Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Linyola, octubre 2012. Lo Pla d’Urgell<br />
Cap a la Manifestació 11 S<br />
número <strong>194</strong><br />
Linyola, territori lliure i sobirà Foto: Miquel Bresolí<br />
Foto: Carme Arenas
Ofrena Floral Ajuntament<br />
Ofrena floral ERC<br />
11 de setembre<br />
Fotos: C.Arenas
Fotos: C. Arenas, E. Llauet, diferents<br />
Presentació ANC<br />
Presentació ANC<br />
Linyola per la Independència
Fotos: C.Daviu, J.M. Folguera, J. Batlle, E. Mestre, varis.
Fundat l’any 1979<br />
linyola – octubre 2012. lo pla d’urgell<br />
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola<br />
http://www.barretpicat.cat<br />
e-mail: barretpicat@yahoo.com<br />
Redacció:<br />
Esteve Mestre i Roigé<br />
Montse Giné<br />
Roger Guillem i Martí<br />
Quim Balaguer<br />
Carme Arenas Alcalà<br />
Jordi Soldevila i Roig<br />
Marta Ortiz<br />
Judit Pedrós i Caba<br />
Eva Llauet i Giné<br />
Director:<br />
Esteve Mestre i Roigé<br />
Ninotaire: Perenton Massana<br />
Col·laboracions:<br />
Fotografies: J. Balcells, J.M. Folguera, Moisès Mata,<br />
Àlex Tàsies, Jaume Balcells, Cau, Llar Jubilats, Joan<br />
Pau Más Fustà, Ignasi Carles, A. Mestre, E. Mestre,<br />
J.Batlle, C. Daviu, M. Piquer, Dani Hernàndez, FS<br />
Dental Linyola, D. Romero, Llar Jubilats, M. Rodés,<br />
E. Aimerich.<br />
Text: Josep Mª Mas i Mas, Pere Badia, Arnau<br />
Fontanet, Xavier Diez, Cau, Jaume Balcells, Gerard<br />
Soldevila, Joan Gesé, Ajuntament, Llar de Jubilats,<br />
Josep Binefa, Montse Espina, Francesc Foguet,<br />
Josep Pinyol Vidal, Silvia Pagès, Mireia Caba,<br />
Ramon Marti Montesa<br />
Publicitat i subscripció:<br />
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67<br />
barretpicat@yahoo.com<br />
Subscripció anual local ......19,50 ¤<br />
Subscripció anual forània .....22,50 ¤<br />
Edita: Associació Cultural Alorenil<br />
Dipòsit Legal: L. 182-1981<br />
Muntatge i impressió:<br />
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53<br />
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig<br />
Amb la col·laboració de:<br />
Revista associada a:<br />
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre<br />
les opinions expressades en els articles signats o<br />
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.<br />
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar<br />
totes i cadascuna de les col·laboracions.<br />
Editorial<br />
REFERENDUM: CATALUNYA, NOU ESTAT D’EUROPA.<br />
SI o NO?<br />
Ja s’albira. Ja es veu. Però primer caldrà passar per les eleccions del 25 de<br />
novembre i amb els resultats a la mà, les forces sobiranistes –ara mateix<br />
CiU, ERC, IC, SI...- decidiran quan es farà la consulta al poble català, en la<br />
que es decidirà el nostre futur, si fem camí, com a estat propi o seguim amb<br />
Espanya. Ho decidirem els ciutadans que vivim a Catalunya.<br />
MES DE SETEMBRE HISTÒRIC<br />
Catalunya va viure l’11 de setembre, la manifestació més gran de la seva<br />
història amb la participació d’un milió i mig de catalans que marxaren darrere<br />
el lema “Catalunya, nou estat d’Europa” i en la que hi participaren molts i<br />
moltes linyolencs/ques.<br />
Linyola va viure un moment històric quan en el Ple Municipal de l’Ajuntament<br />
es va declarar territori català lliure i sobirà. El 29 de març de 2012, l’Ajuntament<br />
ja s’havia adherit a l’Associació de Municipis per la Independència.<br />
Davant d’aquest esdeveniment, els nostres col·laboradors Xavier Díez, Francesc<br />
Foguet, Sílvia Pagès, Josep Binefa i Josep Pinyol Vidal, d’una manera<br />
o altra en parlen en la secció d’Opinió. Quedin aquestes pàgines per la<br />
història de Linyola.<br />
MÉS ACTIVITATS<br />
Cal destacar-ne per la seva complexitat, l’esforç que han fet diferents associacions<br />
de la vila per portar a terme la Cursa del Caragol, l’Aplec de la bicicleta<br />
però també hi ha hagut d’altres actes de caire cultural i esportiu que han fet<br />
que aquests dos mesos hi hagi hagut força activitats.<br />
5
6<br />
La Barretada<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Sumari<br />
1 PORTADA ....... Miquel Bresolí i Carme Arenas<br />
5 EDITORIAL ............................BP<br />
6 Sumari / La Barretada .........Perenton Massana<br />
CARTES AL DIRECTOR<br />
7 Vinga eufemismes! ........................JB<br />
NOTÍCIES ................................BP<br />
8 ANC a Linyola / Cursa del Caragol<br />
9 Linyola, territori català lliure i sobirà / Un quadre i<br />
un vitrall a l’església / Coneix el teu poble i jornades<br />
europees de patrimoni<br />
10 Jornades dia mundial de l’Alzheimer / L’aplec de la<br />
bicicleta / Inici de curs de les Adoli / 11 de setembre<br />
de 2012: una diada històrica / La llar de jubilat<br />
11 Calor / Telstar: 50 anys / Curiositats / Noms propis<br />
12 Meteorologia i pluviometria ........Josep M. Mas<br />
13 L’Ajuntament informa ...............Ajuntament<br />
14 Inici de curs a l’escola El Sitjar .......Ramon Martí<br />
EXCURSIONISME<br />
15 Campaments llops i daines ............Les caps<br />
ESPORTS<br />
18 Club Futbol Linyola .................Pere Badia<br />
19 “Finisher” al mig Ironman de Berga ........Daniel<br />
Hernández<br />
20 CFS Dental Linyola ............FS Dental Linyola<br />
21 Gran lliga de campions .............A. Fontanet<br />
Duran i Lleida s’ha convertit... també<br />
VISTES DE LINYOLA<br />
22 Festes dels avis ..................Mireia Caba<br />
23 Coneixes el teu poble? ........... Carme Arenas<br />
24 Gràcies, senyor Wert ...............Joan Gesé<br />
25 I ara a fer esport ................Quim Balaguer<br />
ENTREVISTA<br />
26 Entrevista exprés.<br />
David Romero Pascual .............Montse Giné<br />
HISTÒRIA<br />
34 El sacrifici de Companys,<br />
crim de guerra ...........Domènec de Bellmunt<br />
35 Linyola <strong>194</strong>2 (6) .................... E. Mestre<br />
OPINIÓ<br />
39 Catalunya és Espanya? ................ X. Díez<br />
40 Fets, si us plau! ...................Sílvia Pagès<br />
42 Testimoni de l’11S ..............F. Foguet Boreu<br />
44 11 de setembre .................. Josep Binefa<br />
46 L’encaix ........................J. Pinyol Vidal<br />
49 Sobre la violència ..............F. Foguet Boreu<br />
LITERATURA<br />
50 Biblioteca Salvador Espriu ............M. Espina<br />
52 La meva mascota? Un dinosaure ...Jaume Balcells<br />
ENTRETENIMENTS<br />
53 El racó dels acudits ........... Gerard Soldevila<br />
54 Com passa el temps<br />
60 Contraportada .........Quinta 67, C. Arenas i<br />
E. Aimerich
Vinga eufemismes!<br />
A l’Estat espanyol necessitem de-<br />
bats televisius per denunciar els<br />
culpables màxims de la crisi, cas<br />
Bankia inclòs, trobar solucions i també<br />
explicar al poble el que va passar<br />
i passa en l’actualitat. Però, per desgràcia,<br />
això no succeeix, i els polítics<br />
ens confonen amb eufemismes per<br />
mantenir-nos, als pagans de tot,<br />
ignorants de la realitat i sense raons<br />
per indignar-nos i mobilitzar-nos.<br />
Una mostra de l’engany: Pedro Solbes,<br />
el 2008, va anomenar la crisi<br />
creixement negatiu. El Partit Popular<br />
ens va parlar de flexibilitzar el mercat<br />
laboral, és a dir, facilitar l’acomiadament<br />
amb menys despeses per<br />
a l’empresa. Regulació d’ocupació<br />
significa fer fora treballadors per<br />
deixar-los al carrer, i el copagament<br />
de fàrmacs i serveis de salut no és<br />
sinó un repagament, ja que s’abona<br />
el que ja es va pagar. Però l’eufemisme<br />
més críptic dels nostres dirigents<br />
és la consolidació fiscal que implica<br />
que hem de pagar el deute que el<br />
Govern va contraure sense el nostre<br />
permís però amb la garantia que el<br />
paga ríem en cas que ells s’equi-<br />
Cartes al director<br />
ROBA DE CORTINATGES,<br />
DE LLAR I LLENCERIA<br />
GARPI<br />
7<br />
voquessin. La mentida, l’engany i<br />
l’estafa són la manera de resoldre la<br />
crisi? Ni Rajoy ni Zapatero ens van<br />
dir la veritat, i ara paguem els seus<br />
errors de gestió i les seves mentides.<br />
Si això és una democràcia, està ben<br />
clar: no ens representen. Que no us<br />
enredin, ni dormiu a la figuera.<br />
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377<br />
J.B.
8<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Notícies<br />
ANC A LINYOLA<br />
El moviment Assemblea Nacional de<br />
Catalunya (ANC) va arribar a Linyola<br />
a la fi del mes d’agost i va agafar la<br />
base del moviment Linyola decideix.<br />
El dia 4 de setembre es va presentar<br />
l’ANC a Linyola, a la sala Pau Casals,<br />
on els ponents Pere Pugès (secretariat<br />
ANC), Pep Riera (ANC ex-líder<br />
d’Unió de Pagesos) i Ricard Garreta<br />
(Fundació Estat Català) van fer un<br />
Meeting per convèncer als linyolencs<br />
que es sumessin a la manifestació<br />
unitària de l’11 de Setembre a Barcelona,<br />
sota el lema Catalunya: nou<br />
estat d’Europa.<br />
El divendres 7 de setembre es constituïa<br />
l’Assemblea Local de l’ANC<br />
que prendria el nom de Linyola per<br />
la Independència. És un moviment<br />
transversal que uneix a persones<br />
interessades en la Independència<br />
de Catalunya.<br />
L’11 de setembre, uns centenars de<br />
linyolencs i linyolenques es sumaven<br />
a la Manifestació més gran que mai<br />
hagi vist Barcelona, amb el crit d’Independència.<br />
Era la nostra tarja de<br />
presentació per entrar com un nou<br />
estat a formar part d’Europa.<br />
El dia 28 de setembre i els dies 5 i<br />
10 d’octubre, Linyola ha fet reunions<br />
i una crida a les Associacions de la<br />
vila per incorporar-se als seus actes<br />
programats, com serà la celebració<br />
del Correllengua 2012, el darrer cap<br />
de setmana del mes d’octubre.<br />
El dia 7 d’octubre, al partit Barcelona<br />
– Madrid, als minuts 17:14 de les<br />
dos parts, la major part del públic<br />
assistent cridà Independència, el<br />
que tingué ressò a tots els medis de<br />
comunicació d’Europa.<br />
Notícies<br />
Linyola per la Independència.<br />
Estelada.<br />
El dia 12 d’octubre van posar a<br />
l’entrada i sortida del poble d’unes<br />
pancartes amb uns lemes, “el 12<br />
d’octubre i 6 de desembre, res a<br />
celebrar”.<br />
El moviment ANC ha complert amb<br />
una part de la seva feina, al fer que<br />
el tema de la sortida d’Espanya<br />
s’hagi visualitzat i tots els mitjans de<br />
comunicació en parlin.<br />
CURSA DEL CARAGOL<br />
El passat dia 7 d’octubre es va celebrar<br />
la Cursa del Caragol i Caminada<br />
popular. La prova atlètica constava<br />
d’un circuit de 10 Km, i la caminada<br />
de 7Km. A la cursa hi van participar<br />
uns 300 atletes i entre els quals 8<br />
eren del CELI més 6 de Linyola. La<br />
majoria de la província de Lleida<br />
però també de Gavà, Sabadell, Berga,<br />
Montblanc, Manresa, Valls i d’Andorra...<br />
A la caminada hi havia unes<br />
170 persones de les quals unes 60<br />
de fora de Linyola. En total unes 470<br />
persones més els 50 voluntaris que<br />
hi havia a la pista, als encreuaments<br />
de camins i als avituallaments, que<br />
sense aquests voluntaris la cursa<br />
no seria possible organitzar-la, a<br />
l’igual que sense tots els comerços<br />
i empreses col·laboradores. També<br />
agrair a l’Ajuntament el seu suport<br />
com cada any. En quan a xifres es<br />
van fer 560 entrepans, gràcies a<br />
les Adolis (segons comentaris de<br />
facebook post cursa dels atletes, els<br />
millors entrepans que s’han menjat<br />
en una cursa). Es van repartir unes<br />
600 botelles d’aigua, un 350 litres<br />
de refresc i 150 cerveses Estrella.<br />
Als participants de la cursa se’ls hi<br />
donava una samarreta tècnica i una<br />
bossa plena de productes, als de la<br />
caminada tenien una motxilla amb
productes i tots van poder gaudir<br />
d’un bon esmorzar i beguda. De part<br />
de l’organització volem agrair un cop<br />
més a l’Ajuntament, patrocinadors,<br />
Adolis, voluntaris i participants. I<br />
recordar-vos que l’any que ve ens<br />
retrobarem el 6 d’octubre del 2013.<br />
(CELI).<br />
LINYOLA, TERRITORI<br />
CATALÀ LLIURE I<br />
SOBIRÀ<br />
L’Ajuntament de Linyola que en el<br />
Ple municipal de 29 de març s’havia<br />
adherit a l’Associació de municipis<br />
per la Independència –on hi ha 579<br />
municipis i 31 ens, com consells<br />
comarcals, diputacions...–, en el<br />
Ple municipal del 27 de setembre<br />
va votar una moció presentada per<br />
ERC –que tingué 10 vots a favor i 1<br />
abstenció– i Linyola es va declarar<br />
territori català lliure i sobirà.<br />
UN QUADRE I UN<br />
VITRALL A L’ESGLÉSIA<br />
L’església de Linyola ha estat notícia<br />
arrel de la inauguració els dies 1 i 2<br />
de setembre, d’una obra de grans dimensions,<br />
el quadre “El Sant Sopar<br />
de Linyola” pintat i donat a l’església<br />
Antoni Ruiz i el Sant Sopar<br />
per Antonio Ruiz Corredera i que es<br />
troba a la capella del Santíssim. A<br />
aquest esdeveniment se li va dedicar<br />
en la seva totalitat el Full Parroquial-<br />
Linyola nº 53, un número que va<br />
sortir en color amb una entrevista a<br />
l’Antonio Ruiz<br />
Els dies 13 i 14 d’octubre es va presentar<br />
un formós vitrall, “Llum de<br />
l’Esperit Sant”, obra de Jordi Batista<br />
Ramon, que està format per 965 peces<br />
i que forma part d’un projecte,<br />
que substituirà dos vitralls de l’interior<br />
del temple per dos vitralls fets per<br />
les seves mans. El vitrall es posarà<br />
a la sagristia. Mn. Pere Cañada li<br />
va dedicar en la seva totalitat el Full<br />
Parroquial- Linyola núm. 55 també<br />
amb una entrevista a Jordi Batista.<br />
Coneixes el teu poble<br />
Notícies<br />
9<br />
Jordi Batista i el vitrall<br />
CONEIX EL TEU POBLE<br />
I JORNADES EUROPEES<br />
DE PATRIMONI<br />
El dia 29 de setembre, es va celebrar<br />
a Linyola, organitzades pel Centre<br />
de Recerques Mascançà, les Jornades<br />
Europees de Patrimoni –que<br />
es començaren a celebrar a Europa<br />
l’any 1991 i<br />
que aquest<br />
és el primer<br />
any que es<br />
celebrava<br />
al Pla d’Urgell-<br />
amb<br />
una visita al<br />
casc antic<br />
de Linyola.<br />
Malaurada-
10<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Notícies<br />
ment la pluja va fer que la visita es<br />
limités a fer una visita seguint els<br />
porxos des de l’ajuntament fins a<br />
l’església. A la fi de l’acte es visità el<br />
campanar –sense pujar a la terrassa-<br />
i la sagristia. Hi assistiren prop de 40<br />
persones.<br />
El vespre del dia 10 de setembre, es<br />
va celebrar la 6º edició del Coneix el<br />
teu poble, que tingué com escenari<br />
la plaça de l’església i l’interior de<br />
l’església sota la guia d’Esteve Mestre<br />
i Joan Yeguas. Yeguas va parlar<br />
d’una imatge de “El Natzarè” obra de<br />
Joan Robles i Mateo un escultor del<br />
Palau d’Anglesola. Finalment es va<br />
pujar dalt del campanar. Hi assistiren<br />
més de 100 persones.<br />
JORNADES DIA<br />
MUNDIAL DE<br />
L’ALZHEIMER<br />
Els passats dies 20 de setembre i el<br />
4 d’octubre es feren dues xerrades<br />
sobre la malaltia de l’Alzheimer que<br />
foren conduïdes pel Dr. Eduardo<br />
Lezcano i que comptaren amb una<br />
nombrosa participació ciutadana.<br />
L’APLEC DE LA<br />
BICICLETA<br />
El diumenge 16 de setembre organitzat<br />
per l’AMPA del col·legi El Sitjar<br />
es va fer l’Aplec de la bicicleta que<br />
va reunir a centenars de linyolencs<br />
i linyolenques que van gaudir d’un<br />
bon dia per fer un tomb pel terme i<br />
parar a fer un gran esmorzar. A la fi<br />
a l’arribada al Planell, sorteig i regals<br />
pels participants.<br />
INICI DE CURS DE LES<br />
ADOLI<br />
Com cada temporada, Adoli inicia<br />
el seu curs amb les seves activitats,<br />
les de costum i noves, com poden<br />
ser: Manualitats, Gimnàstica, La-<br />
Aplec de la bicicleta<br />
bors, Salsa merengue, Country,<br />
Ioga i Taller de Lectura. També d’altres<br />
activitats com les xerrades...<br />
Pel dia 20 d’octubre han programat<br />
una sortida a Barcelona, on visitaran<br />
al matí, el Museu Blau (museu<br />
de ciències naturals) i a la tarda,<br />
aniran al Teatre Tívoli a veure l’obra<br />
“Campanades de Boda” del grup<br />
La Cubana.<br />
11 DE SETEMBRE DE<br />
2012: UNA DIADA<br />
HISTÒRICA<br />
La jornada va començar amb una<br />
trobada de tractors antics davant de<br />
la Cooperativa del Camp que van fer<br />
un recorregut per diferents poblacions<br />
properes acabant a Linyola<br />
i fent un recorregut per diferents<br />
carrers.<br />
Al matí es van fer les ofrenes florals<br />
de l’11 de setembre per part d’ERC i<br />
Trobada tractors antics.<br />
de l’Ajuntament de Linyola. Pel que fa<br />
a l’ambient, mai hi havia hagut tantes<br />
banderes catalanes i estelades penjades<br />
de finestres i balcons a Linyola.<br />
El mateix passava a tot Catalunya.<br />
Per la tarda, uns centenars de linyolencs<br />
acudiren, en autocar i cotxe a<br />
la Manifestació a Barcelona, on es<br />
manifestaren més d’un milió i mig<br />
de persones sota el lema: Catalunya,<br />
nou estat d’Europa.<br />
LA LLAR DE JUBILAT<br />
El dia 10 d’agost, 25 socis i sòcies<br />
de la Llar vàrem fer una sortida a la<br />
Cerdanya catalana i francesa visitant<br />
Mont Lluís, Font Romeu, el llac de<br />
Matamala i acabant a Puigcerdà on<br />
vam dinar.<br />
El diumenge dia 16 de setembre es<br />
va fer el Dinar del Soci on hi va participar<br />
83 socis que s’ho van passar<br />
força bé.
