (a
excepció dels que tenen la seu en poblacions de més de 7.000 habitants); i
previsió d'un sistema organitzatiu basat en la possibilitat d'establir agrupacions de
secretaries de jutjats de pau, que és objecte de regulació general al Reial decret
257/1993, de 19 de febrer.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya
239

Capítol 9. La justícia de pau al Llibre blanc de la justícia
D'aquest panorama legislatiu es desprèn una situació caracteritzada per la manca
de professionalització dels titulars dels jutjats de pau, la coexistència de
professionals i no professionals dins del personal auxiliar, la submissió de la
implantació de criteris organitzatius (la constitució d'agrupacions de secretaries) a
decisions posteriors molt obertes, i la penúria econòmica que es tracta de tallar, de
manera insuficient, pel mecanisme de les subvencions als ajuntaments previst en
la disposició addicional desena de la Llei 38/1992, de 29 de desembre, de
pressupostos generals de l'Estat per a 1993, l'última actualització de la qual ha
tingut lloc per Ordre de 13 de juny de 1997, que fixa la quantia d'aquestes
subvencions en diversos trams que oscil·len entre les 46.000 pessetes per a
municipis amb població inferior a 500 habitants, i les 300.000 pessetes per a
municipis de població superior a 7.000 habitants. Aquestes quanties no vigeixen a
les comunitats autònomes de Catalunya, País Basc, Galícia, Comunitat
Valenciana i Canàries que, en virtut de l'assumpció de competències en matèria
d'Administració de justícia, han fixat els seus propis criteris quantitatius.
2. PROBLEMES QUE S'APRECIEN EN LA SITUACIÓ ACTUAL
Existeix un nombre molt elevat d'unitats jurisdiccionals, tenen escasses
competències, però no les poden atendre adequadament. Cal distingir dos tipus de
jutjats de pau: els de poblacions petites (en elles el jutge de pau encaixa bé en el
concepte honorífic que assumeix la Llei orgànica del poder judicial) i els de
poblacions més grans (on el jutge de pau té una tasca jurisdiccional rellevant -
celebra judicis de faltes, moltes relacionades amb l'ordre públic- i realitza
nombrosos actes d'auxili judicial).
En els primers, aquells que atenen poblacions de menys de 7.000 habitants, la
designació de personal "idoni" per l'ajuntament és una de les disfuncions més
grans que pateixen aquests jutjats, especialment en el cas dels secretaris, ja que
les secretaries d'aquests jutjats de pau les assumeixen secretaris dels ajuntaments
que, en molts casos, han paralitzat les seves activitats de forma total i permanent,
per la qual cosa cal dotar-los de personal de l'Administració de justícia i utilitzar per
a tots ells les agrupacions de secretaries ocupades per funcionaris al servei de
l'Administració de justícia.
Els jutjats de pau de poblacions superiors a 7.000 habitants i els servits per una
agrupació de secretaries de jutjats de pau, atès que estan servits per funcionaris
de l'Administració de justícia, no pateixen tantes disfuncions. Les agrupacions,
com que estan dotades de personal funcionari realitzen la seva tasca
raonablement bé. Tanmateix, en elles, els problemes són els desplaçaments,
especialment pel que fa a la seva determinació, per tal com el sistema previst en
l'article 6 del Reial decret 257/1993, ja esmentat, que consisteix en l'elaboració
d'un pla semestral d'activitats i desplaçaments per part de les gerències territorials
del Ministeri de Justícia o de l'òrgan competent de les comunitats autònomes, és
Manual dels jutjats de pau de Catalunya
240

Capítol 9. La justícia de pau al Llibre blanc de la justícia
molt rígid i no admet expressament la intervenció ni dels jutges de pau ni del
secretari de l'agrupació ni, cosa que és més greu, del jutge de primera instància i
instrucció o degà de què depenen funcionalment aquestes agrupacions, tal com
disposa l'article 5 del referit Reial decret.
Amb caràcter general, destaca també la incidència de la falta de preparació i
formació dels seus titulars en el defectuós funcionament dels jutjats de pau.
Independentment del que s'ha exposat, els jutjats de pau, per atendre l'auxili
judicial, són molt importants per als jutjats de primera instància. En aquesta
matèria hi influeix el fet que es tracti d'un tipus de jutjat de pau o d'un altre: Si està
servit per personal de l'ajuntament només han de realitzar actes de comunicació;
en els altres casos, poden fer també embargaments i altres actuacions judicials,
llevat del cas que requereixin immediatesa del jutge del procés. Per tant, si tots els
jutjats de pau estiguessin servits per personal funcionari al servei de
l'Administració de justícia, la seva intervenció en matèria d'auxili judicial no
solament podria ser major, sinó que seria realitzada amb més eficàcia i amb
plenes garanties.
Altres qüestions d'interès són:
- Pel seu elevat nombre, es produeixen greus dificultats de gestió als tribunals
superiors de justícia (el de Castella i Lleó té 2.000 jutjats de pau, fet que significa
la incoació i seguiment de 4.000 expedients cada quatre anys).
- Els funcionaris de justícia que presten serveis als jutjats de pau han de tenir la
mateixa retribució que els altres funcionaris.
- Els seus mitjans materials són insuficients, la qual cosa no es pot resoldre
recorrent als ajuntaments ateses les limitacions pressupostàries que, en general,
els afecten.
- El plantejament de la seva possible supressió per la seva escassa rendibilitat i
eficàcia o l'augment de les seves competències.
- Si se suprimeixen, caldria reforçar els jutjats de primera instància.
En l'apartat següent s'ofereixen les línies bàsiques de solució de totes aquestes
qüestions.
3. LA REFORMA DE LA JUSTÍCIA DE PAU
3.1. Competències dels jutjats de pau
S'ha de partir del principi de mantenir l'actual competència dels jutjats de pau, tant
en l'ordre civil com en matèria de Registre Civil. No s'ha de restablir, doncs,
l'antiga justícia municipal o de districte. Per tal com en aquest informe s'opta, en
Manual dels jutjats de pau de Catalunya
241

Capítol 9. La justícia de pau al Llibre blanc de la justícia
analitzar i estudiar l'ordre jurisdiccional penal, per la despenalització de totes les
faltes, la competència dels jutjats de pau en matèria penal quedaria sense
contingut.
Un àmbit d'actuació dels jutjats de pau que ha de potenciar-se és el que fa
referència a l'auxili judicial. Per a això, caldrà emprendre amb seguretat algunes
reformes de caràcter reglamentari, en concret del Reglament 5/1995, del Consell
General del Poder Judicial, relatiu als aspectes accessoris de les actuacions
judicials, en la matèria relativa a la cooperació jurisdiccional. Vista la nova
organització de la justícia de pau, a què després es farà referència, no hi ha dubte
que els jutjats de pau podran i hauran de prestar la cooperació jurisdiccional que
se'ls sol·liciti amb plena normalitat i en relació amb actes de comunicació,
embargaments i altres actuacions judicials, excepte si aquestes requerissin
immediatesa del jutge del procés. En la nova regulació reglamentària que el
Consell General del Poder Judicial haurà de dictar, una vegada culminada
l'organització que s'indica en l'apartat següent, s'expressaran amb claredat les
actuacions concretes que es poden demanar als jutjats de pau per via de l'auxili
judicial (actes de comunicació en general, aportació de documents per les parts o
tercers, embargaments, dipòsits, remocions de dipòsits, llançaments, etc.).
3.2. Una nova organització de la justícia de pau
Abans es va destacar que el problema més rellevant dels jutjats de pau se centra
en la mancança de personal funcionari al servei de l'Administració de justícia que
els afecta. Aquest problema és efecte i causa alhora d'altres problemes: és efecte
de l'existència d'un gran nombre de jutjats de pau que fa inviable econòmicament
que tots ells tinguin personal professional adequadament retribuït; i és causa que
aquests jutjats no puguin realitzar la seva tasca amb normalitat ni, en particular,
atendre i complir amb eficàcia i correcció l'auxili judicial.
Per tant, si una de les reformes que cal emprendre imprescindiblement és la de
dotar els jutjats del personal esmentat i, certament, aquest objectiu xoca amb
l'existència d'un elevat nombre de jutjats de pau, una solució realista a aquest
problema passa, ineludiblement, per adoptar les següents decisions:
Una, referida a aquells jutjats de pau que tenen la seva seu en municipis d'elevada
població (per a la qual cosa s'ha de considerar tant la de dret com la de fet i
flotant) i caracteritzats per una realitat social i econòmica de certa complexitat. En
aquest cas, la solució és la creació de nous jutjats de primera instància i instrucció.
Amb això, es produirà, al seu torn, l'efecte de modificar la demarcació judicial
actual, de manera que es tracta d'una mesura que ha de ser aprovada per una
norma amb rang de llei, de conformitat amb el que s'ha establert en l'article 35.5
de la Llei orgànica del poder judicial. Aquesta actuació tindrà també altres efectes
positius: apropar els òrgans jurisdiccionals als ciutadans i adequar de manera més
Manual dels jutjats de pau de Catalunya
242

Capítol 9. La justícia de pau al Llibre blanc de la justícia
precisa alguns dels partits judicials actuals les circumstàncies de població i
litigiositat que condicionen la seva existència.
Una segona, que afectaria amb caràcter general la resta dels jutjats de pau. Per a
aquests, caldria sens dubte constituir les agrupacions de secretaries de jutjats de
pau a què es refereixen l'article 99.2 de la Llei orgànica del poder judicial i els
apartats 1 i 2 de l'article 50 de la Llei de demarcació i de planta judicial. Es tracta
d'una mesura caracteritzada per la racionalitat i el millor aprofitament dels recursos
disponibles; en suma, per l'eficàcia i eficiència. D'aquesta manera, es garantiria
que els jutjats de pau estiguessin atesos en qualsevol cas per funcionaris al servei
de l'Administració de justícia. El disseny de les agrupacions s'ha d'inspirar en
criteris de proximitat de les poblacions, facilitat de les comunicacions i població a
la qual han d'atendre, així com els recollits en l'article 2 del Reial decret 257/1993,
ja esmentat, (els jutjats de pau integrants d'una mateixa agrupació han de
pertànyer al mateix partit judicial i tenir circumscripcions limítrofes). Les
agrupacions de secretaries de jutjats de pau han de tenir una consideració similar
a la dels serveis comuns quant a l'organització, funcionament, actuació i selecció i
formació del seu personal. Sobre aquest punt es farà una anàlisi més aprofundida
posteriorment.
3.3. El jutge de pau
Els jutges de pau hauran de ser nomenats, com actualment, per les sales de
govern dels tribunals superiors de justícia. A l'efecte, els ajuntaments presentaran
una terna escollida amb el vot favorable de la majoria absoluta dels seus
membres. El caràcter de llicenciat en dret serà mèrit preferent per ser nomenat
jutge de pau. És necessari establir un nou estatut del jutge de pau, en el qual, en
consideració a les característiques professionals i de capacitació que se'ls
exigeixen, es reguli adequadament el procediment d’elecció i nomenament,
retribucions (que hauran de ser adequades a les circumstàncies i exigències del
càrrec), dedicació i responsabilitats.
La formació d'aquests jutges ha de correspondre al Consell General del Poder
Judicial. A tal efecte, aquest òrgan constitucional articularà els mecanismes
necessaris per dur a terme aquesta comesa, preferentment mitjançant plans de
formació d'àmbit provincial.
En relació amb aquest tema, no s'ha d'oblidar que l'actuació processal dels òrgans
judicials necessita l'existència en ells o davant seu d'altres institucions clau en la
funció jurisdiccional. Per això els jutjats de pau han de tenir fiscals adscrits amb
una configuració estatutària igual a la dels jutges de pau. Si en l'ordre penal de la
jurisdicció s'arriba a la despenalització de les faltes no hi ha dubte que la seva
necessitat serà menor o fins i tot inexistent.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya
243

Capítol 9. La justícia de pau al Llibre blanc de la justícia
3.4. Personal i mitjans
La barrera dels 7.000 habitants, que ha de decaure després de l'aplicació de les
consideracions que precedeixen, no ha de ser utilitzada per establir criteris de
distinció a l'hora de resoldre els problemes d'estructures i mitjans. Hi ha jutjats
amb seu en poblacions de menys de 7.000 habitants que, per raó de la incidència
de les més diverses circumstàncies (població flotant, zones turístiques,
configuració dispersa dels nuclis de població...), sofreixen disfuncions importants;
amb la nova configuració d'aquests jutjats tals problemes deixarien de tenir
l'impacte que ara produeixen. Per això, en optar-se decididament per la
generalització de les agrupacions de secretaries, tots els jutjats de pau han de ser
dotats de personal funcionari al servei de l'Administració de justícia. Aquest
postulat no ha de ser rebutjat amb el pretext d'un increment de la despesa, ja que
una racionalització dels recursos actuals ha de permetre, en un grau elevat, de
complir aquestes previsions. Quant a la selecció, nomenament i assignació de
llocs de treball han de regir les regles generals.
Per tal com els ajuntaments no compleixen o, en molts casos, no poden complir,
com es dedueix de la reduïda quantia de les subvencions que en l'actualitat reben,
les obligacions que la legislació actual els ha traslladat en aquestes qüestions, no
han de continuar intervenint en aquesta matèria. Per tot això, la provisió de mitjans
materials i personals ha de ser igual que a la resta dels òrgans jurisdiccionals,
sobretot si s'atén a la dada de la configuració que es proposa per al futur per als
jutjats de pau.
3.5. Qüestions organitzatives. L'oficina judicial i les agrupacions de
secretaries dels jutjats de pau
L'oficina judicial dels jutjats de pau s'ha d'estructurar sobre l'esquema general
comú a tots els òrgans jurisdiccionals, amb l'única particularitat que, de conformitat
amb l'opció per la qual inclina aquest, una pluralitat d'aquells estarà servit per una
mateixa secretaria, d'acord amb la possibilitat prevista en l'article 99.2 de la Llei
orgànica del poder judicial, que, per cert, contrasta clarament amb la regulació de
l'article 8 de la mateixa Llei orgànica, conforme al qual hi haurà una sola secretaria
a cada jutjat.
Aquesta agrupació de secretaries, la virtualitat de la qual i els efectes ja s'han
destacat, s'ha de configurar com un tipus de servei comú, per a la qual cosa
s'haurà de recollir una menció específica en l'article 272 de la Llei orgànica del
poder judicial. Aquesta consideració no s'ha d'entendre problemàtica de cap
manera ja que, en efecte, del que diu l'article 99.2 de la Llei orgànica del poder
judicial es desprèn que l'agrupació de secretaries constitueix una espècie de
servei comú.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya
244

Capítol 9. La justícia de pau al Llibre blanc de la justícia
Aquesta opció té el gran avantatge de facilitar l'establiment dels vincles de
dependència orgànica i de resoldre els problemes de direcció, comandament i
ordenació de les seves activitats. Aquest punt queda lleugerament recollit en
l'article 5 del Reial decret 257/1993 conforme al qual depèn aproximadament, en
matèria de gestió de personal, del jutge de primera instància i instrucció o, si és el
cas, del jutge degà del respectiu partit judicial. Tanmateix no s'extreu cap
conseqüència d'aquesta previsió quan l'article 6 del mateix Reial decret no recull la
seva intervenció a l'hora d'establir el pla semestral d'activitats i desplaçaments del
personal destinat en les agrupacions de secretaries de jutjats de pau.
Considerar aquestes agrupacions com a serveis comuns, amb dependència del
jutge de primera instància i instrucció o, si és el cas, del jutge degà del respectiu
partit judicial, que exercirà el comandament i direcció, ofereix un sistema àgil i
senzill que resol molts problemes. Serà el jutge esmentat qui, conjuntament amb el
funcionari que sigui secretari de l'agrupació, valorant la càrrega de treball i
necessitats concretes dels jutjats als quals atén l'agrupació, realitzi el pla
d'activitats i desplaçaments, traslladant-lo a la Gerència Territorial del Ministeri de
Justícia o, si és el cas, a l'òrgan equivalent de les comunitats autònomes, perquè
tingui els efectes econòmics derivats de l'esmentat pla. Per a la major eficàcia
d'aquest sistema organitzatiu és necessari que la comunicació dels jutjats de pau
amb altres òrgans judicials, amb institucions, corporacions o tercers es realitzi
exclusivament mitjançant la secretaria de l'agrupació.
D'altra banda, considerar les agrupacions de secretaries de jutjats de pau com un
servei comú té el gran avantatge que se'ls pot aplicar els mateixos criteris quant a
la seva organització, funcionament, actuació, selecció i formació del personal.
Igualment, facilitarà la plena informatització dels jutjats de pau i la seva connexió.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya
245

Capítol 10
Bibliografia

Capítol 10. Bibliografia
BIBLIOGRAFIA
Algunas consideraciones en relación al juez de paz
Bonet Navarro, José; Ivars Ruíz, Joaquín
Revista del Poder Judicial 1998 (49): 131-161. CGPJ.
Cooperación del Juez de Paz: Inhibición y responsabilidad penal
(S. T.S. Sala. 2 Núm. 1371/1997, de 27 de març)
Garcimartín Montero, Regina
Revista Tribunales de Justícia 1999 (1): 67-69. CGPJ.
La problemàtica derivada de la situación actual de la justícia de paz
Olmo del Olmo, José Antonio
Revista del Poder Judicial 1998 (52): 71-107. Ref 53. CGPJ.
El Registro Civil en los juzgados de paz
Muro Baquero, Francísco
Revista General del Derecho 1995 (609): 6405-6417. ISOC.
Reunió sobre la problemàtica dels jutjats de pau i els ajuntaments
Revista Catalunya Municipal 1991 (162): 1-1. GCDG.
Problemática de los juzgados de paz
Rodríguez Jiménez, José
Revista del Poder Judicial 1994 (33): 169-194. CGPJ.
Manual dels jutjats de pau de Catalunya
247

Capítol 11
Terminologia i tractaments protocol·laris

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Terminologia
jurídica i administrativa
1
term inol ogia La finalitat d’aquesta fitxa és aplegar la terminologia més usual de dos tecnolectes —o varietats lingüístiques
funcionals de disciplines tècniques— que estan interrelacionats: el llenguatge jurídic i l’administratiu.
La fitxa conté les locucions i els termes més utilitzats en l’àmbit jurídic i administratiu. Bona part d’aquestes
formes ja apareixen en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i en altres obres
bàsiques de referència. Altres termes i locucions han estat extrets de les resolucions de terminologia publicades
oficialment i n’hi ha d’altres que, si bé no figuren en les obres esmentades, són pròpies d’aquest àmbit
d’especialitat.
Per facilitar la consulta de la fitxa, s’indexen alfabèticament les formes castellanes amb les corresponents
equivalències en català. Les equivalències se separen amb comes si les entrades són sinònimes, i amb punt
i coma si tenen un sentit (o significat) diferent. Les anotacions en cursiva són explicacions de més a més que
es fan per aclarir l’ús de les formes catalanes.
Bibliografia
– “Decret 36/1998, de 4 de febrer, de mesures per a l’aplicació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística”. DOGC
(17 febrer 1998), núm. 2580; p. 2084.
–DUARTE, C.; ALSINA, A.; SIBINA, S. Manual de llenguatge administratiu. 4a ed. Barcelona: Escola d’Administració Pública de
Catalunya, 1996.
– Formulari jurídic. Barcelona: Consell dels Il·lustres Col·legis de Procuradors de Catalunya; Generalitat de Catalunya;
Consorci per a la Normalització Lingüística, 1997. [disquet 3½ + carpeta de fitxes amb models]
–IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA. Diccionari jurídic català. Barcelona: Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona;
Publicacions Abadia de Montserrat, 1997.
–INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona, Palma de Mallorca, València: Edicions 3 i 4;
Edicions 62; Editorial Moll; Enciclopèdia Catalana; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997. [CD-ROM]
– Llengua i Administració. [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura] (1982-1994).
– Llengua i Ús. [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura] (1994-actualitat).
–REBÉS, J. E.; SALLAS, V.; DUARTE, C. Formulari de procediment administratiu. 4a ed. Barcelona: Escola d’Administració
Pública de Catalunya, 1987.
– “Resolució de 2 de novembre de 1987, per la qual es publiquen acords sobre llenguatge administratiu”. DOGC (13
novembre 1987), núm. 914; p. 3983-3984.
– “Resolució de 3 d’abril de 1991, per la qual es publiquen acords sobre llenguatge administratiu”. DOGC (3 maig 1991),
núm. 1438; p. 2280-2282.
– “Resolució de 3 de setembre de 1998, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT”.
DOGC (18 setembre 1998), núm. 2727; p. 11702-11708.
– “Resolució de 26 de novembre de 1998, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT”.
DOGC (28 desembre 1998), núm. 2794; p. 15954-15958.
– “Resolució d’11 de juliol de 2000, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT”.
DOGC (27 juliol 2000), núm. 3192; p. 9653-9658.
– “Resolució de 26 de setembre de 2000, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del
TERMCAT”. DOGC (16 octubre 2000), núm. 3245; p. 13205-13208.
– “Resolució de 20 de març de 2001, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT”.
DOGC (2 abril 2001), núm. 3360; p. 4872-4880.
– “Resolució de 18 de juliol de 2001, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT”.
DOGC (3 agost 2001), núm. 3445; p. 12313-12317.

