marc2013

antVi on line
Uneix-te a l’aventura
Revista del Centre Sant Vicenç
Grup de Teatre - Taller de Teatre - Esplai La Branca - APM
Núm. 7
març 2013

SantVi on line
SUMARI EDITORIAL
03
07
08
14
16
17
18
19
20
24
25
26
Els 3 porquets... l’aventura continua!
Un shakespeare al Sant Vicenç
Aquest mes parlem amb Pep Ambròs
Déu no vol masoquisme
Una sessió de taller de teatre
Esplai La Branca
“Lo Cartanyà” al Taller de Teatre
Més que un record
L’un i l’altre
El carrer del Teatre
Entreteniments
L’Escotilló
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
Nota: La revista SantVi és interactiva.
Aquesta icona et mostra els enllaços.
Clica.
Revista SantVi - març 2013 -pàg.2
La gran estrena de la temporada
pròxima, Més que un record, un nou
musical de la factoria Sant Vicenç amb
el segell únic dels germans Ten i Cia,
ha començat a caminar. És una molt
bona notícia, de la qual, breument, ens
en fem ressò en aquesta nova edició de
la nostra revista. I d’una bona notícia a
una altra: el musical Els 3 porquets s’ha
hagut de prorrogar unes setmanes més,
com a conseqüència de l’èxit assolit.
És un altre producte fet a casa nostra
totalment, que mostra les capacitats
artístiques i tècniques que tenim. En el
primer cas, serà un producte conduït de
la mà de l’experiència d’un director de
la casa i ben reconegut com és Toni Ten.
En el segon cas, és un producte creat i
portat per gent jove, per dos directors
novells, l’Albert Gorina i la Magda
Palau.
Experiència i joventut, dos atributs que
és difícil -no impossible- que vagin
junts i que, al Centre Sant Vicenç,
formen part del seu ADN, perquè
en aquesta casa hi convivim moltes
generacions, des dels més petits fins al
núm. 7 març 2013
EL TRASPUNT
més grans. Aquesta és una de les nostres
fortaleses i trobar-hi sempre l’encaix
adequat, un dels nostres desafiaments
diaris. Com ho és també, integrar i
saber enriquir-nos amb les aportacions
que vénen de fora de la nostra entitat,
com és el cas de la coreògrafa Cristina
Allande, que participa en ambdós
musicals, perquè poder aprendre del
que sap o perfeccionar el que ja sabem
és una molt bona manera de créixer
com a persones i com a grup de teatre.

SantVi on line
Els tres porquets... l’aventura continua!
La junta del Centre Sant Vicenç
ha decidit prorrogar el musical Els
tres porquets, uneix-te a l’aventura,
resultat de l’èxit de públic que està
registrant. Des que es va estrenar
el passat 17 de febrer, s’ha omplert
l’aforament del teatre en cadascuna
de les representacions. Fins ara, unes
1.500 persones ja han vist l’obra, i hi
ha reserves fetes per prop d’un miler
més. Degut a aquesta gran acollida, s’ha
decidit prorrogar les representacions els
dies 14, 21 i 28 d’abril en sessió de matí
(a 2/4 de 12h).
Els tres porquets s’està representant
des del 17 de febrer al nostre teatre,
en funcions de diumenge matí i tarda.
El repartiment, íntegrament format
per alumnes del Taller de Teatre, és
jove i amb molta il·lusió, i està vivint
l’experiència de participar en una obra
de temporada de manera molt especial.
Tots ells, fent d’animals, es vesteixen i
maquillen especialment per l’ocasió: des
dels porquets, els esquirols, conillets,
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
Espectacular èxit de públic.
Unes 1.500 persones ja han vist l’obra i un miler més ja han fet reserva
Revista SantVi - març 2013 -pàg.3
núm. 7 març 2013
TEATRE

SantVi on line
papallones o granotes, fins als llops,
que fan una fantàstica interpretació de
principi a fi. I és que no és estrany trobar
algun espectador dels més menuts ben
espantat en veure aparèixer els llops!
Els llops, uns protagonistes molt
ferotges!
El muntatge està basat en el conte
tradicional d’Els tres porquets, però amb
un aire renovat i actualitzat. Els diàlegs
són frescos i amb un toc d’humor, que
capten l’atenció tant de grans com petits.
La música composada per Marc Pérez
i les coreografies de Cristina Allande
acompanyen la història i li donen ritme
i color. Una posada en escena diferent,
una escenografia de luxe i uns vestuaris
dissenyats i elaborats especialment per
a l’obra són els ingredients més atractius
de la representació.
L’èxit d’aquest musical ha provocat que
la junta del Centre valori la possibilitat
de representar Els 3 porquets, uneix-te
a l’aventura, en sales de Sant Cugat i
Barcelona.
No et quedis a casa i uneix-te a
l’aventura!
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
Revista SantVi - març 2013 -pàg. 4
núm. 7 març 2013
TEATRE

SantVi on line
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
Revista SantVi - març 2013 -pàg.5
núm. 7 març 2013
TEATRE
El muntatge està basat
en el conte tradicional
d’Els tres porquets,
però amb un aire
renovat i actualitzat

SantVi on line
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
Dies i horaris de representacions
DIUMENGES FEBRER 17 i 24
MARÇ 3, 10, 17 i 24
A 2/4 de 12 del matí i a les 6 de la tarda
Revista SantVi - març 2013 -pàg.6
Venda anticipada d’entrades
TEATRE
Uneix-te a l’aventura
902 10 12 12
Comprar entrades de
Els 3 porquets
Montllor i Pujal, 103
La Creu Alta
08208 – Sabadell
Tel. 93 717 94 01
www.teatrecpsv.com
Venda directa a la taquilla del teatre
Horari: Dissabtes de representacio de 7 a 9 de la tarda i una
hora abans d’iniciar les representacions.
núm. 7 març 2013
PUBLICITAT

