Barretpicat-196

Linyola, febrer 2013. Lo Pla d’Urgell
Reportatges gràfics
Nadal, Sant Antoni i Carnaval
Entrevista a
Emma Mas Queralt
Contes
J. Balcells i J. Gesé
número 196

Festa Hospitalitat de Lourdes
Reis Reis
Reis
Reis
Escola de Música
Corals Flor de Lli i Bellcant
Fotos: I. Carles, E.Llauet, M. Giné

Fundat l’any 1979
linyola – febrer 2013. lo pla d’urgell
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola
http://www.barretpicat.cat
e-mail: barretpicat@yahoo.com
Redacció:
Esteve Mestre i Roigé
Montse Giné
Roger Guillem i Martí
Quim Balaguer
Carme Arenas Alcalà
Jordi Soldevila i Roig
Marta Ortiz
Judit Pedrós i Caba
Eva Llauet i Giné
Director:
Esteve Mestre i Roigé
Ninotaire: Perenton Massana
Col·laboracions:
Fotografies: M. Mata, J. Balcells, Cau, M. Piquer, M.
Rodés, Adoli, Anna Duart, Telstar-Escorpiones, P.
Galitó, D. Vidal, J.R. Tarragó, M. Hernandez, Escola
Música, Escola El Sitjar, J.M. Garcia, M. Bresolí, Cal
Valent, I. Carles, Gismat.
Text: Josep M. Mas i Mas, Pere Badia, Arnau
Fontanet, Xavier Diez, Cau, Jaume Balcells, Gerard
Soldevila, Joan Gesé, Josep Binefa, Montse Espina.
Publicitat i subscripció:
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67
barretpicat@yahoo.com
Subscripció anual local ......19,50 ¤
Subscripció anual forània .....22,50 ¤
Edita: Associació Cultural Alorenil
Dipòsit Legal: L. 182-1981
Muntatge i impressió:
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig
Amb la col·laboració de:
Revista associada a:
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre
les opinions expressades en els articles signats o
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar
totes i cadascuna de les col·laboracions.
LA CORRUPCIÓ
Editorial
En els darrers temps, les notícies sobre corrupció omplen les primers planes
dels diaris..., la corrupció està estesa en totes les capes de la societat talment
fos una epidèmia. I no se’n salva cap estament social: partits polítics,
ajuntaments, empresaris..., és el moment de fer Net d’una vegada, de que
caiguin molts caps, de que hi hagi una regeneració política i social... però
també és el moment de canviar la mentalitat de tota la societat.
REPENSAR CATALUNYA
“Escòcia, hauria de ser un país independent? Sí o No?” aquesta és la pregunta
que es farà l’any 2014 als escocesos. Esperem que el 2014, també a
Catalunya es podrà votar la mateixa proposta. I s’acatarà el que diguin les
urnes. Cal treballar per repensar com serà el futur de la nova república en
el cas de que guanyi el Sí.
LINYOLA
Carnestoltes, Sant Antoni, Pessebre Vivent..., paraules que donen a conèixer
al nostre poble a nivell comarcal i nacional, però també s’incorporen al
nostre paisatge “quotidià”, noves marques que també representen al poble
com la Camamilla de Linyola i la casa rural La Teuleria i el seu Parc de les
Olors –amb lli, camamilla i alfals–, que fan que la marca “Linyola” augmenti
el seu prestigi.
Nota DE REDaCCIó
Mai havíem rebut tantes fotografies com en aquest número. Prop de 1.000.
Hem fet el que hem pogut per acontentar tothom. Gràcies a tots i totes.
3

4
La Barretada
barret picat FEBRER 2013
Sumari
3 EdITORIAL ........P. Galitó, M. Mata i M. Giné
4 Sumari / La Barretada .........Perenton Massana
CARTES AL dIRECTOR
5 De les famílies nombroses .........A. Gambades
NOTÍCIES ................................BP
6 Carnaval / Festa de Santa Àgueda / Festa de Sant
Antoni
7 Escola El Sitjar / Hoy no me puedo levantar / Adoli /
Festes i actes nadalencs
10 Parc de Nadal / Festa de Nadal de l’AMPA / L’hora
del conte / Concerts de Nadal i ball / La Marató de
TV3 / Noms propis
11 Meteorologia i pluviometria ........Josep M. Mas
13 Activitats del l’AEiG Mascançà .............AEiG
ESPORTS
14 Recanvi de Valdés, més fitxatges? .....A. Fontanet
16 Club Futbol Linyola .................Pere Badia
VISTES dE LINYOLA
20 Club d’amics Telstar-Escorpiones ...... E. Mestre
21 Testament del carnestoltes ............Lo Jovent
22 Lo pessebre ....................Teresa Pinyol
24 Coneixes el teu poble? ........... Carme Arenas
26 La xurreria del Planell ............Quim Balaguer
27 D’estrelles, Babiecas i Rocinantes ....Judit Pedrós
ENTREVISTA
34 Entrevista exprés a
Emma Mas Queralt ................Montse Giné
HISTÒRIA
36 Linyola a la revista “Crònica targarina” .. E. Mestre
OPINIÓ
38
40 Les altres “Masies” ............... Josep Binefa
42 Temps interessants .................Xavier Díez
LITERATURA
45 L’endevinaire i la lluna en flames ...Jaume Balcells
48 Biblioteca Salvador Espriu ............M. Espina
50 Conte: La camamilla de Linyola
cura tota sola .....................Joan Gesé
53 Poemes .......................Bernat Huguet
RACÓ VERd
54 Els ocells de Linyola ............. Roger Guillem
56 Com passa el temps
ENTRETENIMENTS
58 El racó dels acudits ........... Gerard Soldevila
60 Contraportada ...............D. Vidal, Adoli,
M. Mata, M.Giné, E. Llauet

dE LES FAMÍLIES
NOMBROSES
D’ajudes a les famílies nombroses
aquí n’hi ha poques, però n’hi ha;
i em pregunto: per què cal ajudar
aquestes famílies, quan la majoria
tenen recursos o, en el seu defecte,
haurien de saber fins on poden arribar
(econòmicament)? On queden
les famílies que en volien un i els en
vénen dos? Em semblaria més que
d’aquests avantatges en gaudissin
totes les famílies en general, ja que
no entenc per què he d’ajudar algú
Cartes al director
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE
JOSEP M. FOLGUERA
Renda, Patrimoni, IVA,
Societats i Comptabilitats
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA
5
que decideix, per voluntat pròpia,
tenir tres o més fills. A més, per què
coi volem posar tanta gent a viure al
planeta Terra? És que no en tenim
prou i massa?... Els problemes es
faran insostenibles.
TAXI Jordi
687 847 648
973 575 375
Linyola
a Gambades

6
CARNAVAL
barret picat FEBRER 2013
Notícies
El dia 9 de febrer es va celebrar una
gran festa de carnaval, que començà
amb l’esmorzar popular per a tots
els membres de les carrosses, a les
11 del matí hi hagué concentració
de disfresses al Planell i a tot seguit
Rua pels carrers encapçalats per la
carrosses i seguides pels alumnes
del Sitjar que van fer un tomb pels
carrers de la vila de Linyola.
A migdia, el dinar de colles al poliesportiu.
I a la tarda, ball infantil amb
Plastic’s i després sessió llarga de
ball amb l’orquestra Zafiro 3. A la
Carnaval
1 de la matinada desfilada de disfresses
amb premis sorpreses i en
la que hi van participar força jovent
(v. reportatge fotogràfic) i festa amb
Disco Mòbil.
Dimecres, 13 de febrer es va fer al
poliesportiu, la lectura del testament
del Rei Carnestoltes i l’enterrament
de la sardina i a continuació sardinada
popular.
El dissabte 16 de febrer, al poliesportiu
una festa per jovent, de Dj’s,
anomenada Carnaval Night Festival
2013.
Notícies
Carnaval
Sant Antoni
FESTA dE SANTA
ÀGUEdA
L’Ajuntament i Adoli organitzen
aquesta festa que es celebrà el 2 de
febrer al poliesportiu amb un ball
que va comptar amb l’actuació del
grup Paradise.
FESTA dE SANT ANTONI
Aquest any es va buscar un nou
emplaçament pel mercat que es va
situar al carrer Pompeu Fabra. La
festa es va celebrar el diumenge 20
de febrer.
La Festa de Sant Antoni va començar
amb l’esmorzar popular que es va fer
al poliesportiu.
Al carrer Pompeu Fabra s’hi va situar
el mercat de productes artesanals i
de proximitat. Destacaven les parades
de les Adoli, AEiG Mascançà,
Carro del Fato, Institut, les miniatures
de Fernando Blanch, Linyola per la
independència, la de l’Àlex Mases...
A la zona del poliesportiu es feren
proves de tir amb arc, iniciació a
l’equitació i demostració de caça
de falcons.

Sant Antoni
Al Planell, la demostració de com es
ferrava un cavall i concurs de gossos
disfressats.
A l’acabar la missa, hi hagué a la
plaça de l’església, la benedicció
dels cavalls, més de cinquanta, que
donaren els tres tombs i dels animals
domèstics...
La festa es va acabar amb el dinar
i a la tarda amb el Bingo organitzat
per l’agrupació de jovent.
ESCOLA EL SITJAR
Abans de vacances van treure la
revista “Camamilla” que es pot llegir
per internet. El dia 16 de gener hi
hagué eleccions de pares per formar
part del Consell Escolar i sortiren
escollides Enriqueta Sarradell Pascual,
Ester Font Brescó i Eva Trepat
Vallverdú. El Consell Escolar es va
reunir el dia 24 de gener.
HOY NO ME PUEDO
LEVANTAR
El Futbol Sala Dental Linyola va fer
venir a l’agrupació Muscuart de Belllloc
d’Urgell a representar el musical
“Hoy no me puedo levantar” que es
va fer el diumenge 13 al poliesportiu
i on hi acudiren uns centenars
de veïns als qui va agradar força
l’espectacle que estigué molt ben
interpretat.
AdOLI
El passat dia 1 de desembre de
2012, va tenir lloc l’Assemblea General
de l’Associació i una vegada
realitzades les votacions de les sòcies
la Junta ha quedat formada per:
Presidenta
Carolina Sàrries i Juncosa
Sots-presidenta
Rosa Miró i Montseny
Secretària
Magda Vilamajó i Coll
Tresorera
Ester Batista i Ramón
Vocals
Margarida Sanahuja i Camí
Antònia Apolo i Santiago
Rosa Piqué i Codony
Angelita Fontanet i Cava
Teresa Gesé i Pedrós
El dia 15 de desembre de 2012,
abans de les festes de Nadal, la Sra.
Carmen Millan ens va oferir un taller
de fruita i xocolata, per tal que les
sòcies assistents poguessin posar-lo
en pràctica durant les festes.
El dia 16 de desembre de 2012,
l’Associació ADOLI va participar
conjuntament amb altres entitats de
Linyola a la Marató de TV3, dedicada
a la investigació del càncer.
Com cada any l’Associació va collaborar
fent una xocolatada amb
coca al pavelló poliesportiu.
Notícies
7
El dia 20 de gener de 2013, l’Associació
va participar a la Fira de
Sant Antoni amb una parada on s’hi
podia degustar xocolata desfeta
i es podien adquirir els pastissos
i dolços elaborats per les sòcies,
panets beneits i altres productes
de la terra.
El dia 2 de febrer es va celebrar
la festa de Santa Àgueda, amb un
berenar-sopar i després sessió de
ball al pavelló poliesportiu. Seguint
la tradició es va repartir una bossa
de llaminadures als menuts i també
es va fer el ball del fanalet. Com cada
any hi va haver una gran afluència
de gent disposada a passar-ho bé.
El dia 9 de febrer, l’ADOLI es va
apuntar a la festa de Carnaval i va
participar a la rua que es va fer pels
carrers de Linyola . Les sòcies que es
van animar a disfressar-se van poder
gaudir de la festa des de dalt d’una
carrossa. L’experiència ha estat molt
divertida i amb ganes de tornar-hi.
FESTES I ACTES
NAdALENCS
• PESSEBRE VIVENT. ACTES
Els actes de l’Associació del Pessebre
Vivent de Linyola durant les
festes nadalenques foren, el Taller
de plantes medicinals, que va donar
Pilar Comes, creadora del Parc
de les Olors. I també el tradicional
concurs infantil de cartells, en homenatge
a Paco Mayoral, dibuixos
que s’exposen durant les Festes de
Nadal a l’església parroquial.
La REPRESENtaCIó
Es varen fer quatre representacions
del Pessebre Vivent –els dies 26 i 30
de desembre i els dies 1 i 6 de gener
de 2013–, que ocupava el Pati de les
monges i darrere del temple, que reberen
la visita de 3.000 persones, on
es van poder veure diferents quadres
i el Caganer més gran del món, als

8
barret picat FEBRER 2013
Notícies Nadal, Sant Antoni i Carnaval

Pessebre a l’església
qui va encantar el Pessebre Vivent.
Un dels visitants fou un reconegut
fotògraf Robert Caplin –que treballa
per diversos mitjans nord-americans
de gran prestigi com The New York
Times– que va quedar impressionat
per la representació i va penjar
nombroses fotografies al seu blog
personal, pel que el Pessebre Vivent
tindrà una transcendència a l’altre
costat de l’Atlàntic.
El balanç de les representacions fou
que hi hagué una mitjana de 750 visitants
per dia i que el 10% eren de fora
de Linyola, 50% de la comarca i zona
Lleida i el 40% de l’àrea metropolitana,
Tarragona i Girona i Catalunya
Cal Valent
Teresa Solsona Farré
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola
Tel. 973 575 455
moda home / dona
Central. Aquestes persones han fet
una despesa als negocis del poble,
d’uns 15.000 euros. Cal aprofitar
aquesta presència per programar, en
el futur, nous actes –visites diürnes– i
organitzar jocs que tinguin com a
referència el Pessebre. També es
ELS POR
RXOS
Notícies
9
veu la necessitat de tenir un local
propi tot l’any.
• PESSEBRES DE TAULA
Durant les festes de Nadal es poden
visitar a Linyola dos pessebres, el
de l’Església, obra d’Ignasi Carles i
el grandiós pessebre de Cal Valent.
• ESCoLa DE MúSICa
L’Escola Municipal de música de
Linyola va participar a Lleida, al concert
dels pessebristes el diumenge
13 de gener.
Hi van prendre part 8 alumnes de
l’assignatura de sensibilització musical,
amb alumnes entre 3 i 5 anys,
en mans de la professora Estefania
Bellmunt, els quals van cantar Nadales
a l’Auditori Enric Granados de
Lleida juntament amb altres nens i
nenes de les escoles: Estudi Montagut,
col·legi El Carme, Col·legi El
Claver i la coral d’Alcarràs
• REIS
El 26 de desembre, festa de sant
Esteve, va arribar a la plaça de l’església
el Patge Reial i el seu seguici
que s’instal·laren a l’església i recolliren
les cartes dels nens i nenes
adreçades als Reis Mags d’Orient.
A l’Ajuntament feien el tradicional,
“Cagatió”.
Els Reis Mags arribaren a les 6 de
la tarda i s’adreçaren a l’església
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)

10
Pessebre a l’església.
barret picat FEBRER 2013
Notícies
parroquial on es feren els tradicionals
discursos de benvinguda de
l’alcalde i dels reis mags, l’adoració
al pessebre de l’església i a l’acabar
l’acte, repartiren regals a tots els
nens i nenes de la vila.
PARC dE NAdAL
Es va fer al poliesportiu durant els
dies 27, 28, 29 i 30 de desembre,
amb jocs, inflables i divertiments per
tota la mainada del poble, que s’ho
van passar força bé.
FESTA dE NAdAL dE
L’AMPA
El diumenge 23 de desembre, l’Ampa
del Sitjar feren una festa de Nadal
al poliesportiu, on varen actuar tots
els alumnes del col·legi.
L’HORA dEL CONTE
El dissabte 22 de desembre a les
12 i a la Biblioteca Salvador Espriu
es va celebrar l’Hora del Conte amb
Silvia Palazon.
CONCERTS dE NAdAL
I BALL
Els diferents cursos del Col·legi El
Sitjar, el divendres 21, prengueren
carrers i places de Linyola per recitar
Públic a l’audició de l’escola de música.
poemes i cantar cançons festives i
nadalenques.
El divendres, 21 de desembre es va
fer el Concert de Nadal de l’Escola
de Música a l’església parroquial.
El dia de Nadal es va fer el tradicional
ball de Nadal al poliesportiu amb el
grup La Dama.
NOMS PROPIS
El 26 de desembre, hi hagué a l’església
parroquial el tradicional concert
de Nadal que feren les Corals
Flor de Lli i Bellcant.
LA MARATÓ dE TV3
El diumenge 16 de desembre es
va organitzar la Marató de Tv3 amb
un seguit d’actes com un esmorzar
popular, caminada popular, sessió
d’aeròbic oberta a tothom i per la
tarda hi hagué xocolatada popular,
concert pels alumnes de l’Escola de
Música i un animat ball a càrrec de
Miquel de Castelló i sorteig de lots
de productes, paneres, pernils...; la
cooperació del públic linyolenc fou
notable i en l’organització hi participaren
gran part de les associacions
del poble.
Robert Caplin. És un fotògraf que publica a The New York Times, Los
Angeles Times, i The Wall Street Journal i molts treballs seus s’han publicat
al National Geographic, Sports Illustrated, TIME, i Newsweek. També ha
publicat al seu blog, imatges del Pessebre de Linyola.
http://www.robertcaplin.com/2013/01/living-nativity-scene/
La teuleria. El proper 13 de març s’inaugurarà la casa rural La Teuleria,
que pensa tenir en una temporada un parc d’olors format per lli, camamilla
i alfals.