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
a
Terminologia
jurídica i administrativa
• a base de: a base de (composició);
a còpia de, a força de
• a beneficio de: en benefici de
• a bocajarro: a boca de canó
• a cambio de: a canvi de
• a canon: a escruix
• a cargo de: a càrrec de, a/per
compte de (que ha de ser abonat
per); sota la cura de, a cura de, a
càrrec de (sota la responsabilitat de)
• a causa de: a/per causa de, per raó de
• a ciencia cierta: amb certesa, del cert
• a consecuencia de: a/com a
conseqüència de
• a contar de: a comptar de
• a continuación: a continuació, tot
seguit
• a corta distancia: a curta distància
• a corto plazo: a curt termini
• a costa de: a costa de
• a cuenta: a compte
• a cuenta de: a compte de, a càrrec de
• a cuenta y riesgo: a/per compte i risc
• a cuyo fin: per a la qual cosa
• a decir verdad: amb franquesa,
francament, a dir veritat
• a definitivas: a definitives
• a destajo: a preu fet, a escarada, a
escara, a escar
• a diferencia de: a diferència de, al
contrari de, en contraposició a
• a efecto de: a efecte de
• a este efecto: a/per aquest efecte
• a este fin: amb aquest fi
• a excepción de: a excepció de,
exceptuant
• a falta de: a falta de (no tenint); quan
faltaven (temporal)
• a fecha fija: a dia cert, a dia adiat, a
dia sabut
• a fin de: a fi de, per tal de, a fi i efecte de
• a fin de que: a fi que, per tal que, a fi
i efecte que
• a fin y efecto de: a fi i efecte de
• a fin y efecto de que: a fi i efecte que
• a grandes rasgos: a grans trets
• a granel: a granel
• a instancia de: a instàncies de
• a juicio de: a judici de, a l’arbitri de,
segons l’apreciació de
• a la espera de: mentre esperem,
esperant, a l’expectativa de
• a la mayor brevedad posible: com
més aviat millor, tan aviat com (es)
pugui, al més aviat possible
• a la recíproca: de la mateixa manera
• a la sazón: aleshores, llavors, en
aquell -s moment -s
• a la vez: alhora, a la vegada, ensems
• a la vista de: atès, (un cop) vist
• a larga distancia: a llarga distància
• a largo plazo: a llarg termini
• a las órdenes de: a les ordres de, a
la disposició de
• a las resultas: un cop resolt
• a lo mejor: si molt convé, potser,
segons com
• a lo sumo: com a màxim, pel cap
alt, a tot estirar
• a los autos de su razón: a les
actuacions que els/les han motivats
-ades, a les actuacions corresponents
• a los efectos: als efectes; a l’efecte,
a aquest efecte
• a los efectos de: als efectes de
(+subst.); a l’efecte de (+verb)
• a los solos efectos de: només als
efectes de, únicament als efectes
de, solament als efectes de; només
a l’efecte de, únicament a l’efecte de,
solament a l’efecte de
• a mayor abundamiento: a més a
més, amb més motiu, i encara més,
si encara no n’hi hagués prou
• a mediados de: a mitjan, a mig, a mitja
• a medida que: a mesura que
• a medio plazo: a mig termini
• a menos que: a menys que, llevat
que, tret que, fora que, salvat que, si
no és que, exceptuant que
• a merced de: a la mercè de, a
l’arbitri de, a la discreció de
• a mi cargo: a càrrec meu
• a mi presencia: davant meu
• a modo de: com a, a tall de, a
manera de, a la manera de
• a nivel de: a escala de, en l’àmbit
de, com a, entre, pel que fa a
• a no ser que: fora que, llevat que, si
no és que, a menys que, exceptuant
que, tret que
• a partir de: a partir de, des de, a
datar de, d’ençà de
• a penas: a penes, amb prou feines
• a pesar de: a pesar de, malgrat
• a pesar de que: a pesar que,
malgrat que, encara que
• a pesar de todo: amb tot, amb tot i
això, malgrat tot, tot amb tot, tot i així,
això no obstant, no obstant això
• a petición de: a petició de
• a plazos: a terminis
2
erm
t no
i l
g
o ia
• a propósito: a propòsit
• a propósito de: a propòsit de, en
ocasió de, respecte a
• a propuesta de: a proposta de, a
proposició de
• a quemarropa: a frec de roba
• a raíz de: arran de, en ocasió de; a
causa de
• a razón de: a raó de
• a requerimiento de: a requeriment de
• a reservas de: a reserva de, sota
reserva de
• a resultas de: com a conseqüència de
• a riesgo y ventura: a risc i perill, a
risc i ventura
• a sabiendas de: sabent, a sabuda
de, a coneixença de, a cient de
• a ser posible: si és possible, si pot ser
• a su ruego: a petició seva, a petició
vostra, a precs seus
• a su vez: al seu torn
• a tal efecto: a aquest efecte, amb
aquesta finalitat, amb aquest objecte,
amb aquest fi
• a tanto alzado: a preu fet; a un tant
alçat, a preu fet (contractes d’obres)
• a tenor de: atès el tenor de; per raó
de, en virtut de, considerant, tenint
en compte, atès -esa
• a todos los efectos: amb caràcter
general
• a través de: per mitjà de, mitjançant,
a través de
• a veces: a/de vegades, a cops
• a vuelta de correo: a correu seguit,
pel primer correu
• abajo firmante: sotasignat -ada,
sotaescrit -a, infrascrit -a
• abandono: abandonament, abandó
• abaratar: abaratir
• abarcar: abraçar, comprendre, contenir,
incloure
• abastecedor -ra: abastador -a,
proveïdor -a
• abastecer: proveir de/amb, subministrar,
fornir de, abastar; proporcionar,
fornir
• abastecimiento: abastament, proveïment,
subministrament
• abertura: obertura
• abintestato: abintestat (m.)
• abogacía: advocacia
• abogado -da: advocat -ada/essa
• abogar: advocar
• abolición: abolició
• abolir: abolir

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Terminologia
jurídica i administrativa
• abonado -da: abonat -ada
• abonar: abonar
• abonaré: abonaré
• abono: abonament, ingrés
• aborto: avortament
• abrir: obrir
• abrogación: abrogació
• abrogar: abrogar
• absolución: absolució
• absolver: absoldre
• absorber: absorbir
• absorción: absorció
• abstención: abstenció
• abstenerse: abstenir-se
• abusar: abusar
• abuso: abús
• acabamiento: acabament
• acabar: acabar
• acaparamiento: acaparament
• acaparar: acaparar
• acarrear: causar, comportar, ocasionar,
provocar
• acatamiento: acatament
• acatar: acatar
• acceder: accedir
• accesible: accessible
• accesión: accessió
• acceso: accés
• accesorio -ria: accessori -òria
• accidental: accidental
• accidente: accident
• accidente en el trayecto: accident
en el trajecte, accident in itinere
• acción: acció
• accionar: accionar
• accionariado: accionariat
• accionista: accionista
• acensar: acensar
• acensuado -da: acensat -ada
• acensuador -ra: acensador -a
• acensuar: acensar
• acepción: accepció
• aceptación: acceptació
• aceptante: acceptant
• aceptar: acceptar
• acepto: accepto
• acervo: patrimoni, cabal, riquesa;
massa (cabal) hereditària, cabal
hereditari; conjunt (legislatiu)
• acervo comunitario: cabal comunitari
• achacar: atribuir
• aclaración: aclariment
• aclarar: aclarir
• aclaratorio -ria: aclaridor -a, explicatiu
-iva
• acogerse: acollir-se, emparar-se
• acogida: acolliment, acollida
• acometer: escometre, abordar; emprendre,
iniciar
• acompañar: acompanyar; acompanyar
(un escrit de/amb)
• acontecer: esdevenir-se, ocórrer,
passar
• acontecimiento: esdeveniment, fet
• acordar: acordar, disposar
• acordar día y hora: fixar dia i hora
• acordarse: recordar-se
• acorde: conforme
• acoso sexual: assetjament sexual
• acotación: acotació
• acotar: acotar, posar acotacions;
delimitar, fixar; fitar, amollonar
• acrecencia: dret d’acréixer
• acrecentamiento: augment, acreixement
• acrecentar: acréixer, augmentar
• acrecer: acréixer, incrementar
• acrecimiento: acreixement
• acreditación: acreditació
• acreditar: acreditar; abonar
• acreditativo -va: acreditatiu -iva
• acreedor -ra: creditor -a
• acta: acta
• acta de apeo: acta de delimitació
• acta levantada: acta estesa, acta
aixecada
• activo -va: actiu -iva
• acto: acte
• acto obstantivo: acte obstantiu
• acto particional: acte de partició
• acto seguido: tot seguit, immediatament,
a continuació
• actor -ra: actor -a
• actuación: actuació
• actuaciones: actuacions(pl.) (diligències)
• actuante: actuant
• actuar: actuar
• actuarial: actuarial
• actuario -ria: actuari -ària
• acudir en: acudir en
• acuerdo: acord
• acuerdo marco: acord marc
• acumulación: acumulació
• acumulación de autos: acumulació
de causes, acumulació d’actuacions,
acumulació de processos
• acumular: acumular
• acusación: acusació
• acusado -da: acusat -ada
• acusador -ra: acusador -a
• acusar: acusar
• acusar recibo: acusar recepció,
justificar recepció
3
erm
t no
i l
g
o ia
• acuse de recibo: justificant de
recepció, acusament de recepció
• adelantar: bestreure (diners); avançar,
anticipar
• adelanto: bestreta, avançament,
acompte (pagament anticipat o
préstec a curt termini); avenç,
progrés
• además: a més, a més a més
• adeudar: deure; carregar en compte
• adeudo: deute, dèbit; aranzel, dret
(de duana)
• adherente: adherent
• adherir: adherir
• adhesión: adhesió
• adiado -da: adiat -ada
• adiamiento: adiament
• adiar: adiar, fixar el dia
• adicción: addicció, adjudicació;
addicció, dependència
• adición: adició (en l’acceptació
d’una herència); addició, suma
• adicional: addicional
• adir: adir
• adjudicación: adjudicació
• adjudicar: adjudicar
• adjudicatario -ria: adjudicatari -ària
• adjunción: adjunció
• adjuntar: adjuntar (un document a)
• adjunto -ta: adjunt -a
• administración: administració
• administrado -da: administrat -ada
• administrador -ra: administrador -a
• administrar: administrar
• administrativista: administrativista
• administrativo -va: administratiu -iva
• admisión: admissió
• admisión a trámite: admissió a
tràmit
• admitir: admetre
• admitir a trámite: admetre a tràmit
• admitir espera: tenir espera, admetre
espera
• admonición: admonició, advertiment
• adopción: adopció
• adopción plena: adopció plena
• adoptable: adoptable (m. i f.)
• adoptado -da: adoptat -ada
• adoptando -da: adoptand -anda
• adoptante: adoptant
• adoptar: adoptar, afillar
• adoptivo -va: adoptiu -iva
• adquirente: adquirent
• adquirible: adquirible
• adquiridor -ra: adquiridor -a
• adquirir: adquirir
• adquisición: adquisició

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Terminologia
jurídica i administrativa
• adquisitivo -va: adquisitiu -iva
• adscribir: adscriure
• adscripción: adscripció; destinació
• aduana: duana
• aduanar: duanar
• aduanero -ra: duaner -a
• aducción: adducció
• aducir: adduir
• adulteración: adulteració
• adulterar: adulterar
• adverso -sa: advers -a
• advertencia: advertiment, admonició;
advertència
• advertir: advertir, avisar, informar,
amonestar; advertir, comminar
• afectación: afectació
• afectar: afectar
• afecto -ta de invalidez: afectat -
ada d’invalidesa
• afianzador -ra: fiador -a, fiançador -a,
garant
• afianzamiento: fiançament, fiança
• afianzar: fiançar, garantir; consolidar,
afermar, fer ferm, refermar, reforçar
• afidávit: afidàvit
• afiliación: afiliació
• afiliar: afiliar
• afincarse: instal·lar-se, establir-se
• afrontar: acarar, afrontar; afrontar,
fer front a (adversitats, problemes)
• agencia: agència
• agilizar: agilitar, agilitzar, accelerar,
alleugerir, optimar, optimitzar
• agio: àgio
• agiotaje: agiotatge
• agiotista: agiotista
• agotar: exhaurir; esgotar
• agotar la vía administrativa: exhaurir
la via administrativa
• agraciar: agraciar
• agradecer: agrair
• agradecido -da: agraït -ïda
• agradecimiento: agraïment
• agrario -a: agrari -ària
• agravante: agreujant
• agravar: agreujar
• agravio: greuge
• agregación: agregació
• agregado -da: agregat -ada
• agregar: agregar
• agrupación: agrupació
• agrupar: agrupar
• ahijado -da: afillat -ada; fillol -a
• ajeno -na: aliè -ena, d’altri; estrany -a
• ajustar: ajustar
• ajustarse a: ajustar-se a, adaptarse
a, atenir-se a
• ajustarse a derecho: ajustar-se a dret
• ajuste: ajustament, ajust
• al alcance de: a l’abast de
• al amparo de: a l’empara de,
emparant-se en
• al contado: al comptat
• al descubierto: en descobert
• al detalle: al detall, a la menuda
• al efecto: amb aquesta finalitat, a
aquest efecte
• al efecto de: a l’efecte de
• al fin: en/per fi, en conclusió,
finalment
• al fin y al cabo: al cap i a la fi, al
capdavall
• al menos: almenys, si més no, com
a mínim
• al objeto de: amb l’objecte de, amb
l’objectiu de, amb la finalitat de
• al parecer de: a parer de, a l’arbitri
de, segons l’apreciació de
• al por mayor: a l’engròs
• al por menor: a la menuda, al detall
• al/a la portador -ra: al/a la portador
-a, a qui el porti
• al respecto: respecte d’això, sobre
això
• al respecto de: respecte a/de, pel
que fa a, quant a
• alarde: alardo
• albacea: marmessor -a
• albarán: albarà
• alcance: dèficit comptable, descobert
de comptes; abast, cobertura,
extensió
• alcanzar: aconseguir, assolir, abastar
• aleatorio -ria: aleatori -òria
• alegación: al·legació
• alegar: al·legar
• alegato: al·legat
• alevosamente: traïdorament
• alevosía: traïdoria
• alevoso -sa: traïdorenc -a
• alfarrazar: alfarrassar
• alguacil: algutzir, agutzil
• alicuanta: aliquanta
• alícuota: alíquota
• alienable: alienable
• alienación: alienació
• alienar: alienar
• alijo: mercaderies de contraban,
comís, contraban
• alineación: alineació, alineament
• allanamiento a la demanda: assentiment
a la demanda
• allanamiento de morada: violació
de domicili
4
erm
t no
i l
g
o ia
• allanarse a la demanda: assentir a
la demanda
• allegado -da: parent -a, familiar
• almacén: magatzem
• almacenaje: emmagatzematge; magatzematge
• almacenamiento: emmagatzematge,
emmagatzemament
• almacenar: emmagatzemar
• alquilar: llogar
• alquiler: lloguer
• alta: alta
• alteración: alteració
• alterar: alterar
• alto cargo: alt càrrec
• aludir: al·ludir
• alusión: al·lusió
• alza: alça, augment, puja
• alzada: alçada
• alzado -da: alçat -ada
• alzamiento de bienes: aixecament
de béns
• ámbito: àmbit
• amigable: amigable
• amillaramiento: amillarament
• amojonamiento: fitació, amollonament
• amojonar: fitar, amollonar
• amonestación: amonestació
• amonestar: amonestar
• amortización: amortització
• amortizar: amortitzar
• amparar: emparar
• amparo: empara
• anales: annals
• análisis: anàlisi
• analista: analista
• analizar: analitzar
• anejo: annex
• anejo -ja: annex-a, adjunt -a
• anexar: annexar, adjuntar
• anexo: annex
• anexo -xa: annex -a, adjunt -a
• anidados -das: imbricats -ades
(pl.) (sentències, documents)
• ánimo: ànim; ànim, finalitat
• anónimo -ma: anònim -a
• anotación: anotació
• anotar: anotar
• ante mí: davant meu
• ante todo: abans de res, abans que
res, abans de tot, en primer lloc
• antecedentes: antecedents
• anteceder: antecedir
• antecesor -ra: antecessor -a
• antedata: antedata
• antefirma: antefirma, antesignatura
• antejuicio: avantjudici

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Terminologia
jurídica i administrativa
• antelación: antelació
• anteperiodo: avantperíode
• anteproyecto: avantprojecte
• antes de que: abans que
• anticipación: anticipació
• anticipar: anticipar, bestreure,
avançar (diners); anticipar, avançar
• anticipo: bestreta, acompte,
avançament; paga i senyal, arres,
garantia
• anticresis: anticresi
• antigüedad: antiguitat
• antijuridicidad: antijuridicitat
• antijurídico -ca: antijurídic -a
• antinomia: antinòmia
• antiselección: antiselecció
• anual: anual, anyal
• anualidad: anualitat
• anuario: anuari
• anulabilidad: anul·labilitat
• anulación: anul·lació, rescissió
• anular: anul·lar
• anunciante: anunciant
• anunciar: anunciar
• anuncio: anunci
• anverso: anvers, cara
• año civil: any civil
• año natural: any natural
• apalabrar: emparaular
• aparcería: parceria
• apariencia: aparença
• apartado: apartat
• apartamiento: apartament
• apátrida: apàtrida
• apatridia: apatrídia
• apelación: apel·lació
• apelado -da: apel·lat -ada
• apelante: apel·lant
• apelar: apel·lar
• apellidar: cognomenar; anomenar
• apellido: cognom
• apéndice: apèndix
• apeo: delimitació
• apercibimiento: advertència;
prevenció
• apercibir: advertir; notificar
• apersonarse: personar-se
• apertura: obertura
• aplazamiento: ajornament
• aplazar: ajornar
• aplicación: aplicació
• aplicar: aplicar
• ápoca: àpoca
• apoderado -da: apoderat -ada
• apoderamiento: apoderament
• apoderar: apoderar
• aportación: aportació
• aportar: aportar
• aporte: aportació
• apoyar: donar suport; recolzar
• apoyo: suport
• apreciar: apreciar, determinar, especificar;
apreciar, apreuar, avaluar,
valorar; apreciar, detectar, observar,
comprovar
• aprecio: apreciació, avaluació, valoració,
apreuament
• apremiar: constrènyer; apressar
• apremio: constrenyiment; pressa
• apresurarse: afanyar-se, apressar-se
• aprobación: aprovació
• aprobar: aprovar
• aprobativo -va: aprovatiu -iva,
aprovatori -òria
• aprobatorio -ria: aprovatori -òria,
aprovatiu -iva
• aprontar: apromptar
• apropiación: apropiació
• apropiar: apropiar
• aprovechamiento: aprofitament
• aprovechar: aprofitar
• apurar: esgotar, acabar, consumir,
exhaurir
• arancel: aranzel
• arancelario -ria: aranzelari -ària
• arbitraje: arbitratge
• arbitraje multiparte: arbitratge
multipart
• arbitrio: arbitri
• archivar: arxivar
• archivo: arxiu (conjunt de documents,
lloc, dependència, fitxer);
arxivament (acció d’arxivar)
• argumentar: argumentar (tr. i intr.)
• argumento: argument
• armonizar: harmonitzar
• arqueo: arqueig
• arraigo: arrelament
• arras: arres
• arrastrar los autos: avocar la causa
• arreglo: arranjament, acord; retoc,
reparació
• arrendador -ra: arrendador -a
• arrendamiento: arrendament
• arrendar: arrendar
• arrendatario -ria: arrendatari -ària
• arrendaticio -cia: arrendatici -ícia
• arrepentirse: penedir-se
• arrestar: arrestar
• arresto: arrest
• arrogación: arrogació
• arrogar: fer una arrogació
• arrogarse: arrogar-se, atribuir-se
• articular: articular
5
erm
t no
i l
g
o ia
• artículo: article
• asalariado -da: assalariat -ada
• asalariar: assalariar, assoldar
• asamblea: assemblea
• ascendencia: ascendència
• ascendente: ascendent
• asegurado -da: assegurat -ada
• asegurador -ra: assegurador -a
• aseguramiento: assegurament
• asentamiento: assentament
• asentar: assentar, anotar
• asentimiento: assentiment
• asentimiento a la demanda: assentiment
a la demanda
• asentir: assentir
• asesor -ra: assessor -a
• asesoramiento: assessorament
• asesorar: assessorar
• asesoría: assessoria
• así como: així com, i també, així
com també
• así que: així que, tot seguit que; així
que, de manera que
• así y todo: així i tot, amb tot, amb tot
i això, tot amb tot, tot i així, això no
obstant, no obstant això
• asiento: assentament
• asignación: assignació
• asignar: assignar
• asistencia: assistència
• asistente: assistent
• asistir: assistir
• asistir la razón: tenir la raó, posseir
la raó
• asociación: associació
• asociado -da: associat -ada
• asumir: assumir
• asunción: assumpció
• asunto: assumpte
• asuntos de trámite: assumptes de
tràmit
• atender: atendre
• atenerse a: atenir-se a
• atenuante: atenuant
• atesoramiento: atresorament
• atesorar: atresorar
• atestación: testificació, atestació
• atestado: atestat
• atestar: atestar, testificar
• atestiguar: testificar, atestar, donar
testimoni, donar testimoniatge
• atrasar: endarrerir, retardar
• atrasarse: endarrerir-se
• atraso: retard, endarreriment
• atrasos: endarreriatges (que es
deuen), endarreriments (no pagats)
• atribución: atribució

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
b
c
Terminologia
jurídica i administrativa
• atribuir: atribuir
• audiencia: audiència
• auditar: auditar
• auditor -ra: auditor -a
• auditoría: auditoria
• aumentar: augmentar
• aumento: augment
• ausencia: absència
• ausente: absent
• autenticación de firma: autenticació
de firma
• autenticar: autenticar, autentificar
• autenticidad: autenticitat
• auténtico -ca: autèntic -a
• autentificar: autenticar, autentificar
• auto: interlocutòria
• autocontrato: autocontracte
• autofinanciación: autofinançament
• baja: baixa
• bajar: baixar; abaixar
• bajo apercibimiento: sota/amb
l’advertiment
• bajo condición: sota condició
• bajo inventario: inventariat
• bajo juramento: sota jurament
• balance: balanç
• bancario -ria: bancari -ària
• bancarrota: bancarrota, fallida
• bando: ban; bàndol
• baremo: barem
• barrar: barrar
• bastante: bastant
• bastantear: validar
• bastanteo: validació
• beneficiario -ria: beneficiari -ària
• beneficio: benefici
• beneficioso -sa: beneficiós -osa
• benéfico -ca: benèfic -a
• caber recurso: poder-se interposar
recurs
• cabildo: consell insular
• caducar: caducar
• caducidad: caducitat
• caja de caudales: caixa de cabals
• calificación: qualificació
• calificar: qualificar
• callejero: guia de carrers
• cámara: cambra (de comerç...);
càmera
• cambiar: canviar
• cambio: canvi, barata, bescanvi,
permuta
• cambista: canviador -a, canvista
• cancelación: cancel·lació
• cancelar: cancel·lar
• canje: canvi, bescanvi, permuta,
• autoliquidación: autoliquidació
• autonomía conflictual: autonomia
conflictual
• autor -ra: autor -a
• autoría: autoria
• autoridad: autoritat
• autorización: autorització
• autos: actuacions (pl.) (diligències)
• autoseguro: autoassegurança
• aval: aval
• avalador -ra: avalador -a
• avalar: avalar
• avaluación: avaluació, valoració,
determinació, apreuament, apreciació
• avaluar: avaluar, valorar, determinar,
apreuar, apreciar, estimar
• avalúo: avaluació, apreuament,
valoració, determinació, apreciació
• bianual: bianual
• bien de dominio público: bé de
domini públic, bé demanial
• bien demanial: bé demanial, bé de
domini públic
• bien inmueble: bé immoble
• bien mostrenco: bé vagant
• bien mueble: bé moble
• bien que: per bé que, bé que,
encara que, si bé
• bien semoviente: bé semovent
• bienal: biennal
• bienes: béns
• bienes gananciales: béns de guanys
• bienio: bienni
• bilateral: bilateral
• bimensual: bimensual
• bimestral: bimestral
• bimestre: bimestre
• bisiesto: bixest, bissextil, de traspàs
barata
• canjear: canviar, bescanviar,
permutar, baratar
• canon: cànon
• capacidad: capacitat
• capacitación: capacitació
• capacitar: capacitar
• capaz: capaç
• capítulo: capítol
• carear: acarar, confrontar, encarar
• carecer: mancar, no tenir, estar
mancat de
• carencia: carència, període de
carència, període de franquícia,
període de manca
• careo: acarament, confrontació,
encarament
• carga: càrrega
6
erm
t no
i l
g
o ia
• avecindamiento: aveïnament
• avecindar: aveïnar
• avenencia: avinença
• averiguación: indagació, investigació,
esbrinament
• averiguar: esbrinar, indagar, arribar
a saber, descobrir, escatir
• avisador -ra: avisador -a
• avisar: avisar
• aviso: avís
• aviso precautorio: avís de precaució
• avocación: avocació
• avocar: avocar
• avocar los autos: avocar la causa
• avulsión: avulsió
• ayuntamiento: ajuntament, consistori
• blanqueo: blanqueig
• blanqueo de dinero: blanqueig de
diner
• bloqueo: bloqueig
• boda: casament, noces, boda,
núpcies
• boletín: butlletí
• bolsa: borsa
• bonificación: bonificació
• bonificar: bonificar
• bono: bo
• borrador: esborrany
• borrar: esborrar
• brocárdico: brocard, axioma legal
• bruto -ta: brut -a
• bufete: bufet
• burótica: buròtica
• bursátil: borsari -ària
• busca y captura: crida i cerca
• búsqueda: recerca
• carga de la prueba: càrrega de la
prova
• cargo: càrrec (funció, persona);
càrrec (pressupost)
• carta: carta
• cartera: cartera
• casación: cassació
• casamiento: casament, boda, núpcies
• casar: casar; cassar, anul·lar
(persones)
• casicontrato: quasicontracte
• casidelito: quasidelicte
• casidomicilio: quasidomicili
• caso: cas
• castigo: càstig
• casual: casual
• casualidad: casualitat
• catastral: cadastral