El dia 3 d’octubre començaren les<br />
classes de tai-xi que es faran cada<br />
dimecres i que estan obertes a tothom<br />
que el vulgui practicar.<br />
CALOR<br />
Durant el mes de setembre i la primera<br />
quinzena d’octubre ha fet força<br />
calor –sobretot a migdia– continuant<br />
de fet un estiu que ha estat calorós<br />
i només interromput per la pluja del<br />
dia 29 de setembre.<br />
TELSTAR: 50 ANYS<br />
Amb motiu del 50è aniversari de la<br />
formació del conjunt “Telstar” que<br />
després va derivar en “Escorpions”<br />
s’està preparant una festa –en prin-<br />
cipi pel 17 de novembre– on una<br />
agrupació formada a partir d’antics<br />
membres dels dos conjunts oferirà<br />
NOMS PROPIS<br />
ANC-LINYOLA PER LA INDEPENDÈNCIA. Organització transversal<br />
que reuneix a gent de diferents maneres de pensar, però que volen<br />
que Catalunya sigui un nou Estat d’Europa. A Linyola tenen molts<br />
seguidors.<br />
Antonio Ruiz que ha donat a l’església un quadre anomenat El Sant<br />
Sopar de Linyola.<br />
Jordi Batista Ramon, ha treballat mesos per fer un vitrall per l’església.<br />
Els col·laboradors de Barret Picat Joan Yeguas i Sebastià Garralón<br />
han tret un llibre “Joan Robles i Mateo. Un escultor d’imatgeria popular”<br />
(1899-1984) i Xavier Díez ha tret a l’editorial El Cep i la Nansa, el<br />
recull de contes “Les Banderes dels Tiets”. Els desitgem molts èxits.<br />
Notícies<br />
11<br />
un petit concert amb música de<br />
l’època. En un principi la festa (amb<br />
dinar a l’Amoca) està adreçada<br />
a tots els participants del “Telstar<br />
Festival” però estarà oberta també a<br />
qui estigui interessat en rememorar<br />
els anys 60.<br />
CURIOSITATS<br />
Fa uns dies,<br />
Jaume Planes<br />
Borràs<br />
–pare– i Antonio<br />
Planes<br />
Pla , fill van<br />
collir una<br />
pera, com<br />
no n’havien vist mai cap, pesava<br />
1,116 quilos. Aquí en queda el testimoni.
12<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Notícies<br />
Meteorologia i pluviometria<br />
agost 2012 setembre 2012<br />
Temperatura màxima 41 o (el dia 11) 35 o (8 i 9)<br />
Temperatura mínima 13 o (el dia 31) 10 o (varis dies).<br />
Mitjana de les màximes 31,1 o 29,2 o<br />
Mitjana de les mínimes 20,1 o 13,8 o<br />
Mitjana del mes 25,6 o 21,5 o<br />
Dies de precipitació 3 2<br />
Dia màxima precipitació 14 l. el dia 5 44 l. el dia 29<br />
Precipitació total mes 19 l. 45 l.<br />
Dades referides a l’interior de la població.<br />
Foto: C. Arenas.<br />
Josep M. Mas i Mas
Notícies<br />
L’Ajuntament informa<br />
CADASTRE<br />
IMMOBILIARI<br />
Després d’una reunió entre l’Ajuntament<br />
i la Direcció General del<br />
Cadastre, per explicar les gestions<br />
d’actualització, que està realitzant<br />
aquesta gerència, dels valors cadastrals<br />
d’un gran nombre d’immobles<br />
del municipi que no s’havien revisat<br />
des de l’any 1988, aquests dies<br />
han anat arribant als veïns les notificacions<br />
amb els nous valors, que<br />
s’aplicaran a partir de l’1 de gener<br />
de 2013.<br />
Atès que han estat moltes les consultes<br />
realitzades pels veïns a l’Ajuntament<br />
en referència als augments<br />
que suposa els valors, creiem que el<br />
més convenient és anar directament<br />
a la seu del cadastre de Lleida, on hi<br />
ha a disposició de tothom o de tots<br />
els afectats, el personal adient per<br />
consultar qualsevol dubte i informar,<br />
si és el cas, de les mesures a emprendre<br />
per tal de fer els recursos<br />
necessaris.<br />
LLICèNCIES D’OBRES<br />
Com a conseqüència de l’incompliment<br />
de les normes i condicions<br />
de les llicències d’obres d’alguns<br />
veïns, es recorda a promotors i<br />
contractistes d’obres que no es pot<br />
iniciar cap obra sense disposar de la<br />
corresponent llicència. A partir d’ara<br />
serà obligatori fixar un cartell que es<br />
lliurarà junt amb la llicència d’obres<br />
amb les dades corresponents a<br />
l’autorització. Aquest cartell haurà<br />
de situar-se en una zona visible de<br />
l’obra mentre durin aquestes.<br />
13<br />
ASSEMBLEA LOCAL<br />
LINYOLA PER LA<br />
INDEPENDèNCIA<br />
A començament de mes es va tenir<br />
una reunió amb l’Assemblea Local<br />
de l’Assemblea Nacional Catalana<br />
“Linyola per la independència”, on<br />
es va tractar la iniciativa de tirar endavant<br />
el Correllengua a Linyola per a<br />
finals d’octubre. L’Ajuntament va manifestar<br />
el seu suport i col·laboració<br />
per tirar-ho endavant juntament amb<br />
les diferents entitats del poble.<br />
TEATRE - MUSICAL<br />
Finalment, si no hi ha cap canvi, el<br />
dissabte 3 de novembre podrem<br />
gaudir de l’obra de teatre “Mamma<br />
Mia” al pavelló poliesportiu a partir<br />
de les 21 hores, a càrrec d’un grup<br />
d’actors i actrius de Torregrossa.<br />
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI<br />
Pensa amb els qui més estimes.<br />
Tú no els pots fallar. Assegura’t!<br />
Amb la garantia de<br />
| VIDA
14<br />
Ja fa cosa d’un mes que els nens<br />
i nenes de l’escola de Linyola han<br />
començat el curs escolar actual i<br />
seran acollits fins a les acaballes del<br />
juny del proper any, 2013.<br />
Com cada curs que comença, les<br />
expectatives i declaracions d’intencions<br />
dels i les mestres, i crec que<br />
puc dir-ho amb el seu permís, estan<br />
plenes a vessar, bo i pensant “aquest<br />
curs farem això”, “milloraré en allò<br />
que vaig veure que en cursos anteriors<br />
encara no me n’he sortit del tot<br />
bé”..., i moltes més. Les intencions<br />
i les ganes de millorar i progressar<br />
són trets que ens caracteritza en els<br />
professionals de l’educació, perquè<br />
ens cal estar al dia de les novetats<br />
i dels avenços que contínuament,<br />
sense parar, s’estan donant, en tots<br />
els sentits, tant tecnològics com<br />
socials i personals.<br />
Malauradament, però, no sembla<br />
que les coses avui en dia ens arriben<br />
planeres i el cim al qual hem de<br />
pujar s’està fent cada cop una mica<br />
més llunyà i més pendent. Ja no<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Notícies<br />
Inici de curs a l’escola El Sitjar<br />
Ramon Martí Montesa, Director<br />
ens cal posar a explicar el perquè<br />
de tot plegat ja que de tots i totes és<br />
sabut que estem immersos en una<br />
crisi punyent i profunda que ens fa<br />
cada cop més vulnerables i preocupats,<br />
potser fins i tot desil·lusionats<br />
i indignats amb i per moltes coses,<br />
massa coses.<br />
Aquest sentiment de malastrugança i<br />
desesperança pot entrar a casa nostra<br />
enganxat en les nostres mateixes<br />
conductes, canviant el bon humor i<br />
ambient familiar que ha de vivenciar<br />
cadascun dels nens i les nenes que<br />
hi viuen, els nostres fills i filles, els<br />
quals tot i que sembla que viuen en<br />
el seu món infantil, ple de fantasies i<br />
pensaments estranys a l’adult, també<br />
s’adonen del què passa. Així que<br />
a ningú se’ns pot escapar aquest fet<br />
i hem de procurar dins de les nostres<br />
possibilitats d’oferir-los l’ambient<br />
més adient per a què puguin continuar<br />
treballant i aprenent, creixent i<br />
formar-se com a persones.<br />
És per això que aquestes poques<br />
línies que dirigeixo a la comunitat<br />
RICHI’S<br />
PERRUQUERIA<br />
HOME I DONA<br />
Plaça Planell, 2<br />
25240 Linyola<br />
Lleida<br />
Telèfon<br />
973 57 53 08<br />
linyolenca i escolar siguin alentidores<br />
i encoratjadores, ja que és en els<br />
moments i temps de més problemes<br />
i entrebancs que hem d’estar encara<br />
més units, treballar plegats i pensar<br />
que des del món de l’educació i<br />
del professorat dels vostres nens i<br />
nenes, no defallirem i tirarem endavant<br />
en aquesta tasca formadora que<br />
se’ns ha encomanat. Ens retallen,<br />
tenim menys professorat i menys<br />
recursos, així com menys capacitat<br />
per atendre l’alumnat amb més<br />
dificultats, rebem menys substitucions<br />
quan ens hem d’absentar..., de<br />
manera que no hem començat amb<br />
la normalitat que s’intenta fer creure<br />
des d’alguns estaments, però el<br />
que si és cert és que des de l’escola<br />
estem esforçant-nos perquè aquesta<br />
anormalitat sigui el menys percebuda<br />
possible per part dels nens i les<br />
nenes. Esperem que des dels àmbits<br />
familiars tots i totes acabem d’oferir<br />
la normalitat que els nostres fills o<br />
filles es mereixen.<br />
Tinguem totes i tots un molt bon<br />
curs 2012-13.<br />
AGROQUÍMICS<br />
BOSCH<br />
· Tractaments agrícols<br />
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís
Excursionisme<br />
Campaments llops i daines,<br />
agost del 2012<br />
Les caps del cau<br />
Ningú va notar que durant una<br />
setmana, els primers dies d’agost,<br />
es respirava una calma inusual a<br />
Linyola? I és clar que sí, els llops i<br />
daines estàvem de campaments a<br />
la muntanya!<br />
Vam marxar el dissabte 4 d’agost.<br />
L’autocar ens esperava davant del<br />
cinema del poble i allí va ser on ens<br />
vam trobar amb les motxilles ben<br />
carregades de tot el material necessari<br />
i les gorres plenes d’il·lusió.<br />
Després de parar a esmorzar i fer<br />
unes quantes corbes d’aquelles que<br />
et remouen la panxa, vam arribar<br />
al Refugi la Basseta de Sant Joan<br />
de l’Erm. Recent arribats vam tenir<br />
una gran feinada per tal d’aixecar el<br />
nostre campament en el que conviuríem<br />
i ens refugiaríem durant vuit<br />
dies i set nits. I per fi érem allí, amb<br />
una setmana per davant i molts jocs<br />
i activitats per fer en plena natura. A<br />
la tarda, després d’haver instal·lat<br />
totes les tendes, la cuina i el barracó,<br />
vam fer una gimcana molt divertida<br />
amb un llenguatge desconegut que<br />
havíem de traduir. Aquesta va ser la<br />
manera com vam descobrir el nostre<br />
eix d’animació: l’Edat medieval! Així<br />
doncs, passaríem una setmana convivint<br />
entre nosaltres com els nostres<br />
avantpassats medievals que ens van<br />
transmetre el seu cognom.<br />
A la nit vam jugar al joc de moros<br />
i templers, una espècie de “polis i<br />
cacos” de l’antiguitat, i no ens en<br />
vam anar a dormir fins que cada llop<br />
i cada daina va omplir el seu quadern<br />
medieval amb totes les experiències<br />
que havia tingut durant el dia i en<br />
va compartir una d’aquestes amb<br />
la resta de companys i companyes.<br />
El diumenge ens vam aixecar ben<br />
d’hora i, després d’escriure “bon dia”<br />
amb la punta del nas en una cartolina,<br />
vam esmorzar com uns reis i vam<br />
fer una d’aquelles activitats que tants<br />
ens agrada: una gimacana, però<br />
aquest cop a l’estil medieval.<br />
A la tarda vam fer un taller on cadascú<br />
s’havia de fer la seva pròpia disfressa<br />
sobre el personatge típic de l’edat<br />
medieval que li havia tocat: monjo/a,<br />
senyor/a feudal, joglar, pagès/a, soldat<br />
i bruixa o bruixot. Aquesta vestimenta<br />
serviria per les ocasions més<br />
15<br />
especials i també per representar un<br />
teatre inventat per tots ells. Aquest<br />
teatre l’havíem de representar aquella<br />
mateixa nit però degut al mal temps<br />
el vam haver d’ajornar.<br />
Dilluns, després de la pedregada<br />
que ens va caure a la nit, necessitàvem<br />
un matí de “relax”. Per això,<br />
tot escoltant el so de la natura i sota<br />
l’aroma d’encens, vam fer un trencaclosques<br />
de la “Llei Escolta” i vam<br />
pintar mandales amb el més tranquillitzant<br />
dels silencis. A més a més,<br />
havíem de reservar forces per l’excursió<br />
que ens esperava a la tarda.<br />
A les quatre de la tarda, amb el cel<br />
una mica ennuvolat, vam sortir per<br />
darrere el refugi a fer una ruta pel<br />
bosc. L’excursió va anar sobre rodes,<br />
tots amb un bon ritme i fent camí<br />
mentrestant fèiem petar la xerrada.<br />
Tot i això, els últims minuts abans de
16<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Excursionisme<br />
parar a berenar es van fer durs i aquí<br />
és on vam comprovar que l’esforç<br />
havia valgut la pena. A més a més,<br />
l’excursió ens va servir per anar-nos<br />
aprenent l’himne dels campaments<br />
de camí. A la nit estàvem tant, tant<br />
cansats que després de sopar vam<br />
fer directament el bona nit i vam anar<br />
corrents cap al nostre estimat sac<br />
per així passar una d’aquelles nits<br />
que ja pot tocar el campanar que<br />
dorms com un tronc.<br />
Dimarts vam fer un bon dia molt divertit:<br />
el túnel de rentat. Per parelles<br />
s’havien de rentar les dents, la cara i<br />
pentinar-se l’un a l’altre per així estar<br />
preparats per començar el dia. Després<br />
vam celebrar les “Olimpíades<br />
Medievals” amb diverses proves que<br />
les dues sisenes havien de superar:<br />
curses de sacs, encertar pilotes en<br />
una diana, jugar a matar, travessar<br />
una tela d’aranya de llana i algunes<br />
més. A la tarda vam fer un taller de<br />
carioques que ens va portar molta<br />
feina i, sobretot paciència ja que<br />
això d’enfilar l’agulla i cosir no ho<br />
dominàvem massa. Després tota la<br />
dedicació va donar el seu fruit ja que<br />
aquelles carioques van donar molt<br />
de joc. L’endemà ens esperava tot<br />
un dia d’excursió, així que vam anar<br />
a dormir ben aviat.<br />
Dimecres vam sortir a les 10 del matí<br />
del campament per anar a conquerir<br />
el Pic de l’Orri, pic que es troba a<br />
2.436 metres d’altura. La pujada<br />
es va fer molt dura i vam haver de<br />
parar a dinar abans d’arribar a dalt<br />
de tot perquè estàvem molt cansats<br />
i necessitàvem recuperar-nos amb<br />
l’entrepà que ens havia preparat el<br />
nostre cuiner. Quan vam aconseguir<br />
arribar a dalt de tot vam gaudir de<br />
les vistes espectaculars que el lloc<br />
ens oferia, vam berenar i després<br />
de descansar una mica vam iniciar<br />
el descens, que va durar dues hores<br />
i poc més. Una vegada vam arribar<br />
al refugi, vam procedir a l’entrega<br />
de les medalles de les “Olimpíades<br />
Medievals” que havíem celebrat el<br />
dia anterior. Els dos grups es van<br />
emportar medalles d’or i de plata<br />
fetes especialment per a l’ocasió.<br />
A la nit, abans d’anar a dormir, vam<br />
fer una petita reflexió personal sobre<br />
quin paper havia tingut cadascú de<br />
nosaltres durant el curs i què podíem<br />
fer per millorar-ho.<br />
Dijous tocava el dia del revés!<br />
Deixeu que us expliquem: a l’hora<br />
d’aixecar-nos començàvem el dia<br />
sopant i, abans d’anar a dormir,<br />
esmorzàvem. L’hora de dinar es va<br />
convertir en la de berenar i, a l’hora<br />
de berenar, com podeu deduir, ens<br />
tocava dinar. Així va ser com vam<br />
començar el dia, fent el bona nit i<br />
sopant. Després cadascú va pintar<br />
en una samarreta blanca l’escut heràldic<br />
del seu cognom i, a l’acabar,<br />
vam berenar.<br />
Entrada la tarda, i amb les samarretes<br />
esteses perquè s’assequessin,<br />
vam dinar i vam acabar el taller de<br />
les carioques perquè encara ens faltaven<br />
alguns últims retocs. A les nou<br />
del vespre vam esmorzar i després<br />
vam jugar al “joc de les croades”. En
acabar vam fer el bon dia i seguidament<br />
cadascú dins el seu sac!<br />
Divendres era l’últim dia sencer que<br />
ens quedava i, realment, va ser un<br />
dia intens. Al matí vam fer “guerra<br />
medieval” amb pistoles d’aigua.<br />
Cada sisena tenia l’aigua barrejada<br />
amb un tint de color diferent que<br />
permetia marcar les samarretes<br />
dels companys de l’equip contrari.<br />
Finalitzada l’activitat, vam acabar<br />
tots blaus i vermells de cap a peus<br />
i amb les samarretes tenyides dels<br />
dos colors! I ben maques que ens<br />
van quedar!<br />
A la tarda vam fer una gimcana<br />
marrana on, com el nom indica,<br />
la finalitat principal era acabar el<br />
més brut possible amb tot tipus<br />
d’ingredients: aigua, farina, ous,<br />
mantega, melmelada, iogurt, etc.<br />
Tot això a la vegada que els llops<br />
i daines intentaven superar proves<br />
intel·lectuals, físiques i d’equilibri. La<br />
prova final consistia en relliscar per<br />
un plàstic ple de tots els ingredients<br />
que havíem fet servir en les proves<br />
anteriors. Vam acabar realment<br />
bruts, però això si, després ¡de cap<br />
a la dutxa! mentre tothom que acampava<br />
ens mirava amb ulls divertits.<br />
Al ser l’última nit el cuiner ens va fer<br />
un sopar especial, era la nit de la<br />
“fritanga” i ens va preparar croquetes,<br />
patates fregides, empanades<br />
de tonyina i gelat de postres. Com<br />
sempre vam acabar la nit escrivint<br />
al nostre quadern medieval, però<br />
aquest cop com que era l’última nit<br />
el vam donar per acabat.<br />
Dissabte, tristos perquè havíem de<br />
marxar ja però contents perquè en<br />
unes hores venien els pares i mares,<br />
ens vam aixecar ben aviat i, després<br />
del bon dia i d’esmorzar melindros<br />
amb xocolata desfeta, vam començar<br />
a desplegar el campament. Els<br />
pares van arribar una estona abans<br />
de dinar i, després de les efusives<br />
rebudes, ens van ajudar a acabar<br />
de desplegar el campament amb un<br />
Excursionisme<br />
17<br />
tres i no res. Acabat el dinar de germanor<br />
al restaurant del Refugi, els<br />
Llops i Daines van voler representar<br />
als pares les obres de teatre que<br />
s’havien preparat amb la vestimenta<br />
que ells s’havien fet uns dies enrere.<br />
Quin fart de riure ens vam fer!<br />
A l’acabar de cantar l’hora dels<br />
adéus i desitjar-nos tots el millor, vam<br />
poder veure que aquella setmana<br />
se’ns havia escolat entre els dits en<br />
un tres i no res, que els dies havien<br />
estat tan divertits ens havien passat<br />
en minuts, però que el record de tot<br />
això quedaria sempre en nosaltres:<br />
Sant Joan de l’Erm, allà on nosaltres<br />
vam compartir-ho tot durant una<br />
setmana.