SantVi on line
Molt soroll per no res, un Shakespeare al Sant Vicenç
Ara farà un any que, sense fer gaire
soroll, es van iniciar els assajos per
portar a escena un Shakespeare al
Centre Sant Vicenç, concretament,
Molt soroll per no res. Aquesta serà la
primera vegada que es representa en
temporada regular al nostre teatre una
obra del dramaturg anglès. El repte ha
estat assumit per Oriol Alguersuari i
Montse Azanuy, que alhora formen
part de l’elenc d’actors. Concretament,
Alguersuari protagonitza l’obra fent
de Benedicte, juntament amb Marta
Balada, fent de Beatrice, Jordi Canela,
com a Claudio i Núria Bufarull, en el
paper d’Hero.
Molt soroll per no res és una de
les comèdies més reconegudes de
Shakespeare que narra les històries
d’amor entre els quatre personatges
principals. Per una banda, trobem Hero
i Claudio, amb un relat amoròs més
convencional, i per l’altra, una peculiar
relació entre Beatrice i Benedicte, que és
aparentment confrontada i que dóna a
l’obra una gran força dialèctica i còmica.
La traducció de Salvador Oliva acosta el
text clàssic al llenguatge actual i fa que
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
l’obra sigui més propera a l’espectador
però sense perdre el contingut i el fons
original. Per complementar la força
argumental del text, la posada en escena
comptarà amb un acompanyament
musical que donarà més emotivitat i
força en determinats moments de l’obra.
L’estrena està prevista pel dissabte
13 d’abril i es representarà fins al 12
de maig, els dissabtes a la nit i els
diumenges a la tarda.
En definitiva, aquesta temporada teatral
es tanca amb un repte important: el
primer Shakespeare al Centre Sant
Vicenç.
Maqueta de l’escenografia
Revista SantVi - març 2013 -pàg.7
núm. 7 març 2013
TEATRE

SantVi on line
AQUEST
mes
PARLEM
AMB
Pep Ambròs
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
Fa anys que viu a
Barcelona dedicat de ple
a fer d’actor. Actualment,
té un paper destacat al
Teatre Nacional amb
Groenlàndia. Ha aprofitat
un dinar familiar per venir
a Sabadell i atendre la
nostra petició d’entrevista.
Arriba tard a la cita per
culpa d’una retenció a
la sortida de Barcelona,
i demana excuses una
mica atabalat i pesarós.
Parla clar i sense pèls a la
llengua. Se’l veu feliç de
retornar per una estona als
seus orígens.
Revista SantVi - març 2013 -pàg.8
núm. 7 març 2013
PARLEM amb
per Montse PCreus
Pep Ambròs, actor professional
nascut al Sant Vicenç

SantVi on line
Explica’ns el començament de tot plegat.
Com és que vas anar a parar al Taller de
Teatre del Centre?
Jo vaig anar a l’Escola del Sol i tenia de
“profe” el Pere Cornellas, una persona
molt important en la meva vida. Em feia
classes de català i de literatura. Jo, de
petit parlava molt però ja ho feia amb
discurs. S’entenia molt bé el que deia i,
aquest “profe” em va dir de fer teatre
extraescolar a l’escola perquè m’aniria
bé. I els meus pares m’hi van apuntar.
Anava fent fins que vaig dir: - ja en tinc
prou del pati del “cole”!-, i els meus
pares van mirar què més hi havia a
Sabadell per fer teatre. Em van apuntar
a la llista d’espera de La Faràndula i del
Centre Sant Vicenç. I, per amistats o pel
que fos, vaig acabar al Centre.
M’han comentat que ets una persona
amb un sentit molt pràctic de la vida i
que tens un sentit de l’humor bastant fi...
A vegades, el prevenir per no haver de
curar va bé i a vegades no. Si parlem
de la feina, has de ser valent, arriscar
i fer el que vingui, i després, si hi ha
conseqüències, doncs acceptar-les.
Penso que, en aquesta feina és important
ser pràctic perquè és molt insegura
Grup de Teatre
núm. 7 març 2013
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM PARLEM amb
en molts sentits, econòmicament,...
Anímicament també et pot enfonsar,
perquè potser estàs fent tres obres a
Revista SantVi - març 2013 -pàg.9
l’hora i després potser passa mig any que
no et truquen...És una feina molt filla
de puta en aquest sentit. Per això has de
ser pràctic, i per això, a més de ser actor
també tradueixo textos. La feina te l’has
de generar.