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Terminologia
jurídica i administrativa
• catastrar: encadastrar
• catastro: cadastre
• categoría: categoria
• cauce reglamentario: via reglamentària
• caución: caució
• caución juratoria: caució juratòria
• caución promisoria: caució promissòria
• caucionar: caucionar
• caudal: cabal
• causa: causa
• causa de pedir: raó petitòria
• causahabiente: drethavent
• causalidad: causalitat
• causante: causant
• causar baja: ser baixa, ser declarat
baixa; ser (causa de) baixa, deixar
vacant
• causar estado: causar estat, esdevenir
definitiu -iva
• causídico -ca: causídic -a, procurador
-a
• cautela y caución: cautela i caució;
mesures d’assegurament
• cautelar: cautelar
• cedente: cedent
• ceder: cedir
• cédula: cèdula
• celebrar: formalitzar, signar, subscriure
(un contracte); tenir, tenir lloc,
convocar, fer (una reunió); celebrar
(un judici)
• censal: censal
• censar: censar
• censatario -ria: censatari -ària
• censo: cens
• censor -ra: censor -a
• censor -ra jurado -da de cuentas:
censor -a jurat -ada de comptes
• censual: censual
• censualista: censalista, censualista,
acensa-dor -a
• censura: censura
• censurar: censurar
• cerciorarse: assegurar-se, encertir-se,
cerciorar-se
• cerrar: tancar, cloure
• certificación: certificació; certificat
(document)
• certificado: certificat
• certificar: certificar
• cesación: cessació, cessament
• cesante: cessant
• cesar: cessar (intr.); destituir, separar,
remoure, rellevar, decidir el
cessament, fer cessar, deposar
• cese: cessament
• cesión: cessió
• cesionario -ria: cessionari -ària
• cheque: xec
• chequeo: revisió mèdica, reconeixement
sistemàtic
• cierre: tancament, cloenda
• cifra: xifra
• circunscripción: circumscripció
• circunstancia: circumstància
• cita: cita
• citación: citació
• citación a comparecencia: citació
a dia cert
• citación de remate: citació a
execució
• citador -ra: citador -a
• citar: citar, notificar; anomenar,
esmentar (algú), citar; esmentar,
indicar, assenyalar, consignar
• citar a comparecencia: citar a dia
cert
• citar de remate: citar a execució
• citatorio -ria: citatori -òria
• civil: civil
• civilista: civilista
• clarificar: aclarir, explicar, detallar
• cláusula: clàusula
• cláusula de constituto: clàusula
de constitut
• cláusula de descuelgue: clàusula
de desvinculació
• cláusula penal: astricció
• cliente: client -a
• clínica médicoforense: clínica
medicoforense
• coacción: coacció
• coadyuvante: coadjuvant
• coaseguro: coassegurança
• coautor -ra: coautor -a
• cobertura: cobertura, abast
• cobertura del seguro: abast de
l’assegurança, extensió de l’assegurança
• cobranza: cobrament; cobrança
• cobrar: cobrar
• cobro: cobrament
• cobro anticipado: cobrament
anticipat
• cobro de lo indebido: cobrament
de l’indegut
• cobro diferido: cobrament diferit
• cobro revertido: cobrament a
destinació
• codicilar: codicil·lar
• codicilio: codicil
• codificación: codificació
7
erm
t no
i l
g
o ia
• codificar: codificar
• código: codi
• coercer: coercir, constrènyer
• coercibilidad: coercibilitat
• coerción: coerció
• coercitividad: coercitivitat
• coercitivo -va: coercitiu -iva
• cofiador -ra: cofiador -a
• cognición: cognició
• cohabitación: cohabitació
• cohecho: suborn de funcionari
• coheredero -ra: cohereu -eva
• colaborador -ra: col·laborador -a
• colaborar: col·laborar
• colación: col·lació
• colacionar: col·lacionar
• colateral: col·lateral
• colectividad: col·lectivitat
• colectivo -va: col·lectiu -a
• colegatario -ria: col·legatari -ària
• colegiado -da: col·legiat -ada
• colegio: col·legi
• colindante: contigu -a
• colindar: afrontar amb, confrontar
amb
• colisión: col·lisió
• colisionar: col·lidir
• colitigante: col·litigant
• colonato: colonat
• coludir: col·ludir
• colusión: col·lusió
• comandita: comandita
• comanditar: comanditar
• comanditario -ria: comanditari -ària
• cometer: cometre
• cometido: comesa, missió, feina
• comisar: comissar, decomissar
• comisaría: comissaria
• comisario -ria: comissari -ària
• comisión: comissió
• comisionista: comissionista
• comiso: comís, decomís
• comisorio -ria: comissori -òria
• comité: comitè
• comitente: comitent
• como consecuencia de: a/com a
conseqüència de
• como en derecho mejor proceda:
com correspongui en dret
• como máximo: com a màxim; pel
cap alt
• como mínimo: com a mínim; pel
cap baix
• comodante: comodant
• comodatario -ria: comodatari -ària
• comodato: comodat
• comparecencia: compareixença

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Terminologia
jurídica i administrativa
• comparecer: comparèixer, personar-se
• comparecer ante: comparèixer
davant, presentar-se davant
• compareciente: compareixent
• compatible: compatible
• compeler: compel·lir (obligar)
• compensación: compensació
• compensar: compensar
• competencia: competència
• competente: competent
• competer: competir (pertocar)
• competir: competir
• compilación: compilació
• componedor -ra: componedor -a
• componer: compondre
• compraventa: compravenda
• comprobación: comprovació
• comprobante: comprovant
• comprobar: comprovar
• compromisario -ria: compromissari
-ària
• compromisorio -ria: compromissori
-òria
• compulsa: compulsa
• compulsación: compulsació
• compulsar: compulsar
• compulsión: compulsió
• compulsivo -va: compulsiu -iva
• compulsorio -ria: compulsori -òria
• cómputo: còmput
• común: comú -una
• comunal: comunal
• comunero -ra: comuner -a
• comunicación: comunicació
• comunicado: comunicat
• comunicado interno: comunicat
intern
• comunicar: comunicar
• comunidad: comunitat
• comunidad de bienes: comunitat
de béns
• con antelación a: amb antelació a,
abans de
• con apercibimiento de que: amb
l’advertència que, amb la prevenció
que
• con apoyo en: amb el suport de
• con arreglo a: d’acord amb, de
conformitat amb, segons
• con arreglo a derecho: d’acord
amb el dret, conforme amb el dret
• con arreglo a su leal saber y
entender: segons el seu parer
• con carácter de: amb caràcter de,
en qualitat de
• con cargo a: amb càrrec a
• con conocimiento de causa: amb
coneixement de causa
• con creces: amb escreix
• con efectos: amb efectes
• con efectos de: amb efectes de
• con excepción de: a excepció de,
exceptuant, passat de, llevat de, tret
de
• con exclusión de: a exclusió de,
excloent, passat de, llevat de, tret de
• con indicación expresa de: s’hi ha
d’indicar expressament
• con mayor motivo: amb més
motiu, amb més raó
• con miras a: amb vista a, pensant
en, amb la intenció de
• con motivo de: amb motiu de, a/per
causa de, per raó de
• con objeto de: amb l’objecte de,
amb l’objectiu de, amb la finalitat de
• con ocasión de: amb motiu de, en
ocasió de
• con razón: amb raó, justificadament
• con referencia a: amb referència a,
amb relació a, quant a, pel que fa a
• con relación a: amb relació a, pel
que fa a, amb referència a, quant a
• con respecto a: respecte a/de, pel
que fa a, quant a
• con sólo que: amb que, amb la
condició que, només que, solament
que
• con tal que: a condició que,
mitjançant que
• con todo: amb tot, amb tot i això, tot
amb tot, tot i així, això no obstant, no
obstant això
• con todo y con eso: amb tot, amb
tot i això, tot amb tot, tot i així, això no
obstant, no obstant això
• con vistas a: amb vista a, pensant
en, amb la intenció de
• con voz y voto: amb veu i vot
• conceder: concedir
• concernir: concernir
• concertación: concertació
• concertar: concertar
• concesión: concessió
• concesionario -ria: concessionari
-ària
• concierto: concert
• conciliación: conciliació
• concluir: concloure
• conclusión: conclusió
• concluso -sa: conclús -usa
• concubinato: concubinat
• conculcar: conculcar
8
erm
t no
i l
g
o ia
• concurrencia: concurrència
• concurrir: concórrer
• concursado -da: concursat -ada
• concursar: concursar
• concurso: concurs
• concurso-oposición: concurs oposició
• concurso-subasta: concurs subhasta
• concusión: concussió
• condena: condemna
• condenado -da en costas: condemnat
-ada a (pagar les) costes
• condenar: condemnar
• condenar en costas: condemnar a
(pagar les) costes, condemnar al
pagament de les costes
• condenatorio -ria: condemnatori -
òria
• condición: condició
• condominio: condomini
• condómino -na: copropietari -ària
• condonación: condonació
• condonante: condonador -a
• condonar: condonar
• conducción: conducció
• conducta: conducta
• condueño -ña: copropietari -ària
• conectar: connectar
• conexión: connexió
• conexo -xa: connex -a
• conferencia: conferència
• conferir: conferir
• confesión: confessió
• confeso -sa: confés -essa
• confianza: confiança
• confiar: confiar
• confidencial: confidencial
• confirmación: confirmació
• confirmar: confirmar
• confirmar en: confirmar en
• confiscación: confiscació
• confiscar: confiscar
• conflicto: conflicte
• conforme: conforme, d’acord; com,
de la manera que; quan, així que; a
mesura que
• conforme a: conforme a, de
conformitat amb, d’acord amb
• conforme con: conforme amb
(satisfet -a de)
• conforme salvo: conforme excepte
• conformemente: conformement
• conformidad: conformitat
• confrontación: confrontació
• confrontar: confrontar
• confundido -da: confós -osa

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Terminologia
jurídica i administrativa
• confundir: confondre
• confusión: confusió
• confuso -sa: confús -usa
• congruencia: congruència
• conjunción: conjunció
• conminación: comminació
• conminar: comminar
• conmutar: commutar
• connivencia: connivència
• conocer: conèixer
• conocer de una causa: conèixer
d’una causa, entendre en/d’una
causa
• conocimiento: coneixement
• consanguinidad: consanguinitat
• consecuencia: conseqüència
• consecuente: conseqüent; consegüent
• conseguir: aconseguir, obtenir
• consejería: conselleria
• consejero -ra: conseller -a
• consejo: consell
• Consejo General del Poder Judicial:
Consell General del Poder
Judicial
• consenso: consens
• consensual: consensual
• consensuar: consensuar
• consentido -da: ferm -a (sentència)
• consentimiento: consentiment
• consentir: assentir; accedir, consentir
• consideración: consideració
• considerando: fonament de dret,
fonament jurídic (en la fonamentació
d’una resolució)
• considerar: considerar
• consignación: consignació
• consignador -ra: consignador -a
• consignar: consignar
• consignatario -ria: consignatari -ària
• consolidación: consolidació
• consolidar: consolidar
• consorcio: consorci
• consorte: consort
• constancia: constància, constatació,
testimoni, prova
• constar: constar
• constitución: constitució
• constituir: constituir
• constitutivo -va: constitutiu -iva
• constituto: constitut
• constituyente: constituent
• consuetud: consuetud
• consuetudinario -ria: consuetudinari
-ària
• consulta: consulta
• consultar: consultar
• consumación: consumació
• consumar: consumar
• contabilidad: comptabilitat
• contabilizar: comptabilitzar
• contable: comptable
• contadero -ra: comptador -a, comptat-ada,
a comptar de
• contado: comptat
• contador -ra: comptador -a
• contaduría: comptadoria
• contar: comptar
• contemplar: preveure, tenir en
compte, incloure, establir, considerar,
tractar de, recollir, expressar,
assenyalar, indicar (tenir en compte);
ordenar, prescriure, establir, disposar
(ordenar); complir, donar compliment
(complir)
• contencioso -sa: contenciós -osa
• contencioso administrativo: contenciós
administratiu
• contener: contenir
• contenido: contingut
• contestación: contestació
• contestar: contestar
• conteste: conteste
• continencia: continència
• continente: continent
• contingentación: contingentació
• contingente: contingent
• continuado -da: continuat -ada
• continuar con: continuar
• continuo -nua: continu -ínua
• contra reembolso: contra reemborsament,
contra reembossament
• contraacusación: contraacusació
• contracción: contracció
• contracción del gasto: contracció
de la despesa
• contracédula: contracèdula
• contraer: contreure, contraure
• contrafirma: contrafirma, contrasignatura
• contrafirmar: contrafirmar, contrasignar
• contrafuero: contrafur
• contrahacer: contrafer
• contraído: contreta (obligació de
pagar) (f.)
• contraorden: contraordre
• contrapartida: contrapartida
• contraprestación: contraprestació
• contrario -ria: contrari -ària
• contrarregistro: contraregistre
• contrarrestar: contrarestar
• contraseguro: contraassegurança
• contrasellar: contrasegellar
9
erm
t no
i l
g
o ia
• contrata: contracta
• contratación: contractació
• contratar: contractar
• contratista: contractista
• contrato: contracte
• contravención: contravenció
• contravenir: contravenir
• contraventa: contravenda
• contrayente: contraent
• contribución: contribució
• contribuir: contribuir
• contribuyente: contribuent
• contumacia: contumàcia
• contumaz: contumaç
• convalidación: convalidació
• convalidar: convalidar
• convención: convenció
• conveniente: convenient
• convenio: conveni
• convenir: convenir
• convocar: convocar
• convocatoria: convocatòria
• conyugal: conjugal
• cónyuge: cònjuge
• cooperación: cooperació
• cooperativa: cooperativa
• coordinación: coordinació
• coordinador -ra: coordinador -a
• coordinar: coordinar
• copartícipe: copartícip
• copia: còpia
• copropiedad: copropietat
• copropietario -ria: copropietari -ària
• corredor -ra: corredor -a
• corredoría: corredoria
• correduría: corredoria
• correr a cargo de: ser a càrrec de,
anar a càrrec de
• correspondencia: correspondència
• corresponder: correspondre
• corretaje: corretatge
• corriente: corrent, actual, en curs
• cosa juzgada: cosa jutjada
• costas: costes, despeses
• coste: cost
• costumbre: costum (m.)
• cotejar: confrontar, acarar, encarar;
compulsar; comparar
• cotejo: confrontació, acarament,
encarament; compulsa; comparació
• cotización: cotització
• cotizar: cotitzar
• credencial: credencial
• crédito: crèdit
• criterio: criteri
• cuadrienal: quadriennal
• cuadrienio: quadrienni

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
d
Terminologia
jurídica i administrativa
• cualidad: qualitat
• cuando proceda: quan sigui procedent,
quan escaigui
• cuantía: quantia
• cuantificación: quantificació
• cuantificar: quantificar
• cuanto a: quant a, pel que es
refereix a, pel que fa a
• cuanto antes mejor: com més
aviat millor
• cuasicontrato: quasicontracte
• cuasidelito: quasidelicte
• cuasiusufructo: quasiusdefruit
• cuatrienal: quadriennal
• cuatrienio: quadrienni
• cuenta: compte (m.)
• cuenta de resaca: compte de
ressaca
• cuentacorrentista: comptecorrentista
• cuentadante: comptedant, compte-
• dación: dació
• dada cuenta que: atès que, com
que, com sigui que
• dado caso que: posat que, suposat
que, en el cas que, en el supòsit que,
suposant que
• dado que: atès que, atenent que,
considerant que, ja que, del moment
que; posat que, en el supòsit que, en
el cas que, suposant que, suposat
que
• dador -ra: dador -a
• damnificación: damnificació
• damnificado -da: damnificat -ada
• damnificador -ra: damnificador -a
• damnificar: damnificar
• dañar: danyar
• daño: dany
• daños y perjuicios: danys i
perjudicis
• dañoso -sa: danyós -osa,damnós
• dar abasto: donar l’abast
• dar audiencia: donar audiència
• dar aviso: avisar, trametre un avís
• dar comienzo: començar, iniciar
• dar cuenta: donar compte
• dar cumplimiento: donar compliment,
tramitar; donar compliment,
complir; fer complir; acomplir
• dar curso: donar curs
• dar el enterado: donar la conformitat
• dar fe: donar fe; donar-ne fe,
certificar, fer constar; donar fe,
constatar, assegurar, fer constar
• dar lectura: llegir
• dar parte: donar part, notificar, co-
donant
• cuentapartícipe: comptepartícip
• cuerpo: cos
• cuestión: qüestió
• cuestionar: qüestionar
• cuestionario: qüestionari
• culpa: culpa
• culpabilidad: culpabilitat
• culpable: culpable
• culpar: culpar
• culposo -sa: culpós -osa
• cumplido -da: complert -a
• cumplimentación: emplenament;
formalització; compliment
• cumplimentar: emplenar; formalitzar;
acomplir, complir, donar compliment,
executar, portar a cap,
completar
• cumplimiento: compliment, acompliment
municar, avisar, assabentar
• dar por: donar per, considerar (com a)
• dar término a: posar terme a,
cloure, concloure
• dar traslado: traslladar
• dar vista: sotmetre a vista (l’expedient)
• darse cuenta: adonar-se
• data: data
• datar: datar
• dato: dada (f.)
• de acuerdo con: d’acord amb, de
conformitat amb, segons
• de adverso: de contrari
• de ahora en adelante: d’ara
endavant, d’avui endavant, en
endavant
• de antemano: per endavant
• de cara a: amb vista a, pensant en,
amb la intenció de
• de común acuerdo: de comú
acord
• de conformidad con: d’acord amb,
de conformitat amb, conformement
a, conformement amb, segons
• de cuando en cuando: de tant en tant
• de cuenta y cargo de: a compte de,
a càrrec de
• de cuenta y riesgo: de compte i
risc, per compte de
• de guardia: de guàrdia
• de hoy en adelante: d’avui
endavant
• de ignorado paradero: de parador
ignorat, de parador desconegut
• de igual clase: del mateix tipus
• de improviso: d’improvís, inespera-
10
erm
t no
i l
g
o ia
• cumplir: complir; acomplir
• cumplir con: complir
• cumplir condena: complir (una)
condemna
• cuota: quota
• cuota litis: quota litis
• cupo: quota; contingent
• cupón: cupó
• curador -ra: curador -a
• curaduría: curadoria
• curatela: curatela
• cursar: cursar, donar curs; enviar,
trametre; cursar, estudiar, tramitar
• curso: curs
• custodia: custòdia
• custodiar: custodiar
• cuyo tenor literal: literalment, que
diu literalment
dament, sense preparació
• de lo actuado: del que s’ha fet, de
les actuacions
• de lo contrario: si no, altrament,
d’altra manera, en cas contrari
• de manera que: de manera que
• de mediar dolo: si hi ha dol
• de modo que: de manera que
• de modo y manera: de manera
que; a fi de, a fi i efecte de
• de obligado cumplimiento: de
compliment obligat
• de orden de: per ordre de
• de otra manera: d’altra manera
• de otro modo: d’altra manera
• de pleno derecho: de ple dret
• de primera necesidad: de primera
necessitat
• de referencia: esmentat -ada, a què
es fa referència
• de resultas de: de resultes de, a
conseqüència de
• de rigor: de rigor
• de su clase: que correspongui
• de su puño y letra: de pròpia mà
• de su razón: corresponent
• de todas maneras: de tota -es
manera -es, sigui com vulgui
• de todos modos: de tota -es
manera -es, sigui com vulgui
• de vez en cuando: de tant en tant
• debe: deure
• deber: deure
• debido a: per, a/per causa de, per
raó de
• débito: dèbit, deute; dèbit, càrrec

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Terminologia
jurídica i administrativa
• debitorio: debitori (m)
• debo mandar y mando: mano,
ordeno, disposo
• decaer en su derecho: perdre el
dret (una persona); prescriure;
caducar (un dret)
• decenal: decennal
• decenio: decenni
• decidir: decidir
• decisión: decisió
• decisorio -ria: decisori -òria
• declaración: declaració
• declarar: declarar
• declarar bastante: declarar suficient
• declararse en rebeldía: declararse
en rebel·lia
• declarativo -va: declaratiu -iva
• declaratorio -ria: declaratori -òria
• declinar: declinar
• declinatoria: declinatòria (sol·licitud
de refús de jurisdicció)
• declinatorio -ria: declinatori -òria
• decomisar: comissar, decomissar
• decomiso: decomís, comís
• decreto: decret
• decreto-ley: decret llei
• deducción: deducció
• deducible: deduïble
• deducir: deduir
• defecto: defecte
• defecto de forma: defecte de
forma
• defender: defensar
• defensa: defensa
• defensor -ra: defensor -a
• defensor del pueblo: defensor del
poble
• defensoría: defensoria
• defensorio: defensori
• deferir: deferir
• déficit: dèficit
• deficitario -ria: deficitari -ària
• definitivo -va: definitiu -iva
• deflación: deflació
• defraudación: defraudació
• defraudador -ra: defraudador -a
• defraudar: defraudar
• defunción: defunció
• dejación: deixament
• dejar: deixar
• dejar nota: anotar
• dejar sin efecto: deixar sense
efecte
• del orden de: prop de, cap a, a la
ratlla de, al voltant de, a l’entorn de
• delación: delació
• delante de mí: davant meu
• delatar: delatar
• delator -ra: delator -a
• delegación: delegació
• delegado -da: delegat -ada
• delegar: delegar
• deliberación: deliberació
• deliberar: deliberar
• delictivo -va: delictiu -iva
• delictuoso -sa: delictuós -osa
• delimitación: delimitació
• delimitador -ra: delimitador -a
• delimitar: delimitar, partionar
• delito: delicte
• demanda: demanda
• demandado -da: demandat -ada
• demandante: demandant
• demandar: demandar
• demanio: demani
• demarcación: demarcació
• demora: demora, retard
• denegación: denegació
• denegación de auxilio: denegació
d’auxili
• denegar: denegar
• dentro de: en, dins de; d’aquí a
• denuncia: denúncia
• denunciado -da: denunciat -ada
• denunciante: denunciant
• denunciar: denunciar; denunciar
(un contracte)
• dependencia: dependència
• depender: dependre
• dependiente: dependent
• deponente: deposant
• deponer: deposar
• deponer como testigo: deposar
com a testimoni
• depositante: dipositant
• depositar: dipositar
• depositaría: dipositaria
• depositario -ria: dipositari -ària
• depósito: dipòsit
• depreciación: depreciació
• derecho: dret
• derecho de acrecer: dret d’acréixer
• derecho de fadiga: dret de fadiga
• derecho de tanteo: dret de tempteig
• derechohabiente: drethavent
• derechos de autor: drets d’autor
• derogación: derogació
• derogar: derogar
• derogatorio -ria: derogatori -òria
• derrama: derrama
• derramar: derramar
• desacato: desacatament
• desacuerdo: desacord
• desaforar: desafurar
11
erm
t no
i l
g
o ia
• desafuero: desafur
• desahuciar: desnonar
• desahucio: desnonament
• desalojar: desallotjar
• desamortización: desamortització
• desamortizar: desamortitzar
• desarrollar: desenvolupar; desplegar
• desarrollo: desenvolupament; desplegament
• desatender: desatendre
• descargo: descàrrec
• descendencia: descendència
• descendiente: descendent
• desconfianza: desconfiança
• desconfiar: desconfiar
• desconocer: desconèixer
• desconocido -da: desconegut -uda
• descontar: descomptar
• descubierto -ta: descobert -a
• descubrir: descobrir
• descuento: descompte
• desde luego: evidentment, sens
dubte, certament
• desembargar: desembargar
• desembolsar: desemborsar, desembossar
• desembolso: desembors, desembós,
desemborsament, desembossament
• desempeñar: exercir, ocupar (un
càrrec); complir, desenvolupar (una
funció); executar, acomplir; desempenyorar
• desempeño: exercici; acompliment,
execució; desempenyorament
• desempleado -da: desocupat -ada,
aturat -ada, parat -ada
• desempleo: desocupació, atur
• desenvolver: desenvolupar
• desestimación: desestimació
• desestimar: desestimar
• desfalcar: desfalcar
• desfalco: desfalc
• desglosar: desglossar
• desglose: desglossament
• desgravación: desgravació
• desgravar: desgravar
• desheredación: desheretament
• desheredar: desheretar
• designación: designació
• designar: designar
• desistimiento: desistiment
• desistir: desistir
• deslegalización: deslegalització
• deslegalizar: deslegalitzar
• deslindar: delimitar
• deslinde: delimitació

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
e
Terminologia
jurídica i administrativa
• desocupación: atur, desocupació
• desocupado -da: parat -ada
• despachar: despatxar, acomiadar,
donar comiat; despatxar, donar curs
• despacho: despatx
• despedir: acomiadar, despatxar,
donar comiat
• despenalización: despenalització
• despenalizar: despenalitzar
• despido: acomiadament
• despliegue: desplegament
• desposeer: desposseir
• desposeimiento: desposseïment
• desprovisto -ta: desproveït -ïda
• destajero -ra: preufetaire, preufeter -a,
escarader, -a
• destajista: preufetaire, preufeter -era,
escarader, -a
• destinar: destinar
• destinatario -ria: destinatari -ària
• destino: destinació; destí
• destitución: destitució
• destituir: destituir
• desuso: desús
• desvalorar: desvalorar, devaluar
• desvalorización: desvaloració, devaluació
• desvalorizar: desvalorar, devaluar
• desventaja: desavantatge (m.)
• detallar: detallar
• detalle: detall
• detallista: detallista
• detasa: detaxa
• detención: detenció
• detener: detenir
• detentación: detenció, retenció
• detentar: detenir, mantenir, conservar;
ocupar, exercir, assumir (un
càrrec)
• detentor -ra: detentor -a
• deterioro: deterioració, deteriorament
• determinación: determinació
• determinar: determinar
• detractar: detractar
• detrimento: detriment, menyscapte
• deuda: deute (m.)
• deudor -ra: deutor -a
• devaluación: devaluació
• devaluar: devaluar
• echar de menos: trobar a faltar
• echar en falta: trobar a faltar
• echazón: llançament
• ecuánime: equànime
• edad: edat
• edicto: edicte
• efectividad: efectivitat
• devengable: meritable
• devengado -da: meritat -ada, degut
-uda; produït -ida, reportat -ada,
aportat -ada; redituat -ada; vençut
-uda (una lletra)
• devengar: meritar, guanyar, tenir
dret a; produir, reportar, aportar,
redituar; costar, importar
• devengo: meritació, dret a percebre;
rèdit, guany; cost, import
• devolución: devolució
• devolutivo -va: devolutiu -iva
• devoluto -ta: devolut -a
• devolver: retornar, tornar
• día de autos: dia dels fets
• día hábil: dia hàbil
• día inhábil: dia inhàbil
• dictamen: dictamen
• dictamen conforme: dictamen de
conformitat
• dictaminar: dictaminar sobre
• dictar: dictar
• dictar en: dictar en, pronunciar en
• dictar laudo: laudar
• difamación: difamació
• difamar: difamar
• diferencia: diferència
• diferente a: diferent de
• diferir: diferir
• dilación: dilació
• dilapidación: dilapidació
• dilapidar: dilapidar
• dilatorio -ria: dilatori -òria
• diligencia: diligència
• diligencia de constancia: diligència
de constatació
• diligenciar: diligenciar
• diligencias para mejor proveer:
diligències per proveir millor
• dimanante: dimanant
• dimanar de: dimanar de, provenir
de, procedir de
• dimisión: dimissió
• dimitir: dimitir (tr. i intr.)
• dirección: direcció; adreça, domicili
• directiva: directiva, normativa
europea
• directivo -va: directiu -iva
• directriz: directriu
• efectivo -va: efectiu -iva
• efecto: efecte
• efectuar: efectuar, dur a terme;
elaborar
• eficacia: eficàcia
• eficaz: eficaç
• efracción: efracció
12
erm
t no
i l
g
o ia
• dirigir: dirigir
• dirigirse: dirigir-se, adreçar-se
• dirimente: diriment
• discernimiento: discerniment
• disciplinario -ria: disciplinari -ària
• discurrir: discórrer
• disensión: dissensió
• disentimiento: dissentiment
• disfrutar: gaudir (de); tenir
• disfrute: gaudi
• disolver: dissoldre
• dispensa: dispensa
• dispensable: dispensable
• disponer: disposar
• disponibilidad: disponibilitat
• disponible: disponible
• disposición: disposició
• distribución: distribució
• distribuidor -ra: distribuïdor -a
• distribuir: distribuir
• disuasivo -va: dissuasiu -iva
• disuasorio -ria: dissuasiu -iva
• divorcio: divorci
• documentación: documentació
• documental: documental
• documentar: documentar
• documento: document
• dolo: dol, engany, frau
• doloso -sa: dolós -osa
• domiciliación: domiciliació
• domiciliar: domiciliar
• domicilio: domicili
• dominio: domini
• donación: donació
• donante: donant
• donativo: donatiu
• dorso: dors, revers
• dotación: dotació
• dotar: dotar
• dote: dot (m.)
• drogadicción: drogoaddicció
• duda: dubte (m.)
• dudar: dubtar
• dúplica: dúplica
• duplicado -da: duplicat -ada
• duplicar: duplicar
• duración: duració, durada
• efractor -ra: efractor -a
• egreso: despesa, partida de descàrrec
• ejecución: execució
• ejecutado -da: executat -ada
• ejecutante: executant
• ejecutar: executar
• ejecutivo -va: executiu -iva