18<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Esports<br />
La temporada 2012-2013 s’ha iniciat<br />
al CF Linyola de la següent manera:<br />
JUVENILS<br />
Els juvenils després d’haver fet la<br />
pretemporada i haver jugat un partit<br />
oficial, la Junta ha cregut oportú retirar<br />
l’equip del campionat ja que no<br />
hi havia cap garantia que arribessin<br />
massa lluny i s’ha renunciat a tenir<br />
un equip juvenil. Esperem que la<br />
propera temporada es pugui tornar<br />
a formar.<br />
CADETS<br />
Aquesta temporada no s’ha pogut<br />
fer per falta de jugadors d’aquesta<br />
edat. Caldrà esperar a la temporada<br />
vinent.<br />
INFANTIL<br />
L’equip dirigit pel jugador del primer<br />
equip, Ramon Mestres aquesta temporada<br />
encara no coneix la derrota.<br />
Excel·lent la seva actuació.<br />
ALEVÍ<br />
L’aleví està dirigit pel jugador del primer<br />
equip, Aitor Martínez i juga molt<br />
Club Futbol Linyola<br />
Pere Badia<br />
Ps. Beethoven, 6 / 2-3a · Tel. 654 219 877<br />
25230 MOLLERUSSA (Lleida)<br />
Tel. 973 71 44 79 25 - 25240 LINYOLA<br />
gruesbessmo@hotmail.com<br />
bé i s’espera que ben aviat arribin els<br />
bons resultats.<br />
BENJAMÍ<br />
És l’equip revelació del futbol base.<br />
Juguen molt bé i tenen molts bons<br />
resultats. El seu entrenador és Sergi<br />
Berga (a) Xupi.<br />
PREBENJAMÍ<br />
Equip format per jugadors, alguns<br />
dels quals debuten en el món del<br />
futbol i ho estan fent força bé, ja que<br />
juguen de meravella i tenen molt bons<br />
resultats. El seu entrenador és Francesc<br />
Font, que des de fa anys entrena<br />
amb èxit a equips del futbol base.<br />
AMATEUR<br />
L’equip amateur del CF Linyola ha<br />
començat una temporada acceptable<br />
ja que de sis partits jugats<br />
només n’ha perdut un, el que es va<br />
jugar a casa amb l’Almacelles, en<br />
un partit d’infortuni pel Linyola ja<br />
que entre d’altres ocasions, va fallar<br />
dos penals.<br />
Cal dir també que aquesta temporada<br />
l’hem començat amb mal peu,<br />
degut al gran nombre de lesionats<br />
que hi ha a l’equip: Cortès, Heribert,<br />
Mestres, Gamero, Joval, Capdevila i<br />
el porter Mario juga amb molèsties<br />
degut a un xoc amb un davanter a<br />
Artesa de Segre.<br />
La novetat de l’inici de temporada,<br />
fou el fixatge de Gamero, ja que el<br />
club confia i molt amb el jugador.<br />
Els gols del Linyola els han marcat<br />
Simó, 2; Barri 2; Didi, 2; Mestres, 2;<br />
Boldú 1.<br />
Els resultats d’aquesta temporada<br />
han estat fins ara:<br />
Albi, 1 – Linyola, 1<br />
Linyola, 0 – Almacelles, 1<br />
Bellcaire, 1 – Linyola, 2<br />
Linyola, 1 – Tremp, 1<br />
Artesa de Segre, 2 – Linyola, 2<br />
Linyola, 2 – Alcarràs, 1<br />
Esperem veure una bona temporada<br />
amb l’ajuda dels socis i simpatitzants<br />
del Linyola.<br />
SUPERMERCAT<br />
DISBO-DOLORS<br />
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94<br />
25240 LINYOLA (Lleida)
El passat 16 de setembre va tenir<br />
lloc a la localitat de Berga la segona<br />
edició del “Half Sailfish”. Es tracta<br />
d’un triatló de llarga distància on es<br />
recorren 1.900 metres nedant (en<br />
aquest cas al pantà de Baells), 90<br />
quilòmetres de bicicleta de carretera<br />
i finalment 21 quilòmetres corrent.<br />
En Dani Hernández hi fou present<br />
per poder aconseguir l’objectiu en<br />
el seu primer half, ser “Finisher”, és<br />
a dir, poder completar les tres disciplines<br />
en condicions.<br />
Així ens ho comenta: La veritat és<br />
que era una cursa que em feia molt<br />
de respecte, a part hi vaig arribar una<br />
mica curt d’entrenament, sobretot al<br />
córrer. En general l’he trobat força<br />
dura, sobretot els últims compassos<br />
de la secció de córrer, on les cames<br />
ja no em responien degut a la fatiga.<br />
Finalment vaig completar la cursa en<br />
un total de 5 hores i 52 minuts (44 minuts<br />
nedant, 3h i 05 minuts bicicleta,<br />
i 2 hores i 03 minuts de córrer).<br />
Ha estat una gran experiència, perquè<br />
assolir un objectiu d’aquestes<br />
característiques dóna molta satisfacció<br />
personal, això sí, no em faig la<br />
idea de la quantitat d’hores que s’ha<br />
Pl. 11 de setembre, 1 Ent. 1<br />
“Finisher” al mig<br />
Ironman de Berga<br />
Daniel Hernàndez<br />
d’arribar a entrenar per completar<br />
un Ironman, és a dir el doble de la<br />
distància d’un half. De moment ara<br />
descansaré uns dies i més endavant<br />
valoraré si tinc suficient capacitat<br />
d’esforç i temps per entrenar per<br />
poder preparar una cursa d’aquestes<br />
dimensions.<br />
La nota negativa de la jornada la va<br />
protagonitzar un atleta barceloní de<br />
34 anys que durant la prova de la<br />
natació va patir una parada cardiorespiratòria<br />
provocant-li la mort uns<br />
minuts més tard.<br />
Esports<br />
19
20<br />
Després d’una temporada exitosa<br />
aconseguint el campionat de lliga i<br />
l’ascens a la preferent catalana, el<br />
CFS Dental Linyola torna a començar<br />
els entrenaments per preparar<br />
el seu debut a la nova categoria.<br />
Després de rebre la notícia del Francesc<br />
Fabregat, entrenador i líder<br />
d’aquest projecte, que deixava el<br />
seu càrrec per motius professionals,<br />
la junta directiva només tenia un<br />
objectiu, buscar l’entrenador idoni<br />
per dirigir el nostre club.<br />
Després de reunions i de seleccionar<br />
opcions vam trobat a la persona que<br />
passaria a dirigir el nostre equip.<br />
L’entrenador del CFS Dental Linyola<br />
durant la temporada 12/13 seria<br />
el Rafa Martínez. Aquest, un cop li<br />
vam presentar el nostre projecte,<br />
manifestava que el motiu pel qual<br />
va acceptar la nostra oferta era que<br />
li havia cridat l’atenció el fet de ser<br />
un equip jove, amb ambició, amb la<br />
majoria de jugadors de casa, amb<br />
moltes ganes d’aprendre i d’aconseguir<br />
èxits futurs.<br />
El 20 d’agost el nostre equip va començar<br />
a rodar. Durant les 5 setmanes<br />
de pretemporada vam realitzar<br />
fins a 4 i 5 sessions d’entrenament<br />
setmanals, combinant sessions amb<br />
partits amistosos. Al llarg d’aquesta<br />
vam realitzar un total de 6 partits,<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Esports<br />
CFS Dental Linyola<br />
FS Dental Linyola<br />
• primera consulta i diagnosi gratuïtes<br />
• odontologia general<br />
• finançament a sis mesos sense interessos.<br />
• ortodòncia<br />
contra l’FS Agramunt i l’FS Bellcaire,<br />
amb un resultat positiu de 7-2.<br />
Contra l’FS Alcarràs, perdent el partit<br />
per un ajustat 2-1. Contra el Tàrrega,<br />
un equip de dues categories més<br />
al qual vam plantar cara però no<br />
vam poder superar 4-7. També va<br />
visitar-nos el CFS Castellserà, recent<br />
ascendit a Territorial Catalana, aconseguint<br />
un resultat (8-4) i una imatge<br />
molt positiva, ja que era una prova<br />
de foc pel nivell del seu equip. Per<br />
últim, el dia 15 de setembre vam jugar<br />
contra el CFS Balaguer “equip de<br />
l’antiga Nacional B”. Abans d’aquest,<br />
es va organitzar un triangular femení<br />
entre els equips de Solsona,<br />
Cervera i Balaguer, i just abans del<br />
partit dels nostres es va fer la seva<br />
presentació. Jugadors, cos tècnic i<br />
Implants i dents<br />
en un sol dia.<br />
Informa’t! 973 71 44 53<br />
la clínica dental<br />
de referència<br />
al Pla d’Urgell<br />
Pons i Arola, 3 - 1r 2a • 25240 Linyola • www.dentalinyola.com<br />
junta van poder saludar a la que serà<br />
una part molt important d’aquesta<br />
temporada: la nostra afició.<br />
Amb aquest acte donàvem per finalitzada<br />
la pretemporada i en poc menys<br />
d’una setmana començava la lliga.<br />
Fins al moment hem jugat 3 partits,<br />
dos com a locals i un al camp del CFS<br />
Juneda. Els tres resultats han estat<br />
positius, sumant 3 victòries en els 3<br />
partits, però ja hem pogut comprovar<br />
que aquest any “no val a badar”,<br />
qualsevol equip et pot guanyar.<br />
Partits:<br />
CFS DENTAL LINYOLA, 8 – CFS FRAGA, 6<br />
CFS JUNEDA, 2 – CFS DENTAL LINYOLA, 10<br />
CFS DENTAL LINYOLA, 6 – CFS RAJOLÍ<br />
D’OR LLARDECANS, 4
En aquest número, parlaré sobre la<br />
Champions League, la millor competició<br />
de clubs del món, us explicaré<br />
les característiques dels favorits, els<br />
equips revelació, i els jugadors que<br />
podrien ser la revelació d’aquesta<br />
edició de la Lliga de Campions, us<br />
ho explicaré a continuació.<br />
Aquí explicaré les característiques<br />
principals dels equips que crec són<br />
favorits per aconseguir el títol, els<br />
principals competidors són aquests:<br />
BARçA: El nostre Barça, cada any<br />
és considerat un dels ferms candidats<br />
per la Lliga de Campions. Amb<br />
la nova etapa de Tito a la banqueta<br />
blaugrana ha començat molt bé<br />
amb 8 victòries i 1 empat, el Barça<br />
ja comença a practicar bon joc. Però<br />
jo crec que per millorar encara més,<br />
Tito hauria de fer canvis, Montoya<br />
com a lateral dret titular, davant la<br />
mala forma d’Alves, fer jugar a Villa<br />
com a titular en el lloc d’Alexis, i per<br />
últim fer jugar a Marc Bartra com<br />
a titular, quan hi ha tants defenses<br />
lesionats. Tot i això els blaugranes,<br />
són ferms aspirants al títol.<br />
CHELSEA: Van guanyar la Champions,<br />
la temporada passada, amb<br />
un estil de joc molt lleig, defensant<br />
i fent contracops, però aquest any<br />
els blues la volen guanyar amb un<br />
estil completament diferent, tocant<br />
la pilota i fent un joc molt més bonic.<br />
Per aconseguir aquest nou estil,<br />
Abramovich ha tornat a fer ús dels<br />
seus diners, amb fitxatges com els<br />
de Hazard (40 milions ¤), Oscar (32<br />
milions), Marko Marin, Moses i Azpilicueta.<br />
Amb Hazard i Óscar, com a<br />
referents, Di Matteo vol construir un<br />
equip, que jugui bé, sigui efectiu en<br />
Esports<br />
Gran Lliga de Campions<br />
Arnau Fontanet Palou<br />
atac i tingui una defensa sòlida. Amb<br />
aquesta plantilla, jo formaria amb un<br />
4-2-3-1, amb Chech a la porteria,<br />
Azpilicueta (LD), David Luiz, Ivanovic<br />
al centre de la defensa, i Bertrand<br />
(LI), amb Lampard, i Ramires o<br />
Oriol Romeu, al doble pivot, Mata<br />
o Marin, Hazard i Oscar a la línia de<br />
mitgespuntes i Fernando Torres com<br />
a home de referència, amb una gran<br />
banqueta amb jugadors com Terry,<br />
A.Cole i Lucas Piazon, un talentós<br />
jove brasiler de només 18 anys. Crec<br />
que juntament amb el Barça, són els<br />
dos millors equips del continent.<br />
JUVENtUS: Després d’uns quants<br />
anys d’absència, torna un dels<br />
grans equips europeus de la història,<br />
els bianconeros ara ja sense el<br />
gran Alessandro Del Piero, l’equip<br />
de Torí, després de proclamar-se<br />
campions de la Sèrie A la passada<br />
temporada, torna a formar un equip<br />
per fer honor a la seva gran història.<br />
Un equip amb jugadors com Buffon,<br />
Chiellini, Pirlo, Marchisio o Giovinco,<br />
amb aquesta gran plantilla, Antonio<br />
Conte, pot tenir l’ocasió de tornar a<br />
regnar Europa, tot i això també serà<br />
difícil arribar tan lluny, però a mi no<br />
em semblaria gens estrany que en<br />
aquesta Champions lluités per aconseguir<br />
el títol. Amb aquesta aliniació<br />
un 3-4-3, amb Buffon, Cáceres, Chiellini<br />
i Barzagli com a centrals, Isla i<br />
Kwodwo Asamoah com a carrilers, i<br />
amb un mig del camp de luxe, amb<br />
Pirlo, Marchisio i Vidal, i una davantera<br />
amb Giovinco i Giacherini com<br />
a extrems i Matri com a referència.<br />
Amb un gran equip en totes les<br />
seves línies, un bon toc de pilota i<br />
migcampistes amb una gran tècni-<br />
21<br />
ca, i una plantilla llarga la Juventus<br />
té possiblilitats de competir per la<br />
Champions.<br />
Com a equips revelació, jo crec que<br />
hi hauran el Málaga i el Borrussia<br />
Dortmund.<br />
B. DORtMUND: L’equip de Jurgen<br />
Klopp, és un molt bon equip que<br />
juga molt bé a futbol, amb jugadors<br />
no molt coneguts, però molt bons,<br />
tots tenen un gran toc de pilota i<br />
una gran definició de cara a porteria,<br />
els jugadors més destacats<br />
són, Hummels un central alemany,<br />
amb una gran contundència i una<br />
excel·lent sortida de pilota, Gotze<br />
un mitjapunta amb molt bona conducció<br />
de pilota i una gran visió<br />
de joc, Lewandowski un davanter<br />
centre amb molts recursos, amb uns<br />
grans controls i definició, i el millor<br />
jugador és Marco Reus, un interior i<br />
mitjapunta, que té un gran dribbling,<br />
velocitat, molta visió de joc i un gran<br />
olfacte golejador, l’aliniació serià<br />
un 4-2-3-1, Weidenfeller, Piszczec,<br />
Hummels, Subotic i Shcmelzer en<br />
defensa, Sven Bender i Gundogan<br />
al mig del camp, Reus, Gotze i<br />
Blaszczykowski, a la línia de tres<br />
quarts i Lewandowski en atac.<br />
MáLAGA: Ningú esperava aquest<br />
Málaga després de la marxa de<br />
Cazorla, però Isco ha aconseguit fer<br />
jugar a l’equip amb la seva visió de<br />
joc, passades i jugades individuals,<br />
Saviola també s’ha integrat molt bé<br />
i marca gols, aquest equip passarà<br />
de sobres les expectatives en la seva<br />
primera participació en Champions.<br />
Per més informació mireu el meu<br />
blog: http://sempre-blaugrana.<br />
blogspot.com.es/
22<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Vistes de Linyola<br />
El dia 2 d’octubre es va celebrar la<br />
festa dels avis.<br />
Amb aquesta festa s’intenta promoure<br />
la relació de la gent gran i els petits,<br />
tot recordant la saviesa, valors i<br />
atencions que els avis, padrins i iaios<br />
transmeten als seus néts.<br />
Les floristeries participem en aquesta<br />
campanya organitzant tallers als collegis,<br />
en el que els avis i néts aprenen<br />
algunes coses de les plantes,<br />
a més de realitzar i compartir alguna<br />
activitat conjunta.<br />
En aquestes activitats les plantes són<br />
utilitzades com a símbol de l’estima-<br />
2002-2012<br />
10 anys al vostre<br />
servei<br />
Festa dels avis<br />
Mireia Caba, floristeria Ram de Lli<br />
ció que se’ls ha de tenir, igual com<br />
els avis tenen cap als seus néts, per<br />
fer-los créixer de forma sana i forta,<br />
i del respecte que els nens han de<br />
tenir cap als grans.<br />
Aquest any per ser el primer i estrenar-nos<br />
vam realitzar dos tallers amb<br />
els alumnes de 3r i P4 de l’escola.<br />
CEIP El Sitjar ens va obrir les seves<br />
portes a la floristeria Ram de Lli i a<br />
6 avis que ens acompanyaren per<br />
realitzar els tallers:<br />
– 3r. Els alumes d’aquest curs van<br />
crear el seu arbre genealògic en<br />
el que recorden els avis, pares i<br />
Floristeria – Jardineria<br />
Mireia Caba Muntada<br />
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)<br />
germans. Els titularen l’arbre de<br />
la vida.<br />
– P4. Amb aquesta classe es va<br />
llegir un llibre cedit per la biblioteca<br />
Salvador Espriu, que relata<br />
un dia d’estada del Jan amb els<br />
seus avis. Després realitzaren un<br />
preciós dibuix dels seus padrins<br />
i padrines.<br />
Només ens queda dir que la proposta<br />
va ser molt ben acollida pel centre<br />
escolar, els avis i els nens. I agrair<br />
des de la floristeria la participació<br />
de tots.<br />
Feliç dia dels avis a tots!<br />
* Flor i planta natural<br />
* Arranjaments per Bodes i<br />
comunions<br />
* Ornamentació d’església,<br />
restaurants i sales conferències<br />
* Poms i centres florals per<br />
celebracions<br />
* Palmes i corones funeràries<br />
* Composicions florals en artificial<br />
* Disseny de jardins<br />
* Creació i manteniment de<br />
jardins<br />
* Articles de regal
Vistes de Linyola<br />
Coneixes el teu poble?<br />
Carme Arenas<br />
La resposta a l’anterior, ens la dóna Laura Mas i al mateix temps ens informa de:<br />
— La primera llinda de l’esquerra correspon a l’antic habitatge de Magdalena Farreny coneguda com cal Gargori i<br />
situada al començament del carrer Cervantes (Arnando).<br />
— La segona correspon a l’habitatge del cabaler del Gabaix. Situada al carrer Cristòfol Colom.<br />
— La tercera correspon a la casa coneguda com cal Masset, la llinda apareguda recentment està situada al carrer<br />