SantVi on line
En quin moment decideixes que la
teva vida ha d’anar encaminada cap a
l’actuació?
Quan era petit sempre deia que volia
ser actor perquè m’ho passava molt
bé. Però ho deia com qui diu que vol
ser astronauta. Els meus pares no
donaven massa importància, i deien –ja
li passarà-. Però quan ja portava uns
anys al Taller de Teatre, ja pensava en
l’Institut del Teatre. El moment definitiu
va ser quan em van agafar al Teatre del
Sol per fer La cuina, una obra que també
es va representar a Barcelona. Clar, quan
em vaig veure amb 16 anys compaginant
els estudis amb l’actuació cada dia a
Barcelona, vaig dir: vull ser actor. Segur.
I llavors vaig fer el batxillerat, les proves
d’accés a l’Institut i vaig entrar a estudiar
la carrera.
També has tingut l’ocasió d’estudiar amb
en Lluís Pasqual. Explica’ns com va anar
Vaig conèixer el Lluís ara fa poc i va ser
una de les millors experiències que he
tingut mai. És molt, molt bo. La gent
no és conscient de la sort que tenim
de tenir un director com ell aquí a
Barcelona. És una llegenda viva. Ara és
el director del Lliure, però va dirigir a
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
l’Odeón de París durant 8 anys, també
va ser director artístic de la companyia
Maria Guerrero, ...ha treballat amb els
millors actors com l’Espert, la Sardà, en
Michel Piccoli. Realment és la persona
que en sap més de teatre.
D’acord però, a banda del currículum,
a tu en Pasqual què t’ha aportat com a
actor?
Quan parlem de dirigir, em costa de
trobar un director que jo consideri que
és brutal dirigint actors. Hi ha directors
que són molt bons dirigint l’espectacle
però passen de tu, n’hi ha que estan
molt pendents dels actors però no de
l’espectacle. Per mi, un bon director és
el que et sap dir quina cosa concreta i
precisa has de fer per fer allò que vol que
tu facis, i això ho saben fer molt pocs.
El Lluís és d’aquests. I el seu currículum
és important per tota la gent amb qui ha
treballat i que l’han fet gran. A més, té
una sensibilitat molt especial.
“Estic passant per
una època en la que
m’agradaria fer cinema.
Em ve de gust provar-ho”
Revista SantVi - març 2013 -pàg.10
T’hem pogut veure en alguna sèrie de
televisió. Actualment, el teatre és la
teva vida i al què et vols dedicar, o vols
derivar cap a la tele i el cinema?
Ara mateix estic passant per una època
en la que m’agradaria fer cinema. Em
ve de gust provar-ho. La tele em fa
mandra, però sovint és un tràmit que
has de passar per arribar al cinema.
Perquè aquí no hi ha “peles” per fer
cinema i, per fer-ne, has d’omplir la sala
i, per omplir la sala has de ser famós
i, per ser famós has de fer tele. És una
mena de cosa estranya. Si faig teatre
és, bàsicament perquè tota la dedicació
núm. 7 març 2013
PARLEM amb
l’he posat a ser actor i sempre he estat
envoltat de gent del teatre. Per tant,
no m’he de buscar tant la vida perquè
conec molta gent. En canvi, amb tele,
has de tenir una imatge, has de tenir un
representant i jo no en vull de moment.
Per què no vols tenir un representant?
Perquè hi ha “repres” que, el primer que
et diuen és que has d’estar disposat a, si
et surt alguna feina a la tele, deixar l’obra
que estàs fent. I jo no estic disposat a
deixar una obra per una sèrie de merda.
Això passa de vegades i jo no hi estic
disposat, de moment. Jo penso que la

SantVi on line
tele té caducitat i el teatre no. Pots estar
fent La Riera una temporada i després
no et tornen a trucar fins al cap de 2 o
3 anys perquè has gastat molt la teva
imatge sortint a la cada dia a totes les
llars de Catalunya. En canvi, jo he fet
dues o tres obres de teatre cada any,
al Teatre Nacional, fent a més altres
espectacles a l’hora, i no passa res. La
gent no se’n recorda.
Un altre aspecte potser poc conegut d’en
Pep Ambròs és que et dediques a fer de
lloro en les sessions de quinto de l’Urpí.
Com és això?
El meu tiet és el que porta el quinto des
de tota la vida. Llavors, quan jo tenia
14 anys vaig començar a fer de lloro.
De sempre he mamat quinto a casa, a
part que és una cosa típica de Sabadell.
Des de ben petit que em coneixia
els números, feia teatre i tenia molt
“desparpajo” i així vaig començar.
Has fet alguna innovació per superar,
algunes definicions de números
antiquades com ara relacionar el 29 amb
l’antic tramvia de Barcelona?
Ara feia temps que no feia de lloro i
aquest any hi he tornat per una qüestió
de calés. Penso que fa 10 anys el quinto
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
era una cosa i ara n’és una altra. Ara
es diu quinto perquè és Nadal però, en
realitat, és el bingo. Abans la gent venia
a riure i passar-ho bé. Ara la gent ve
només a jugar i tinc la sensació que els
és igual si innoves o no. El quinto és una
cosa familiar i m’hi he dedicat només
per guanyar diners.
En el camp del cinema amateur, has
participat en alguns curtmetratges com,
per exemple, Joc Perillós d’en F.Xavier
Soler. Aquest rodatge va estar ple
d’anècdotes. En recordes alguna?
El primer que recordo és que em vaig
fotre de fred. Estàvem a Camprodon i
anava bastant lleugeret de roba. Havia
d’anar corrent per un pont i realment
vaig passar molt fred. Però, el més
curiós d’aquesta pel·li és que, en una de
les escenes, jo havia de saltar per una
finestra travessant el vidre. La finestra
la va fabricar el pare de l’Elisenda Gutés
amb un material molt fràgil fet a base de
fibra de sucre que es trenca de seguida.
Vam muntar la finestra de manera
que s’aguantava per la quietud. Vaig
assajar el salt sense els vidres aquests
tant especials, i era molt difícil perquè
el moviment que havies de fer era com
si et tiressis a la piscina. Però ho havia
d’encertar a la primera perquè només
Revista SantVi - març 2013 -pàg.11
núm. 7 març 2013
PARLEM amb

SantVi on line
teníem una sola estructura i vaig pensar
que no ho aconseguiria, però, sí que
va anar bé. Em vaig concentrar gràcies
a la pressió i l’escena va quedar bé a la
primera.
“L’IVA al 21% em sembla
un assassinat premeditat i
desmesurat de la cultura”
Quin és el teu punt de vista de com està
el sector de l’actuació? Penses que una
manera de suportar o superar la crisi
econòmica és marxar a l’estranger?
Està fatal. Els polítics estan destrossant
el país. El que estan fent en aquest
país amb l’IVA em sembla molt fort.
Em sembla un assassinat premeditat i
desmesurat a la cultura. Tenim l’IVA
més alt de tot Europa. La majoria de
països europeus tenen l’IVA al 6 o 7%
i nosaltres, el 21%. A nivell polític em
sembla una burrada. Respecte de la
possibilitat de marxar a l’estranger, no
ho sé. M’agradaria, però això voldria dir
començar de zero i deixar córrer tota la
feina avançada aquí. Si no tingués feina
aquí no m’importaria marxar a Londres
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
a treballar al Zara, per exemple, i anar
fent càstings. Però tant jo com la meva
parella tenim feina de moment i, per
tant, és difícil i complicat, però penso
que m’he de quedar. El nostre és un
país que no té una tradició cultural i ho
Revista SantVi - març 2013 -pàg.12
estem patint. A Anglaterra o a França no
se’ls hauria acudit mai fer una cosa com
el que s’està fent aquí amb l’IVA.
També et dediques a fer traduccions. Per
què ho fas?
núm. 7 març 2013
PARLEM amb
Vaig començar a fer traduccions perquè,
en aquest país només es tradueix les
obres que s’han de representar, no per
conèixer nous autors. I n’hi havia dues
que jo les volia fer i per això les vaig
traduir. Jo tinc un bon anglès, però no