Notícies
Meteorologia i pluviometria
desembre 2012 gener 2013
Temperatura mínima -4 o el dia 2 -3 o els dies 7 i 8
Temperatura màxima 16 o el dia 22 17 o els dies 30 i 31
Mitjana mínimes 0,1 o 0,3 o
Mitjana màximes 10,6 o 11,5 o
Mitjana mes 5,4 o 5,9 o
Dies de pluja 2 6
Total pluja 6 l. 34 l.
Dia de màx. Precipitació 5 l. el dia 15 22 l. el dia 19
Dades referides a l’interior de la població.
Foto C. Arenas.
11
Josep M. Mas i Mas

12
SALUT
barret picat FEBRER 2013
Notícies
• El Ple de la Diputació va aprovar
el passat 19 d’octubre i es va
publicar al BOP de la província
el mes de gener, un conveni de
col·laboració interadministrativa
entre la Diputació de Lleida,
el Servei Català de la Salut i
l’Ajuntament de Linyola, per a
l’actualització d’infraestructures
sanitàries al municipi de Linyola,
que suposarà la construcció d’un
centre sanitari nou a la població,
ubicat a l’antic sindicat i que serà
subvencionat al 95% del cost de
les inversions.
• S’informa que des d’inicis de febrer
hi ha una infermera nova al
consultori mèdic local i es preveu
L’Ajuntament informa
Ps. Beethoven, 6 / 2-3a · Tel. 654 219 877
25230 MoLLERUSSa (Lleida)
Tel. 973 71 44 79 - 25240 LINYoLa
gruesbessmo@hotmail.com
ASSEGURANCES DIVERSES
que en breu s’incorpori personal
de reforç. També informem, que
atès que existia un col·lapse en
la llista d’espera de la consulta
mèdica després de la marxa del
Doctor Lezcano, l’11 de febrer,
després de diverses reunions amb
la direcció del CAP i dels Serveis
Territorials de Salut, Linyola disposa
d’un metge de reforç del
Dr. Villanueva, actual metge de
capçalera.
CARRETERES
• El Ple de l’Ajuntament del passat
mes de desembre va aprovar el
conveni de col·laboració entre la
Diputació de Lleida i l’Ajuntament
de Linyola pel traspàs de les tra-
vesseres urbanes. Carretera Local
LV-3322 i tram de la carretera local
LV 3331. Aquest conveni comporta
la rehabilitació del ferm, que
serà finançat integrament per la
Diputació de Lleida.
CULTURA
Agent Josep Lechosa Enrech
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA
• Del 6 al 22 febrer a la Biblioteca
Salvador Espriu i en horari de
biblioteca es podrà visitar l’exposició
“Escriure en temps difícils”.
• El 22 de març, a les 21 h a la sala
d’actes Pau Casals, es donarà inici
a les jornades culturals amb la xerrada
“Consells naturals del Rami i
salut” a càrrec del Sr. Albert Rami
Romeu, col·laborador en diferents
programes de ràdio i televisió.
SUPERMERCAT
DISBO-DOLORS
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94
25240 LINYOLA (Lleida)

Activitats de l’Aeig Mascançà
Aeig
Aquest escrit serà una mica diferent
de la resta ja que tenim moltes coses
de les quals parlar:
En primer lloc voldríem parlar sobre
el parc de Nadal. Aquest any El Parc
de Nadal va tenir una durada de 4
dies, fet no habitual ja que normalment
només en durava 3. Com cada
any els nens i nenes de la nostra vila
van poder gaudir de diversos tallers,
zona d’inflables, espai de maquillatge
i zona de jocs (amb taules de
pim-pom i diversos futbolins). A més
a més, aquest any es va incorporar
una nova zona de karaoke.
L’últim dia, com ja és costum, va venir
un grup d’animació que ens va fer
moure a tots, gran i petits, l’esquelet i
la cintura. Amb aquest acte ens vam
acomiadar del parc fins l’any vinent.
Com a caps de l’AEiG Mascançà
ens agradaria agrair a tots els nens
i nenes del poble que van venir
durant els dies del Parc de Nadal
a passar una bona estona. A més,
agrair a totes aquelles persones que
han col·laborat i dedicat part del seu
temps o recursos i han permès, una
vegada més, que el Parc de Nadal
es pogués dur a terme. I sobretot,
voldríem donar les gràcies als pares
del Cau per la bona organització i la
seva dedicació ja que sense ells res
d’això no hagués estat possible.
Havent acabades les festes, només
dues setmanes més tard, les nostres
Noies guia i Caravel·les ja ho tenien
tot preparat per muntar la parada de
bijuteria feta a mà al mercat de sant
antoni. Tot i que el temps no ens va
acompanyar gaire i va fer que molta
gent es quedés a casa, el resultat
de la venda va ser positiu. A part
del vent que va fer, va valer la pena
passar el matí en bona companyia.
Els esforços realitzats van donar el
seu fruit i, gràcies a això, es podran
subvencionar part d’algunes de les
pròximes excursions que durem a
terme.
La nostra pròxima activitat serà la
de “Fem servei”: En motiu de la
celebració del 40è aniversari de la
Demarcació Nord Occidental (organització
territorial que agrupa els 17
agrupaments de Minyons Escoltes
i Guia -els caus-, de la província),
aquesta ha proposat l’organització
de 4 actes durant el que queda de
curs.
Fem servei consisteix en la neteja
d’un entorn especialment degradat
proper a cada agrupament de la
Demarcació. Aquest acte es durà
a terme de manera simultània a les
diferents localitats, és a dir, el mateix
Notícies
13
dia tots els caus de la Demarcació
faran servei al seu poble. Serà una
activitat oberta a tothom que hi vulgui
participar.
L’objectiu d’aquesta activitat no és
només fer un servei als nostres pobles,
sinó també fer consciència. Per
això recollirem els residus urbans i
els exposarem a la plaça Planell per
així prendre consciència de la quantitat
de deixalles que generem. Un cop
fet això, les pesarem i aprendrem a
fer un bon i real reciclatge.
tothom hi està convidat!
Linyola neta i amb consciència!
Us esperem el dissabte 2 de març a
les 9:00h a la plaça Planell.

14
barret picat FEBRER 2013
Esports
Recanvi de Valdés, més fitxatges?
arnau Fontanet
Ja que el Barça ha començat a preparar
la pròxima temporada, sobretot
de cara als fitxatges, i també que
Victor Valdès ha anunciat que quan
acabi contracte se n’anirà del Barça.
Aquest cop us parlaré del que crec
jo que hauria de fer el Barça en el
pròxim mercat, qui podria fitxar, qui
podria vendre i qui podria fer pujar
del filial. I dels jugadors que es podrien
fitxar us explicaré breument
com juguen. Per fer fitxatges, primer
de tot el Barça ha de vendre alguns
jugadors, jo vendria a Dani Alves,
que tot i que torna a estar en forma
crec que és molt irregular i comet
molts errors defensius, i el traspassaria
per uns 15-20 milions d’euros.
També vendria a Víctor Valdés, que ja
que se’n vol anar crec que és millor
vendre’l i guanyar uns 15 milions
que no pas que marxi gratis. Tot i
que l’han fitxat aquesta temporada
també vendria a Song ja que Dos
Santos ho podria fer igual que ell, i a
més Busquets és titular indiscutible i
es podrien guanyar uns 10 milions, i
per últim intentaria vendre a Alexis, ja
que no ho fa molt bé, intentar-lo vendre
per 25-30 milions i potser fitxant
Cristina Mir Balagueró
Dietista — Nutricionista
un altre davanter, ja que és possible
que Villa marxi, jo no el vendria, però
al jugar tan poc potser se’n va.
A continuació enumeraré uns jugadors
que crec que li anirien bé al
Barça, i també els jugadors del filial
que podrien pujar al primer equip la
temporada que ve.
• Porter: Com a substitut de Víctor
Valdés, fitxaria al porter alemany,
actual jugador del Borrussia
Mönchengladbach a Marc-Ándre
ter Stegen. És un gran porter, amb
només 20 anys en fa dos que juga
a la Bundesliga i la passada temporada
va ser nomenat millor porter
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es
d’Alemanya. es col·loca molt bé, és
molt ràpid de reflexos, s’estira molt
bé, para bastants penals i sap jugar
bé amb els peus. Aquest jugador és
el futur porter de la Manschaft, i crec
que també seria un gran porter per
al Barça i duraria com a mínim 10
anys com a porter titular del Barça.
Costaria uns 20 milions, que sembla
car però crec que li podria fer molt
servei a l’equip blaugrana.
Vídeo: http://www.youtube.com/
watch?v=GUn9dsCPxw4
http://www.youtube.com/
watch?v=eYDGh9opmE0
Jo crec que no faria falta fitxar a ningú
més, ja que tant defenses, com
migcampistes i davanters n’hi han
de molt bons al Barça B.
I a continuació parlaré dels que crec
que haurien de pujar al primer equip
la temporada que ve, i seran importants
en el futur.
• Sergi Roberto: Aquest jugador és
un migcampista polivalent, que pot
jugar en totes les posicions del mig
del camp, la seva posició més habitual
és la de mig centre. Només té 21
• Estudi antropomètric
mitjançant impedància
bioelèctrica
• Estudi dels hàbits nutricionals i
dietètics
• Realització de dietes
personalitzades durant les
diferents etapes de la vida i
estats fisiològics

anys i ja li van al darrere equips com
Chelsea i Arsenal. És un migcampista
amb molt recorregut, i resistència,
té una gran visió de joc, també té
molta arribada a porteria, fa bastants
gols, però el que se li dóna més bé
és cedir assistències, i és molt ràpid
d’aquí uns anys ell i Thiago seran
els migcampistes titulars del Barça.
Vídeo: http://www.youtube.com/
watch?v=wTUTiEAOnTY
• Gerard Deulofeu: Aquest és un
jugador del Barça B, de 18 anys, que
tot i ser tant jove és molt bo. Juga de
davanter, normalment d’extrem, tot
i que algunes vegades de davanter
centre. És un jugador molt ràpid,
amb bons recursos tècnics, és molt
vertical, per la banda és molt desequilibrant
i tan aviat pot centrar com
retallar cap a dins, a part d’això és
molt golejador i aquesta temporada
és el màxim golejador de Segona
Divisió. Jo crec que tot i que només
tindrà 19 anys està capacitat per
jugar al primer equip.
Vídeo: http://www.youtube.com/
watch?v=naCI3Besa20
• Sergio “El chino” araujo: Aquest
jugador està al Barça B cedit pel
Boca Juniors, fins la pròxima temporada,
els blaugranes tenen una opció
de compra per 6 milions d’euros,
jo crec que el Barça se l’hauria de
quedar perquè és un gran jugador.
Araujo és un jugador molt ràpid, que
dribla molt bé, juga com a davanter
centre, té una gran capacitat golejadora
i té experiència tot i que només
Esports
15
té 21 anys. El Barça faria una gran
inversió fitxant-lo.
Vídeo: http://www.youtube.com/
watch?v=lD3MTVYZJG0
http://www.youtube.com/
watch?v=jzgGxPXy3Vg
I per últim si el Milan no executa
l’opció de compra hem de pensar
que Bojan tornarà al Barça a final
d’aquesta temporada, a l’igual que
Afellay i Fontàs, veurem què passa
amb aquests tres jugadors.
Penumàtics · Manteniment · Pre-ITV · Diagnosi · Restauració de vehicles antics
Sistema de climatització · Frens · Tunning · Car Audio · Mecànica gerenal
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA
Tel. 657 27 46 36
www.santimotor.com

16
EQUIP AMATEUR
Els darrers resultats del CF Linyola
en la categoria de 2a Catalana han
estat:
Balaguer B, 1 – Linyola, 3
Linyola, 1 – Guissona, 1
Mollerussa, 2 – Linyola, 0
Linyola, 1 – Agramunt, 4
Linyola, 2 – Albi, 2
Almacelles, 1 – Linyola, 0
Linyola, 3 – Bellcaire, 2
barret picat FEBRER 2013
Esports
Com es pot veure resultats per tots
els gustos, doncs la categoria és
molt forta i el Linyola hi ha hagut
jornades que ha tingut fins a 11 lesionats.
Ara amb les recuperacions
de Cortès, Marc, Romero, Gamero
i alguns més podrem millorar els
resultats a la segona volta i es veurà
la qualitat de la plantilla.
Aquest darrer partit disputat contra
el Bellcaire ha estat molt disputat
com sempre han estat els partits del
derbi i s’ha de destacar els tres gols
de Barri, que porta 7 gols, encara
que el màxim golejador de l’equip
és Simó amb 10 gols.
Esperem que en els propers partits
ens puguem consolidar en les po-
Club Futbol Linyola
Pere Badia
sicions que ara mateix té l’equip. A
partir d’avui esperem que el públic
–socis i seguidors– assisteixin als
partits doncs es veuran grans partits
i la plantilla ho agrairà.
INFANTIL
L’equip infantil segueix intractable.
Dels 14 partits jugats, n’ha guanyat
10 i és el segon classificat a tres
punts del primer, amb 36 gols a
favor i 14 en contra i de continuar
per aquest camí aviat aconseguirà
el liderat.
ALEVÍ
• primera consulta i diagnosi gratuïtes
• odontologia general
• finançament a sis mesos sense interessos.
• ortodòncia
L’equip s’ha recuperat doncs va guanyar
tres partits seguits i de manera
que juguen aviat recuperaran l’eficàcia
i pujaran a la classificació ja que
li han trobat la mida a la categoria.
BENJAMí
L’equip va a més, fan bons resultats,
golegen i tenen un bon futur al seu
davant.
PREBENJAMÍ
ROBA DE CORTINATGES,
DE LLAR I LLENCERIA
GARPI
Implants i dents
en un sol dia.
Informa’t! 973 71 44 53
la clínica dental
de referència
al Pla d’Urgell
Pons i Arola, 3 - 1r 2a • 25240 Linyola • www.dentalinyola.com
Aquest equip treu resultats, encara
que darrerament no tenen massa
sort, però segur que d’aquí a fi de
temporada donaran moltes alegries
esportives als seus seguidors.
Visca tots els equips del CF Linyola!
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377

arret picat FEBRER 2013 17

18 Imatges de la
festa de Sant Antoni
Fotos. M. Mata, E. Llauet, M. Giné

20
barret picat FEBRER 2013
Vistes de Linyola
Club d’amics Telstar–escorpiones
Esteve Mestre
UNA NOVA ASSOCIACIÓ
Després de l’èxit de la trobada del
mes de desembre, per celebrar els
50 anys dels grups Telstar – Escorpiones
i de la gran actuació que s’hi
va veure, els integrants del grup i tot
el seu entorn, han volgut tornar de
nou a la palestra.
I ho faran mitjançant la creació, en
les properes setmanes, d’una associació
“Club d’amics dels Telstar–
Escorpiones”, que serà una entitat
sense ànim de lucre i de caràcter
benèfic, amb uns socis que no pagaran
quota, però sí que la recolzaran.
El Club d’amics Telstar- Escorpiones
farà concerts per entitats benèfiques,
la primera de les quals, serà Càritas.
En els concerts, no es cobrarà entrada,
sinó que els assistents hauran
d’aportar aliments. La finalitat del
grup, serà fer obra social i altruista
i col·laborar amb les associacions
que li demanin.
Els socis del Club d’Amics, tindran
la missió de divulgar entre els seus
coneguts els llocs on actuï el grup i
organitzar, col·laborar i ajudar –sempre
dins de les seves possibilitats–
en les funcions benèfiques i socials
que proposi el Club d’Amics.
C/ Ponent, s/n - 25260 IVARS D’URGELL (Lleida)
Tel. 973 58 01 48 - www.berbio.com
EL GRUP MUSICAL
El grup musical Telstar- Escorpiones
estarà format per Jesús Molina, Josep
Mª Margalida, Josep Mª García,
Marcel·lí Piquer i Pere Ramon Pedrós
que es reforçaran amb Montse Carles
a la bateria i a les veus Conxita
Mata i Carmina Molina. A part tindran
la col·laboració en concerts puntuals
de músics de l’àmbit lleidatà i barceloní
que també volen participar en el
rellançament d’aquest gran projecte.
Els assajos començaran ben aviat i
es faran a Linyola. El repertori estarà
format per música dels anys 60. I es
prepararan dos tipus de concert o
dos repertoris musicals estàndards,
el primer, per les actuacions en sales
gran –poliesportius, sales de balls– i
un altre que serà majoritàriament
acústic que serà per actuacions en
sales petites. I també, quan hi hagi
una col·laboració d’una start musical,
es faran les introduccions d’unes
peces per lluïment de l’artista invitat.
El primer concert està previst que
es faci aquesta primavera a Linyola
a benefici de Càritas i a continuació
es faran els primers bolos on se’ls
demani. La sortida del grup serà
espectacular, doncs abans de començar,
ja tenen peticions per actuar
en diferents sales de les comarques
de Ponent. I la intenció és d’actuar
fins que el cos aguanti. I és que els
vells rockers mai moren.