Roger de Llúria. La imatge del lavabo resta de l’enderroc de l’habitatge del senyor Solé Mas, situada al carrer<br />
Jaume I el conqueridor cantonada Cristòfol Colom.<br />
I la imatge del sortint de la finestra està situada a la casa coneguda com Cal Segall propietat del matrimoni Morera<br />
Solsona. Al Carrer Major cantonada carrer Cervantes.<br />
Les imatges d’aquest número són fàcils i es troben en un edifici del poble. Les podeu identificar? Respostes a<br />
barretpicat@yahoo.com<br />
Prat de la Riba, 111 - 25240 LINYOLA<br />
Tel. 973 11 15 13<br />
BAR<br />
Des de 1984<br />
23
24<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Vistes de Linyola<br />
Sí, moltes gràcies perquè amb a<br />
seva declaració de voler “Espanyolitzar”<br />
les escoles catalanes, m’ha fet<br />
reviure en uns instants tot el passat<br />
de la meva infantesa escolar.<br />
Ho he vist tan clar que m’he posat<br />
a escriure com si es tractes d’un joc<br />
virtual.<br />
He vist les antigues escoles, les<br />
Escuelas Nacionales, amb les seves<br />
quatre façanes blanques deslluïdes<br />
de pintura, els bancals de les portes<br />
i finestres d’obra vista escantellades,<br />
la tanca del pati de pedra artificial<br />
amb acabat de motllura i la petita<br />
barana de ferro rodó, el reduït pati<br />
ple de tolls d’aigua quan plovia i on<br />
estava rigorosament prohibit traspassar<br />
l’arbre central que dividia<br />
la zona on jugaven les nenes, sota<br />
pena d’un càstig exemplar.<br />
He vist als senyors mestres, el senyor<br />
Bonjorn, el senyor Sendra i el<br />
senyor Aladavó passejant amunt i<br />
avall a l’hora del patí, amb la bata<br />
gris i les mans creuades al darrere<br />
fent els seus comentaris particulars.<br />
He vist l’interior de l’escola amb les<br />
seves parets polsoses, les bigues<br />
i les portes color marró i el terra<br />
de rajola rústega, els pupitres vells<br />
i ratllats, tacats amb la tinta que<br />
vesava dels tinters encastats, que<br />
sovint el senyor professor anava<br />
reomplint amb una botella de litre<br />
on s’hi elaborava el líquid de color<br />
blau, mitjançant aigua i una pastilla<br />
de la química més avançada.<br />
He vist les quatre bombetes de<br />
quaranta vats que penjaven del<br />
sostre, la petita estufa de clofoll<br />
que feia més fum que foc i que era<br />
incapaç de treure la fredor de la<br />
sala, també em recorda haver vist<br />
el sac de paper que contenia la<br />
llet en pols que els nostres amics<br />
nord-americans ens enviaven per a<br />
Gràcies, senyor Wert<br />
Joan Gesé<br />
compensar la probable desnutrició<br />
que “los niños españoles pudiéramos<br />
padecer” i que el senyor mestre<br />
amb molta cura ens preparava i<br />
ens feia beure perquè en un futur,<br />
fóssim més grans, més macos i més<br />
intel·ligents.<br />
He vist la dolça i penetrant mirada<br />
que des dels seus marcs penjats<br />
al fons de la paret principal ens<br />
regalaven, el Jefe del Estado i José<br />
Antonio Primo de Rivera, tal com<br />
assenyalaven les inscripcions que<br />
hi havia al peu de l’estampa i que<br />
estaven acompanyats d’un Sant<br />
Crist amb creu de fusta fosca i figura<br />
platejada, dels quals un alumne,<br />
amic meu, em deia “que aquests<br />
tres són els que porten tot el negoci<br />
del país”.<br />
He vist la voluminosa enciclopèdia<br />
única –un sol llibre, amb totes les<br />
matèries–, que fèiem servir durant tot<br />
el curs, i la famosa regla o paleta que<br />
impartia justícia o injustícia segons<br />
es mirava, amb la tenebrosa frase<br />
“Para la mano”, si era pena lleu la mà<br />
estesa i la paletada fluixa i si era més<br />
greu, paletada més forta, però si la<br />
falta era molt greu, et feien fer l’ouet,<br />
que consistia en posar els ditets de<br />
punta i aplicar el cop correctiu entre<br />
els dits i les ungles, i el qui retirava<br />
la mà al moment de picar, la pena<br />
se li podia multiplicar per dues, tres,<br />
quatre, etc..., depenent de l’estat<br />
d’humor del mestre.<br />
He escoltat cants, els cants patriòtics,<br />
que mot sovint ens feien<br />
entonar... “Cara al sol con la camisa<br />
nueva que tú bordaste rojo ayer....” i<br />
també “Prietas las files, recias marciales<br />
nuestras escuadras van, cara<br />
al mañana que nos ofrece patria<br />
justícia y pan”. I ara que es diu i es<br />
comenta, que els jugadors de les<br />
seleccions espanyoles no poden<br />
cantar l’himne Nacional, perquè no<br />
té lletra, jo els puc assegurar que<br />
en té perquè a la nostra Escuela<br />
Nacional la vàrem aprendre i l’haguérem<br />
de cantar durant tots els<br />
anys que anàrem a escola...”¡Arriba<br />
España! Alzad los brazos, hijos<br />
del pueblo español que vuelve a<br />
resurgir, gloria a la patria que supo<br />
seguir sobre el azul del mar y el<br />
caminar del sol”.<br />
En fi Sr. WERT, l’hi torno a donar les<br />
gràcies de tot cor per haver-me permès<br />
retornar a “aquellos dichosos<br />
años en que todos éramos felices y<br />
comíamos perdices” i com li dèiem<br />
al nostre estimat mestre, quan a<br />
l’acabar la jornada, sortíem d’estudi:<br />
¡Que usted lo pase bien!
Doncs sí, arriba un moment en què<br />
per diverses qüestions ens plantegem<br />
fer esport. Jo m’ho he plantejat,<br />
i a més a més, ho he dut a la pràctica.<br />
Això és el que té mèrit. Tothom<br />
s’ho planteja en algun moment de<br />
la seva vida, però triar què es vol<br />
fer, posar-se calçat esportiu, i sortir<br />
al carrer per anar al gimnàs, i<br />
agafar la bici, o córrer, això ja<br />
és una altra cosa. Estic segur<br />
que molts prefereixen fer esport<br />
des del sofà, intentant aixecar<br />
els peus fins posar-los còmodament<br />
a sobre d’una cadira,<br />
o intentant aguantar el comandament<br />
a distància mantenint<br />
el braç perpendicular respecte<br />
al tors el major temps possible.<br />
A Barcelona en feia d’esport, de<br />
dos tipus. Un era el convencional:<br />
feia temps que anava al gimnàs i<br />
anava en bici d’un lloc a l’altre, malgrat<br />
els perills que comporta anar<br />
en bici per la ciutat. Un altre dia ho<br />
explicaré. L’altre era aquell esport<br />
que anomenem informal: córrer per<br />
agafar l’autobús, mantenir-se alguna<br />
horeta dret fent alguna cua, ajupir-te<br />
Vistes de Linyola<br />
I ara a fer esport<br />
Quim Balaguer<br />
tres vegades seguides perquè has<br />
trepitjat merda, estar-se una estona<br />
fent puntetes per poder veure què<br />
mira la gent... bé aquests tipus de<br />
coses que fan els barcelonins i que<br />
no entendreu mai.<br />
El cas és que ara intento córrer. Una<br />
mica no us penseu... Amb el Pau és<br />
més difícil trobar moments per fer-ho<br />
(de fet, per fer qualsevol cosa). Ai,<br />
no que això és l’excusa. Si dic que<br />
només intento córrer és perquè estic<br />
en tan baixa forma que si corro 10<br />
minuts seguits m’ofego; a Barcelona<br />
seria pell: perdria qualsevol autobús<br />
que s’apropés i necessités, i si<br />
trepitgés una bona merda l’hauria<br />
25<br />
d’arrossegar una bona estona per<br />
la impossibilitat d’ajupir-me tantes<br />
vegades seguides. Una llàstima. I<br />
em perdria el que veu la gent.<br />
I el cas és que córrer pel Pla té la<br />
seva gràcia, perquè bàsicament és<br />
pla, i pujades i baixades poques ( o<br />
això sembla, que una cosa és anar<br />
en cotxe, i una altra corrent o<br />
amb bici).<br />
Una altra gràcia és que realment<br />
es surt a córrer i a obrir els<br />
pulmons. I ara estareu pensant<br />
clar, i a Barcelona això és impossible.<br />
Doncs es veu que no<br />
tant, que córrer per la carretera<br />
de les aigües o pel front litoral<br />
esdevé cada vegada més un<br />
entrenament agradable i saludable,<br />
relativament lluny dels<br />
cotxes, i amb espais dedicats a que<br />
ningú emprenyi els corredors. Un<br />
dia que em decideixi, aniré a córrer<br />
a Barcelona i ja us explicaré...<br />
Com que fa poc que corro, poca<br />
cosa més a dir. Que m’ofego. Espero<br />
arribar al proper quilòmetre. Ai no, al<br />
proper Barret Picat!<br />
Confeccions OLGA SL<br />
Vestuari i calçat per a professionals<br />
C/ President Macià, 7<br />
25230 MOLLERUSSA (Lleida)<br />
Tel. 973 60 22 24
26<br />
El David va néixer a Barcelona fa<br />
30 anys, però en fa 25 que va venir<br />
a Linyola amb els seus pares José<br />
i Sílvia (el Marc encara no hi era) i<br />
van obrir la pastisseria El Timbaler.<br />
Precisament el nom de El Timbaler<br />
sembla que ha estat providencial<br />
perquè n’ha tocat uns quants de<br />
timbals.<br />
Fitxa<br />
Nom: David Romero Pascual.<br />
Data naixement: Barcelona, 30 de<br />
setembre de 1982.<br />
Professió: tècnic de so i bateria<br />
amb Joan Dausà i els Tipus d’interès,<br />
Hans Laguna i Cuni Massa,<br />
entre altres col·laboracions.<br />
Com van ser els teus inicis en el<br />
món de la música?<br />
Ja de petit vaig començar anant a<br />
música a l’era de cal Caba amb unes<br />
profes que venien de Tornabous.<br />
Més endavant vaig anar a l’escola<br />
de música de Linyola a fer guitarra.<br />
Va ser a l’institut, al Sant Josep de<br />
Tàrrega, on em van caure als dits<br />
les primeres baquetes per tocar una<br />
caixa, aquella experiència va ser força<br />
reveladora, doncs a partir d’aquí<br />
vaig fer un crèdit variable de bateria.<br />
També vaig anar un temps a l’ADAM,<br />
una aula de música moderna de<br />
Mollerussa on tenia de professor al<br />
Jordi Miralles.<br />
Després vaig anar a Barcelona a<br />
estudiar, com tants, amb la intenció<br />
de fer Biologia. Això no va anar<br />
massa bé, ja que vaig acabar matriculat<br />
de Geologia i deixant-ho al<br />
cap de poc temps, matriculant-me<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Entrevista<br />
Entrevista expréss<br />
David Romero Pascual<br />
Montse Giné<br />
el curs següent en un Cicle Superior<br />
en So.<br />
Finalitzats aquests estudis em va<br />
donar peu a introduir-me en el món<br />
de la música barcelonina, encara<br />
que fos com a tècnic de so. Però<br />
sense perdre el fil de la bateria, entre<br />
estudis vaig entrar en el “Taller de<br />
Joan Dausà<br />
músics” on vaig rebre classes del<br />
baterista Ramon Díaz durant un any<br />
i mig. Més tard, en una petita escola<br />
de música, vaig rebre classes de<br />
últim professor que he tingut fins<br />
ara, Alberto Cabello, amb la mala<br />
sort que va patir una lessió, i em<br />
van proposar substituir-lo com a<br />
professor. Ensenyant vaig aprendre<br />
molt bé el que ja sabia però no vaig<br />
poder evolucionar més. Espero<br />
ficar-hi remei aviat.<br />
A part del món de la música, et<br />
dediques a alguna altra cosa?<br />
Sí, jo treballo a Mercabarna en<br />
una empresa d’embalatge alimentari.<br />
És una empresa petita<br />
i de caire familiar, on tinc la sort<br />
de tenir un horari que en el seu<br />
moment, em va permetre poder<br />
fer les pràctiques de tècnic i que<br />
de la mateixa manera, ara, em<br />
permet sortir de treballar i anar a<br />
fer assajos, o anar directament a<br />
fer algun “bolo”.<br />
Com et vas involucrar en el projecte<br />
de Joan Dausà?<br />
Al Taller de músics vaig conèixer una<br />
noia que tenia una maqueta entre<br />
mans i volia que li fes de bateria.
El David amb Cuni Masa Joan Dausà i els Tipus d’Interès<br />
Aquesta noia curiosament és amiga<br />
del Joan Dausà i me’l va presentar<br />
durant un sopar.<br />
El Joan Dausà és un tio peculiar,<br />
actor, cantant. En un principi feia<br />
cançonetes, versions del Lluís<br />
Llach i del Serrat. Els de la Salseta<br />
que tocaven a Luz de Gas per un<br />
concert benèfic li van demanar<br />
que fes de teloner i va pensar de<br />
presentar els seus temes. Amb l’excusa<br />
va presentar aquests temes al<br />
Sona 9, un concurs de grups revelació,<br />
de tots els grups en van triar<br />
18. El cas és que va ser seleccionat<br />
i havia de fer un directe a Razzmatazz<br />
per passar a la següent fase i<br />
llavors entro jo. Em truca i em diu<br />
que en 15 dies tocàvem a la sala<br />
Razzmatazz. Vam acabar quarts! I<br />
ens vam endur el premi de votació<br />
popular d’internet.<br />
Joan Dausà i els Tipus d’Interès<br />
El Joan Dausà, després de l’experiència<br />
del concurs, decideix fer un<br />
disc, el Jo mai mai. Aquest es realitza<br />
en els estudis Blind Records, amb un<br />
ambient molt entranyable d’amics.<br />
Entre tots ells, tots tipus d’Interès, jo<br />
gravo només algunes de les bateries<br />
del disc, ja que en aquest projecte<br />
he tingut la sort de poder compartir<br />
instrument amb grans músics com<br />
el bateria de Sidonie o membres<br />
de Manel. Cosa que ha fet que el<br />
meu principal paper en el grup, fos<br />
NABAU, S.L.<br />
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris<br />
Entrevista<br />
27<br />
defensar els directes i no tant asumir<br />
tot el procés de creació de principi<br />
a fi, com sí em passa amb el grup<br />
Hans Laguna, amb el que ja porto 6<br />
o 7 anys. En aquest temps he gravat<br />
el EP Hans Laguna y la Sintaxis en el<br />
2009 i aquest any el nou LP Primeras<br />
marcas.<br />
Quina diries que és la diferència<br />
entre un grup i l’altre?<br />
En primer lloc, el Joan Dausà canta<br />
en català, i Hans Laguna en castellà.<br />
Per una banda el Joan té una forma<br />
d’entendre les cançons des d’un<br />
prisma quotidià, gairebé tot són<br />
imatges musicades del nostre dia<br />
a dia, que connecta ràpid amb la<br />
gent fent-ho un pèl més comercial.<br />
El Hans Laguna, en canvi, tendeix a<br />
reflexions més globals acompanyades<br />
d’una música més alternativa,<br />
underground. Indie en definitiva.<br />
Tel. 973 71 43 77<br />
Camí de Lleida, s/n<br />
25240 LINYOLA (Lleida)
28<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Entrevista<br />
Hans Laguna Live Hans Laguna Live<br />
Música d’autor però no tan assequible,<br />
potser.<br />
Amb el Joan Dausà estem fent una<br />
gira de presentació per Catalunya<br />
des del febrer i ja porta més de 30<br />
bolos. Amb el Hans hem estat per<br />
Madrid en vàries ocasions, i sobretot<br />
per Barcelona, tot i que d’aquí<br />
poc anem al Puerto de Santa María,<br />
Segovia, Madrid de nou...<br />
Què va significar per a tu tocar a<br />
la mítica sala Razzmatazz?<br />
Be, hem d’aclarir que era en la sala<br />
petita... potser la sala gran m’hagués<br />
marcat molt més!<br />
En realitat tot els “bolos” són experiències<br />
genials... i com que per<br />
sort els tres projectes musicals<br />
amb els que estic, estan vinculats<br />
a Barcelona, ja havia tingut algunes<br />
oportunitats de tocar en sales força<br />
mítiques de la ciutat, com també en<br />
Hans Laguna Live i Sintaxis<br />
ELS POR<br />
RXOS<br />
Teresa Solsona Farré<br />
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola<br />
Tel. 973 575 455<br />
moda home / dona<br />
llocs més senzills però no menys emblemàtics<br />
per mi, com la sala Màgic,<br />
la 2 de Apolo o Harlem, entre altres...<br />
Per tant, cada una d’elles va sumant<br />
experiència i experiències singulars.<br />
Quin tipus de música t’agrada?<br />
És difícil de respondre. Ara estic una<br />
mica obsessionat amb el disc Lam-<br />
paretes d’Antònia Font. M’agrada<br />
molt Jorge Drexler, Pere Fovet (de<br />
jazz), Police, Nirvana...<br />
I per acabar, quin tipus d’Interès ets?<br />
Sóc un tipus “amagat”, en el sentit<br />
que essent el que toca la bateria no<br />
em veig gaire i surto molt poc a les<br />
fotos...<br />
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades<br />
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)
Fotos: M. Giné, Jubilats, FS Dental Linyola.<br />
Inauguració Sant Sopar<br />
d’Antonio Ruiz<br />
Vitrall de Jordi Batista<br />
Excursió jubilats<br />
Futbol sala<br />
29
30<br />
Llar d’infants<br />
1r B<br />
4t B<br />
P4 A<br />
Curs 2012-2013<br />
2n<br />
Escola<br />
El Sitjar<br />
Linyola<br />
P4 B<br />
5è A<br />
P5 A<br />
5è B
3r A<br />
P3 A<br />
P5 B<br />
3r B<br />
6è A<br />
P3 B<br />
4t A<br />
31<br />
1r A<br />
6è B
32 Patrimoni. Visites i xerrades<br />
32 barret picat OCTUBRE 2012<br />
Fotos: C.Arenas, M. Giné, I. Carles.