SantVi on line
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
soc filòleg ni traductor. Però, tal i com va
dir el poeta i escriptor, Narcís Comadira, els
artistes tenim una sensibilitat especial que
fa que siguem capaços de copsar el que està
passant en l’obra encara que no dominem
molt l’ idioma. Per tant, penso que com a
actor sé llegir molt bé les relacions entre els
personatges i tot el que envolta l’obra.
“començar al Sant Vicenç
fa que aprenguis a estar
dalt de l’escenari i aquesta
experiència és molt
important, de debò”
Quin és el teu missatge als nois i noies que
estan ara mateix formant-se al Sant Vicenç?
El més important que els vull dir és que
si volen, poden. Sembla un tòpic però no
ho és. La teva carrera te la marques tu. Et
costarà més o menys, però si persegueixes
l’objectiu, ho aconsegueixes. Jo vaig ser
monitor de la Diana Torner. Ella deia que
volia fer teatre professional i jo sabia que ho
aconseguiria perquè és boníssima. I ara hem
treballat junts professionalment. Per tant,
és una qüestió de voler. Ningú no et regala
res, has de lluitar. I també els vull dir que és
molt important formar-se. A vegades, si de
petit t’agafen per sortir en una sèrie, potser
Revista SantVi - març 2013 -pàg.13
núm. 7 març 2013
PARLEM amb
et sembla que ja ho has aconseguit i, per
tant, ja està. Això no és veritat. Per fer teatre
és molt important formar-se bé. Fer teatre és
treball de cos, de veu, de dicció,.. és moltes
coses i si no estàs ben format estàs perdut.
Et sembla interessant començar en un lloc
com el Sant Vicenç?
I tant! Començar aquí a mi m’ha donat
moltes taules, perquè, per exemple fer el
Lluquet és una gran experiència. És “un
pedazo de prota”. És una obra de tres hores,
molt text, la responsabilitat de portar una
obra a les teves esquenes, i això et dóna
moltes taules. I a més, les obres del Taller i
tantes coses que fas aquí que van molt bé.
De fet, és quan fas càstings que t’adones que
hi ha actors que han estudiat molt però han
fet molt poc teatre perquè no saben estar a
escena. Això es nota molt. Estan tota l’estona
intentant fer alguna cosa. En canvi, la gent
que té taules pot estar damunt l’escenari
sense fer res, simplement estant. I això és
molt important. Començar al Sant Vicenç
fa que, des de petit aprenguis a estar dalt
de l’escenari sense pudor, sense vergonya, i
aquesta experiència és molt important, de
debò.
per Montse PCreus

SantVi on line
La renúncia del
papa Benet XVI
Aquest títol pot semblar inadequat
per la quaresma, època en la qual se’ns
demana de sacrificar-nos. Permeteu-me
distingir entre el sacrifici, que és una
ofrena de nosaltres mateixos per un bé
i el masoquisme, que té a veure amb
el plaer de ser víctima i el fruit del teu
dolor és estèril per als altres.
És difíciL jutjar sobre els cardenals.
Les tafaneries televisives, que són les
que informen fins i tot la clientela de
missa, anaven plenes de notícies sobre la
renúncia de Benet XVI.
Personalment, vaig rebre la notícia
amb simpatia. Veig molts “sacrificats”
que aguanten el càrrec de rector, o
de bisbe o qualsevol responsabilitat a
l’Església o al món laboral, associatiu
o polític, que l’únic que fan es entorpir
el funcionament o el canvi de les
institucions.
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
Déu no vol masoquisme
Tots som necessaris, ningú
imprescindible
Saber fins on arriben les nostres forces
i fins on podem arribar és un gest de
saviesa. Estic segur que ha estat així, i no
només perquè ho diu el mateix papa. Ell,
que va ser prefecte per a la doctrina de
la fe i que era la mà de ferro dels papes
per afrontar les indisciplines a l’Església,
no crec que hagi tingut por de ningú per
continuar. Ans al contrari, ha estat un
gest de fermesa i valentia per part seva.
De fet, és la tercera vegada que el papa
intenta retirar-se. Quan va complir
setanta-cinc anys va presentar la
renúncia a Joan Pau II com a prefecte
de la congregació esmentada. Joan Pau
II no només no el retirà sinó que el va
nomenar degà del col·legi cardenalici.
Segur que no s’esperava que li toqués
a ell haver d’assumir la prefectura
de l’església, i va haver de continuar
treballant. A fe de Déu que un home
de la seva edat ha donat molt de si: tres
encícliques, diversos best-seller, l’any
de la fe, viatges arreu del món i el seu
testimoni com a home de fe, intel·lectual
Revista SantVi - març 2013 -pàg.14
i senzill alhora que ha destacat en parlar
de la caritat i l’amor. Els seus escrits com
a pastor deixaran petjada a l’Església.
Ara finalment aconsegueix retirar-se,
no per fugir, sinó per fer quelcom que
un home de fe somia, dedicar-se a la
pregària i a l’estudi. La pregària com a
donació de si mateix i en comunió amb
Crist per lliurar-se totalment a l’Església.
Un gest valent que el situa en l’esfera dels
humans. Molts d’aquells que volen ser
més papistes que el papa, i que gairebé
arriben a deïficar les persones hauran
quedat decebuts. Cal ser gran per ser tan
humil: i la seva humilitat l’ha situat en el
lloc dels humans.
Un dels seus últims discursos va ser als
seminaristes de Roma i els va parlar,
sense tenir-ho escrit, de la humilitat: “la
humilitat no és una paraula qualsevol,
sinó una paraula cristològica: imitar
Déu que s’apropa a mi, que és tan gran
que es fa amic meu, pateix per mi i ha
mort per mi. Aquesta és la humilitat que
cal aprendre, la humilitat de Déu. Hem
de veure’ns sempre en la llum de Déu,
així al mateix temps podem conèixer la
grandesa de ser una persona estimada
núm. 7 març 2013
OPINIÓ
per Mn. Alfons Gea
per Déu però també la nostra petitesa,
la nostra pobresa i així comportar-nos
justament, no com a amos sinó com a
servents”.
S’ha parlat del seu antecessor en la
decisió de dimitir, el papa Celestí V,
que va estar en el càrrec uns mesos.
També hi ha hagut d’altres que al llarg
de la història han dimitit per raons
polítiques o pressions. Res a veure amb
Benet XVI que realment és i està cansat
i que, prudentment, decideix deixar pas
a un altre amb més forces que governi
l’Església en el món d’avui tant global,