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Terminologia
jurídica i administrativa
• ejecutorio -ria: executori -òria
• ejemplar: exemplar
• ejemplificar: exemplificar
• ejemplo: exemple
• ejercer: exercir
• ejercicio: exercici
• ejercitar: exercitar
• elección: elecció
• elegir: elegir
• elevar: elevar
• eludir: eludir
• emancipación: emancipació
• emancipar: emancipar
• embargante: embargador -a,
embargant
• embargar: embargar
• embargo: embargament, embarg
• embolsar: emborsar, embossar
• embolso: embors, emborsament,
embós, embossament
• emisión: emissió
• emisor -ra: emissor -a
• emitir: emetre
• emolumento: emolument
• empadronamiento: empadronament
• empadronar: empadronar
• empeñar: empenyorar
• empeño: empenyorament
• emplazamiento: citació a termini;
emplaçament, localització, situació
• emplazar: citar a termini; emplaçar,
situar, instal·lar; instar
• emplazar en legal forma: citar de
forma legal
• empleado -da: empleat -ada, treballador
-a assalariat -ada, assalariat -ada
• empleador -a: ocupador -a,
empresari -ària
• emplear: col·locar, ocupar; emprar,
usar, utilitzar
• empleo: ocupació, feina, col·locació;
ús, aplicació
• empréstito: emprèstit
• en actividad: en activitat
• en adelante: d’ara endavant, en
endavant
• en ambos efectos: a ambdós
efectes
• en aplicación de: en aplicación de
• en aras de: amb la intenció de, amb
l’objecte de, a fi de
• en atención a: en/per consideració
a, per esguard de
• en ausencia de: en absència de, a
manca de
• en balde: en va, debades,
endebades
• en base a: a partir de, basat -ada
en, basant-se en, prenent com a
base, sobre la base de, segons,
d’acord amb, tenint en compte,
considerant
• en beneficio de: en benefici de
• en blanco: en blanc
• en breve: en breu
• en bruto: en brut
• en busca de: en cerca de
• en calidad de: en qualitat de, com a
• en cambio: en canvi, contràriament
• en cantidad suficiente: prou, a
bastament
• en comparación con: en comparació
de
• en común: en comú
• en conformidad con: d’acord amb,
de conformitat amb, segons
• en consecuencia: en conseqüència,
per tant
• en consideración a: en/per consideració
a, tenint en compte, per
esguard de
• en consonancia con: de conformitat
amb, d’acord amb, segons
• en cuanto: així que, tan aviat com
• en cuanto a: quant a, pel que fa a,
referent a, amb relació a, en relació amb
• en cuanto al particular: pel que fa
al punt, pel que fa a la qüestió
• en cumplimiento de: en compliment
de, complint, tot complint, per
complir, per donar compliment a; per
dur a terme
• en curso: actual, corrent; en curs
• en debida forma: degudament, en
la forma deguda
• en defecto de: en defecte de, a falta
de
• en descubierto: en descobert
• en detrimento de: en detriment de
• en efectivo: en efectiu
• en el abandono: a l’abandó
• en el acto: a l’acte
• en el caso de autos: en el cas que
ens ocupa
• en el caso de que: posat que,
suposat que, en el cas que, en el
supòsit que, suposant que
• en el plazo de una audiencia: en el
termini d’una audiència
• en el supuesto de que: posat que,
suposat que, en el cas que, en el
supòsit que, suposant que
• en espera de: en espera de, mentre
esperem, esperant, a l’expectativa de
13
erm
t no
i l
g
o ia
• en esta conformidad: en aquest
cas; sota aquesta condició
• en este respecto: sobre això, pel
que fa al cas, respecte a això,
respecte d’això
• en este supuesto: en aquest
supòsit
• en firme: en ferm
• en forma: de forma legal, de forma
deguda, en forma
• en función de: en qualitat de, com
a; d’acord amb, segons, tenint en
compte, considerant; en funció de,
depenent de
• en gran manera: en gran manera
• en gran medida: en gran mesura
• en la medida que: en la mesura
que
• en lo concerniente a: quant a, pel
que fa a, pel que es refereix a
• en lo que concierne a: quant a, pel
que fa a, pel que es refereix a
• en lo referente a: quant a, pel que fa
a, referent a
• en lo relativo a: quant a, pel que es
refereix a, relativament a, pel que fa
a, amb relació a
• en lo sucesivo: d’ara endavant, en
endavant
• en lugar de: en lloc de, en comptes
de, en substitució de
• en materia de: en matèria de
• en méritos de: d’acord amb, en
virtut de
• en metálico: en metàl·lic, en efectiu
• en nombre de: en nom de
• en nombre y representación de:
en nom de, en representació de
• en oposición a: en oposició amb
• en oposición con: en oposició amb
• en orden a: amb vista a, a fi de, a
l’efecte de, amb la intenció de; pel
que fa a, quant a, en relació amb
• en pago a: per/en paga de
• en profundidad: amb deteniment
• en prueba de: com a prova de
• en razón de: pel que fa a, quant a,
referent a
• en rebeldía: en rebel·lia
• en relación a: en relació amb, pel
que fa a, relativament a, tocant a,
amb relació a
• en relación con: en relació amb, en
correspondència amb, en connexió
amb; amb relació a, pel que fa a, amb
referència a, quant a; amb relació a,
envers

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Terminologia
jurídica i administrativa
• en resumen: en resum, resumint,
recapitulant
• en resumidas cuentas: en resum,
en definitiva
• en seguida: de seguida, tot seguit
• en su caso: si escau, si és
procedent, si és el cas; si s’escau, si
es produeix; quan s’escaigui, si
s’escau, quan pertoqui, quan sigui
necessari
• en su defecto: si no, si no n’hi ha,
quan no n’hi hagi
• en su día: al seu dia, al seu temps,
quan sigui, en el seu moment, quan
correspongui, oportunament
• en su momento: al moment oportú,
quan serà el moment
• en suma: en suma, en resum,
arribat el cas
• en suspenso: en suspens
• en tal conformidad: en aquest
cas; sota aquesta condició
• en tanto que: mentre, mentre que,
fins que
• en tiempo: dins el termini
• en tiempo y forma: dins el termini
(establert) i en la forma escaient
• en todo caso: en tot cas (passi el
que passi); potser; si de cas, si es
creu convenient; almenys, si més
no
• en un día fijo: a dia adiat, a dia cert,
a dia sabut
• en un día prefijado: a dia adiat, a
dia cert, a dia sabut
• en un solo efecto: a un sol efecte
• en vano: en va, inútilment, sense
efecte
• en vez de: en lloc de, en compte de,
en comptes de, en substitució de
• en vigor: en vigor
• en virtud de: en virtut de, per virtut
de, per raó de, per l’acció de
• en vista de: en vista de, considerant,
atenent, tenint en compte
• en vista de que: del moment que, ja
que
• enajenable: alienable
• enajenación: alienació
• enajenar: alienar
• encabezamiento: encapçalament
• encabezar: encapçalar
• encaje de primas: cobrament de
primes
• encarcelamiento: empresonament
• encarcelar: empresonar
• encarecer: encarir
• encarecimiento: encariment
• encargado -da: encarregat -ada
• encargar: encarregar
• encargo: encàrrec
• encargo de gestión: encàrrec de
gestió
• encartado -da: encartat -ada
• encartamiento: encartament
• encartar: encartar
• encausado -da: encausat -ada
• encausador -ra: encausador -a
• encausamiento: encausament
• encausar: encausar
• encauzar: encaminar, encarrilar,
endegar, redreçar
• encomendar: encomanar
• encomienda de gestión: encàrrec
de gestió
• encubrimiento: encobriment
• encubrir: encobrir
• endeudamiento: endeutament
• endeudarse: endeutar-se
• endosante: endossant
• endosar: endossar
• endosatario -ria: endossatari -ària
• endoso: endós
• enervar: enervar
• enfiteusis: emfiteusi
• enfiteuta: emfiteuta, estabiliari -ària
• enfitéutico -ca: emfitèutic -a
• engaño: engany
• enjuiciamiento: enjudiciament
• enjuiciar: enjudiciar
• enlace: enllaç
• enmendar: esmenar
• enmienda: esmena
• ensañamiento: encrueliment
• ensañarse: encruelir-se
• enseres: efectes, béns
• ente: ens
• entender: entendre
• entendimiento: entesa, avinença;
enteniment
• enterado -da: assabentat -ada; me
n’he assabentat, n’he pres coneixement
(fórmula que acompanya una
signatura); coneixement (subst. donar
el coneixement de l’aprovació
del projecte)
• enterar: comunicar, fer saber,
assabentar
• enterarse: assabentar-se de, conèixer,
saber
• entidad: entitat
• entorpecer: entorpir
• entrada: entrada
• entrante: entrant
14
erm
t no
i l
g
o ia
• entrar en vigor: entrar en vigor,
començar a vigir
• entredecir: entredir
• entredicho: entredit
• entrega: lliurament
• entregar: lliurar, entregar, fer a
mans
• enumeración: enumeració
• enumerar: enumerar
• enviar: enviar, trametre
• envio: enviament, tramesa
• epígrafe: epígraf
• equidad: equitat
• equiparación: equiparació
• equiparar: equiparar
• equivalencia: equivalència
• equivalente: equivalent
• equivocación: equivocació
• equivocarse: equivocar-se
• equívoco: equívoc
• erario: erari
• erogación: erogació
• erogar: erogar
• erradicar: eradicar
• error: error
• escabinato: jurat mixt, jurat escabí
• escabino -na: escabí -ina
• escala: escala
• escalafón: escalafó
• escalamiento: escalament
• escasear: escassejar
• escasez: escassetat
• escatimar: escatimar
• escoger: escollir
• escrito: escrit
• escritura: escriptura
• escritura de poder: escriptura de
poder
• escriturar: escripturar, instrumentar
• escucha telefònica: escolta
telefònica
• especificación: especificació
• especificar: especificar
• especificidad: especificitat
• específico -ca: específic -a
• espera: espera
• esponsales: esposalles
• esponsalicio -cia: esponsalici -ícia
• esposo -sa: espòs -osa
• estabiliario -ria: estabiliari -ària
• estabiliente: estabilient
• establecer: establir
• establecido -da: establert -a
• establecimiento: establiment
• estadía: estadia
• estadillo: butlleta d’estat, estat
• estado: estat

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
f
Terminologia
jurídica i administrativa
• estafa: estafa
• estafador -ra: estafador -a
• estafar: estafar
• estampilla: estampilla, segell
• estar a la expectativa: estar a
l’expectativa
• estar en vigor: vigir, estar en vigor
• estar por cumplirse: haver-se de
complir
• estar y pasar por: sotmetre’s,
atenir-se
• estarse a: atenir-se a, ajustar-se a,
acomodar-se a
• estatal: estatal
• estatutario -ria: estatutari -ària
• estatuto: estatut
• estelionato: estel·lionat
• estimación: estimació
• estimar: estimar; estimar, avaluar,
valorar; valorar, considerar, examinar,
estudiar, tenir en compte;
estimar, determinar, establir, assenyalar
• estimativo -va: estimatiu -iva
• estimatorio -ria: estimatori -òria
• estipendiar: estipendiar
• estipendio: estipendi
• estipulación: estipulació
• estipular: estipular
• estrados: estrades
• estrago: estrall
• evacuar: evacuar
• evaluable: avaluable
• evaluación: avaluació
• evaluación del desempeño: avaluació
de la feina
• evaluar: avaluar
• evasión: evasió
• evento: esdeveniment
• eventual: eventual
• eventualidad: eventualitat
• evicción: evicció
• evidencia: evidència
• evidenciar: evidenciar, posar en
evidència
• evocar: evocar (una causa)
• facción: facció
• facilitar: facilitar
• facsímil: facsímil
• factor: factor
• factura: factura
• factura proforma: factura proforma,
proforma
• facturación: facturació
• facturar: facturar
• facultad: facultat
• exacción: exacció
• examen: examen
• excarcelación: excarceració
• excedencia: excedència
• excedente: excedent
• exceder: excedir
• excelente: excel·lent
• excepción: excepció
• excepcionar: exceptuar
• excesivo -va: excessiu -iva
• exceso: excés
• excluir: excloure
• exclusión: exclusió
• exclusiva: exclusiva (privilegi)
• exclusivo -va: exclusiu -iva
• exculpar: exculpar
• excusa: excusa
• excusar: excusar
• excusarse de: excusar-se de
• excusión: excussió
• exención: exempció
• exento -ta: exempt -a
• exequátur: exequàtur
• exhaustivo -va: exhaustiu -iva
• exhibición: exhibició
• exhibir: exhibir
• exhortar: demanar per mitjà d’un
exhort
• exhorto: exhort
• exigencia: exigència
• exigir: exigir
• eximente: eximent
• eximir: eximir
• existencia: existència
• existir: existir, haver-hi
• exonerar: exonerar, eximir
• expectante: expectant
• expedición: expedició
• expedidor -ra: expedidor -a
• expedientado -da: expedientat -
ada (m. i f.) (adj.)
• expedientar: expedientar, formar
expedient; instruir un expedient
• expediente: expedient
• expedir: expedir, trametre, despatxar,
donar curs
• facultar: facultar
• facultativo -va: facultatiu -iva
• fadiga: fadiga
• fallar: decidir, resoldre; fallar,
equivocar-se, errar; fallir; frustrar-se,
no reeixir
• fallecer: morir
• fallecimiento: mort, defunció, decés,
traspàs
• fallido -da: fallit -ida
15
erm
t no
i l
g
o ia
• expedir testimonio: estendre testimoniatge
• experto -ta: expert -a
• expiar: expiar
• expiatorio -ria: expiatori -òria
• expirar: expirar
• explotación: explotació
• expoliación: espoliació, expilació
• expoliar: espoliar, expilar
• exponer: exposar
• exportación: exportació
• exportar: exportar
• exposición: exposició
• exposición de motivos: exposició
de motius
• expromisión: expromissió
• expropiación: expropiació
• expropiar: expropiar
• expulsar: expulsar
• expulsión: expulsió
• extender: estendre
• extender acta: estendre acta,
aixecar acta
• exterior: exterior
• extinción: extinció
• extinguir: extingir
• extinguir condena: extingir (una)
condemna
• extorno: extorn
• extorno de prima: extorn de prima
• extorsión: extorsió
• extorsionador: extorsionador
• extorsionar: extorquir, extorsionar
• extracto: extracte
• extraer: extreure
• extradición: extradició
• extraditar: extradir
• extrajudicial: extrajudicial
• extralimitación: extralimitació
• extranjería: estrangeria
• extranjero -ra: estranger -a
• extrañamiento: estranyament
• extraño -ña: estrany -a
• extraordinario -ria: extraordinari -ària
• extrapolar: extrapolar
• extravío: pèrdua
• fallo: decisió; equivocació, fallada,
errada
• falsario -ria: falsari -ària
• falseamiento: falsejament
• falsear: falsejar
• falsedad: falsedat
• falsificación: falsificació
• falsificador -ra: falsificador -a
• falsificar: falsificar
• falso -sa: fals -a

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
g
Terminologia
jurídica i administrativa
• falso testimonio: fals testimoni
• falta: falta
• faltar: faltar
• familia: família
• familiar: familiar
• fascículo: fascicle
• favorable: favorable
• favorecer: afavorir
• fax: fax
• fe de vida: fe de vida
• fe pública: fe pública
• fecha: data
• fedatario -ria: fedatari -ària
• fehaciente: fefaent
• feriado -da: feriat -ada
• festivo -va: festiu -iva
• fiador -ra: fiador -a, fiançador -a
• fianza: fiança
• fianzamiento: fiançament
• fiar: fiar
• ficción: ficció
• ficción legal: ficció legal
• ficha: fitxa
• fichar: fitxar
• fichero: fitxer
• fidedigno -na: fidedigne -a
• fideicometer: fideïcometre
• fideicometido -da: fideïcomès -esa
• fideicomisario -ria: fideïcomissari
-ària
• fideicomiso: fideïcomís
• fideicomitente: fideïcomitent
• fiducia: fidúcia
• fiduciario -ria: fiduciari -ària
• figurar: figurar, constar
• fijar: fixar
• fijar el día: fixar el dia, adiar, assenyalar
el dia
• fijo -ja: fix -a
• filiación: filiació
• filial: filial
• fin: fi (m.) (finalitat, objectiu); fi (f.)
(acabament, final)
• gabinete: gabinet
• gama: gamma
• ganancia: guany
• ganar definitiva firmeza: esdevenir
ferm -a
• garante: garant, fiador -a, fiançador
-a
• garantía: garantia
• garantizado -da: garantit -ida
• garantizar: garantir
• gastar: gastar
• gasto: despesa
• generación: generació
• finalidad: finalitat, fi, objecte, objectiu
• finalizar: finalitzar
• financiación: finançament
• financiar: finançar
• financiero -ra: financer -a
• finanzas: finances
• finca: finca
• finiquito: quitança; liquidació
• firma: firma, signatura
• firmar: firmar, signar
• firme: ferm -a
• firme que sea: un cop sigui ferm -a
• firmeza: fermesa
• fiscal: fiscal
• fiscalía: fiscalia
• fiscalización: fiscalització
• fiscalizar: fiscalitzar
• fisco: fisc
• flagrante: flagrant
• fluctuación: fluctuació
• fluctuar: fluctuar
• folio: foli
• fomentar: fomentar
• fomento: foment
• fondo -dos: fons
• forense: forense
• forma: forma
• formación: formació
• formal: formal
• formalidad: formalitat
• formalización: formalització
• formalizar: formalitzar
• formar: formar
• formar expediente: formar expedient
• formar parte: formar part, integrar
• formar pieza separada: formar la
peça separada
• formato: format
• fórmula: fórmula
• formular: formular
• formulario: formulari
• foro: fòrum
• fortuito -ta: fortuït -a
• general: general
• generales de la ley: preguntes
generals de la llei
• generalidad: generalitat
• generar: generar
• género: gènere
• gerencia: gerència
• gerente: gerent
• gestión: gestió
• gestionar: gestionar
• gestor -ra: gestor -a
• gestoría: gestoria
• girar: girar
16
erm
t no
i l
g
o ia
• fotocopia: fotocòpia
• fracción: fracció
• fraccionamiento: fraccionament
• fraccionar: fraccionar
• fractura: fractura
• franco -ca: franc -a
• franja: franja
• franquear: franquejar
• franqueo: franqueig
• franqueo en destino: franqueig en
destinació
• franquicia: franquícia
• fraude: frau
• fraude de ley: frau de llei
• fraudulento -ta: fraudulent -a
• frecuencia: freqüència
• frecuente: freqüent
• fructuario -ria: fructuari -ària
• frustrar: frustrar
• fuero: fur
• fuerza: força
• fuerza de ley: força de llei
• fuerza mayor: força major
• funcionario -ria: funcionari -ària
• funcionario -ria de empleo: personal
eventual
• fundación: fundació
• fundado -da: fonamentat -ada
• fundamentar: fonamentar
• fundamento: fonament
• fundamento de derecho: fonament
de dret
• fundamento jurídico: fonament
jurídic
• fundar: fundar; fonamentar
• fundario -ria: immobiliari -ària
• fundo: finca, propietat immobiliària,
propietat immoble
• fungible: fungible
• furtivo -va: furtiu -iva
• fusión: fusió
• fusionar: fusionar
• giro: gir
• gobernación: governació
• gobernador -ra: governador -a
• gobernar: governar
• gobierno: govern
• goce: gaudi
• gozar: gaudir
• grabar: gravar, enregistrar
• gracia: gràcia
• graciar: graciar
• gracias a: gràcies a, mitjançant, per
• gradación: gradació
• grado: grau

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
h
i
Terminologia
jurídica i administrativa
• graduación: graduació
• gradual: gradual
• gratificación: gratificació
• gratificar: gratificar
• gratis: gratis, de franc, gratuïtament
• gratuidad: gratuïtat
• gratuito -ta: gratuït -a
• haber: haver
• haber lugar: ser procedent, pertocar
• haberes: havers (pl.) (retribucions)
• habida cuenta: atès que
• habida cuenta de: atès, tenint en
compte
• habida cuenta que: atès que,
tenint en compte que
• hábil: hàbil
• habilitación: habilitació
• habilitado -da: habilitat -ada
• habilitar: habilitar
• habitabilidad: habitabilitat
• habitable: habitable
• habitar: habitar
• habitual: habitual
• habitualidad: habitualitat
• hacer constar: fer constar
• hacer entrega: entregar, lliurar, fer
a mans, fer lliurament
• hacer fe: fer fe
• hacer frente a: respondre de,
atendre, fer-se càrrec de, satisfer
(un pagament)
• hacer las veces de: actuar com a,
actuar en nom de, substituir
• íbidem: íbidem
• ídem: ídem
• identidad: identitat
• identificación: identificació
• identificar: identificar
• idoneidad: idoneïtat
• idóneo -a: idoni -ònia
• ignorància: ignorància
• ignorar: ignorar, no saber,
desconèixer; ignorar, no tenir en
compte, obviar, negligir
• iguala: conducta
• igualar: igualar
• igualdad: igualtat
• ilegal: il·legal
• ilegalidad: il·legalitat
• ilegible: il·legible
• ilegítimo -ma: il·legítim -a
• ilícito -ta: il·lícit -a
• ilimitado -da: il·limitat -ada
• ilíquido -da: il·líquid -a
• impagado -da: impagat -ada
• gravamen: gravamen
• gravar: gravar, carregar
• gravoso -sa: costós -a, carregós -
osa
• guarda: guarda
• guarda y custodia: guarda i
custòdia
• hacer saber: comunicar
• hacer trance y remate: fer el
constrenyiment
• hacienda: hisenda
• hasta nuevo aviso: fins a un altre
avís
• hecha excepción de: a excepció
de, exceptuant
• hecho: fet
• heredad: heretat
• heredamiento: heretament
• heredar: heretar
• heredero -ra: hereu -eva
• hereditario -ria: hereditari -ària
• herencia: herència
• hermandad: germandat
• hermano -na: germà -ana
• hijastro -tra: fillastre -a
• hijo -ja: fill -a
• hipoteca: hipoteca
• hipotecar: hipotecar
• hipotecario -ria: hipotecari -ària
• hipótesis: hipòtesi
• historial: historial
• hito: fita
• hoja: full (m.)
• impago: manca de pagament
• impartir: impartir, professar
• impedimento: impediment
• impedir: impedir
• impensa: impensa
• imperativo -va: imperatiu -iva
• imperfecto -ta: imperfecte -a (no
perfecte -a); imperfet -a (no acabat)
• impertinente: impertinent
• implicado -da: implicat -ada
• implicar: implicar
• implícito -ta: implícit -a
• imponderable: imponderable
• imponente: imposant, impositor -a
• imponer: imposar, atributar,
composar
• imponible: imposable
• importación: importació
• importador -ra: importador -a
• importe: import
• imposibilitar: impossibilitar
• imposición: imposició
17
erm
t no
i l
g
o ia
• guardador -ra: guardador -a
• guardaduría: guardadoria
• gubernamental: governamental
• guía: guia
• hoja de aprecio: full d’apreuament
• hoja de asume: full de conformitat
• holgura: marge de previsió
• hológrafo: hològraf
• homicida: homicida
• homicidio: homicidi
• homologable: homologable
• homologación: homologació
• homologar: homologar
• honor: honor
• honorario -ria: honorari -ària
• honorarios: honoraris (pl.) (retribucions)
• honorífico -ca: honorífic -a
• hoy día: avui dia
• hoy en día: avui dia
• hoy por hoy: ara per ara
• huelga: vaga
• huella: empremta
• huella dactilar: empremta dactilar,
empremta digital
• huella digital: empremta digital,
empremta dactilar
• huérfano -na: orfe, òrfena
• hurtar: furtar
• hurto: furt
• impositivo -va: impositiu -iva
• impostor -ra: impostor -a
• impremeditación: impremeditació
• imprenta: impremta
• imprescindible: imprescindible
imprescriptible: imprescriptible
• impresión: impressió
• impreso: imprès (document)
• impreso -sa: imprès -sa
• imprimir: imprimir
• improcedencia: improcedència
• improcedente: improcedent
• improrrogable: improrrogable
• imprudencia: imprudència
• imprudencia temeraria: imprudència
temerària
• impuesto: impost
• impugnación: impugnació
• impugnar: impugnar
• impugnar de contrario: impugnar
de contrari
• impugnar en: acudir en, impugnar en