Tel. 610402795<br />
Camí dels Arcs, s/n - 25240 Linyola<br />
www.centreequestrelliriblau.com<br />
LINYOLA<br />
Escola d’Equitació · Classes d’iniciació a partir de 7 anys · Classes de perfeccionament per tot tipus de genets<br />
Rutes a cavall per l’Estany d’Ivars i rodalies · Estades per nens i nenes en edat escolar · Hípica en general<br />
barret picat OCTUBRE 2012 33
34<br />
Sembla que tot hagi estat dit, després<br />
de catorze aniversaris i de<br />
l’emoció produïda en ésser conegut<br />
el fet, a l’entorn de l’afusellament<br />
del president Companys. Al nostre<br />
entendre, però, no s’ha insistit prou<br />
sobre el seu aspecte jurídic, el qual,<br />
analitzat objectivament, fa aparèixer<br />
el sacrifici del president com un crim<br />
de guerra, perfectament definit i qualificat<br />
per la nombrosa jurisprudència<br />
del Tribunal de Nuremberg.<br />
De tots els motius que els demòcrates<br />
de la nostra terra tenen contra<br />
les injustícies comeses pels triomfadors<br />
de la Segona Guerra Mundial<br />
(oblit dels postulats de la Carta de<br />
l’Atlàntic, traïció a les promeses antifeixistes<br />
dels temps de la guerra,<br />
mancament als principis essencials<br />
de la Declaració Universal dels Drets<br />
de l’Home, etcètera), el cas Companys<br />
és, sense cap dubte, el més<br />
greu de tots.<br />
Detingut a França per la Gestapo<br />
i la policia falangista, la detenció<br />
C/ Ponent, s/n - 25260 IVARS D’URGELL (Lleida)<br />
Tel. 973 58 01 48 - www.berbio.com<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Història<br />
El sacrifici de Companys,<br />
crim de guerra<br />
Domènec de Bellmunt<br />
constitueix una violació flagrant de<br />
la Llei francesa sobre el Dret d’Asil<br />
i de totes les Convencions Internacionals<br />
sobre l’asil dels polítics.<br />
Conduït a Espanya per a torturar-lo<br />
i sotmetre’l a un simulacre de Consell<br />
de Guerra (en el qual tot estava<br />
decidit per endavant) i afusellar-lo<br />
el 15 d’octubre del <strong>194</strong>0, la seva<br />
mort gloriosa constitueix un altre<br />
crim, per violació no solament de la<br />
Llei d’Asil, sinó de la Llei internacional<br />
de les Convencions sobre l’Asil<br />
i del més elemental dret de gents.<br />
El Tribunal de Nuremberg ha jutjat<br />
i punit casos menys greus i menys<br />
clars i, malgrat les nombroses<br />
denúncies que li han estat adreçades<br />
sobre el cas Companys, ha<br />
restat sempre sord a les protestes<br />
universals.<br />
Per als estrangers, per als testimonis<br />
de fora, àdhuc simpatitzants nostres,<br />
per a l’opinió pública dels altres països,<br />
els anys han anat passant, el<br />
crim envelleix i s’oblida o s’atenua,<br />
i dia vindrà en què la prescripció de<br />
la llei escrita semblarà tirar un vel a<br />
les responsabilitats criminals dels<br />
assassins del president Companys.<br />
Però els catalans no oblidaran mai el<br />
genocidi monstruós; per a nosaltres,<br />
la prescripció no existirà, car només<br />
nosaltres sabem que el crim, l’atac,<br />
la ferida no anava contra la persona<br />
física de Lluís Companys, sinó contra<br />
la seva representació augusta de<br />
president de Catalunya.<br />
Llar Germanor Catalana. Butlletí Interior, número<br />
extraordinari, Tolosa del Llenguadoc, 15<br />
d’octubre de 1954.
Amb aquest article acabo aquesta<br />
sèrie d’articles que ens han donat<br />
una visió de la postguerra a Linyola,<br />
a través de la correspondència entre<br />
joves i on s’expliquen les seves illusions<br />
i els seus quefers quotidians.<br />
Un punt de vista més, explicat en<br />
primera persona. Un testimoni d’uns<br />
temps durs. No cal dir que si algú<br />
conservés correspondència o diaris<br />
i m’ho vol comunicar, ho agrairia.<br />
NOVEMBRE, <strong>194</strong>2<br />
Vida quotidiana<br />
El seu germà en una carta del 5 de<br />
novembre li explica que ha comprat<br />
un tocino per 45 duros i té 11 setmanes.<br />
Diuen que els mamons van de<br />
40 a 45 duros. També li comenta que<br />
hagué d’anar a Anglesola i després<br />
a Vilagrassa a buscar uns quilos de<br />
sopa. I que encara que no hagi fet<br />
cap gelada, fa un fred que ningú<br />
havia vist abans.<br />
El dia 12 de novembre li escriu un<br />
amic i li comenta que hi ha una<br />
gran alarma als pobles, degut a<br />
que les tropes imperialistes nordamericanes<br />
estan atacant el Protectorat<br />
Francès del Marroc i s’espera<br />
que no s’enfrontin amb les tropes<br />
espanyoles i es declari la guerra.<br />
Esperem que ens deixaran gaudir<br />
de la nostra joventut.<br />
Li parla també del futbol. A Linyola<br />
ha tornat el futbol. L’organitzador és<br />
el Manuel del Ton de l’Arnando. Tot<br />
l’equip ha sortit de la guarnicioneria<br />
del Felip a on com sempre s’hi<br />
continuen reunint les altes esferes<br />
linyolenques. El primer partit es va<br />
Linyola <strong>194</strong>2 (VI)<br />
Esteve Mestre Roigé<br />
jugar contra l’Assentiu a qui es va<br />
derrotar per 6-0 i a l’altre diumenge<br />
es van enfrontar al Barbens a qui<br />
guanyaren per 3-0.<br />
I també li parla del fred. El fred ja s’ha<br />
fet present, les estufes ja funcionen<br />
però no hi ha carbó per fer-les anar.<br />
El dia 15 de novembre li torna a<br />
escriure el seu germà que li parla<br />
de les dificultats econòmiques que<br />
passen i que anar a un restaurant i<br />
que et serveixin dos ous -sense pa<br />
ni beure-costa 5 pessetes. D’oli no<br />
en farem ni un litre, doncs la pedregada<br />
va plomar els arbres. Linyola<br />
ha canviat en un any i quan tornis<br />
no et semblarà el mateix poble que<br />
vas deixar. Va anar a una boda d’un<br />
amic i després de la boda es va fer<br />
un esmorzar i el nuvi va regalar puros<br />
de 25 cm de llarg que li havien portat<br />
de l’Àfrica. I parlant del tabac: fa tres<br />
mesos que no n’hi ha a l’estanc i sort<br />
de la collita pròpia perquè ja hauríem<br />
deixat de fumar. Li pregunta (santa<br />
ignorància) si va sentir els combats<br />
de Casablanca...<br />
El dia 16 de novembre li escrivia un<br />
amic que havia tornat de la mili i li<br />
deia que el poble s’havia tornat molt<br />
avorrit. Sort en tenim de l’equip de<br />
futbol i de Los Amigos del Jazz. De<br />
totes maneres per la Festa Major del<br />
Castell del Remei, es reuniren els<br />
quatre companys que eren al poble i<br />
hi anaren i es van menjar 10 costelles<br />
i un conill, dos botelles de vi, una de<br />
xampany, una de crema de cacau i<br />
una botella de conyac Domecq. Els<br />
carrers del poble estan tots plens de<br />
fang, fa uns dies que hi plou.<br />
El 27 de novembre li escriu una<br />
amiga que li comenta com es balla<br />
Història<br />
35<br />
cada diumenge amb Los Amigos del<br />
Jazz i que la colla, a hores d’ara, ja<br />
ha quedat desfeta definitivament.<br />
DESEMBRE <strong>194</strong>2<br />
Les tres primeres cartes que li arriben<br />
li expliquen com s’han mobilitzat<br />
quatre quintes. El 6 de desembre li<br />
informen de la incorporació de la<br />
quinta del 41; el 12 de desembre de<br />
la incorporació de la quinta del 40: Al<br />
ball només es veuen cares de nens,<br />
fa vergonya ballar-hi. Els ànims de la<br />
gent del poble estan força deprimits.<br />
El tema de converses als dinars de<br />
matances de tocinos és la guerra.<br />
El dia 18 de desembre, el seu germà<br />
li explica que ara que han quedat<br />
quatre “peques” al ball, ara volen<br />
fer ball, a part dels diumenges, els<br />
dissabtes i també parlen dels dijous<br />
a la nit... si quan foren morts els<br />
combregaren, ara volen allargar més<br />
el braç que la màniga. El futbol amb<br />
les mobilitzacions parcials que s’han<br />
fet, s’ha desfet. Ja no hi ha futbol a<br />
Linyola.<br />
Dies després el seu germà li explica<br />
moltes coses del dia a dia de la<br />
vida quotidiana. Li dóna les gràcies<br />
per les sabates que els ha enviat.<br />
Al novembre se’n va comprar unes<br />
que li van costar 100 pessetes i ja<br />
no valen res. Pel poble es rutlla molt<br />
malament hi ha lleis que manen que<br />
hem de matricular-nos si volem comprar<br />
alfals que a la fi resulta que te’n<br />
donen poc i car, i els que tenen alfals<br />
l’han de vendre, oficialment, a 12<br />
ptes. però això porta conflictes, perquè<br />
hi ha molt bestiar i poc menjar.<br />
Coneix a un ramader que les seves
36<br />
vaques fa 5 dies que no mengen i<br />
diu que se les vendrà abans no es<br />
morin. A nosaltres ens feia falta alfals<br />
i quan només ens quedava de 15<br />
a 20 feixos d’alfals vam anar a un<br />
cobert del poble, amb el carro i el<br />
carregàvem amb les portes tancades<br />
amb 105-110 feixos d’alfals i sortíem<br />
disparats corrent com un llampec<br />
cap al nostre cobert i vam repetir el<br />
viatge 5 vegades. El vam pagar a 20<br />
ptes i l’altre ramader en buscava a 25<br />
ptes i no en trobava...Tenim el tema<br />
solucionat fins a la collita.<br />
Fa molt fred i no es pot treballar i<br />
vaig demanar a la mare si em deixaria<br />
anar a Barcelona 5 o 6 dies:<br />
li va respondre que si, per fer-ho<br />
es va vendre els 20 canyissos que<br />
tenia al cobert i en va fer 200 ptes<br />
i ara espera anar-hi per primer cop.<br />
Vam matar el tocino que pesava 18<br />
arroves. Aquests dies estan arribant<br />
molts presos i diuen que aviat farà<br />
cap el Fusteret... Es va morir la mare<br />
d’una amiga i ara ja no pot anar al<br />
ball ni al cine..., una desgràcia.<br />
Dies més tard el seu germà li diu que<br />
quan torni ja no coneixerà el poble, la<br />
gent ha canviat; Hem pagat 216 ptes<br />
en tres anys en impostos per l’aigua<br />
72 ptes l’any i tenim d’anar a buscar<br />
l’aigua a la Font Vella o al Terraplè i<br />
només Déu sap els anys que durarà.<br />
Estem envoltats de canals i no poden<br />
fer ni una canyeria tot i els diners<br />
que recolleixen. L’oli va a 5 ptes el<br />
quilo. N’hi ha a muntanyes, una collita<br />
tremenda i tot que a Linyola hi<br />
va passar la pedra, de Bellcaire en<br />
amunt n’hi ha tant com es vol.<br />
Ja de l’any <strong>194</strong>3, el seu germà li explicarà<br />
que va passar a comprar-me<br />
la mula vella l’Àngel Gitano que em<br />
donava 6.000 ptes i jo en volia 10.000<br />
ptes. i no van arribar a cap acord. I<br />
un dissabte que era al cine la mare<br />
em va cridar perquè la burra anava a<br />
parir, com que el part es va presentar<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Història<br />
difícil vaig avisar al Sisco Pallàs que<br />
és qui entén més en parts i va parir<br />
un ruc que ha estat rècord a Linyola.<br />
LES FESTES DE NADAL<br />
<strong>194</strong>2<br />
El 10 de gener un amic li explicava<br />
com havien anat les Festes. Les<br />
festes de Nadal, Any nou, Reis i Aniversari<br />
de la Liberación s’han viscut<br />
amb fervor tradicional i patriòtic.<br />
Per Nadal hi hagué una orquestra<br />
anomenada Los Titanes, que, malgrat<br />
el nom, no pitava massa. Una<br />
orquestra bastant regular que no<br />
va arribar a complaure al jovent del<br />
poble. No creguis que fos dolenta,<br />
però era d’aquest tipus d’orquestres,<br />
que tenim gairebé sempre al nostre<br />
poble i en aquest aspecte d’un<br />
temps cap aquí, el poble no destaca<br />
en res, però aquet conjunt passable<br />
féu que passéssim un bon Nadal. El<br />
ball va estar bastant animat perquè<br />
molts dels qui estem a l’exèrcit érem<br />
de permís. Per la nit hi hagué un<br />
gran sarau malgrat la companyia<br />
de varietés –quatre arreplegats– que<br />
portava l’orquestra, després de la<br />
funció hi hagué ball els dos dies;<br />
el diumenge, tercer dia de festa hi<br />
hagué ball, aquest cop amb Los<br />
Amigos del Jazz, i fou un dia animat<br />
com tots els diumenges.<br />
I així també foren les festes de Any<br />
Nou i Reis, que són dies en què res<br />
d’extraordinari ve a animar-les. El<br />
dia abans de Reis que com cada<br />
any s’improvisa una Cavalcada de<br />
Reis sense que aquest any tingués<br />
la solemnitat dels anteriors.<br />
El dia 8 de gener, festa de la Liberación,<br />
la va animar la Banda Militar<br />
de la Divisió 43, que està destacada<br />
a Lleida, total 27 músics, que feren<br />
un cercavila a primera hora del matí<br />
i que van despertar a tot el veïnat i<br />
que fou apoteòsica. Després tocaren<br />
a missa i per la tarda feren un gran<br />
concert que va merèixer l’aplaudiment<br />
del nombrós públic que els va<br />
escoltar.<br />
El ball de tarda, amb el ball ple, començà<br />
amb un passodoble, van continuar<br />
amb algun vals lent, ranxeres i<br />
pericones i altres músiques que avui<br />
ja no estan en ús, i, que no sé ni com<br />
es diuen, però per treure’ns l’empatx<br />
de jazz que portem, ja està bé. Per la<br />
nit, l’animació fou igual i el barullo de<br />
solters i casats ja pots suposar-ho. Hi
hagué confeti, serpentines i boles de<br />
neu, però com que d’aquest gènere<br />
n’hi ha molt poc, aviat es va acabar,<br />
però per animar el ball fou suficient i<br />
així es va arribar a les primeres hores<br />
del matí en que es va tocar el vals de<br />
l’acomiadament i així es va acabar el<br />
quart aniversari de la Liberación amb<br />
especial solemnitat.<br />
Un altre company li escrivia sobre les<br />
festes amb un altre punt de vista: les<br />
noies grans, continuen ballant amb<br />
els nois de 16 a 18 anys. Les festes<br />
de Nadal les vaig passar avorrides,<br />
Sant Esteve potser millor, però si<br />
no hi ha la colla, la festa ja no és el<br />
mateix. Em trobo sol. Moltes noies<br />
com que saben que no hi ha homes<br />
van al cine i els diumenges el ball és<br />
molt pobre i no convida a divertir-se.<br />
SANTA ÀGUEDA<br />
El dia 5 de febrer de <strong>194</strong>3 dia de<br />
Sta. Àgueda fou celebrat a Linyola<br />
com anys anteriors. I fou una festa<br />
molt lluïda, és dir, el ball, doncs tu<br />
saps, que és de la única manera<br />
que es poden celebrar aquestes<br />
festes. Va estar animadíssim: hi<br />
hagué una gran quantitat de boles<br />
de neu, balls sorpresa, balls robats,<br />
etc..., en fi que es va armar un jaleo<br />
de los de pare i senyor meu. Per la<br />
nit, i en descans –la mitja hora–, hi<br />
havia un escàndol de marca major,<br />
crits per aquí, cants per allà, ja saps<br />
del que parlo “bullició i jolgorio”. El<br />
ball es va acabar a les quatre i mitja<br />
del matí. Per la nit van venir quatre<br />
músics de Mollerussa a reforçar als<br />
Amigos del Jazz el qual va animar<br />
més la cosa, quan descansaven els<br />
de Linyola, sortien els de Mollerussa<br />
junt amb algun músic de Linyola i<br />
improvisaven un quintet de HOT<br />
i tu diràs..., amb aquella música<br />
dinàmica, rebatedora i electritzant<br />
com funcionàvem els que ballant<br />
al compàs d’aquell ritme, saltàvem i<br />
donàvem voltes i més voltes a la pista.<br />
Abans que s’acabés el ball ja no<br />
podia donar ni un sol pas, entre el<br />
pols, els crits, la beguda i demés, la<br />
gola estava que ja no podia més. Els<br />
Història<br />
37<br />
peus adolorits i la son que m’envaïa<br />
m’obligaren a retirar-me els darrers<br />
balls, esperant que toquessin el vals<br />
per anar a dormir. Ja veus com va<br />
acabar la jornada de la Patrona de<br />
les Dones.<br />
LA DARRERA CARTA.<br />
EL GENERAL MARZO<br />
La darrera carta que va rebre, fou del<br />
2 de març de <strong>194</strong>3, d’un company<br />
que feia la mili a l’Àfrica i que li explicava<br />
una sorpresa: Abans d’ahir ens<br />
va passar revista el General Marzo<br />
que per a tots els linyolencs és de<br />
bon record, o bé ho hauria de ser,<br />
perquè fou qui va entrar al poble el<br />
dia gloriós de la tan esperada Liberación.<br />
El recordo, perquè el vaig<br />
veure i el vaig escoltar parlar una<br />
bona estona aquell dia, des del balcó<br />
de “cal Cassan”. Espero que quan<br />
arribi la quinta del 43, llicenciaran a<br />
la de 1937. Quan tinguem permís,<br />
m’expliquen en cartes, que ens trobarem<br />
el poble tan canviat que no el<br />
coneixerem...