SantVi on line
canviant, complicat i difícil.
De ben segur que aquest fet marcarà
un abans i un després en la història de
l’Església. Ell ha tingut clar, com va dir
en ser elegit papa, que és un “simple
i humil treballador de la vinya”. Els
bisbes abans tampoc no es jubilaven, ni
tampoc els rectors que tenien la plaça
en propietat de la parròquia. En aquest
any de la fe, que commemorem el 50
aniversari del Vaticà II, aquest gest ha
representat un veritable aggiornamento.
Us deixo algunes frases del seu comiat:
- “Mai no m’he sentit sol mentre duia
l’alegria i el pes del ministeri petrí.”
- “He viscut moments de felicitat i de
llum, però també moments no fàcils.
Portant la barca de Pere, el Senyor ens
ha donat molts dies de sol i de brisa
lleugera, dies en què la pesca va ser
abundant, encara que també d’altres
en els quals les aigües estaven agitades i
el vent contrari, com en tota la història
de l’Església, i el Senyor semblava que
dormia, la barca de l’Església, però,
pertany a Déu i no deixa que s’enfonsi.”
- “En aquests últims mesos he sentit
que les meves forces havien disminuït i
he demanat a Déu amb insistència, en
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
l’oració que m’il·luminés amb la seva
llum per portar-me a prendre la decisió
més justa, no pel meu bé, sinó pel bé
de l’Església. He fet això amb plena
consciència de la seva gravetat, però
amb una profunda serenitat d’ànim.”
- “La meva decisió de renunciar a
l’exercici actiu del ministeri no revoca
el mateix ministeri. No deixo la creu,
sinó que continuo de manera nova prop
del Senyor crucificat. Encara que ja no
exerceixi la funció papal, continuo al
recinte de St. Pere dedicat a l’oració.”
Va deixar escrit al seu compte de twitter
això: “Gràcies pel vostre amor i el vostre
suport. Que pugueu experimentar
sempre l’alegria de posar a Crist en el
centre de la vostra vida.”
En acomiadar-se dels cardenals: “Sigueu
com una orquestra on la diversitat,
les expressions de l’Església universal,
conflueixin sempre en una harmonia
concorde i superior”
Mn. Alfons Gea.
Rector de St. Vicenç.
Creu Alta Sabadell
Revista SantVi - març 2013 -pàg.15
núm. 7 març 2013
OPINIÓ
PUBLICITAT

SantVi on line
Així treballa el Taller
La part més important i essencial del
Taller de Teatre són les sessions de
dissabte de 7 a 9 de la tarda. Aquestes
sessions són l’engranatge i el motor
perquè cada grup funcioni, des de
Diminuts fins a Escola 2. És doncs,
durant aquestes dues hores, quan els
monitors es dediquen a formar als
alumnes teatralment i també com a
persones.
Una sessió de taller però, comporta
molta feina al darrera i perquè cada
dissabte funcioni, abans s’ha de fer una
bona preparació del contingut de la
sessió.
A principi de curs, cada grup es marca
una sèrie d’objectius que es corresponen
i s’adeqüen a l’edat dels alumnes. Així
doncs, amb les sessions s’intenta anar
assolint aquests objectius i que el nen
evolucioni durant el curs i durant tota la
seva etapa com a alumne al taller.
Per tant, quan un grup de monitors es
reuneix durant la setmana, el primer que
fa es pensar quin és l’aspecte a treballar
per la/les següents sessions (dicció,
improvisació, sentiments, creació de
personatge...). Així, les activitats del
dissabte aniran relacionades amb aquell
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
aspecte del teatre.
Per superar-lo però, s’haurà de fer
gradualment i per tant, els monitors
sempre acostumen a preparar una
o dues activitats d’escalfament per
activar als nens i encarar-los cap a
aquell objectiu. Seguidament, arriben
les dinàmiques més importants de la
sessió i les que ocupen més temps on es
treballa amb més profunditat l’aspecte
del teatre que s’ha triat. Els monitors
defensen la pràctica com a eina de
millora, així que sempre es procura
que tots els alumnes participin a les
activitats. És precisament aquí quan els
monitors donen consells als alumnes i
els ensenyen a millorar com a actors i
actrius.
Per acabar la sessió els monitors sempre
intenten fer alguna activitat de relaxació
o una valoració de la sessió amb els
nens. Els alumnes aprofiten aquest
moment per explicar com s’han sentit,
què han après i què els falta per millorar.
La crítica i l’autocrítica tenen una funció
important dins la seva formació.
És evident però, que els nens i nenes
del Taller vénen els dissabtes a passar
una bona estona i és per això que els
Revista SantVi - març 2013 -pàg.16
monitors també acostumen a fer servir
el joc com a mitjà educatiu i formatiu.
La combinació de joc i teatre sempre
acaba donant bons resultats, sobretot
en els grups més petits on s’intenta
ensenyar a través del joc.
No obstant, els monitors dels grups més
grans també aprofiten aquesta eina en
activitats on els valors tenen un paper
important. L’equip de monitors sap que
el teatre és un escenari perfecte per
formar els nens i nenes i per això la
companyonia, el respecte, l’amistat o la
tolerància són alguns dels valors que es
transmeten any rere any.
Així doncs, cada dissabte està format
per una barreja de molts elements amb
els quals els monitors es marquen dos
objectius permanents: que l’alumne
aprengui i sobretot, que gaudeixi fent
teatre.
tolerància
TALLER de TEATRE
IMPROVISACIÓ
Personatge
dicció
Taller de
Teatre
educació
SENTIMENTS
feina
treball
joc
pràctica
respecte
amistat
activitats
aprofitament
monitors
grup
valors
núm. 7 març 2013
per l’equip de redactors del Taller de Teatre
gaudir
objectius
consells
FORMACIÓ