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Terminologia
jurídica i administrativa
• impulsar: impulsar
• impune: impune
• impunidad: impunitat
• imputabilidad: imputabilitat
• imputación: imputació
• imputado -da: imputat -ada
• imputador -ra: imputador -a
• imputar: imputar
• inabrogable: inabrogable
• inaceptable: innacceptable
• inadecuado -da: inadequat -ada
• inadmisibilidad: inadmissibilitat
• inadmisible: inadmissible
• inadvertencia: inadvertència
• inadvertido -da: inadvertit -ida
• inalienable: inalienable
• inapelabilidad: inapel·labilitat
• inapelable: inapel·lable
• inaplazable: inajornable
• inasegurable: inassegurable
• incapacidad: incapacitat
• incapacitar: incapacitar
• incapaz: incapaç
• incautación: confiscació,requisició
• incautar: confiscar, requisar
• incentivar: promoure, impulsar,
fomentar, incentivar, estimular
• incentivo: incentiu
• incertidumbre: incertesa
• incidencia: incidència
• incidente: incident
• incidir: incidir, repercutir
• incitar: incitar
• inclasificable: inclassificable
• incluir: incloure
• inclusión: inclusió
• inclusive: inclusivament
• incluso: fins i tot
• incoación: incoació
• incoar: incoar
• incobrable: incobrable
• incomparecencia: incompareixença
• incompatibilidad: incompatibilitat
• incompatible: incompatible
• incompetencia: incompetència
• incompetente: incompetent
• incompleto: incomplet
• incomunicación: incomunicació
• incomunicar: incomunicar
• inconcuso -sa: inconcús -ussa
• inconfeso -sa: inconfés -essa
• incongruencia: incongruència
• incontestabilidad: incontestabilitat
• incorporar: incorporar
• incrementar: incrementar
• incremento: increment
• incriminación: incriminació
• incriminar: incriminar
• inculpación: inculpació
• inculpado -da: inculpat -ada
• inculpar: inculpar
• incumbir: incumbir
• incumplimiento: incompliment
• incumplir: incomplir
• incurrir: incórrer (falta, delicte,
error); produir, concórrer (circumstàncies
no negatives)
• incurso -sa: sotmès -esa
• incurso -sa en: incurs -a en;
subjecte -a en
• indagación: indagació
• indagador -ra: indagador -a
• indagar: indagar
• indagatorio -ria: indagatori -òria
• indebido -da: indegut -uda
• indecisorio -ria: indecisori -òria
• indefensión: indefensió
• indemne: indemne
• indemnidad: indemnitat
• indemnización: indemnització
• indemnizar: indemnitzar
• indeterminable: indeterminable
• indeterminación: indeterminació
• indexar: indexar
• indicador -ra: indicador -a
• indicar: indicar
• índice: índex
• indicio: indici
• indigente: indigent
• indirecto: indirecte
• indisputabilidad: indisputabilitat
• individual: individual
• individualidad: individualitat
• individualizar: individualitzar
• individuar: individuar
• individuidad: individuïtat
• individuo -dua: individu -ídua
• indivisión: indivisió
• indiviso -sa: indivís -isa
• índole: índole
• inducción: inducció
• inducir: induir
• indulto: indult
• ineficacia: ineficàcia
• ineficaz: ineficaç
• inembargable: inembargable
• inexactitud: inexactitud
• inexacto -ta: inexacte -a
• inexcusable: inexcusable
• inexplicable: inexplicable
• infamación: infamació
• inflación: inflació
• infligir: infligir
• influenciar: influir, influenciar
18
erm
t no
i l
g
o ia
• influir: influir
• información: informació
• informar: informar (algú) de/sobre
• informática: informàtica
• informe: informe
• infracción: infracció
• infractor -ra: infractor -a
• infraestructura: infraestructura
• infrascrito -ta: infrascrit -a, sotasignat
-ada
• infraseguro: infraassegurança
• infringir: infringir
• infundado: sense fonament
• ingresar: ingressar
• ingresar en cuenta: ingressar en
compte
• ingreso: ingrés
• inhábil: inhàbil
• inhabilitación: inhabilitació
• inhabilitar: inhabilitar
• inherente: inherent
• inhibición: inhibició
• inhibir: inhibir
• inhibirse: inhibir-se
• inhibitoria: inhibitòria (petició)
• inhibitorio -ria: inhibitori -òria
• inhumación: inhumació
• iniciación: iniciació
• inicial: inicial
• iniciar: iniciar
• iniciativa: iniciativa
• inicio: inici
• injuria: injúria
• injusticia: injustícia
• injusto -ta: injust -a
• inmatriculación: immatriculació
• inmatricular: immatricular
• inminente: imminent
• inmobiliario -ria: immobiliari -ària
• inmóvil: immòbil
• inmovilización: immobilització
• inmovilizado -da: immobilitzat -ada
• inmovilizar: immobilitzar
• inmueble: immoble
• inmune: immune
• inmunidad: immunitat
• inmutable: immutable
• innecesario -ria: innecessari -ària
• innegable: innegable
• innegociable: innegociable
• innovación: innovació
• innovador -ra: innovador -a
• innovar: innovar
• innumerable: innumerable
• inocente: innocent
• inoficioso -sa: inoficiós -osa
• inoportuno -na: inoportú -una

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
j
Terminologia
jurídica i administrativa
• inquilinato: inquilinat
• inquilino -na: inquilí -ina, llogater -
a, estadant
• inquiridor -ra: inquiridor -a
• inquirir: inquirir
• inquisitivo -va: inquisitiu -iva
• inscribir: inscriure
• inscripción: inscripció
• inscrito -ta: inscrit -a
• insertar: inserir
• insistencia: insistència
• insistir: insistir
• insolutumdación: insolutumdació
• insolvencia: insolvència
• insolvente: insolvent
• inspección: inspecció
• inspector -ra: inspector -a
• instalación: instal·lació
• instalar: instal·lar
• instancia: instància
• instar: instar
• instigación: instigació
• institución: institució
• instituir: instituir
• instituir heredero -ra a alguien:
instituir hereu -eva algú
• instrucción: instrucció
• instruir: instruir
• instrumentar: instrumentar, escripturar
• instrumento: instrument
• insubordinación: insubordinació
• integración: integració
• integrar: integrar
• íntegro -a: íntegre -a
• inteligencia: intel·ligència
• intención: intenció
• intencionado -da: intencionat -ada
• intencionalidad: intencionalitat
• intentar: intentar
• interacción: interacció
• intercalar: intercalar
• intercambiar: intercanviar
• jefatura: prefectura (en organismes
de l’Adm. de l’Estat); comandament;
direcció; delegació
• jefe -fa: cap
• jerarquía: jerarquia
• jerárquico -ca: jeràrquic -a
• jornada: jornada
• jornal: jornal
• judicatura: judicatura
• judicial: judicial
• juez -za: jutge -essa
• juez -za de instrucción: jutge -
essa d’instrucció
• intercambio: intercanvi
• interceder: intercedir
• intercesión: intercessió
• intercesor -ra: intercessor -a
• interconexión: interconnexió
• interdependencia: interdependència
• interdicción: interdicció
• interdicto: interdicte
• interés: interès
• interesado -da: interessat -ada
• interesar: interessar, suscitar interès
(a algú), concernir, afectar;
demanar, sol·licitar
• interferencia: interferència
• interferir: interferir
• interino -na: interí -ina
• interior: interior
• interlocución: interlocució
• interlocutorio -ria: interlocutori -òria
• intermediario -ria: intermediari -ària,
mitjancer -a, mediador -a
• internar: internar
• interno -na: intern -a
• interno -a en tránsito: intern -a en
trànsit
• interpelación: interpel·lació
• interpelar: interpel·lar
• interpolación: interpolació
• interpolar: interpolar
• interponer: interposar
• interposición: interposició
• interpósita persona : testaferro,
persona interposada, prestanoms
• interpretación: interpretació
• interpretar: interpretar
• intérprete: intèrpret
• interprofesional: interprofessional
• interrelación: interrelació
• interrogar: interrogar
• interrogatorio: interrogatori
• interrogatorio de posiciones: interrogatori
de posicions
• interrumpir: interrompre
• juez -za de vigilancia penitenciaria:
jutge -essa de vigilància penitenciària
• juez -za decano -a: jutge -essa
degà -ana
• juez -za penal: jutge -essa penal
• juicio: judici
• jurado de escabinos: jurat mixt,
jurat escabí
• jurado escabinado: jurat mixt, jurat
escabí
• jurado mixto: jurat mixt, jurat
escabí
19
erm
t no
i l
g
o ia
• interrupción: interrupció
• intervalo: interval
• intervención: intervenció
• intervenir: intervenir
• interventor -ra: interventor -a
• intestado -da: intestat -ada
• intima: intima, intimació
• intimación: intimació
• intimar: intimar, ordenar (I’Administració
a les persones administrades);
reclamar (les persones administrades
a l’Administració)
• intimatorio -ria: intimatori -òria
• intransferible: intransferible
• intransmisible: intransmissible
• introducción: introducció
• introducir: introduir
• intromisión: intromissió
• invalidación: invalidació
• invalidante: invalidant
• invalidar: invalidar
• invalidez: invalidesa
• inválido -da: invàlid -a
• invariable: invariable
• inventariar: inventariar
• inventario: inventari
• investigación: investigació
• investigador -ra: investigador -a
• investigar: investigar
• inviolabilidad: inviolabilitat
• inviolable: inviolable
• ir a cargo de: ser a càrrec de
• irregular: irregular
• irrelevante: irrellevant
• irremisible: irremissible
• irreparable: irreparable
• irretroactividad: irretroactivitat
• irritar: irritar
• írrito -ta: írrit -a
• irrogación: irrogació
• irrogar: irrogar
• IVA repercutido: IVA transferit
• IVA soportado: IVA suportat
• jurado puro: jurat pur
• jurado -da: jurat -ada; jurat (m.)
(institució)
• jurador -ra: jurador -a
• juramento: jurament
• juramento decisorio: jurament decisori
• juramento indecisorio: jurament
indecisori
• jurar: jurar
• juratorio -ria: juratori -òria
• juricidad: juricitat
• jurídico -ca: jurídic -a

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
l
m
Terminologia
jurídica i administrativa
• jurisconsulto -ta: jurisconsult -a
• jurisdicción: jurisdicció
• jurisdiccional: jurisdiccional
• jurisperito -ta: jurisperit -a
• jurisprudencia: jurisprudència
• jurisprudente: jurisprudent
• jurista: jurista
• justicia: justícia
• justiciable: justiciable
• justificante: justificant
• laborable: laborable
• laboral: laboral
• laguna: llacuna
• lanzamiento: llançament
• lanzar: llançar
• laudar: laudar
• laudatorio -ria: laudatori -òria
• laudemio: lluïsme
• laudo: laude
• legación: legació
• legado: llegat
• legajo: lligall
• legal: legal
• legalidad: legalitat
• legalización: legalització
• legalizar: legalitzar
• legalmente: legalment; per llei
• legar: llegar
• legatario -ria: legatari -ària
• legislación: legislació
• legislador -ra: legislador -a
• legislar: legislar
• legislativo -va: legislatiu -iva
• legislatura: legislatura
• legítima: llegítima
• legitimación: legitimació
• legitimador -ra: legitimador -a
• legitimar: legitimar
• legitimario -ria: legitimari -ària
• legítimo -ma: legítim -a
• lesión: lesió
• lesionar: lesionar
• lesividad: lesivitat
• lesivo -va: lesiu -iva
• leso -sa: les -a
• letra: lletra
• letrado -da: lletrat -ada
• leva: lleva
• levantamiento: aixecament
• levantar: aixecar; estendre, aixecar,
llevar (acta); aixecar (la sessió)
• leve: lleu
• ley: llei
• magistrado -da: magistrat -ada
• magistrado -da juez -za: magistrat
• justificar: justificar
• justificativo -va: justificatiu -iva
• justipreciar: fixar el preu just,
estimar
• justiprecio: preu just, estim
• justo precio: preu just, estim,
• juzgado: jutjat
• juzgado de familia: jutjat de família
• juzgado de instrucción: jutjat
d’instrucció
• ley adjetiva: llei adjectiva
• ley de bases: llei de bases
• ley fundamental: llei fonamental
• ley natural: llei natural
• ley orgánica: llei orgànica
• ley particular: llei particular
• ley rituaria: llei rituària
• libelo: libel
• liberación: alliberament
• liberalidad: liberalitat
• liberar: alliberar
• libertad: llibertat
• librado -da: lliurat -ada
• librador -ra: lliurador -a
• libramiento: lliurament
• libranza: lliurança
• librar: lliurar
• libre: lliure
• libre albedrío: lliure albir, franc albir
• licencia: llicència
• licenciado -da: llicenciat -ada
• licitación: licitació
• licitador -ra: licitador -a, postor -a,
oferent
• licitante: licitador -a, postor -a,
oferent
• licitar: licitar
• lícito -ta: lícit -a
• limitar: limitar
• lindante: contigu
• lindar: confrontar amb, afrontar
amb, termenejar amb, ésser contigu
a, estar tocant a, fer partió amb
• linde: fita
• liquidable: liquidable
• liquidación: liquidació
• liquidador -ra: liquidador -a
• liquidar: liquidar
• liquidez: liquiditat
• líquido -da: líquid -a
• lista: llista
• listado: llistat; llista, relació
• listín telefónico: guia telefònica
-ada jutge -essa
• magistratura: magistratura
20
erm
t no
i l
g
o ia
• juzgado de lo contencioso administrativo:
jutjat contenciós administratiu
• juzgado de lo penal: jutjat penal
• juzgado de lo social: jutjat social
• juzgado de vigilancia penitenciaria:
jutjat de vigilància penitenciària
• juzgar: jutjar, judicar
• literal: literal
• litigante: litigant
• litigar: litigar
• litigio: litigi
• litigioso -sa: litigiós -osa
• litis: plet, litigi
• litisconsorcio: litisconsorci (en un plet)
• litisconsorte: litisconsort (en un plet)
• litispendencia: litispendència
• litisexpensas: litisexpenses
• llamamiento: vocació hereditària
• llenar: omplir, emplenar
• lleno: ple
• llevanza: gestió; manteniment
• llevar: portar, dur
• llevar a cabo: acomplir, portar a
cap, portar a terme, executar
• llevar a efecto: portar a efecte,
realitzar, efectuar, dur a terme
• llevar a término: acomplir, portar a
terme, portar a cap, executar
• llevarse: emportar-se, endur-se
• lo actuado: les actuacions
• lo antes posible: al més aviat
possible, com més aviat millor, tan aviat
com es pugui, tan aviat com pugueu
• lo preceptuado: el que estableix
• lo procedente: el que sigui oportú
• lo pronuncio, mando y firmo: així
ho disposo, ho mano i ho signo
• lo que a su derecho convenga: el
que convingui al seu dret
• lo relacionado: el que es detalla
• locación: locació
• lock-out: locaut
• lógico -ca: lògic -a
• lograr: aconseguir, assolir, obtenir
• lonja: llotja
• lote: lot
• lucrativo -va: lucratiu -iva
• lucro: lucre
• lujo: luxe
• malgastar: malgastar
• malos tratos: maltractaments (pl.)

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
n
Terminologia
jurídica i administrativa
• malversación: malversació
• malversador -ra: malversador -a
• malversar: malversar
• mancomunado -da: mancomunat -ada
• mancomunar: mancomunar
• mancomunidad: mancomunitat
• manda: deixa
• mandamiento: manament
• mandamiento de pago: ordre de
pagament
• mandante: mandant
• mandar: manar
• mandatario -ria: mandatari -ària
• marcar: marcar
• margen: marge
• marginal: marginal
• más bien: més aviat
• más o menos: més o menys
• masa: massa
• matar: matar
• matasellos: mata-segells
• matización: matisació
• matizar: matisar
• matrícula: matrícula
• matricular: matricular
• matrimonial: matrimonial
• matrimonio: matrimoni
• matrimonio rato: matrimoni rat
• matriz: matriu
• mayor: major, més gran, més gros
• mayor de edad: major d’edat
• mayoría: majoria
• mayoría de edad: majoria d’edat
• mayoridad: majoritat
• mayorista: majorista
• mediación: mediació
• mediador -ra: mediador -a, mitjancer -a
• medianería: mitgeria
• medianero -ra: mitger -a; mitjancer -a
• mediar: haver-hi, existir; passar,
transcórrer; mitjançar, intercedir;
mitjançar, intervenir
• mediatización: mediatització
• mediatizar: mediatitzar
• medición: mesura, mesurament,
amidament
• médico -ca forense: metge -essa
forense
• nacer: néixer, nàixer
• nacimiento: naixement
• nacionalidad: nacionalitat
• nacionalización: nacionalització
• nacionalizar: nacionalitzar
• natal: natal
• nativo -va: natiu -iva; natal, nadiu -a
• nato -ta: nat, nada
• medida: mesura
• medio: medi (context); mitjà (instrument)
• medir: mesurar, amidar; mesurar,
moderar, contenir
• mejor: millor
• mejor postor -ra: el/la (licitador -a,
postor -a) més-dient, el/la (licitador
-a, postor -a) més-donant, el/la millor
postor -a
• mejor proveer: decidir millor
• mejora: millora
• mejorar: millorar
• membrete: capçalera
• mención: menció, esment
• mencionar: mencionar, esmentar
• mengua: minva, disminució
• menguar: minvar, disminuir
• menor de edad: menor d’edat
• menoscabar: menyscabar
• menoscabo: menyscabament,
menyscapte; detriment
• menospreciar: menysprear
• menosprecio: menyspreu
• mensualidad: mensualitat
• mercadería: mercaderia
• mercancía: mercaderia
• mercantil: mercantil
• merecer: merèixer
• mérito: mèrit
• meritorio -ria: meritori -òria
• merma: minva, disminució
• mermar: minvar, disminuir
• mesa: mesa; taula
• mesa de contratación: mesa de
contractació
• mientras: mentre; mentrestant
• mientras más: com més
• mientras menos: com menys
• mientras que: mentre que
• mientras tanto: mentrestant,
entretant
• Ministerio Fiscal: Ministeri Fiscal
• minoración: minoració
• minorar: minorar
• minoría: minoria
• minoría de edad: minoria d’edat
• minoridad: minoritat
• natural: natural
• naturalización: naturalització
• naturalizar: naturalitzar
• necesidad: necessitat
• necesitar de: necessitar
• negación: negació
• negar: negar
• negativo -va: negatiu -iva
21
erm
t no
i l
g
o ia
• minoridad penal: minoritat penal
• minorista: detallista
• minuta: minuta
• misión: missió
• mixto -ta: mixt -a
• mobiliario -ria: mobiliari -ària
• moción: moció
• moderador -ra: moderador -a
• moderar: moderar
• modificación: modificació
• modificar: modificar
• modo: mode, forma
• mojón: fita, molló
• mojonar: fitar, amollonar
• monitorio -ria: monitori -òria
• monopolio: monopoli
• montante: quantitat, import; total,
suma
• monte: forest
• monte comunal: forest comunal
• monte vecinal en mano común:
forest veïnal de mancomú
• montepío: societat mútua, mútua,
mutualitat
• monto: import, suma
• mora: mora, demora
• moratorio -ria: moratori -òria
• morosidad: morositat
• moroso -sa: morós -osa
• mostrenco -ca: vagant
• mota: mota
• motivar: motivar
• motivo: motiu
• móvil: mòbil
• movilizar: mobilitzar
• mueble: moble
• muerte: mort
• multa: multa
• multa coercitiva: multa coercitiva;
astricció
• multar: multar
• mutual: mutual
• mutualidad: mutualitat
• mutualismo: mutualisme
• mutuante: mutuant
• mutuario -ria: mutuari -ària
• mutuatario -ria: mutuatari -ària
• mutuo -tua: mutu, mútua
• negligencia: negligència
• negociable: negociable
• negociación: negociació
• negociado: negociat
• negociante: negociant
• negociar: negociar
• negocio: negoci
• neto -ta: net -a

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
o
p
Terminologia
jurídica i administrativa
• ni con mucho: ni de bon tros
• ni de lejos: ni de lluny
• ni mucho menos: ni de bon tros
• ni que: ni que, encara que
• no lucrativo -va: sense finalitat de
lucre, no lucratiu -iva
• no obstante: no obstant això, això no
obstant, sense que això sigui obstacle;
no obstant, malgrat, a pesar de
• nocivo -va: nociu -iva
• noche de autos: nit dels fets
• nombramiento: nomenament
• nombrar: nomenar (un càrrec);
anomenar, esmentar
• nombre: nom
• nomenclatura: nomenclatura
• obedecer: obeir
• óbito: òbit
• objeción: objecció
• objetar: objectar
• objetividad: objectivitat
• objetivo -va: objectiu -iva; objectiu
(m.) (fi)
• objeto: objecte
• obligación: obligació
• obligacionista: obligacionista
• obligado tributario: obligat tributari
• obligar: obligar
• obligatoriedad: obligatorietat
• obligatorio -ria: obligatori -òria
• obrante: que consta en, que és en
poder de
• obrar: obrar; trobar-se, estar, constar
• obrar por si mismo: actuar en nom
propi
• obrepción: obrepció
• observación: observació
• observancia: observança, compliment
• observar: observar
• obstrucción: obstrucció
• obstruir: obstruir
• obtención: obtenció
• obtener: obtenir, aconseguir
• obvención: obvenció
• obvenir: obvenir
• obventicio -cia: obventici -ícia
• obviar: obviar (tr. i intr.)
• pactar: pactar
• pacto: pacte
• padrón: padró
• paga: paga, sou
• pagable: pagable
• pagadero -ra: pagador -a
• pagador -ra: pagador -a
• pagar: pagar
• nómina: nòmina
• nominal: nominal
• nominativo -va: nominatiu -iva
• nominilla: nomineta
• nomografía: nomografia
• nomología: nomologia
• norma: norma
• normación: normació
• normar: normar
• normativo -va: normatiu -iva
• nota: nota
• nota de asume: full de conformitat
• nota de reparo: nota d’esmena
• notaría: notaria
• notariado: notariat
• notarial: notarial
• ocasión: ocasió
• ocasionar: ocasionar
• ocio: oci, lleure
• ocular: ocular
• ocultación: ocultació
• ocultar: ocultar
• ocupación: ocupació
• ocupar: ocupar
• ocurrir: ocórrer, esdevenir-se,
passar
• ofensa: ofensa
• oferente: oferent
• oferta: oferta
• ofertar: fer oferta (vendre); oferir
(fer oferta pública)
• oficial: oficial
• oficializar: oficialitzar
• oficio: ofici
• ofimática: ofimàtica
• ofrecer: oferir
• oír: oir
• oligopolio: oligopoli
• omisión: omissió
• omisión del deber de socorro:
omissió del deure de socors,
omissió de socors
• omitir: ometre
• onerosidad: onerositat
• oneroso -sa: onerós -osa
• opción: opció
• opcional: opcional
• pagaré: pagaré
• pago: pagament
• papeleta: papereta
• para su acumulación a los autos:
perquè s’acumulin a les actuacions
• para su conocimiento: perquè en
prengueu coneixement, perquè en
tingueu coneixement, perquè n’esti-
22
erm
t no
i l
g
o ia
• notario -ria: notari -ària
• notificación: notificació
• notificar: notificar
• notoriedad: notorietat
• notorio -ria: notori -òria
• novación: novació
• novar: fer una novació
• nulidad: nul·litat
• nulo -la: nul, nul·la
• numerario -ria: numerari -ària
• número: número; nombre
• numeroso -sa: nombrós -osa
• nuncupación: nuncupació
• nuncupativo -va: nuncupatiu -iva
• nupcias: núpcies, noces, casament
• operación: operació
• oponer: oposar
• oportunidad: oportunitat
• oportuno -na: oportú -una
• oposición: oposició
• opositor -ra: opositor -a, oponent
• optar: optar
• orden: ordre
• orden de pago: ordre de pagament
• ordenación: ordenació
• ordenador -ra: ordenador -a; ordinador
(m.) (informàtica)
• ordenamiento: ordenament
• ordenanza: ordenança
• ordenar: ordenar
• ordinario -ria: ordinari -ària
• orfandad: orfenesa, orfandat
• organismo: organisme
• organización: organització
• organizar: organitzar
• órgano: òrgan
• origen: origen
• original: original
• oriundo -da: oriünd -a
• ostentar: posseir, detenir, ocupar,
exercir, assumir (un càrrec, una
representació); ostentar, fer ostentació
• otorgamiento: atorgament
• otorgar: atorgar
• otrosí: altressí
gueu assabentat -ada
• para su custodia: perquè en
sigueu custodi -òdia
• paradero: parador
• paradero desconocido: parador
ignorat, parador desconegut
• parado -da: aturat -ada, desocupat
-ada, parat -ada