Vistes de Linyola
Testament del carnestoltes Lo Jovent
Bona nit i ben benvinguts. Benvinguts i bona nit.
Se us Saluda cordialment a tots els aquí presents.
Aquí només hi ha bona gent. Ple de bon rotllo i molt contents.
Tothom a punt per escoltar. El nostre tradicional testament.
Heu-nos aquí un altre cop reunits, un xic tristos però eixerits,
per plorar desconsolats pel difunt Rei Carnestoltes.
Aquest testament com que estem en crisis, i per tal de res no gastar, no ha passat
per la notaria, i amb aquests calerons, ara, una bona sardinada ens fotrem.
I comencem seguidament, a donar pas al testament que la gent està impacient.
Al ministre Wert, que es pensa que és de Cultura,
li deixem el llibre del “Teo va al Parlament” perquè aprengui a llegir en català.
Al President del PP un tipex li deixo per esborrar tota la comptabilitat B que té.
Al Rei que ja ho té tot caçat, li deixem un joc de polítics per poder fer el tir al blanc.
Als banquers no els hi puc deixar res, perquè els diners ja ens han pres.
A la família Pujol de Barcelona, li deixo el joc del Monopoli,
sense diner, ja que tots els tenen ells.
Als polítics en general, els hi regalo els sobres i que fotin el camp.
A l’Àngel de l’Ajuntament un martell li vull deixar
perquè al cap pugui picar a tots els que ens vénen a robar.
Al Manel i al Benetó un condó els hi deixaré, perquè un susto no tinguem i els casem.
A la Tresina i la Roser un boli i un paper perquè puguin apuntar
tot el que es pot millorar.
Una caixa de valerianes vull deixar al Pol i a l’Antonio perquè es puguin tranquil·litzar...
I a la resta de Regidors, un Sudoku perquè vagin fent.
Als treballadors de l’Ajuntament, un joc de piles Duracel,
perquè la feina més de pressa puguin fer.
A les secretàries vull deixar una capseta de bombonets
perquè tinguin bon ambient quan rebin a la gent.
A l’Associació de Dones no sabia què deixar, perquè no es puguin enfadar,
un Boy vull deixar perquè se’l puguin mirar.
Un ramat, als del Futbol he de deixar, perquè la gespa pugui abonar.
Al pessebre vivent, la Benedicció del Bisbe els hi vull deixar i poder així continuar.
Al grup de Jubilats un joc de claus, perquè puguin tancar i els lladres espantar.
A l’Agrupació de Jovent un carretó de fem,
perquè a tota aquesta gent que els collons ens volen tocar els hi puguin tirar.
A la revista Barret Picat el meu testament els hi vull deixar
perquè un article més puguin publicar i guardar.
A la gent de la Comissió una pausa els hi vull deixar, i que ens deixin descansar.
A Linyola el 13 de febrer de 2013
Signat: Lo Puto Rei
Bona nit, bon comiat del Carnaval i fins l’any que ve!
21

22
barret picat FEBRER 2013
Vistes de Linyola
El que et dóna l’edat –a més de potes
de gall, algun kilet sobrer i flacciditat
facial– és que aprens a separar les
coses realment importants de les
que no ho són. Si tot va bé (és a
dir, que no tinguis algun problema
greu de personalitat), veus que no
s’acaba el món per que a algú li
agradi Mecano, també comproves
que una noia pot ser amiga teva ni
que porti sabates blanques de taló
o que una persona igual no és completament
curta de gambals si jura
“per Snoopy”.
Explico això perquè segur que algun
vell amic del poble (i de fora: que hi
havia molts forasters!) s’haurà quedat
glaçat al veure’m formant part del
Pessebre Vivent de Linyola. I no és
que m’hagi tornat devota de sobte –
res més lluny!–, però tot i que no sóc
molt de missa, ara sé veure la part de
tradicions i l’esforç col·lectiu per un
esdeveniment que resulta molt lluït. I
això crec que val la pena ressaltar-ho:
al Pessebre Vivent hi ha figurants de
tot tipus i de diferents creences.
Ningú insisteix en emfatitzar la part
més cristiana o catòlica de l’acte,
sinó que –almenys com jo ho he
viscut– es té molta cura en cuidar els
detalls per reproduir una època per
a que siguin el més ajustats possible
històricament i s’intenta escenificar
com es vivia en aquella època, què
es menjava… i com es treballava.
Però anem a pams: l’Esteve em va
escriure per a que fes pel Barret
Picat una visió del Pessebre “des de
dintre”, com a testimoni directe. No
sé si sóc la persona més indicada,
ja que jo no puc dir totes les hores
i els dies que els organitzadors hi
dediquen per a que el Pessebre
Lo pessebre
teresa Pinyol
L’adobera, l’autora.
funcioni bé. Són moltíssimes, això
em consta, però també sé que hi
ha un bon clima de feina al que hi
ajuden els espectaculars esmorzars
a la brasa que es preparen per agafar
forces i foragitar el fred. Tenen una
mena de barbacoa casolana plantada
al mig del carrer on hi he vist fer
llonganissa, cansalada…, només
pensar en la flaire ja se m’estarrufen
les aletes del nas!
El primer cop
Fa un parell d’anys, quan estàvem dinant
a casa el dia de Sant Esteve, el
Robert –el meu nebot– ens explicava
que feia de figurant “però sempre hi
ha algú que falla, que un dia no hi
pot anar o que es posa malalt. Quan
passa això, hi ha els suplents que hi
van només per un dia”.
Aquí se’m van despertar els sentiments
solidaris. Sempre havia
admirat la feinada que feien, però
com que no estava a Linyola tots els
dies, ni se m’havia passat pel cap
el poder participar i posar el meu
granet de sorra. Així que al sentir el
que ens deia el Robert vam telefonar
per si els calia algú. I va ser que sí:
el Pessebre es celebra en època de
grips i refredats.
A mi em va tocar estar al mercat
venent roba i al Ronald (el meu company,
que també es va apuntar a la
festa) el van destinar a l’escena dels
picapedrers. El gran temor, el fred, va
ser molt més suportable del que en
un principi pensàvem, ja que sota les
amples túniques, ens vam vestir amb
més capes que una ceba confitada.
Va ser tota una experiència, que té
de bo que no et treu molt temps ni
et demana cap habilitat especial. Així
que l’any passat ja estàvem mentalitzats
per tornar a fer de suplents…
però el Pessebre es va deixar de fer!
Millor dit, va reposar per agafar nova
embranzida.
Ja som figurants!
Pocs dies abans de les últimes festes
de Nadal, vaig veure el paper que
anunciava que l’esdeveniment teatral
amb més participació linyolenca
es tornava a celebrar i que tot el que
volgués col·laborar-hi ja es podia

apuntar. No ho vaig dubtar: enguany
estava tots els dies al poble!
Abans d’apuntar-me li vaig preguntar
al Ronald si ell també volia fer d’estàtua,
i ell s’hi va adherir de seguida.
Pocs dies més tard va arribar la
notícia-bomba. La Susi, una de les
responsables, em trucà per preguntar-me
si al noi li agradaria fer de Sant
Josep “és que encaixa molt bé en el
perfil”. L’holandès es va sentir com si
l’haguessin convidat a bodes: seria
el ‘prota’ masculí de l’esdeveniment
(amb permís del “Nen-Jesús-Nenuco”
i del ministre Wert).
El que més greu li sabia era que no hi
havia prou temps per a que li creixés
la barba suficientment, però ja l’endemà
no es va afaitar: i és que un
Sant Josep sense barba no és Sant
Josep ni és res! A dia d’avui encara
la porta... (igual per deixar-se-la ben
llarga per la propera representació?)
Comença la funció
El dia 26 ja tot estava a punt. Els figurants
havíem rebut el missatge d’arribar
una hora abans al Pessebre.
Un cop allí, el primer que em diuen
és: “T’has maquillat! Treu-te l’ombra
dels ulls”. Quina mala sort! Per una
vegada que intento estar una mica
arreglada… (ma mare –sempre tan
desinhibida– em diu que ja tinc edat
de començar a cuidar-me una mica
més!). Resulta que no pots ensenyar
res que en aquella època (o sigui,
fa uns vint-i-un segles) no existís: ni
rellotges, ni arracades de fantasia, ni
pintallavis amb tocs de purpurina…
Per suposat que es maquillaven en
alguna ocasió, però probablement
més que la gent del carrer ho feien
els sacerdots en cerimònies molt
especials. També és cert que existien
els braçalets i els collars, però probablement
la majoria de la gent no
en tenia i per no tinc d’investigar si
el disseny s’adequa o no amb el de
l’època, el millor és… tot fora!
En fi, de nou amb “la cara lavá y
recién peiná” ja em poden posar
el mocador al cap i me’n vaig cap
al racó que serà el meu escenari
particular durant tots els dies de
les representacions: el racó d’adobera.
Sembla que hagin pensat en
mi: com que no em fa res no dir
res durant hores, ja m’està bé això
d’estar en un raconet tota sola. És
curiós: la majoria del públic parlen
com si no els poguessis escoltar.
Serà la influència de la tele, que
des de casa pots criticar tot el que
vulguis per que saps que ni tan sols
et senten?
Com que estic rodejada de pells de
conill n’hi ha que diuen “Quin fàstic!”,
mentre em miren... però també
hi ha la senyora gran que explica als
RICHI’S
PERRUQUERIa
HoME I DoNa
Plaça Planell, 2
25240 Linyola
Lleida
Telèfon
973 57 53 08
Vistes de Linyola
AGROQUÍMICS
BOSCH
· Tractaments agrícols
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís
23
Lo ferrer.
seus fills “La meva mare espellava
els conills i nosaltres els anàvem a
vendre per fer alguns rals de més”.
Els més entranyables són els pares
que expliquen als seus fills com
treballaven abans en els diferents
oficis: “Mira, Pablito, cómo soplaban
para hacer las botellas de vidrio” o
“Guaita, Joana, com feien els totxos
per construir les seves cases”. El
bò és que també aprens: tota una
adobera improvisada com jo no tenia
ni idea que els saquets que estaven
als meus peus eren de sal: aquesta
s’utilitzava com a primer pas per curar
les pells i preparar-les per al seu
ús posterior en bots, bosses, bótes,
mantes, etc.
Mentre el públic passa vas sentint
tota mena de comentaris que et per-

24
La resposta de l’anterior número que ens
dóna la col·laboradora Laura Mas Darbra
és: Els suports de ferro corresponen a la
casa coneguda com cal Seixo, és al carrer
més curt del poble, general Moragues,
l’escut correspon al carrer Major, sota els
porxos coneguda com Ca la Magdalena
Farreny i el tercer balcó el trobem a la casa
situada al principi del carrer de l’església.
Sabeu on es troben els elements que
avui us mostrem?
Respostes a barretpicat@yahoo.com
barret picat FEBRER 2013
Vistes de Linyola
meten valorar qui és educat i passa
en silenci o parlant en veu baixa per
mantenir la màgia especial que es
crea amb les persones immòbils i la
llum esgrogueïda, o els que fan la
visita cridant i fent bromes –ja sigui
amb enginy o amb poca gràcia– per
despertar les riallades exagerades
dels seus companys. I això que hi
ha estones que jo mateixa no puc
dissimular el riure: estic al costat del
ferrer, que de tant en tant espanta
als assistents amb els seus cops de
martell damunt l’enclusa. Els crits
d’ensurt són equiparables als que
poden sentir-se al “Túnel del Terror”
de la Fira de Sant Josep.
El Ronald també m’explicava les
seves sensacions: “ya le digo a Iris
(la noia que feia de Verge Maria) que
seremos la pareja más fotografiada
del año en Linyola”. I és que entre
les càmeres de tele, els fotògrafs, la
gent que ve amb les seves pròpies
càmeres i … els mòbils!, les estàtues
vivents estàvem més retratats que la
Shakira amb el seu fill.
El curiós és que entre passi i passi
(sempre se’n fan dos) els figurants
ens arreplegàvem al voltant dels
focs per entrar en calor, aprofitàvem
Naixement.
per anar al lavabo portàtil que teníem
instal·lat al costat de la sortida
d’emergència i –sobretot– anàvem
comentant les anècdotes ocorregudes:
que si avui no fa tan fred, que si
hi havia molta gent, que si els forasters
en sortien gratament sorpresos…
L’altra cosa bona és que els organitzadors
passaven amb una botella de
licor de camamilla i oferien didalets de
la tan nostrada beguda i trossos de
xocolata negra, que sempre et dóna
una bona dosi d’energia.
Fer de figurant al Pessebre Vivent de
Linyola és una manera de recolzar
Coneixes el teu poble?
Carme arenas
un gran esforç que fan un grup de
gent molt treballadora, però també
és una forma divertida de formar
part d’un esdeveniment que dóna a
conèixer el nostre poble per un fet
realment singular. Les riallades que
s’hi senten i el reconèixer al carnisser
com al teu veí o a la pastissera com
la companya d’escola no té preu.
I com totes les coses importants
d’aquest poble, acaben amb una
gran alifara.
Sens dubte, serà qüestió de repetir.