SantVi on line
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
Jornada al Vapor Cusidó
El dissabte 23 de febrer vam participar en la jornada
reivindicativa al Vapor Cusidó organitzada per
l’Associació de Veïns (A.V.C.A.) i Llamps i Trons
– Coordinadora Jove de la Creu Alta, de la qual en
formem part. L’objectiu era manifestar-se contra el seu
desús i dur a terme un debat ciutadà per a fer diverses
propostes del que podria ser aquest immens solar
abandonat. L’Esplai hi va participar, juntament amb la
resta d’entitats de la Coordinadora, pintant-hi el mural
que podreu trobar a la part del carrer Montserrat. El
dibuix el vam fer entre els grups de joves i les monitores
i monitors.
Revista SantVi - març 2013 -pàg.17
ESPLAI LA BRANCA
Cap de setmana d’il·lusions
El cap de setmana 2 i 3 de març, l’Esplai la Branca va viatjar en
el temps i es va emportar infants i pares cap a la prehistòria per
celebrar els 25 anys.
Tot va començar amb l’aparició d’uns arqueòlegs que havien fet
un gran descobriment: un esquelet de la prehistòria que semblava
portar un foulard al coll! Gràcies als arqueòlegs i a un inventor
una mica peculiar, vam viatjar en el temps per anar a parar a la
Conreria, un lloc ple d’uns éssers estranys que es deien Maises.
Durant el cap de setmana grans i petits vam poder gaudir de les
activitats preparades pels monitors i monitores, comissió de pares
i mares i dels ex-monitors de l’esplai. També vam rebre la visita del
mossèn i de la presidenta del MCECC, Maria València. Van ser dos
dies plens de sorpreses, somriures i sobretot implicació.
Tot i el cansament del diumenge tothom va poder assegurar que
havia estat un cap de setmana inoblidable i va quedar demostrat
que l’Esplai té corda per temps, un gran equip de persones darrere i
que juntament amb totes les parts que el formen, una família unida
i amb ganes de més!
Fins ara només podem donar les gràcies a totes les persones que
l’han fet possible i felicitar-nos per la feina ben feta! Feliços 25 anys,
Esplai!
núm. 7 març 2013
per l’equip de redactors de l ‘Esplai La Branca

SantVi on line
“Lo Cartanyà” fa classe al Taller de Teatre
El dissabte 23 de febrer, el grup d’Escola
II del Taller de Teatre (TT) va comptar
amb la participació de l’actor català
Xavier Bertran. Aquest actor terrassenc
va aconseguir ser conegut per mig
Catalunya gràcies al personatge de “Lo
Cartanyà”, un meteoròleg de poble que
explicava les seves aventures i vivències
en una sèrie de TV3. Els alumnes del
Taller van rebre la sorpresa amb molta
il·lusió, i de seguida van estar disposats a
col·laborar en tot.
L’actor va accedir a participar en els
cursos del TT del Centre Sant Vicenç
perquè “conec el Joaquim Boada,
company de tota la vida, que té un
fill que ve aquí. Em va dir, tu que et
dediques a això, perquè no véns a fer
una xerradeta? I vaig dir que sí. Són
gent jove que es dedica a fer tallers i és
una energia amb la que m’agrada tenirhi
contacte i veure una mica quines
inquietuds tenen i què fan”.
En Xavier va explicar breument la seva
vida professional com a actor de teatre
i televisió, engrescant la participació
dels nois i noies. Bertran ha acabat
de rodar una sèrie d’entrevistes per
la Televisió local de Barcelona, BTV.
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
Segons comentava ell mateix “he acabat
de fer 13 programes d’entrevistes que
també estan farcides amb ficció i que
s’estan emetent ara. És una fórmula que
ha anat sorgint i que ha quedat força
interessant”.
La seva xerrada va anar enfocada en
tot moment a recomanar als nois i
noies que lluitin pels seus interessos.
També els va encoratjar a fer allò que
vulguin i que de veritat desitgin, sigui
el que sigui, sense pensar si és més o
menys complicat. Bertran va remarcar
que “el teatre i el món que l’envolta no
és més o menys complex que una altra
feina”, sinó que “has de saber trobar el
teu camí perquè, a partir de l’esforç i la
constància, trobaràs allò que realment
Revista SantVi - març 2013 -pàg.18
està fet per tu”. Ell mateix està
concentrat actualment en l’elaboració
de nous projectes. En una conversa
prèvia a la sessió del Taller, Bertran
remarcava que “aquesta és una feina
que va així, comences una cosa,
acabes i no saps què faràs després. De
moment no em puc queixar. Va sortint
però, bé, també ho has d’anar buscant
i has d’estar sempre actiu perquè no
et vénen a buscar. Has de generar tu
l’activitat”.
La participació del Xavier Bertran
en la sessió del taller va anar més
enllà d’una xerrada sobre el món
de l’actuació. Un cop va respondre
els nois i noies sobre les seves
inquietuds, els va proposar un seguit
de dinàmiques per treballar aspectes
d’interpretació i improvisació, a partir
de diferents escenes del xou que els
mateixos alumnes van presentar fa
cosa d’un mes. Les activitats van
captar l’atenció dels nois i noies, i de
seguida van posar en pràctica les seves
propostes.
Va ser una tarda de dissabte molt
especial i enriquidora, tant pels
alumnes com pels monitors, pel fet
núm. 7 març 2013
NOTÍCIES
per Emma Escribano i Montse PCreus
d’haver pogut compartir una estona
amb un molt bon actor, que té un gran
bagatge en el món del teatre i disposat
a col•laborar. En acabar l’activitat, el
Xavier Bertran es va mostrar molt
satisfet de la feina feta: “Jo també m’ho
he passat molt bé, de veritat. Estan fets
uns cracks, hi ha molt talent i són tots
súper-macos. Enhorabona per la vostra
feina!” L’actor tornarà aviat al Teatre
Sant Vicenç. Va explicar que li han
parlat molt bé de l’obra Els 3 porquets,
uneix-te a l’aventura i vol veure-la amb
els seus 3 fills.