38 barret picat OCTUBRE 2012<br />
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT<br />
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44
Catalunya és Espanya?<br />
Xavier Díez<br />
Catalunya és Espanya! Aquesta és<br />
la rotunda afirmació, disfressada<br />
d’argument, per desacreditar el dret<br />
a decidir. O, tot defugint els eufemismes<br />
als quals havíem esdevingut<br />
addictes, la contundència de l’eslògan<br />
inicial, serveix com a mantra per<br />
desactivar l’independentisme. Ara<br />
bé, si canviem aquesta oració simple<br />
enunciativa, en una d’interrogativa:<br />
Catalunya és Espanya?, i l’adrecessin<br />
a un historiador i articulista com<br />
jo, amb una biografia massa comuna<br />
per aquestes contrades, la resposta<br />
del receptor podria resultar desconcertant<br />
a l’emissor.<br />
Catalunya és Espanya? Probablement<br />
sí, encara que no com la<br />
majoria s’imagina. No, no penso<br />
emprar arguments jurídics, tècnics,<br />
ni provinents de la psicologia<br />
col·lectiva. Precisament el fet que<br />
l’”espanyolitat” de Catalunya sigui<br />
molt diferent a l’esperada per polítics<br />
cridaners, tertulians enfurismats o<br />
freqüentadors de realities, explica en<br />
bona part de l’arrelament i expansió<br />
de l’independentisme. I sobretot, la<br />
seva pluralitat.<br />
Fa alguns anys em van encarregar<br />
un article extens sobre imaginaris<br />
nacionals. L’argument emprat preferentment<br />
en l’extens escrit identificava<br />
un imaginari espanyol i un<br />
altre de català enfrontats. No tant des<br />
d’un punt de vista identitari, lingüístic<br />
o sentimental com, molt essencialment,<br />
històric. Al Principat existia (i<br />
existeix) un imaginari ferotgement<br />
antifranquista, una cultura política<br />
inequívocament democràtica, un<br />
esperit de tolerància que a molts els<br />
pot resultar exasperant. A Espanya,<br />
l’autoritarisme provinent del franquisme<br />
no ha estat corregit. Recordo el<br />
testimoni del corresponsal de The<br />
Guardian, colpit per la naturalitat<br />
amb què s’exhibeixen els franquistes,<br />
especialment a l’ascensor de<br />
l’escala on resideix, o com preval<br />
l’obsessió per amagar els cadàvers<br />
de la guerra civil, o com l’enfrontament<br />
polític de partits recorda escenes<br />
de “les dues Espanyes”.<br />
El problema, és que de les dues Espanyes,<br />
només en sobrevisqué una.<br />
Una guerra d’extermini, i quaranta<br />
anys d’un totalitarisme aclaparadorament<br />
violent, convertí els opositors<br />
al règim, o bé en morts enterrats en<br />
fossars anònimes, o bé en morts<br />
vivents. Arreu? No. A Catalunya, a<br />
diferència de l’Espanya messetària,<br />
on arribaren centenars de milers de<br />
refugiats, molts van poder fugir per<br />
la frontera... i tornar! La repressió<br />
contra la identitat catalana propicià<br />
sinèrgies de gent provinent d’arreu<br />
de la península. En certa mesura, la<br />
immigració dels anys seixanta també<br />
fou, en certa manera, un exili polític.<br />
Molts emigrants d’Andalusia, Extremadura,<br />
Castella o Galícia anaren a<br />
la recerca de prosperitat econòmica.<br />
I també, encara que menys declarat,<br />
per fugir d’un ambient opressiu, caciquil<br />
i de control social. Bona part dels<br />
nous catalans eren derrotats o fills<br />
de derrotats, que pogueren refer les<br />
seves vides en entorns urbans, en<br />
espais de debat i actuació des d’una<br />
llibertat insospitada, dins de corrents<br />
sindicals i polítiques d’una clandestinitat<br />
semipública, en xarxes de<br />
solidaritat. Per a molts immigrants, el<br />
fet que el franquisme reprimís amb<br />
similar cruesa els treballadors i la<br />
cultura catalana, aconseguí establir<br />
una identificació sociològicament<br />
transversal, que feu de la llengua i la<br />
Opinió<br />
39<br />
cultura del nostre país un llenguatge<br />
comú antifranquista.<br />
Així, la Catalunya de la Transició<br />
també esdevingué, en certa mesura,<br />
l’Espanya republicana ressuscitada<br />
en un racó de la Península. Això<br />
explica les diferents connotacions,<br />
per exemple, de la literatura espanyola<br />
elaborada des de Catalunya,<br />
o el mapa electoral específic, o una<br />
certa capacitat de mobilitzar la societat<br />
civil de manera diferenciada.<br />
És per això com pot explicar-se que<br />
el retorn de la dreta poc civilitzada,<br />
a partir de mitjans dels noranta a<br />
les institucions governamentals, implica<br />
automàticament una hostilitat<br />
indissimulada contra el conjunt del<br />
país. També explica l’extraordinària<br />
resistència d’una Catalunya plural<br />
als intents de divisió interna. Com,<br />
també, tot plegat implica un distanciament<br />
–sovint dolorós– entre bona<br />
part dels nous catalans, respecte els<br />
seus antics veïns, amb qui sovint, en<br />
el retorn d’estius, topen amb un mur<br />
d’incomprensió.<br />
Catalunya, per tant, és alhora l’Espanya<br />
republicana que menyspreen els<br />
guanyadors de la guerra civil... i els<br />
vencedors de la Transició. Perquè<br />
és evident que la Transició mantingué<br />
els estrats socials i ideològics<br />
franquistes com a hegemònics. La<br />
caverna mediàtica no només odia<br />
Catalunya per se, sinó perquè la<br />
contemplen, també, com un espai<br />
de refugi dels seus enemics mortals.<br />
I també explica que molts catalans<br />
nascuts a fora –i la seva descendència–<br />
es trobin a gust amb la perspectiva<br />
d’un estat sobirà que certifiqui el<br />
seu divorci personal amb un passat<br />
poc galdós.
40<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Opinió<br />
Tot fa creure que l’Estat espanyol<br />
amb Catalunya arriba a la seva fi i<br />
que haurà de començar una nova<br />
etapa sense Catalunya. La crisi<br />
anunciada presenta dos símptomes<br />
clars. En primer lloc, la majoria dels<br />
catalans i les catalanes tenen la<br />
consciència clarivident que el joc ja<br />
s’ha acabat. En segon lloc, la reacció<br />
dels aparells de l’estat espanyol<br />
davant de l’avenç de l’independentisme<br />
és la típica de la impotència<br />
generada pel pànic. L’Estat espanyol<br />
amb Catalunya com a colònia<br />
ha perdut legitimitat: s’aferra a una<br />
Constitució i a una legalitat que, a<br />
més de ser discutibles, són paper<br />
mullat enfront de la legalitat internacional<br />
i la força de la democràcia.<br />
El poble català ja no té por de la<br />
ruptura: no li fan cap mena d’efecte<br />
ni els insults, ni les amenaces, ni<br />
les provocacions, ni les mentides.<br />
És evident que Catalunya, com a<br />
nou estat, guanya molt en tots els<br />
àmbits, mentre que Espanya hi perd<br />
molt. Només si som independents<br />
guanyem la partida: com a dependents,<br />
es miri com es miri, perdem<br />
sempre, i és estrany que no hàgim<br />
pres la decisió més aviat, perquè<br />
Espanya no respecta mai les regles<br />
del joc democràtic. Com a veïns<br />
d’Espanya, com a iguals, en canvi,<br />
Subscriu-te a<br />
la revista de LINYOLA!<br />
Fets, si us plau!<br />
Sílvia Pagès<br />
de segur que ens avindrem molt<br />
millor que no pas com a súbdits. No<br />
haurem de continuar essent objecte<br />
d’espoli, ni tampoc de menyspreu.<br />
No haurem de ser l’ase de tots els<br />
cops, ni el pagador a fons perdut. I,<br />
amb passaport català i tot, podrem<br />
ser presents al món, sense que res<br />
ni ningú no ens ho impedeixi.<br />
És possible que els catalans i les<br />
catalanes, que som gent pacífica i<br />
no ens agrada cridar, ens haguéssim<br />
acontentat amb una autonomia descentralitzada<br />
o amb un federalisme<br />
limitat. Som així d’assenyats i de porucs.<br />
Però Espanya no ha estat mai<br />
generosa amb Catalunya (ni amb la<br />
resta dels Països Catalans) i, tant en<br />
plena dictadura com en aquest simulacre<br />
de democràcia actual, sempre<br />
ha volgut limitar-la i empetitir-la. Més<br />
encara: l’ha escarnida, l’ha insultada<br />
i l’ha tinguda per una Ventafocs<br />
lletja i desagraïda. No ha volgut mai,<br />
llevat de comptades excepcions,<br />
comprendre la realitat catalana.<br />
Ara ja ha fet massa tard: la majoria<br />
dels catalans i les catalanes ja han<br />
dit “prou”, ja han repetit l’“adéu, Espanya!”.<br />
I ho han fet a consciència:<br />
saben molt bé els beneficis de tota<br />
mena (materials i espirituals) que els<br />
pot dur de disposar d’un estat de nova<br />
trinca que jugui a favor seu i no pas<br />
permanentment en contra. Només cal<br />
que els dirigents polítics catalans facin<br />
la feina que els pertoca. Sense grans<br />
discursos, sense retòriques d’embadocar<br />
incauts: amb fets concrets i<br />
palpables. Fets, si us plau! Fets!
CiU no farà cap pas important (mai<br />
no s’havia vist tan clar el seu doble<br />
joc), perquè està massa lligada pels<br />
seus pactes (i interessos econòmics)<br />
i no té el coratge d’endegar<br />
un procés tan radical, si no s’hi veu<br />
endut per la força de la gent. Caldrà,<br />
per tant, esperar les eleccions<br />
catalanes per veure si el clam dels<br />
manifestants del proppassat 11 de<br />
setembre té també una traducció<br />
proporcional a les urnes. Si la lògica<br />
funcionés, els manifestants haurien<br />
de votar les forces polítiques que,<br />
de manera inequívoca, posin en el<br />
ASSEGURANCES DIVERSES<br />
primer punt del programa electoral<br />
la independència amb tots els ets<br />
i uts (ni pactes fiscals, ni federalismes,<br />
ni autonomies, ni res que s’hi<br />
assembli): in-de-pen-dèn-ci-a vol dir<br />
ser un estat, de ple dret, que pugui<br />
mirar-se la resta, també l’espanyol,<br />
de tu a tu.<br />
Si la lògica també fos generosa, els<br />
partits polítics que van participar en<br />
la manifestació haurien de ser capaços<br />
de crear una coalició electoral<br />
que plantegés, com a punt de consens,<br />
la proclamació de la indepen-<br />
Agent Josep Lechosa Enrech<br />
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas<br />
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.<br />
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”<br />
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA<br />
Opinió<br />
41<br />
dència política i la constitució d’un<br />
nou estat d’Europa (i del món). De<br />
solucions i de propostes viables, se<br />
n’han fet a dojo: caldrà veure quines<br />
s’acaben concretant de veritat. No<br />
cal que ens faci por res. Una societat<br />
que és capaç d’organitzar un clam<br />
unitari com el de l’11 de Setembre,<br />
amb gairebé dos milions de persones<br />
als carrers i a les places del cor<br />
de Barcelona, sense ni un incident,<br />
és prou madura per decidir quin<br />
futur vol. El poble català ha dit ben<br />
clar, sense ambigüitats, quina és la<br />
seva voluntat política (“Catalunya,<br />
nou estat d’Europa”): els qui els<br />
representen han d’actuar en conseqüència,<br />
si volen fer-se’n dignes.<br />
La reivindicació independentista de<br />
l’11 de Setembre de 2012 és un dels<br />
fets polítics més importants de la<br />
Catalunya contemporània, com la<br />
perspectiva del temps ens ajudarà<br />
a corroborar. És, fet i fet, l’expressió<br />
més rotunda i desinhibida de la<br />
voluntat democràtica, emancipatòria<br />
i lliure del poble català. I mira més<br />
enllà de les misèries contingents,<br />
mira obertament cap al futur. No<br />
hi ha cap més projecte col·lectiu,<br />
aglutinador, transversal, que, en<br />
temps adversos com els actuals,<br />
generi, a Catalunya, tanta esperança.
42<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Opinió<br />
Érem molts. Més d’un milió i mig o<br />
vora dos milions de persones? En tot<br />
cas, molts. Érem molts els que hem<br />
assistit, contents, il·lusionats, a la<br />
manifestació de l’11 de setembre de<br />
2012, a Barcelona, convocada per<br />
l’ANC amb el lema unitari “Catalunya,<br />
un nou estat d’Europa”. El poble<br />
ha tornat a manifestar-se, de manera<br />
rotunda i inequívoca. Ara és l’hora de<br />
la política. De la política ambiciosa,<br />
que no faci tombs ni marrades. Que<br />
no tergiversi gasivament el missatge<br />
amb falses rutes, com el pacte fiscal<br />
o el federalisme. Que no ens vinguin<br />
ara amb romanços, ni evasives, ni<br />
miratges. Els interessos espuris no<br />
poden abaratir el somni de llibertat.<br />
La fita és clara: la independència<br />
política.<br />
La manifestació de l’11S no és una<br />
febrada conjuntural. No és una rauxa<br />
momentània que deixa de banda<br />
el món real per tornar, l’endemà, al<br />
seny dels covards. És la culminació<br />
d’un procés que ens ha dut a<br />
reclamar, amb convicció i realisme,<br />
l’exercici de l’autodeterminació, un<br />
dret reconegut internacionalment.<br />
Testimoni de l’11S<br />
Cristina Mir Balagueró<br />
Dietista — Nutricionista<br />
Francesc Foguet i Boreu<br />
Tenim tantes raons i tants arguments<br />
a balquena per adduir a favor nostre<br />
que, fins i tot, podem regalar-ne als<br />
qui no en tenen. Ens hem pensat<br />
i repensat del dret i del revés: ens<br />
coneixem tots els defectes i totes<br />
les virtuts, els nostres punts forts<br />
i el tendó d’Aquil·les. Tenim, malauradament,<br />
una llarga història de<br />
fracassos, deslleialtats i traïcions.<br />
Hem rumiat tant i amb tanta intensitat<br />
en el nostre cas, hem pres tanta<br />
consciència de la nostra condició<br />
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA<br />
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es<br />
colonial que ja només ens cal passar<br />
a l’acció.<br />
Érem molts, de totes les edats, de<br />
totes les procedències, de tots els<br />
punts cardinals dels nostres països.<br />
Amb un estol immens d’estelades<br />
per tot arreu i un clam unànime ben<br />
diàfan: “independència!!” Érem<br />
una allau de persones que, amb la<br />
il·lusió als llavis, amb l’esperança<br />
en la mirada, reclamàvem la llibertat<br />
per al nostre poble. És evident que<br />
no hi érem tots, però hi érem molts.<br />
• Estudi antropomètric<br />
mitjançant impedància<br />
bioelèctrica<br />
• Estudi dels hàbits nutricionals i<br />
dietètics<br />
• Realització de dietes<br />
personalitzades durant les<br />
diferents etapes de la vida i<br />
estats fisiològics
Perquè som molts els que pledegem<br />
pel dret a decidir el futur lliurement i<br />
dignament. Érem més que el 1977,<br />
més que el 10-J del 2010: una manifestació<br />
tan massiva, tan unitària,<br />
no s’havia vist mai en la història<br />
contemporània del país.<br />
Catalunya es podrà vantar en el<br />
futur d’haver-se constituït en estat<br />
de manera pacífica, democràtica,<br />
després d’una manifestació multitudinària<br />
–històrica!– que va impulsar<br />
i legitimar, des de la societat civil, el<br />
procés de secessió. Els partits polítics<br />
catalans de tot l’espectre ideològic<br />
no poden fer el sord al clam del<br />
poble a favor de la independència.<br />
Ni tenen cap dret a instrumentalitzar<br />
aquest anhel per interessos partidistes<br />
o per estratègia electoralista. Ha<br />
arribat l’hora de treballar, de valent,<br />
per començar a fer possible la independència.<br />
El poble català no està<br />
per brocs, ni per més enganys, ni per<br />
cofisimofis. En moments tan difícils,<br />
les polítiques de la por, els egoismes<br />
de classe o la manca de coratge són<br />
tòxics: van en contra dels interessos<br />
de la nació.<br />
Els catalans ja no creiem en un destí<br />
fatal, ni ens considerem víctimes de<br />
res. Ni tampoc millors que ningú.<br />
Però volem ser com qualsevol ciuta-<br />
dà d’Europa, amb els mateixos drets<br />
i els mateixos deures. I hem decidit<br />
que ja n’hi ha prou. Que volem ser un<br />
nou estat d’Europa i del món, perquè<br />
no hi ha cap altra manera de ser-hi.<br />
Si pot ser demà, millor que demà<br />
passat. La manifestació de l’11S,<br />
culminació de moltes lluites, és el<br />
revulsiu que calia. Pot interpretar-se<br />
com l’acte de ruptura democràtica<br />
més important que han fet els catalans<br />
d’ençà del 1931. És un pas<br />
endavant gegantí, d’aprofundiment<br />
democràtic i de llibertat col·lectiva.<br />
No hi ha, doncs, marxa enrere.<br />
El procés cap a la independència<br />
és un projecte de present i de futur<br />
necessari, inevitable i irreversible. El<br />
Servei<br />
d’Auto-rentat<br />
de cotxes<br />
Opinió<br />
43<br />
poble català –la majoria conscient<br />
que era ahir a Barcelona i la que hi<br />
era en esperit o hauria volgut ser-hi–<br />
ja ha dit ben clar allò que vol ser: un<br />
nou estat d’Europa. Ras i curt. Ara<br />
és l’hora de fer-ho realitat.<br />
Taller de reparació<br />
Electricitat i mecànica en general<br />
Especialitat en revisions ITV<br />
Planxisteria i pintura<br />
Alineació de direccions per ordinador<br />
Servei de grua permanent<br />
TALLERS PLA D’URGELL<br />
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola
44<br />
Impressionant. Emocionant. Els<br />
que hi vam ser ho sabem; els que<br />
hi tenien el cor ho saben; el Món ho<br />
sap; a Espanya també ho saben, encara<br />
que ho dissimulin. Hem deixat<br />
ben clar allò que volem! Hi ha hagut<br />
moltes manifestacions multitudinàries<br />
a Barcelona: com aquesta, cap.<br />
No només per l’enorme gentada que<br />
ens hi vam arreplegar, sinó sobretot<br />
per l’actitud.<br />
Sense por. No va ser una caminada<br />
de silencis ni només de crits, sinó<br />
especialment de parlar (en català<br />
i també en castellà) i de compartir<br />
esperança amb moltíssimes persones<br />
no conegudes. Tots ja donàvem<br />
per descomptat les amenaces, els<br />
insults, la incomprensió interessada,<br />
el soroll de sables de l’endemà.<br />
I continuàvem caminant, alegres i<br />
decidits; sense eufòries: realistes.<br />
Però amb pas ferm i convençuts: “o<br />
ara o mai!”<br />
tranquils. Donava bo de veure-hi<br />
persones de tota manera. També<br />
vells, canalla (molts en cotxet), cadires<br />
de rodes, famílies senceres...<br />
gent de pau. Expressàvem amb<br />
rialles i cants, generalment amb respecte<br />
(s’hi destil·lava molt poc odi)<br />
l’argument meditat i madurat durant<br />
anys (aquestes idees no s’improvisen<br />
en quinze dies!) amb l’absoluta<br />
convicció i la netedat de consciència<br />
de tenir la raó, i per una vegada<br />
sense embuts!: “No som propietat<br />
de ningú, ja en tenim prou d’espolis,<br />
d’insults, de rialles engominades i<br />