Pl. 11 de setembre, 1 Ent. 1
www.clublinyolagym.com
barret picat FEBRER 2013 25

26
Passejàvem un dissabte qualsevol
per Linyola, i en passar pel Planell
vam veure molta gent, tant als baldadors
com als bancs.
Inusual, per ser hivern, perquè s’estava
fent fosc, ja no començaven a
ser hores... però llavors, el comentari,
amb un evident to de satisfacció:
“Segur que hi ha la xurreria!”. I efectivament,
havien plantant la xurreria.
I dic plantat perquè si és mòbil, pot
anar d’un lloc a l’altre i quedar-se
quieta, doncs quan arriba, es planta.
Curiós, el tema. D’aquests que ara
encara sorprenen. Que arribi la xurreria
al Planell és un esdeveniment,
i s’aprofita. Mirant una mica amb
detall, es veu gent amunt i avall amb
una bossa de paper groc clarament
identificable. Tothom amb xurros
amunt i avall. Per berenar o per esmorzar.
Tot i que són més bons quan
estan acabats de fer.
És clar, en no haver-hi xurreria fixa,
hi ha forta demanda quan arriba. A
Barcelona són totes fixes, i només
recordo de quan era petit, que a
vegades obrien i a vegades no. Però
la xurreria sempre hi era. Si obria diumenge,
l’esdeveniment era semblant
al que ara comento al Planell; tothom
amb xurros amunt i avall. Ara ja no,
ara al Clot sempre hi ha xurreria.
barret picat FEBRER 2013
Vistes de Linyola
La xurreria del Planell
Quim Balaguer
La bona de tota la vida, artesanal,
al carrer principal del barri, i la que
abans era bona i ara ja no. Al costat
de l’estació, i amb el disseny clàssic
mòbil, com la
de Linyola, però
blanca i vermella.
Ja no hi anem mai;
preferim l’altra.
El cas dels xurros
és que són
bons, ja sigui a
Linyola o a Barcelona
(sobretot si
els compres a la
de tota la vida), i si formen part d’un
esdeveniment especial, doncs millor.
M’agrada el fet de no saber mai
quan plantaran la xurreria al Planell,
perquè així tenim sorpresa quan la
veiem. M’agrada veure la xurreria, no
dir res, i portar xurros per berenar.
Amb els xurros no es fan distincions.
Ja siguis de Linyola o de Barcelona,
t’han d’agradar. Ara, A Linyola no
en pots disposar sempre que en
vulguis, i al Clot sí. Això és un avantatge,
no em direu que no... I si voleu
efecte sorpresa a Barcelona, doncs
sortiu sense dir res, compreu xurros,
i torneu. Ja veureu quines cares.
Tornem a la xurreria de Linyola.
Els fan bons, malgrat es va tenir
por durant una temporada que els
nous amos no els fessin iguals que
l’antic xurrer. Els canvis sempre fan
una mica de por, fins i tot el canvi
de xurrer. Cap
problema. Segueix
la recepta
del senyor Pintor
(crec que es
deia l’antic xurrer...),
i els nous
no han variat la
qualitat. Conversa
sentida i
participada al
Planell, mentre
menjàvem xurros. Jo el que més
admiro és que la mestressa pugui
seguir la pel·lícula de TV3 mentre
talla xurros, els hi posa sucre i els
cobra. D’això se’n diu professionalitat.
Si fos futbol encara, que no
cal seguir-lo però les pelis de TV3...
bon mèrit. I no sé si el senyor que
fa els xurros també segueix la pellícula.
Si ho fa més mèrit, perquè
entre el fum, la distància, l’alçada, i
vigilar que no es cremin, si segueix
la pel·lícula se l’ha d’aplaudir quan
el veiem. Dic.
Bé, fins aquí per molts anys a la
xurreria mòbil de Linyola, i me’n
vaig a menjar xurros. Amb xocolata,
si pot ser.
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI
Pensa amb els qui més estimes.
Tú no els pots fallar. Assegura’t!
Amb la garantia de
| VIDA

D’estrelles, Babiecas i Rocinantes
Judit Pedrós
La primera vegada que vaig muntar
a cavall (o almenys que jo recordi,
perquè segurament mons pares ja
m’ho devien fer fer al zoo de més
petita) va ser a una excursió de La
Salle. Havíem anat de conviències a
la Seu d’Urgell i era el segon dia a la
tarda, l’última activitat programada.
Plovia a bots i barrals i, per variar,
jo portava el braç enguixat perquè
m’havia trencat el canell. Vaja, diguéssim
que no estava en les meves
condicions òptimes.
Tot i així, recordo haver-ho passat
molt bé. També recordo que em va
tocar un cavall molt manso però amb
molta gana (tota l’estona es parava
per arrencar branques i fulles per
menjar-se-les), que jo amb prou feines
podia parar-lo només amb una
mà i que l’endemà tenia cruiximents
a les cames i al cul. Van passar els
anys i em sona d’haver fet alguna
altra excursió d’aquest tipus amb el
Cau (no descarto que en aquesta
també tingués el braç enguixat) per
la Fageda d’en Jordà. D’aquí no
recordo cavall, ni fulles; només la
bona estona i el mal de cul.
Uns anys després, el meu germà va
començar a visitar la flamant nova hípica
de Linyola. Va començar fent-hi
classes amb cavalls de l’escola, per
provar si li agradava. Al meu pare
i a ell sempre els han encantat els
cavalls: quan de més petits miràvem
pel·lícules tots junts, ells dos s’interessaven
més per les montures que
hi sortien que no pas per l’argument.
En fi, que quan poc després un dia
va sonar el timbre de casa i em vaig
trobar a ma germà dalt d’una euga,
no em va sorprendre. “Saluda a la
Pubilla”, em va dir. Va ser la seva
primera euga.
Com he dit però, al meu pare també
li encantaven, i la idea de tenir un
carro de cavalls li tirava molt, valgui
la redundància. Mentrestant, jo havia
començat a freqüentar l’hípica (primer
per veure com progressava el
Jordi, després per fer alguna classe
jo mateixa). “Si comprem un cavall
pel carro, tu el muntaries?” em van
preguntar els pares. “Home, ho intentaria”.
I així va ser com va entrar
l’Estrella a la meva vida.
Des d’aquell moment, es va crear un
vincle màgic entre les dues. Jo no
tenia, ni molt menys, la constància
del meu germà: ell cada dia anava
a veure la Pubilla, la muntava i la
cuidava. El pas del temps va fer que
les cames li creixéssin sobremanera i
que la Pubilla se li quedés petita. Per
això, després d’una bona temporada
junts la va canviar per un cavall de
salt alt i magnífic: tot i el nom francès,
tothom el coneixia com Chuck,
Chuck Norris.
Com anava dient, jo no tenia la perseverància
de ma germà: només
podia anar a veure l’Estrella els
caps de setmana (en aquella època
Vistes de Linyola
27
ja estudiava a Barcelona), i sovint,
pocs cops al mes. A la hípica me la
cuidaven, i quan finalment la podia
anar a veure, ella feia com que em
coneixia i m’estimava (o almenys
això em sembla a mi i això és el que
vull creure). Fins i tot teníem una
mena de “truc”, que només funcionava
amb mi: si col·locava el seu cap
sobre la meva espatlla i l’acariciava,
s’adormia i acabava reposant tot el
seu pes (que ja podeu creure’m, era
molt) sobre meu.
Però res és per sempre i, malhauradament,
aquest estiu ens van deixar.
Primer va ser l’Estrelleta, amb el
que suposem va ser un atac de cor
sobtat, i després el Chuck. Quan se’t
mor un animal així, al que li tens tan
amor, sembla que també se’n vagi
una part teva amb ell.
Vaig jurar que no tornaria a tenir-ne
mai cap altre, per no tornar a patir.
Però les ferides curen i els records
són el que et queda. Fa poc, només
uns mesos, ha entrat a la nostra vida
la Galàxia, una euga preciosa, gran
i de color negre. Crec que li hauré
de donar una oportunitat... fa massa
temps que no tinc cruiximents.
I si en teniu oportunitat i les ganes,
proveu-ho vosaltres també.

28 barret picat FEBRER 2013
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44

Fotos: Gismat, Escola Sitjar,
J. M. Garcia, E.Llauet, M. Giné,
M. Mata, J. R.Tarragó, P. Galitó
29

NABAU, S.L.
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris
Prat de la Riba, 111 - 25240 LINYOLA
Tel. 664 398 654
BAR
Tel. 973 71 43 77
Camí de Lleida, s/n
25240 LINYOLA (Lleida)
Des de 1984
barret picat FEBRER 2013 33

34
barret picat FEBRER 2013
Entrevista
“El dia que deixes
de creure en tu
estàs acabat”
L’Emma Mas Queralt és una jove i
polifacètica actriu linyolenca que ja
de ben petita va voler dedicar-se al
món artístic.
Montse Giné (M.G.): Quan va ser
el moment que vas saber que volies
ser actriu?
Emma Mas (E.M.): Des de ben
petita. Tenia tres anys i deia que
volia sortir a la televisió. Amb cinc
anys continuava igual. Amb tretze
o catorze anys em van apuntar a
Data de naixement: 8 d’agost de 1982
a Linyola.
Formació artística:
Curs d’interpretació cinematogràfica al
CECC de Barcelona.
Curs de teatre “La verdad escénica” per
Roger Pera.
Masterclass de teatre per Joan Pera i
Roger Pera.
Curs d’interpretació cinematogràfica a
TAAC de Barcelona.
Títol d’anglès per la universitat d’UCLA
(University of California Los Angeles).
Títol d’assistent d’imatge i “personal
shopper) pel Centro Súmate de Madrid.
En curs, estudis de dietètica i nutrició.
Experiència com actriu (ha participat
en una trentena de metratges, obres de
teatre i anuncis de tv).
Actriu en un curtmetratge en anglès
“Till death do us part” de Julian Lara
el 2011.
Actriu en un curtmetratge en anglès
“All freaks love Alicia” de Alicia Martínez
Gaspar el 2011 i als EUA.
Actriu en un treball d’investigació teatral
sobre la guerra el 2010.
Entrevista exprés a
emma Mas Queralt
Montse Giné
una agència per treure’m el cuquet.
Primer feia feinetes, figuracions.
Als divuit anys vaig anar a estudiar
interpretació a Barcelona però quan
anava a l’institut anava tres dies a la
setmana a l’aula de teatre de l’Escorxador
de Lleida.
Actriu en un monòleg per la universitat
d’UCLA a Los Ángeles.
Actriu fent de vampira en un llargmetratge
de Vick Campbell “The
Undertaker (El Sepulturero)”
l’any 2009.
Actriu protagonista d’un
espot publicitari per a Mc
Donald’s l’any 2007.
Experiència en televisió
i ràdio
Producció de públic en
el programa de La Sexta
Buenafuente entre el 2007 i
el 2011.
Col·laboradora/reportera en el programa
Qualsevol Cosa a ETV (Esplugues
Televisió).
Presentadora a la gala dels Premis Tespo
de l’any 2009.
Col·laboradora en el programa de ràdio
“Costa Fleming” de Ràdio Cunit.
Experiència com a model fotogràfica.
Model de fotografia per a catàlegs i
fulletons de promoció d’uns estands
per a fires.
Emma Mas i Montse Giné
M.G.: I la feina de model?
E.M: Doncs va sortir sol. De repent
un director em va dir que era molt fotogènica,
que quedava bé a les fotos
encara que sortís de qualsevol manera
i em va dir que m’ho plantegés.
Experiència com a hostessa de TV
Hostessa en el programa de La Sexta
Buenafuente
Hostessa en diferents programes
de TV3 com Gol a Gol o Els
Matins.
Experiència com a hostessa
Promo model en un esdeveniment
esportiu a Los
Ángeles (EUA) Cheer Leader
el 2011.
Roda de premsa de la presentació
del programa infantil
de TV3 Una mà de contes.
Coordinadora d’hostesses a la
Casa-Museu Gaudí de Barcelona.
Hostessa en un Transfer per a polítics
de la Generalitat.
Hostessa a la sala VIP en un congrés de
Cardiologia celebrat en el CCIB.
Hostessa en un congrés d’Acciona a
l’hotel Arts, encarregada de l’”Hostpitality
Desk”.
Hostessa imatge per a festes de nit.
Hostessa a la fira 3GSM.
Hostessa en un Road Show organitzat
per la multinacional Sharp.

M.G.: Amb quina feina et
quedes?
E.M.: Em considero actriu.
Sóc una persona a la
que li agrada entretenir a
la gent. A partir d’aquí si
em donen feina d’actriu
i em paguen, millor que
millor.
M.G: Veient el teu extens i
polifacètic currículum, amb
què et quedaries?
E.M.: El que he fet més és cinema.
De teatre poc perquè no han sortit
més ocasions. També vaig aprendre
molt a la producció del programa del
Buenafuente perquè vaig comprendre
més la forma com es treballa
darrere una càmera.
M.G.: Veig que has treballat a Barcelona,
Madrid o Los Ángeles. Com
va ser que vas decidir d’anar cap als
Estats Units?
E.M.: A l’acabar-se el programa
del Buenafuente tenia ganes de fer
alguna cosa diferent i vaig pensar
d’anar a fer un voluntariat a Canadà
amb els ossos, però m’ho vaig replantejar
i vaig acabar a Los Ángeles
a l’aventura.
M.G.: Veus futur en aquesta professió?
E.M.: Com a actriu hi veig futur. Miro
en positiu perquè el dia que deixes
de creure en tu estàs acabat. La
qüestió està difícil perquè no hi ha
subvencions i es cobra poc. Si es
lluita tothom té un lloc però s’ha
de treballar molt. Jo em veig en un
futur fent teatre. No tinc intenció de
deixar-ho mai.
M.G.: Quines són les teves obres de
teatre i pel·lícules preferides?
E.M.: Obres de teatre qualsevol del
Joan Pera. M’agrada molt i he tingut
l’oportunitat de coneixer-lo i és un
dels grans de Catalunya. A nivell
Entrevista
de pel·lícules
qualsevol del
Tim Burton,
sobretot
“Charlie i la
fàbrica de
xocolata”.
35
M.G.: Amb quins directors has treballat?
E.M.: No són gaire coneguts com
Julian Lara, Alicia Martínez Gaspar,
Vick Campbell o Juan Serra.
M.G.: Amb quin director t’agradaria
treballar?
E.M.: Absolutament amb Tim Burton
i en un paper com més estrany millor.
Un paper portat a l’extrem tal i com
sap fer ell seria tot un repte.
M.G.: Quins actors i actrius admires?
E.M.: Johnny Deep, Kevin Bacon,
Joan Pera o Macarena Gómez.
M.G.: Quins projectes de futur tens
actualment?
E.M.: Ara mateix continuar treballant,
formar-mei créixer. Sóc com
una esponja i intento absorvir tot el
que em permeti crear. M’agradaria
continuar vivint del que m’agrada
i fer tota la vida el que jo vulgui fer.
Tinc molta sort que la parella que
tinc em recolza molt, em fa lluitar i
m’anima continuament a seguir amb
els meus somnis.
M.G.: Moltes gràcies Emma per dedicar-nos
el teu temps i molta sort!

36
barret picat FEBRER 2013
Història
Linyola a la revista “Crònica targarina”
EL TREN
BALAGUER–TÀRREGA
(Farà uns dies parlàvem amb uns
companys sobre un projecte de tren
que hi hagué durant els anys 20, de
fer un tren entre Tàrrega i Balaguer,
amb ramal a Linyola. En aquest article
segueixo la informació que es
va publicar a la revista de Tàrrega,
“Crònica Targarina”, que es va publicar
entre els anys 1921-1937).
I eL PROJeCTe (1919-1929)
En el número de 8 d’octubre de
1921, s’hi deia que el tren Balaguer-
Tàrrega era ja un fet, però que a
l’insistir els de Linyola, que el tren
també passés pel seu poble, provocaren
el retard de l’obra per fer els
plànols de Bellcaire a Linyola.
En l’exemplar del 22 d’octubre 1921,
es deia que el ferrocarril Balaguer-
Tàrrega amb ramal a Linyola havia
estat aprovat i se’n havia de donar
les gràcies a l’enginyer Terrades pel
seu treball i esforç.
En la Crònica Targarina del 19 de
novembre de 1921 hi llegim Vista
la instància subscrita pel President
Esteve Mestre
de la Mancomunitat de Catalunya
i els ajuntaments de Tàrrega, Anglesola,
Tornabous, la Fuliola, Castellserà,
Penelles, Bellcaire, Linyola,
sol·licitant la inclusió en el pla de
ferrocarrils secundaris d’una línia
Tàrrega-Balaguer i ramal a Linyola, el
Rei l’ha aprovat amb les condicions
de que l’estat en pagarà les 2/3 parts
de l’obra i la Mancomunitat d’1/3
part restant. I s’havia de presentar
l’avantprojecte.
En la Crònica Targarina del 18 de
febrer de 1922, s’hi comenta una
reunió feta a Tàrrega per endegar el
projecte. De Linyola hi va assistir el
Sr. Formiguera.
A la revista de l’1 d’abril es deia que
ja s’havia examinat l’avant-projecte
del tren. El 22 de juliol que s’anava
a publicar el concurs per fer l’obra.
En la del 30 de desembre de 1922,
s’informava que la Mancomunitat
aprovava el projecte. Però el projecte
va començar a dormir el son dels
justos al no haver-hi diners per portar
endavant les obres.
El 5 d’abril de 1924, l’ajuntament
entrant a Tàrrega, prometen que vet-
llaran pel projecte de tren Balaguer-
Tàrrega. El 15 d’octubre de 1924, la
Mancomunitat de Catalunya tornà a
plantejar a Direcció General d’Obres
Públiques del tren Tàrrega-Balaguer
amb ramal a Linyola.
L’1 de maig de 1926, Crònica Targarina
reprodueix una entrevista
feta a “La Publicitat” a Epifani de
Fortuny, representant de l’Institut
Agrari de Sant Isidre a la Comissió
per fer les obres del tren de l’Urgell,
on explica que la idea de fer el tren
Tàrrega-Balaguer sorgí l’any 1919,
i de Tàrrega es volia arribar primer
a Igualada i després a Barcelona.
Era la gran il·lusió de la Plana.
L’enginyer Director de Comunicacions
ferroviàries i telefòniques
de la Mancomunitat, Terrades, el
juny de 1919 dóna les solucions
al problema. El 13 d’octubre de
1921 s’incloïa aquest projecte en
el pla dels ferrocarrils secundaris.
Pel juliol de 1922 va obrir-se un
concurs per a la presentació de
projectes. EI 27 de març de 1924 es
publicava una reial ordre aprovant
el projecte per a la construcció
d’aquest ferrocarril.