SantVi on line
Més que un record
Ja ha començat a moure’s l’engranatge del musical que
iniciarà la propera temporada al Centre, Més que un
record o com ja la coneixem tots:
Aquesta iniciativa arrenca d’uns pares de Taller de
Teatre (TT) que després de dos anys escrivint el guió
i fent les cançons han aconseguit donar forma a Més
que un record. A l’equip inicial, format pel Xasqui Ten,
l’Isidre Palau, el Sebas Garriga, el Valentí Céspedes i
el Patri Martínez, s’hi ha afegit en l’últim tram de la
producció el Pep Cañadell.
L’obra ens explica les experiències
viscudes per un grup de monitors i nens
durant unes colònies d’estiu a Prades.
La direcció musical de l’obra va a càrrec
del Toni Ten.
Us anirem oferint més detalls d’aquesta
obra que s’estrenarà el mes d’octubre de
2013 i que ja inicia els assajos!
Grup de Teatre
núm. 7 març 2013
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM NOTÍCIES BREUS
Revista SantVi - març 2013 -pàg.19

SantVi on line
L’UN i
L’ALTRE
El Centre a prop
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
Revista SantVi - març 2013 -pàg.20
núm. 7 març 2013
L’UN I L’ALTRE

SantVi on line
Quants anys fa que ets al Centre?
Uns deu anys.
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
Nom: Magda
Edat: 46 acabats de fer
Com vas entrar?
El professor de teatre de l’escola Maristes, en “Capde”, on la meva filla Magda hi feia
aquesta activitat extraescolar, plegava. Ens va aconsellar que busquéssim un altre
lloc on poder continuar i vam venir a informar-nos aquí. El Vicenç ens va atendre
tan amablement, que aquell mateix any ja fèiem cua per entrar al Taller de Teatre. I
ja veus, ara passem més hores aquí que a casa nostra!
En quina secció estàs actualment?
A maquillatge i fent fotos. Gràcies als consells del Josep Ubia i del Josep Vila n’he
après molt i queden força bé.
Participes a Els tres porquets? Què hi fas?
Home!!! Participo en els sis porquets, hahaha! Grup A i grup B.
Maquillo els personatges que tinc assignats i ajudo on cal. Un cop acabada la feina,
em penjo la meva càmera i intento captar instants, no tan sols dels actors, sinó de
tots els que d’alguna manera aporten el seu granet de sorra per fer possible aquest
projecte. Taquilleres, personal de sala, tècnics, tramoies, maquilladores, paradeta de
venda.
Magda
Revista SantVi - març 2013 -pàg.21
Nom: Daniel
Edat: 13 anys
Quants anys fa que ets al Centre?
Fa cinc anys, comptant aquest.
L’UN I L’ALTRE
Com vas entrar?
Sempre m’havia fet gràcia fer teatre i em van apuntar. El primer any no vaig entrar.
Al curs següent, sí que em van agafar i vaig començar a fer Taller de Teatre al grup
de Benjamins.
En quina secció estàs actualment?
Aquest any estic fent Alevins, al Taller de Teatre.
Participes a Els tres porquets? Què hi fas?
Sí. Faig de llopet, el germà petit del llop.
núm. 7 març 2013
Daniel