de maltractament: volem ser lliures<br />
i en serem!”<br />
Les reaccions d’aquí, a l’endemà,<br />
també impressionants i inesperades;<br />
la majoria de mitjans de comunicació<br />
catalans van ser un clam reivindicatiu.<br />
Alguna cosa havia encès l’espoleta.<br />
Inclús molts dels qui s’estimen<br />
més la continuïtat amb Espanya<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Opinió<br />
11 de setembre<br />
Josep Binefa<br />
demanaven un tracte més just per<br />
a Catalunya i el dret a decidir, l’autodeterminació,<br />
encara que fos per<br />
poder votar que no.<br />
Els partits, desbordats. El PP,<br />
amb la cançó de sempre: vindrà la<br />
bruixa, el marraco i la Guàrdia Civil,<br />
Uuuuuuuu!, i a esperar consignes.<br />
Els Socialistes, sense partitura, amb<br />
el pas canviat i improvisant un discurs<br />
patètic; ara prediquen l’encaix<br />
impossible amb Espanya a partir de<br />
“noves” propostes que fan pudor de<br />
ranci, que ja no tenen sentit i que ningú<br />
(ni ells) ja no se les creu; sembla<br />
que defensin el dret a l’autodeterminació<br />
(sempre que es voti No) a<br />
través d’un “referèndum legal”, que,<br />
tal com està el pati, és tan surrealista<br />
com demanar “la independència via<br />
Constitució”: la votació a Las Cortes<br />
del PP i PSOE sobre el referèndum<br />
ho ha demostrat. Dóna la trista<br />
sensació (potser equivocada) que<br />
aquests partits viuen en bona part<br />
de la unitat d’Espanya i ara més que<br />
mai necessiten els quatre grapats de<br />
càrrecs públics que, si fan bondat,<br />
els van tirant al cóm els col·legues<br />
de Madrid. A quants socialistes (i<br />
segur que també del PP) catalans<br />
fan passar vergonya, Déu meu!<br />
Els partits tradicionalment independentistes,<br />
una mica enlluernats per<br />
l’eufòria, parlaven com si la independència<br />
(o el procés d’independència)<br />
ja fos un fet. Però el fet és que només<br />
començarem el preàmbul d’aquest<br />
procés, si les urnes ho volen, després<br />
de les eleccions de novembre.<br />
El procés en sí mateix s’engegarà si<br />
guanya el SI al referèndum/consulta<br />
posterior. Ara només som a la tapa,<br />
però per primera vegada en segles<br />
tenim el llibre de la independència a la<br />
mà! Cal tenir les coses clares i marcar<br />
un tempo i un full de ruta clars i meditats,<br />
i passar les pàgines d’una en<br />
una: com deia Adolfo Suárez, “sense<br />
presses però sense pauses”.<br />
Qui n’ha sortit molt reforçat ha estat<br />
Convergència (no tant Unió), especialment<br />
Artur Mas. Jo sempre<br />
he cregut que els nacionalistes<br />
han estat l’autèntic entrebanc de la<br />
independència; si uns viuen de la<br />
unitat d’Espanya, ells, de l’eterna<br />
reivindicació. Però val a dir que<br />
m’han sorprès, especialment el President.<br />
Fins ara condueix el procés<br />
de manera exquisita: un 10. Agradi<br />
o no agradi, aquest viatge només el<br />
pot liderar un dels partits grans del<br />
país i l’altre gran, el PSC-PSOE, s’ha<br />
esborrat del mapa. Per tant, podem<br />
criticar que Convergència hagi buscat<br />
rèdit electoral amb aquesta maniobra,<br />
però no hi ha cap altre camí
i s’ha de reconèixer que ells s’han<br />
mullat el cul. Penso que el Mas serà<br />
un bon líder. És evident, però, que,<br />
després de la deserció del PSC, farà<br />
falta l’articulació d’una alternativa<br />
d’esquerres sobiranista.<br />
Les reaccions d’allà, d’Espanya,<br />
han estat les esperades: des de la<br />
indiferència meditada i el menyspreu<br />
tradicional fins a l’exabrupte i<br />
l’amenaça “mirando al tendido” . De<br />
moment. No cal dir que faran tot el<br />
possible per fer-nos mal i barrar-nos<br />
el pas abans, durant i després de<br />
la independència i “per saecula<br />
saeculorum”. Tant se’ls en dóna si<br />
així encara afavoreixen més l’independentisme:<br />
la qüestió és no tenir<br />
cap paraula ni gest amables vers<br />
Catalunya; ben mirat, penso que<br />
n’hauríem d’estar agraïts. Per això<br />
proposo que, quan tinguem estat<br />
propi i quatre euros estalviats, fem<br />
fer un parell de palots de “Creus de<br />
Sant Jordi” i els les repartim; n’hi ha<br />
algun que es mereixeria a més a més<br />
el títol de “Pare de la Pàtria”. Encara<br />
que aquí les medalles i els títols no es<br />
cobrin, estic segur que s’estimaran<br />
més això que no pas que els donem<br />
una aixada pel mànec.<br />
Nogensmenys potser les reaccions<br />
més importants i a tenir més en<br />
compte en qüestions com aquestes<br />
són les internacionals. És en<br />
definitiva el reconeixement dels<br />
altres països, el ser acceptat com a<br />
company de taula, allò que dóna l’<br />
estatus d’existir com a país. La reacció<br />
ha estat força esperançadora.<br />
Les declaracions de les autoritats de<br />
la UE exigint a Espanya diàleg i recordant-los,<br />
a pesar de les més que<br />
segures protestes diplomàtiques<br />
espanyoles, els casos d’Escòcia i<br />
Quebec, així com la insistència que<br />
4.000 multinacionals ubicades a Catalunya<br />
no poden ser foragitades de<br />
la UE, són ben significatives.<br />
És evident que un país petit, que<br />
la madrastra té amagat i tancat al<br />
celler, necessita amplificar el màxim<br />
possible el clam de llibertat, perquè<br />
el sentin de tot el món; sense l’ajuda<br />
internacional ells no ens deixaran<br />
marxar ni amb totes les plagues<br />
d’Egipte. Cridar independència al<br />
Camp Nou durant els partits del Barça<br />
te més ressò mediàtic no només<br />
és un encert, sinó bàsicament una<br />
necessitat.<br />
Els partits de “Champions” i especialment<br />
contra el Madrid en aquest<br />
aspecte van ser també impressionants.<br />
La senyera gegant del mosaic<br />
del principi (segur que el Sergio<br />
Ramos hi va veure banderes espanyoles<br />
sobreposades) i els crits d’<br />
independència al minut 17 amb tot<br />
d’estelades onejant, una cosa gran.<br />
No sé com es va sentir per televisió,<br />
però des del camp sonava com a<br />
canonades. Sempre es pot dir que<br />
se senten més els crits que els silencis,<br />
que també n’hi va haver. Però el<br />
fet irrefutable és que cridàvem molta<br />
Opinió<br />
45<br />
gent. Del meu entorn, un 80 % o més<br />
i la majoria amb estelades.<br />
Espanya fa mesos que cau en picat<br />
i ja fa dies que ha traspassat el punt<br />
de no retorn, davant de l’absoluta<br />
incapacitat de govern i oposició.<br />
Espanya no té futur, amb Catalunya<br />
i molt menys sense. Si ens hi<br />
quedem, nosaltres tampoc. Segons<br />
els economistes, una Catalunya<br />
independent és viable, però no tot<br />
seran flors i violes, començant pel<br />
preu en deute espanyol que haurem<br />
de pagar a la UE: res no és de<br />
franc. Cal tenir clar que, de fet, allò<br />
que votarem al referèndum no és la<br />
independència o continuar com ara;<br />
aquest “ara” cada dia que passa és<br />
pitjor: a banda de la fallida econòmica<br />
que ens espera, si guanya el<br />
no al referèndum, ens faran veure la<br />
padrina: ens tractaran com a vençuts<br />
i continuaran encara amb més sanya<br />
el pla d’esborrar-nos del mapa com<br />
a poble i anorrear les autonomies; ja<br />
fa temps que han començat. L’ectoplasma<br />
corrupte i pestilent amb seu<br />
a Madrid que té segrestat el país des<br />
de fa dos segles ara no en té d’altra<br />
que arremolinar tot el diner de l’Estat<br />
per subsistir. I quan s’hagin acabat<br />
els ous, fotran la gallina a l’olla.<br />
Després, a esperar la intervenció<br />
europea ben engominats i amb<br />
l’escuradents a la boca. Nosaltres en<br />
aquesta comèdia tan dramàtica som<br />
els que tenim el paper de gallina. Per<br />
tant, la votació serà molt simple: “o<br />
faixa o caixa”. Jo ja he triat.
46<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Opinió<br />
Després de la gran manifestació de<br />
la Diada d’enguany, ens queda la<br />
impresió d’haver assistit a un esdeveniment<br />
històric, d’haver estat<br />
testimonis d’un fet que marcarà<br />
la memòria col.lectiva del nostre<br />
país. D’ací uns quants anys quan<br />
es reeditin les obres dedicades a<br />
la història de Catalunya, el capítol<br />
dedicat a aquest principi del segle<br />
XXI s’il.lustrarà amb una imatge del<br />
mar d’estel.lades que es va veure a<br />
Barcelona aquest onze de setembre<br />
de 2012. De la mateixa manera, ara<br />
trobem fotografies d’aquella primera<br />
Diada postfranquista de Sant Boi de<br />
Llobregat o de la manifestació a favor<br />
de l’Estatut que l’any 1977 aplegà<br />
una generació de prop d’un milió i<br />
mig de persones.<br />
Des de fa segles, els catalans hem<br />
provat de sobreviure immersos en<br />
una atmosfera tòxica de dilemes<br />
sobre la forma de integració dins<br />
de l’estructura de l’Estat Espanyol.<br />
De fet, aquest assumpte ha estat i<br />
és encara un dels motors de la vida<br />
política a casa nostra: autonomía?,<br />
federalisme?, regionalisme?, autodeterminació?,<br />
independència?... La<br />
toxicitat s’ha generat per les desqualificacions,<br />
els insults, els atacs a la<br />
llengua i un clima general d’hostilitat<br />
envers qualsevol afirmació identitària.<br />
Des del segle XIX, la nostra<br />
premsa satírica ha estat testimoni<br />
de la tensió de les rel·lacions entre<br />
Catalunya i la resta de l’Estat i ha<br />
anat descrivint tot un seguit de fets<br />
puntuals que són, malhauradament,<br />
una constant històrica. Heus aquí<br />
alguns exemples de la ingeniositat<br />
dels nostres humoristes gràfics i de<br />
la ploma loquaç d’aquells redactors<br />
d’ara fa més d’un segle.<br />
A partir de 1875 s’obrí una crisi industrial<br />
que afectà greument a les<br />
manufactures catalanes i provocà un<br />
L’encaix<br />
Josep Pinyol Vidal<br />
SANTA CATALUNYA MARTIR. Aquest es lo modus vivendi de la pobra Catalunya<br />
La Campana de Gràcia, núm 822. (1-03-1885)<br />
empobriment dels treballadors. Cal<br />
dir també que la manca de seguretat<br />
a les fàbriques i les cadències de<br />
treball a les que s’obligaven tant als<br />
terballadors com a les màquines provocaven<br />
greus accidents entre els<br />
obrers. En aquest contexte el gran<br />
dibuixant Apel.les Mestres representà<br />
una Catalunya que mostrava<br />
desesperada un munt de cadàvers<br />
d’obrers davant d’una fàbrica a una<br />
dona ben vestida acompanyada<br />
d’un os que fugia amb una borsa de<br />
diners. Catalunya li deia: «senyora<br />
procuris conformarse; miri lo que’m<br />
sucseheix a mi ab la crisis y ab la<br />
sequia». La intenció del dibuixant de<br />
denunciar la incomprensió i l’espoli<br />
tot i identificant aquesta dama amb<br />
el centralisme i l’os amb l’emblema<br />
de la ciutat de Madrid queda ben<br />
palesa.<br />
Una de les resolucions del Congrés<br />
Catalanista de l’any 1883 fou la de<br />
transmetre al rei Alfons XII un report<br />
sobre les principals queixes de la<br />
societat catalana i proposar-li una<br />
alternativa raonable que permetès<br />
solucionar tot un seguit de reivindicacions<br />
polítiques i econòmiques<br />
amb motiu del projecte del conveni<br />
comercial entre l’Estat espanyol i<br />
Gran Bretanya. Aquest acord preocupava<br />
força a la burgesia industrial<br />
catalana que es sentia perjudicada<br />
davant les facilitats que es donaven<br />
als productes tèxils britànics. Valentí<br />
Almirall, fundador del Diari Català, va<br />
ser l’encarregat de redactar l’anomenat<br />
“Memorial de Greuges” o “Memoria<br />
en nombre de los intereses<br />
morales y materiales de Cataluña”.<br />
Malgrat tot el tacte diplomàtic del<br />
seu redactor, aquest document fou<br />
interpretat com un acte secessionista<br />
i insolidari. La premsa de Madrid<br />
aprofità per amplificar aquest gest<br />
carregant contra una Catalunya<br />
egoista i prepotent que menyspreava<br />
a la resta de l’Estat. El dia u de<br />
mars de l’any 1885 el setmanari La<br />
Campana de Gràcia publicà una<br />
caricatura que parodiava el tractat<br />
comercial hispano-britànic on es<br />
veia una “Santa Catalunya Màrtir”<br />
lligada i impotent patint la tortura
d’un anglès, que, ajudat pel govern<br />
de Cánovas del Castillo obligava a la<br />
pobra Catalunya a beure àcid amb<br />
un embut mentre un altre li cremava<br />
els peus. Tres anys abans d’aquesta<br />
polèmica, el periòdic La Barretina<br />
del dia 4 de maig de 1882 es feia<br />
ressò del boicot que es feia a Madrid<br />
sobre els productes catalans: “... en<br />
algunas tendas de Madrit hi havia<br />
un rètol que deia que no’s venen allí<br />
géneros catalans...”.<br />
Al febrer del 1885 es llençà a Catalunya<br />
una vasta campanya d’ajuda<br />
adreçada a Andalusia i Múrcia que<br />
havien patit un seguit d’inundacions<br />
catastròfiques. Josep Roca, director<br />
i principal redactor de La Campana<br />
de Gràcia, signà un article editorial<br />
al mateix número on es publicà la<br />
caricatura contra el tractat comercial<br />
entre Espanya i Anglaterra:<br />
“... l’egoista Catalunya que aporta la<br />
seva ajuda a Andalusia i a Mùrcia (...)<br />
i jo, Catalunya, que per la protecció<br />
que es dona a tots menys a mí pago<br />
el pà més car, menjo l’arrós més<br />
car, consumeixo el sucre més car,<br />
compro la carn més cara, gasto més<br />
en matèries primes, impedida de<br />
produir per la competència anglesa<br />
(...) després de la meva ruina vindrà<br />
inexorablement la vostra (...) així parla<br />
l’egoista Catalunya ...”<br />
L’Almanac de La Campana per<br />
aquell any 1885 deixava ben clara<br />
la diferència que es ressentia entre<br />
una Catalunya industrial i burgesa i<br />
una Espanya camperola i aristocràtica<br />
en un dibuix a doble pàgina on<br />
es representaven “la política d’allà”<br />
i “la política d’aqui”. Per una banda<br />
els rics es passegen en un carruatge<br />
luxós mentre els pobres, a la vora<br />
del camí se’ls miren impotents i resignats.<br />
Escenes de flamenco i de<br />
toros completen aquest panorama<br />
trist i decadent on també es pot<br />
veure un camp erm i sec i un despatx<br />
amb oficinistes que més s’estimen<br />
xerrar que treballar. El contrapunt<br />
ens mostra una Catalunya productiva,<br />
industrial, camps conreats i una<br />
activitat abocada a la producció tant<br />
econòmica com cultural. Potser que<br />
el dibuixant es va deixar endur per un<br />
èmfasi patriòtic evident; més enllà,<br />
però, de la subjectivitat del dibuix<br />
trobem aquesta constant que vol<br />
diferenciar dos models de societat<br />
oposats i amb valors totalment diferents.<br />
Uns anys més tard, en aquest<br />
mateix periòdic, una al.legoria femenina<br />
de Catalunya s’adreçava altre<br />
cop a una dama grassa entaulada<br />
que devorava amb deleit els plats<br />
sumptuosos que omplien una taula<br />
ben nodrida. Aquesta dama simbolitzava<br />
Madrid i Catalunya la increpava<br />
dient-li: “Veurà, senyora: si no muda<br />
de vida, si no traballa, si no economisa,<br />
si no fá lo que fem nosaltras,<br />
s’ha acabat el bróquil”.<br />
Opinió<br />
47<br />
CATALUNYA te la paraula : - Veurà senyora, si no muda de vida, si no traballa, si no economisa, si<br />
no fá lo que fém nosaltras, s’ha acabat el bróquil<br />
La Campana de Gràcia, núm 1588 (21-10-1899)<br />
El periòdic La Tramontana barrejava<br />
el seu anticlericalisme visceral amb<br />
la crítica de la societat burgesa i la<br />
defensa d’un catalanisme popular i<br />
obrer. El centralisme madrileny fou<br />
un tema força present a les pàgines<br />
d’aquesta revista dirigida per Josep<br />
Llunàs i Pujals que al primer número<br />
publicat el 16 de febrer de 1881<br />
proclamava: “... som enemichs dels<br />
pops i de l’absorció i volem que tothom<br />
visqui de las forças y medis de<br />
que disposi...”. La Tramontana tenia<br />
una secció fixa titulada “Cosas de<br />
Madrit” on es caricaturitzava sense<br />
contemplacions a la capital de l’estat<br />
a la que s’acusava de viure sota una<br />
mentalitat basada en valors obsolets:<br />
“...l’amo a tot arreu, és aquell que<br />
paga; hem dit a tot arreu i aixó no
48<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Opinió<br />
és veritat: a Espanya l’amo és aquell<br />
que cobra...”. Tres anys més tard,<br />
a l’octubre de 1883, Llunàs continuava<br />
amb la mateixa dèria dialèctica:<br />
“...Madrit, lo poble dels ganduls, la<br />
sangonera de la nació...”.<br />
Aquesta rica iconografia que denunciava<br />
una Espanya que s’aprofita<br />
de Catalunya la trobem també a la<br />
premsa de principis del segle XX<br />
com per exemple a les pàgines de<br />
la revista Cu-Cut! Gaietà Cornet, inspirant-se<br />
segurament de l’argument<br />
de la novel.la francesa «Les miserables»<br />
d’en Victor Hugo, va retratar, a<br />
l’agost de 1904, una familia indigent<br />
que havien adoptat una nena a la<br />
que li robaven els quatre quartos<br />
que tenia per poder pagar els vicis<br />
de l’home de la casa. La tutora, una<br />
dona lletja i deixada era Espanya,<br />
el seu marit ebri que es bevia els<br />
presupostos era Madrid i la pobra<br />
nena, és clar, Catalunya.<br />
Dibuix de Lola Anglada per la revista Nosaltres<br />
Sols (1932)<br />
Als anys trenta la revista Nosaltres<br />
Sols va ser el portaveu d’un catalanisme,<br />
que com el títol ho indica,<br />
era marcadament independentista.<br />
La nostra gran il.lustradora<br />
Lola Anglada va concebre per<br />
aquesta publicació un dibuix que<br />
representava una pubilla catalana<br />
agenollada i amb les mans lligades<br />
i que contemplava l’esperança en<br />
un futur lluminós simbolitzat per un<br />
sol naixent. Molt més recentment,<br />
l’humoriste Jap, a les pàgines de<br />
l’Avui, ha interpretat la trobada d’en<br />
Rajoy amb el president Artur Mas<br />
representant els dos personatges<br />
asseguts, l’un en una mena de tron<br />
reial i l’altre en un taburet minúscul<br />
i incòmode. No cal tenir gaira imaginació<br />
per endevinar quin era el<br />
seient de cada personatge.<br />
La situació que avui denunciem<br />
els catalans no és nova i sembla<br />
que hagi estat una constant durant<br />
molt temps. Els exemples citats<br />
només són una mostra ínfima de<br />
la producció gràfica i editorial<br />
d’un moment puntual de la nostra<br />
història que sembla condemnada a<br />
repetir-se cíclicament, denunciant<br />
sempre la mateixa conjuntura, i<br />
insistint, tossuts, en els mateixos<br />
arguments.