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Terminologia
jurídica i administrativa
• parafernal: parafernal
• parafiscal: parafiscal
• parar el perjuicio: afectar el
perjudici
• parcial: parcial
• parcionero -ra: parçoner -a
• parecer: parer, opinió; semblar
• pareja: parella
• parentesco: parentiu, parentesc
• paridad: paritat
• pariente: parent
• paritario -ria: paritari -ària
• parlamentario -ria: parlamentari
-ària
• paro: atur, desocupació
• párrafo: paràgraf
• parte: comunicat, informe (comunicació);
despatx (telegrama); part
(porció)
• parte: part
• parte actora: part actora
• parte acusadora: part acusadora
• parte adversa: part adversa
• parte alicuanta: part aliquanta
• parte alícuota: part alíquota
• parte apelada: part contra la qual
s’apel·la
• parte apelante: part apel·lant
• parte contraria: part contrària
• parte demandada: part demandada
• parte demandante: part demandant
• parte denunciada: part denunciada
• parte denunciante: part denunciant
• parte ejecutada: part executada
• parte ejecutante: part executant
• parte mandante: part mandant
• parte poderdante: part poderdant
• parte querellada: part querellada
• parte querellante: part querellant
• parte recurrente: part recurrent
• parte recurrida: part contra la qual
es recorre
• partición: partició, partió
• participación: participació
• participar: participar; fer saber
• partícipe: partícip
• partida: partida, certificat; partida
(gènere comercial); partida pressupostària
• partida fallida: partida fallida
• partido: partit (judicial)
• partidor -ra: partidor -a
• pasante: passant
• pasantía: passantia
• pasaporte: passaport
• pasivo: passiu (import degut)
• pasivo -va: passiu -iva
• patentar: patentar
• patente: patent
• patria potestad: pàtria potestat
• patrimonio: patrimoni
• peculado: peculat
• peculio: peculi
• pecuniario -ria: pecuniari -ària
• pedido: comanda
• pena: pena
• penado -da: penat -ada
• penal: penal; presidi
• penalización: penalització
• penalizar: penalitzar
• penar: penar
• pendiente: pendent
• pensión: pensió
• pensionista: pensionista
• percepción: percepció
• perceptor -ra: perceptor -a
• percibir: percebre
• pérdida: pèrdua
• perdón: perdó
• perención: perempció
• perentorio -ria: peremptori -òria
• perfeccionar: perfer(un contracte)
• pericial: pericial
• periodicidad: periodicitat
• periodificación: periodificació
• período: període
• período de carencia: període de
manca, període de carència,
carència, període de franquícia
• período de franquicia: període de
carència, període de franquícia,
carència, període de manca
• peritaje: peritatge
• peritar: peritar
• perito -ta: perit -a, pèrit -a
• perjudicar: perjudicar
• perjudicial: perjudicial
• perjuicio: perjudici
• perjurar: perjurar
• perjurio: perjuri
• permanecer: romandre, quedar,
restar, estar
• permanente: permanent
• permisión: permissió
• permisionario -ria: permissionari -ària
• permisivo -va: permissiu -iva
• permiso: permís
• permuta: permuta
• permutación: permutació
• permutar: permutar
• perquirir: perquirir
• persona interpuesta: testaferro,
persona interposada, prestanoms
• personal eventual: personal
23
erm
t no
i l
g
o ia
eventual
• personarse: presentar-se, acudir,
anar; personar-se, comparèixer
• personarse ante: personar-se
davant
• pertenencia: pertinença
• pertinencia: pertinència
• pertinente: pertinent
• pese a: a pesar de, malgrat
• pesquisa: perquisició
• petición: petició
• peticionar: peticionar
• peticionario -ria: peticionari -ària
• pétita: pètita
• pieza: peça
• pieza separada: peça separada
• pignoración: pignoració
• pignorar: pignorar
• plan: pla
• planificación: planificació
• planificar: planificar
• plano: mapa, plànol; pla
• planteamiento: plantejament
• plantear: plantejar
• plantilla: plantilla
• plazo: termini
• plazo de carencia: període de
carència, període de franquícia,
carència, període de manca
• pleiteador -ra: pledejador -a,
pledejant
• pleiteante: pledejant, pledejador -a
• pleitear: pledejar
• pleiteo: pledeig
• pleito: plet
• plenario -ria: plenari -ària
• plenipotenciario -ria: plenipotenciari
-ària
• pleno: ple (reunió plenària)
• pleno -na: ple -ena
• plica: plica
• pliego: plec
• pliego de cargos: plec de càrrecs
• pliego de condiciones: plec de
condicions
• pliego de descargos: plec de
descàrrecs
• plurianual: plurianual
• pluriempleo: pluriocupació
• plus: plus
• pluspetición: pluspetició
• plusvalía: plusvàlua
• poder: poder
• poder bastante: poder validat
• poderdante: poderdant
• poderes: poders (pl.) (capacitat,
document)

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Terminologia
jurídica i administrativa
• poderhabiente: poderhavent
• policía: policia
• póliza: pòlissa
• ponencia: ponència
• poner en conocimiento: assabentar,
comunicar, informar, fer
saber
• poner en evidencia: posar en
evidència, evidenciar
• por adelantado: per endavant, a la
bestreta, anticipadament
• por anticipado: per endavant, a la
bestreta, anticipadament
• por añadidura: de més a més,
d’afegitó
• por apoderamiento: per apoderament,
per poder, per poders
• por causa de: a causa de, per
causa de
• por completo: per complet, completament
• por consiguiente: per consegüent,
per tant
• por contra: per contra, en canvi, al
contrari
• por cuanto: atès que, per tal com,
com sigui que
• por cuenta ajena: per compte d’altri
• por cuenta de: a compte de, per
compte de, a càrrec de; pel compte
de, a nom de
• por cuenta propia: per compte
propi, pel seu compte
• por duplicado: per duplicat, en
doble exemplar, (en) dos exemplars
• por el contrario: per contra, al
contrari
• por incidencia: per incidència,
incidentalment
• por lo demás: fora d’això, tret
d’això, llevat d’això
• por lo menos: si més no, almenys
• por mandato de: per mandat de
• por mediación de: mitjançant, per
mitjà de
• por ministerio de la ley: segons la llei
• por motivos de: per motius de
• por orden de: per ordre de
• por otro lado: d’altra banda, a més,
a més a més
• por poderes: per poder, per
poders, per apoderament
• por razón de: per raó de
• por si acaso: si de cas, si per cas,
si un cas
• por su calidad de: per la seva
condició de
• por supuesto: per descomptat,
sens dubte
• por turno de reparto: per torn de
repartiment
• por unidad de obra: a escarada, a
preu fet
• por vía de: per via de
• por vía de apremio: per via de
constrenyiment
• porcentaje: percentatge
• porcentual: percentual
• pormenor: detall
• portador -ra: portador -a, tenidor -a
• portes: ports
• porvenir: esdevenidor, avenir
• posdata: postdata
• poseedor -ra: posseïdor -a
• poseer: posseir
• posesión: possessió
• posesor -ra: possessor -a, posseïdor
-a
• posesorio -ria: possessori -òria
• posición: posició
• posicionarse: declarar-se, adoptar
posició, constituir-se, decantar-se,
prendre decisions, prendre partit;
situarse, col·locar-se, establir-se
• postor -ra: licitador -a, postor -a
• postulación: postulació
• postular: postular
• postura: postura
• potestad: potestat
• potestad del padre y de la madre:
potestat del pare i de la mare
• potestativo -va: potestatiu -iva
• practicar: practicar (diligències,
proves); dur a terme, realitzar
• práctico -ca: pràctic -a
• preacuerdo: preacord
• precario -ria: precari -ària
• precaución: precaució
• precedencia: precedència
• preceder: precedir
• preceptivo -va: preceptiu -iva
• precepto: precepte
• preceptuar: preceptuar
• precintar: precintar
• precinto: precinte; precintament
(acció)
• precio: preu
• precisar: precisar (determinar amb
exactitud), especificar; necessitar,
caldre
• precisión: precisió
• preclusión: preclusió
• precontrato: precontracte
• predio: predi
24
erm
t no
i l
g
o ia
• predio dominante: predi dominant
• predio sirviente: predi servent
• predisponer: predisposar
• preeminencia: preeminència
• preeminente: preeminent
• preención: preempció
• preexistencia: preexistència
• preferencia: preferència
• preferir: preferir
• prefijar: prefixar
• pregunta: pregunta
• prejudicial: prejudicial
• prejuicio: prejudici
• prejuzgar: prejutjar
• prelación: prelació
• prelegado: prellegat
• preliminar: preliminar
• premeditación: premeditació
• premoriencia: premoriència
• premoriente: premorient
• prenda: penyora
• prescribir: prescriure
• prescripción: prescripció
• presencia: presència
• presentación: presentació
• presentar: presentar
• presentarse: presentar-se, acudir,
comparèixer
• presente: present; aquest -a
• presidente entrante: president entrant
• presidente saliente: president
sortint
• presidir: presidir
• presión: pressió
• preso -sa: pres -a
• prestación: prestació
• prestación de fianza: prestació de
fiança, constitució de fiança
• prestación social substitutoria:
prestació social substitutòria
• prestador -ra: prestador -a
• prestamista: prestamista
• préstamo: préstec
• préstamo a la gruesa: préstec a la
ventura, préstec a risc
• préstamo a riesgo: préstec a la
ventura, préstec a risc
• prestar: prestar
• prestatario -ria: prestatari -ària
• presumir: presumir
• presunción: presumpció
• presunto -ta: presumpte -a
• presuponer: pressuposar
• presuposición: pressuposició,
pressupòsit
• presupuestar: pressupostar

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Terminologia
jurídica i administrativa
• presupuestario -ria: pressupostari
-ària
• presupuesto: pressupost (econ.);
pressupòsit, pressuposició
• preterición: preterició
• preterintencionalidad: preterintencionalitat
• pretexto: pretext
• prevalecer: prevaler
• prevalencia: prevalença
• prevaricación: prevaricació
• prevaricador -ra: prevaricador -a
• prevención: prevenció
• prevenir: prevenir
• preventivo -va: preventiu -iva
• prever: preveure
• previo -via: previ, prèvia
• previsión: previsió
• previsto -ta: previst -a
• prima: prima
• primar: primar (concedir una prima);
donar prioritat, afavorir
• primogénito -ta: primogènit -a
• principal: principal
• principio: principi
• principio de inmediación: principi
d’immediatesa
• principio de no intervención:
principi de no-intervenció
• prisión: presó (edifici i pena);
empresonament (acció d’empresonar)
• prisión condicional: presó
condicional
• prisión definitiva: presó definitiva
• prisión preventiva: presó preventiva
• prisión provisional: presó provisional
• privativo -va: privatiu -iva
• privilegio: privilegi
• pro forma: proforma
• probable: probable (possible, suposable);
provable (que es pot provar)
• probar: provar
• probatorio -ria: probatori -òria
• procedencia: procedència
• procedente: procedent; procedent,
deduït -ïda
• proceder: procedir, actuar, obrar;
ser procedent, ser pertinent, escaure
• proceder contra: procedir contra
• proceder de: procedir de, provenir
de, dimanar de
• procedimiento: procediment
• procesado -da: processat -ada
• procesal: processal
• procesar: processar
• proceso: procés
• proclamación: proclamació
• proclamar: proclamar
• procura: procura, procuració
• procuración: procuració, procura
• procurador -ra: procurador -a
• procuraduría: procuradoria
• procurar: procurar
• producir: produir
• profecticio -cia: profectici -ícia
• prófugo -ga: pròfug -a
• progresión: progressió
• prohibición: prohibició
• prohibido -da: prohibit -ida
• prohibir: prohibir
• prohibitivo -va: prohibitiu -iva
• prohijamiento: afillament
• prohijar: afillar
• proindivisión: proindivisió
• proindiviso -sa: proindivís -isa
• prolongación: prolongació; perllongament
• prolongar: prolongar (fer més
llarga una cosa en durada o
extensió); perllongar (fer més llarga
una cosa amb una peça o amb
material addicional); perllongar,
diferir, retardar, ajornar
• promesa: promesa
• prometer: prometre
• promisorio -ria: promissori -òria
• promoción: promoció
• promocionar: promoure, iniciar,
elevar; promocionar, promoure,
fomentar, impulsar, fer valer
• promotor -ra: promotor -a
• promover: promoure, promocionar,
iniciar, elevar
• promulgación: promulgació
• promulgar: promulgar
• pronosticar: pronosticar
• pronóstico: pronòstic
• pronto pago: pagament immediat
• pronunciamiento: pronunciament
• pronunciar: pronunciar
• propiciar: propiciar, afavorir, facilitar
• propiedad: propietat
• propiedad intelectual: propietat
intel·lectual
• propietario -ria: propietari -ària
• propio -pia: propi, pròpia; mateix -a
• proporción: proporció
• proporcional: proporcional
• proporcionar: proporcionar
• proposición: proposició
• proposición de ley: proposició de
llei
• proposición no de ley: proposició
25
erm
t no
i l
g
o ia
no de llei
• propuesta: proposta
• prorrata: prorrata
• prorratear: prorratejar
• prorrateo: prorrateig
• prorrateo de foros: prorrateig de
cens
• prórroga: pròrroga
• prorrogable: prorrogable
• prorrogar: prorrogar
• proscribir: proscriure
• proscripción: proscripció
• proseguir: prosseguir
• protección: protecció
• protector -ra: protector -a
• protectorado: protectorat
• proteger: protegir
• protesta: protesta
• protestar: protestar
• protesto: protest
• protocolización: protocol·lització
• protocolizar: protocol·litzar
• protocolo: protocol
• protutor -ra: protutor -a
• proveedor -ra: proveïdor -a
• proveer: proveir
• proveído: provisió
• provenir de: provenir de, procedir
de, dimanar de
• providencia: provisió
• providencia de apremio: provisió
de constrenyiment
• provisión: provisió
• provisional: provisional
• proyecto de ley: projecte de llei
• prueba: prova
• prueba confesoria: prova confessòria
• prueba documental: prova documental
• prueba literal: prova literal
• publicación: publicació
• publicar: publicar
• publicidad: publicitat
• público -ca: públic -a
• puesta: posada
• puesta en marcha: posada en
funcionament, posada en marxa,
inici, començament
• puesto que: com que, com sigui
que, atès que, per tal com, ja que,
perquè, del moment que; posat que,
en el cas que
• puja: licitació
• puja a la llana: licitació al més-dient
• pujar: licitar
• punibilidad: punibilitat

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
q
r
Terminologia
jurídica i administrativa
• punible: punible
• punición: punició
• punidor -ra: punidor -a
• punir: punir
• quebramiento: trencament
• quebrantamiento de condena:
trencament de condemna
• quebrantar: trencar, transgredir,
infringir
• quebranto de moneda: menyscapte
de diners
• quebrar: fer fallida, fallir
• queja: queixa
• radicar: radicar
• raíz: seent; arrel
• ramo separado: ram separat
• rango: rang
• ratificación: ratificació; ratificació,
contrafirma, contrasignatura
• ratificar: ratificar; ratificar, contrafirmar,
contrasignar
• ratio: ràtio (f.)
• rato: rat (adj.)
• razón: raó
• razón social: raó social
• realización: realització
• realizar: realitzar; efectuar, dur a
terme, elaborar, preparar, fer
• realquilado -da: rellogat -ada,
sotsllogater -a
• realquilar: rellogar
• reanudación: represa
• reanudar: reprendre
• reasegurador -ra: reassegurador -a
• reasegurar: reassegurar
• reaseguro: reassegurança
• rebaja: rebaixa
• rebajar: rebaixar
• rebaje sindical: dispensa sindical
• rebasar: excedir, superar, ultrapassar
• rebelde: rebel
• rebeldía: rebel·lia
• recabar: demanar, sol·licitar; recaptar;
abastar, aconseguir, obtenir
• recaer sentencia: recaure sentència
• recambio: recanvi
• recargo: recàrrec
• recaudación: recaptació
• recaudador -ra: recaptador -a
• recaudar: recaptar
• recepción: recepció
• receptación: receptació
• receptador -ra: receptador -a
• receptor -ra: receptor -a
• punitivo -va: punitiu -iva
• puntualidad: puntualitat
• puntualizar: puntualitzar
• pupilaje: pupil·latge
• querella: querella
• querellado -da: querellat -ada
• querellante: querellant
• querellarse: querellar-se
• quiebra: fallida, bancarrota
• quincenal: quinzenal
• quinquenal: quinquennal
• quinquenio: quinquenni
• quirógrafo -fa: quirògraf -a
• recesión: recessió
• rechazar: refusar, rebutjar
• recibimiento a prueba: recepció a
prova
• recibir: rebre
• recibir declaración: prendre declaració
• recibir juramento: prendre jurament
• recibo: rebut
• recidiva: recidiva (f.)
• recidivar: recidivar
• recién: acabat -ada de
• reciente: recent (adj.)
• reciprocidad: reciprocitat
• recíproco -ca: recíproc -a
• reclamación: reclamació
• reclamación económico administrativa:
reclamació economicoadministrativa
• reclamar: reclamar
• reclusión: reclusió
• recluso -sa: reclús -usa
• recoger recibo: fer rebut
• recomendación: recomanació
• recomendar: recomanar
• reconciliación: reconciliació
• reconciliar: reconciliar
• reconducción: reconducció
• reconocer: reconèixer
• reconocimiento: reconeixement
• recontar: recomptar
• reconvención: reconvenció
• reconvenir: reconvenir
• recopilación: recopilació
• recopilar: recopilar
• recriminación: recriminació
• recriminar: recriminar
• rectificación: rectificació
• rectificar: rectificar
• recuento: recompte
• recuperación: recuperació
• recuperar: recuperar
26
• pupilar: pupil·lar
• pupilo -la: pupil -il·la
• purgar: purgar
• putativo -va: putatiu -iva
erm
t no
i l
g
o ia
• quita: quitament (acció)
• quita y espera: quitament i espera
• quitanza: quitança
• quitar: quitar; treure
• quito -ta: quiti, quítia
• quórum: quòrum
• recurrente: recurrent
• recurrir: recórrer contra (intr.) (una
decisió, una sentència)
• recurso: recurs
• recurso contencioso administrativo:
recurs contenciós administratiu
• recurso de amparo: recurs
d’empara
• recurso de apelación: recurs
d’apel·lació
• recurso de casación: recurs de
cassació
• recurso de nulidad: recurs de
nul·litat
• recurso de reforma: recurs de
reforma
• recurso de reposición: recurs de
reposició
• recurso de revisión: recurs de revisió
• recurso de súplica: recurs de
súplica
• recurso económico administrativo:
recurs economicoadministratiu
• recurso en ambos efectos: recurs
a ambdós efectes
• recurso en un solo efecto: recurs
a un sol efecte
• recurso ordinario: recurs ordinari
• recusable: recusable
• recusación: recusació
• recusado -da: recusat -ada
• recusador -ra: recusador -a
• recusante: recusant
• recusar: recusar
• redacción: redacció
• redactado: redacció
• redactar: redactar
• redención: redempció
• redescontable: redescomptable
• redescuento: redescompte
• redhibición: redhibició

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Terminologia
jurídica i administrativa
• redhibir: redhibir
• redhibitorio -ria: redhibitori -òria
• redimir: redimir
• redistribución: redistribució
• redistribuir: redistribuir
• rédito: rèdit, guany
• redituar: redituar
• reducción: reducció
• reducir: reduir
• redundancia: redundància
• redundar: redundar
• reembolsable: reemborsable, reembossable
• reembolsar: reemborsar, reembossar
• reembolso: reembors, reemborsament
• reemplazante: reemplaçant
• reemplazar: reemplaçar
• reemplazo: reemplaçament; lleva
• refacción: refacció
• refaccionario -ria: refaccionari -ària
• referencia: referència
• referente: referent, que fa referència
• referente a: referent a, tocant a, pel
que fa a, pel que es refereix a,
relativament a, amb relació a
• referir: referir, fer saber, comunicar;
referir, atribuir; referir, fer referència;
referir, traslladar, trametre; indicar,
assenyalar, consignar
• referirse: referir-se
• reforma: reforma
• reformar: reformar
• refrendación: ratificació, contrasignatura
• refrendar: visar; contrasignar;
referendar, confirmar, autoritzar,
avalar, ratificar, legalitzar, sancionar,
aprovar
• refrendario -ria: referendari -ària
• refrendata: contrasignatura, aval
• refrendo: visat; contrasignatura,
referendament; aprovació, sanció,
confirmació, ratificació
• refundición de condenas: refosa
de condemnes
• refutar: refutar
• régimen: règim
• régimen de bienes gananciales:
règim de comunitat de béns
• régimen de separación de bienes:
règim de separació de béns
• regir: regir, ser vigent
• registrador -ra: registrador -a
• registral: registral
• registrar: registrar, enregistrar, ins-
criure, assentar, anotar; escorcollar,
inspeccionar
• registro: registre (civil, de la
propietat intel·lectual, mercantil...);
registre (llibre, quadern, llista);
registre, assentament, anotació;
registre, comprovant; escorcoll,
escorcollament, perquisició
• registro domiciliario: escorcoll
domiciliari
• regla: regla
• reglamentación: reglamentació
• reglamentar: reglamentar
• reglamentariamente: reglamentàriament;
per reglament, reglamentàriament
• reglamentario -ria: reglamentari -ària
• reglamento: reglament
• reglar: reglar
• regresar (de grado): regressar (de
grau)
• regresión: regressió
• regreso cambiario: regrés canviari
• regulación: regulació
• regular: regular
• regularización: regularització
• regularizar: regularitzar
• rehabilitación: rehabilitació
• rehabilitar: rehabilitar
• rehusar: refusar, rebutjar
• reincidencia: reincidència
• reincidente: reincident
• reincidir: reincidir
• reintegración: reintegració
• reintegrar: reintegrar
• reintegro: reintegrament
• reiteración: reiteració
• reiterar: reiterar
• reiterativo -va: reiteratiu -iva
• reivindicación: reivindicació; reclamació,
exigència
• reivindicar: reivindicar; reclamar,
exigir
• reivindicatorio -ria: reivindicatori
-òria
• relación: relació; relació, llista
• relacionar: relacionar; esmentar,
detallar, especificar; consignar
• relance: rellançament
• relativo -va: relatiu -iva
• relator -ra: relator -a
• relatoría: relatoria
• relegar: relegar
• relevación: rellevament
• relevancia: rellevància
• relevante: rellevant
• relevar: rellevar
27
erm
t no
i l
g
o ia
• relicto -ta: relicte -a
• rellenar: emplenar (un formulari);
omplir
• remanente: romanent
• rematar: executar, rematar
• remate: rematada
• remesa: remesa
• remisión: remissió
• remisorio -ria: remissori -òria
• remitente: remitent, expedidor -a
• remitir: trametre, enviar; remetre
(per segona vegada); transmetre;
ajornar, remetre; remetre, perdonar;
remetre, fer una remissió
• remoción: remoció
• remover: remoure
• remuneración: remuneració
• remunerar: remunerar
• rendimiento: rendiment
• rendir: rendir; retre
• renovación: renovació
• renovar: renovar
• renta: renda
• rentable: rendible
• renuncia: renúncia
• renunciar: renunciar
• reparación: reparació
• reparar: reparar, rescabalar
• reparto: repartiment
• repasar: repassar
• repaso: repàs
• repercusión: repercussió
• repercutir: repercutir
• repetir: repetir
• réplica: rèplica
• replicar: replicar
• reponer: reposar
• reporte: report
• reposición: reposició
• repregunta: repregunta
• reprensión: reprensió
• representación: representació
• representante: representant
• representar: representar; implicar,
comportar, produir, provocar
• reprobación: reprovació
• reproducción: reproducció
• reproducir: reproduir
• repudiación: repudiació
• repudio: repudi
• requerimiento: requeriment
• requerir: requerir
• requesta: requesta
• requisa: requisa, requisició
• requisar: requisar
• requisito: requisit
• requisitorio -ria: requisitori -òria