SantVi on line
Tenim la platea plena, quin és l’atractiu d’aquesta obra?
Decorats, vestuari, maquillatge, utillatge, coreografies, música, la durada de l’obra.
Tot són factors que fan enganxar a grans i petits. Però vist des de dins, el bon rotllo
que han sabut transmetre els dos joves directors, l’Albert i la Magda, creant un
ambient on l’entusiasme de tots els actors i actrius es reflexa a dalt de l’escenari i
anima al públic a participar.
Què destaques del Centre?
La gran quantitat d’activitats que s’hi realitzen.
Tenim un Esplai i un Taller de Teatre que mouen
molts infants. Moltes propostes que animen a
participar als socis, com el Lipdub, la Nadala,
el SomArt, la Setmana de Sant Vicenç, els
monòlegs...
Destacaria també la gent que desinteressadament
lluita per mantenir un Centre viu, com vosaltres
amb la revista online, felicitats!
Què milloraries?
A vegades falta comunicació entre les diferents
seccions, que sovint porta a malentesos. El Centre
és un lloc on anem a passar-ho bé i els mal rotllos
no hi tenen cabuda.
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
Revista SantVi - març 2013 -pàg.22
L’UN I L’ALTRE
Daniel
Magda
Explica’ns alguna anècdota que hagis viscut en aquesta casa.
Feia poc que l’Isidre i jo fèiem de personal de sala. Encara no coneixíem a gaire
gent i durant la representació d’una obra va entrar un senyor, alt i molt ben vestit.
Estaven al mig d’una escena i li vam dir “Un moment si us plau, esperi’s a que hi
hagi una mutació i l’acompanyem a la seva butaca”. Ell ens va contestar: “Perdoneu,
però no tinc butaca, vaig a dalt l’escenari, sóc actor”.
Era el Sr. Ramon Reñé. Encara riem ara quan ho recordem.
núm. 7 març 2013
Tenim la platea plena, quin és l’atractiu d’aquesta obra?
És una obra molt familiar, que agrada tant a grans com a petits i el fet que sigui un
musical la fa més atractiva.
Què destaques del Centre?
El que més m’agrada és que formem tots una
immensa família, on ens ajuntem per passar-ho
bé amb els amics per fer allò que ens agrada, fer
teatre.
Què milloraries?
És difícil millorar una cosa que funciona molt
bé, potser per dir alguna cosa, faria més grups
perquè poguessin entrar tots aquells que es
queden fora.
Explica’ns alguna anècdota que hagis viscut en aquesta casa.
A part dels mils moments que he viscut amb els amics, destacaria un dia que
estàvem assajant l’obra d’Aladí. En una escena, el Llorenç, un monitor del Taller,
m’agafava i em tirava enrere. Aquell dia em va tirar i el meu braç va xocar amb el
cap d’un altre nen i me’l vaig trencar.

SantVi on line
Digues...
… una SALSA: romesco
… un AMIC: un no, molts.
… una NARRACIÓ: el pas de la vida
… un TRUC: arribar a final de mes.
… un VEHICLE: el meu, em porta a tot arreu.
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
… una INDUMENTÀRIA: unes botes de muntanya
Digues...
Revista SantVi - març 2013 -pàg.23
… una SALSA: la salsa romesco
… un AMIC: el Teo Rodríguez
… una NARRACIÓ: “El hòbbit”
… un TRUC: de màgia
… un VEHICLE: la bicicleta
… una INDUMENTÀRIA: una dessuadora
núm. 7 març 2013
L’UN I L’ALTRE

SantVi on line
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
Revista SantVi - març 2013 -pàg.24
núm. 7 març 2013
EL CARRER DEL TEATRE
per Josep Ubia

SantVi on line
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
Com fer una màscara per
representar i jugar a
Els tres porquets
Pas a pas per construir una màscara de porquet
clica sobre la imatge per descarregar les instruccions
Revista SantVi - març 2013 -pàg.25
clica sobre la imatge per
a descarregar la plantilla
ENTRETENIments
per Josep Ubia
Màscara per
retallar i jugar a
Els tres porquets
núm. 7 març 2013

SantVi on line
Glossari de teatre
corbata f. prosceni m. Part anterior de
l’escenari,davant del teló de boca, que és
més propera al públic.
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
costat m. Cadascun
dels espais interiors
d’un escenari,situats
als laterals esquerre i
dret de l’embocadura.
Revista SantVi - març 2013 -pàg.26
L’ESCOTILLÓ
coreografia f. Art de compondre els
moviments, les figures i els passos de
danses o ballets d’acord amb la música.
Taller de Marketing
núm. 7 març 2013
PUBLICITAT
Estudi , desenvolupament i disseny web Disseny Gràfic
Botigues virtuals Catàlegs digitals
Cartells Pòsters
e-Màrqueting Revistes
Papereria
Banderoles
Solucions de màrqueting i comunicació
Assessoria a comerços
Assessoria a empreses
Comerç electrònic
Un proveïdor , tots els serveis info@tallerdemk.com

SantVi on line
Grup de Teatre
Taller de Teatre
Esplai La Branca
APM
Temporada 2012-2013
2012
Del 30 de setembre fins al 25 de novembre
diumenges matí i tarda
2012-2013
Del 25 de desembre fins al 19 de gener
divendres i dissabtes nit
2012-2013
Del 26 de desembre fins al 3 de febrer diumenges tarda
2013
Del 17 de febrer fins al 24 de març
diumenges matí i tarda
2013
Del 13 d’abril fins al 19 de maig
dissabtes nit i diumenges tarda
A partir de juny 2013
Revista SantVi - març 2013 -pàg.27
Col·laboradors
www.sabadellrestaurants.com
www.ritmedansa.com
www.iservicesweb.com/nicsl1
www.tallerdemk.com
www.retolsdaunis.com
L’ESCOTILLÓ
www.hotelurpi.com
www.sabadellbotigues.com
www.lestruch.cat/
www.autoescolagresol.cat www.magdecor-sabadell.es
Nova revista digital gratuïta Reportatges
Consells
ASabadell
Comerç de proximitat
subscriu-te gratis
clicant aquí
núm. 7 març 2013
Receptes
Mascotes
Moda
Descomptes
Promocions

antVi on line
CENTRE PARROQUIAL SANT VICENÇ
Montllor i Pujal, 103
La Creu Alta . 08208 – Sabadell
Tel. 93 717 94 01
fem cultura, fem barri, fem ciutat !
i tu, hi vols participar??
EDITA: Centre Parroquial Sant Vicenç.
EQUIP DE REDACCIÓ: Manel Camps, Elisenda Gutés, Esther Mas, Montse PCreus, Jaume Pont, Josep Ubia.
COL·LABORADORS: Francesc Asens, Magda Calvet, Mossèn Alfons Gea, Eva Grau.
DISSENY I MAQUETACIÓ: Taller de Marketing.
La revista es reserva el dret de publicar els escrits presentats. Es publicaran signats amb el nom o pseudònim de l’autor/a.
Revista del Centre Sant Vicenç
Grup de Teatre - Taller de Teatre - Esplai La Branca - APM
www.teatrecpsv.com
www.esplailabranca.org
www.teatrecpsv.com
núm. 7 març 2013
El Sant Vicenç
a les xarxes