El problema es va plantejar quan la
Mancomunitat es veié incapaç de
fer front i pagar la tercera part del
projecte i l’activitat quedà aturada.
Ara es vol tornar a reactivar. El
projecte està acabat i aprovat i ja
només falta fer els 34 quilòmetres
de via, en territori pla i on no hi ha
cap problema. Sembla que un grup
de bancs s’oferiran per fer un préstec
a l’Urgell en bones condicions.
Amb la construcció d’aquest tren es
reduirà 1/3 part el temps per arribar
a Barcelona des d’aquestes terres.
El tren és important per la prosperitat
de l’Urgell i de Catalunya.
En un altre article publicat al 26 de
maig de 1926 es comentava que el
projecte s’anava a fer ja que tenia
propostes econòmiques interessants,
però a inicis de 1925 es va
promulgar una disposició anul·lant
tota la legislació ferroviària vigent
i suspenent tots els afers que es
tramitaven. Però tot seguit s’obria
novament a informació pública de
nou la línia Tàrrega – Balaguer. El 15
d’abril passat es va fer una reunió
a Castellserà per a que els pobles
ratifiquessin les ofertes fetes anys
passats en què Tàrrega oferia per la
construcció del tren, 400.000 ptes,
Castellserà i Penelles, 260.000, Linyola
i Bellcaire 200.000... i un con-
2002-2012
10 anys al vostre
servei
sorci bancari farà un emprèstit del
qual respondran els pobles, però
sembla que a Balaguer ha deixat
d’interessar fer el projecte.
Uns anys després, en el número
de 27 d’abril de 1929 s’informava
que al Centre Lleidatà de Barcelona
s’havia fet una assemblea magna
per tornar a posar en marxa el
projecte del tren a la que va assistir
entre moltes autoritats, l’alcalde de
Linyola. El Sr. Terrades planteja de
nou el projecte. De les 300.000 ptes
que val fer un quilòmetre de via, ara
l’estat n’ofereix 75.000 a fons perdut
i 75.000 més, però a retornar.
Les restants 150.000 ptes. les han
de pagar els pobles, pel que amb
els interessos que tindran de pagar
el quilòmetre passarà a valdre
310.000 ptes i per 42 quilòmetres
de via, l’obra costarà 13.020.000
ptes.
L’Estat pagarà 6.300.000 ptes. i
els pobles 6.720.000 ptes. i al seu
moment els pobles van dir que
participarien amb 2.000.000 de
pessetes. Es torna a repassar el que
oferiren els pobles: Tàrrega, 400.000
ptes.; Tornabous, 200.000; la Fuliola
(condicional) 170.000; Castellserà,
260.000; Penelles, 260.000; Bellcaire,
210.000; Linyola 210.000 (condicional).
Els alcaldes, entre ells, el
Floristeria – Jardineria
Mireia Caba Muntada
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)
Història
37
de Linyola digueren que en un futur
ratificarien aquesta quantitat. Si a fi
d’any, els pobles han pogut reunir
els diners, i constituït una societat
anònima que faci les obres, aquestes
podrien començar a la primavera
de 1930 i acabar-se a la primavera
de 1931.
II LINYOLA DIU NO AL TReN
En el número de 23 de novembre
de 1929, es parla d’una reunió feta
al despatx de Joan Girona de Barcelona,
on el Sr. Paz, l’enginyer ara
del projecte els ensenyà tota mena
de plànols, de les cases de les estacions,
els baixadors... i digué que
havia fet el màxim que podia fer tècnicament
per aproximar-se a Linyola,
sense arribar-hi, pel que l’alcalde
de Linyola digué que rebutjava i es
desentenia del projecte. Així la línia
definitiva seria Tàrrega, Anglesola,
Tornabous, Tarrós (carregador i baixador),
Fuliola, Castellserà, Penelles,
Cal Folch (baixador i carregador),
Bellcaire, Pedrís, la Ràpita (baixador
i carregador) i Balaguer. Linyola
quedava a tres quilòmetres de Cal
Folch. El Sr. Paz demanà un mes de
temps, per tornar a mirar de solucionar
l’arribada a Linyola...
El projecte es va fondre...
* Flor i planta natural
* Arranjaments per Bodes i
comunions
* Ornamentació d’església,
restaurants i sales conferències
* Poms i centres florals per
celebracions
* Palmes i corones funeràries
* Composicions florals en artificial
* Disseny de jardins
* Creació i manteniment de
jardins
* Articles de regal

38
Conferència llegida el dia 2 de novembre
de 1967
I PReSeNTACIÓ
Paraules del Dr. Pere Domingo, President
de la SOCIETAT
Des de la càtedra de Fisiologia de
la Universitat Politècnica de Mèxic
ha vingut als nostres braços cercant
consol al seu enyorament, el doctor
Antoni Oriol i Anguera, ara togat amb
els símbols professorals d'aquella
il·lustre Escola. Allí treballa i dóna
els seus beneïts fruits; allí se sent
dir “Maestro” del matí al vespre, tant
com el necessitem ací de mestre,
d'animador, d'amic. El seu cas -car
som encara terra de casos- és un
clar exponent d'aquesta invertebració
hispànica, que, tot comprenent
no pocs dels seus problemes -un
d'ells l’econòmic, lligat al retard de
la investigació científica-, així que
l’hora de la veritat és arribada no
crea pas la circumstància adient a
l'home que podria servir-la complementant-la
com cal, sinó que, voltant
en rodó, mira enrere cercant mèrits
i virtuts baldament no siguin sempre
les més adients, car el progrés
és funció d'aquells homes dotats
d'esperit d'universalitat que saben
alhora crear i valorar degudament el
progrés sorgit de llurs mans.
No us he pas de presentar aquest
nostre germà, ja que tots el coneixeu
com a home que no sap retenir la
riquesa de la seva brillant saviesa,
mostrant figura, acció i esperit. Les
barret picat FEBRER 2013
Opinió
Meditacions sobre l’envelliment (1a part)
Pel Dr. Antoni Oriol Anguera
Antoni Oriol Anguera (Linyola 27 març 1906 - Mèxic abril 1995). Exiliat primer a l’Argentina i
després a Mèxic, tornava a Catalunya, de tant en tant, i ho aprofitava per fer xerrades, com la
que transcrivim, que pronuncià el dia 2 de novembre de 1967 i que fou publicada l’any 1968 a
la revista de l’Institut d’Estudis Catalans, “Treballs de la Societat Catalana de Biologia”, núm. 24.
E. Mestre
llavors del seu talent s'escampen
arreu, prenen forca així que troben
camp adient. Oriol fa honor al seu
país d'origen i a l’acollidor Mèxic. A
aquesta terra nostra, que ha estat
terra de grans fisiòlegs, de branques
de fisiòlegs... Una d'elles, ens
hem honorat recordant-la no fa pas
gaire temps: la del mestre Jaume Pi
i Sunyer, primer que entre nosaltres
fundà un laboratori de medicina
experimental a la vella Escola de
l’Hospital de la Santa Creu. Dos fills
en seguiren la tradició: August i Santiago
Pi i Sunyer. I ara, escampats pel
món, però creats en la materialitat de
la rel o en l'espiritualitat de l’Escola
de Fisiologia de Barcelona com a
investigadors de la categoria dels qui
continuen anomenant-se Pi i Sunyer,
Rossend Carrasco i Formiguera,
Folch i Pi, Jesús M. Bellido, Pere
González, Duran i Reynals, Manuel
Armangué, Josep Puche, Trueta...
Allí on el riu Tordera es fon al mar, a
la mediterrània Calella, dos homes,
també fisiòlegs, molt representatius
de dues èpoques: Marià Cubí i Ramon
Turró. I encara, naixent a la mateixa
Barcelona, Josep Letamendi,
que fou un magnífic exponent, un xic
tardà, de la Fisiologia del seu temps.
També és catalana la branca insigne
dels Oriol, tota actualitat, de pares
i fills admirables, la modèstia dels
quals no voldria ferir; però ací els
tenim, i Déu faci que llurs capacitats
siguin ben administrades pels qui
tenen la responsabilitat de fer-ho.
Que sigui vida paral·lela la circums-
tància complementadora de l’altra
vida lligada a la pròpia personalitat.
El qui avui ens parlarà, Antoni Oriol,
el tenim ja gairebé perdut, però
mantenim ferma l’esperança en un
destí que ens el torni oportunament
encara.
Professor Antoni Oriol. Amic Oriol.
Sou a casa vostra, on ocupeu avui,
per dret propi, una tribuna ben destacada;
nosaltres vivim l'honor de
sentir-nos avui i sempre deixebles
vostres. Ho fem amb la joia infinita de
sentir-vos encara nostre; més nostre
que mai; nostre amb realitats de present,
nostàlgies d'ahir i esperances
de futur. Tot realitats que topen unes
amb altres dins el nostre esperit i al
fluir del nostre cor: d'aquest cor que
batega d'alegria donant força a les
llàgrimes més que no pas al riure, car
tempestuosament es pregunta: Déu
meu! fins quan les realitats volgudes
seran tan curtes?
Germà Oriol: esperem la llum del
vostre saber: podeu començar quan
vulgueu.
II LA CONFeRÈNCIA
Cant a la "bona mort"
A Joan Maragall, el primer dels cantors,
J. O., el darrer dels cantaires.
SoRtIR DECoRoSaMENt. Si, tanmateix,
tots tenim les hores comptades;
si, vulguis no vulguis, hem
d’acabar un cicle que començàrem,
tu i jo, la rosa i la rota, l'onada del
mar i l'estel de l'infinit; si tot comença

i tot acaba... val la pena que cadascú
sàpiga cloure aquest cicle amb
l’elegància i l'alçada que mereixen
les coses transcendentals.
UN GRaN EXEMPLE. El mateix dia
que Freud sentí la fiblada d'un cranc
que li rosegava la carn, féu silenci,
medità Déu sap què i, acostant-se
a l'orella del seu metge, li digué:
“Espero que quan m’arribarà l'hora
em deixareu sortir decorosament”.
Malgrat tot, Freud es mantingué com
tot un home aferrat en aquesta vall
de llàgrimes. Durant molt de temps
(setze anys granats), el gran vienès
aguantà, a pols!, no menys de trentatres
intervencions quirúrgiques, i
entre fiblada i rosec escriví un gran
llibre: Moisès. Moisès i el monoteisme
és una meditació selecta digna
de la seva tercera joventut . Jo diria
el llibre de més alè que ha estat
escrit sobre la raça jueva. Ens hi
pinta un Moisès gitano, no pas jueu,
capdavanter d’un poble irredempt i
parricida.
Els altres -diu- també han matat llur
Déu (si l’han crucificat!), però ells
han pregonat en veu alta el viacrucis
del parricidi. El poble jueu, en canvi,
quedarà condemnat mentre no farà
catarsi del seu crim.
És curiós que mentre un sergent
indocte estossinava jueus a Berlin,
Freud, en lloc de perdre els estreps,
fa examen de consciència i, per tal
d'explicar- se la malastrugança del
poble elegit, fa un gran llibre, en el qual
assenyala les errades dels perseguits.
Tenia vuitanta anys quan el començà,
i vuitanta-tres quan l’acabà. Un
matí de setembre de l'any 39, Freud
crida el seu metge per recordar-li la
promesa d'ajudar-lo a sortir d'aquesta
vall. Schur li respon: “No he oblidat el
pacte ni un sol dia”. Doncs ha arribat el
moment de complir-lo sense dramatismes”.
Això passava el 22 de setembre,
i durant la nit del 23 Freud s'alleugeria
dolçament del seu cos. Freud havia
fet el pas, després de donar el darrer
toc al seu testament racial: el llibre
sobre Moisès.
Heus ací un home exemplar, almenys
a l'hora del seu traspàs. Exemplar,
perquè elegí el moment just, i exemplar
també perquè el dugué a terme
d'una manera senzilla i sense espectacle:
“ni un minut abans ni un minut
després”. Doncs bé: aquesta serà la
nostra tesi; seguiu-me, si us plau, i
provarem d'assenyalar l'hora justa de
la campanada que toca a morir: ni
un minut abans ni un minut després.
L'EQUILIBRI UNIVERSAL. Cal
mantenir l’equilibri sempre, però la
veritable harmonia no és tan sols de
cicles biològics, sinó universals. Si
cercàvem bé els dos pols d'aquest
camp transcendental, potser hi
trobaríem dos noms: Àtom i Estel. I
entre l’àtom i l'estel desfila l'Univers;
Opinió
39
molècules, cèl·lules, muntanyes i
continents... un darrere l’altre com
si llisquessin sobre un carril gegant,
l’oceà lligat al continent, el continent
lligat a la Vida i la Vida a la molècula.
Tot està travat. Teilhard de Chardin
ho ha dit ben clar: “L'Univers aguanta
pel seu conjunt”. “L'Univers tient par
son ensemble.”
Tot l'Univers està ajustat com un
rellotge suís. Un naixement empeny
una mort, l’infant que entra a la fila
empeny el besavi que n'ha de sortir.
La natura s'aguanta perquè amb la
mà dreta ens empeny, i amb la mà
esquerra ens detura: és la hipòstasi
de la Cuatlicue mexicana i de la
Pacha-Mama argentina, divinitats
que ens fan i ens desfan en un veritable
festí de canibalisme còsmic.
L’Univers menja estels sense parar.
La natura devora els seus fills sense
pietat.
L'organisme sacrifica milions de cèllules
a cada minut que passa.
La cèl·lula trinxa molècules sense
moderació.
La molècula transforma electrons
sense enteniment.
Tot s'immola en holocaust a l'harmonia
universal! Però, ai!, també tot
s'engendra en holocaust d'aquesta
mateixa harmonia. Palingenèsia
sense parió o, si voleu... mort i resurrecció.

40
barret picat FEBRER 2013
Opinió
Aquest estiu una persona que alguna
vegada té la santa paciència
de llegir-me al Barret Picat em co-
mentava l’article que vaig escriure
al maig (i publicat al juny), titulat
“Avui, una de por”. Jo hi parlava,
entre d’altres coses, de la xarxa de
corrupció i d’economia parasitària
(que anomenava “ectoplasma”) amb
seu a Madrid i imitada (en to menor,
però “in crescendo”) a les diverses
autonomies del país. Em deia el lector
que trobava aquesta explicació
fantasiosa i dins de l’actual moda
“conspiracionista” per explicar el
món. Potser ell tenia raó. Li vaig reconèixer
que l’article estava escrit en
forma de caricatura i, per tant, amb
les faccions una mica exagerades.
Però de meigas, haberlas hailas. Li
vaig prometre que senyalaria una
porta i donaria una clau per endinsar-se
i comprendre aquesta (sempre
“hipotètica”) xarxa i potser per
descobrir una de les maneres que
tenen d’establir els contactes; així,
després de fer-hi un cop d’ull, cadascú
podrà decidir si hi ha vist gegants
o simplement molins de vent.
Estic segur que des de fa alguns
anys, quan a qualsevol punt del món
veuen escrita la paraula “Masia” amb
majúscula i entre cometes, els ve indefectiblement
al cap l’escola de futbol
del FC Barcelona; allí, des de ben
petits, els futurs jugadors aprenen
les arts i tècniques d’aquest esport i
assimilen la idiosincràsia i els valors
que defineixin aquest Club, admirat
i reconegut arreu del planeta. Ningú
no discuteix que la formació és
bàsica per a multitud de coses de
la vida (també, com és lògic, per
Les altres “Masies”
Josep Binefa Palou
a liderar empreses o països i per
moure’s amb desimboltura dins del
marasme del poder) i sovint, quan
de més petit es comença, millor.
Per això avui parlarem d’aquestes
altres “masies”, les de Madrid, on
s’ha format una part important dels
“personatges” que durant segles
han estat transcendentals per a Espanya
i han col·laborat de manera
decisiva a dur-nos fins on ara som.
És bo saber les coses.
Com és evident, a Madrid hi ha moltes
escoles, però són molt poques i
selectes les que fan de “masia”.
La més antiga de totes, que avui
dia està “desactivada” i substituïda
(ja és un institut públic), era la de
“San Isidro” al carrer de Toledo,
que va de la Plaza Mayor al “Rastro”.
Aquesta escola va ser fundada pels
jesuïtes amb un llegat testamentari
de l’Emperadriu Maria d’Àustria,
germana gran de Felip II i vídua de
l’Emperador d’Àustria Maximilià II.
En aquesta institució s’hi van formar
des dels inicis molts dels “prohoms”
intel·lectuals més brillants i famosos;
especialment a partir del segle XIX,
també molts polítics que van dirigir
el país fins la II República. Vet aquí
uns quants dels que hi van passar:
Calderón de la Barca, Lope de Vega,
Quevedo, José de Larra, Pío Baroja,
Víctor Hugo (el seu pare, general de
Napoleó, va viure a Madrid com a
Governador Militar un any —entre
1811 i 1812), Nicolàs Salmerón
(President de la I República), Julián
Besteiro (polític del PSOE i President
de Las Cortes a la II República), José
Canalejas (President del Govern
assassinat), Eduardo Dato (President
del Govern assassinat), Juan
de la Cierva, Jacinto Benavente,
Echegaray, els germans Machado...
(Per veure la llista completa podeu
consultar la seva pàgina web; 1 també
podreu assabentar-vos-hi de la seva
història).
A principis de la “La Restauració”
(1876, regnat d’Alfons XII) un grup
de catedràtics madrilenys expulsats
de la universitat per raons ideològiques
i encapçalats per Francisco
Ginés de los Ríos van crear la
Institución Libre de Enseñanza
(ILE), que es va convertir en referent
de renovació pedagògica fins
la Guerra Civil. Els seus fundadors,
la majoria krausistes, 2 defensaven
un ensenyament laic, lliure i obert,
en contacte directe amb la natura i
l’entorn. Aquesta nova escola aviat
va triomfar entre els més “progressistes”
de la capital, es va estendre
per algunes ciutats d’Espanya i va
tenir un gran ressò internacional. La
majoria d’intel·lectuals de l’època hi
estan relacionats, especialment la
generació del 27 i el “regeneracionisme”;
també va influir en molts líders
de la II República i, per tant, en la
magnífica reforma pedagògica que
va fer el Govern Republicà durant el
“Bienni d’esquerres” (1931-1933).
La llista de persones relacionades
amb l’ILE és inacabable (podeu
consultar-la a la wikipedia), com
també la llista d’intel·lectuals de
talla universal que hi col·laboraren
1) http://ies.sanisidro.madrid.educa.madrid.
org//principal.htm;al menú “Información/
Personajes Célebres”
2) Ideologia que seguia el pensament de Karl
Christian Friedrich Krause.