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
s
Terminologia
jurídica i administrativa
• resaca: ressaca
• resaltar: ressaltar (intr.); fer ressaltar
(tr.) (una cosa)
• resarcimiento: rescabalament
• resarcir: rescabalar
• rescate: rescat
• rescindir: rescindir
• rescisión: rescissió, anul·lació
• reseña: ressenya
• reseñar: ressenyar, detallar,
esmentar
• reserva: reserva
• reservable: reservable
• reservar: reservar
• resguardo: resguard
• residencia: residència
• residencia temporal: llar de pas,
residència temporal
• residente: resident
• residir: residir
• resolución: resolució
• resolución recaída: resolució
dictada
• resolutorio -ria: resolutori -òria
• resolver: resoldre
• resolver en: resoldre en
• respecto: respecte
• respecto a: respecte a, amb relació
a, relativament a
• respecto de: respecte de, amb
relació a, relativament a
• respetar: respectar
• respeto: respecte
• responder: respondre
• responsabilidad: responsabilitat
• responsable: responsable
• respuesta: resposta
• restablecer: restablir
• saca: còpia, duplicat (d’un document);
saca, sac; treta, extracció
(acció de treure); insaculació
• sala: sala
• sala de lo civil: sala civil
• sala de lo contencioso administrativo:
sala contenciosa administrativa
• sala de lo militar: sala militar
• sala de lo penal: sala penal
• sala de lo social: sala social
• salario: salari
• saldar: saldar
• saldo: saldo
• saldo a cuenta nueva: ròssec
• saliente: sortint
• salvaguardia: salvaguarda
• salvar: salvar; validar
• salvedad: excepció, distinció; condi-
• restar: restar
• restituir: restituir
• restitución: restitució
• resto: resta (f.)
• restricción: restricció
• resultado: resultat
• resultando: resultant; fet
• resultante: resultant
• resultas: ròssec
• resumen: resum
• resumir: resumir
• retén: reserva, prevenció; escamot,
guàrdia
• retención: retenció
• retener: retenir
• reticencia: reticència
• retirar: retirar
• retiro: retir
• retractación: retractació
• retractar: retractar
• retracto: retracte
• retraer: retraure, retreure
• retranqueo: zona d’edificació
reculada
• retrasar: retardar, endarrerir
• retraso: retard, demora
• retribución: retribució
• retribuir: retribuir
• retroacción: retroacció
• retroactivo -va: retroactiu -iva
• retrocesión: retrocessió
• retrodonación: retrodonació
• retrotraer: retrotreure
• retroventa: retrovenda
• reunión: reunió
• reunir: reunir (persones); posseir,
tenir, complir, concórrer-hi (condicions)
• revalorización: revaloració
ció, advertiment, reserva
• salvo -va: estalvi -àlvia
• salvo buen fin: salvant-ne la bona
fi, amb les reserves acostumades,
si se’n comprova la conformitat
• salvo error u omisión: salvat error
o omissió, llevat error o omissió
• salvo que: llevat que, exceptuant
que, tret que, fora que
• salvoconducto: salconduit
• sanción: sanció
• sancionador -ra: sancionador -a
• sancionar: sancionar (castigar);
sancionar, ratificar, contrasignar,
referendar
• saneamiento: sanejament
• sanear: sanejar
• sano -na: sa, sana
28
erm
t no
i l
g
o ia
• revalorizar: revalorar
• revaluación: revaluació
• revaluar: revaluar; revaluar,
revalorar
• revendedor -ra: revenedor -a
• revender: revendre
• reventa: revenda
• reversión: reversió
• reversional: reversional
• reverso: revers, dors
• revertir: revertir
• revisar: revisar
• revisión: revisió
• revisión de fallida: revisió de
fallida
• revocable: revocable
• revocación: revocació
• revocar: revocar, anul·lar, deixar
sense efecte; revocar, abolir, abrogar
• revocar en: revocar en
• riesgo: risc
• rigor: rigor
• riguroso -sa: rigorós -osa
• ritmo: ritme
• robar: robar
• robo: robatori
• rogar: demanar, sol·licitar
• rogatorio -ria: rogatori -òria
• rollo: rotlle
• rúbrica: rúbrica
• ruegos y preguntas: torn obert de
paraules; precs i preguntes (administració
local)
• ruina: ruïna
• ruinoso -sa: ruïnós -osa
• ruptura: ruptura
• sano -na y salvo -va: sa i estalvi,
sana i estàlvia
• satisfacción: satisfacció
• sección: secció
• secretaría: secretaria
• secretariado: secretariat
• secretario -ria: secretari -ària
• secreto: secret
• sede: seu
• segregación: segregació
• seguir: seguir, continuar (prosseguir);
seguir (actuacions, processos)
• seguir perjuicio: derivar perjudici
• según lo dispuesto: segons el que
(es) disposa, d’acord amb el que
(es) disposa
• según que: segons que; segons
que, tal com

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Terminologia
jurídica i administrativa
• según resulta de: segons resulta
de, segons es dedueix de, segons
es desprèn de
• según y conforme: exactament com
• seguridad: seguretat
• seguro: assegurança (f.)
• seguro -ra: segur -a
• sellado -da: segellament (m.);
segellat -ada
• sellar: segellar
• sello: segell
• semana: setmana
• semanal: setmanal
• semestral: semestral
• semestre: semestre
• semoviente: semovent
• sentar: fer, constituir, establir (jurisprudència,
precedent)
• sentencia: sentència
• sentencia de remate: sentència
d’execució
• sentencia definitiva: sentència
definitiva
• sentencia firme: sentència ferma
• sentenciar: sentenciar
• señal: senyal (m.)
• señalamiento: assenyalament;
adiament
• señalar: assenyalar, adiar;
assenyalar, indicar, destacar; fixar,
determinar, establir; dir, manifestar;
senyalar (posar un senyal)
• señalar día y hora: fixar dia i hora
• señalizar: senyalitzar
• separación: separació
• ser asistido de: ser assistit per
• ser objeto de: ser objecte de
• ser oídas: ser escoltades
• serie: sèrie, conjunt
• servicio: servei
• servidumbre: servitud
• sesgado -da: esbiaixat -ada
• sesión: sessió
• si acaso: si de cas
• si procede: si escau, si és
procedent, en el cas que sigui
procedent
• si se produce: si s’escau, si es
produeix, si s’esdevé
• si se tercia: si s’escau
• siempre que: tota vegada que,
sempre que; sempre que, cada
vegada que
• siempre y cuando: sempre que
• signatario -ria: signatari -ària, signant
• signatura: signatura, firma
• significar: significar, indicar; fer
saber, comunicar
• signo: signe
• siguiente: següent
• silencio: silenci
• silencio administrativo: silenci
administratiu
• simulación: simulació
• sin ánimo de lucro: sense finalitat
de lucre
• sin embargo: no obstant això, això
no obstant, sense que això sigui
obstacle, tanmateix
• sin falta: sens falta, sense falta
• sin más trámites: sense fer més
tràmits
• sin menoscabo: sens perjudici,
sense perjudici
• sin motivo: sense motiu
• sin perjuicio de que: sens perjudici
que, sense perjudici que
• sinalagmático -ca: sinal·lagmàtic -a
• sindicación: sindicació
• sindical: sindical
• sindicar: sindicar
• sindicato: sindicat
• sindicatura: sindicatura
• síndico: síndic
• síndico de agravios: síndic de
greuges
• siniestrado -da: accidentat -ada,
sinistrat -ada
• siniestralidad: sinistralitat
• siniestro: sinistre
• síntesis: síntesi
• sirviente: servent
• sistema: sistema
• sitio: lloc; setge
• situación: situació
• soberanía: sobirania
• sobornar: subornar
• soborno: suborn
• sobrecarga: sobrecàrrega
• sobrecargo: sobrecàrrec
• sobreempeño: sobreempenyorament
• sobreprecio: sobrepreu
• sobreprima: sobreprima
• sobreproducción: sobreproducció
• sobreseer: sobreseure
• sobreseguro: sobreassegurança
• sobreseído -da: sobresegut -uda
• sobreseimiento: sobreseïment
• sobresello: sobresegell
• sobrestimación: sobreestimació
• sobresueldo: sobresou
• social: social
• sociedad: societat
• sociedad comanditaria: societat
29
erm
t no
i l
g
o ia
comanditària, societat en comandita
• sociedad de gananciales: societat
de guanys
• sociedad en comandita: societat
comanditària, societat en comandita
• socio -cia: soci, sòcia
• socorro: socors
• solar: solar
• solicitante: sol·licitant
• solicitar: sol·licitar, demanar
• solicitud: sol·licitud
• solvencia: solvència
• solventar: resoldre, solucionar
• solvente: solvent
• someter: sotmetre
• sometido -da: sotmès -esa
• soportar: suportar
• soporte: suport
• sorteo: sorteig
• soslayar: esquivar, defugir (un
deute)
• sospecha: sospita
• sospechar: sospitar
• subalterno -na: subaltern -a
• subarrendador -ra: sotsarrendador -a
• subarrendamiento: sotsarrendament
• subarrendar: sotsarrendar
• subarrendatario -ria: sotsarrendatari-ària
• subasta: subhasta
• subastar: subhastar
• subcomisario -ria: sotscomissari -
ària
• subcomisión: subcomissió
• subcontratista: subcontractista
• subcontrato: subcontracte
• subdelegación: subdelegació,
sotsdelegació
• subdelegado -da: subdelegat -
ada, sotsdelegat -ada
• subdelegar: subdelegar
• subdirector -ra: subdirector -a (més
usual sub- per a llocs i càrrecs de l’Adm.
de la Generalitat), sotsdirector -a
• subenfiteusis: sotsemfiteusi
• subhipoteca: subhipoteca
• subida: puja, alça, augment
• subinspector -ra: sotsinspector -a,
subinspector -a
• subir: pujar; apujar
• sublegado: sotsllegat
• subordinado -da: subordinat -ada
• subrayar: subratllar
• subrepción: subrepció
• subrepticio -cia: subreptici -ícia
• subrogación: subrogació
• subrogar: subrogar

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
t
Terminologia
jurídica i administrativa
• subrogatorio -ria: subrogatori -òria
• subsanable: esmenable
• subsanar: esmenar, reparar, solucionar
• subscribir: subscriure
• subscripción: subscripció
• subsecretaría: sotssecretaria
• subsecretario -ria: sotssecretari -ària
• subsidiario -ria: subsidiari -ària
• subsidio: subsidi
• substanciar: substanciar
• substitución: substitució
• substituir: substituir
• substituto -ta: substitut -a
• substracción: sostracció
• substraer: sostreure
• subvención: subvenció
• subvencionar: subvencionar
• suceder: succeir, ocórrer, passar,
esdevenir-se; subseguir, seguir;
succeir, continuar, heretar
• sucesión: successió
• sucesivo -va: successiu -iva
• suceso: esdeveniment, succés
• sucesor -ra: successor -a
• sucesorio -ria: successori -òria
• sueldo: sou, paga
• suelo: sòl
• suficiente: suficient
• sufragio: sufragi
• sugerencia: suggeriment
• sugerir: suggerir
• sujeción: subjecció
• sujetar: subjectar
• tablón de anuncios: tauler d’anuncis
• tacha: invalidació, exclusió; rebuig;
recusació; defecte
• tacha de testigos: invalidació de
testimonis, exclusió de testimoni
• tachadura: ratlla, ratllada
• tachar: passar ratlla, ratllar; invalidar,
excloure; rebutjar; qualificar, titllar (si
és una consideració negativa)
• tácito -ta: tàcit -a
• tal y como: tal com
• talón: taló
• talonario: talonari
• tamaño: grandària, dimensió; mida
• tampón: tampó
• tan pronto como: així que, tot
seguit que, tan aviat com
• tantear: temptejar
• tanteo: tempteig
• tanto: tant
• tanto al duplo: doble, doble de la
quantitat
• sujeto: subjecte
• suma: suma, import, quantitat, total
• suma anterior: suma anterior
• suma y sigue: ròssec
• sumar: sumar
• sumario: sumari
• suministrador -ra: subministrador -a
• suministrar: subministrar
• suministro: subministrament,
proveïment
• sumisión: submissió
• suntuario -ria: sumptuari -ària
• superávit: superàvit
• supererogación: supererogació
• supererogatorio -ria: supererogatori
-òria
• superficiario -ria: superficiari -ària
• superficie: superfície
• supervisar: supervisar
• supervisor -ra: supervisor -a
• supervivencia: supervivència
• suplantación: suplantació
• suplementario -ria: suplementari
-ària
• suplemento: suplement
• suplencia: suplència
• suplente: suplent
• supletorio -ria: supletori -òria
• súplica: súplica
• suplicación: suplicació
• suplicar: demanar, sol·licitar
• suplicatorio -ria: suplicatori -òria
• suplico: pètita
• suplido: bestreta, avançament,
• tanto de culpa: tant de culpa
• tarifa: tarifa
• tarifación: tarifació
• tarjeta: targeta
• tasa: taxa
• tasación: taxació
• tasación de costas: taxació de
costes
• tasador -ra: taxador -a
• tasar: taxar
• técnico -ca: tècnic -a
• telegrama: telegrama
• telefax: telefax
• télex: tèlex
• temporalización: organització temporal,
temporalització
• tendencia: tendència
• tenedor -ra: tenidor -a
• teneduría: tenidoria; gestió, manteniment
• tenencia: tinença
• tener: tenir
30
erm
t no
i l
g
o ia
acompte; abonament de despeses
• suponer: suposar, admetre; suposar,
implicar, comportar; produir,
reportar
• suposición: suposició
• supresión: supressió
• suprimir: suprimir
• supuesto: supòsit
• suputación: suputació, capmàs
• suputar: suputar
• surgir: sorgir
• surtir: assortir; fer, tenir, produir
• surtir efecto: tenir efecte, fer
efecte, ser efectiu
• suscribir: subscriure
• suscripción: subscripció
• suscriptor -ra: subscriptor -a
• suspender: suspendre
• suspender de empleo y sueldo:
suspendre de sou i feina
• suspendido -da: suspès -esa
• suspensión: suspensió
• suspensivo -va: suspensiu -iva
• suspenso -sa: suspès -esa
• sustanciar: substanciar
• sustento: manutenció, suport
• sustitución: substitució
• sustituir: substituir
• sustituto -ta: substitut -a
• sustracción: sostracció (robatori);
substracció
• sustraer: sostreure
• tener constancia: tenir constància
• tener entrada: registrar-se
• tener espera: tenir espera, admetre
espera
• tener por: tenir per, considerar (com a)
• tenor: tenor
• tenor literal: literalment
• tentativa: temptativa
• tercería: terceria
• tercero -ra: tercer -a
• término: terme (moment concret de
començament o acabament); termini
(espai de temps, període);
termini, pagament
• término redondo: terme rodó
• terraje: terratge
• terreno: terreny
• territorial: territorial
• territorialidad: territorialitat
• territorio: territori
• tesis: tesi
• tesorería: tresoreria

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
u
Terminologia
jurídica i administrativa
• tesorero -ra: tresorer -a
• tesoro: tresor
• testador -ra: testador -a
• testaferro: testaferro, persona
interposada, prestanoms
• testamentaría: testamentaria
• testamentario -ria: testamentari -ària
• testamento: testament
• testar: testar
• testificación: testificació, atestació
• testificar: testificar
• testigo: testimoni
• testimoniar: testimoniar
• testimonio: testimoniança, testimoni
• testimonio de la sentencia:
testimoniança de la sentència,
testimoni de la sentència
• testimonio de particulares:
testimoniatge de particulars
• testimonio literal: testimoniança
literal, testimoni literal
• testimonio suficiente: testimoniança
suficient, testimoni suficient
• testimonio rogado: testimoni rogat
• texto: text
• textual: textual
• timbre: timbre
• tipicidad: tipicitat
• tipificar: tipificar
• tipo: tipus; mena, classe
• titulación: titulació
• titulado -da: titulat -ada
• titular: titular
• titularidad: titularitat
• título: títol
• toda vez que: atès que, atenent
que, considerant que, per tal com,
perquè, del moment que; tota
vegada que, sempre que
• toma: presa
• toma de posesión: presa de
possessió
• toma de razón: nota d’intervenció
• tomador -ra: prenedor -a
• tomar: prendre
• tomar parte: prendre part,
concórrer, participar
• tomar razón: prendre nota
• tomo: tom
• ubicación: situació, emplaçament,
radicació, ubicació
• ubicar: situar, emplaçar, radicar,
instal·lar, ubicar
• ultimar: enllestir, ultimar
• último -ma: últim -a, darrer -a
• unánime: unànime
• total: total
• totalizar: totalitzar
• traba: trava
• trabajador -ra: treballador -a
• trabajar: treballar
• trabajo: treball
• trabajo clandestino: treball no
declarat
• trabajo negro: treball no declarat
• trabajo sumergido: treball no
declarat
• trabar: embargar, travar
• trabar embargo: embargar
• trabar los bienes: embargar els
béns
• tracto sucesivo: tracte successiu
• tradición: tradició
• traducción: traducció
• traducir: traduir
• traductor -ra: traductor -a
• traer aparejada ejecución: portar
aparellada execució
• traer los autos a la vista: portar les
actuacions a la vista
• tráfico: tràfic; trànsit
• tráfico jurídico: tràfic jurídic
• traición: traïció
• tramitación: tramitació
• tramitar: tramitar
• trámite: tràmit
• trance: constrenyiment
• trance y remate: constrenyiment i
execució
• transacción: transacció
• transbordo: transbord, transbordament
• transcribir: transcriure
• transcripción: transcripció
• transcurrir: transcórrer
• transcurso: transcurs
• transeúnte: transeünt
• transferencia: transferència
• transferible: transferible
• transferir: transferir
• transgredir: transgredir
• transgresión: transgressió
• transgresor -ra: transgressor -a
• transigir: transigir
• tránsito: trànsit
• unanimidad: unanimitat
• único -ca: únic -a
• unidad: unitat
• unificar: unificar
• uniforme: uniforme
• unilateral: unilateral
• unión: unió
31
erm
t no
i l
g
o ia
• transmisible: transmissible
• transmisión: transmissió
• transmisor -ra: transmissor -a,
transmitent
• transmitir: transmetre, transferir,
comunicar; trametre, enviar
• transponer: transposar
• trascendencia: transcendència
• traslación: translació
• trasladar: traslladar
• traslado: trasllat, transsumpte, còpia
• traspasar: traspassar
• traspaso: traspàs
• trasunto: transsumpte, còpia,
trasllat
• tratado -da: tractat -ada; tractat
(m.) (acord)
• tratamiento: tractament
• tratar: tractar; tractar de
• trato: tracte
• tribunal: tribunal
• tribunal eclesiástico: tribunal eclesiàstic
• tribunal superior de justicia:
tribunal superior de justícia
• tributación: tributació
• tributar: tributar
• tributario -ria: tributari -ària
• tributo: tribut
• trienal: triennal
• trienio: trienni
• trimestral: trimestral
• triplicado -da: triplicat -ada
• troncal: troncal
• troncalidad: troncalitat
• trueque: permuta, bescanvi
• truncamiento: truncament
• turnar de oficio: nomenar per mitjà
de torn d’ofici
• turno: torn
• turno de oficio: torn d’ofici
• turno de reparto: torn de repartiment
• tutela: tutela
• tutelar: tutelar
• tutor -ra: tutor -a
• unir: unir
• unitario -ria: unitari -ària
• urgencia: urgència
• urgente: urgent
• urgir: apressar; urgir, ser urgent;
obligar; instar, insistir, reclamar,
impulsar

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
v
y | z
Terminologia
jurídica i administrativa
• usar: usar
• uso: ús; usatge, costum
• uso y disfrute: ús i gaudi
• usuario -ria: usuari -ària
• usucapión: usucapió, prescripció
• vacación -ones: vacances
• vacancia: vacança (estat d’un lloc,
d’un càrrec)
• vacante: vacant
• vacío -a: buit -ida
• vale: val
• valedero -ra: valedor -a, vàlid -a
• valedor -ra: valedor -a
• valía: vàlua
• validación: validació
• validación de poder: validació de
poder, reconeixement de poder,
validació de procura
• validar: validar; salvar
• validez: validesa
• válido -da: vàlid -a
• valija: valisa
• valor: valor
• valoración: valoració
• valoración de solvencia: avaluació
de solvència
• valorar: valorar, estimar, avaluar;
reconèixer
• valorativo -va: valoratiu -iva
• valorización: avaluació, valoració;
valorització (augment)
• valorizar: avaluar, valorar; valoritzar
(augmentar)
• vecinal: veïnal
• vecindad: veïnatge
• vecindario: veïnat
• vecino -na: veí, veïna
• veda: veda
• vedado: vedat
• vedar: vedar
• veguer -ra: veguer -a
• veguería: vegueria
• vehículo: vehicle
• vejación: vexació
• vejatorio -ria: vexatori -òria, vexador
-a
• vejez: vellesa
• velar: vetllar
• venal: venal
• vencimiento: venciment
• vender: vendre
• ya que: ja que, perquè, del moment que
• yacente: jacent
adquisitiva
• usucapir: usucapir
• usufructo: usdefruit
• usufructuar: usufructuar, usdefruitar
• usufructuario -ria: usufructuari -ària
• vendí: venguí
• vendible: vendible
• venia: vènia
• venidero -ra: vinent, propvinent,
entrant, venidor -a
• venta: venda
• ventaja: avantatge (m.)
• ventajoso -sa: avantatjós -osa
• ver: conèixer de (una causa);
veure, observar
• verbal: verbal
• verdadero -ra: vertader -a, veritable
• veredicto: veredicte
• verídico -ca: verídic -a
• verificación: verificació
• verificación de poderes: verificació
de poders
• verificar: verificar, provar, comprovar,
constatar; acomplir, fer, dur a
terme
• versar: versar, tractar de
• versión: versió
• veto: vet, veto
• vía: via
• vía de apremio: via de constrenyiment
• vialidad: vialitat
• vicepresidencia: vicepresidència
• vicepresidente -ta: vicepresident -a
• vicesecretario -ria: vicesecretari -ària
• vicio: vici
• vicio de forma: vici de forma
• vidual: vidual
• vigencia: vigència
• vigente: vigent
• vigir: vigir, impulsar
• vigor: vigor
• vinculación: vinculació
• vincular: vincular
• vinculante: vinculant
• vínculo: vincle
• vindicación: vindicació
• vindicar: vindicar
• violación: violació
• violación de la correspondencia:
violació de la correspondència
• zanjar: resoldre, decidir, tancar,
concloure (un assumpte)
32
• usura: usura
• usurero -ra: usurer -a
• usurpación: usurpació
• usurpar: usurpar
• útil: útil
erm
t no
i l
g
o ia
• violar: violar
• violario: violari (m.)
• violencia: violència
• violentar: violentar
• visado: visat (fórmula de conformitat)
• visado -da: visat -ada
• visar: visar
• visita: visita
• vista: vista (f.) (acte judicial)
• visto -ta: vist -a
• visto bueno: vistiplau, conformitat;
vist i plau, visat
• visto -a para sentencia: conclús
-usa per a sentència, vist -a per a
sentència
• visto que: atès que, atenent que,
considerant que, ja que, del moment
que
• vitalicio -cia: vitalici -ícia
• viudedad: viduïtat
• viudez: viduïtat
• viudo -da: vidu, vídua, viudo -a
• vivienda: habitatge
• vivir: viure
• vocal: vocal
• volumen: volum
• volumen de negocio: volum de
negoci
• voluntad: voluntat
• voluntariedad: voluntarietat
• voluntario -ria: voluntari -ària
• votación: votació
• votación a mano alzada: votació a
mà alçada, votació ordinària
• votación nominal: votació nominal
• votación ordinaria: votació ordinària
• votación tácita: votació tàcita
• votar: votar
• voto: vot
• voto particular: vot particular
• voz: veu
• voz y voto: veu i vot
• vulnerar: vulnerar
• zona: zona