“La violència apareix allà on el poder<br />
es troba en risc, però lliurada al seu<br />
propi curs, conclou amb la desaparició<br />
del poder”, escriu Hannah<br />
Arendt a Sobre la violència (1970).<br />
La reacció de l’Estat espanyol i dels<br />
seus mitjans d’intoxicació s’avé<br />
amb aquest raonament: no hi ha<br />
voluntat de comprendre, sinó una<br />
incapacitat notòria a voler escoltar<br />
els arguments dels altres. Davant<br />
de les raons, més o menys discutibles,<br />
reaccionen amb els insults,<br />
el menyspreu, les amenaces o la<br />
indeferència.<br />
És evident que allò que distingeix<br />
els humans de les altres espècies<br />
és l’“atribut addicional de la raó”,<br />
com afirma també Arendt. Això és el<br />
que, en el fons, ens fa perillosament<br />
irracionals, si val la paradoxa. La rèplica<br />
espanyola al clam nacional de<br />
l’11 de Setembre de 2012 és d’una<br />
irracionalitat flagrant que respon a<br />
una inèrcia històrica. Amb més o<br />
menys encert, en lloc d’escudar-se<br />
en la por i la violència verbal, els<br />
independentistes s’acullen al dret<br />
d’exercir la democràcia i opten per<br />
la noviolència.<br />
L’amenaça i la por instintives i redundants<br />
no fan res més que desligitimar<br />
el poder que en fa ús. Al capdavall, si<br />
s’exerceix el poder amb formes, actituds<br />
i discursos violents, no únicament<br />
es perd crèdit, sinó que resulta<br />
un signe de feblesa. L’Estat espanyol<br />
i els seus aparells senten amena-<br />
Sobre la violència<br />
Francesc Foguet i Boreu<br />
çats un statu quo que arrenca de la<br />
debilitat de l’anomenada “Transició<br />
espanyola” i els mites revisionistes<br />
posteriors. El clam independentista<br />
de la societat catalana no tan sols<br />
posa en risc aquesta inèrcia històrica,<br />
sinó que sobretot proposa una<br />
“ruptura” que obliga a replantejar-se,<br />
de cap i de nou, els fonaments del<br />
sistema democràtic espanyol.<br />
La societat catalana ha qüestionat,<br />
si més no, la “dinàmica de la violència”,<br />
que es troba en la base de<br />
l’anacrònica Constitució del 1978,<br />
en què es parapeta el nacionalisme<br />
espanyol. Reclama una sobirania<br />
popular que permeti de fer realitat la<br />
voluntat radicalment democràtica, de<br />
manera pacífica. Des del moviment<br />
cívic, a què els partits polítics semblen<br />
respondre a ritme lent, s’està<br />
plantejant la construcció d’un nou<br />
estat que s’alliberi de les rèmores<br />
del passat i que es basi en l’exercici<br />
democràtic del dret d’autodeterminació<br />
dels pobles.<br />
Quan el poder no controla la situació,<br />
acostuma a refugiar-se en el<br />
menyspreu més vergonyant, en la<br />
minimització del “problema” o en la<br />
instrumentalització de la “majoria silenciosa”.<br />
La manifestació de l’11 de<br />
Setembre de 2012 va reunir entre un<br />
milió i mig i dos milions de persones<br />
i va transcórrer sense cap incident<br />
pels carrers i places de Barcelona.<br />
És un esdeveniment històric que<br />
supera totes les expectatives i que<br />
Opinió<br />
49<br />
deixa enrere les grans manifestacions<br />
del 1977 o del 2010. Entre altres<br />
mèrits democràtics, obliga les forces<br />
polítiques i socials a prendre partit,<br />
a aclarir conceptes i a abandonar<br />
posicions equívoques.<br />
En aquests moments, el perill més<br />
gran és “allò establert i allò respectable”<br />
que posa pals a les rodes i<br />
nega tossudament el futur. Perquè<br />
el clam independentista i unitari de<br />
l’11 de Setembre és una aposta de<br />
futur, sòlidament arrelada en el passat.<br />
No eren els sectors financers ni<br />
les grans fortunes, els que es manifestaven<br />
pels carrers i les places<br />
de Barcelona: era la gent del poble,<br />
molts joves i no tan joves, castellanoparlants<br />
i catalanoparlants, de dreta,<br />
de centre o d’esquerra, aborígens i<br />
nouvinguts.<br />
Els partits polítics, massa subjectes<br />
a tacticismes i interessos electoralistes,<br />
no poden jugar amb el futur<br />
dels catalans i les catalanes. S’hi<br />
han de comprometre amb claredat,<br />
contundència i lleialtat. Almenys, si<br />
volen construir un nou poder, que<br />
es legitimi en la sobirania popular i<br />
l’exercici de la democràcia i que no<br />
hagi de fer ús de la violència per imposar-se<br />
(les retallades de drets socials<br />
també podrien inscriure’s en la<br />
definició d’Arendt). Malauradament,<br />
seria càndid donar per descomptat<br />
que, en el nou Estat català, es respectin<br />
sempre la força de la raó i els<br />
valors democràtics.
50<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Literatura<br />
Biblioteca Salvador Espriu<br />
Novetats de tardor<br />
LLIBRES (Novel·la)<br />
OBRES GENERALS<br />
— COROMINA, E. El treball de<br />
recerca:procés d’elaboració,<br />
memòria escrita, exposició oral<br />
i recursos. EUMO, 2012.<br />
PSICOLOGIA<br />
— PUNSET, E. Viatge a l’optimisme:<br />
les claus del futur. Destino,<br />
2012.<br />
— PUNSET, Elsa. Una motxilla per<br />
a l’univers: 21 rutes per conviure<br />
amb les nostres emocions.<br />
Pòrtic, 2012.<br />
RELIGIÓ<br />
— TORT, E. Converses amb teresa<br />
Forcades. Dau, 2012.<br />
POLÍtICA<br />
— OLIVERES, A. Diguem prou!:<br />
indignació i respostes a un<br />
sistema malalt. Angle, 2012.<br />
MEDICINA<br />
— VIDAL, L. Volem estar amb tu:<br />
consells útils per als familiars<br />
i els amics dels malalts. Columna,<br />
2012.<br />
Montserrat Espina Bellet<br />
www.clublinyolagym.com<br />
ESPORtS<br />
— El Canal d’Urgell: 15 excursions<br />
a peu i en Btt... Farell, 2012.<br />
NOVEL·LA<br />
— BAKKER,G. A dalt tot està tranquil.<br />
Raig verd, 2012.<br />
— BANERJEE, A. La llibreria de les<br />
noves oportunitats. Rosa dels<br />
Vents, 2012.<br />
— BARREAU, N. El somriure de les<br />
dones. Columna, 2012.<br />
— DRAGNIC, N. Cada dia, cada<br />
hora. Empúries, 2012.<br />
— DUEÑAS, M. Misión olvido. Temas<br />
de Hoy, 2012<br />
— FOLLET, K. El Invierno del mundo.<br />
Plaza&Janés, 2012.<br />
— KERR, P. Praga mortal. La Magrana,<br />
2012.<br />
— JAMES, E.l. Cincuenta sombras<br />
de Grey. Grijalbo, 2012.<br />
— LÄCKBERG, C. L’Ombra de la<br />
sirena. Amsterdam, 2012.<br />
— LI,Y. Noi d’or, noia maragda.<br />
Bromera, 2012.
— MARTÍ, C. Un cel de plom. Ara<br />
Llibres, 2012.<br />
— MENDOZA, E. El enredo de la<br />
bolsa y la vida.<br />
— PANÉ, F. El vol de les papallones.<br />
Pagès, 2012.<br />
— TILLIEZ, F. La Síndrome E. Columna,<br />
2012.<br />
— TORRES, R. L’ Home de mil anys<br />
i cent noms. Pagès, 2012.<br />
— WILLIAMS, J. Stoner. Edicions<br />
62, 2012.<br />
CÒMIC (Adults)<br />
— SATRAPI,M. Pollastre amb prunes.<br />
Norma, 2009.<br />
BIOGRAFIES<br />
— MITJANA BERDIE,J. Maleïda<br />
terbolina: des dels Pirineus a<br />
la terra plana. Pagès, 2012<br />
COL·LECCIÓ LOCAL<br />
— MESTRE,E; GARGANTÉ, M; YE-<br />
GUAS; J. L’Església de Linyola.<br />
Ajuntament de Linyola, 2011.<br />
CONtES<br />
SECCIÓ INFANTIL<br />
— CANAL, E. Cargol, i què faràs<br />
dins un iglú? Barcanova, 2012.<br />
— MARTÍ O’TOOLE,G. La Puça<br />
russa. La Galera, 2012.<br />
Cansaladeria<br />
Artesana<br />
M a Teresa<br />
Elaboració Artesana<br />
Pons i Arola, 35 - 25240 LINYOLA - Tel. 973 57 56 64<br />
— NÖSTLINGER,C. Un fantasma a<br />
mida. Cruïlla, 2012.<br />
— RODRÍGUEZ,R. Banyetes i els<br />
Camps Elisis. Fonoll, 2012.<br />
IMAGINACIO INFANtIL /JUVENIL<br />
— LIENAS,G. La Carlota i el misteri<br />
de les turqueses empolsegades.<br />
Estrella Polar, 2011.<br />
— LOZANO,P. Un extraño en casa.<br />
Edebé, 2010.<br />
— MONREAL,V. álex, entrenado<br />
para triunfar. Everest, 2010.<br />
— STILTON,G. El secret del coratge.<br />
Destino, 2012.<br />
— TEIXIDOR,E. La formiga Piga va<br />
a la biblioteca. Cruïlla, 2012.<br />
NOVEL·LA JUVENIL<br />
— FERNÁNDEZ GARCÍA,C. Las<br />
sirenas del alma. Algar Joven,<br />
2009.<br />
— FONSECA,R. Ojitos de ángel.<br />
Alfaguara, 2010.<br />
— GRAY,C. Adicción. Montena,<br />
2009.<br />
— HATERO,J. tornaran a buscar-me.<br />
La Galera, 2012.<br />
— HOMAR,J. Paloma. Alfaguara,<br />
2010<br />
Literatura<br />
51<br />
— MARTIN,A. Wendy ataca. Algar<br />
Joven, 2009.<br />
— SIERRA,J. L’estrany. Barcanova,<br />
2012.<br />
CÒMIC INFANtIL<br />
— STILTON,G. Has salvat els jocs<br />
olímpics! Estrella Polar, 2012.
52<br />
La meva mascota? Un dinosaure<br />
Jaume Balcells Palou<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Literatura<br />
Em sap greu de dir-ho, però si vostè<br />
té de mascota un gos, un canari o,<br />
fins i tot, una serp pitó, està a punt de<br />
quedar “demodé” , antiquat. Sembla<br />
ser que no passaran massa anys<br />
per a que puguem tenir mascotes<br />
realment espectaculars, bestials. Si<br />
realment és així, segur que tindrà<br />
part del mèrit o de la culpa un tal<br />
Jack Horner.<br />
Horner és un dels paleontòlegs més<br />
respectats del planeta. A partir de<br />
l’estudi de troballes fòssils va descobrir<br />
que els dinosaures feien nius<br />
i vivien en colònies, que cuidaven<br />
de les seves cries i que viatjaven en<br />
grans manades.<br />
De fet, la novel·la “Parc Juràssic” de<br />
Michael Crichton i la posterior pellícula,<br />
amb el mateix títol, de Steven<br />
Spielberg es van inspirar en el treball<br />
d’Horner.<br />
Quan Jack Horner era petit tenia<br />
dos somnis; ser paleontòleg i tenir<br />
un dinosaure de mascota. “I tota la<br />
vida he lluitat per aquests somnis”<br />
diu amb rotunditat en Jack. El primer,<br />
ja fa molts anys que el va aconseguir,<br />
però el segon... el segon és impossible,<br />
pensareu vosaltres.<br />
Impossible!? Horner no hi està<br />
d’acord. Però, com fer-ho? En “Parc<br />
Juràssic” s’aconsegueix a partir de<br />
l’ADN trobat en mosquits conservats<br />
en àmbar. Els insectes van xuclar la<br />
sang del dinosaure; es clona l’ADN,<br />
s’injecta en ous d’estruç i... els dinosaures<br />
tornen a la Terra.<br />
Però en la realitat no funciona així. Si<br />
un vol ADN de dinosaure ha d’anar a<br />
trobar un dinosaure. Al 1993, l’equip<br />
de Horner va provar d’extreure l’ADN<br />
d’un Tiranosaure Rex de 65 milions<br />
d’anys, un dels monstres més terribles<br />
que han existit mai al nostre<br />
petit planeta. Van trobar estructures<br />
semblants als glòbuls rojos, però<br />
cap rastre d’ADN. Cal deduir que<br />
l’animaló era una mica massa vell!<br />
Després d’uns quants intents fallits<br />
van arribar a la següent conclusió:<br />
No es pot crear un dinosaure a partir<br />
de les restes d’un dinosaure. Potser<br />
que la cosa funcioni amb un mamut,<br />
ja que es van extingir molt més tard<br />
(Van compartir territori amb l’home i,<br />
aquest, segur que li va facilitar l’extinció)<br />
i el seu ADN es conserva millor.<br />
Una elefanta podria fer de mare de<br />
lloguer, ja que els seus genomes són<br />
gairebé idèntics.<br />
Però Horner és tenaç i tossut i, tot i<br />
les decepcions, no es va rendir. I va<br />
trobar un camí inesperat. Donat que<br />
els paleontòlegs han establert que<br />
les aus modernes són descendents<br />
dels extingits i admirats dinosaures<br />
(“Els nostres ocells són dinosaures<br />
vivents. Hi havia dinosaures aviaris<br />
i no aviaris. Els primers eren molt<br />
grans i es van extingir. Els segons,<br />
van anar evolucionant fins a les nostres<br />
aus actuals”) en Jack ha decidit<br />
que no cal “fabricar” un dinosaure,<br />
perquè ja el tenim. Un pollastre, per<br />
exemple, és un dinosaure!<br />
No, no és cap acudit dolent! Ara<br />
només cal fer les modificacions<br />
biològiques adequades i provocar<br />
una involució en el pollastre. És a<br />
dir, fer-lo anar enrere en el temps;<br />
fer-li sortir dents, fer-li sortir cua, ferlo<br />
augmentar de mida... Qui sap si<br />
algun dia, en comptes d’un pollastre<br />
podrem menjar-nos un dinosaure a<br />
l’ast!? ...Això, és clar, si ell no se’ns<br />
menja abans a nosaltres!<br />
*Nota: Basat en “Ingenieria genética. Como<br />
crear un dinosaurio” de C. M. Sánchez. XL<br />
Semanal i “Parc Juràssic” de M. Crichton.
Un borratxo li diu a un altre:<br />
–Escolta, tu ets de vomitar?<br />
–No, jo sóc de Lleida!<br />
Era un home tan gandul, que quan<br />
va morir a la làpida hi deia: Aquí continua<br />
descansant…<br />
–Què li diu una impressora a una<br />
altra?<br />
–Aquest full és teu o és impressió<br />
meva?<br />
El racó dels acudits<br />
C/ Salmerón, 3 — 25240 LINYOLA<br />
Tel. 973 57 52 27<br />
Gerard Soldevila Pelegrí<br />
53<br />
Era una dona tan grassa que sortia a<br />
tots els canals de televisió.<br />
–Què fa un boig de quatre grapes en<br />
un supermercat?<br />
–Buscar preus baixos.<br />
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE<br />
Envieu els vostres acudits a:<br />
gerard.soldevila@hotmail.com<br />
JOSEP M. FOLGUERA<br />
Renda, Patrimoni, IVA,<br />
Societats i Comptabilitats<br />
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA<br />
Entreteniments<br />
Av. de la Mediterrània, 68-69 – 25241 GOLMÉS (Lleida)<br />
Tel./Fax 973 60 01 03<br />
xapaipinturamarpri@gmail.com
54<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Com passa el temps<br />
Com passa el temps<br />
Desgel i rubinada de la nevada del febrer de <strong>194</strong>4. Masia<br />
Sagrera.<br />
Nevada febrer <strong>194</strong>4. Foto tirada des de darrere casa<br />
Marià Vallès.<br />
Fotos cedides per Montserrat teixidó<br />
Carrer Prat de la Riba. Nevada febrer <strong>194</strong>4<br />
D’esquerra a dreta (darrere Ceriola) Emili Bonjorn, Rafel<br />
Badia (xollador), Ramon Teixidó i la nena Montserrat<br />
Teixidó<br />
Carnaval <strong>194</strong>9<br />
D’esquerra a dreta, fila del darrer<br />
Subirós, Rosa Massana, ?, Vicent Camarasa,<br />
Teresina Pons, Pau Teixidó, Dolors Palou,<br />
Dolores Pons, Antonieta Pujades, Montserrat<br />
Teixidó, Maties Mas i Ramona Gras.<br />
Cafè<br />
D’esquerra a dreta, Antonieta Pujades, Pau Teixidó,<br />
Teresa Pons, ?, Elisa Llarden, Ramon Trepat, Filomena<br />
Riba, Rosa Pujades, Marià Valles, Lluïsa Coll,<br />
Salvador Martí, Montserrat Teixidó.
Carnaval de 1988 a l’escola<br />
Fotos cedides per teresa Vilaró<br />
Com passa el temps<br />
Francisco Trepat i Josep Galitó Joan Gesé i Josep Español<br />
55
56 barret picat OCTUBRE 2012<br />
TAXI Jordi<br />
687 847 648<br />
973 575 375<br />
Linyola<br />
Penumàtics · Manteniment · Pre-ITV · Diagnosi · Restauració de vehicles antics<br />
Sistema de climatització · Frens · Tunning · Car Audio · Mecànica gerenal<br />
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.<br />
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.<br />
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA<br />
Tel. 657 27 46 36<br />
www.santimotor.com
Fotos: Meritxell Rodès, Moisès Mata<br />
57<br />
Trobada de tractors antics
58 XIX Aplec de la bicicleta<br />
Fotos: C. Arenas<br />
i M. Rodès
Fotos: C. Arenas i Maite Pons<br />
Cursa del Caragol
Quinta del 1967<br />
Coneixes el teu poble<br />
Patrimoni europeu