escrivint articles al BILE, 3 la seva
revista: Bertrand Russell, Henri Berg-
son, Charles Darwin, John Dewey,
Santiago Ramón y Cajal, Miguel de
Unamuno, Maria Montessori (que va
implantar a Catalunya la pedagogia
de l’ILE), León Tolstoi, H. G. Wells,
Rabindranath Tagore, Juan Ramón
Jiménez, Gabriela Mistral, Benito
Pérez Galdós, Emilia Pardo Bazán,
Azorín, Eugeni d’Ors, Ramón Pérez
de Ayala... Impressionant! No cal
dir que el franquisme va dissoldre la
institució, va confiscar els seus béns i
la majoria del professorat es va haver
d’exiliar; al mateix temps va esborrar
qualsevol rastre de la seva pedagogia
per tornar al “palo y tentetieso” de
sempre. Avui dia només en queda la
“Fundación Francisco Ginés de los
Ríos”, 4 ubicada a la seu de l’antiga
escola i creada després que l’Estat
de la “democràcia” els restituís bona
part dels béns confiscats.
A les “masies” actuals, bastides
durant el franquisme, no hi trobareu
gaires pesos pesants de la cultura
(però sí bastants mediocres i impostors),
ni falta que fa: “vamos a
lo que vamos”. Una de les més conegudes
és El Colegio de Nuestra
Señora del Pilar (Colegio del Pilar,
“para los amigos”). Un té la sensació
que alguns dels pares i mares
que inverteixen diners en formació
en aquestes escoles, no només
busquen qualitat i exclusivitat, sinó
especialment que els seus fills coneguin
i es relacionin amb els qui, de
grans, dirigiran una part important
del país, que es connectin ja de ben
petits a la xarxa de coneixences (probablement
algunes formaran part
de “l’ectoplasma”) i que aprenguin
a bellugar-s’hi. Per a molts ha estat
3) http://www.fundacionginer.org/boletin/
boletin.htm
4) http://www.fundacionginer.org/index.htm
la porta. El Colegio del Pilar va ser
fundat per l’Orde de Maria (Padres
Marianistas) a principis del segle
XX. Al 1921 es va traslladar a l’edifici
actual del carrer Castelló (paral·lel a
la Calle Serrano): un impressionant
palau neogòtic que van comprar a
una duquessa. En poc temps i especialment
durant el franquisme es va
convertir en “masia” (molt probablement
sense que els mateixos frares
que la regenten ho pretenguessin),
molt més encarada al poder que a
la intel·lectualitat. Us recomano que
consulteu la llista dels exalumnes
més famosos a la Wikipedia (busqueu-hi
“Escuela del Pilar, Madrid”;
si ho busqueu al Google, us sortirà
a les primeres entrades). Aquí us
en poso un tast: Juan Abelló, José
María Aguirre (President del Banco
Guipuzcoano), Luis María Anson,
Rafael Arias-Salgado, José María
Aznar, Juan Luis Cebrián, Alberto
Cortina, Antonio Garrigues Walker,
Alfredo Pérez Rubalcaba, Fernando
Sánchez Dragó, Fernando Savater,
Javier Solana, Alfonso Ussía, José
Luis Malo de Molina Martín-Montalvo
(director general del Banc d’Espanya
(1992–2012)), Carlos March, José
Ignacio Wert... Si mireu la llista a la
wikipedia veureu que la majoria dels
noms tenen el propi enllaç; si els
seguiu, entrareu al laberint. Pareu
compte i no us hi perdeu! No cal dir
que el fet d’anar a una determinada
escola i conèixer determinada gent
no determina de cap manera la moralitat
de les persones (no les fa ni
més bones ni més dolentes), però
dóna contactes i facilitats a aquells
que les busquen.
A Madrid hi ha altres institucions
d’ensenyament també molt conegudes
i al meu gust molt més simpàtiques
que l’anterior. Un exemple,
Opinió
41
l’Instituto Ramiro de Maeztu, els
alumnes del qual, grans aficionats al
bàsquet, als anys 60 van ser la llavor
del famós Club de Bàsquet “Estudiantes”.
Al mateix temps, altres alumnes
més donats a la música creaven
grups musicals. I alguns de famosos,
com “Los Pekenikes”. Potser és
per això que cada dia, quan obro el
diari i hi veig notícies de corrupció,
sobresous de calé negre tret d’extorquir
empresaris i de saquejar l’Erari
Públic amb l’excusa de finançar el
partit (efluvis de l’ectoplasma), em
fa l’efecte que sento la música de
“Embustero y bailarín”.
Dins d’un ambient de corrupció generalitzada,
estructural, no només la
putrefacció és per tot arreu, sinó que
l’honradesa i la decència esdevenen
les armes més poderoses, perilloses
i demolidores per al sistema.
Cap cúpula de poder corrupta mai
consentiria tenir un membre honest
i immaculat que hi posés el nas; fóra
una amenaça potencial massa gran
per a la subsistència del grup. Per
això en un sistema corrupte és molt
difícil trobar-hi excepcions: una de
les condicions implícites per entrar-hi
és compartir l’empastifament, mossegar
la poma i llepar; és a dir, fer-se
còmplice. És el ritual imprescindible
d’iniciació.

42
barret picat FEBRER 2013
Opinió
No m’he dedicat a revisar l’agenda
ni a portar una comptabilitat,
tanmateix és molt probable que
2012 hagi estat l’any on he viscut
més vagues, actes cívics, marxes,
concentracions i manifestacions. He
participat a dues vagues generals
amb impressionants assistències i
espectaculars consignes, una vaga
sectorial d’ensenyament, actes amb
la PAH on vam impedir un desnonament
i propiciar un avergonyiment
públic a Bankia, he fet xerrades a
pobles, viles i ciutats on he contribuït
a explicar el guió pervers de
la despossessió col·lectiva a què
ens condemnen la casta dirigent
de Barcelona, Madrid, Brussel·les o
Zurich; he anat a marxes a la recerca
de dignitat; assemblees d’indignats;
grans manifestacions concloses
amb el cant comú, compartit i emocional
de Els Segadors i L’Estaca; he
estat en concentracions de milers o
desenes de milers de persones en
una ciutat benestant i tranquil·la,
com Girona, que no ultrapassa els
100.000 habitants, tot compartint
una ràbia continguda amb grans i
petits, treballadors, petits empresaris
i aturats; he dictat conferències públiques
sobre el nostre passat més
recent; he fet sentir la meva veu en
actes de l’Assemblea Nacional Catalana,
tertúlies professionals, debats
anònims, radiofònics o televisius
on la gent normal, com ara jo, hem
Temps interessants
Xavier Díez
defensat l’enderrocament del sistema
capitalista (i sense que ningú
no s’hagi sorprès ni es preocupés
sobre la meva salut mental), he donat
explicacions en anglès i francès
sobre la nostra situació a Londres i
Montpellier, he parlat clar i català a
qui estigués disposat a escoltar-me,
i finalment, he gaudit de l’honor històric
d’haver estat a la manifestació
més multitudinària de la història de
Catalunya, un més entre el milió i mig
de ciutadans del país reclamant, no
només la independència del nostre
país, sinó la voluntat de participar, en
peu d’igualtat, en la forja d’una nova
nació més lliure, més pròspera, més
desvetllada i feliç.
Certament, com el comú dels mortals,
no sóc immune a l’onada de
pessimisme i desolació que estreny
la nostra ànima. Malauradament,
disposar de més informació que la
mitjana no contribueix precisament
al meu optimisme. És més, per primera
vegada en molts anys, he decidit,
de manera voluntària, moderar
el consum de premsa escrita (no per
estalvi, sinó per salut). Tanmateix, i
precisament per la meva formació,
sóc conscient de la transcendència
(i perills) de l’actual situació. I precisament,
per la meva formació, també
sóc conscient que el pitjor error en
situacions com l’actual, consisteix
a abaixar els braços, a esperar
que altres estrenyin les regnes del
present, a renunciar a reclamar la
nostra obligada participació en la
construcció del futur.
Som en allò que tècnicament es podria
definir, com a “cruïlla històrica”,
un d’aquests moments en què sembla
que els esdeveniments s’acceleren,
i les petites accions individuals
posseeixen major transcendència
de la que podríem imaginar, que la
suma de petits gestos poden suposar
la força col·lectiva d’una revolució.
Malgrat que corrents tel·lúrics
voldrien arrossegar-nos vers els
esculls de la globalització, malgrat
que, ni individualment ni col·lectiva
semblem viure els nostres millors
moments, som en dies decisius, i
és obligació nostra nedar amb tota
la força possible contra la força de la
marea, i cercar palmeres en l’horitzó.
Les petites accions, els petits gestos,
els nostres pensaments i fets, al
cap i a la fi, són els que marquen, el
paisatge que tots voldríem dibuixar
i hauríem de pintar de colors. En
moments com aquests, malgrat que
costi un món sisífic sobreposar-se a
tanta pressió, és quan hem d’aprendre
a actuar amb transcendència.
Perquè, potser el que passa és que
entrem en una nova dimensió, una
nova fase històrica, potser única,
almenys per a una generació. Som
en una Transició vers el desconegut
en uns temps interessants. Potser
massa i tot.

clínica veterinària
experiència i vocació...
experiència i vocació...
973 92 71 98
973 92 71 98
Neovet’s
www.neovets.cat
www.neovets.cat c/ Via Lacetània, 6
facebook.es/neovets
c/ 25300 Via Lacetània, TÀRREGA6
25300 TÀRREGA
facebook.es/neovets
Neovet’s
INAUGURACIÓ
INAUGURACIÓ
9 DE MARÇ
9 DE MARÇ
...ells ho saben agrair
...ells ho saben agrair
BOMBERS
BOMBERS
Neovet’s
Neovet’s

44
Nadales del Sitjar
QUINTA 81
Plantats: Jordi Pons, Marc Vidal, Jordi Guillem, Jordi Pérez, Marc Sanchez, Gerard Balcells, Eva
Macià, Marta Altisent, Gemma Fabregat, Marta Roig, Ivan Teixidó, Anna Padullés, Albina Aldomà.
Asseguts: Gerard Mas, Robert Porta, Gerard Farré, Jordi Martí, Mireia Díaz, Josep Castells, Anna
Nabau, Ivan Mata i Elena Gispert.
44 barret picat FEBRER 2013
Escola de Música a l’Auditori
Concert Escola de Música
Concert Escola de Música
Fotos: Escola Música, M. Rodés, E. Llauet

L’endevinaire i la lluna en flames
Amb la primera llum de l’alba es pot
distingir una figura humana dalt de
tot del palau. És ell, el Tirà.
L’home més odiat del regne, des
de la gran balconada del seu palau,
cada dia contempla la sortida i la
posta del sol. I no és per una qüestió
poètica ni de cap reducte de bondat
personal; ell vol que el poble noti la
seva presència, la seva mirada inquisidora
que tot ho abasta. El poble ha
de sentir la por quan alci la vista per
a mirar el palau.
Com en qualsevol tirania és perillós
parlar; les parets tenen ulls i orelles
i les indiscrecions es poden pagar
amb la més cruel de les tortures i
fins i tot amb la mort.
Ja fa molts anys que dura l’opressió
del Tirà i no sembla haver-hi esquerdes
en el seu poder. Endebades
s’han provat atemptats i revoltes
contra la seva persona però les
repressions han estat duríssimes,
salvatges, i ell, cada cop, n’ha sortit
més enfortit.
Apropem-nos a aquest home de
mirada freda i despietada que contempla
com desperta la ciutat amb
una sinistra ganyota de menyspreu.
Els seus ulls de voltor recorren els
carrers i les places atents a qualsevol
moviment. Després, ressegueixen
les muralles i les vigilades portes
d’entrada, i s’allunyen camp a través
fins al riu, encara envoltat d’una boirina
fina que no trigarà a desaparèixer.
Hi ha una cosa que preocupa a
aquest home poderós i malvat, una
cosa que li treu la son. No parlem
dels seus crims ni de cap mena de
remordiment de consciència. Li preocupa
la mort, la seva mort.
Jaume Balcells Palou
Ara que ja fa temps que té el regne
sota els seus peus, que té el poder
absolut, que es troba fort i segur, el
neguiteja que això no pugui durar
sempre.
* * *
Lluny del palau, en la part sud de
la ciutat, dos amics mantenen una
conversa secreta:
–Saps que t’hi jugues la vida... Encara
et pots fer enrere! –diu l’home
anomenat Taico.
–No! Ja és massa tard! A hores d’ara
ja li han d’haver arribat veus de la
meva existència. Ja sóc “l’endevinaire”.
Em vindrà a buscar...
–Estic amb tu, ja ho saps. T’ajudaré
fins al final però ¿vols dir que no s’ho
ensumarà?... és molt astut.
–Jo també, amic meu, jo també. És
una partida d’escacs, una partida a
mort. –diu el que anomenen “l’endevinaire”.
* * *
Els rumors són com un foc sense
control. El rumor que hi ha un endevinaire
a la ciutat creix dia darrere
dia. La gent, inculta i supersticiosa,
es mostra desconcertada davant de
l’aparició d’aquest nou personatge:
–Diuen que sap el dia de la mort de
cada un de nosaltres! –comenta una
dona al mercat.
–Bajanades! Això només ho sap
Déu! –li replica una altra.
A, sí! Pregunta-li a la dona del ferrer, a
qui li va predir la mort del seu pare...
–Sí, també va avisar de la mort del
meu germà petit –intervé una altra
dona mig plorosa– i del vell pastor
de casa Abatres...
Literatura
45
Entre fets i suposicions el rumor creix
i... les parets tenen ulls i orelles...
* * *
–Porteu-lo davant meu! –cridà el
Tirà– No m’agraden els farsants. Si
no és cert el que diu, no veurà la
sortida del sol.
–Senyor, no pot ser perillós? –s’atreví
a preguntar el capità de la guàrdia.
–Perillós? Un home sol? Escorcolleu-lo
de dalt a baix! Vigileu que no
porti cap punyal –va ordenar el Tirà–.
El vull veure al migdia!
–A les seves ordres, senyor.
–Potser avui tindrem la distracció
d’una execució –va comentar, amb
to burlesc, el Tirà mentre la guàrdia
s’allunyava.
* * *
Tal i com havia ordenat el Tirà, al
migdia, l’endevinaire va ser portat a
palau. La guàrdia personal del Tirà el
va escorcollar minuciosament. Res.
Només portava un saquet de terra i
una gerra amb vinagre.
L’home era prim, d’estatura mitjana
i d’aspecte inofensiu. Tenia un aire
tranquil i bondadós. Destacaven els
seus ulls blaus i unes mans magres,
de dits estirats i ungles llargarudes.
–Espero que no em facis perdre el
temps! –cridà el tirà a manera de
presentació.
–Estic al seu servei, excel·lència.
–M’han dit que pots predir quan arribarà
la mort a cada persona.
–No és una cosa que m’agradi fer,
però hi ha gent que m’ho demana i
jo els dic quan arribarà la seva mort...
El Tirà era desconfiat de mena i
malgrat l’aspecte pacífic del nou