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Tractaments
protocol·laris
Els tractaments són títols de cortesia que donem a una persona per la seva dignitat, autoritat, càrrec o categoria
social. En el llenguatge administratiu, els tractaments s'han mantingut moltes vegades d'una manera abusiva
i més per inèrcia que no pas per necessitat.
Les característiques del llenguatge administratiu modern són la concisió, la claredat i el to democràtic; això fa
que totes les administracions actuals tendeixin a suprimir els tractaments de la documentació administrativa
quotidiana i els reservin per als documents solemnes o de tipus protocol·lari (p. e. en la invitació i el saluda).
Generalment, en els documents escrits, els tractaments protocol·laris es poden mantenir en les dades del
destinatari, però cal suprimir-los sistemàticament dins el text.
Normes d'ús:
1. Malgrat que hi ha qui considera que seria més natural col·locar el tractament amb el càrrec i no amb
el nom de la persona, s'ha d'escriure com s'ha fet tradicionalment:
tractament + nom i cognom/s, càrrec
Honorable Senyora Núria de Gispert, consellera de Justícia i Interior
o bé càrrec, tractament + nom i cognom/s
la consellera de Justícia i Interior, Honorable Senyora Núria de Gispert
2. Les abreviatures dels tractaments s'han d'escriure amb majúscula inicial. Pel que fa al tractament
de senyor/a, que és el general que tenim totes les persones, cal recordar que quan apareix sencer
s'escriu amb minúscula; quan apareix abreujadament s'escriu amb majúscula inicial (Sr./Sra.); però,
quan és un element d'un altre tractament, s'ha d'escriure sempre amb majúscula inicial.
Il·lustre Senyora (Il·ltre. Sra. / I. Sra.)
3. Quan el càrrec l'ocupa una dona, s'ha d'escriure la forma femenina del tractament. En el cas que no
coneguem si el càrrec l'ocupa un home o una dona, hem d'utilitzar el masculí amb valor genèric.
4. Cal emprar sempre el tractament protocol·lari superior en els casos d'aquelles persones que tenen
un tractament protocol·lari vitalici o una condecoració honorífica i que ocupen un càrrec amb un
tractament diferent.
A un expresident del Parlament de Catalunya que és diputat,
li correspon Molt Honorable Senyor, i no Il·lustre Senyor.
En els altres casos de les persones que ocupen càrrecs amb tractaments diferents, cal emprar
la forma del càrrec en virtut del qual ens adrecem en aquells moments.
Per a un degà del Col·legi de Procuradors de Barcelona que sigui alhora
president del Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya,
emprarem Il·lustríssim Senyor o Excel·lentíssim Senyor,
segons que ens hi adrecem com a degà del Col·legi de Barcelona
o com a president del Consell de Col·legis de Catalunya.
1
cri
te
ris

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Bibliografia i documentació
Tractaments
protocol·laris
– “Ley 6/1985, de 1 de julio, orgánica del poder judicial”. Boletín Oficial del Estado (2 jul. 1989), núm. 157; p. 20660.
2
cri
te
ris
– “Llei de 2 d'abril de 1987, municipal i de règim local de Catalunya”. Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (8 abr. 1989),
núm. 194; p. 997.
– “Real decreto 2568/1986, de 28 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de organización, funcionamiento
y régimen jurídico de las entidades locales”. Boletín Oficial del Estado (22 des. 1986), núm. 305; p. 41813.
– “Decret 189/1981, de 2 de juliol, establint les normes de protocol i cerimonial en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya”.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (29 jul. 1981), núm. 146; p. 812-813.
– “Decret 459/1981, de 6 de novembre, pel qual es modifica el Decret 189/1981, de 2 de juliol, establint les normes de
protocol i cerimonial en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya”. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (31 des. 1981),
núm. 189; p. 1859.
– “Orden de 7 de julio de 1986, por la que se regula la confección de material impreso y se establece la obligatoriedad de
consignar determinados datos en las comunicaciones y escritos administrativos”. Boletín Oficial del Estado (22 jul. 1986),
núm. 174; p. 26287-26288.
–ALSINA, A.; DUARTE, C.; SIBINA, S. Manual de llenguatge administratiu. 3a ed. Barcelona: Escola d'Administració Pública de
Catalunya, 1993. (Manuals i formularis; 8)
–BROTO, P. DE; DUARTE, C. A: Introducció al llenguatge jurídic. 3a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament
de Justícia; Escola d'Administració Pública de Catalunya, 1990.
–COROMINA, E. El 9 Nou: manual de redacció i estil. 3a ed. Vic: Diputació de Barcelona; Premsa d'Osona; Eumo Editorial,
1993.
–DIARI DE BARCELONA. Model de llengua pels mitjans de comunicació: llibre d'estil del Diari de Barcelona. Barcelona: Empúries,
1988.
–DUARTE, C. Curs de llenguatge administratiu català. 3a ed. Barcelona: Teide, 1981.
–DUARTE, C. “Sobre els tractaments honorífics dels càrrecs”. Llengua i Administració [Barcelona] (1987), núm. 27; p. 8.
–EDITORIAL CAMPILLO. Quién es quién en España. Madrid: Editorial Campillo,1994.
–EL PAÍS. El País: libro de estilo. 9a ed. Madrid: El País, 1990.
–GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA. DIRECCIÓ GENERAL DE RELACIONS AMB L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA. Apunts
de llenguatge jurídic. Barcelona, 1990.
–GENERALITAT DE CATALUNYA. SERVEI CATALÀ DE LA SALUT. Manual electrònic de llengua a sanitat (MELSA). Barcelona: INCYTA,
SA, 1999. [CD-ROM]
–IZQUIERDO, F. A.; RUSCALLEDA, T. Formulari comercial català. 3a ed. Girona: Cambra de Comerç, Indústria i Navegació, 1987.
–MESTRES, J. M. “Sobre les fórmules de tractament”. Llengua i Administració [Barcelona] (1987), núm. 28; p. 6.
–MINISTERIO PARA LAS ADMINISTRACIONES PÚBLICAS. SECRETARÍA GENERAL TÉCNICA. INSTITUTO NACIONAL DE ADMINISTRACIÓN PÚBLICA.
Manual de estilo del lenguaje administrativo. Madrid: 1990.
–UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Criteris lingüístics. 2a ed. Barcelona, 1990.
–UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. DAU: documents administratius universitaris. Barcelona, 1991.
–UNIVERSITAT POMPEU FABRA. Documents administratius de la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona, 1994.

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Resum
Normes d'ús
Tractaments
protocol·laris
tractament + nom i cognom/s, càrrec
3
cri
te
ris
Tractament protocol·lari: És un títol de cortesia que es dóna a una persona, generalment, pel càrrec o categoria
que ocupa.
Col·locació
En el llenguatge administratiu modern (concís, clar,
democràtic) se suprimeixen sistemàticament els tractaments
protocol·laris dins el text (llevat de textos
que tenen una funció específicament protocol·lària,
com són el saluda o la invitació); tanmateix, es poden
mantenir en les dades del destinatari.
Majúscules/minúscules
Gènere
Tractaments diversos
• Honorable Senyora Núria de Gispert, consellera de Justícia i Interior
càrrec, tractament + nom i cognom/s
A Catalunya
Civils A altres territoris de parla catalana
A l'Estat espanyol
Tipus Militars
Religiosos
Nobiliaris
• la consellera de Justícia i Interior, Honorable Senyora Núria de Gispert
• senyor/a Sr./Sra.
• Excel·lentíssim Senyor Excm. Sr.
Cal emprar la forma femenina quan se sap que el
càrrec l'ocupa una dona; si no se sap, la masculina.
En alguns casos es conserva el tractament
protocol·lari amb caràcter
honorífic encara que la persona ja
no ocupi el càrrec que l'ha motivat.
En el cas d'una persona que ocupa
diversos càrrecs amb tractaments
diferents, cal usar el tractament que
correspon al càrrec pel qual ens hi
adrecem.
• Hble. Sra. Núria de Gispert
Consellera de Justícia i Interior
C. Pau Claris, 81
08010 Barcelona
• Il·lustre Senyora Remei Bona,
jutgessa del Jutjat d'Instrucció
núm. 28 de Barcelona
• Un expresident del Parlament de
Catalunya que és diputat Molt
Honorable Senyor (i no Il·lustre
Senyor)
• Un degà del Col·legi de Procuradors
de Barcelona que és alhora
president del Consell de Col·legis
de Procuradors de Catalunya
Il·lustríssim Senyor (si ens hi
adrecem com a degà del Col·legi)
Excel·lentíssim Senyor (si
ens hi adrecem com a president
del Consell de Col·legis)

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Tractaments
més usuals a Catalunya
Molt Honorable Senyor/a
(M. Hble. Sr. / M. Hble. Sra.)
(M. H. Sr. / M. H. Sra.)
Honorable Senyor/a
(Hble. Sr. / Hble. Sra.)
(H. Sr. / H. Sra.)
Excel·lentíssim/a
i Magnífic/a Senyor/a
(Excm. i Mgfc. Sr. /
Excma. i Mgfca. Sra.)
Excel·lentíssim/a Senyor/a
(Excm. Sr. / Excma. Sra.)
Magnífic/a Senyor/a
(Mgfc. Sr. / Mgfca. Sra.)
Tractaments
protocol·laris
· expresident/a de la Generalitat de Catalunya
· expresident/a del Parlament de Catalunya
· president/a de la Generalitat de Catalunya
· president/a del Parlament de Catalunya
· conseller/a de la Generalitat de Catalunya
· cònsol/consolessa
· exconseller/a de la Generalitat de Catalunya
· president/a del Consell Consultiu
· rector/a d'universitat
4
cri
te
ris
· alcalde/essa de l'Ajuntament de Barcelona
· degà/ana del Col·legi d'Advocats de Barcelona
· degà/ana del Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya
· delegat/ada del Govern de l'Estat
· diputat/ada al Congrés
· eurodiputat/ada
· expresident/a d'organismes territorials elegits per sufragi que tinguin Barcelona
per capital
· fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
· membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts
· membre de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres
· persona condecorada amb la Creu de Sant Jordi
· president/a de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
· president/a del Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya
· president/a de la Diputació de Barcelona
· president/a d'organismes territorials elegits per sufragi que tinguin Barcelona
per capital
· president/a del Parlament Europeu
· president/a de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
· president/a de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres
· president/a de la Reial Acadèmia de Farmàcia
· president/a de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
· president/a de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia
· president/a del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
· senador/a
· vicerector/a d'universitat
· conseller/a del Conselh Generau d'Aran
· síndic/a del Conselh Generau d'Aran

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Il·lustríssim/a Senyor/a
(Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.)
(Im. Sr. / Ima. Sra.)
Molt Il·lustre Senyor/a
(M. Il·ltre. Sr. / M. Il·ltre. Sra.)
(M. I. Sr. / M. I. Sra.)
Il·lustre Senyor/a
(Il·ltre. Sr. / Il·ltre. Sra.)
(I. Sr. / I. Sra.)
Tractaments
protocol·laris
5
cri
te
ris
· alcalde/essa (llevat del cas de Barcelona)
· cap provincial de Correus i Telègrafs
· cap provincial de Trànsit
· cap superior de policia
· comissari/ària de policia
· degà/ana de col·legi d'advocats (llevat del cas de Barcelona)
· degà/ana del Col·legi de Procuradors de Barcelona
· degà/ana de facultat universitària
· degà/ana president/a del Col·legi de Notaris de Barcelona
· delegat/ada regional o provincial de ministeri
· diputat/ada de la Diputació de Barcelona
· director/a d'escola universitària
· fiscal
· fiscal de les audiències provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona
· fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
· fiscal en cap de les audiències provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona
· gerent d'universitat
· jutge/essa degà/ana dels jutjats de Barcelona
· magistrat/ada de les audiències provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona
· magistrat/ada jutge/essa
· magistrat/ada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
· membre de l'Institut d'Estudis Catalans
· membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi
· membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
· president/a d'assemblea territorial de registradors de la propietat i mercantils
· president/a de les audiències provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona
· president/a de cambra de comerç, indústria i navegació (llevat del cas de Barcelona)
· president/a de consell comarcal
· president/a de les diputacions provincials de Girona, Lleida i Tarragona
· president/a de divisió universitària
· president/a de l'Institut d'Estudis Catalans
· president/a de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi
· regidor/a de l'Ajuntament de Barcelona
· secretari/ària de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
· secretari/ària general de l'Ajuntament de Barcelona
· secretari/ària general de la Diputació de Barcelona
· secretari/ària general de govern civil
· síndic/a president/a de la Borsa de Barcelona
· tinent/a d'alcalde/essa de l'Ajuntament de Barcelona
· vicedegà/ana de facultat universitària
· cap d'estudis d'universitat
· membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia
· membre de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia
· secretari/ària general d'universitat
· degà/ana de col·legi de procuradors (llevat del cas de Barcelona)
· diputat/ada del Parlament de Catalunya
· expresident/a d'altres organismes territorials elegits per sufragi (llevat dels que tinguin
Barcelona per capital)

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Tractaments
a altres territoris de parla catalana
Molt Honorable Senyor/a
(M. Hble. Sr. / M. Hble. Sra.)
(M. H. Sr. / M. H. Sra.)
Honorable Senyor/a
(Hble. Sr. / Hble. Sra.)
(H. Sr. / H. Sra.)
Excel·lentíssim/a Senyor/a
(Excm. Sr. / Excma. Sra.)
Molt Excel·lent Senyor/a
(M. Exc. Sr. / M. Exc. Sra.)
Excel·lent Senyor/a
(Exc. Sr. / Exc. Sra.)
Espectable Senyor/a
(Espect. Sr. / Espect. Sra.)
Tractaments
protocol·laris
6
cri
te
ris
· jutge/essa
· membre del Consell Consultiu
· membre de la Mesa del Parlament de Catalunya
· membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
· notari/ària
· president/a d'altres organismes territorials elegits per sufragi (llevat dels que tinguin
Barcelona per capital)
· secretari/ària judicial
· síndic/a de Comptes
· síndic/a de Greuges
· síndic/a major de la Sindicatura de Comptes
· expresident/a de la Generalitat Valenciana
· expresident/a del Govern Balear
· expresident/a del Parlament Balear
· president/a de la Generalitat Valenciana
· president/a del Govern Balear
· president/a del Parlament Balear
· batlle/essa d'Andorra
(de les seccions Civil, Penal, Especial d'Instrucció i Administrativa)
· conseller/a de la Generalitat Valenciana
· conseller/a del Govern Balear
· diputat/ada del Parlament Balear
· exconseller/a de la Generalitat Valenciana
· exconseller/a del Govern Balear
· membre de la Mesa del Parlament Balear
· portaveu del Govern Balear
· portaveu del Govern Valencià
· secretari/ària del Govern Valencià
· secretari/ària del Parlament Balear
· vicepresident/a del Govern Balear
· copríncep d'Andorra
· president/a del Tribunal de les Aigües de València
· expresident/a de les Corts Valencianes
· president/a de les Corts Valencianes
· síndic/a de Greuges del País Valencià
· síndic/a major de la Sindicatura de Comptes del País Valencià
· secretari/ària de les Corts Valencianes

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Magnífic/a Senyor/a
(Mgfc. Sr. / Mgfca. Sra.)
Molt Il·lustre Senyor/a
(M. Il·ltre. Sr. / M. Il·ltre. Sra.)
(M. I. Sr. / M. I. Sra.)
Il·lustre Senyor/a
(Il·ltre. Sr. / Il·ltre. Sra.)
(I. Sr. / I. Sra.)
Altres tractaments a l'Estat espanyol
Sa Majestat
(S. M. / SS. MM.)
Sa Altesa Reial
(S. A. R.)
Honorable Senyor/a
(Hble. Sr. / Hble. Sra.)
Excel·lentíssim/a Senyor/a
(Excm. Sr. / Excma. Sra.)
Tractaments
protocol·laris
· fiscal adjunt d'Andorra
· fiscal general d'Andorra
· jutge/essa d'apel·lacions d'Andorra
7
cri
te
ris
· cap del Govern d'Andorra
· conseller/a del Consell General d'Andorra
· magistrat/ada del Tribunal de Corts d'Andorra
· magistrat/ada del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra
· membre del Consell Superior de la Justícia d'Andorra
· membre secretari/ària del Consell Superior de la Justícia d'Andorra
· ministre/a del Govern d'Andorra
· president/a del Consell Superior de la Justícia d'Andorra
· president/a de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra
· president/a de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra
· president/a del Tribunal de Corts d'Andorra
· president/a del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra
· secretari/ària de la Sindicatura General d'Andorra
· síndic/a general d'Andorra
· subsíndic/a general d'Andorra
· vicepresident/a del Consell Superior de la Justícia d'Andorra
· vicepresident/a del Tribunal de Corts d'Andorra
· diputat/ada de les Corts Valencianes
· membre de la Mesa de les Corts Valencianes
· membre de la Mesa del Parlament Balear
· rei/reina
· infant/a
· príncep/princesa
· degà/ana del cos consular espanyol
· alcalde/essa de l'Ajuntament de Madrid
· ambaixador/a
· cap de la Casa Reial
· cap de l'oposició
· conseller/a de les comunitats autònomes: Comunitat de Madrid, Diputació General
d'Aragó, Diputació Regional de Cantàbria, Govern Basc, Govern de Canàries,
Govern de La Rioja, Junta d'Andalusia, Junta de Castella i Lleó, Junta de Comunitats
de Castella-La Manxa, Junta d'Extremadura, Junta de Galícia, Regió de Múrcia
· conseller/a electe/a d'estat del Consell d'Estat
· conseller/a nat/ada del Consell d'Estat

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Tractaments
protocol·laris
8
cri
te
ris
· defensor del poble
· delegat/ada del Govern
· expresident/a del Govern
· fiscal en cap de tribunal superior de justícia
· fiscal general de l'Estat
· magistrat/ada de sala del Tribunal Constitucional
· magistrat/ada del Tribunal Constitucional
· magistrat/ada del Tribunal Suprem
· ministre/a del Govern d'Estat espanyol
· president/a d'assemblea legislativa de les comunitats autònomes: Assemblea d'Extremadura,
Assemblea de Madrid, Assemblea Regional de Cantàbria, Assemblea
Regional de Múrcia, Corts d'Aragó, Corts de Castella-La Manxa, Corts de Castella
i Lleó, Diputació General de La Rioja, Junta General del Principat d'Astúries, Parlament
d'Andalusia, Parlament Basc, Parlament de Canàries, Parlament de Galícia, Parlament
de Navarra
· president/a de l'Audiència Nacional
· president/a de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Madrid
· president/a de la Comunitat de Madrid, de la Diputació General d'Aragó, de la Diputació
Regional de Cantàbria, del Govern Basc, del Govern de Canàries, del Govern de La
Rioja, del Govern de Navarra, de la Junta d'Andalusia, de la Junta de Castella i Lleó,
de la Junta de Comunitats de Castella-La Manxa, de la Junta d'Extremadura, de la
Junta de Galícia, del Principat d'Astúries, de la Regió de Múrcia
· president/a del Congrés de Diputats
· president/a del Consell de l'Estat
· president/a del Consell General del Poder Judicial
· president/a del Consell Social d'Universitats
· president/a del Consell Superior d'Assumptes Exteriors
· president/a de la Diputació de Madrid
· president/a del Govern
· president/a de sala del Tribunal Constitucional
· president/a de sala del Tribunal Suprem
· president/a de secció de la Comissió General de Codificació del Ministeri de Justícia
i Interior
· president/a del Senat
· president/a del Tribunal Central de Treball del Poder Judicial
· president/a del Tribunal Constitucional
· president/a de tribunal superior de justícia
· president/a del Tribunal Suprem
· secretari/ària d'Estat
· secretari/ària de la Mesa del Congrés
· secretari/ària de la Mesa del Senat
· secretari/ària general de la Casa Reial
· subsecretari/ària d'Assumptes Exteriors
· vicepresident/a del Consell General del Poder Judicial
· vicepresident/a del Consell Superior d'Assumptes Exteriors
· vicepresident/a del Govern
· vicepresident/a de la Mesa del Congrés
· vicepresident/a de la Mesa del Senat
· vicepresident/a del Tribunal Constitucional
· vocal del Consell General del Poder Judicial
· vocal del Tribunal Constitucional

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Tractaments militars
Il·lustríssim/a Senyor/a
(Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.)
(Im. Sr. / Ima. Sra.)
Excel·lentíssim/a Senyor/a
(Excm. Sr. / Excma. Sra.)
Excel·lentíssim/a Senyor/a General
Conseller/a Togat/ada
(Excm. Sr. Gral. Conseller Togat /
Excma. Sra. Gral. Consellera
Togada)
Excel·lentíssim/a Senyor/a
General Auditor/a
(Excm. Sr. Gral. Auditor /
Excma. Sra. Gral. Auditora)
Tractaments
protocol·laris
9
cri
te
ris
· advocat/ada de l'Estat
· alcalde/essa de capital de província (llevat del cas de Madrid)
· conseller/a del Govern de Navarra
· conseller/a del Govern del Principat d'Astúries
· degà/ana del cos diplomàtic
· delegat/ada provincial
· diputat/ada d'assemblea legislativa de comunitat autònoma (llevat
del cas de Canàries)
· director/a d'institució
· director/a general
· fiscal
· fiscal d'audiència provincial
· fiscal de tribunal superior de justícia
· fiscal del Tribunal Suprem
· fiscal en cap d'audiència provincial
· magistrat/ada d'audiència provincial
· magistrat/ada de tribunal superior de justícia
· membre de mesa d'assemblea legislativa de comunitat autònoma (llevat dels casos
de Canàries, Castella-La Manxa i Castella i Lleó)
· president/a d'audiència provincial
· president/a de cabildo
· president/a de consell insular
· president/a de diputació provincial (llevat del cas de Madrid)
· secretari/ària general del Consell d'Universitats
· secretari/ària general de conselleria
· secretari/ària de govern de tribunal superior de justícia
· secretari/ària de govern del Tribunal Suprem
· subdirector/a general
· subsecretari/ària de departament ministerial
• almirall/essa
· capità/ana general
· contraalmirall/essa en cap
· general/a
· governador/a militar
· president/a del Consell Suprem de Justícia Militar
· president/a de la Junta de Caps d'Estat Major i de l'Exèrcit
· tinent/a general amb comandament o laureat
· vicari general castrense
· vicealmirall/essa
· auditor/a president/a del Tribunal Militar Central del Poder Judicial
· fiscal del Tribunal Militar Central del Poder Judicial
· vocal togat/ada del Tribunal Militar Central del Poder Judicial

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Il·lustríssim/a Senyor/a
(Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.)
(Im. Sr. / Ima. Sra.)
Il·lustríssim/a Senyor/a
Coronel/a Auditor/a
(Il·lm. Sr. Coronel Auditor /
Il·lma. Sra. Coronela Auditora)
(Im. Sr. Coronel Auditor /
Ima. Sra. Coronela Auditora)
Tractaments religiosos
Sa Santedat
Eminentíssim i Reverendíssim
Senyor
(Emm. i Rvdm. Sr.)
Excel·lentíssim i Reverendíssim
Senyor
(Excm. i Rvdm. Sr.)
Reverendíssim Dom
(Rvdm. Dom)
Reverendíssim Doctor
(Rvdm. Dr.)
Molt Reverend/a Pare/Mare
(M. Rnd. Pare / M. Rnda. Mare)
(M. Rev. Pare / M. Rev. Mare)
Molt Il·lustríssim Senyor
(Molt Il·lm. Sr.)
(M. Im. Sr.)
Il·lustríssim/a Senyor/a
(Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.)
(Im. Sr. / Ima. Sra.)
Tractaments
protocol·laris
· capità/ana de nau
· coronel/a
· fiscal de tribunal militar territorial
· jutge/essa militar
· tinent/a coronel/a
· auditor/a president/a de tribunal militar territorial de poder judicial
· papa
· cardenal
· arquebisbe
· bisbe
· nunci apostòlic
· prelat
· abat de Montserrat
· abat de Poblet
· abat/abadessa superior d'orde
· secretari particular de cardenal
· vicari general d'arxidiòcesi
· superior/a general
· vicari episcopal
· vicari general de diòcesi
10
cri
te
ris

2003 GENER DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I INTERIOR
Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior
Tractaments nobiliaris
Molt Il·lustre Senyor
(M. Il·ltre. Sr.)
(M. I. Sr.)
Reverend/a Senyor/a
(Rnd. o Rev. Sr. / Rnda. o Rev. Sra.)
Pare/Mare
(P. / M.)
Mossèn
(Mn.)
Excel·lentíssim/a Senyor/a
(Excm. Sr. / Excma. Sra.)
Il·lustríssim/a Senyor/a
(Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.)
(Im. Sr. / Ima. Sra.)
Senyoria
Tractaments
protocol·laris
· canonge
· arxiprest
· capellà (també Mossèn)
· prevere (també Mossèn)
· rector (també Mossèn)
· religiós/osa (també Germà/ana)
· prior/a
· diaca
· duc/duquessa
· gran d'Espanya
11
cri
te
ris
· comanador/a major de les ordes de: Santiago, Calatrava, Montesa, Alcàntara
· comte/essa
· marquès/esa
· vescomte/essa
· baró/baronessa