46
barret picat FEBRER 2013
Literatura
vingut decidí posar-lo a prova. A un
senyal seu, la guàrdia va fer entrar
un home que esperava en una altra
sala. L’home anava ben vestit, però
es notava desconcertat.
–Pots endevinar el dia de la mort
d’aquest amic meu?
–Faré el que em demaneu, excellència.
L’endevinaire situà a l’home, que es
mantenia silenciós, al mig de la sala.
Demanà que li apropessin el saquet
de terra que havia portat amb ell. Va
anar tirant la terra al sòl de la sala tot
fent una mena d’el·lipse que envoltava
a l’home. Tot seguit va ruixar la
terra amb vinagre.
Quan va acabar va entrar dins de l’ellipse
i digué a l’home: –Ara us agafaré
molt fort dels braços, gairebé us
faré mal. M’heu de mirar fixament als
ulls i deixar la ment en blanc.
L’endevinaire agafà a l’home ben just
per sobre dels colzes tot mirant-se’l
fixament. L’home ara semblava
espantat, però l’endevinaire estava
immòbil, concentrat en els ulls de
l’altra persona.
Al cap d’uns moments deixa els braços
de l’home i es quedà pensatiu.
Tot seguit el tornà agafar i, de nou,
es concentrà en la mirada de l’home.
Quan el tornà a deixar, l’endevinaire
semblava dubitatiu, insegur.
Tel. 610402795
Camí dels Arcs, s/n - 25240 Linyola
www.centreequestrelliriblau.com
–I bé? Què ha vist el nostre endevinaire?
O és que no heu vist res?
–Sí que he vist però, abans d’explicar-ho,
us voldria demanar que el
vostre amic es retirés.
A un lleu gest del Tirà, la guàrdia
s’emporta l’home a un altre lloc.
–Em sap greu de dir-vos-ho però el
vostre amic no viurà massa. Ho he
mirat dues vegades i en cap cas he
vist que pogués acabar l’any. De fet
dubto que pugui acabar el mes. Em
sap greu!
–Maleït d’endevinaire! Sí que ets
bo! Has de saber que aquest no és
un amic meu, és una escòria rebel
que morirà a la forca d’aquí dues
setmanes. L’he fet vestir bé per enganyar-te.
Si li haguessis pronosticat
llarga vida l’hagués fet matar ara mateix,
davant teu i tu no n’haguessis
sortit gaire ben parat! –va afegir entre
sorolloses rialles.
–El seu destí està escrit als seus
ulls...
El Tirà parà de riure i mirà seriós a
l’home dels ulls blaus.
–Ara em toca a mi. Diguis la veritat,
si vols tornar a veure la llum del sol!
–amenaçà el Tirà.
–Només hi ha una resposta, només
hi ha una veritat i us prometo que us
la diré encara que em costi la vida.
L’endevinaire va repetir l’operació de
la terra i del vinagre.
–Per què aquesta terra?
–Venim de la terra i tornem a la
terra... M’ajuda a concentrar-me, a
veure el camí.
–M’esteu deixant el palau ben brut!
–Ho sento! Ara us agafaré ben fort
dels braços. Notareu les meves
ungles en la vostra pell, potser us
faré una mica de mal, però no heu
de témer res. Concentreu-vos en els
meus ulls.
L’endevinaire retirà les mans dels
braços del Tirà. Dubtà un instant i
digué:
–Tornem a repetir-ho. Concentreu-vos,
penseu només en els meus
ulls.
El tornà a deixar anar i es quedà
pensatiu.
–Què? Què me’n dius?
–No ho puc precisar...
–Com què no ho pots precisar!? Què
et passa, ara!?
–Són molts anys, excel·lència, molts
anys! En qualsevol cas viureu més
de cent anys... però no ho puc precisar
més.
–Més de cent anys? Segur? Si encara
t’hauré de pagar pels teus serveis!
–va dir el Tirà amb un to satisfet.
Escola d’Equitació · Classes d’iniciació a partir de 7 anys · Classes de perfeccionament per tot tipus de genets
Rutes a cavall per l’Estany d’Ivars i rodalies · Estades per nens i nenes en edat escolar · Hípica en general

–Sí, més de cent anys, tret que vegeu
la lluna en flames...
–La lluna en flames!? Què és aquesta
insolència?
–Oh! Disculpeu excel·lència, no he
volgut faltar. Això és com dir: tret
que les vaques volin o que els peixos
caminin... un impossible.
–La lluna en flames! Ets ben boig
endevinaire, però m’has servit bé.
Et deixaré viure i et donaré una recompensa.
–Havent-vos servit a vos ja em sento
recompensat, excel·lència.
* * *
C/ Salmerón, 3 — 25240 LINYOLA
Tel. 973 57 52 27
Han passat unes hores . Ja fosqueja.
Els dos amics, l’anomenat Taico i el
ara conegut com “l’ endevinaire” es
troben a dalt dels turons que tanquen
la part est de la ciutat.
–Ha sortit bé, el Tirà no té ni un parell
d’hores de vida! –diu l’endevinaire.
–Però, com? Com ho has fet? N’estàs
segur?
–Sí. Verí. Verí amb un fibló amagat
en una ungla postissa. L’he punxat
dues vegades.
–Però, no ha notat la punxada? Com
pot ser?
–El premia molt amb les ungles
verdaderes, gairebé les clavava. Li
havia de fer una mica de mal, però
ja l’havia advertit...
–I la terra, per què li has empastifat
la sala de terra?
–Era l’única manera d’amagar l’ungla
postissa i el fibló. Calia treure-la
per punxar-lo. He tingut sort, no
l’han vist...
–I aquesta fama d’endevinaire? De
veritat que saps quan es morirà la
gent?
–No em facis riure! Pagava a la
gent de confiança que havien tingut
alguna mort a la família per a que
diguessin que jo els ho havia pronosticat
abans. Era perillós, perquè
algú em podia trair, per això no vaig
Literatura
47
fer gaires auguris. La resta ho van fer
els rumors, la gent.
–Com vas saber que l’home no era
un amic seu?
–Estava espantat. Ben segur que li
havien prohibit parlar, però els ulls
el delataven. Vaig sospitar la fi que
li tenia reservada i que no era gaire
llunyana.
–I ara, què hi fem a dalt d’aquest
turó? Per què vols fer aquest foc?
–Ho tinc tot ben calculat. Veus, ara
comença a sortir la lluna. Aquest
gran foc quedarà ben bé al davant
de la lluna. Des del palau, per uns
moments, el Tirà veurà la lluna en
flames. Vull que s’assabenti que se
li apropa la mort, que no l’he enganyat
del tot.
* * *
El Tirà no es troba bé. Té una suor
freda i una ardor a la panxa. Surt a la
balconada a prendre l’aire. La closca
de la lluna plena ja espia darrere del
turó. De sobte el cim del turó sembla
encendre’s. Algú hi fa un gran foc.
Aleshores veu “la lluna en flames” i
descobreix, horroritzat que morirà
aquella mateixa nit. El verí i la por a
la mort el paralitzen. Queda repenjat
a la barana com un ninot de drap.
Mira a la lluna envoltada de flames
i murmura sense forces: –Maleït
endevinaire!
Av. de la Mediterrània, 68-69 – 25241 GoLMÉS (Lleida)
Tel./Fax 973 60 01 03
xapaipinturamarpri@gmail.com

48
barret picat FEBRER 2013
Literatura
Biblioteca Salvador espriu
Promoció de la lectura
(2013)
Ja de ple en el nou any, la biblioteca
continua activament amb la seva
missió d’assegurar als ciutadans el
dret d’accés a la lectura i estableix
tot un programa d’accions amb l’objectiu
de promocionar tant la lectura
com l’hàbit lector entre el públic de
totes les edats. Per això, la biblioteca
desplega una tipologia d’activitats
força variada.
D’entrada, és fàcil distingir entre les
activitats per al públic infantil i juvenil
i les activitats per al públic d’adult.
I si es comença parlant de les activitats
dirigides als nens i nenes,
permeteu que faci un comentari
sobre la darrera sessió de l’hora del
conte de la biblioteca. Com ja sabeu,
Sílvia Palazón va ser a Linyola,
a les vigílies del passat Nadal, per
explicar un conte que va permetre
endinsar-nos en el seu món màgic
i apassionant i, alhora, afavorir la
reflexió sobre valors tan essencials
com la importància de l’amistat, la
solidaritat,l’esforç...
Pel que fa a les propostes per al
públic adult, l’actualitat marca sovint
Montserrat Espina Bellet
Imatges de l’Hora del Conte amb Sílvia Palazón
la temàtica de les xerrades, exposicions...
En aquest sentit, la biblioteca inicia
de nou el cicle d’exposicions
d’aquests darrers anys. A més, amb
la voluntat de refermar el compromís
com a biblioteca pública envers
la cultura, la biblioteca comença,
doncs, l’any acollint l’exposició –
“Escriure en temps difícils” des
del 6 fins el 22 de febrer.
Una exposició itinerant i de petit
format de la Institució de les Lletres
Catalanes i el Servei de Bibliote-
Cansaladeria
Artesana
M a Teresa
Elaboració Artesana
Pons i Arola, 35 - 25240 LINYOLA - Tel. 973 57 56 64

ques i que és
comissariada
per Josep-
Francesc Delgado.
Una mostra
que és un
homenatge a
aquests quatre
escriptors:
Avellí Artís-
Gener, Josep
Ferrater Mora,
Pere Calders
i Joan Sales
amb motiu
dels cent anys de naixement (1912-
2012).
I segueixen les exposicions
ja que al mes de
marc i entre l’11 i el 21,
la biblioteca acull “Els
Valors de la biblioteca”.
Una iniciativa del Servei
de Biblioteques i la
Central de Biblioteques
de Lleida i la col.laboració
del fotògraf Josep
Algans.
La mostra, per a tots
els públics, està formada
per cinquanta fotografies preses
en el dia a dia de diferents biblioteques
del Sistema de Lectura Pública
de Catalunya.
Les imatges mostren com són les
nostres biblioteques públiques, què
fan, qui i com les utilitza.
Una oportunitat per conèixer la
biblio teca pública en general així
com els serveis de la biblioteca de
Linyola en el seu dia a dia.
A l’hora d’establir una bona distribució
temporal de les activitats per
tal d’incrementar-ne l’eficàcia, va bé
establir una certa periodicitat. Així, la
gent ja les espera. Un clar exemple
és a l’abril, amb la celebració de la
festa de Sant Jordi, el dia del llibre.
La biblioteca repeteix amb l’Exposició
de Novetats bibliogràfiques i
audiovisuals i l’Hora del Conte de
Sant Jordi.
I ja per concloure,
si parlem d’accions
o actuacions
que contribueixin a
“llegir més i millor”,
recordem que ja ha
començat l’any Espriu
i que es celebra
amb motiu del centenari
del naixement
de l’escriptor.
Recordem que la biblioteca
de Linyola
duu el seu nom. Salvador Espriu,
una de les figures cabdals de les
lletres catalanes del segle XX, serà
Literatura
49
un dels protagonistes d’enguany tant
a llibreries, biblioteques... De fet, hi
ha previstes activitats diverses a dins
i fora de Catalunya.
Disposem-nos a recuperar, també a
Linyola, la figura d’Espriu tot gaudint
amb l’obra del creador del mite de
Sinera!.
La biblioteca comença l’any posant-vos
a disposició una selecció
de les seves obres a “l’aparador
Salvador Espriu”. Més endavant, us
proposarem més activitats. I com
sempre, i si voleu seguir amb puntualitat
les activitats de la biblioteca,
ja sabeu que podeu consultar el seu
bloc http://bibliolinyola.blogspot.
com.es/.
Bones lectures!
LINYoLa

50
CONTE
barret picat FEBRER 2013
Literatura
I UN NOI QUe VOL
MARXAR
Corrien els anys de 1700, Catalunya
estava sota l’opressió dels monarques
espanyols i es veia privada del
més essencial.
A la capital del Segre, una família de
comerciants lluitava amb totes les
forces per a mantenir, amb penes i
treballs, el seu negoci de vins, queviures
i roba del carrer Major.
El Bepet, que era un noi molt jove i
decidit, fill del matrimoni, ja n’estava
fart d’aquella situació.
–Ja no aguanto més!, els hi digué als
pares, el Josep i la Caterina, aquesta
reialesa ens deixarà més nets que
les fulles dels arbres, quan acaba
de ploure.
–I què penses fer, doncs? –li replicà
el pare.
–Doncs mireu estimats pares, no vos
disgusteu, jo havia pensat canviar
d’aires.
–Però on aniràs, contestà la mare,
si ací hi ha fam, a la resta del país hi
deu haver gana...
–No, no em vull quedar pas a Espanya,
jo vull anar a l’altre costat del
món.
–Ja, ja!, se’n va riure el pare, i com
t’ho faries per travessar l’oceà... ets
molt jove..! no coneixes ningú i no-
La camamilla de Linyola
cura tota sola
El rei bepet i de Lleida
Joan Gesé
saltres no tenim diners per a pagar-te
una travessia com aquesta.
–No vos preocupeu, ja m’espavilaré
i com que tinc ganes de treballar no
m’ha de faltar res...
Aquella nit, el Josep i la Caterina
no varen tancar els ulls pensant
amb la decisió que havia pres el
seu fill Bepet, però la carta ja estava
jugada.
Ja era fi de mes, i el senyor Tomàs
arribava a Lleida amb el seu carruatge,
estirat per sis cavalls, portava
les mercaderies que li encomanaven
els botiguers de comarques.
Després de descarregar tota la mercaderia
encomanada i veient que
s’anava fent tard, el senyor Josep
convidà al recader a sopar i dormir
com havia fet altres vegades. Quan
ja estava a punt d’anar a dormir, el
pare d’en Bepet l’hi digué al senyor
Tomàs:
–Senyor Tomàs, l’hi voldria demanar
un favor molt personal, miri, aquest
fill nostre ens ha deixat consternats,
fa poc, ens ha dit que vol deixar el
país per anar a veure noves terres,
nosaltres ho veiem un disbarat, a la
seva edat i sense saber on anirà a
parar...
–És veritat això, Bepet?
–Sí senyor Tomàs –contestà decidit
el noi.
L’home es posà a riure amb tota la
força del seus pulmons.
–Ja saps els perills que comporta una
aventura com aquesta?
–M’ho penso...
–Pensa que no t’espera gran cosa
de bo!
–Sí, però ací el futur també el veig
negre. Els pares escoltaven amb el
posat seriós.
–Molt bé doncs ja que et veig tan decidit,
penso donar-te un cop de mà.
Al Bepet se li va il·luminar el rostre.
Ja havia pujat el primer esglaó!.
–Mira valent, d’ací un parell de dies
marxarem cap a Barcelona i vindràs
a viure a casa meva, fins que arribi el
capità Mc Gregor amb el seu vaixell
de mercaderies, és bon amic meu i
bona persona, ell cuidarà de tu fins
que arribis a bon port.
–Veieu pares, les coses comencen a
rodar bé, prepareu-me el sac amb les
poques coses que necessito.
La senyora Caterina esclatà amb un
gran plor.
–Tranquil·litzis senyora –li digué el
senyor Tomàs, donant-li un copet
a l’esquena–, això són coses del
destí... i el destí és molt capritxós.
Tinc el pressentiment que aquest noi
arribarà molt lluny.
Aquella nit no varen dormir tots el
que tenien son.

II LeS AMÈRIQUeS
Ja feia uns dies que el noi lleidatà es
trobava a la capital catalana, i per fi
va arribar el gran vaixell anglès que
capitanejava el senyor Mc Gregor.
–Mira noi, no et cobraré el viatge
–li digué el mariner al jove, després
que el seu amic Tomàs, els hagués
presentat i explicat la situació –però
et faré treballar molt, què et sembla?
–Bé, em sembla bé –contestà satisfet
el Bepet sens dubtar ni un instant.
–Així m’agrada noi, seràs un bon
mariner.
Aquell matí de diumenge del mes de
juny li va quedar gravat a la memòria
per tota la vida, mentre el Fúria dels
Oceans s’anava allunyant de les
costes catalanes empès pel vent
marí que l’inflava les veles.
Anava passant els dies i les setmanes,
aquell noi que només havia vist
l’aigua del Segre, ara observava la
immensitat de l’oceà amb una actitud
molt plaent.
–Bepet... Bepet... desperta!
El noi aixecà el cap del coixí amb cara
de sobresalt al sentir les mans fredes
del capità que l’hi tocaven la cara...,
en aquell precís moment estava enmig
d’un malson, on una banda de
pirates els hi feia passar molt magres.
–Ja, ja, veig que t’he espantat, potser
no he fet bé de despertar-te així.
–Si senyor Gregor! He passat una
mala nit, entre el mareig d’ahir al
vespre i els pirates aquesta nit..., i ara
al veure la seva barba de tan a prop
ja em pensava que els tenia a sobre.
–Pots estar tranquil noi, aquest cop
hem tingut una travessia tranquil·la.
L’any passat vaig patir un abordatge
amb la pèrdua de tot el carregament
de cotó que duia a Anglaterra.
–Aquesta és una feina molt arriscada...
Literatura
51
–Mira, Bepet, tu ara comences la
vida, amb el temps t’adonaràs
que de risc n’hi ha a tot arreu,
tot depèn de la manera com
enfoquen les circumstàncies,
i... de la sort, és clar...
El Fúria dels Oceans ja arribava
a les costes d’aquella
llunyana terra, els mariners
començaven a plegar veles,
les gavines revoltillaven la
nau per aprofitar les deixalles
que la tripulació llançava per
la borda.
–Bé, noi, fins aquí el primer capítol
de la teva aventura, ara encetaràs la
segona i et desitjo molta sort.
–Gràcies senyor Gregor, l’hi estic
molt agraït per tot el que ha fet per mi.
–Potser jo també te les he de donar
a tu. Has treballat força i t’has portat
com un home adult i sensat.
El capità acompanyà al noi a una
gran plantació de cotó de la qual
coneixia el propietari i l’hi recomanà
el Bepet amb especial interès que el
tractés bé.
Els anys, entre de pressa i lentament
varen anar passant i el Bepet havia
recollit una quantiosa fortuna, va
obrir negocis per tot el continent i
es convertí en un dels més grans
exportadors de l’Amèrica, i va arribar
el dia en què decidí que ja era hora
de tornar a Lleida, doncs ja l’hi havia
caigut els trenta vuit anys.
III eL SOMNI
Durant el llarg viatge de tornada, i
després d’una forta tempesta que
va moure amb molta violència el
vaixell, tothom va quedar malparat,
el Bepet va caure extenuat i prostrat
en un profund son.

52
barret picat FEBRER 2013
Literatura
El mes de maig ja era present al calendari,
el Rei Bepet I de Lleida, es
disposava a sortir del seu castell de
la capital amb tot l’acompanyament
de cavallers, carruatges, abanderats,
guàrdies... i demés persones del seguici
reial, per anar a fer la visita de
costum que feia cada any als pobles
de la província, és a dir, el seu imperi.
Avui li toca visitar Linyola, poble de la
Plana d’Urgell, que celebra la Festa
Major, amb els balls de nit, sota la
llum veneciana de les torxes.
Cavalls i cavallers, s’anaven acostant
cap a la població del lli. De sobte,
quan mancava pocs minuts per
entrar pel Portal de Lleida, una forta
tempesta de pedra, vent i aigua, deixà
la comitiva feta un nyap entrant al
poble, desfigurats i malmesos.
Els linyolencs es varen fer càrrec
amb molta diligència de tots els cavallers
i cavalls aixoplugant-los per
totes les cases i establies.
El rei Bepet es va allotjar a cal Verdurenc,
una de les cases més antigues
i més senyorials del poble, situada a
la plaça de l’església. Tot hi estar ben
allotjat amb tot els requisits que cal
per atendre a un Rei, l’aiguat no l’hi
havia sentit gens bé. Cap a primeres
hores de la matinada, la febre se’l
menjava de viu en viu, suava a raig fet.
–Ai, ai..! quin mareig –exclamava–,
no sé on sóc!
La mestressa de la casa va anar a
despertar al senyor metge i a l’apotecari
per una visita d’urgència, més
per moltes medicines, draps freds i
d’altres remeis que l’hi aplicaren, el
pobre home com més anava pitjor
es trobava.
–Com ho farem –exclamà aquella
bona fent–. Si se’ns mort el Rei a
casa no veure’m mai més el sol.
De sobte a la mestressa, li vingué
a l’esment els remeis de la senyora
Treseta Miravall, una dona molt velleta
que entenia de cures naturals i
ungüents. Quan la Treseta va veure
al Bepet, l’examinà de cap a peus i
li digué...
–No pateixis, Rei meu, que això l’hi
curo abans que canti el gall aquesta
matinada– i posant la mà dins d’una
coixinera que s’havia endut de casa
seva, puix era la seva farmaciola, va
treure un puny de flors grogues amb
pètals blancs i molt oloroses, era la
famosa camamilla de Linyola que,
encara avui, cura tota sola.
Varen fer una infusió, el Rei se la va
beure amb tres glopades i al cap
de poca estona ja es va començar
a trobar bé.
Apuntava el dia, el gall ja començava
a cantar, la gent del poble van
ser matiners per a preparar la gran
festa que s’havia de fer aquell dia
en honor del Rei Bepet. Es varen
matar porcs, pollastres, conills i
no es van matar els gats, perquè
es van escapar tots al veure aquell
rebombori. Tot plegat va ésser una
diada ben aprofitada per tots, ben
tips, ben beguts i cap al vespre ben
ballats a la placeta del castell. La
gent cridava: Visca el nostre Rei!
Visca el Rei Bepet!
Senyor! Senyor! –el Bepet es despertà,
tot xop de suor, sobtat per les
paraules del mariner. Ja hem arribat
a Barcelona, prepari’s, d’ací una hora
baixarem a terra...
En aquells moments, el Bepet, encara
no sabia qui era ni on es trobava
després de la nit passada de mals
sons que l’hi havia regalat el mareig
del dia anterior.
IV LA CAMAMILLA De
LINYOLA
Per fi, l’home que venia d’Amèrica
convertit en un multimilionari, arribà
a Lleida. Els pares, no sabien el
que els hi passava de contents que
estaven, tants anys sense veure el
seu fill i ara els arribava carregat de
salut i de diners.
Passats uns dies, el fill els hi digué
als pares: M’he d’arribar a Linyola, hi
tinc un negoci pendent.
Aquell somni en el que feia de Rei
Bepet, va intuir que era un somni
premonitori, doncs aquelles floretes
grogues que la senyora Treseta li
va administrar per a curar-li aquella
gran malura, podia ser objecte d’un
gran negoci.
Al preguntar per aquelles floretes
grogues a la gent del poble, aquests
l’hi varen donar tota mena d’explicacions
assegurant-li que era una gran
medicina.
A l’empresari vingut d’ultramar, l’hi va
faltar temps per comprar unes terres
a Linyola i sembrar-les de camamilla.
Al cap de dos anys, ja l’exportava
a molts països, al temps que comprava
més terres i anava ampliant el
negoci, i es va inventar un licor fet
de la mateixa herba, Camamilla de
Linyola, el qual va arribar a guanyar
premis internacionals en diferents
exposicions.
Aquest licor ha arribat fins als nostres
dies i actualment a Linyola encara
se’n fabrica, i segons diuen els entesos
és un bon remei junt amb la flor
seca, per a guarir empatxos i mals de
ventre. Així és què si un dia no vos
trobeu massa afinats, penseu que:
La camamilla de linyola cura tota
sola.

Naixença
Qui sap si cruix
el terra moll,
la fulla fina,
la branca morta,
quan treus el cap
de bosc endins.
O si el silenci,
prement-te el coll,
t’empeny amunt
i neixes mut
com núvol blanc
al mig del cel.
Preny
Tardor de seda:
hi ha batecs sota els
faigs,
s’inflen els ceps.
Poemes
Bernat Huguet
De nit
Quan, fosca nit,
sentim el llop
—l’udol feroç,
l’alè de sang,
un tuf tot aspre—
potser, qui ho sap,
tremola el cep
damunt d’un toll.
Llenegueta
Llenegueta primerenca,
m’has untat els dits de mel.
Si no fossis tan llemenca,
em faries pujar al cel.
Literatura
Bernat Huguet* (Golmés,1963) és professor a l’Institut La Serra de Mollerussa. I membre del grup
d’estudis Mascançà. Aquesta primavera publicarà el seu primer llibre de poemes “Bosc Endins”.
Aquí en teniu un tast.
Carlets
Ferit novembre
i en tarda rogenca,
el sol cau vençut:
l’alzina es dessagna
damunt dels carlets.
*Bernat Huguet va publicar uns poemes al Barret Picat núm. 31, de gener de 1985.
Pels boscos d’Àusias
53
Com aquell qui a fembra humida s’atansa
i atret, golós, per la càlida brasa
pretén trobar-hi la mel del regal
i obté només la fredor del rebuig,
s’escau amb mi quan dins del bosc penetro
creient sentir el suau ganyol del cep,
que em veig sovint amerant-me d’aromes,
omplint cistells, carregat de bolets,
i en torno moix, amb el cap aplanat
i amb la dolguda i amarga ganyota
de qui ha trobat, il·lús, un bosc eixut.

54
barret picat FEBRER 2013
Racó verd
els ocells de Linyola
Roger Guillem Martí
ENVERINAMENTS dE
FAUNA, UNA dE LES
PRINCIPALS CAUSES dE
MORT NO NATURAL AL
SEGLE XXI
“Quercus” és la revista mensual
degana de la premsa ambiental de
la Península, creada al desembre
de 1981, porta més de 30 anys
ininterrompudament als quioscos.
Especialitzada en divulgar treballs,
articles i reportatges sobre observació,
estudi i defensa de la Natura,
s’estructura en quatre apartats: “Estudio”,
on s’hi engloben els estudis
científics, “Observatorio”, notícies
de natura relacionades amb cada
època de l’any, “Conservación”,
amb temes d’actualitat tant nacionals
com internacionals, i “Opinión”,
amb articles dels col·laboradors
habituals i també dels lectors.
Així al costat d’interessants estudis
i descobriments científics, reportatges
de paratges naturals, mesures
de conservació, observacions interessants
de fauna i flora, trobem
lamentables notícies d’atemptats al
medi ambient. La constant aparició
de casos d’enverinament, més propis
de mitjans del segle passat quan
era una pràctica fins i tot premiada,
ha motivat la redacció del present
article.
Només al número de febrer de
“Quercus” podem llegir la notícia
d’un enverinament massiu en duess
àrees de caça de Navarra, on
s’han trobat mortes més de 120
aus rapinyaries, entre les quals hi
ha milans reials i negres, aufranys,
arpelles vulgars i voltors comuns. La
mort d’un llop i una àguila imperial
a Castella i Lleó. Un estudi sobre
l’enverinament de milans reials a
Mallorca, on durant 12 anys d’un
projecte de seguiment per la recuperació
d’aquesta espècie a l’illa
s’ha detectat 35 individus morts
per verins. En aquest estudi s’ha
observat que l’enverinament va
ser la causa del 43% de morts de
milans reials al primer any de vida,
mentre que en individus adults és
el responsable de la mort del 76%
d’individus detectats. Finalment, 6
àguiles imperials van ser notícia per
un altre enverinament a Ciudad Real.
C/ President Macià, 7
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
L’ús de verins per a la caça està
expressament prohibit i considerat
en el Codi Penal un delicte contra
la flora i la fauna, castigat amb
penes de presó de 6 mesos a 2
anys, que a més pot comportar
el tancament de l’acotat per un
temps indeterminat (normalment
fins que els seus responsables no
hagin recuperat les poblacions de
fauna afectades). Així, en la primera
notícia que hem mencionat, la de
l’enverinament massiu a Navarra,
de moment s’ha detingut 5 persones
i s’ha tancat les dues àrees de
caça. També recentment, el jutjat
de lo Penal de Jaén ha condemnat
als dos imputats per la mort d’un
linx ibèric per verins a 20 mesos
de presó i una indemnització de
115.000 euros. El jutge no només
ha tingut en compte el valor en
abstracte del linx ibèric, el felí més
amenaçat del món, sinó la inversió
que l’administració havia realitzat
en l’individu mort a partir d’un
programa LIFE de la UE. Per desgràcia
la plana de Lleida tampoc
es salva d’aquestes salvatjades,
és el cas del coto d’Altet. Al 2009
Confeccions OLGA SL
Vestuari i calçat per a professionals
Tel. 973 60 22 24

l’expresident del TDK Manresa,
Carlos Casas, va ser condemnat
amb 2 anys de presó i el pagament
de 7.000 euros per haver enverinat
animals l'any 2003 i a 14 mesos de
presó per haver col·locat esquers
enverinats per eliminar ocells de
rapinya l'any 2005 en aquest mateix
acotat.
Amb això no volem fer una crítica a
totes les àrees de caça, sinó felicitar
aquelles que duen a terme una
gestió cinegètica exemplar, més
enllà de raons morals i discussions
sobre la conveniència de la caça. La
mateixa Real Federación Española
de Caça, que es presentarà com
acusació particular per la mort a
trets d’una altra àguila imperial a
Cádiz, fa una crida als mateixos caçadors
i responsables de les àrees a
denunciar davant les autoritats tots
aquests casos d’atemptats contra
la natura.
I és que no podem baixar la guàrdia
en la lluita contra els enverinaments,
davant l’existència dels
nombrosos casos fins i tot propers
a la nostra vila, que com hem vist
és una de les causes principals de
mort no natural en espècies amenaçades,
algunes en greu perill
d’extinció. Així, si trobem indicis de
la col·locació de verins, tant amb
Milà reial en vol. Foto: www.wikipedia.com
esquers de carn o abeuradors per
fauna, com la troballa d’un animal
ferit o mort, hem d’avisar als Agents
Rurals de la comarca o directament
als serveis territorials de Medi Ambient
de Lleida, que es faran càrrec
de la investigació i si s’escau, de
cursar la denúncia pertinent.
Ja que hem mencionat el milà reial
(Milvus milvus) aprofitarem per
comentar un fet contradictori que
s’està donant a la plana de Lleida.
Servei
d’Auto-rentat
de cotxes
Racó verd
55
Als darrers anys s’ha incrementat
notablement la població de milans,
principalment d’individus que escullen
la plana com a zona d’hivernada,
però també d’individus dispersius,
a causa segurament d’un canvi
en el patró de migració, fent que
molts individus que anaven a altres
latituds es quedin a Catalunya. Això
és possible gràcies a una major
disponibilitat d’aliments, sobretot
amb l’increment dels abocadors, al
ser una espècie que captura petits
ocells i mamífers, però també carronyaire.
Tot i que podria semblar
una bona notícia per l’espècie, en
realitat aquesta està tenint un greu
retrocés a nivell europeu. Així a
Espanya es classifica com espècie
vulnerable, a l’haver disminuït aproximadament
el 50% de la població
tant hivernant com reproductora als
darrers 20 anys. Només al nord-est
peninsular, entre ells Catalunya,
sembla tenir una estabilitat poblacional
o fins i tot increments locals,
com és el cas de Lleida.
I és que segons dades de la SEO,
el milà reial es troba entre les espècies
més afectades per l’ús de
verins il·legals; només entre el 1990
i 2000 es va trobar a Espanya 408
exemplars enverinats.
Taller de reparació
Electricitat i mecànica en general
Especialitat en revisions ITV
Planxisteria i pintura
Alineació de direccions per ordinador
Servei de grua permanent
TALLERS PLA D’URGELL
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola

56
Pl. Església
Carrer Major
barret picat FEBRER 2013
Com passa el temps
Com passa el temps
Reportatge La Verge de Fàtima, 15 d’octubre de 1950
Fotos cedices per Montserrat Teixidó
Carrer R. Formiguera
Carrer D. Cardenal

Balcons
Balcó llarg d’esquerra a dreta: Mercè Masip, Montserrat
Teixidó, Lourdes Teixidó, Pepito Teixidó, Lourdes Ortiz,
Antonieta Gené i Teresa Pons.
A la finestra: Juanita Soldevila. Al balcó Josep Pallerola,
Treseta Soldevila, ?, Magdalena Solsona.
Com passa el temps
Carrer Prat de la Riba
57
Al balcó, Angeleta Boladeres, Isabel Pedrós i el nen
Ignasi Salse.
any 1954. D’esquerra
a dreta. Sr. Ramoneda,
Pau Teixidó, Glòria Teixidó,
Vicent Camarasa,
Pare Josep Piquer, Pare
Miquel Piquer, Conxita
Camarasa, Dolors Piquer,
Maria Camarasa,
Montserrat Teixidó, Teresa
Pons. Plantats al
darrere: Carme Camarasa,
Enric Camarasa i
Frederic Camarasa.

58
barret picat FEBRER 2013
Entreteniments
el racó dels acudits
Un pare i un fill romanen seguts en un banc quan
el fill pregunta:
–Pare, què se sent al tenir el fill més guapo del
món?
–Doncs no ho sé, pregunta-li a ton padrí!
En una classe de matemàtiques...
–Pep, si tens una cartera amb dos-cents
euros i en perds trenta, que tens?
–De ben segur que la cartera d’un altre!
–Hola, bona tarda, em dic Joan, i tu?
–Jo no...
Gerard Soldevila Pelegrí
–On berenen els extraterrestres?
–Al saló d’E.T.
–On és el teu pare?
–Al cel...
–Ah perdona, no ho sabia...
–No?, pensava que t’havia dit que és pilot...
Hi havia un nen tan lleig que quan jugava amb els
seus amics deien:
–No el mulleu, que es reprodueix!

Fotos. E. Llauet, C. Arenas
59